Le deuxième acte (Quentin Dupieux), Filmoteca en clau de futur amb Pablo Laparra, The Residence (Netflix) i Aula de Cinema: el ràcord del muntatge

Cinema sense condicions Cinema sense condicions Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ha viscut! demà! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! на inc挑逆 amb el titul de a punt卡 punt que era de 71 minutos i estava dedicada a la obra del realitzador Akira Curosaba. Despues del 2001 per exemple, les seves dos últimes bel una vuitantena, perquè moltes eren curtmetratges. Hi havia curtmetratges de 16, 18, 20 minuts, etc. Aquestes dues últimes serien el 2001, Le Souvenir de l'Avenu i Chat Percher, del 2004. Aquest va ser el darrer film que va fer ell. Mentre estan solventant els problemes tècnics de control, us volia parlar d'una pel·lícula que vés darrerament en passi de premsa. És una pel·lícula que es diu Le De Chiem Act, el segon acte de 2024, francesa. Aquesta pel·lícula està dirigida per Quentin Dupieux i és el film que va inaugurar l'any passat, fora de competició, al Festival de Cannes. És a dir, amb això ja podem tindre una mica una idea que es tracta d'una pel·lícula que té un cert, a priori ja, un cert pòsit i així ho va entendre el festival. Bé, aquesta pel·lícula, com he dit, està dirigida per Quentin Dupieux i interpretada per Liz Seydoux, Vincent Lindon, Louis Garrel, Rafael Kenard i Manuel Guillot. Els cinc estan excel·lents. Aparentment es tracta d'un divertiment sorneguer, en clau de comèdia, però en realitat és un relat que carrega sobre d'una forma a consciència un sistema de cinema que s'està prodigant molt en l'actualitat d'una certa correcció política i podria anar des de la crítica amb aquest tipus de cinema fins a agafar i posar en qüestió l'esclavitud que cada vegada sembla que tindrem més de l'aplicació de la intel·ligència artificial en el cinema. El rerefons presenta a l'avícola un panorama en el que et deixa un pòsit de tristor i fins i tot el domeny d'un nihilisme de cara a l'avenir. Però sí que és veritat que en través d'això la pel·lícula et recorda per la forma en què està feta fins i tot a mi m'ha transportat a una de les pel·lícules més franceses de Luis Buñuel com és el decret charm de la bourgeoisie per allí són unes caminades sense massa ordre amunt i avall massa ordre en el sentit que no sabem exactament cap a on van i aquí allí són quatre dos parelles i aquí són quatre persones dos homes i un home i una dona que estan fent una pel·lícula aquesta pel·lícula veureu que està dirigida per una intel·ligència artificial que també ha participat amb el guió etcètera és fantàstic perquè això crea unes situacions novedoses que gràcies al mestratge que té Quentin i la mà de la llet també que és notable aconsegueix un registre interessantíssim jo crec que és una pel·lícula d'aquelles que val molt la pena veure em sembla un treball extraordinari que està dintre de el que és la carrera d'aquest director és una carrera que és molt dispersa ell està interessat en fer un tipus de sistema que se surt de el que és la regla però aquí en tot moment aplica des del meu punt de vista aplica un guió de ferro en el sentit que està estructurat de tal forma que tu quan acabes la projecció penses en la pel·lícula i dius és que no trobo ni una escena que digués això podria ser prescindible o aquí està allargada o no és d'una precisió extraordinària i tècnicament està realitzada de forma impecable ja he dit abans que els actors estan excel·lents tots i també es nota la mà i la maestria que té Quentin Dupier amb el tractament dels secundaris hi ha un dels actors que en realitat forma part de la pel·lícula que s'està rodant el cine dintre del cine en dues ocasions es trenca la quarta paret que és una cosa que a vegades resulta molt forçada en el cinema i en canvi aquí es fa d'una forma molt natural i després ja dic hi ha una sèrie gairebé més que secundaris figurants que són extraordinaris encara que només tinguin una frase la seva presència la seva distribució dintre el context de la pel·lícula és estupenda segon acte s'estrenarà el proper divendres 11 d'abril i és una pel·lícula que si esteu per aquí per Setmana Santa jo crec que és de les que tenint en compte el que hi ha ara amb estrenes val molt la pena de veure bé a veure com com tenim el tema s'ha solventat ho tenim bastant bé sí bé doncs a veure primer donem la benvinguda al nostre tècnic reparador Jan bona tarda Anastasi bona tarda bona tarda doncs sense més preàmbuls anem a passar el que he comentat abans que és l'entrevista que vam tindre la setmana passada en el seu despatx amb el nou director de la Filmoteca Pablo Laparra endavant bona tarda amics i amigues un dimarts més amb vosaltres a Radio Desbem Cinema Sense Condicions amb aquesta oportunitat tenim un programa molt especial tots els nostres programes són especials però aquest ho és més i és que gràcies a la seva gentilesa tenim l'oportunitat de parlar amb el nou director de la Filmoteca bueno ja de fet ja per fer vuit mesos es tracta de Pablo Laparra Pablo Laparra Pérez correcte molt bé bona tarda Pablo moltíssimes gràcies per rebre'ns estem aquí amb l'Anastàcia Rinos que és una persona també a part d'estret col·laborador del programa de Cinema Sense Condicions té una trajectòria de més de 40 anys de l'Anastà Rinos de l'Anastà Rinos de l'Anastà Rinos ja no cal que el present no cal que el present no cal que el present i t'agreixo que et coneguis i ja està bueno dir-vos a vosaltres que el Pablo va agafar el càrrec a l'1 de juliol