Le Samouraï de Melville i Juan Mariner: estètica noir, influències i un segle de cinema entre restauració, arxius i premis

Cinema sense condicions Música Gràcies. Bona tarda, un dimarts més, estem aquí a Ràdio Desbens, Cinema Sense Condicions, en primer lloc donem la benvinguda a l'equip habitual del programa, Vial Riba, bona tarda. Bona tarda a tots. Tot bé? Molt bé, molt ben acompanyat avui, eh? Sí, avui tenim bona companyia, ara en comentarem. Bona tarda, Anastasi. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda, Ignasi. Hola, bona tarda. Molt bé, i el que us parla Pep Armengol, i avui tenim que donar el nostre agraïment, abans que res, que ens acompanyen aquí a l'estudi de Ràdio Desbens, a Maria Lluïsa Pujol. Bona tarda, Maria Lluïsa. Hola, bona tarda i encantada d'estar aquí amb vosaltres. Moltes gràcies. Per nosaltres és un plaer. I bona tarda, Jordi Bonet. Hola, bona tarda. Actualment, molt contents de tindre-vos aquí. Home, parlar de cílies d'en companyia és positiu. Bé, nosaltres, no sé si heu sentit algun programa dels nostres, l'habitual és que comencem amb una pel·lícula que li diem la pel·lícula de la setmana, un clàssic que recomanem cada vegada a un de nosaltres, i després, en el cas d'avui, seríem rigorosos amb el temps i tindrem una estona bona per parlar de vosaltres i, sobretot, de l'última pel·lícula que heu presentat sobre l'obra i la vida de Juan Mariner, un centenari que tenim sortosament la sort que encara ens ha comprat allí. És a dir, això serà la segona part del programa, però ja d'entrada benvinguts. Ara, dir-vos que el tema musical que hem sentit, o la introducció més aviat, és de la pel·lícula que és el clàssic d'avui, que l'ha triat l'Ignasi Juliacs, que és Le Samurai de Jean-Pierre Melville. És una pel·lícula, crec que és de 1967, i, sense més preàmbuls, li passo la paraula a l'Ignasi perquè ens en faci la introducció i una mica la dissecció i la justificació, també, de per què per ell és un clàssic i l'ha programat. Doncs sí, El Samurai, o El Silencio de un Hombre, com es va dir, diguem-ne, aquí a Espanya, quan es va estrenar l'any 67 i, com alguns encara diuen, però a mi és un títol que sempre m'ha resultat incòmode. Jo sempre dic, o El Samurai, o Les Samurai, no? Vull dir, que és tal com el Melville la va intitular i que, com el seu nom indica, Melville jo crec que tenia com una mena d'humor soterrat, perquè tots els crítics han parlat sempre, si, clar, l'Ala Indolón es comporta com si fos un samurai, té un codi, no? Un codi, sí, molt bé. Però, en tot cas, el més semblant seria un ronin, no un samurai, perquè és un assassí a sou, l'Ala Indolón. Per tant, un samurai és algú que li deu fidelitat a un senyor feudal, en el context japonès. En canvi, els ronins cobren i van a la seva, que és, efectivament, el que fa l'Ala Indolón. Però encara té més conya, perquè la pel·lícula comença amb una suposada frase del Bushido. Diu, no hi ha major solitud que la del samurai, tret, potser, la del tigre de la jungla. Això, esmentar un tigre aquí ja té un punt de conyeta. i després diu, a sota de la cita, només començant la pel·lícula, diu que aquesta frase és del Bushido, no? Que són aquestes normes dels lluitadors, dels samurais, i diu, entre cometes, el llibre dels samurais. Tot mentida. Se la va inventar el Malví. I d'aquí a continuació, no? Perquè els crítics a l'època s'inflaven el cap parlant de la... En realitat, jo crec que en Malví se l'en fotia una mica. El samurai és una pel·lícula... Malví té un humor molt soterrat, eh? Vull dir, després podríem posar algun exemple. El samurai, el que sí que és important, és perquè és la pel·lícula que, diguem-ne, marca definitivament un estil melvilià, és a dir, un estil propi, no? Ell, evidentment, des que va començar als anys 50 a fer cinema, que es va muntar al seu propi estudi, Genne, no? Em sembla que se'n deia. Genne, on rodava les pel·lícules, el samurai està rodada molta part en aquest estudi, i, doncs, bé, era un admirador del cinema negre dels anys 30 i 40. Bé, això és una proïja personal. Li anava a aquesta actitud que els americans diuen cool, és a dir, de fardar tota l'estona, en el sentit que ets impertèrrit, et mantens inexpressiu i, d'alguna manera, controles les teves emocions, fins i tot en els moments adversos, no? Això, diguem-ne que això és, va, característic d'ell, no? I, aleshores, bueno, és evident que tota la gran part de la seva filmografia s'incereix dins del noir. El cas del samurai és la pel·lícula que presenta major austeritat, un tractament del color absolutament depurat, en el sentit que es queda només amb els blaus i els grisos, semblava, alguns han dit que semblava que volia fer la pel·lícula en blanc i negre, i, d'alguna manera, la posada en escena molt estilitzada, extremadament minimalista, no? Vull dir, una cosa d'aquelles impressionant. A partir d'aquí, evidentment, la crònica negra, el círculo rojo, l'ejèrcit de les sombres, que és una altra de les seves pel·lícules meravelloses, m'atreviria a dir, i que recull una mica la seva experiència, perquè ell havia estat militar, va sortir a Dunkirk, que en diem nosaltres, Dunkirk, o Dunkirk, que diuen els francesos, va fugir cap a la Gran Bretanya, va tornar per estar a la resistència, i després va tornar a marxar, va intentar passar amb el seu germà, Jacques, pel Pirineu, el seu