Le Mans (1971) de Steve McQueen: rodatge caòtic, muntatge i so al límit, psicologia dels pilots i balanç de temporada

Cinema sense condicions Voices de phot Silva Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona Nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. I s'atrevien a fer les pel·lícules sense guió tancat. Bé, en el cas d'aquest ja és extrem. Clar, jo em preguntava, John Sturges, que finalment va abandonar la direcció de la pel·lícula, què fa John Sturges acceptant un projecte que no té ni guió? O sigui, en el cas de la pel·lícula d'Steve McQueen és encara més extrem. És a dir, comencen, perquè evidentment corria pressa, suposo, pel fet que el 13 de juny del 1970 ja feien les 24 hores d'alemans, del 13 al 14 de juny. La idea era rodar, curiosament, amb un cotxe que el propi Steve McQueen va utilitzar per una carrera prèvia. Era de la seva prioritat, era un Porsche, un Porsche 908, que va utilitzar a les 12 hores, no 24, als Estats Units, a Minnesota, en una zona de Minnesota, Sebring, va utilitzar un Porsche de la seva propietat, el de l'afició als cotxes, tots sabem que Steve McQueen li ve de lluny, perquè era la cosa que s'assemblava més a les 24 hores en territori americà, no en territori francès, sinó en territori americà. i va guanyar, no, va quedar segon, va quedar segon, però a molt curtíssima distància, però va quedar segon amb el Porsche, i la casa Porsche es va entusiasmar amb ell, el va felicitar, el president, i probablement és a partir d'aquí que guanyés el Porsche, queda segon, vaja, en aquesta carrera de Sebring, probablement és quan va lligar Caps, és un tema que no se'n parla gaire, que he intentat esbrinar-ho i tampoc hi ha gaire cosa, però segurament és aquí on Steve McQueen va lligar la seva relació amb Porsche, i d'aquí que Porsche, el Porsche 917, 917, tan màgic i tan des de petits, és una pel·lícula que personalment la tinc impregnada, que tenia 8-9 anys, doncs probable, el Golf Porsche, no? L'ascuda dia Golf Porsche, doncs curiosament, aquell any 1970, Porsche guanyava, però amb un altre 917, hi ha un Porsche 917 de color blanc, és el que guanya, realment és el que guanya l'Elements de 1970, mentre ells estan rodant amb aquest altre Porsche, 908, material, que evidentment, un gruix de material, jo crec que molta part de la pel·lícula és aquesta filmació en directe, perquè recull l'ambient, recull des del... La pel·lícula és molt ordenada, sembla mentida, sembla un caos, tothom parla que va ser un caos, però evidentment en el muntatge, aquí potser ha d'estar, si tu podràs dir coses... Sí, jo crec que és del que més podrem parlar. La pel·lícula comença amb un ordre, o sigui, amb un ordre de primer presentar la mans, la catedral, després mica a mica es va presentant la gent, com fa cua per anar a arribar fins a la mans, com la gent prepara els petits estants de venda d'entrepants, les tendes de campanya, molt típic i propi dels anys 70, i aquesta és una altra de les coses que a mi em queda com a reminiscència, perquè evidentment jo de petit anava de tenda de campanya, i l'ambient de tota la gent que està allà enmig dels pits, esperant la gran efemèrida, és clavat. És molt setentera la pel·lícula. És molt de finals dels 60 i principis dels 70, encara que la pel·lícula, evidentment, s'estrena l'any 71 i està rodada els 70, però clar, l'ambient seixantero, l'ambient any 60 és absolutament inconfusible. Clar, des d'aquest punt de vista, la pel·lícula és un document, és un document en el sentit que és una càpsula de temps, recull, capta, alguna cosa que fins i tot m'atreviria a dir, evidentment l'observació d'Steve McQueen és la carrera de cotxes, però la pel·lícula, si té un poder magnètic, és perquè, a banda de captar el tema de la carrera de cotxes, capta l'època, capta el moment, capta el temps, i això és el que jo crec que, en certa mesura, la converteix en màgica, si més no, pels que, evidentment, a finals dels anys 60 ja existíem i teníem suficient d'edat com per tenir una certa memòria del moment. Aquestes són les coses magnètiques, per mi, de la pel·lícula, i després, evidentment, que amb el Porsche 908, que estava pilotat per dos pilots professionals, en Steve McQueen va arribar a contractar 47 dels pilots professionals. Aquest Porsche 908, amb el qual va quedar segon a la carrera de Sebring, tenia tres càmeres, i, bueno, és magnífic. Jo no sé com s'ho fan, perquè l'equilibri, l'estabilitat de les càmeres és total. Es veuen uns laterals del Porsche 917 o del Ferrari, no?, que també és un altre tipus de cotxe estil lemans, prototipus, molt maco. De la manera com estan rodats aquests travelings laterals i, bueno, i el propi circuit és magnífic. Evidentment, això té un punt de documental. Bueno, mentrestant McQueen es va quedar, va perdre, ell volia ser el productor a través de la seva productora. Solar Productions. Solar Productions. ho va fer en concordància, en concomitància amb una altra productora televisiva, que és la que estava manada per Bob Rosen, que tenia un cert prestigi dins de la producció de televisió, més aviat, i aquest va veure una escena, el soci d'Steve McQueen, estava d'Steve McQueen fins als nassos, perquè ja portaven com cinc o sis setmanes. en John Asturgés ja havia marxat, perquè John Asturgés volia fer una mica com Grand Prix del John Frankenheimer, en què combina, jo crec que malament, però evidentment la de John Frankenheimer intenta combinar tota la fascinació de la Fórmula 1, en aquell cas de Mònaco, amb un seguit d'històries d'alguns dels pilots, encontres, desencontres, tot això. Bé, a mi Grand Prix m'agrada, jo haig de dir-ho, és una pel·lícula magníficament rodada, tampoc és cert, tampoc és cert, perquè sempre presenta en aquesta pel·lícula Steve McQueen com la pionera amb un