de l'any passat suposo que des de l'1 de juliol cap aquí ara ja deus estar ben rodat però l'has tingut la teva feina de totes formes abans d'entrar en matèria m'agradaria fer dintre la introducció un breu resum breu del teu currículum perquè a veure es tracta d'un director si no l'heu conegut i veniu per la filmoteca a través de presentacions d'això el coneixereu però que és una persona molt jove ostres podria ser-ho més encara llavors ja segurament no hauria accedit amb aquest càrrec que va haver de superar una criba important perquè es va fer amb una selecció amb opositors de rango nacional i internacional per tant anem a les dades personals el Pablo Labarra veneix a Gandia el 1987 és doctor cum laude en estudis cinematogràfics i culturals per la New York University és llicenciat Premi Extraordinari en Història de l'Art per la Universitat de València Màster Oficial en Estudis Comparatius de Literatura Art i Pensament per la Universitat Pompeu Fabra de Casa Nostra des del 2018 i fins ara exercit com a cap del Departament de Recerca i docent de Lías Caraceta Cine Escola del País Basc ha estat responsable coordinador de Pensament i Debate i director de Cinema el dia 70 Arxiu del Festival has col·laborat també em consta amb moltíssimes publicacions però anirem ara posant-nos aquí escrit i tal jo crec que amb això ja ja donem ja donem una base de la teva separació i interessants bé entrant en matèria ja la primera següent la primera pregunta seria què serà la Filmoteca a partir d'ara sabem que la trobes segurament enxegada amb una programació correcta i tal jo et vull dir una cosa sí nosaltres en el programa si tens l'oportunitat d'escoltar-ho una vegada nosaltres tenim el programa sempre en directe de 18 a 9 els dimarts Cinema Sense Condicions Ràdio Desvern en el programa nosaltres normalment fem un clàssic de la setmana i després fem dues seccions una pel·lícules en cartellera anàlisis crítica no m'agrada i jo ja m'he dit que soc cronista que no soc crític que soc jo per jutjar deixem-ho aquí i després fem una vessant més tècnica però que serveix molt per donar pautes a l'oient que és Aula de Cinema Anastàcia Ruinos llavors sempre i aquí és allà on anava sempre en el decurs del programa es fan generalment ja sigui per part d'Anastàcia o meva referències a i si teniu alguna vegada en què no us convenç la cartellera penseu que a la Filmoteca sempre sempre hi ha coses interessants és molt d'agraït ser confiants en el nostre programa no però t'ho dic t'ho dic perquè és veritat ja et dic allà estan els podcast dels últims dos o tres anys de programes i és comprovable vull dir que és així som amics de la Filmoteca no parlen del meu carnet amics de veritat amics de veritat molt bé doncs Pablo què podem esferar amb aquesta nova etapa? bé com molt bé has dit jo la Filmoteca que em troba en assumir el meu càrrec l'estiu passat és una institució plenament consolidada és a dir la Filmoteca ve d'uns anys de consolidació de bona feina i de construcció d'uns fonaments molt sòlids el que hem de fer ara és continuar aquesta agenda de consolidació de prestigi i és fàcil quan la feina que et precedeix és bona feina és fàcil continuar en aquest sentit crec que el que tenim ara si hem de parlar des d'un punt de vista més institucional podem descendir a detalls de programació de patrimoni d'altra mena però és veritat que tenim una gran fita a les portes que és la nova llei de la Filmoteca això significa un dels moments més importants de la història d'aquesta institució que es va fundar l'any 1981 i que per fi si tot va bé amb la votació parlamentària es devindrà un equipament nacional en plena autonomia jurídica per dir-ho en altres paraules és la consolidació per llei del cinema com un pilar de la cultura del país i jo crec que és un motiu d'alegria per les persones que ens estimem al cinema i que ens estimem a la Filmoteca i a nivell de criteris de partir d'ara eixos diguem bàsicament per als que tu intentaràs vertebrar el teu projecte quins seran els eixos principals per als que a part d'aconseguir construir això que acabes de dir ara en altres sectors la Filmoteca és molt complexa la Filmoteca té molts desvertents què penses potenciar per on penses que la Filmoteca és millorable? Jo no parlaria en termes de millora perquè implícitament estaríem insinuant que hi ha com carencis jo crec que hi ha com uns reptes que són els reptes del nostre temps i que els hem de mirar a la cara un d'ells té a veure amb el canvi tecnològic és evident que com a Filmoteca ens enfrontem a la revolució digital i és un tema molt delicat i molt complex perquè per una banda nosaltres treballem de valent per produir digitalitzacions ara estic parlant de la part més patrimonial de la Filmoteca el tema de la col·lecció de l'arxiu nosaltres treballem per digitalitzar títols de la nostra col·lecció perquè la major part de les sales de cinema és un parc digital el consum ha canviat i aleshores hem d'arribar a totes les pantalles que en un percentatge pràcticament majoritari o total són digitals però això ha de conviure a no oblidar que el cinema abans de l'era digital ha existit en una multiplicitat de formes suports i tecnologies i és responsabilitat d'una Filmoteca vetllar per la supervivència d'aquests modes d'experiència i aquests modes d'existència del cinema i això ho hem de fer en un món que com dic és digital on desapareixen els laboratoris desapareixen els experts es perd el coneixement és a dir hi ha uns reptes majúsculs reptes invisibles derivats del món