Lazzaro Felice, Petit Paysan i Fahrenheit 11/9 + Aurora de Pares (Video Instant): el videoclub que resisteix amb tarifa plana, arxiu de 45.000 títols i nou cinema propi

CINEMA SENSE CONDICIÓNS Bona nit, un dimarts més, som aquí disposats a parlar-vos com cada dimarts, com cada dia, cada setmana, de les pel·lícules que hem vist, les pel·lícules que venen, les pel·lícules que recomanem i d'aquelles que potser no recomanem tant. I a més a més avui, com sempre, amb una convidada molt especial, jo ens fa molta il·lusió que avui hi hagi aquesta persona, ara us la presentaré, i a més a més, com sempre, la resta de l'equip. És a dir, tenim en Joan Sardà a la dreta, bona nit, Joan. Hola, bona nit. En Pep Armengol a continuació, bona nit. Bona nit. I, com sempre, darrere els vidres, controlant-ho tot, en Paul Diggler. Bona nit. I la nostra convidada, que em fa, de debò, prometo, molta il·lusió que vingui, perquè jo l'havia vist sempre per la botiga, però, honestament, no l'havia tingut una conversa, potser, gaire extensa amb ella. Però la tinc moltíssim vista, perquè des dels anys 80 jo anava en aquest videoclub, aquest famós videoclub, videoclub Instant, a buscar pel·lícules, i, bueno, allà hi havia, suposo que els seus pares, que són els fundadors del videoclub. És el videoclub més antic d'Espanya, el primer videoclub que va existir a Espanya, i el més potent, que té una videoteca més extensa, té 45.000 unitats, de les quals 8.000 són encara amb VHS, i, per tant, doncs, i moltes coses introbables que no trobes enlloc. I, mentre venia, li deia una frase que ja diu que li ha dit moltíssima gent, i és veritat, jo li he dit moltíssimes vegades, et deien, si no ho trobes a videoclub Instant, és que no hi és, no existeix. I això, molta gent que anàvem al videoclub, érem conscients que, si allà no estaves, que la pel·lícula no la podies trobar de cap de les maneres. Per tant, em fa molt de gust de presentar avui a l'Aurora de Pares, que és la propietària del videoclub Instant, el videoclub, com deia, més antípic i complet d'Espanya, amb un fons videogràfic únic, que inclou totes les pel·lícules editades a Espanya des del naixement del vídeo. El vídeo sabeu que va néixer aproximadament als anys 80. fundat, concretament, fa 40 anys, i és el primer vídeo que ha aparegut a Espanya que es dedicava, diríem, a aquesta feina. Ell és la segona generació, el seu pare, el Gennaro de Pares i l'Aurora Martínez, són els fundadors del vídeo, i sembla ser que va néixer la cosa, perquè ells tenien una cadena de copisteria que li deien Instant per fer, perquè allò imprimia l'Instant, i aleshores, com que van començar a posar pel·lícules per allà, doncs clar, va acabar sent el vídeo Instant. Llavors, molt de gust, encantat, estic molt agraït que estiguis aquí a Aurora, per tant, gràcies per venir, gràcies per estar al programa avui de Cinema Sense Condicions. Bona nit. Hola, bona nit, gràcies a tu per totes les paraules boniques que ja m'has dit, i res, tot el que has dit està molt ben explicat, així que jo estic encantada d'estar aquí i de compartir aquesta nit amb vosaltres. Molt bé. Doncs, com sempre, la primera part de la pel·lícula, diríem, que farem avui, serà una pel·lícula que parlarem del que hem vist i del que aconsellem o no, i a la segona part, com fem sempre, doncs a l'Aurora li farem preguntes de coses, perquè ja sabeu, i si no ho sabeu ja us ho explicarem, que ells darrerament han fet un, des de dir, més una segona generació o una segona tongada de videoclub Instant perquè han canviat de domicili i han canviat d'enfoc i millor que ens ho expliqui ella a la segona part del programa. Per tant, comencem per els que vulgueu. Qui vol començar per explicar el que he vist? A veure, jo voldria parlar d'una pel·lícula francesa que s'ha estrenat aquí, que està ja en cartellera i es diu Un héroe singular i amb allò que tenim, amb aquella discussió eterna sobre els títols, resulta que el títol en francès és Petit Paisant, que vol dir pagès petit, vull dir, un pagès que té una explotació petita. Esclar, això de L'heroi singular, no sé, vull dir, no sé què explica jo de la pel·lícula. En canvi, el pagès petit, el pagès que té, que en realitat no és un pagès, que és un ramader, perquè ell té una granja de vaques, doncs explica la història d'un noi jove d'uns 30 anys i com ell està absolutament dedicat en aquesta granja d'un poble molt petit que tothom es coneix i tal i aleshores ell té els seus pares que han començat la granja i la seva germana que és veterinària. Aleshores, de Bèlgica arriba una epidèmia a les vaques i ell fa tot el possible per continuar amb l'explotació a la seva granja perquè és la seva vida, no? I aleshores ell fa tot el possible, tant legal com il·legalment, per amagar que l'epidèmia ha arribat al seu ramat i intenta per tots els mitjans que pugui continuar a la granja. És una pel·lícula que és l'òpera prima del director Ibert Xariuel i a mi no és que m'acabés de convèncer, però sí que té molts bons moments. Sí que la pel·lícula no és reivindicativa, però sí que amb el que t'explica tu veus la problemàtica d'aquests pagesos i ramaders que tenen explotacions petites i que han de dependre de les directives de la Unió Europea i de tota una sèrie de coses que els fan més difícil aquesta feina doncs que abans, vull dir, quan la feien els seus pares no hi havia tots aquests reglaments i totes aquestes obligacions, no? És una pel·lícula que es deixa veure molt bé, vull dir que en certs moments recorda altres directors francesos, vull dir que fa servir molt, esclar, el tema ho porta, fa servir molt el silenci i la contemplació del que és la vida al camp i doncs jo la recomano que es vegi encara que ja dic no és allò que a mi em va convèncer del tot, no? Pep. Bé, jo us volia parlar d'una pel·lícula que es titula Lássaro Felice, és una pel·lícula italiana del 2018 està per estrenar? està per estrenar, sí Hòstia, aquesta m'han dit que és boníssima és molt bona, molt bona S'estrena demà, bé, perquè aquesta setmana a l'avèril dijous de festa doncs Demà estrenen les pel·lícules Les estrenes del divendres passen a demà i la sabeu, sabeu on, ara entrarem en la pel·lícula però sabeu, és que jo no l'he trobat en cines on l'estrenen, aquí a Barcelona em refereixo És que encara no ha sortit, suposo No, no, però ja ho haurien de dir al pròximament i jo no l'he trobat, si Floridoblanca o... Sembla una pèrie de Verdi, no? No sé pel que diu ell Sí, però penso que Renouard Floridoblanca té bastants punts perquè la pre-estrenen La pre-estrenen es va fer allà Es va fer al Renouard I sí, vull dir, penso que serà allà vull dir, demà