atreviment de rodatge, posant braços als cotxes perquè filma, això, un cop han filmat Le Mans, que ho feien en el 1908, evidentment després la resta era una recreació, un reenactment, per tot el que és la resta de la pel·lícula, i aquí utilitzaven prototipos d'elements, amb braços, amb càmeres penjades, bé, evidentment el Porsche 1908 també hi era, tot plegat, però no, no és veritat, John Frankenheimer ja ho va fer, John Frankenheimer aconsegueix uns planos, uns planos des de la pista dels cotxes de Fórmula 1 absolutament magnífics, i unes presses aèries, evidentment McQueen també va llogar un helicòpter per aconseguir unes presses esplèndides, però clar, aquí s'han de dir les coses totes, i Frankenheimer ja, d'alguna manera, va revolucionar el rodatge de les pel·lícules de carreres, és curiós perquè el Grand Prix és del 66, i després tenim Winning, els 500 milles del Paul Newman, que és la pel·lícula que li va despertar l'afició pels cotxes de carreres, per cert, abans no passava una mica, però a partir d'aquí es va convertir en pilot i va acabar, Paul Newman va acabar estant a la carrera de la mans, fins i tot, quan Steve McQueen ja ho va deixar, perquè aquesta pel·lícula, i suposo que al llarg del que parlarem a continuació, anirà sortint, aquesta pel·lícula el va destrossar, gairebé que no va voler saber res més de cotxes de carreres, és tremendo, i es va arruïnar personalment, el van fer fort de la producció, va acabar sent només actor, aquí també potser tu que tens molta experiència a nivell de rodatges, pots afegir alguna consideració pel que fa realment a com deténs-se de vegades pot ser un rodatge i com pot acabar destruint els nervis d'alguna gent, no?, que és el que jo crec que una mica li va passar a l'Estiv McQueen. Parlem després. Perquè la productora de televisió quan va imposar el director, no?, el Lee H. Katzin aquest, que era un director de televisió, l'única cosa, allò, que jo destaco, el que fue de Tia Liss, que és una producció del Robert Allman i que gairebé jo crec que l'hauria pogut dirigir el Robert Allman, el Robert Altric, i el Robert Altric l'hagués pogut dirigir però no sé per què la va dirigir ell i va fer aquesta i un parell més i se'n va tornar a televisió. Una pregunta, una pregunta perquè jo tenia entès que de dir-t'hi dosen és d'ell, pot ser? Dir-t'hi dosen no és d'ell, no. Per què consta en alguns llocs com a... Deu ser guionista potser de la pel·lícula, pot ser? El Katzin? Pot ser, pot ser. És que consta en alguns llocs i em va sorprendre perquè no té res a veure amb ell ni temporalment pràcticament, però em va semblar que constava el dosen el patíbolo constava en alguns llocs. Dir-ti dosen si no malament recordo és de l'Aldric però no del Katzin. Sí, sí, sí, no, no. Algun paper hi devia jugar perquè després jo sí, sí, en aquest cas no, no, no. Francament no ho sé. Bueno, en una paraula, és una pel·lícula que sobretot té un valor com a... una pel·lícula que s'està fent mentre s'està fent. És a dir, no hi ha guió, no més fan que rodar, hi ha tres guionistes, només consta un, però hi ha tres guionistes lluitant per veure qui doni idees que d'alguna manera plaguin a Steve McQueen mentre té el control del producte, res li plau, Storges se'n va emprenyat perquè ell vol incloure més argument del que hi ha, Steve McQueen té la idea que el que importa és la carrera i les coses de la carrera de cotxes i el que és és absolutament secundari, Storges no estava d'acord amb això, de cap de les maneres se'n va anar, Katzin també va voler posar simplement ordre i amb el guió que finalment firma el Harry Kleiner aquest, perquè de fet hi ha altres, hi ha dos guionistes més, és un caos, és una pel·lícula que és un caos, però quan la veus amb el temps, és una pel·lícula que va ser un fracàs de guixeta, però quan la veus és una pel·lícula que ha anat guanyant 50 anys després s'ha convertit en gairebé com el resplendor, que era una de les pel·lícules considerades menors de Kubrick i acaben sent una de les més valorades, doncs tres quarts del mateix. S'ha tornat una icona, una pel·lícula que es fa i es construeix sobre la marxa i que aconsegueix una frescura i una realitat, una per semblança, perquè està captant la realitat que realment jo crec que és el que acaba d'impregnar el producte i per això la volia oferir en aquest programa final perquè és una pel·lícula absolutament fascinant. Molt bé. Pep? Bé, jo no comparteixo la fascinació en primer lloc perquè tampoc tinc una fascinació especial pel món del motor, però després la pel·lícula en fi, no sé, com a pel·lícula em sembla que no no té massa recorregut, sí que ha tingut i té i segurament tindrà com a document. Llavors, en aquest sentit sí que és una pel·lícula recomanable perquè precisament les carencies que té de tipus argumental són virtuts, es converteixen en virtuts al fer l'exposició del món del motor i això la fa una pel·lícula excel·lent com a documental. Sí, però és que no ho és ben bé tampoc. No, jo estic d'acord que no ho és ben bé però bueno, tinc el que vol dir un documental. l'Steve McQueen venia d'ell mateix ho reconeix fa amb la seva dona munten les Solar Productions venia de guanyar molts diners i ell va voler va tindre capricis de fer la seva pel·lícula sobre el món de la Fórmula 1 i del motor no? I li va semblar que l'Evance era el màxim i es va preparar molt i segurament ho tenia molt clar però hi va haver un pecat per mi de voler fer de miur quan potser el que tenia que fer és si havia agafat el Joan Estúrges que també el havia portat amb los siete magníficos i també el havia portat amb la gran evasión el Joan Estúrges va deixar el rodatge dient textualment una paraula per ruer soy demasiado viejo i rico per aguantar tantes gilipolletes tantes torracollonades i tancador