Cinema sense condicions del 22/3/2022 — L’Avventura (Antonioni), modernitat vs postmodernitat, espai com a personatge, ambigüitat narrativa i herència; Brain Film Festival i Carme Elias; ofici televisiu a “Quién sabe dónde” i anècdota a Boston

Resum general

Clàssic de la setmana: L’Avventura (1960) de Michelangelo Antonioni

• Fitxa i context: trilogia de la incomunicació (La notte, L’eclisse), blanc i negre d’Aldo Scavarda, música de Giovanni Fusco, localitzacions a Sicília, repartiment amb Lea Massari, Monica Vitti i Gabriele Ferzetti.

• Modernitat vs postmodernitat: es debat si el film “obre” el cinema modern; el programa defensa que s’acosta més a la postmodernitat per l’ambigüitat, la fragmentació i els temps morts. Es contraposa a l’energia d’Orson Welles.

• Espai com a personatge: l’arquitectura i els paisatges desolats —amb ecos de Giorgio de Chirico— interpel·len els personatges i els ofeguen. La illa volcànica es torna amenaçadora quan desapareix l’Anna.

• Desaparició i ambigüitat: la desaparició d’Anna (Lea Massari) no es resol —centre del misteri— i pressiona la relació entre Sandro i Clàudia. S’esmenta que Antonioni hauria rodat (o projectat) una escena d’ofec descartada, i es comparen aquests recursos amb Blow-Up i amb el gir de Psycho (1960).

• Temes: buidor existencial, orfandat de valors, classe burgesa privilegiada i avorrida, empremta de la Segona Guerra Mundial i pes de la religió catòlica a Itàlia.

• Personatges: Sandro és dibuixat com un vividor egoista; Clàudia (Vitti) comunica afecte i fragilitat amb gestualitat precisa; les dones pateixen una mirada masclista de l’entorn.

• Estètica i forma: ús de temps morts, composicions rigoroses, horitzons impecables, muntatge invisible (Eraldo da Roma). Doblatiu italià molt present (influència històrica de Mussolini en la política de doblatge); la veu ronca de Vitti destaca.

• Fotografia i material: blanc i negre Dupont (contrast i gamma de grisos molt rics) per assolir una nitidesa que s’aguanta dècades després. Antonioni confessava que el color (a Deserto rosso) li exigia “pintar el paisatge” per no trair el sentit.

• Escenes i detalls memorables: la processó felliniana; Sandro embrutant una aquarel·la; la multitud d’homes que “violen visualment” Clàudia; la furgoneta Telefunken i una cançó de Mina; la “majorata” escriptora-prostituta i el bitllet recollit amb el peu —detall d’erotisme i de classe.

"Jo no faig cinema sobre la incomunicació. Jo, en tot cas, mostro la incomunicació."

"Un piccolo ricordo"

• Pla final: dues figures minúscules i vulnerables davant un paisatge immens —la insignificança de l’individu—, clau per a la lectura existencial.

Antonioni: trajectòria i recerca formal

• Deixeble del neorealisme, però evoluciona cap a una estètica de la percepció i el misteri (Blow-Up).
• Experiments de vídeo i color a El misteri d’Oberwald i Deserto rosso; darrera etapa amb Wim Wenders (Al di là delle nuvole).
• Pintor tardà: la composició i el color evidencien un ull plàstic.

Cultura i context

• Existencialisme (Moravia, Nietzsche, Camus): buidor, dolor i opacitat del món; postmodernitat com a acceptació de la incertesa.
• Censura: paral·lelismes amb Saura i l’Escola de Barcelona (lectures “entre línies”).
• Herències i ecos: Picnic at Hanging Rock (1975) de Peter Weir comparteix la lògica de la desaparició irresolta.

Brain Film Festival i Carme Elias

• Crònica del Brain Film Festival (Barcelona), amb premi honorífic a Carme Elias, qui fa pública la seva diagnosi d’Alzheimer. El programa expressa suport i estima, i recorda la recerca en curs.
• Referència a la pel·lícula Las consecuencias (Claudia Pinto), rodada abans de l’erupció a La Palma; paper final d’Elias i moment premonitori.

"El volcán siempre avisa... los pájaros desaparecen... cuando los humanos nos enteramos, ya es demasiado tarde."

Ofici televisiu: “Quién sabe dónde” i el ritme de la realitat

• Testimoni d’Anastasi sobre la seva etapa a TVE: velocitat, improvisació, treball amb equips nous, i el contrast amb la publicitat (temps i control).
• Muntatge a contrarellotge, rodatges arreu (Almeria, Mèxic, Boston), viure a Madrid i aprendre l’ofici “a foc ràpid”.

Anècdota: “Un Nadal a Boston”

• Cas real de desaparició: després de 50 anys, el marit es reconstrueix i truca, però imposa veto per no veure la dona. Impacte emocional de l’equip en ple Nadal nord-americà.

Tancament

• Recomanació d’(re)veure L’Avventura per la seva força visual i misteri inesgotable. Recordatori de l’impacte d’Antonioni en la forma de mirar i filmar el buit i l’espai.