al diari ho veurem És una pel·lícula que està dirigida per una directora, Alice Rockbacher El guió també és d'ella La música, el de Terence Blanchard i la fotografia de Helen Lubart S'ha destacat molt el personatge de Lázaro que està fet per un actor que es diu Adriano Tardiolo que és un nom, com per recordar-lo perquè fa una interpretació genial amb un paper secundari i surt un bon amic d'aquest programa que és el Sergio López amb una intervenció estupenda La pel·lícula ens situa la història en una aldea allunyada tan allunyada de l'actualitat que podríem estar convivint amb uns mitjans que pràcticament recorden l'edat mitjana és a dir, els senyors propietaris de l'aldea i els servents i un cercle tancat del que no se'n podia sortir per tant, pràcticament els vessalls eren com esclaus que es anaven reproduint i de pares a fills anaven passant el vessallatge i els senyors també es anaven reproduint amb alguna connexió amb els bancs de la ciutat amb els bancs dels calés i ja està Aquesta aldea es deia la Inviolata probablement perquè no havia arribat ningú allà a fotre-li mà i la marquesa és una marquesa la titular va periòdicament a recollir els diners i el producte de la terra la pel·lícula és pura poesia tota ella però sense caure ni amb la nyonyeria ni tampoc sent diguéssim amb estirabots allò una mica revolucionari de pacotilla es mantén sempre amb una línia suau entre lo poètic i lo reivindicatiu sempre amb l'exposició molt clara que passen els temps i d'una manera o altra els humils i els que tenen bon cor són matxacats pels que tenen els diners i això queda molt clar al llarg de tota la pel·lícula com a ressonàncies de pel·lícules jo diria que veient-la em van vindre al cap des de pel·lícules de fa 40 anys o 50 com Encontré cingaros felices de Dius Sant Macabége fins a Ocellini Ocellasi o Teorema de Pasolini per ja situar-nos dintre del cine italià també perquè la veritat és que l'actor recorda actors de Pasolini com el Ninet de Boli per exemple per la seva tendresa la seva senzillesa una persona només dedicada a ajudar els altres sense maldat i que veus que els altres intenten aprofitar-se és extraordinària molt ben resolta i després d'aquí ve el fet que la compari amb Encontré cingaros felices és que per unes circumstàncies ells han d'abandonar la inviolata la regió aquesta apartada a 1.500 metres dalt de la muntanya i tenen que baixar cap a la zona urbana i allà naturalment es troben per una sèrie de circumstàncies que ja van dintre del que és el guió es retroben amb un grup que és allà on hi ha el Sergi López que serien com una espècie de gitanos o de gent que no està dintre de la norma viuen a les afores viuen de forma precària de vegades fan petits urs i moltes vegades viuen també de coses que recullen és molt curiós perquè ell aquest noi Lázaro coneix molt bé tot el que és l'ambient de muntanya i coneix molt bé les plantes els arbres i tot i llavors resulta que al costat de la via del tren per exemple es diu colliu allò perquè aquelles arbres són bones i es poden vendre i llavors agafen i fan una espècie de reciclatge de coses que troben que els urbanites no les valoren i que en canvi després ells van al mercat i en poden sí en fi és una pel·lícula entranyable jo crec que és candidat a l'Òscar no és candidat a premis i descompte és molt recomanable és d'aquelles que surts de veure-la i dius ostres feia temps que no veia una cosa tan guapa sí quina estona més bona he passat molt bé jo també que estrenen demà us puc parlar d'una receta familiar de l'Eric Koh que és un director i productor de Singapur creïtat com l'home que ha recuperat la indústria cinematogràfica d'aquell país i val a dir que Eric Koh cuina un deliciós film que uneix passat i present i sentiments diríem i emocions en certa mesura el van presentar aquesta pel·lícula a Berlín i després va passar també a Sant Sebastià i la idea es veu que va néixer d'un productor japonès que els va proposar fer una pel·lícula de reconciliació entre Japó i Singapur perquè jo no ho sabia no me'n recordava si ho havia llegit que es veu que els japonesos van durant la segona guerra mundial van envair Singapur llavors allà molta població tenia una mena de recança i d'odi contra els japonesos llavors en base a això agafa la idea la idea és del mateix director agafa dos plats un plat que fos molt famós i molt important i molt popular a Japó i un plat molt popular molt famós i molt important a Singapur llavors la història és un nano que viu a Japó i que la seva família per raons que no sap ignora està dividida i aleshores aquest nano que és cuiner que li agrada allà la cuina es dedica a perseguir les receptes més famoses més importants de Singapur per tant deixa Japó s'instal·la provisionalment a Singapur i comença a relacionar-se amb la seva família la cosa segurament no és una obra mestra no és tampoc però sí que és un apassionant diríem retrat o documents sobre la ciutat de les seves costums i sobretot de com la gastronomia crea llaços familiars i personals que en la pel·lícula això possiblement per mi a mi és el que més em va agradar és a dir perquè la història si voleu bueno doncs no es podia també tampoc l'explicarem perquè penso que val la pena que el propi espectador descobreixi doncs què és el que passa però per mi aquesta part la part diríem culinària és la part millor de la pel·lícula i una part que revela un enorme exercici d'amor i que bueno val la pena és una pel·lícula penso que val la pena en aquest sentit ens mostra que la cuina és un referent molt important per per qualsevol cultura per aquestes dues cultures almenys és a dir es reuneixen al voltant participen molt els plats són moltes vegades compartits i per exemple la cuina aquesta japonesa el ramen és una cuina que es fa el dia abans i és com una cassola el que aquí seria una carnolla que requereix 5 hores de tractament i no es menja no es serveix fins al dia següent és a dir és una cosa molt especial jo em vaig sortir al cine dient hauria de saber més de cuina perquè tens ganes de prendre alguns d'aquests plats perquè és que si estaven allà de sortir aquells plats aquells que us vam menjar perquè eren deliciosos està molt ben filmat a més tot el que són plats està filmat amb molta cura sí amb molt d'amor que el tio s'estima a la cuina i això t'ho retransmet és la part potser més guapa de la pel·lícula més que inclús els personatges que s'ho puguin sortir etc Pol què has vist tu? jo no puc veure res o sigui jo vaig acabar una sèrie de Netflix el que passa és que és bastant concreta en el sentit d'animació d'aquesta així justament també japonesa però que em va