germà el van matar, després s'ha sabut, però deu anys després, ho va saber amb el Bill, que van trobar l'esquelet del seu germà, el Pirineu, el van matar perquè ell portava calés, que eren per l'exèrcit de De Gaulle, i, bueno, el guia el va matar, es va quedar amb els calés, amb el Bill durant aquests deu anys posteriors als fets, que van ser, si no me'n recordo, que pel any 42, el seu germà, senzillament per ell, havia desaparegut, ells tots dos s'havien dividit, van passar per parts diferents del Pirineu cap a Espanya, aleshores ell sí que va passar, i va marxar a Londres, on es va incorporar de nou a l'exèrcit, amb De Gaulle, per tal d'entrar i fer fora, finalment, els... els nazis. Amb tot aquest procés, hi ha una cosa que sí que és important d'entendre de Melvill, per entendre la filosofia de les seves pel·lícules, no? En realitat és un nihilista. Els crítics han dit, bueno, més aviat és un existencialista. No, jo m'atreviria a dir que és un nihilista. En realitat, Melvill, i a més ja se'l veu, perquè ell mateix és hermètic, l'actitud, aquesta cul, amb ell li anava, no? Ulleres de sol, barrets, no? Com els seus personatges, no? Tots porten la... el barret aquest típic de gànster, no? Jo crec que es va decepcionar profundament. Ell era... La seva família, que eren jueus treballadors, eren d'esquerres, no? Vull dir, el fill, el germà, perdó, Jax, era més aviat anarquista, ell es va fer comunista, però quan es va enterar del pacte entre Hitler i Stalin, va dir, s'ha acabat. I, clar, imaginem-nos, amb tots els horrors que ell pot haver viscut amb tota aquesta experiència que estic parlant, la pèrdua del germà i tot plegat, en realitat ell quan torna, jo crec que ja torna una mica trencat. Els seus personatges estan trencats. A l'any de l'Ona, el personatge del samurai, amb tota aquesta fredor, que sembla que gairebé no té empatia, no mostra cap efecte per ningú. Clar, l'any de l'Ona és guapot. Després de robar al principi de la pel·lícula un cotxe, per tal de fer l'assassinat pel qual li han pagat, una noia, també guapota, se li para al costat i li fa una col·locada d'ull, no? I l'any de l'Ona no fa ni la més mínima expressió. I aleshores es veu que la noia se sent com ofessa. Ja ens estan presentant el personatge des del principi. Un home fred, solitari, que treballa, que tot el seu món és la seva feina i que treballa perquè cobra. Mata, oxeix qui sigui, però perquè li paguen. I és l'únic valor que té. És gairebé un animal. Un animal en el sentit que no sembla... l'Eindolone és un personatge que no sembla gairebé humà. Hi ha vegades que sembla que sí, però no. Al final de la pel·lícula pràcticament ens el retraten així, no? Per tant, jo diria que és la pel·lícula més emblemàtica d'ell a nivell que realment és quan aconsegueix aquest estil, no? És a dir, el treball de fotografia que ell té amb Henry... aquí ens haurà d'ajudar l'Anastasi perquè, clar, el francès... No sé si el nom jo... Henry de Caet. Com s'escriu, de Caet? T'algun, de Caet. Henry de Caet. De Caet. Henry de Caet. És la meva tercera llengua. Sempre fem culletes amb això perquè, evidentment... A vegades no dic res més que això. No dic més que el nom dels... L'addicció de l'Anastasi en francès és magnífica. Són anys de dir-ho francès allà pagant els meus pares. Ens guanya de llarg a tots. Bé, doncs, Henry de Caet, que ha fet pel·lícules com Abans del samurai, Abans, el guardaespaldes, no? Círculo rojo, León Moren, Prest, sacerdote, que és una pel·lícula molt interessant, molt interessant, perquè parla d'una dona que s'ha enamorat d'un capellà, no? Que és el Belmondo, no? El Jean-Paul Belmondo, un altre dels actors fetitxa d'ell. I, evidentment, hi ha unes converses quan la dona s'està confessant. En fi, que jo crec que per l'època... Per l'època deurien ser molt picantones, eh? I, de fet, bastant demolidores a nivell de moralitat. Molt atrevida, la pel·lícula. Bé, el cercle vermell, el círculo rojo, també és del Henry de Caet. Pràcticament és amb el que ha fet més treball fotogràfic, no? Ja va començar amb ell, amb Bob, el jugador, quan la fotografia era una fotografia típica, que podríem dir molt propera a aquest expressionisme de Clars Obscurs, que també els agradava als directors americans dels anys 140, al Fer el Noir. Però ell va evolucionant i, bé, tot i que, doncs, es belluga en aquest context, a nivell d'imatge, més o menys estàndard, és amb el samurai quan realment la seva estètica serà exactament la mateixa fins a l'última pel·lícula d'ell, que és la crònica negra, no? Un flick. Un flick, que és l'última, un poli. De fet, amb Henry de Caet són amics i col·laboren des del principi. Efectivament, ja dic. Amb un curtmetratge, el 1950, que es diu 24 hores de la vida d'un clown, ja la fotografia era d'en Henry de Caet. És a dir, que tota... Sí, sí. Clar, naturalment, algun dia, potser ell estava ocupat, el de Caet o ell, amb una cosa, i no van coincidir. Però sempre que podíem coincidir, era molt partidari de mantindre... La fotografia... La posada en escena, la fotografia és capdalt amb el bill. De fet, el guardaespaldes de Caet treballa per primera vegada per meldilla el color, i ja se li veu per on va. Però no, encara... El guardaespaldes encara té uns colors que, si vols, tu, de moment són càlids, no té... Però, a partir del samurai, per això dic que el samurai és