digital i nosaltres hi treballem a contracorrent en aquest sentit i el repte conforme passen els anys es fa més i més gran aleshores jo és un exemple entre molts crec que aquesta línia de batalla és molt important per nosaltres com juguem la partida digital sense desatendre tota la història del cinema fins ara correcte això va des de les nous de preservació hem de cuidar de les nostres pel·lícules en format analògic fins a la sala de projecció nosaltres no renunciem ni renunciarem mai a projectar cinema també en 35 mil·límetres 16 i 8 en els formats analògics és la nostra resposta si no ho fem nosaltres no ho farà ningú això ens condueix cap a la següent pregunta que teníem prevista que és saber si està dintre dels plans de futur a part de ja hi ha un arxiu de consulta de pel·lícules audiovisual però si hi ha previst per exemple muntar una plataforma que a veure que no fos gratuïtat que tingués el seu cos per apuntar-s'hi però així com ara hi ha diverses plataformes per accedir per exemple Caixa Fòrum en té una sí sense ser del cinema tenim el Filmin per superar una plataforma de la Filmoteca una mica perquè el camp que tu has dit 35 16 audio la història del cinema i d'acord amb els nous temps també una plataforma de Filmoteca que ens permet veure pel·lícules que tu saps que si les programessis a lo millor tindries 20 persones allà però que a lo millor la tens en plataforma i tens alguna sorpresa o sigui ara per exemple vaig anar a veure l'altre dia l'exposició aquesta sobre la mai a veure no sé si l'has vist hòstia és una dona interessantíssima que malauradament va fer poca cosa però bueno es va morir molt aviat desgraciadament però és un personatge molt interessant o sigui estudis tecnològics i tal que s'hi era en marxa la dansa etc com ho veus això hi ha una mica previsió no és un objectiu a punt termini de la Filmoteca de Catalunya per un seguit de raons molt complexes però tot i que com dic no abandonem l'activitat digital i per exemple les pel·lícules que nosaltres digitalitzem a dins del programa Visibilitzem el Cinema Català que cada any digitalitzem 20 títols de la nostra col·lecció aquests títols els posem a disposició online mitjans al nostre canal de Vimeo durant dues setmanes és a dir nosaltres no renunciem a la difusió online però per respondre de manera clara a la teva pregunta ara mateix els nostres esforços de programa públic estan centrats a les sales i a l'experiència col·lectiva del cinema en sala i no en una posició aristocràtica o reaccionària o de no voler viure en el món que vivim com et dic nosaltres tenim una política activa de digitalització però els esforços els recursos la intel·ligència l'estem focalitzant a les nostres sales i els resultats ens permeten ser optimistes nosaltres tenim ara mateix una xifra d'assistència que s'apropa al centenar de persones per cessió i crec que és un motiu d'alegria es va publicar el balanç de 2024 i estem en una forquilla entre 80 i 97 persones per cessió i ens permet mirar amb optimisme el futur del cinema jo una cosa que em preocupa molt és caure en un discurs nostàlgic o pessimista un discurs fúnebre tan recorrent des que el cinema va neixer des que el cinema va neixer tothom diu el cinema es morirà i no es mora també en viu això des que va neixer des que va neixer des del primer dia i directors molt importants el van enterrar que no hi creïm com un art veïnable sinó com una manera d'entreteniment estem al final sí, sí, sí també hi ha una cosa que en molts casos quan els cineastes es fan grans i pensen la seva pròpia mort volen acabar amb tot allò que els envolta és una cosa molt narcisista del creador però jo crec que és la nostra obligació això com et dic ara mateix posarà totes les tropes si em permets la metàfora barata a la línia del cinema compartit en sala a veure nosaltres som absolutament partidaris que la gent vagi a la sala o sigui quan et deia això és pensant en un tipus de cinema que difícilment pot omplir la sala no ho descartem no ho descartem però en el curt termini no és una prioritat però és una proposta que evidentment tenim molt present cinèfots estudiants investigadors és una línia absolutament acabes de dir una cosa al dir la paraula estudiants la pregunta meva no era aquesta la pregunta ara el focalitzat tot a les sales ha de tornar i ha de tenir les sales bàsicament faré una pregunta a les sales i després em queda pendent perquè ja la farem després el tema de les altres activitats paral·leles de la tecnòpica el tema de les sales l'estat tecnològic actual de les sales i la seva evolució en un futur immediat o immediat o mitjà quina creus que seria tant la de la Laia com la de com l'altra com la de com la d'Oxamon com Xamon doncs és una feina de formigueta i del dia a dia constantment estem perfeccionant els nostres equips en sala recentment i és una cosa molt especialitzada però estem en un entorn de confiança cinèfila hem invertit en els nostres projectors de la sala Laia per perfeccionar la projecció analògica de cinema mute per sota dels 24 fotogrames per segon un tipus de projecció molt específic però que ha canviat la qualitat de la nit al dia i són petites inversions que anem composant al dia els nostres equips ara per exemple també estem fent una inversió amb tot el tema del so una línia que ens interessa molt explorar i perfeccionar és l'acompanyament musical del cinema silent com a dintre d'una sala de cinema poden passar moltíssimes coses dir-te que l'Anaït Simonian ha estat al programa és una pianista pianista habitual