al·lucinar bastant que es diu aquí a qui li interessi el tema endavant que és Devil May Cry Baby que és una bogeria surrealista però a lo a lo no sé Jodorowsky però en animació és una cosa molt boja però ara estàveu dient això i ho estava buscant perquè no me'n recordava el nom i hi ha una sèrie també de Netflix que justament el nex és la cuina i és una sèrie molt és japonesa també però que és no té és a dir els capítols són per separat és com cada capítol té la seva la seva historieta amb personatges totalment diferents però el nexe és un restaurant on van a menjar ramen justament i el nexe és una mica el cuiner que també va sabent poquet a poquet coses d'ell però cada capítol és com si els veus desordenats és igual i juguen molt amb la unió que sempre perquè tot passa allà llavors totes les històries en general les vas rebent fora de camp perquè al final potser t'expliquen coses que no has vist fora de la cuina i res m'ha vingut al cap perquè és una història recomanable aquesta que us dic ara que jo us dono pas a vosaltres perquè intentaré anar a veure demà perquè sabia que s'estrenava però no sé on aquesta que heu comentat de la de Lázaro Feliz i ja la comentarem i la nostra convidada també ens deia mentre veníem que també he vist cine que has vist alguna cosa que et va semblar jo vaig poc al cine ja al cotxe n'hem parlat vaig a veure més que a la pel·lícules infantils tinc un nen de 6 anys i per sort li encanta el cine o sigui que me l'emporto sempre que podem però el dissabte em van convidar a la preestrena del documental de la Sala Polo La Juventut Baila dirigida per Marc Lawet i escrita per Marc Lawet i em va semblar divertidíssima i està dintre del festival inèdit de fet i han hagut d'afegir em sembla que dos o tres sessions més perquè el públic la volia veure sí ho vam fer primer a la Sala Gran de l'Aribau el típic que penses el Marc explicava la presentació la Sala Gran potser no l'omplirem doncs no, no l'han omplert i a més han hagut d'afegir dos o tres sessions perquè jo crec que tothom ens vam emportar molt bon sabor de boca i la gent de boca a boca la vol veure i ho recomano és molt divertit molt amè i el Marc Lawet és fantàstic jo és que me l'estimo molt m'agrada molt el que fa vinga què més? voleu a veure una altra pel·lícula que hem vist avui amb el Pep és la que s'estrena demà l'última del Julio Mèdem l'arbol de la sangre i no ho sé tots dos hem sortit amb la mateixa sensació amb la mateixa impressió perquè bueno el Julio Mèdem jo no no he vist gaire de la seva carrera em sembla que només he vist dues pel·lícules la primera Vaques que em va interessar relativament i després el documental aquell de la pelota basca que no em va interessar gaire i aleshores doncs no l'he seguit i no sé perquè tampoc és que m'hagi sentit mai atret pel seu món que és un món molt personal i que a mi em sembla molt bé que ell ho faci però no sé aquesta pel·lícula per exemple trobo que a part del virtuosisme visual que acostuma a fer aquest Mèdem que està molt bé però que vull dir no sé aquesta visualització ha de portar a la història i trobo que la història en aquest cas és massa embolicada vull dir ell vol fer el guió més gran de tots els guions i li acaba sortint una cosa que al final per mi és com un serial d'aquells dels anys 50 o 60 vull dir que és allò de padre hijo i no hi ha gaire res més i no sé vull dir a veure el Pep què li sembla no doncs abundar en el mateix secundo tot el que has dit i dir que la meva impressió sí allà en la pel·lícula hi ha un moment en què es filma una faixeda que és preciosa estàs allà i dures 5 minuts però igual que al començament hi ha un moviment de càmera molt maco amb retrocès sobre un avall probablement el País Basc la pel·lícula també es tracta de posar una quota de toros una quota de vascos i una quota de catalans idioma castellà basc i català curiosament dintre del que és ja el guió la pel·lícula és una deconstrucció d'una història llavors et posen un tros per aquí un tros per allà jo comentava al sortir el Joan dic cuidado si ens emportem els pares o les àvies a veure aquesta pel·lícula a la meva pel·lícula dirà nen no m'entero de regui ja hi ha calla que estem al cine i començarà el problema aquest és molt probable ara visualment hi ha 7 o 8 escenes que estan molt bé això que us dic resulta que dintre del guió hi ha molt interès els dos personatges principals estan com fent la història per reproduir i reinvestigar collons de història de la seva família que és bueno hi ha de tot o sigui hi ha droga hi ha sexe els personatges estan escrivint una novel·la a quatre mans sobre les seves respectives familiars amb una premissa res de política és a dir que ella escriu una frase que parla de la guerra civil diu no això ho traiem perquè vam quedar que política no però llavors la pel·lícula en si mateixa vull dir ja és una proposta de l'Espanya Federal vull dir amb això que ha dit el Pep de donar importància a l'idioma de l'eusquera el català que surten el català subretolat en castellà eusquera subretolat en castellà i castellà la major part de l'estona és a dir que sí que és una pel·lícula política és una proposta un partit que volgués l'Espanya Federal i la reforma de la Constitució i tot això la podria agafar si sentiria molt bé com a bandera efectivament ja apuntem això perquè a la millor la gent es perta en la pel·lícula i no cau en això és una proposta que deixem els actors ho fan bé era una curiositat que tinc són dos actors nous relativament nous l'Urso i Álvaro Cervantes a mi particularment m'agrada més ella que aquest noi aquest noi no m'agrada tant però tinc que reconèixer que ho fa bé ho fan bé i després hi ha secundaris de luxe com l'Àngela Molina que té el seu moment el Joan Maria Pou que també té el seu moment la Naifga Naifga Nimri que ja ha fet alguna altra pel·lícula amb ell és una musa és una musa jo tinc la sensació que el Medem s'ha posat molt de moda fins que m'ho dèiem venint amb el cotxe tant amb vaques com després amb la Villa Roja i amb los amantes del Círculo Polar però després d'això no sé per qui que han anat cada vegada és que jo no me'n recordo ara però ha fet Pierre i ha fet Lucía i el Círculo i després aquella de Roma i Caòtica Anna és que a veure jo el que m'estic donant compte amb el Medem això no pot ser improvisat ni ho pot portar a la història o sigui cada 5 minuts hi ha un polvo això no pot ser tu ja ja tu ets escriptor i saps que aquestes històries no van així llavors el tio sempre la majoria de les seves pel·lis hi ha molt de sexe hi ha molt de sexe les Amiglacions de Roma és l'estil que té ell però bé i llavors volia fer una