un punt d'inflexió, en el sentit que, a partir d'aquí, l'estil de Melvill està absolutament definit. Parlar només gairebé per imatge, els diàlegs són mínims, la posada en escena és molt austera, l'habitació de l'Aide de l'On, amb aquestes parets, que els hi falta una capa de pintura, urgentment, és... És... És... És... És definitivament... I una estufa a l'hivern. I una estufa a l'hivern. I una estufa a l'hivern, sí. Tot és com molt... molt negre, molt depriment, de fet, el context... El París, a partir d'aquí, d'aquesta pel·lícula, el París de Melvill, no té gent, pràcticament, o sigui, es veuen gent de lluny, algun cotxe... Sempre està buida. Fins a arribar a Crònica Negra, que aquí és on hi ha una botada divertidíssima, que és un atracament amb un poble de costa del nord, em sembla que és de la Normandia, o de Bretanya, em sembla que és de Bretanya, que es nota que a l'estiu és un lloc amb apartaments turístics, allà hi ha una sucursal bancària. No hi ha ni... L'acordo perfectament. No hi ha... Els fanals que dirigeixen cap allà, la sucursal allà perfectament retallada. La pregunta és, què nassos fa una sucursal bancària aquí? No hi ha ningú! A mi aquesta pel·lícula que estàs bé, per cert, m'agrada molt. És una pel·li que la trobo... Excel·lent. Encantar aquesta pel·lícula. Bé, qualsevol. Potser més sinó que la d'avui, però per raons diverses. Són pel·lícoles diferents, realment. Sí, sí. Molt diferents. Però el que té aquesta cunyeta, aquesta cosa absurda, perquè, a més, o sigui, no hi ha ningú pel carrer, els atracadors entren per robar el banc, i de cop i volta comencen a treure gent. Sí, és cert. quan no hem vist a ningú. Vull dir que era un home realment especial i en un sentit de la conya molt particular, no? Bé, en fi, això com a introducció, no sé, evidentment que hi ha moltes característiques, però les podem anar esmentant amb el temps que ens queda. Sí, fixa que jo la pel·li la recordava en blanc i negre. O sigui, realment, si m'arribes a preguntar, al principi quan em vam parlar, vaig dir, recordar en blanc i negre la pel·li? Ja feia 5 o 6 anys que l'he vista, la pel·lícula. Llavors recordava la pel·li en blanc i negre, que passa amb algunes pel·lícules, això, eh? No moltes, perquè, és clar, que normalment ara domino el color i si veus una pel·li en blanc i negre, encara que sigui en la plataforma, et queda si és blanc i negre o color. Va quedar com és blanc i negre. I és aquest el motiu que dius tu, no? Perquè és tota ella entonada amb un to molt fred i, evidentment, hi ha una gama de grisos molt ben respectada, però et queda més la sensació que es podria ser en blanc i negre la pel·lícula. No sé si et volia fer una en blanc i negre, segurament no. És un tema, amb l'Henri, no? Va, ho va parlar i va arribar a la conclusió que, bueno, per l'època ja potser no tocava fer les pel·lícules en blanc i negre o simplement que ell va desenvolupar un criteri absolutament personal, com personal són els seus moviments de càmera. M'he quedat garrativat, ara que he tornat a veure la pel·lícula, els traveling són constants, rotatius, i, sobretot, per desequilibrar l'espectador en moments climàtics, com és quan a qui paga, bueno, l'enviat de qui paga el vol eliminar perquè l'han vist mentre ell fa el crim, no? Assassina qui ha d'assassinar en un club nocturn, una de les característiques d'en Melville, sempre hi ha clubs nocturns, però, clar, cap a la sortida, el veu, Déu i sa mare. Clar, el que l'ha contractat per assassinar, diguem-ne, l'amo del club per un motiu que, és un mangúfing, vull dir que, evidentment, no el sabem ni importa. Doncs, bueno, d'alguna manera, ell es queda, envien, ell vol cobrar, i a l'hora de cobrar, l'ha enviat, l'assassina, no? aquesta escena, està rodada, en el moment dels trets, està rodada amb un travelling lateral, perquè es troben en un pont metàl·lic, d'aquests que passen per damunt del tren, amb un travelling lateral, amb totes les barres de ferro del pont, clac, clac, clac, mentre s'està passant això. És a dir, té coses realment molt peculiars, i de la mateixa manera que utilitza travelling's a punt de pala, utilitza el pla contrapla, que és la cosa que sempre s'ha considerat més fàcil i més plana a nivell de planificació d'una pel·lícula, no? Sí, sí, sí. En fi, realment, Melville és... Sembla senzill, perquè les seves pel·lícules, l'argument del samurai, és això que us acabo d'explicar, sí, sí, sí. A veure, està molt ben construïda, és una pel·lícula de detalls, el canari, aquest que té, o la cadernera, no recordo... No sé la cosa si és el canari o cadernera. Dius, bueno, i per què té un canari en una habitació tan sòrdida, que pinta aquí un canari, no? Jo penso que intensifica la soledat del personatge. És una metàfora. És una metàfora, és una mica el... És una metàfora, però... D'alguna manera, ell està en una presó, encara que pugui sortir, però està en una presó. Està apresonat dintre el pis. Sí, ell té que callar, ell no pot tindre relacions amb ningú, és una persona, absolutament, que es fot el pis amb els diners que li donen i ja està. Exacte, el pis és el que... Jo sobre la pel·lícula voldria apuntar alguna cosa, alguna cosa ja ho ha dit l'Ignasi, però en tot cas dic que per mi el cinema de Jean-Pierre Melville és un cinema que arrenca d'abans de la Nouvelle Vague i convia amb la Nouvelle Vague, però