de la casa bona amistat amb ella i sí, sí i tant va dintre un record ja pel mestre Pineda a l'inici de tot una mica i després l'Anaït és una crac això és interessant és anar una mica també a cobrir aquella cosa que és la més la més antiga però és la manera més antiga el cinema mai ha sigut mut absolutament correcte però en un temps hi havia un que l'explicava els narradors per exemple també estem fent aquesta inversió amb les taules de so estem canviant la il·luminació gradualment perquè també a nosaltres ens interessa molt i pot ser això connecta amb allò que deies d'activitats paral·leles ens interessa molt reivindicar la sala de cinema no només com un espai per gaudir del cinema sinó també per pensar del cinema per discutir del cinema per xerrar de cinema això implica també unes condicions domíniques diferents canviants com us dic és una inversió constant i intentem mantenir les nostres sales en el millor estat de forma possible t'he dit una cosa? no, no, no és una mica això no, no que te la vull dir perquè segurament t'agradarà jo soc vaig mira aquest matí per les obriries dues pel·lícules ahir em vaig veure una passes de premsa 450 a l'any independentment de la filmoteca que vinc bastant també bé, hi ha una cosa que sempre li he comentat a l'Anastasi estic molt content de la meva feina perquè em permet veure el cine sense gent menjant ni bevent ni xerrant ni gratant-se o pujant allà i ara ve el que potser t'agradar i això t'ho vaig comentar em va agradar moltíssim baixo me'n vaig a la laia i entren dos i es posen a la segona fila i comencen a obrir la motxilla comencen a treure i tal i baixa una noia acaba allà i els diu això és la filmoteca aquí no es mengi ni es veu si voleu sortim li hauria fet una abraçada no està permès dinar ni beure són principis aquí tenim una sala fantàstica a Barcelona que és el fenòmen però noia allà t'entren amb unes càrregues que allò d'olor de quins petes des del carrer la primera mitja hora de projecció és un horror bueno res era comentar-ho em va fer feliç de veritat escolta'm me n'alegres era meva gustos personals és a dir sabent que una filmoteca no es porten els gustos personals evidentment hi ha un equip de treball tu ets el cap d'ell però evidentment hi ha gustos personals que no han de ser secrets és a dir un tipus de cinema determinat o uns determinats directors el que tu vulguis com plantegis quins són els teus gustos personals amb cinema m'alegra molt com has marcat la pregunta perquè crec que és superimportant distingir entre la meva funció com a director de la filmoteca i les meues preferències o gustos personals jo personalment tinc molt d'interès amb el cinema de no ficció amb tota la tradició del documental evidentment sabem que la paraula documental o no ficció són categories molt abstractes però m'interessa molt els moments en què es fa molt manifesta la trobada entre la càmera i la realitat i com la càmera impacta la societat i la societat impacta a la càmera per mi en el meu itinerari no sé la meua educació sentimental i cinematogràfica va ser importantíssim el descobriment del Chris Marker a mi tranquil·litat dic que em va canviar la vida em va canviar la mirada em va fer molt més complex el que jo entenia que podia ser el cinema va ser una revolució dins del documental clar el vaig conèixer molts anys després però jo me'n recordo de veure la GT o Sant Soleil com a estudiant i dir un segon paren les màquines reiniciem aquesta història i crec que arrossegue com aquesta fascinació per la imatge i crec que la no ficció té com aquesta riquesa de fer molt visible sobretot en els seus desenvolupaments més avançats al llarg del segle XX mostra el dispositiu què passa quan la càmera interactua amb la societat i és una línia que sempre m'ha interessat molt i em genera molta curiositat la GT ha citat una pel·lícula que per mi és absolutament mitjana jo és clar és el que et diu sempre l'he vist moltes vegades és una pel·lícula que és un documental peculiar perquè és un documental en què hi ha molta ficció la ficció pràcticament tota ella s'ha funcionat per fet se'n va fer després una ficció de la GT basant-se en la GT es va fer els 12 monos res a veure tenia versos molt diferents em sembla interessantíssim que sí que sigui el cinema quantal no sap el Pep a mi és un dels cilens que a mi personal m'interessa també molt per tant em sembla compartir aquest gust amb el tema que va molt bé bé jo em volia fer una pregunta que aquesta ja és una mica una curiositat personal volia saber la postura que tindrà la Filmoteca respecte la col·laboració amb tot un seguit de festivals que es fan a Barcelona sí i dintre d'això una curiositat personal jo dels 4 o 5 que considero més importants que es fan he estat amb tots ells un moment o altre un any o altre jurat com a part de jurat llavors conec una mica la gent que es porta i tal i hi ha una cosa molt curiosa i és el BCN Film Fest el BCN Film Fest jo recordo que fins a l'any en què es va fer una retrospectiva que estan molt aficionats a les retrospectives tant és així que últimament pel meu gust està baixant la qualitat del festival i resulta més interessant la retrospectiva que me la podria muntar jo i ell tranquil·lament a casa amb les 5.000 pel·lícules que tenim i ja està però bé la veus en cine que et fa gràcia i la programació del festival bé fins quan van fer la retrospectiva amb Chaplin la filmoteca igual que fa amb l'Alternativa igual que fa amb l'Americana hi havia una col·laboració i de sobte amb el BCN va desapareixer la