altra postila política que hi ha a la pel·lícula que és que una família que són nens d'aquells que van ser exiliats a Rússia quan la Guerra Civil resulta que tornen a Espanya convertits en una màfia russa jo a mi això em sembla ja que en fi ja ja es tocava allò que no sona ja o sigui passen per Rússia i me'ls tornen volents sí reconvertits en màfias són màfiosos curiós curiós curiós que no fossin nens que haguessin anat als Estats Units que haguessin tornat així no però bé jo ahir al matí vam veure també ens vam veure junts el del Fahrenheit la del Michael Moore jo penso que val la pena encara que sigui molt ràpid citar-la perquè l'estrenen no demà sinó la setmana que ve però és una és molt interessant és un documental és com la segona part és com la segona part el 2004 efectivament va sobre tram el Fahrenheit 9-11 que és del 2004 que va guanyar la Palma de la Festival de Cants del 2004 sí ha agafat el mateix títol i jo he de ser 11-9 11-9 perquè és ja sabeu que en anglès ho fan al revés l'ordre és el moment en què Donald Trump va arribar el 9 de novembre a ser president dels Estats Units correcte llavors el primer el del 2004 és un documental polític com sabíem de Richard Moore que ja he dit va rebre del Palma d'Or del mateix Michael Moore no sé qui he dit Michael Moore m'he equivocat i que tracta de les causes i conseqüències dels atemptats de l'11-S fent referència a l'apostelió del Guerra de l'Iraq i a les suposats relacions entre la família Bush i l'Ossama Bin Laden la família de l'Ossama Bin Laden no era un rol perquè és típic del Michael Moore no és un rol rigorós i equilibrat sinó atrevit valent però també en algun moment vulgarment manipulador o sigui que utilitza doncs els seus recursos suposo per fer-ho més accessible al gran públic ara 14 anys després Michael Moore presenta com hem dit Fahrenheit 11 a 9 fent referència al seu documental guanyador del festival i ho hem de dir doncs a la proclamació de Donald Trump com a president dels Estats Units és una potent jo diria és una potent advertència sobre el feixisme que pot venir perquè això sí que és veritat que ho destaca molt bé i queda molt clar per a l'espectador amb un missatge de si això pot passar aquí pot passar a qualsevol lloc per tant atenció perquè és veritat també que la pel·lícula d'una forma jo diria intel·ligent el que fa primer és dir ell adverteix en el moment que el Donald Trump és un senyor perillós i una mica abans de començar el documental posa totes les notícies que hi havia en aquell moment tothom deia que el Donald Trump no guanyaria que no tenia res a pelar és que el mateix Donald Trump no s'ho creia total que posa totes les manifestacions dels diaris de la premsa sobretot de la televisió trossos que queda clar que els americans no es pensaven que el Donald Trump arribaria al poder però arriba i llavors a partir d'aquí la pel·lícula planteja com pot ser que hagi passat això què ha passat com és que la gent ha votat això i per què ha votat això llavors a mi em sembla que és un documental si voleu irregulat en algun aspecte perquè no tota la vegada però molt sugerent és a dir planteja problemes importants no deixar ningú doncs ni com a no salva ningú per entendre'ns i es carrega tant l'Obama tant els demòcrates com el Donald Trump l'Obama el repassa bé el repassa bé el repassa bé i surt també un tros de la construcció del mur en Mèxic i després sobretot hi ha la història de la ciutat de Flint que és aquesta és encorajadora sobretot amb el que és l'aspecte ecològic sí perquè és una ciutat que és una cosa molt divertida només és llestimosa tota aquesta ciutat de Flint que és de Michigan té un llac a l'Urón i aquest llac subministrava espontàniament l'aigua a la ciutat per fer peles els constructors proposen de fer una construcció com un oleoducte per a la nit de prop a l'aigua que vagi del mateix llac a la ciutat la construeixen i resulta aquesta oleoducte està tan mal fet que genera plom i resulta que tota la població que és negra d'aquesta Flint acaba contaminada de plom i llavors resulta que hi ha unes negociacions hi ha unes protestes i les autoritats del moment com que resulta que allà també hi ha la General Motors i la General Motors resulta que aquesta aigua en plom deteriora els motors que ells treballen aconsegueix a la General Motors que tornin a utilitzar l'aigua canalitzada espontàniament sense la canalització mentre que tota la ciutat segueix bevent l'aigua en plom llavors és escandalós el que està passant i a més molts nanos fotuts malalts etc llavors què passa que en un mes de minat l'Obama el fan anar tot això amb el bene plàcid i la manipulació del governador del comtat del comtat i resulta que aquest senyor està supercriticat superdellom té manifestacions les ganes i en un mes de minat ell mateix fa venir a l'Obama jo no me'n recordo si era ell és republicà o era el que era és republicà fa venir l'Obama i l'Obama per diríem per estar bé doncs va amb un got d'aigua es fot a veure el got d'aigua davant de la gent el qual és una mica quasi provocació en certa mesura i tothom es pensa que l'Obama farà alguna cosa perquè ja que és del partit contrari i a sobre veient allà perquè hi ha un problema molt greu veu aigua dos o tres vegades i se'n va i no solucionarà cap problema llavors el documental evidentment inclús la gent diu nosaltres a partir d'aquest moment no vam votar els demòcrates per nosaltres va ser horrorós el que va passar allà i per tant en conseqüència queda clar que l'Obama també estava certament desprestigiat perquè un incident que no era conegut vull dir un incident que aquí no va arribar perquè suposo que allà als Estats Units havia circulat una ciutat que es diu Flint i aquí no sabíem res de tot això es mor la gent de càncer els crios i tot impressionant un tant percent elevadíssim total que el que també m'agrada de la pel·lícula penso que és interessant de veure sobretot per aquesta mena de crítica al possible feixisme que pugui arribar i la segona cosa perquè es carrega diríem clar hi ha una altra cosa que fa és ell defensa el candidat demòcrata que hi havia en contra de Hillary Clinton per tot que el que fa el partit és marginar aquest tio i fotre la Hillary Clinton i això també lògicament ho critica i l'altra cosa també m'agrada molt és que un cop criticat els dos partits diríem dominants es dirigeix o sigui fa veure que el futur passa per la gent jove gent jove que està protestant i tota l'última part de la pel·lícula és gent jove americana que està protestant i diu aquesta el futur passa per aquí i no passa pels polítics que tenim en aquest moment és una advertència al populisme