llavors tu ja ho has apuntat però per exemple un excel·lentíssim guionista que per cert després d'això ja va deixar de fotre guions i també es va tancar casa seva i tal com era Alan Trussman que a més a més havia sigut un home que havia portat de la mà intel·lectualment amb el Steve McQueen perquè Steve McQueen es ventava de només haver llegit un llibre a la seva vida aquest llibre era Alexander Magner Alexander Magner i d'ell li havia quedat una frase d'Alexander Magner que deia he pogut conquerir tot el món però no he aconseguit conquerir-me a mi a mi em sembla clau aquesta frase per un altre element que podríem discutir després llavors més ruptures durant el rodatge trenca amb la seva dona es posa a lligar amb la Louise Eldin que era una de les actrius després ja sabem que va estar casat amb l'Ima Crau i d'ell va trencar com s'ha dit també amb el John Sturges l'avinguda del Cashman va ser una mica una cosa d'aquelles de bueno va agafem què hi ha per aquí disponible Cashman posem el Cashman i llavors per fi els els de Cinema Center Films que el el grup productora televisiva el grup de producció va agafar la renda i li va dir escolta tu quedat ja definitivament com a actor i deixa'ns a nosaltres que nosaltres ja ensàvem d'això tot i això es va desviar un milió i mig de dòlars més al pressupost de sis a set i mig i vam passar a set i mig va costar no he trobat enlloc la dada i no he portat papers set i mig set i mig set i mig a finals dels 60 eren diners la veritat et diré una cosa home és que va fer una ciutat village solar village allà a prop d'Alemans bueno que era una cosa espectacular va fer una ciutat de producció amb això si els que ens escolteu sou aficionats al món del motor i sou també addictes a Steve McQueen que a mi em sembla un actoràs té una una colla de pel·lícules que són fantàstiques i ell és un un actor de raça que es deixava la pell amb el amb les interpretacions no? bueno doncs hi ha una pel·lícula del 2015 que és un documental d'una hora i 42 minuts molt interessant rodat per Gabriel Clark i John McKenna que es titula Steve McQueen The Man En Le Mans és a dir Steve McQueen l'home i le mans i llavors és exclusivament fonèticament sí juguem amb la fonètica l'home de le mans i aquí exclusivament es dedica a tot el recorregut que va tindre aquest atxarós recorregut que va ser caòtic una cosa terrible el va destruir o sigui literalment Steve McQueen el va destruir el va passar molt malament no va anar ni a l'estrena no que es va fer a Indianàpolis l'any 71 no va anar ni a l'estrena és tremendo interessant d'haver aquest documental deu ser sí està a film i no està a Netflix a film a film molt recomanable està a film i us el recomanem val, val, perfecte molt bé a mi ja perdona no, no, tira, tira no, no, no simplement perquè el tema quan has citat això d'Alexandre Magna que doncs diu Alexandra Magna bueno segons el dius he conquerit el món però no m'hi ha conquerit a mi això m'ha fet reflexionar i això és una precisió meva molt personal després d'haver vist Grand Prix 500 milles i evidentment les 24 hores de la mans si us fixeu hi ha una constant en els conductors que es veuen en totes les pel·lícules no Frank Heimer també li agradava conduir jo crec que tot i que ell no crec que s'encaixi amb el que ara diré la veritat és que s'encarrega de posar-ho en molts dels pilots de la seva pel·lícula també són lacònics tendeixen a ser no parlen i no tenen que això alemans a més en un moment quan parla amb la noia sueca aquesta que va apareixent perquè McQueen li ha matat el seu marit en una altra carrera de l'any anterior o sigui no tenen ni punyetera idea de per què corren és a dir perquè això a Grand Prix a Grand Prix també ho comenten no sé per què corro no sé per què corro McQueen va més enllà en la pel·lícula i diu perquè tinc sensació de llibertat tinc sensació de pau fins i tot clar això a mi personalment m'ha fet reflexionar sobre un aspecte aquesta incògnita per què corro és absurd a més la noia sueca li diu l'Isa li diu per què corres quin sentit té matar-se hi ha una atracció del perill extrem això és una atracció sí sí d'acord tot el que tu vulguis però jo crec personalment que el que hi ha és un immens buit segurament un immens buit però gegantí en el cas de McQueen perquè el protagonista alemany a la pel·lícula l'actor havia arribat a tenir una certa amistat amb McQueen i diu és que sempre el veia amb ànsia com si estigués buscant permanentment tant alguna cosa com si permanentment estigués buscant esclar els orígens de McQueen són de pobresa considerable pare que se'n va que li passa el mateix a la Neil la seva dona primera per això es van trobar i mare que no està per la feina és a dir el pare desapareix i la mare no està per ells aleshores això psicològicament vulguis que no com a nen en marca aleshores i a més McQueen tenia un complex de no tenir estudis de no ser una persona prou formada culturalment intel·lectualment amb la qual cosa tot plegat això li acaba fent una pilota jo crec que jo no dic que sigui el cas de cadascun dels pilots evidentment això seria absurd però que hi ha molts dels pilots tampoc diré que en tots evidentment jo crec que Frank Geheimler no encaixa en absolut en aquest quadre però jo crec que molts pilots no saben per què corren i s'agafen al córrer perquè evidentment és tan intens l'experiència és tan intensa a part d'haver de demostrar una certa habilitat tota la mitologia que hi ha entorn dels cotxes dels prototipos de les marques de l'ambient substitueix d'alguna manera el buit l'immens pou intern que molts d'aquests pilots tenen perquè és curiós perquè això en el cas de Paul Newman a 500 milles que potser és la pel·lícula que més drama té gairebé que a les carreres és un background no? amb el personatge