col·laboració la col·laboració o sigui hi ha algun criteri de col·laboració que diguis bueno la filmoteca si posa si es compleixen uns paràmetres mínims de no ho sé de intensa com està relació filmoteca festivals sí la relació filmoteca festivals és un tret fonamental de la nostra programació i és una oportunitat per eixamplar la mirada del nostre program és a dir estàs passant novetats i és un és realment el model de col·laboració que ens interessa i és intrínsec al nostre ADN el criteri per establir o no col·laboracions és purament curatorial és a dir no hi ha una taula de puntuació amb uns criteris objectius amb un puntatge és una qüestió d'afinitats curatorials o no i de possibilitat de vestir programes en col·laboració és a dir el que filmoteca no pot ser en cap cas és un contenidor buit on passivament es dipositen continguts aliens nosaltres tenim una línia curatorial pròpia i estem molt i molt contents d'obrir aquesta línia curatorial a col·laboracions de tot tipus diverses que finalment són una riquesa del nostre programa dit això a Barcelona tenim un problema tenim un problema molt gran que és la falta d'espais de seients de butaques i de llocs d'exhibició col·lectiva hi ha una oferta de festivals que està molt per sobre de la disponibilitat de sales de cinema aquest problema no el pot resoldre la filmoteca Soles nosaltres si en un moment de bogeria i d'irresponsabilitat institucional deixarem de tenir un programa propi i només ens dedicarem a acollir festivals no podríem satisfar tota la pressió és a dir correcte és a dir hem de ser selectius el fet de ser selectius és una obligació el problema i en aquest cas els festivals de la ciutat compten amb tota la simpatia de la filmoteca i la mirada experta i la diagnosi experta de la filmoteca és que no en tenim prou de sales de cinema a la ciutat cal una solució s'ha parlat molt fa no tant amb el tancament del cinema comèdies recordareu és de dir ostres aprofitem la vinentesa per fer una sala pública una sala municipal bueno han passat altres coses en aquest espai el problema és aquest la filmoteca no pot carregar amb aquesta creu nosaltres també tant de bo hi haguera més activitat cinematogràfica a la ciutat vull dir però és important aclarir aquest punt perquè en molts casos el fet de no poder col·laborar-hi es confon es pot confondre amb una espècie de menysteniment o d'arrogància per part de la filmoteca però ostres nosaltres tenim la capacitat que tenim nosaltres tenim 550 butàques i un programa propi aleshores no ho podem encabir tot per una qüestió logística material i per tant ens regim amb un criteri molt selectiu d'afinitat curatorial la primera part que teníem dos cosetes una era una mica que ens exposessis perquè la gent no tothom coneix i a mi no ho poden conèixer des de molts mitjans però ja et tenim a tot aquí que coneguin realment el munt d'activitats que fa la filmoteca en aquest moment que no són exclusivament veure cinema en sales sinó que hi ha tota una sèrie de coses estudiants pots explicar-nos aquest això que s'envolupe en un palet la filmoteca el gruix de la nostra programació són les projeccions de cinema en sala la filmoteca programa cinema a preus populars de dimarts a diumenge quatre sessions per dia de forma ininterrompuda al llarg de l'any en paral·lel a aquesta activitat tenim una sala d'exposicions amb exposicions temporals el nou de maig vinent inaugurem la segona exposició dedicada al filòsof George D. Uberman tenim també una biblioteca l'única biblioteca especialitzada en cinema del país una excel·lent biblioteca amb recursos meravellosos m'encanta m'encanta conèixer usuaris hem obert de fet una línia d'activitat presencial a la biblioteca el que anomenem la saleta un espai petit on fem presentacions de llibres xerrades fem lectures de guió fem qüestions més relacionades amb els arxius amb correspondència de cineastes ara en unes setmanes tenim una sessió dedicada a la cineasta Elena Lombreras que l'estim dedicant un focus i també a dintre de les nostres sales de cinema com ja hem dit abans no només exiguin pel·lícules les sales de cinema són espais d'aprenentatge de conversa de debat de presentacions amb expertes amb cineastes amb persones que han participat en els equips tècnics hem fet recentment per exemple un programa dedicat a la dissenyadora de so Amant de Villavieja també l'han tingut al programa és una persona brillant generosa que ha fet una masterclass en una sala plena de goma a goma amb estudiants tot això i més és la filmoteca jo vull reivindicar perquè el cinema va molt més enllà de les pel·lícules per descomptat són la unitat base del cinema però el cinema el podem llegir el podem pensar el podem parlar el podem escoltar i la filmoteca és la casa de tots on això passa jo crec que per la filmoteca ha de ser com la sang que va recorrent tot el cos però després hi ha els altres elements hi ha els moscles sí, sí és un ecosistema un organisme jo he estat en aquest cas de l'ESCAC amb l'ESCAC també hi hauria una relació en un determinat encara la tenim molt important el nostre programa de digitalització de cinema es fa en estreta col·laboració amb l'ESCAC alguna cosa Pep que tu pensis per tancar o que ets emplaudit? a veure jo d'entrada com a col·loenda agraït bé que ens hagi rebut i el que sí que et voldria dir és que nosaltres tenim un programa que com que és una emissora municipal no els diners no s'obren i llavors dius bueno quina audiència tenim? nosaltres ens donem l'audiència mitjana per franges llavors la nostra franja