Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 20/12/2022 — Le Mans (1971) de Steve McQueen: rodatge caòtic, muntatge i so al límit, psicologia dels pilots i balanç de temporada
Sintonia i obertura amb una llarga seqüència de “bona nit” fins entrar a matèria.
Urgència per filmar les 24 Hores reals; McQueen impulsa el realisme amb Porsche 908/917 i rodatge in situ. Ambient setanter i mirada quasi documental.
Sturges marxa per manca de trama; Katzin entra imposat per la productora. Comparació amb ‘Grand Prix’ (1966) i tècniques de càmera en cotxes i preses aèries.
Guió escrit sobre la marxa amb diversos guionistes; caos de producció però un muntatge que ordena el material. Fracàs inicial que guanya prestigi amb el temps.
Pep qüestiona la pel·lícula com a obra narrativa, però la defensa com a document excepcional del món del motor.
Ruptures de McQueen, conflictes amb l’equip, pressupost que s’enfila i el ‘Solar Village’. Recomanació del documental ‘Steve McQueen: The Man & Le Mans’.
Reflexió sobre l’atracció del límit, la sensació de llibertat i la mortalitat alta de l’època. Analogia amb l’alpinisme i qüestionament existencial.
Tres accidents durant la producció; David Piper perd una cama. Es vincula el caos a l’absència de guió tancat.
Anàlisi didàctica del muntatge: slow motion, estirament del temps i trencaclosques d’imatge real i recreacions.
48 hores amb Ayrton Senna (1993) per retratar timidesa i concentració; Eros/Thanatos i la importància de guanyar com a motor psicològic.
Lectura detallada de la baixada de bandera, l’accident central i l’entrada al flashback amb moviments de càmera i ‘montage’ visible.
Discussió sobre la feblesa de les trames i el desig de Sturges d’un romanç més marcat; el control de McQueen i setmanes dirigint de facto.
Reentrada de McQueen a la cursa i alternança de greus/aguts i interior/exterior per construir tensió i immersió.
Fotografia Panavision (René Guissart i Robert Hauser) i un equip ampli de muntatge per gestionar metratura massiva.
Duresa del muntatge d’acció; voluntat de transmetre la solitud del pilot a cabina i el realisme sonor de l’època (sense ràdios).
Crítica a alguns temes d’ambient i elogi unànime del tema final, de gran càrrega emocional.
Paral·lelismes amb ‘The Wild Bunch’: càmera lenta, violència coreografiada i muntatge expressiu.
Relat de la bolcada del cotxe i del posterior intent de robar un vehicle en una granja per evitar l’escàndol.
Fi del debat principal; comentari sobre el temps dedicat i la dificultat de trobar la pel·lícula.
Repàs als 35 programes de l’any, convidats destacats i gran llista de clàssics abordats. Enllaç a la web per recuperar episodis.
Dedicatòria a Amat Carreras, agraïments a l’equip i a l’audiència, bons desitjos de Nadal i retorn el 10 de gener.
Tancament amb ‘All I Want for Christmas Is You’ i comiats finals.
Context i tesi del programa
Episodi centrat en “Le Mans” (1971), l’ambiciosa pel·lícula de Steve McQueen sobre les 24 Hores de Le Mans: un rodatge sense guió tancat, ple de conflictes creatius i accidents, que va passar de ser fracàs de taquilla a icona de culte per la seva potència sensorial (imatge i so) i el seu valor com a document de l’època.
“Soy demasiado viejo y rico para aguantar tantas gilipolletes.” — John Sturges, en abandonar el rodatge
Producció: ambició, caos i realisme
Sense guió tancat i urgència real
- Pressa per aprofitar la cursa real (13-14 de juny de 1970) i rodar material en directe.
- McQueen arriba amb la seva obsessió pel realisme: cotxes reals (Porsche 908/917, Ferrari), càmeres muntades al vehicle i rodatge de la cursa.
- Origen del vincle McQueen–Porsche després del seu resultat a Sebring (12 hores): impulsa suport de la marca al film.
Xoc creatiu i canvi de timó
- John Sturges abandona: volia més trama i arcs humans; McQueen prioritzava la cursa i la captació del temps/espai.
- La televisiva Cinema Center Films imposa Lee H. Katzin; Solar Productions perd el control creatiu i el pressupost es dispara (de ~6M$ a ~7,5M$). Es construeix el “Solar Village” a prop del circuit.
- Guió iteratiu i conflictiu (fins a 3 guionistes treballant alhora); McQueen dirigeix de facto setmanes, fins que l’aparten de la producció.
Accidents i risc
- Rodatge amb tres accidents: el més greu, David Piper (Porsche 917 verd) perd una cama; s’atribueix al caos de planificació.
- Anècdota nocturna: McQueen condueix temeràriament amb Louise Edlin, bolcada del cotxe i intent de “fer el pont” a un vehicle d’una granja per evitar l’escàndol.
La pel·lícula: llenguatge, so i forma
Muntatge i càmera: el temps com a matèria
- Seqüències clau: sortida amb baixada de bandera, accident central i flashback (entrada amb travellings i primer pla).
- Ús magistral del slow motion i del “montage” visible (a la manera de Peckinpah), estirant i comprimint el temps per intensificar l’impacte.
- Fotografia Panavision impecable (René Guissart i Robert Hauser); equip de quatre/sis muntadors orquestrant un enorme volum de material.
El so dels motors com a música
- Disseny sonor que converteix Porsche (greus) i Ferrari (aguts) en una autèntica simfonia mecànica; alternança interior/exterior per transmetre solitud i immersió del pilot a cabina.
- Música de Michel Legrand: temes intermedis “seixanta-setanters” discutibles; tema final elogiat, líric i emocionalment potent.
Trama mínima i valor documental
- Carència deliberada d’argument i subtrames febles: per alguns és el seu límit; per altres, la seva virtut, perquè converteix el film en “càpsula del temps” d’un ambient 60s/70s absolutament setanter.
Psicologia del pilot: buit, límit i addicció
- Debat sobre el “per què” de córrer: entre la llibertat, la pau interior i l’atracció del risc extrem (Eros/Thanatos) en una època de mortalitat alta a pista.
- Ayrton Senna (1993, Montmeló): anècdota que retrata la seva timidesa, concentració i autoexigència com a paradigma d’aquesta psicologia del límit.
- Lectura existencial de McQueen i el personatge:
“He conquerit el món, però no m’he conquerit a mi.” — citant Alexandre el Gran (referit per entendre el buit interior)
Referents i llegat
- “Grand Prix” (1966) de John Frankenheimer com a precedent tècnic (càmeres a cotxe, plans de pista i preses aèries) i contrapunt narratiu.
- “Winning” / 500 milles amb Paul Newman: catalitzador de la seva afició real al motor.
- De fracàs comercial a culte: mig segle després, “Le Mans” es valora per la seva frescor, veritat i magnetisme sensorial.
- Reforç documental: recomanació de “Steve McQueen: The Man & Le Mans” (2015) com a peça clau per entendre el via crucis creatiu i personal de McQueen.
Tancament i balanç de temporada
- Dificultat de trobar el film avui dia; recordatori de consultes a la web del programa.
- Balanç anual amb llista extensa de convidats (Filmoteca, BCN Film Fest, cineastes, fotògrafs) i clàssics tractats (Wilder, Fellini, Coppola, Polanski, Ford, Dreyer, Buñuel, Bertolucci, etc.).
- Dedicatòria a Amat Carreras (muntatge), ànims davant la malaltia.
- Bones festes i retorn el 10 de gener. Tancament musical amb “All I Want for Christmas Is You”.