de Paul Newman també hi és també hi és aquest buit immens no? jo no sé què en penseu del teu jo el que penso és que quin és el plantejament que es fa l'escalador o l'alpinista que puja a 8.000 metres amb unes condicions terribles que sap que quan surt de determinat camp intermig ja està enfrontant-se a la mort directament el mateix amb aquest documental que hem comentat Steve McQueen element en lemans hi ha un moment en què diu si no torna aquestes coses doneu-los a aquests allò altre ho doneu a l'altre és a dir ells saben que van a una experiència a una experiència a límit però clar aquesta experiència a límit és el que els dona el plus aquest de dir quan es treuen el casc i baixen del cotxe ho he superat i ara aquí tinc que dir una cosa que els que ens escolteu que sou joves penseu que quan veieu ara una cursa de Fórmula 1 rarament veureu un accident mortal i fins i tot rarament es trenca algú alguna cosa en aquells moments era rara la cursa en què no hi havia algun mort amb el qual encara s'accentua més aquesta experiència de portar la vida la vivència al límit sí, sí és aquesta cosa però en la producció de la pel·lícula van haver-hi tres accidents d'un protagonitzat pel propi McQueen el dia abans la nit abans de començar el rodatge i dos accidents un d'ells va perdre la cama va perdre la cama el David Piper era un que portava un Porsche 917 de color verd que es veu i que al costat portava una càmera filmant i ell sempre es va aquest home sempre es va queixar que ell va perdre la cama per culpa que no hi havia guió perquè si hi hagués hagut guió ell s'hagués cenyit a les instruccions de la pressa i a conseqüència hagués pogut evitar aquest derrapament que el va fer tombar i acabar perdent per cert que el McQueen que era molt bon tio això m'entrada que s'està acabant el temps és que no tinc de temps ara en menjança no us deixarà temps per parlar de la pel·lícula a la setmana no és que si no no em queda temps no és que tingui molt a dir però és que crec que si no saps què passa m'estic quedant a sobre al contrari jo crec que tens molt a dir sí sí perquè és una pel·lícula abans volia començar una mica la intervenció en aquest sentit en parlar del tema que és una pel·lícula perfecta que jo estranyament amb 10 anys d'estar a l'escac durant classes de cinema no la vaig utilitzar mai vaig utilitzar d'altres però aquesta no i que en canvi veient-la ara he pensat havia sigut falta de memòria meva perquè realment l'havia vist la pel·lícula és una excel·lent pel·lícula per parlar de determinades coses tota pel·lícula és bona per parlar de determinades coses de muntatge de llenguatge cinematogràfic però aquesta esclar té unes coses magnífiques per explicar exactament què és l'alentiment temporal què és que es consegueix amb aquesta slow motion que utilitza com s'estira el temps és a dir és una pel·lícula d'aquest sentit magnífica a nivell de llenguatge jo estic d'acord la pel·lícula és magnífica en aquest sentit té coses realment excel·lents té una mecànica de rodatge complexa però que jo penso que acaba redondant en una pel·lícula que en aquest sentit sí és rodona és a dir està molt ben feta la previsió de com hem de què hem de rodar què ja tenim rodat com combinarem les dues coses això és realment un trencaclosques que encaixa d'una manera perfecta però en canvi jo penso que on falla la pel·lícula és un altre cantó però ara que deies tallo aquí un momentet per anar a enganxar una cosa que m'he quedat amb les ganes d'entrar en un moment que és el tema que has dit de la personalitat dels pilots jo he tingut el plaer d'estar 48 hores al circuit d'aquí de Montmeló l'any 93 fent un espot per la marca Shell Shell brasilien aquell era un espot de Shell de Brasil i ells anaven amb escena lògicament anàvem a entrevistar a seguir estar vivint al costat de Sena durant 48 hores la dels entrenaments del dia anterior i el dia de la carrera clar, jo he estat ficat dintre d'un món que a mi em fascinava i allò em va donar una ocasió d'estar enganxat realment amb el Sena al costat i tot el dia enganxat i després ja per més casualitat al vespre ens trobem a un restaurant de Barcelona i estava tot l'equip allà amb el Sena realment en el cas del Sena per exemple aquest fet era extrem és a dir era d'una timidesa d'una contenció d'una concentració que era el paradigma d'això que estaves dient jo penso que hi ha el famós refrany diguem del filòsof grec que diu coneix-te tu mateix penso que la cosa anava la França d'Alexandre Magna també anava per aquí és a dir el més important és conèixer tu primer saber les teves limitacions saber els teus llavors clar aquesta gent penso que són gent tal com has explicat molt bé i tu també són gent que tenen unes limitacions a vegades fins i tot culturals realment d'haver viscut enfanteres sobretot en el passat fins al Sena segurament aquest era el tipus de gent que accedia a vegades al món del pilotatge no eren gent rica en general hi havia alguns però no tots i encara més el passat encara més i després hi ha un joc que és el joc d'Eros i Zanatos és a dir aquesta gent saben que s'estan jugant la vida i això els genera una adrenalina i una trampera en general que creia també aquesta addicció o sigui hi ha tal quantitat d'endorfines que es descarreguen en aquests moments que jo entenc que això genera una addicció si passa amb la gent que va al gimnàs que diuen això genera endorfines al gimnàs imagina't això que és una pressió però també és un plaer i sobretot quan guanyes perquè guanyar encara que creiem que no és important doncs encara més és el més important això es diu en totes les aquestes tres pel·lícules que hem citat ho diuen guanyar és l'objectiu a nivell de llenguatge sí efectivament el que deia abans em va perdre una vocació perfecta vaig perdre