d'aquesta dreta nova que hi ha sí senyor el que passarà per Brasil aquests dies exacte és el que estava pensant ara creieu que es farà alguna mena de documental del Jair Bolsonaro i tot això bueno hi haurà algun Michael Moore a Brasil a Brasil tenen més dificultat crec jo per poder expressar aquest tipus de coses sense que algú hi pot impaill de tiros pot passar pot ser vull dir doncs estem en un moment que pot passar qualsevol cosa perquè ara hi ha la Merkel que diu que plega és veritat estem en una situació de canvi perquè no saps cap a on anem perquè sí que és veritat que també estan apareixent de moviments doncs feixistes a tota Europa a Polònia ara mateix per exemple a Polònia que t'espanta és a dir jo penso que és perillós el que està passant és a dir i a sobre el Donald Trump jo penso que queda molt clar amb el documental i el que estem llegint en els diaris que el culpable que hi hagi aquesta violència ella genera les seves actituds les seves coses que diu les coses que fa està generant això llavors és un moment bastant curiós llavors el documental pot arribar a entorn de l'Òscar i això pot estar a la cursa no no crec l'Òscar està dominada pels partits la política no convé però és una pel·lícula que tindrà recorregut jo crec per la gent per la veure a més és molt didàctica no és enrevesada se segueix molt bé i a més hi ha un moment determinat que és bastant catxondo que no ho explico perquè si no potser farà més gràcia que la gent ho descobreixi és igual no cal no cal no cal que no se la perdi ningú que no se la perdi ningú que la vagi a veure i que bueno penso que el futur com estem d'acord amb ell passa per les noves generacions que se'n donin compte de tot això i que intentin reaccionar vull dir doncs em mires molt fixament que he d'anar als Estats Units a protestar això és pel grup si vols anar-hi tindràs la nostra aprovació eh bueno ja que tenim la convidada hi ha alguna cosa més que vulgueu parlar abans de passar a l'aurora bueno jo volia comentar que aquest any aquesta setmana hem tingut unes jornades amb les que he participat perquè un amic meu de fa molts anys Eduard Amorú és el secretari general d'Ameical de les Brigades Internacionals i s'ha celebrat el vuitantè aniversari del comiat de Barcelona de les Brigades Internacionals que es va produir el dia 28 d'octubre de 1938 llavors s'han fet una sèrie d'actes que ha produït una sèrie de documentació que és bastant interessant l'espluga de Francolí uns tota una jornada amb ponències a la universitat després també una altra jornada a Castelldefels on hi va haver una cosa que molta gent no sap que és una presó dedicada només a amb els militars que venien brigadistes però que tenien algun problema perquè clar l'adaptació dels brigadistes no va ser senzilla i va portar vegades qüestions i bueno van tindre la seva presó particular a Castelldefels llavors van fer també una visita allà amb una jornada el dissabte i el diumenge hi va haver era pròpiament el dia que era el 80è aniversari allà a la Bucana Nord del túnel de la Rovira que ja el monument als brigadistes es va fer la festa amb els parlaments va actuar el Paco Ibáñez la Lola Lesleón va llegir també uns poemes el Lluís Omar en fi i va bé llavors arrel d'això vaig estar comentant amb l'Eduard Amorú que potser seria interessant un dia que vingués com a convidat i ens parlés una mica perquè també una insistència que va haver amb totes les jornades i amb tots els treballs que s'han fet és precisament de donar un toc d'avís a la gent en aquell moment diguéssim era l'emblemàtic no passaran de la passionària i tal però és que esclar potser hem de tornar a pensar que s'ha de explicar a la gent que la història va anar així i que ara torna i torna un populisme que perillós que sembla molt perillós res ho volia deixar aquí només sabia que hi ha hagut aquestes jornades i que tindrem probablement al desembre el company Eduard Amorú que ens en podrà parlar una estona molt bé doncs bueno ja que tenim a l'hora de pares aquí com dèiem ella és la diríem la dirigent de Video Instant i com sabeu a partir dels anys 80-90 és un lloc de referència pel món cultural tant de Barcelona com de l'est d'Espanya en relació diríem a la imatge en relació a les pel·lícules als vídeos etcètera jo deia abans i us ho prometo que ho he sentit moltes vegades que quan jo als anys 80 o als anys 90 buscava una pel·lícula em deien si no està Video Instant és que no està inclús tenia referències que hi havia moltes televisions que us consultaven a vosaltres ho fan encara que demanen material per fer utilitzar TV3 ho fa Barcelona Televisió també ho fa alguna ràdio també avui m'ha trucat una periodista perquè vol fer un llibre i buscava una cosa encara ho fan encara la gent diu encara la gent arriba a la nostra botiga i ens diu és que m'han dit que si no ho trobo aquí no ho trobaré enlloc vull dir que per tant aquesta frase que ens hem estat treballant 40 anys que costa molt la teniu consolidada la gent ja la té molt a dintre i s'ho diuen uns als altres i nosaltres procurem que sigui veritat doncs bé suposo que un dels problemes que deveu tenir una mica en aquest moment és que és evident que estem en un moment molt ràpidament canviant en tots els aspectes però la mostra munt també perquè hi ha hagut la pirateria hi ha hagut les plataformes tant de Netflix com de HBO i jo tinc entès també que una de les raons per les quals ja l'explicaràs que tu proposeu amb aquesta nova nou enfoc diríem que us va veure obligats a deixar el carrer Enric Granados i anar al carrer Viladomat sí que quedi clar ja estem a Viladomat 2-3-9 entre Provença i Rosselló sí perquè ho vam estar dient 3 o 4 mesos abans de marxar i com que vam fer la campanya de crowdfunding o micromecenatge a més vam sortir a molta premsa i encara hi ha gent que arriba a Viladomat així cansada i diu és que vinc d'Enric Granados per això ara li puc dir vés a la cafeteria i fes un cafè mentrestant explica'ns una mica el nou enfoc diríem del nou local que heu canviat una mica les coses les propostes és veritat que els temps han canviat i la gent s'ha acostumat molt a quedar-se a casa a veure una pel·lícula i agafar el comandament a distància i fer el que em sembla que es diu scroll jo no ho he fet mai perquè no tinc cap plataforma perquè tot el que vull ho trobo a la meva botiga però la gent sí que en té doncs s'havia de donar alguna cosa afegida al client per fer que vingui a la botiga aleshores pensant en aquesta idea ja fa dos anys cada mes fem presentacions de pel·lícules quan surt un DVD a la venda o en lloguer quan s'edita la pel·lícula en DVD intentem cada mes