mai, des del meu punt de vista, entra en el que era el que era el que era la Nouvelle Vague. Ell té una obra personal i única i t'agrada o no t'agrada. Llavors, això és una característica. l'altra característica per mi és que també s'ha dit és la de que li agrada treballar amb un equip i era fidel amb aquest equip i aquest equip fidel amb ell. En quant a actors, gairebé totes les pel·lícules estan fetes o per Belmondo o per Delon o per l'Innoventura. I així quedaven marcats els personatges i tal. I llavors, sobre la pel·lícula que és a veure, és un assassí fred com has dit tu, calculador que té les coses molt preparades i racionalitzades. És a dir, ell l'agafa fa un crim per mandat, té que anar a cobrar però abans d'anar a cobrar es neteja, es treu els guants, sempre treballa amb guants per no deixar emprentes, molt meticulós, tira l'arma al Sena com ha de ser i ja no queda cap prova que el pugui incriminar amb ell i tal. Bé, jo el que he trobat ara, revisitant la pel·lícula després de molts anys i sent, em considero un seguidor de Melville en el sentit que a mi m'agrada, per cert, el nom de Melville aquí ve una mica el que és dir tu del cinema americà i tal, és que ell ha fet tots els guions de totes les pel·lícules que ha fet però gairebé totes parteixen d'una novel·la i el seu novel·lista de referència era Herman Melville i es va posar aquest nom de Melville amb honor a... No és nom de naixement no, no ho sabia això i després dic que una vegada vista ara a mi la pel·lícula em sembla que el temps no li ha fet massa bé o sigui el rovelló s'ha tornat una mica blau ja i tal per què? perquè es dona la casualitat que fa 15 dies vaig veure una pel·lícula de David Fincher que es diu The Killer The Killer, sí, sí amb Michael Fassbender i Tilda Swinton és la mateixa història és a dir que és un assassí però clar la construcció el color la música l'actualització del personatge això te la fan extraordinàriament més viscuda tot i que sigui el mateix personatge sí, sí, sí perquè igual que l'altre no té cap lligament amb ningú però compte que hi ha algú que ell estima o li interessa té interès per ell que li poden fer mal i per tant això el porta a hauret que actuar en contra de l'organització o el que li fa el mandat no? potser que al mig hi hagi un tema de profunditat és a dir que la segona la que acabes de dir l'actual per entendre's The Killer vagi més enllà no solament la proposta aquesta argumental l'art emblemàtic sinó a darrere hi ha alguna cosa més el personatge de la Tilda Swinton per exemple és molt interessant aquí en canvi l'altre el personatge de la Nathalie de l'Hon és molt esquemàtic és una crossa jo si t'acorda amb les teves observacions però no que li hagi passat el temps és a dir per mi Malvill és com Godard o molts directors dels anys 60 50-60 quan tu acabes de veure El Samurai et queda parlo per mi et quedes amb la sensació d'haver vist cine o sigui tal com s'entenia el cine abans no ara és a dir és una pel·lícula compacta tota ella cuidada fins i tot ell al final és l'únic moment en què sembla que ha sigut Saborell perquè de fet ell se sacrifica perquè va ja per matar la pianista que l'ha traït una noia negra que toca el piano i que semblava que era amic d'ell i que l'ajudava en els moments en què la policia es va res d'ella però i treu la pistola la policia com que l'estan calçant de manera obsessiva tota l'estona estan amagats i clac, clac el maten i després descobreixen que la pistola està buida precisament és l'únic moment Saborell per dir-ho precisament la intervenció tan destacada i continuada en el temps de la policia em sembla que és una de les coses que grinyolen en canvi això està corregida per la pel·lícula de Finger de Killer que la policia no pinta res perquè la policia no s'entera estaria d'acord en el sentit que la policia evidentment simplement el inspector agafa un protagonisme l'inspector sospita d'ell que creu que és l'assassí però no ho sap esclar desplegar tots els mitjans tan bèsties perquè l'encalcen per terra-mar i aire vull dir esclar és exagerat aquest potser és l'aspecte una mica però però saps aquesta sensació que tenies d'una pel·lícula quan érem més joves evidentment ostres quan veus una pel·lícula que és un paquet compacte és una cosa però a veure Melville ha influït la Nouvelle Vague tu dius que és cert no van paral·lels però Truffaut Godard però ell va a la seva tots l'admiren ni el copien aquesta cosa cool està perquè ell és previ a la Nouvelle Vague i hi ha coses d'ell que li interessa però hi ha altres coses que copien més el model del cine negre americà sí a veure Walter Hill amb The Driver el David Fincher amb The Killer com tu has dit el Takeshi Kitano el John Woo bueno diuen és que Melville connecta amb la amb l'essència dels orientals bueno la veritat és que hi ha uns quants de japonesos o de Hong Kong en les èpoques en què encara no eren la Xina com ara més aviat cinema japonès sí ostres el Kitano és que el copia completament és la Light Alone permanent totes les seves pel·lícules el John Woo que també el Michael Mann hit en el calor de la noix és a dir no per dir traduccions el John Milius el Frankenheimer fins i tot el Jim Jarmus bueno de fet Ghost Dog el camí del samurai és un homenatge directe i descarat al samurai de Melville vull dir però descarat hi ha referències de la