per parlar-ne a l'escola de cinema la pel·lícula comença realment com has dit tu a França en una narració molt neta en què ell surt d'una casa d'una casa maca quasi un palau un camí la càmera segueix el seu porc el va seguint arribem al poble com t'ho expliques el poble perfecte passa per davant de càmera l'identifiquem un instant amb ell quan passa just perpendicular a càmera fins allà i no sabíem qui conduia i a partir d'aquí ens porta ell al circuit és a dir la narració és molt neta perfecta i apareix la Lisa i apareix la Lisa comprant unes roses exacte és a dir la dona del del latafilat del pilot que estava involucrat amb l'accident en el qual Steve McQueen també que no l'hi diu mai però l'Elisa l'acusa l'acusa d'haver-li matat l'actitud aquesta de l'Elisa és això però és injust perquè ningú vol matar ningú evidentment però el que la pel·lícula està plena de moments ben excel·lents aquesta arrencada per mi és bona ja no parlem dels moments de la pel·lícula i hi ha magnífics com són el moment de la l'accident evidentment en si l'accident aquell que es produeix a l'hora i pico de pel·lícula entre els dos cotxes evidentment és magnífic el vol d'aquell Ferrari tot el procés aquest que per cert un any abans l'havia fet Grupo Salvaje és a dir que d'on deu veure aquest realitzador el Katzin d'on ha de gust veure aquest realitzador per fer aquest tipus d'escena perquè realment si alguna cosa recorda a mi particularment és a Pekin Pa jo crec que li va dir el Queen és possible però realment això està mal llevat tot el moment no he acabat de descobrir si aquesta escena que evidentment és la més impactant és la més bèstia la va fer McQueen o Katzin jo diria que quan Katzin es va incorporar tinc la impressió que ja està aquesta escena ja està just havien pogut veure perfectament Grupo Salvaje i saber que ja ja està barallat però un detall precisament quan el pilot surt el cotxe es destrosa que per cert era un cotxe de la mans que ja no rotllava estava obsolet i li van posar una carcassa de Ferrari al damunt però el pilot surt i va com a batzegades tot és a dir hi ha moments en què la càmera lenta és suau i de cop i volta ho accelera va a velocitat normal encara que ens sembli que va ràpid és normal d'alena normal però dona l'ascensió d'acceleració dona un impacte frenètic molt important comunica com una frenetia està molt ben feta la primera de fet de les escenes d'aquest tipus és la de la bandera o sigui la baixada de bandera la sortida de la carrera la baixada de bandera és molt maca aquesta callada amb els planos de preparació és magnífica es reprodueix també amb el documental del 2015 és veritat igual que l'arribada les dues escenes realment pertanyen a aquest àmbit de tipus d'escena que amb llenguatge cinematogràfic es diuen que us he dit alguna vegada em recordar que ja ho he dit de montage si s'utilitza la paraula francesa montage per definir unes seqüències en què s'evidencia el muntatge perquè una de les qualitats que se suposa que té el muntatge és fer-se fonadís ser invisible i en canvi en aquests casos el que es vol és que es vegi que la gent digui ostres aquí hi ha un un treball de la gent no sap massa com es fa això però bueno noten hi ha una percepció que allà hi ha una dificultat en crear allò i això crea un benefici diguem que l'espectador se sent recompensat per aquest esforç jo penso que en aquest cas hi ha d'aquestes dos escenes que són magnífiques hi ha el principi de tot de la pel·lícula tornant a l'inici una vegada ella arriba al circuit i va per anar al punt en què s'ha produït l'accident aquest que després recordarem ella en allà hi ha un flashback aquest flashback ve precedit d'un un moviment de càmera de 180 graus que comença a l'espatlla dreta de McQueen i que el va agafant fins que arriba a pràcticament frontal 180-190 graus en què cada vegada és més primer pla o sigui amb el qual acabem amb un gran primer pla d'ell que sense ser una larda de realització sí és un pla molt eficaç i a partir d'aquí els ulls el parpadeig i en el parpadeig tallem i entrem en el flashback entrem en aquest recordar com va passar allò en el temps passat o sigui que té realment la pel·lícula de coses magnífiques jo per mi el que té la pel·lícula present de pitjor és el guió és a dir les trames les subtrames les segones trames són les fluixes però esclar és cert si no hi haguessin segones trames ens quedarien exclusivament amb una pel·lícula sobre la carrera d'alemans un treball d'estudi d'anàlisi emocional també jo crec que la manca la manca de guió és el que va fer sortir finalment Asturges hem de reconèixer que ho és la manca de guió i pel fet que Asturges volia posar més una història incrementar una història romàntica romàntica ho veia necessari sí perquè li semblava que per aquell moment McQueen en aquest cas el públic ho demanava McQueen estava per sobre perquè era productor no era com a doce del patíbol ai doce del patíbol aquesta t'inganyat amb la gran evasió el que va fer Marlon Brando amb el rostro impenetrable efectivament aleshores com que McQueen manava sobre Asturges fins a cert punt evidentment això jo crec que el va acabar evidentment l'absència de guió i el fet que no li donava peixet que McQueen estava obsessionat va dir ja t'ho faràs i jo crec que durant algunes setmanes realment el director va ser McQueen filmant simplement filmant jo crec que filmava recreava escenes ara farem això ara farem allò i es van estar unes quantes setmanes fins i tot es veu molt moltes vegades ell al darrere de la càmera movent-la fins i tot com volguent-li dir al Katzen mira veus ho vull així fes aquest seguiment al principi tot i que li van dir bueno tu ja no manes no? els del central el film la productora aquesta televisiva i diu tu ara ja no manes és més ni