o dimarts té una audiència mitjana de 3.200 persones és Sant Just d'Esbert estem parlant de Sant Just i ja està vull dir més enllà d'aquí llavors el que volíem dir és que escolta nosaltres tenim una simpatia romàntica i a més a més efectiva per la Firmoteca i els agradaria que si un dia hi ha una notícia quelcom que dius escolta tu li dic a l'Anastasi i al Pep i ens veiem i tal perquè us vull comentar una cosa és un projecte que tenim a mig plans o a curt termini o això tens oberta la casa però de veritat moltíssimes gràcies de veritat senta't la Marc si diu una continuació de la conversa amb la mateixa afabilitat i per nosaltres per descomptat home de cara a la nostra gent mira el programa no és cap xorrada té 37 anys de vida doncs escolta no anireu bé molts de programes de ràdio o de cine no ho dic irònicament patrimoni del cinema i tu em portes ja jo més de 10 doncs escolta ja em porto quasi 4 nosaltres li vam posar cinema sense condicions i has de pensar que allà ha vingut metges a parlar de la sida ha vingut arquitectes parlant d'arquitectura i llavors naturalment si parlen de la sida doncs dos o tres pel·liculs que més o menys hagin sortit el tema l'arquitectura igual vull dir tampoc no és que però hem tingut poetes dos o tres poetes i ja està no i tu has tingut alguna alguna iniciativa que a mi altres i mi ens optaven perquè no era l'estrictament cinematogràfica però en canvi quan has desenvolupat el programa entenies que tenia sentit que aquell personatge o madona que li has portat tingués allà una present no això més que res és perquè complim bastant amb la premissa que no hi ha condicions fantàstic és a dir que Pablo et pots sentir a Ràdio Lesbem com a casa teva i serà sempre un plaer que diguis rebre i si no convocar-te de tant en tant no dubteu a fer-ho a Grèn i a Pablo aquest moment aquesta estona que ens ha dedicat tot seguit seguirem amb el programa per complir amb el nostre horari si senyores fins a les 9 Bé de nou de nou en viu amb tots vosaltres li passo la paraula a l'Anastasi perquè ens parli de cinema però ja des d'una vessant creativa i a la vegada també o tens alguna jo pensava jo pensava primer potser una sèrie espera que no sento bé el meu micro pensava parlar primer d'una sèrie que m'ha interessat molt jo mateix em robaré una mica de temps per l'aula anem de cara a Setmana Santa i una sèrie pot ser ben rebuda jo crec que és una bona manera de veure-ho sí senyor aviam la sèrie es diu La Residència o La Residència La Residència és una pel·lícula és una sèrie que es troba a Netflix és una sèrie per mi que igual que n'agafes d'altres aquesta té bona pinta que passa a la Casa Blanca a mi això de les coses que passen a la Casa Blanca d'antes tenien certa gràcia a partir d'ara segurament no en tindran tanta però bueno aquesta llavors és com una mena de comèdia molt dramàtica de misteri podria ser una adaptació d'alguna novel·la de la famosa escriptora anglesa Agatha Christie Agatha Christie però no és de de Paul William Davis la direcció de tota la sèrie és una comanda de Netflix que els hi fa amb ells i està basada en el llibre de residents Inside the World of the White House dintre del món de la Casa Blanca de la Kate Anderson Brower que no conec de res l'escriptora el qual no és raro perquè no és una escriptora especialment coneguda però ha tingut la sort que li ha de pateixer un llibre i aquí s'està traient els primers dinerets passa tot al voltant d'un assassinat que no és real evidentment res del que passa en el llibre real no només hi ha un assassinat sinó que fins i tot hi ha un moment que el país s'atura és a dir hi ha un moment que s'atura el tema perquè hi ha uns atemptats a Washington i després més tard hi ha un segon atemptat també a Washington no existeixen aquests atemptats no van ser-hi no són referiments a atemptats reals però passa al voltant d'un assassinat fictici un sopar que es fa a la Casa Blanca aquest sopar és per la gent per als australians una delegació australiana al completo i que tenen aquesta cunyeta que tenen sempre els americans amb els australians com els francesos i els belgues o d'alguna manera els espanyols i els portuguesos és a dir aquest menys teniment de l'altre l'història hi apareix un personatge central bàsic que és la Cordelia Cap el personatge d'una detectiva una detective detectiva que està interpretada ni més ni menys que per la Uzoa Duba que va ser una actriu que es va fer una actriu negra molt potent una dona d'un gran pes físic i d'un gran pes de tot tipus que va fer la famosa sèrie de Orange is the New Black que aquella sèrie de la presó i tal ella tenia un pes en allà molt gran i aquí el segueix tenint jo penso que aquesta dona si això no és una sèrie i fos un Òscar se'l podria treure i les sèries també tenen els seus els seus pels actors i llavors es posa a investigar el cas per investigar el cas d'un assassinat d'un dels personatges vitals que és l'Ujier de la Casa Blanca és un personatge que és molt important al llarg de la sèrie ni més ni menys que l'acord de l'Ujier es menja l'interrogatori de 157 empleats no els veus tots però en veus molts és a dir es parla de 157 perquè en algun moment en la sèrie es diu el número que ell ha tingut allò d'entrevistar-los per veure què hi ha darrere d'aquest assassinat que no hi ha manera que s'aclareixi quants episodis són els residents? són 8 episodis d'una hora pràcticament cada un de promigio els de final duren una mica més el 7 dura 1,27 quasi una hora i mitja una hora i mitja i el 8 dura una hora és