pel·lícula constantment el Joseph Sargent amb Pelham 1-2-3 l'actitud dels que atraquen el metro van vestits perquè una de les característiques és que s'ha d'anar ben vestit vull dir s'ha d'anar amb gabardina amb una abrica com il·lfó el barret la corbata no? vull dir aquestes coses aquestes característiques tan pròpies del Melville no? sí, sí molt bé i els miralls els miralls és una característica importantíssima anem tancant el tema de la primera perquè tenim convidats i al final no podran parlar i hi ha ganes de parlar amb ells si vols dir alguna cosa per cloure no simplement que això que ja he dit és a dir la sensació que Melville és el cinema són d'aquests directors que són l'essència del que és el cinema perquè s'ho inventa tot s'ho inventa tot s'inventa la filosofia japonesa s'inventa s'inventa París o sigui és curiós perquè roda amb jocs reals és a dir en carrers amb el seu estudi tot és real tot és autèntic però les seves pel·lícules semblen que passen en un univers paral·lel o sigui no són deixa'm on com tots els bons autors té la virtut que és reconeixible o sigui tu veus algo de Bergman i ho reconeixes i veus algo de Melville i també ho reconeixes també ho reconeixes a mi m'encanta molt bé a veure Ignasi tu has fet el contacte amb els nostres amics també ens coneixem des de fa molt temps i hem viscut diferents moments molt macos però comença tu el torn de de comentaris sobre la pel·lícula sí el documental Juan Mariner un siglo de cine de la Maria Lluïssa Pujol amb producció executiva de qui tenim també aquí al costat bueno Jordi Jordi puc dir Jordi Jordi Bonet jo em dic de tot jo tinc programes està en dient en Gorghi o sigui no hi ha problema ostres cap problema i Màximo Gorghi no Màximo Gorghi no bé la Maria Lluïssa Pujol i en Jordi Bonet evidentment són membres destacadíssims de la fundació Aula de Cina Col·lecció Josep Maria Queraltor que com jo crec que aquestes alçades tot tothom que s'interessa pel cinema sap és una institució dedicada a la conservació i a la pedagogia també de de la història del cinema dels aparells la història del cinema des del punt de vista pràctic del que són les eines les eines a través del temps i és una col·lecció que evidentment és extraordinària i potser en podríem parlar després una miqueta també però bé nant Joan Mariner realment és una figura que d'entrada impressiona vull dir és un home que actualment encara viu té 102 anys 102 anys i a finals d'aquest mes 103 és una cosa impressionant quan més t'assabentes que ha participat en més de 140 de pel·lícules de les quals potser un centenar o gairebé la fotografia és directament responsabilitat d'ell estem parlant de veus un altre senyor que és cine o sigui és la definició exacta del que és el cine ves-li explicar amb aquest senyor que és el cinema i té és una figura que a més té una vida personal sobretot des que comença el seu estudi surfea i tota i tota la trajectòria abans durant i després de la guerra civil que realment el fa una figura excepcional llavors esclar quan a més ens entenem perquè la Maria Lluïssa Pujol i en Jordi Bonet ens coneixem de l'àmbit de la de la premsa en tot cas de la crítica cinematogràfica clar la primera pregunta és escolta primer Joan Marinette que ja sé que has fet un article doncs parlant d'ella el film història em sembla que és online que abans era en paper i ara és online has fet un article molt profund és a dir que evidentment ja et ve perquè aquest article que és de l'any 21 potser exacte quan estava preparant el documental vas fer l'article la primera pregunta evidentment és com acabeu a veure que em sembla lògic per la vostra trajectòria i per estar on esteu amb la fundació però la pregunta és per què Joan Marinette que ja sé que hi ha molts motius evidentment entenc perfectament la pregunta jo també me la faci tant en tant ho vam fer perquè en plena pandèmia era un moment que li havien de fer una sèrie d'homenatges al Joan a la Filmoteca d'Espanyola li feia un cicle i tot això es va aturar clar perquè era el centenari era el centenari clar i vam pensar això ho vam pensar amb el Jordi i jo que vam parlar diuen això no pot quedar d'aquesta manera aquest silenci amb aquest centenari tan important i aquesta persona tan important que a part també era patró d'honor de la fundació aleshores van dir farem un documental s'han fet diversos documentals sobre la seva persona perquè és superinteressant Primitiu Pérez va fer un documental el 2016 em sembla Wenceslau també va fer un curt un curt que és submariner però potser no van tindre la transcendència que es mereixien jo les vaig veure em va agradar molt i vaig pensar doncs mira com que dóna per tant la vida del Joan farem un altre documental i ens vam animar al principi no ho volia dirigir jo perquè mai he dirigit cap pel·lícula cap documental soc periodista però sobretot de premsa escrita i a la part de darrere sempre de la càmera aleshores doncs doncs doncs bueno li vaig proposar a un amic que és cineasta segurament el coneixes Marc Nadal no sé si el coneixes aquest noi que ha fet diverses coses i van coincidir amb un treball que van fer de publicitat i li vaig proposar però tenia un problema de salut que l'havien d'operar estava pendent i em va dir mira no em puc comprometre perquè m'han d'operar i et deixaria penjada i van dir doncs bueno amb la malaltia del Covid