cobres li van treure el sou i tot i tot i així quan va aparèixer el Katzen bueno li deia de tot és a dir no el podia ni veure clar perquè és un director que no l'havia escollit d'ell no el podia ni veure fins que el capdavall de 8 setmanes perquè això va acabar el 13 de novembre des del juny fins al 13 de juny fins al 13 de novembre oficialment el capdavall de 8 setmanes va començar a parlar amb ell i va començar a acceptar els diàlegs que el Katzen anava incloent perquè també ell volia salvar el producte no li va tocar més remei que baixar del mur va tindre que baixar és més jo crec que si li van treure el poder és perquè deuria haver per part de Central Films algun tipus de clausura que tanquessin aquests temps que si passava alguna cosa així se li treia el poder segur eh perquè si no no entenc com McQueen va acceptar aquesta imposició hi ha una cosa curiosa també a la pel·lícula a nivell tècnic que és que en la pel·lícula hi ha un moment en què McQueen va fer un espòiler ara 50 anys més tard però de fet hi ha un moment que ell es retira a la carrera perquè té un accident i ha de sortir de la carrera però a partir d'aquí es troba la circumstància que ha de tornar a entrar a la carrera perquè el segon pilot de la marca resulta que no està funcionant i l'inclouen i diuen has d'anar-hi tu has de seguir que de fet pot passar dieu-me un lemans això pot arribar a passar no és pel·lículero això és possible i entre just després d'això al cap d'una estona hi ha en el moment de la persecució dels dos vehicles que estan jugant-se a la primera posició primer no és la primera ben bé però un va adelantar molt per arribar a seguir a l'altre hi ha un joc de muntatge sonor que és excel·lent és a dir fins ara per mi la millor música de la pel·lícula no és la del Le Grand sinó és la música dels motors en aquesta escena és la més pròpia i adequada la pel·lícula és que a nivell d'imatge està filmat amb paravisió dos directors de fotografia amb una certa experiència la factura de la pel·lícula és és és és és un un és francès i l'altre americà exacte efectivament el René Guizart és francès i el Robert Hauser Robert Hauser que és potser el més experimentat perquè ha rodat pel·lícules com L'estranya pareja Un hombre llamado caballo Soldado full Alerta misiles del Robert Aldrich és a dir realment un home una trajectòria sobretot Hauser és un home potent i clar la fotografia és impecable és una cosa magnífica el muntatge quatre muntadors jo crec que anava molt muntat no suposo que es van repartir una mica la feina suposo que es van repartir una mica la feina hi havia un que era el cap d'alguna manera que no consta qui és i els altres tres i els quatre es repartia la feina es van agafar parts de la pel·lícula les escenes romàntiques és a dir difícilment els quatre poden estar treballant sobre el mateix material hi ha una certa revisió que fa el cap de tots aquest és un cinquè i encara hi ha una dona no acreditada és a dir que de fet són sis muntadors quatre que devien fer la feina grossa i un que dirigia a mi em mereix d'imaginar devien filmar una quantitat de material terrible és que tu em deies abans si en els rodatges es poden produir situacions realment de crisi i evidentment s'hi poden produir però i a més a dir són terribles i entenc en aquest cas que el McQueen arribés a aquests punts d'histèria malgrat que gran part possiblement també era degut de la seva personalitat és a dir que això és inevitable però som els més grans enemics de nosaltres mateixos per tant no m'estranya gens i considero fins i tot que és normal però és que en el muntatge el que a mi se'm fa quan veig aquest tipus de pel·lícules em fa quasi mal d'imaginar estar ficat en una història d'aquest tipus perquè a més jo no sóc muntador d'acció a mi l'acció no m'entusiasma no la toco bé no és el meu en pel·lícules que he muntat a vegades he deixat les parts d'acció perquè el meu ajudant una persona preparada fes aquella part i després jo quan ho veig des de fora dic mira sí es cursa això allarga allò però jo d'entrada l'acció no m'agrada no m'agrada muntar-la m'agrada veure-la i en aquest cas realment em fa mal a l'estómac d'imaginar que podria estar muntant això però realment aquesta escena que us deia dels deguts i els greus és a dir clar el Porsche és greu és més greu de so el Ferrari té el so Ferrari és més degut i interior-exterior és a dir cada cop és el mateix so del Porsche més greu encara perquè està dintre i el Ferrari una mica més greu perquè està dintre i va combinant i si ho escoltes exclusivament no veus la pel·lícula sents una simfonia meravellosa que podia ser això pot respondre a l'obsessió del realisme aquest de McQueen perquè ell volia que l'espectador també sentís la sensació que té el conductor dins de la cabina és a dir perquè el conductor dins de la cabina està sol està totalment sol és potser una de les solituds més enormes i això ho volia transmetre també ara hi ha comunicació amb el Fórmula 1 i amb altres hi ha comunicació diguem a través de ràdio però no era que en parlar però en aquella època això no existia en absolut i ell volia transmetre aquesta cosa aquesta cosa tan la solitud la solitud la solitud absoluta més absoluta en què està el pilot res no era això una mica aquests comentaris no tenia massa cosa més a dir sí que és cert que hi ha escenes que a mi se'n fan especialment dures de veure la pel·lícula per exemple per d'atraccions ja quan portes bastanta pel·lícula de cop s'atura la pel·lícula amb una musiqueta de la gran setentera bueno seixentera setentera tremenda clar és tremenda i el que veus simplement és un part d'atraccions que ja ha muntat al mig del circuit bueno a la zona de la pel·lús diguem i que no té massa finalitat més que ensenyar aquesta gent aquesta vida paral·lela