fer una presentació i convidar el director directora actors actrius equip de muntatge la gent que pugui assistir en aquesta línia hem passat per la nostra botiga Dani de l'Orden Marc Creuet abans he dit l'Isabel Coixet el J. Bayona l'Albert Serra vull dir diferents l'Elena Martín Gimeno diferents directors que potser era la seva primera pel·lícula o directors ja molt consolidats com un parell de noms que he dit però això fa que una gent nova s'acosti a la nostra botiga a compartir una estona amb nosaltres i amb aquest director o amb aquesta directora amb aquest equip que han fet una pel·lícula i que també coneguin una mica què costa fer una pel·lícula vull dir que no és allò que de repente vas al cine et posen aquella imatge o estàs a casa i o ve piratejant o ve a través d'una plataforma veus una pel·li i dius ah mira ja està no darrere d'això hi ha moltíssima feina i quan t'ho expliquen quan una muntadora t'explica que depèn de com ho monti la pel·li canvia totalment doncs les coses les coses perceben d'una altra manera doncs en aquesta línia ja vam començar a fer això ja t'ha dit que jo començava a parlar i d'aquí marxem a les 12 total que faig un salt en el temps aleshores com que el lloguer d'Andy Granados ens pujava molt vam decidir bueno hi havia dues opcions o tancar o lluitar i seguir endavant i jo tenia molt clar que la meva opció era lluitar i seguir endavant i continuar salvaguardant el patrimoni de Video Instant de 45.000 pel·lícules i per tant en el nou local el que hem fet és afegir a l'espai dedicat al lloguer i la venda de pel·lícules una petita cafeteria i estem construint un cinema on podrem i també hi ha una sala de reunions o sala de tallers com vulguis i així podem fer les presentacions en un espai més apropiat per fer-les podrem fer cinefòrums podrem acollir cicles abans parlava com d'un noi que va estar a Got Talent va quedar finalista de màgia que avui ens hem conegut i que a veure si ens semblava bé fer un cicle de màgia i m'ha semblat que hi havia pel·lícules superxules i molt interessants podem fer de tot perquè igual que la cuina és un vehicle moltes vegades el cinema la veritat és que és un vehicle per tot i per tant és molt fàcil trobar motius per fer cicles o per parlar cinema o per ajuntar-nos per veure cinema molt bé doncs escolta llavors jo tinc entès que tu això t'hi has arribat una mica perquè tu des dels 6 anys o des dels tu als 17 anys vas començar a treballar dintre de la botiga als 16 anys vaig començar a treballar en sèrio però als 5 anys tu hi començaves a la cena des de sempre anava jo i que tu volies fer doncs estudiaves dret i que ja ho he terminat vas decidir vas decidir que t'agradava més treballar en aquest camp que no s'ho continua estudiant dret jo em vaig posar a estudiar dret perquè jo volia salvar el món això era el principal jo crec que el món és molt injust i quan a més ara parlàveu d'aquest moment que estem ara no era el moment de fa 25 anys però bueno no m'agradaven les coses i no m'agradaven ni m'agraden les injustícies i vaig pensar ja està estudio dret i amb això ho arreglo no de seguida vaig veure quan estava estudiant primer de dret que no ho arreglaria tan fàcil i també em passava doncs això que jo estava estudiant dret processal o dret constitucional i m'interessava molt més la pel·lícula que estàvem fent el menjador que estaven venint els meus pares per tant vaig desistir d'acabar la carrera i vaig dir-li al meu pare papa jo avui continuava amb el negoci familiar i aleshores és quan vaig començar a treballar en sèrio als 16 anys però des de petita jo polulava pels passadissos de video instant i em quedava al·lucinada llegint les caràtules i veient tota la gent que hi havia i escoltant a la gent parlar de cinema i parlar dels actors que en aquell moment eren els importants i quedar-me fins a les tantes de la matinada amb la meva mare veient als Oscars quan ens donaven en obert i la meva mare es passava la meitat de la cerimònia corregint el que els retransmitia i afegint més títols de pel·lícules més títols de no sé què perquè ja t'he dit que la meva mare és molt cinèfila o sigui que des de sempre que he estat envoltada i jo crec que per això ara l'opció clara era continuar i seguir i perseverar i a més bé fer el que m'agrada al final clar sí escolta una cosa pels oients sobretot que estiguin interessats l'horari del públic quin és? l'horari del públic és de dilluns a dissabte de 10 i mitja a 2 i mitja i de 5 a 9 i diumenges i gairebé tots els festius gairebé tots però no tots de 11 a 3 i de 4 a 8 obrim tots els dies molt bé i teniu també una tarifa plana em sembla sí en el nou sí perquè ens hem adonat abans parlàvem de les plataformes també aquí el vostre col·lega té Netflix i Amazon Prime i sí sí que està superbé o sigui els videoclubs que tenim un grup de Whatsapp que també us ho he explicat és que m'he explicat moltes coses abans del cotxe sí sí els videoclubs no estem en contra en absolut de les plataformes que hi ha gent a vegades que s'ho pensa perquè qualsevol competència és bona perquè et fa pensar més i tenir idees noves i intentar tu acostar-te al públic que no arribes perquè s'ha quedat a casa aleshores nosaltres sempre els diem que anar al videoclub buscar una botiga sociabilitzes parles amb el dependent o la dependenta i et poden recomanar pel·lis com heu fet avui aquí en el vostre programa i feu cada dimarts i en canvi des de casa bueno doncs agafes el coment a la distància i et poses davant de la pantalla i sociabilitzes amb ningú si no tens a ningú al costat no? i també les plataformes avui dia i que en Netflix per exemple em sembla que amb una mateixa subscripció 3 o 4 persones poden gaudir sí oi que sí? sí sí doncs fa que en lloc de sociabilitzar individualitzis perquè jo conec bastantes famílies que el pare ve una sèrie la mare una altra i l'adolescent una altra i jo en canvi a casa meva des que el meu fill té 3 anys que ja pot acabar una pel·lícula sencera els divendres hi ha pizza palomites i pel·li a casa o sigui sempre els 3 junts d'acord vull dir penso que és positiu i que amb això no salvarem el món però crec que compartir amb la família moments és important avui dia que s'està perdent moltíssim i aleshores la tarifa plena l'hem posat doncs perquè nosaltres en realitat com a contingut tenim molt més que qualsevol plataforma i que gairebé totes juntes perquè filmin està superbé Netflix té sèries molt bones i pel·lícules molt dolentes que fan ells però que te les posen allà també i HBO etcètera però en canvi en un videoclub trobes tot el que tenen les plataformes en el mateix espai i molt més i ha passat