tot això vas dir doncs potser em trobaré problemes amb la gent ho faria jo mateix ja vas parlar amb el Jordi em va animar i diu fes-ho tu mateix ja coneixes molt bé el personatge i ens posem i ens vam envoltar d'una sèrie de persones que coneixien molt el Joan per començar els directors de fotografia van connectar amb l'Andrés Torres i van fer dues unitats una de Barcelona i una altra de Madrid amb l'Andrés Torres que havia sigut alumne del Joan i havia treballat diverses vegades amb ell i el coneixia molt i l'admirava molt Desirene va dir que perfecta que ens ajudaria ell va crear tot un equip al seu voltant la part de Barcelona amb el Juan Fernández també era més jove no havia conegut tant el Joan però una altra visió i vam decidir i vam decidir fer dos equips però amb una unitat la història i el guió i a partir d'aquí ja vam fer tota la història ja vam començar el Jordi ja va començar a parlar per fer tema de documentació amb les entitats el Museu del Prado perquè el Joan Marínez va fer un documental l'any 87 sobre la història del Prado nosaltres volíem vincular una mica també volíem vincular el primer art les pintures i aquest art amb el cinema i no sé si ho vas veure el documental que serveia a vegades aquest espai tan important i a més volíem també fer un paral·lisme entre la restauració pictòrica i la restauració cinematogràfica ell també s'hi va dedicar uns anys a la Filmoteca sí també bueno ell va ser l'any 82 82 que va ser el que va assentar les bases de la Filmoteca la part de restauració una mica l'equivalent que aquí ha estat més jove ha sigut el Tomàs Pladavall una mica el que ha fet aquest partit en allà el va fer ell el volum també que tenia davant era molt més gran que el que tenia el Tomàs aquí però sí jo sempre els he fet un cert paral·lisme el Tomàs Pladavall també és patró d'honor de la Fundació és que són els dos personatges interessants tenen similituds el important és que el Joan va inventar la màquina de lavado les películes i això va ser clau perquè el moment que va començar tot això de la restauració de la Filmoteca no tenien amb perdó ni puta idea de res i ell va pensar que va agafar una sèrie de líquids que sí que arrastraven la merda de la película i les que deixaven que s'hi veia nova aquesta és una altra faceta de dir una altra faceta perquè clar directe la fotografia però li encantava investigar i experimentar ho feia també perquè clar no hi havia pressupostos hi havia molts altres pel·lícules que no arribaven no hi havia diners i què feia tenia que investigar per trobar per exemple que una emulsió tinguessi més captació o sigui en més de 400 va ser ser 800 perquè això estalviava no tenia que pagar tanta llum i això estalviava per la producció i es podien fer pel·lícules o sigui el Joan no solament investigava per la cosa de buscar sinó per una qüestió pràctica però una qüestió pràctica sempre ajudava els productors ajudava molt els productors per abaratir els costos sempre igual no sempre passa ni en els directors de foto ni en els directors però no això que dius és curiós perquè ell de fet si treballa amb aquest tema que és la WeightGate la WeightGate és la finestreta húmida que és un sistema diguem de tornar a agafar aquests velles pel·lícules i clar no fagils i més pols de la que ja tenen i al mateix temps posar-los un líquid injectat que fotograma fotograma va fent i va treu tota la porqueria i evita que la nova porqueria que s'hi podia dipositar en el negatiu abans de tirar còpies no hi sigui és a dir la treu també és que en el submariner es veu clarament brillant queda la pel·lícula això de l'arribada del tren aquell que parlamen va deixar impecable neta impecable i algunes vegades amb això també va tindre problemes perquè per exemple amb el tipus de líquids i tals algú pensava vostè està preparant una bomba? ja o també quan rodava en un lloc en l'època del Sereno hi havia una parella que s'estava fent un patró bueno va vindre el Sereno bueno això no pot ser el quartelí o no sé què clar perquè no hi ha focus i va dir no estamos haciendo una pel·lícula com és possible que han fet una pel·lícula no m'ho crec i li va a fer la pel·lícula i es va a donar a compte clar perquè la pel·lícula tenia 200 asses i no calia tanta llum amb una emulsió això és per aquesta anècdota surt de la pel·lícula no surt perquè ha de sortir en el llibre que farà la maria de tot perquè és un llibre total de la vida del Joan està donant més feina què dura la pel·lícula quina durada té 86 minuts 86 molt bé i després la següent pregunta que de seguida és que quan t'enteres que l'Enrique Cerezo està a la producció hi ha una roba principal com no ho ha d'estar jo t'ho explicaria ells ho explicaran ara però també tu que l'Enrique Cerezo va començar com tothom de nou i va començar treballant en un milió en la basura i el que li va donar l'alternativa per treballar va ser el Joan Mariner com a menitori i ell està molt agraït perquè li va ajudar de ser interessat perquè el Joan el que té és que i ho va dir el que es va morir el director de fotografia Fernando Rivas si té alguna cosa el Joan és la generositat és generós per anturomàcia i llavors li va ajudar i ell va fer hasta 4 pel·lícules més i clar l'Enrique ho té molt present bueno inclús tinc que dir una altra cosa per dir perquè clar per dir que el dia que li van fer la plaça