del circuit exacte per exemple el detallet dels nens representa que l'any 70 que ho diuen al principi amb aquest aspecte més documental és el primer any que els conductors esperen la sortida l'arrencada des de dins el cotxe però es veu un plano en què es veuen uns nens fent-ho com es feia l'antiga o sigui els conductors corren cap als cotxes de joguina hi ha detalls molt bons però la música de la gran sobretot el tema final que sembla que hi hagi com un acostament entre l'Elisa i ell malgrat que tenen aquesta ferida al mig que el marit de l'Elisa ha mort l'any anterior l'Elisa també és un personatge perdut en el fons McQueen li pregunta en un moment donat li diu per què has vingut aquest any ja no tens el marit i ella respon que s'ho devia a ella mateixa però en realitat jo crec que la pèrdua del marit l'ha deixat perduda és a dir desorientada i necessita tornar-hi al lloc on l'ha perdut d'alguna manera aleshores el tema final de la gran és intens romàntic nostàlgic és un tema fabulós el tema que tanca la pel·lícula em sembla un tema extraordinari aquest estem d'acord no, és alguns temes intermitxos que són purament il·lustratius que dius ostres escoltats avui també cal tenir la distància als 50 anys però a mi m'ha encantat hem obert precisament amb la música que se sent al principi de la pel·lícula i a mi em recorda aquest estil de per exemple la noche se mueve no nice moves que és del Arthur Penn Arthur Penn aquesta musiqueta que va entrant a poc a poc o xapt o xapt també té una música més va entrant a poc a poc i sembla que tot sigui calmat tranquil no abans de la tempesta perquè de repente surt el motor el brugit del motor és el mateix que Night Move perquè és una pel·lícula que deixa la córrer i en cap hi té aquesta musiqueta quan entra que em sembla molt interessant aquesta musiqueta aquesta sonen ara precisament aquesta molt bé molt ensoltat aquest tema aquest tema és preciós és preciós a mi m'encanta creieu això que li hagi pogut influir a Pequenpa sí creu que efectivament Pequenpa el tenien molt present a les oracions perquè no era molt habitual aquest tipus de plantejament de muntatge home acabant aquesta va fer la uïda amb Pequenpa esclar que queda al mig queda com a sandwich jo estic pensant en Grupo Salvaje l'ametrallament final l'ametrallament final és el muntatge a càmera lenta s'està filmat a càmera lenta i es nota també o sigui és un muntatge expropés no no són muntatges casos de muntatge que sembla com si els mexicans clar el William Holden està disparant l'ametralladora no els soldats mexicans que volen anar cap a ell van però les bales els fan saltar cap amunt i sembla que estiguin dansant és increïble no perquè és una escena horrorosa que jo també la vaig veure de petit perquè és una pel·lícula final és un balet i sembla que estiguin dansant no estan morint però saltant cap amunt amb alegria una cosa amb alegria és una és una pasada bueno Pequimpa algun dia hauríem d'escollir Grupo Salvaje jo crec una altra vèstia corrupta Pequimpa també veia personatge és per com era part ell era tremendo li agradava entrava al bar després del rodatge amb la gent provocava els cambrers provocava una baralla tothom acabava barallant-se i ell desapareixia era intel·ligent per pensar sí, sí, sí això està dintre de la seva biografia pensant Pequimpa li he llegit una miqueta cosetes és tremendo el personatge és tremendo és tremendo bé com dic hi ha tres accidents un sí que val la pena esmentar-lo ràpidament que és el de l'altra noia que també em sembla que és sueca la la Louise Edlin que resulta que la Louise Edlin estava per allà i McQueen es va enamorar es va enamorar ell perdutament es va enamorar d'ella resulta que el dia abans anava no sé per què no s'esmenta que anés la dona la dona no anava i va anar al seu assistent personal i la Louise Edlin a sopar amb els amos del castell l'eixató de l'oné ho tinc apuntat per aquí un castell que no estava precisament a prop de la mans que calia fer uns quants quilometrets ell va llogar un castell per estar allà amb la dona i el fill petit el xat el xat McQueen i total que se'n van a sopar van al castell a sopar amb els comptes amb els propietaris del castell el tornar clar la Edlin volia tornar a la mans després del sopar i no et preocupis que jo et porto i es veu que el McQueen inexplicablement li va agafar un atac de no se sap ben bé què però la qüestió és que va conduir com un boig però com un salvatge segons parla l'assistent personal de tal manera que el cotxe va tombar ah sí l'Edlin va pagar però va tombar tres voltes una passada i aleshores l'Edlin va quedar inconscient el McQueen no li va passar absolutament res va perdre un moment el coneixement però es va de seguida va recobrar el coneixement i es va pensar que havia matat l'Edlin havia mort l'assistent personal va sortir disparat per una de les finestres amb un braç tricat o sigui poca poca poca broma total que quan va veure que l'Edlin estava bé tots tres se'n van cap a una granja i el McQueen veu un cotxe el cotxe del propietari de la granja i comença a fer el pont o sigui perquè perquè no o sigui perquè no vingués cap ambulància intenta robar el cotxe que ningú sabés perquè podia danyar molt la pel·lícula exacte clar tu imagina't el McQueen en un accident va pensar ràpid parla de cotxes de carreres i té un accident gairebé mortal total que va sortir el propietari de la granja amb l'escopeta de fotent drets i això que està a França no als Estats Units però tot dia però el francès allà veu aquest tio fotent un pont però què és d'això és el meu cotxe estem a casa meva tu bueno ho haurem de deixar aquí perquè portem 50 minuts per no ser una pel·lícula unànim que s'ha donat una opinió unànim Déu-n'hi-do el temps que li hem dedicat i al tanto la