a dir que realment són 8 però els promigios els primers són més curtets i van allargant-se a medida que va avançant i van allargant-se amb sentit perquè la sèrie realment té un magnífic capítol setè o sigui el 8è capítol és de tràmit perquè ha d'anar tancant el tema i com que encara no sabem qui és l'assassí ha d'acabar tancant però el setè és una sorpresa tan gran perquè és un capítol que de cop tot dona la volta i en comptes de trobar-te davant d'una sèrie amb detectivesca i de saber qui és l'assassí buscant i sense tallar aquesta història et posa en una altra història que és una història d'amor és una història d'amor inesperada perquè no sabies que hi havia aquell tema entre dos personatges dels molts que has vist apareix aquest tema i apareix amb una intensitat i amb una calidesa i amb una meravella d'interpretacions dels dos actors que fins a aquell moment els havies vist però et havien passat com tants altres llavors t'hi comences a fixar i aquest detall m'ha semblat magnífic que en una sèrie es pugui jugar a modular quan vols dintre dels capítols en quin capítol voldràs que la gent ostres descobreixi una cosa nova i que sigui el setè vull dir molt al final no està malament vull dir me'n va semblar realment magnífic i per tant em sembla molt interessant té un parlant del meu tema del muntatge té un muntatge que a mi em arriba a marejar de pensar-hi o sigui és tan complex el que fa que sent muntador t'en dones compte de la dificultat que té és a dir està enllaçant la detectiu per exemple explicant coses a un grup de dos o tres persones i mentre es va explicant la seva veu es manté i anem tallant a situacions complementàries amb un ritme vertiginós però que es llegeix bé anem tallant a situacions complementàries en què ella el que explica es veu en aquell moment o fins i tot parlen diuen la frase que ella s'ha quedat per dir la complementa a la persona que entra en el muntatge és a dir és una filigrana de muntatge tan gran i rítmicament tan interessant que ho trobo realment és un dels millors muntatges que he vist en sèries després aquest humor que diem intel·ligent no és un humor per fer riure són frases d'aquelles ostres des de Raymond Chandler o sigui des d'aquest tipus de diàlegs tan treballats i tal que no sentia algunes frases i que les diuen com si no passa res això també és magnífic o sigui que el guió també està treballant molt sòlid molt sòlid el guió sobretot a nivell de diàlegs i apareix aquell minó que mereix molt aquell minó que si jo pensava que era una aparició absolutament així no no no té un pes important d'actriu d'actriu també està cantant tot el rato evidentment en una sala se'ns vol que els distreu allà cantant tota la pel·lícula tota l'illodurada dels 8 episodis però també té moments que ha d'actuar i està francament bé i això que us deia el capítol 7 realment sobretot no paréssiu els 6 hem arribat una mica allò de dir sí el que deia l'Anastàcia tenia raó però ostres potser estic una mica cansat sobretot 2 per 10 al 7 i el 8 de saber qui és l'assassí finalment bé aquest era una mica el que us volia dir està a Netflix repeteixo 8 episodis una horeta cada un de promig i allí la trobareu si us sembla entrem en l'apartat no sé quina hora és aviam que em quedo de temps sí ja en tenim 7 minutets sí 7 minuts perfecte aviam jo crec que tenia diverses opcions una era explicar tot allò que l'altre dia sí jo connectaria per aquí crec que em dóna temps de fer-ho i si no partirem amb dos no hi ha problema el dia següent seguirem parlant del mateix vam aturar-nos parlant aquell tema que us deia l'altre dia de les decisions a prendre les 6 coses més importants que s'havien de tenir en compte en el moment del punt de tall a partir d'aquí hi havia unes que deien si sumes el percentatge que ell li dona a Walter Murch li dona en aquests primers 3 punts pràcticament s'emporten al 56% per tant el que queda ja del punt 4, 5 i 6 són les coses que per ell tenen menys importància finalment però en canvi són aquelles jo deia l'altre dia en les que els antics llibres que llegíem de teoria cinematogràfica o teoria del montaje cinematogràfico que n'hi ha en centenars són en canvi aquells que li donen més importància al cinema antic que són aquestes coses jo vaig dir em vaig deixar a una un nom que ja l'hem citat alguna vegada que és la paraula ràcord el ràcord que és una paraula francesa d'origen francès i que vol dir lligam vol dir el lligam entre un plano i un altre el punt de lligam entre un plano i un altre que contenen la mateixa acció s'ha de produir d'una manera determinada perquè hi hagi una continuïtat visual adequada diguem això se li diu ràcord bé el ràcord ha sigut el gran tòpic de sempre el muntador sobretot havia de saber muntar ràcords si no sabíem muntar ràcords no era muntador i el ràcord pot ser de molts tipus el ràcord pot ser de direcció per exemple l'actor està caminant d'esquerra a dreta de pantalla i anem tallant el plano d'un plano molt general el veiem passar d'esquerra a dreta es camina i abans que surti pel quadre per la dreta el veiem en un pla americà aquell que diem que es vegi la cartutxera diguem si portés cartutxeres fins a la part de dalt del cap una miqueta d'aire això seria el pla americà i segueix caminant d'esquerra a dreta naturalment i ens anem a un pla mig curt l'actor està en pla mig curt i vol dir que el seguim de la cintura cap amunt i el cap més arrenat i anem seguint una estona mai he sortit de quadre encara i de cop passem a un primer pla i l'actor en comptes d'anar d'esquerra