que la plaça la diuen la plaça de Tirament perquè és enorme és la plaça que està davant de la camp això a Pozolo de l'Arcón ah sí davant de la camp doncs veien acabat d'enterrar la mare d'Enrique Cerezo i va vindre a Sol Sament a fer citar el Joan perquè li feia la plaça si ho va fer això és perquè lògicament a mi ho apreci i perquè el tenia molt en compte permeteu una pregunta capciosa com deia el Perry Mason i no és menos cierto que l'Enrique Cerezo però tenen una mica les dues cares que està bé el que has dit i segur que és absolutament no és veritat sense que no és menys cert que ell té tots els drets de les pel·lícules és que sense Enrique Cerezo no es pot fer aquesta pel·lícula és que a més a més aquesta pel·lícula volíem que fos molt visual i que entres molts fragments de pel·lícules perquè la gent tingués una visió més ampla de tota la filmografia del Joan quan nosaltres fem les coses d'explicar coses que venen al Juriós o venen a veure la col·lecció o anem al Museu de Vallbona la cultura no té per què ser avorrida i estem en una època de visual la gent és dinàmica vol veure moltes imatges molta informació perquè si li fas un plano que pot ser molt maco però estàs allà una hora una altra dos minuts cinc minuts la gent perd l'interès i necessitem que hi hagi moviment necessitem que la gent digui hòstia val la pena i que posar-te en plans que això s'ha fet totes les pel·lícules 54 pel·lícules fa almenys de 54 pel·lícules això és una feina de xinesos a l'hora de dir jo em vaig tancar em vaig tancar a veure totes les pel·lícules a Flixolet la plataforma de cinema espanyol que és que és del Cerezo també vam llogar ens vam fer socis del vídeo instant per mirar les pel·lícules que no estaven i buscar els encants i tal també buscar pel·lícules per mirar les pel·lícules antigues la gent pensava perquè volen aquestes pel·lícules si no es vol dir deu doncs ho va fer d'aquesta manera però va ser una tasca molt interessant a mi em va agradar moltíssim i va conèixer molt més el Joan que em va ajudar molt també la seva esposa la Conxa que em va facilitar molts retalls de premsa moltes fotografies i bueno això em va facilitar la feina però tu sent una persona de premsa per dir-ho així de cop i volta clar et poses a dirigir el material i després s'ha d'editar-lo m'imagino exacte com t'ho vas fer per aconseguir a veure el material ja de per si fascina però per aconseguir el timing perquè trobo que molt ben equilibrat el que són els fragments de pel·lícula i les infinites intervencions surt tot Déu del cinema espanyol a parlar en aquest documental és una cosa absolutament fascinant com t'ho vas fer per controlar el timing perquè aquest és un problema seriós vas comptar amb la juliològicament de bons muntadors t'ho anava a dir t'havies tingut bons muntadors Raül Román el Raül has tingut al principi el Raül Joan García i després es va afegir Joan García però el Raül Román va fer un treball excepcional i el Raül Román també i entre tots ho van fer va haver un moment que ho vas fer jo sola però després va entrar Juan Gabriel i en manera molt i el Raül també ajuda i ha que donar les gràcies perquè és el que s'ha implicat al 100% a Josep Maria Aragonès i és per l'honor de la nostra fundació exacte això tothom ha col·laborat per fer aquest projecte per què? perquè quan van començar a nivell financier no ens donaven duro perquè diuen bueno tu vas filmant i se te'n mola el tio i se'n va fer punyar a la pel·lícula el disser era total i una altra cosa important a destacar el narrador que és Emilio Guterrescava que a vegades es va posar malalt amb el tema del Covid va estar sis mesos hospitalitzat bueno no va estar a casa però vull dir que estava malalt i vam haver d'esperar que estigués bé i va gravar la veu en off i tal amb ampolla d'oxigen no està bé encara el tot ho va fer aquí és la clau sempre es diu per quan no quedi falta era la frase per quan no quedi falta però empaitar tothom estem parlant del Museu del Prado de l'Institut Cervantes del Llen Bigó també per tots els entrevistants tota la gent que va participar el munt de gent quanta gent surt d'entrevistar perquè és que és una barbaritat i surten menys surten menys unes cinquanta i pico teníem vuitanta i pico jo volia fer era una bogeria cent persones per cent anys deu ser complicat de gestionar perquè el que l'has entrevistat i es queda fora lògicament i què hi ha de lo mío? alguns no es van gravar nosaltres i altres ens enviaven els seus vídeos de material no van poder arribar tots és que es fa cinquanta a nivell de producció escolteu jo us volia dir preguntar una cosa i de passo li diem a l'audiència també si no ho saben que aquesta pel·lícula està nominada a millor documental l'Es Goya no l'Es Porqué ja m'agradaria l'Es Porqué i el Goya no hi anem? no no no hi anem estaven com a candidats però no hem sortit però es havia fet alguna gestió sí, sí, no, no érem candidats estàvem com a candidats deu candidats teníem deu candidats per això hi ha moltes produccions i no ha pogut ser i tenia no tenia el Goya però està molt a prop el fet d'haver-se estrenat prèviament durant un temps quan té el Goya d'Honor li donen el Goya d'Honor a l'Acadèmia el 2024 i tant i tant que això és molt important perquè li devia l'Acadèmia és una llàstima perquè és una oportunitat el tens allà que li dones el Goya d'Honor