dificultat de trobar-la també aquesta és una altra molt bé jo com que estem a final d'any i és moment de fer resums i això us volia dir que aquest any amb la d'avui portem 35 programes i amb aquests 35 programes hem tingut de convidats el Paco Marín l'Esteve Rianbau el director de la Filmoteca de Catalunya Conxita Casanovas directora del BCN Filmfest l'Hernan Javes un dels directors del BCN Filmfest de Jezabel una pel·lícula colombiana venezolana perdó la Teresa Enric que ens la va portar a l'Anastasi productora de cinema i audiovisuals a l'Òscar Fernández Orengo fotògraf molt preuat per tots els directors perquè s'ha especialitzat molt excel·lent fotògraf sí un excel·lent fotògraf i bon amic a l'Eduard Amorú que va parlar va estar aquí acompanyar-nos per parlar dels 30 anys de l'arribada dels Indies Cria aquí a Barcelona que ho van fer entre els dos l'Issac i la Cuesta que ens va atendre per telèfon des de Girona la Rita Liechner una directora canadenca que va participar en el Festival de Cinema i Medi Ambient amb una pel·lícula que es diu Forest for the Tris que va guanyar un dels premis i després dic que entre les pel·lícules que hem considerat que tenien que estar com a clàssics de la setmana hem tingut pel·lícules de Billy Wilder com Sansy Boulevard Peter Bogdanovis Les Pictures Show Roma de Fellini Dràcula de Coppola Cul de Sac de Polanski Brainstrom de Douglas Trumbull Dançat Dançat Maldit de Signa i Pollack Aquem a Ropa de John Burman El Padrino de Francis Ford Coppola Faraó de Cavalerovich L'Aventura d'Antonioni Vampir de Dreyer Cabaret de Bob Foz Blue Velvet de David Lin El Suenyo Eterno de Howard Hawks que la vam comparar amb l'altra amb la versió del Wiener Michael Wiener Correcte Les Uvas de la Ira de John Ford Bania en la Calle 42 de Luis Mal L'Àngel Exterminador de Luis Buñuel Viva Zapata de Elia Kazan Abu de Suf que la vam fer la vam introduir i li vam dedicar un monogràfic degut a la mort de Jean-Li Godard La Conquista de l'Oeste en la que tots teníem implicació emocional implicació emocional ni més ni menys Esquerra pel·lícules que venen per aquí que ens marquen No, penso que és lícit Gertrude de Carl Theodore Dreyer monument de pel·lícula La Semilla del Diablo una de les grans pel·lícules també de Polanski Les Manos en el Bolsillo de Marco Bellocchio De Seus Humanos de Fritz Lang Cenisses i Diamantes d'André Baixda El Conformista de Bernardo Bertolucci L'Efecto de los Rayos Gamma sobre las Margaritas de Paul Newman i tanquem avui amb les 24 hores d'elements de Lee H. Hudson Bueno, com veureu tot això ho podeu trobar a radiodesven.com si anem a la carta Ho dic perquè la veritat és que quan veus la llista de les pel·lícules que hem tractat creiem que si algú té interès en alguna d'elles em sabia el que hem dit i tal pot ser interessant que acudeixin i bueno ja sabeu que a nosaltres no ens importa estendre'ns i com que totes ens agraden les que proposem doncs llavors sempre hi ha uns elements perquè el que no sigui cinèfil declarat trobi una mica uns punts de referència en valorar-la i completar el seu coneixement dit això estem al minut 56 no sé jo per part meva dir-vos que a tots els oients i en general a tothom naturalment a tots els que formem l'equip donar-vos les gràcies per estar aquí presents i treballant fora i ja sabem tots que treballem d'una manera altruista amb la qual jo li dono un gran valor perquè això vol dir que tenim una estima profunda pel que fem i això és molt maco i a més a més el cinema em sembla que també ho necessiten potser ens passa com a McQueen tenim un buit el completem amb el cinema m'agradaria una cosa per dir també al final que és que avui he tingut una pèssima notícia és que el que va ser el meu ajudant de muntatge no ha passat res definitiu però sí que té una malaltia molt dura i molt profunda i m'ha enviat avui un document amb el diagnòstic a més a més que ha sigut una cosa molt cinematogràfica està enviant un whatsapp amb el document i va ser el meu ajudant Amat Carreras que hem fet junts mitja carrera millor dit de meva cinematogràfica i li voldria dedicar una mica tot aquest esforç que hem fet tots plegats aquest any jo li deia avui que tenia que tenir molts ànims no li volia dir que ell fos l'amo de la seva vida davant d'aquest tema ningú és amo la malaltia és l'amo però d'alguna manera és això i després desitjar com diu l'altre amic meu el Mano Cusó Ferrer un bon solstici d'hivern que ell no li agrada no és gens creient ell desitja bon solstici d'hivern doncs això molt bé Ignasi doncs això bon solstici d'hivern també és una bona frase molt bé tu Biel algun desig per l'audiència doncs que passin un bon Nadal i unes bones festes molt clàssic però bé que aprofitin que aprofitin les festes bé sapigueu tots que nosaltres reprenem el programa el dia 10 de gener quan ja tinguem tots els reis a casa i hàgim pogut destapar-los convenientment i fins i tot provar-los molt bé doncs si us sembla ho deixem aquí ho deixem aquí posem la sintonia i desitjar-vos com ha dit el Biel un bon cap d'any una bona entrada a l'any nou un bon Nadal i uns bons reis molt bé viva el cinema i ens veiem aquí l'any que ve tots plegats gràcies gràcies m'éls Don't want a lot for Christmas There is just one thing I need I don't care about the presents Underneath the Christmas tree I just want you for my own More than you could ever know Make my wish come true All I want for Christmas Is you I don't want a lot for Christmas There is just one thing I need Don't care about the presents Underneath the Christmas tree I don't need to hang my stocking Build up on the fireplace Santa Claus won't make me happy With a toy on the Christmas tree I just want you to spend We'll see you frown on the Christmas tree I have a toy on thatза Bye Bye Bye Bye Bye