el moment perquè l'altre també es caduca exacte jo sempre ho dic això vull dir moltes vegades ens trobem que ve algú i ens demana una temporada d'una sèrie tan important com Joc de Trons i ens demana la 4 i tu li dius però tinc les primeres i diu no és que he vist la 1, la 2 i la 3 però em faig la 4 i la 6 i la 7 i perquè les han tret de la plataforma o les estava veient i nosaltres clar és un format físic però que no caduca i el tens sempre allà i a les dones ara intentant pensar coses per competir però per fer que el públic vingui a nosaltres doncs hem posat una tarifa plena de 8,95 al mes agafa el que vulguis i torna-m'ho en 7 dies i il·limitat de pel·lícules i la gent està encantada no? al següent perquè clar et pots endur totes les pel·lis que vulguis i és molt barata tu l'estàs mirant amb ell em vol dir alguna cosa de Netflix? no, no? no, no que estava pensant justament Netflix també va començar com un videoclub és que ho era sí, és veritat clar, llavors estic pensant potser al final no et dic potser és un camí natural cap a la no dic eliminació del físic però sí que digitalitzar els productes que teniu com a alternativa també no com a eliminació del físic ja, és que nosaltres o sigui les lleis no ens deixen digitalitzar els productes perquè jo quan he comprat els drets per llogar una pel·lícula és per llogar-la en el format que l'he comprat que és el format físic què més m'agradaria una mica desfer-me de les 8.000 VHS que m'ocupen un munt d'espai i digitalitzar-les però ho podria fer com a còpia de seguretat si volgués però no ho puc fer per després llogar-les i com que sóc una romàntica de moment no al contrari no vull que desaparegui el físic vull que continuï però també és una manera de pensar i una manera de fer o sigui jo compro a les botigues del barri vaig al mercat no compro res per internet a menys que no em quedi un altre remei no dic que no ho hagi fet mai procuro no anar a centres comercials no dic que no ho faci mai però no és el meu tarannà i això és igual o sigui jo m'agrada intento inculcar la gent que és bonic al videoclub a passejar-te pels passadissos a trobar-te amb altres clients que això vosaltres que heu estat ho heu vist i segurament ho heu fet saps i ara com m'agrada una pèrdua d'una a l'altra i el mateix que fem aquí doncs allà físicament i parlant-te als ulls i mirant-te la cara de tu a tu que crec que és molt més bonic que fer scroll amb una pantalla al davant no ho sé a mi no serà més bonic sí, sí, sí no estic dient però suposo que també és el dilema amb els llibres també a vegades que des que surt el format digital i és clar és una experiència diferent suposo també i potser també és la sensació de tenir l'estanteria plena o tenir un e-book i tenir-lo allà també és veritat hi ha una altra cosa que és que sé que José Antonio Bayona va promoure en certa mesura no sé suposo que va fer vosaltres també una mena d'adhesions perquè volíeu que la botiga fos emblemàtica en certa mesura i que l'Ajuntament de Barcelona protegís una mica aquest fons extraordinari que teniu de pel·lícules i de vídeos etcètera llavors com ha acabat això? Què va passar? Explica'ns una mica Fa tres anys em sembla que més o menys l'Ajuntament va promoure una llei per declarar algunes botigues de negocis emblemàtics per donar-los un cop de mà amb el tema de l'IBI o bueno aquestes botigues que fa molts anys que hi són tant de llibreries com potser una farmàcia i que passen temps difícils o se'ls hi posa el lloguer pels barris on estan jo vaig promoure una iniciativa de recollir signatures perquè l'Ajuntament ens declararà és botiga emblemàtica i el Bayona que havia estat client nostre quan estudiava cinema ens va donar un cop de mà promovent la iniciativa i procurant que l'Ajuntament ho fes el Bayona ens va ajudar i l'Ajuntament no ens va fer cas però no passa res aquí estem i ara que hem fet el crowdfunding el Bayona i molts altres directors i molta altra gent que no és coneguda també ens ha donat un cop de mà perquè gràcies a ells hem aconseguit vam aconseguir bastants diners i ens han ajudat en la primera fase que era fer el videoclub i la cafeteria i ara estem a la segona fase que és fer el cinema que ens hem tornat a quedar sense diners però ja els trobarem ja els estem buscant no passa res si l'anem endavant si no és amb l'Ajuntament doncs sense però ja ho farem jo trobo realment admirable aquesta actitud teva que em sembla molt perfecta vull dir però penso que jo crec que sí que el videoclub de majoria ha anat plegant però penso que vosaltres i potser el millor el de Madrid el de Sevilla que ens pedigaves quan venia penso que a més a més deies que en aquest moment hi ha una mena de canvi de tendència que hi ha més tendència potser que utilitzar cada vegada més el videoclub bueno o sigui vosaltres us agrada el cinema sí aleshores si teniu dos o tres plataformes però busqueu una pel·lícula que no està crec que anireu al videoclub a buscar-la clar doncs cada vegada ens trobem les plataformes han portat una cosa molt bona que és que la gent s'està tornant a acostumar a pagar per veure cinema per veure cultura i això és molt important perquè durant uns anys aquí a Espanya ho hem patit molt això la gent estava acostumada que no s'havia de pagar per veure cultura i això ens ha fet molt de mal a nosaltres i a altres sectors i a la cultura en general vull dir no només al cinema i ara gràcies a les plataformes la gent s'està tornant a acostumar a que s'ha de pagar per veure cinema per tant estem trobant cada vegada més que un senyor que té a casa seva una plataforma s'acosta a la botiga i et diu és que no trobo Indiana Jones i el meu fill ara ja té 12 anys i tinc ganes de veure-la amb ell aquesta pel·li o los gunis o un munt o un munt de clàssics que no es troben en aquestes plataformes normalment i com que aquest senyor ja fa temps que té una plataforma ara no es descarregarà una pedícula de manera il·legal per tant s'acosten al videoclub i cada vegada ens trobem més que hi ha més gent d'aquest tipus que no es conforma amb el que li ofereixen les plataformes sinó que busca el cinema que ell vol veure i aquestes són les persones que s'acosten al meu videoclub al videoclub de Madrid al videoclub d'Algeciras al videoclub de Galícia o sigui a tots els videoclub que queden cada vegada estem notant més això que ens passa això el mes que us entren cada vegada us entren pel·lícules noves cada setmana cada setmana quantes més o menys quins promits teniu entre 15 i 20 títols a la setmana et diria 15 i 20 títols a la setmana és que surten moltes coses totes les novetats que vosaltres veieu al cinema