a dreta en aquesta direcció de cop ens ve de dreta a esquerra en primer pla el seu cap està caminant en sentit contrari al que estàvem fent fins ara aquest és una falla de ràcord de direcció de direcció de sentit hauria de ser la paraula exacta sentit és una cosa la direcció és una altra bé aquest és un dels problemes d'arriba aquest acabo d'exigenar molt ningú és capaç de fer això com no sigui volguent és a dir si vols precisament un godart podria fer això però és volguent que ho fa però si un director qualsevol fa això o els primers estudiants els primers anys d'escola sí decidir trencar la norma en funció de voler carregar-se alguna cosa aquí sí que té sentit cridar l'atenció sobre una cosa però llavors s'ha de ser repetitiu no pot ser una sola vegada però si no és un error si no és un error l'altre seria la mirada la mirada la mirada que també té una direcció també té un sentit la mirada els actors quan es miren entre si tu has situat la història veus un pla general d'una taula tu i jo estem aquí ara per exemple aquí mirant-nos i hi ha una càmera que està davant nostra allí la finestra aquesta que tenim nosaltres davant que veiem una mica un trosset de Sant Just bé doncs estem aquí i tu estàs a l'esquerra i jo estic a la dreta del quadre i ens estem mirant bé quan passem com que estem els dos alhora en el quadre estem reproduint una situació real i la direcció de la nostra mirada no pot ser falsa jo no puc estar mirant a la paret que tinc a darrere meu perquè dirien com pot ser que estigui parlant amb el Pep i està mirant aquí o allà aquí no podem falsejar-ho però el moment que tallem i ens anem a un pla curt del Pep en què se li veu solament part del micro que té davant i el seu cap i una mica d'espatlla esquerra ell ha de mantenir aquesta direcció de mirada i ha de ser coherent amb que la càmera quan es col·loqui l'altre cantó per fer el meu plano el contraplano que es diu pla i contrapla sí senyor quan anem al contrapla la meva mirada ha de semblar que es creu amb la mirada del Pep i perquè es creui com que realment a vegades aquests planos no roden ni en el mateix lloc ni al mateix dia ni amb els mateixos actors sí en aquest cas perquè si no seria terrible doncs clar com es fa? doncs es fa d'una manera determinada és a dir primer avui en dia és que avui en dia tenim un ajut molt gros que és que tot el que fem es grava i tenim la possibilitat de consultar immediatament en el monitor que tenim allà passa amb l'escena que vam fer l'altre dia i composes un plano teòricament que ha de ser el complementari d'aquell per tant tot el pes si abans estava a l'esquerra ha d'estar a la dreta i l'actor ha de mirar on ha de mirar? ha de mirar que la mirada sembli que es creua amb la del Pep però la realitat és que dos planes complementaris de primer plano perquè la mirada sembli que es creua no ha de ser exactament la realitat sinó que ha de ser una mica més oberta és a dir com si es creués en l'aire una mica més cap a l'esquerra és a dir si fas la realitat si poses algú a l'altre cantó i dius mira-li els ulls a aquest algú que el Pep se n'ha anat a fer un cafè i ara veuràs de mirar aquest i mira realment el lloc el que està rodant el plano dirà no sembla que el miri ha de derivar la mirada una mica més a la seva esquerra del segon personatge és a dir aquests trucos que són poden provocar una percepció de hi ha algun aquí de ràcord que no acaba de funcionar un minut més i em diré un parell més el posicional aquesta cosa em sembla que un dia em vam parlar d'això un actor per exemple la respiració tu estàs escoltant un diàleg d'un actor ell atura de tant en tant i l'actor lògicament mentre es parla respira quan s'atura amb una pausa respira va respirant i passes enmig d'algun moment has de passar d'un pla una mica més ampli un pla mig llarg a un pla mig curt has de respectar la respiració és a dir si tu l'has tallat en el plano anterior en el moment que estava en plena inspiració en el següent plano ha de començar a aspirar i qui diu això diu qualsevol cosa és a dir has de respectar sempre l'actitud corporal de l'actor la respiració és una d'elles però hi ha moltes més és a dir l'actitud corporal no vol dir que necessitament amb una tingui la mal cap i amb l'altra no són petits matisos la cara que és un gran paisatge de cop pot tenir algun gest que digui hi ha un canvi físic que he canviat alguna cosa què és per petit que sigui ostres les seies que les tenien més aixecades i aquí les té a baix aquestes coses creen una discontinuïtat falta de record jo crec que aquí sí que estem ja al 58 què et sembla seguirem amb aquesta línia el dia proper jo crec que sí perquè és molt interessant i fins i tot no estaria de més el proper dia encara que incidissis en el que has dit avui sí perquè així donaràs més continuïtat al contingut ràpidament els dos els tres primers que hem fet i seguiríem molt bé escolteu mireu estem arribant a setmana santa i nosaltres us volíem dir que el proper dimarts i el següent no hi haurà programa perquè ens en anem fora esperem que tingueu tots una bona setmana santa recordeu sempre que en el cas de no sortir sempre valdrà la pena anar a algun cinema o a la filmoteca i gaudir de programacions bones que hi ha per aquests dies i si sortiu doncs escolteu també teniu neu teniu aigua i uns camps meravellosos a tot Catalunya molt verds en aquest moment a tot Catalunya a Europa i no als Estats Units millor no sé si ara millor no anar-hi perquè igual no els americans estan molt bé però alguns americans sí doncs jan