després la majoria s'ha dit en el DVD quan triguen? ara menys esperen que passi el termini d'explotació comercial ara cada vegada menys i també depèn de la pel·lícula a vegades hi ha pel·lícules que triguen més depèn si tenen també un comerç internacional un conveni internacional que s'ha d'estrenar després però però què depèn del distribuïdor això? sí però entre dos tres mesos ja estan hi ha molta gent que diu ja ja ha sortit Campeones per exemple que va tenir tot l'èxit amb l'Oscar ja ha sortit Campeones i sí ja fa tres setmanes que hi és cada vegada menys això també afavoreix a nosaltres en aquest cas m'agaves a preguntar alguna cosa més? Imenat por los Terros de Obeda? no no no absolutament em sembla molt interessant el que estàs dient per tant jo simplement no jo el que considero és que que bueno que feu una feina extraordinària feu una feina que nosaltres per exemple clar jo em passa per exemple moltes vegades ara que hi ha un problema en el cine actualment que és que moltes vegades una pel·lícula d'una setmana passa molt ràpid això també i la perds això també era una de la idea perdona que t'he tallat molt de quan tinguem el cinema d'aquestes pel·lícules que s'estan una setmana i que al millor és una pel·li que ha tingut poca promoció perquè no té recursos però en canvi és una pel·lícula bona exacte però que és bona i del boca a boca la pel·lícula s'estaria dues o tres setmanes més però clar hi ha una altra darrera que l'estàs pitjant i les dues desapareix doncs aquestes recuperar-les al nostre petit cinema en aquest programa hem parlat moltes vegades recomanant la infermedat del domingo de Ramon Salazar que és una pel·lícula que ens va semblar Joan extraordinària escolta va durar dues setmanes i no hi ha forma de veure-la quan estigui en DVD la podràs venir buscant DVD però la idea del cine és a lo millor recuperar aquest tipus de pel·lícules que només estan una setmana hi ha una pel·lícula que jo no sé si està en DVD o no perquè no vaig mirar-ho ahir quan la vaig estar a Videoclub Instant que és una cosa que es diu Com a Nostros Padres és una pel·lícula brasileña que no sé si l'han posat en DVD o no jo crec que encara no es diu Com a Nostros Padres la van estrenar l'estiu si es diu Com a Nostros Padres encara no perquè ho tinc bastant de memòria més o menys tot de memòria els 45.000 títols no però et sorprendria vull dir tinc 43 anys i porto 16 teclejant títols i gairebé m'equivoco en un tant per cent molt baix quan em dic un títol de si està editat una cosa és que em demani una pel·li que no existeix no s'ha editat mai a Espanya i aleshores no em soni això sí que pot passar però una pel·li si s'ha editat molt poc m'equivoco perquè les 8.000 pel·lícules que encara teniu amb DVD o amb Betamax o com sigui o U-Aquessa en U-Aquessa aquestes clar moltes no deuen estar clar és que les guardem perquè no estan editades en DVD i aleshores ens trobem encara amb gent que les vol i també donem el servei de llogar el reproductor U-Aquessa perquè hi ha gent que no el té aleshores lloguem el reproductor U-Aquessa i lloguem la pel·lícula perquè hi ha gent que les vol perquè les necessita veure per documentar-se o simplement per oci però moltes vegades això és perquè les necessita veure per documentar-se per escriure un llibre per algú que està escrivint alguna història per algú que està fent una tesi etc. Hi ha alguna pel·lícula en concret d'aquestes que sigui que la gent demani molt i que no es troben a més amb B-Aquessa? Mira que sempre em fan aquesta pregunta i mai m'ho preparo sóc un desastre no hi ha una de l'Anthony Hopkins que em sembla que si ho sobreviu de Picasso que és una pel·li que estava molt bé i no està editada en DVD aquí i després hi ha bastant cinema espanyol i català que abans quan s'editava cinema en català no sé si ho recordeu però sortia a l'UVHS en català i a l'UVHS en castellà perquè ara va en un DVD tot però era diferent doncs hi ha moltes potser s'ha editat el DVD en castellà però en català no i llavors conservo la còpia en català i més en la pel·lícula és catalana i la plaça del Diamant en català no està editada en DVD és una és un sin sentido sí, sí, sí pots posar aquesta cara és un sin sentido està editada en castellà però en DVD no i en català no perdona en DVD i hi havia era com la sèrie que tenia tres UVHS aquest ho guardo en català perquè és l'original és el Hamlet del Kenneth Branagh amb la versió llarga existeix? jo no estic segura si en DVD està no estic segura en UVHS sí perquè era una capsa més negra especial i és la que jo vaig veure en el seu moment és que em sembla que en DVD no està però és que jo crec que no està tampoc està en a més la versió reduïda d'una hora i pico les tres hores i pico que dura la versió llarga jo crec que tampoc a més està en VHS jo crec que sí crec que la resposta és la que tu em dius també no estic molt segura però penso que sí perquè jo la volia veure sencera vaig estar buscant i no vaig trobar enlloc la versió sencera és que a mi no em sona tampoc em sona de conservar la capsa negra que és la de la llarga sí bueno Joan està clar que les rates de filmoteca hem d'anar a video instant i passar-nos-hi un rato està claríssim està claríssim i us espero i hem de tenir una llista de totes sobretot les que estàs d'en VHS i tal perquè hi ha coses inèdites que no abans les VHS no es podien mirar perquè les teníem guardades ara hi ha algun un parell de passadissos que vosaltres mateixos podeu posar-vos uns guants perquè estan prens de pols perquè no us ho creureu però a vegades em demanen una pel·li que igual fa i no és broma 20 anys que no llogo em demanen una novéa aquesta que fa 20 anys que no llogo clar si una pel·li fa 20 anys que està al mateix lloc la pobra l'agafa saps i té una talaranya que ara és per Halloween queda molt bé però és veritat però jo penso si no les hagués guardat ningú la podria veure ara qui me la demana a veure de pares estic molt content que hagis vingut estem molt contents que hagis vingut eternament ets excepcional es nota que tens una capacitat de treball de memòria i de treball extraordinari i bueno sobretot amb l'empenta que tens i les coses que ens has dit moltes gràcies hem arribat a l'hora no podem continuar perquè no tenim més temps moltes gràcies per haver vingut a Cinema Sense Condicions gràcies a vosaltres bona nit i la setmana que ve tindrem un convidat tindrem un convidat que es diu Jordi Sacases que és l'arxiver de Santa Maria del Pi a Barcelona que és un dels arxius històrics més importants que hi ha a la ciutat bona nit a tothom fins la setmana que ve bona nit bona nit adéu Gràcies. Gràcies. Gràcies.