i tens el documental sobre ell exacte el que tenim són les nominacions estem nominats als Forqué que aquest dissabte és la gala d'entrada dels premis o sigui que amb els dits creuats a veure què passa de totes maneres si no guanyem des de Ràdio de Sabern us desitgem tota la sort del Covex ja premiada amb la nominació perquè és un premi important ara 90 pel·lícules i han quedat 4 no està malament i estem a l'espera dels premis Feroz que van donar ja la lista dels nominats de ficció d'actors de televisió però no de documentals això ho diuen aquest dijous molt bé hem tingut una gran música que l'Alfred Trescot que ha fet una música fantàstica qui l'ha fet l'Alfred Trescot no és la primera vegada que treballem nosaltres però que va treballar també a JMQ a la televisió és molt bo és un nec que uneix un nec de pel·lícula molt bé sincerament és un caca aquest home perquè té una imaginació i una manera de treballar la Ventira de Barcelona va fer la música molt bé i ha fet Hispània també va fer la música i per pel·lícules també ha fet coses treballa molt també per als Estats Units Tascot Alfred Tapscott el condom és com a anglès sí però seria el pare però parlant de la Fundació digues la Fundació també crec que té una funció important com a productora bueno i a més a més estic convençut i ho sé que participeu també molt amb col·laboracions sobretot a partir del fons de la Fundació i avui s'ha donat el cas que he anat a veure una pel·lícula amb passa de premsa i m'he trobat amb la sorpresa no ho sabia que surt allà Fundació Aula de Cinema que heu col·laborat es tracta de La Última Noche de Sandra M sí sí i he estat amb la noia amb la Clàudia l'actriu sí sí al Cinema Girona vull dir que això que avui he constatat amb aquesta pel·lícula però ho heu fet i ho esteu fent em sembla la funció de producció amb altres també portem anys ajudant a fer produccions sempre home si hi ha una cosa doncs podem algun lloguer perquè no tenim cap pines això de ningú però teniu infraestructura perquè la pregunta seria pel documental tot el que és la infraestructura càmeres hem llogat a les càmeres a Ovidi les llums han sigut al·lucines els millors els millors o sigui tot ha sigut preparat jo sé que era una bogeria fer-ho però havia que fer-ho per un documental sí i els calés on surten això és una pregunta indiscret això també no no hi ha acords que arribem a un acord amb el Nico Cerezo ens ha fet el favor perquè és el Joan torno a dir perquè per quan el que haga falta que quedi clar aquesta frase que és clau i ens ha deixat les pel·lícules que són estan valorades amb unes 160 més o menys i després tot l'altre Déu-n'hi-do que tens que pensar al rodatge a la postproducció i que això en Tavian ajuda moltíssim en Tavian és el d'Aragonès que dèiem abans en Tavian és el d'Aragonès o sigui que s'ha implicat molta gent perquè sabien per què? perquè aquest documental vosaltres ho heu vist és un homenatge no solament al cine espanyol és un homenatge als treballors que han estat 100 anys treballant en aquesta professió tant davant tant davant com endarrere i això feia falta fer-ho sí, sí són gent que normalment no se'n parla perquè sí i és molt bo i a més quan es tracta d'una llegenda viva és interessant que és que Joan era la primera excusa se'n parla és que jo crec que és un documental que hauria d'anar per universitats i per col·legis de cinema a més és un exemple per escoles de cinema a l'escola segur a l'escola segur sí, això ja va bé perquè podrà anar tots oi, vostè dona una difusió també i un supervivent un gran supervivent perquè evidentment ell comença en època de república passa la guerra exacte va anar al front va anar al front a l'època d'Alfonso XIII el 20, no? i per això he posat el licitó de Calzamora que va ser el primer president de la república o sigui, jo poso totes les etapes històriques perquè no parlo políticament de res jo vull dir ha passat això perquè això situant i el context per què? perquè així la gent es pot adonar de quines pel·lícules es feien en aquella època no és el mateix una pel·lícula feta a la república que una època feta al maquisme clarament com ho saps si no està situat històricament tenim un assessor històric que era el Maxí Corseix de Film Història sí bueno, però ell evidentment com que estava amb l'exèrcit republicà bueno Fuig està a Argelers el camp de Argelers va estar un temps al front lluitant però després ja va passar com a fotògraf del comandant de l'Istel exacte sí i feia fotografies espionatge clar de les zones enemiques i tal fent fotos i després ja com que ja perdien van haver de fugir de marxar és quan ja van creuar els perineus van deixar les armes als francesos i va passar per dos camps de concentració però servia a Sant Ciprient que és un avantatge ser francès en aquest tema perquè li presentaven un paper al revés blanc signer signer i jo pacte signer això és Sant Ciprient el volíem enviar a l'elevció exacte imagina't acaba de sortir una guerra i va ser a l'elevció quina broma va fugir exacte va fugir no té més reme que tornar el tornen a agafar el tornen a agafar i el porten a Argelers Argelers i per la presa es va escapar i també es va escapar però al final es va entregar d'alguna manera i va tornar a Espanya els fracistes el retenen el retenen el van picar al barcó Ciudad de la Cante que he aconseguit la foto del Museu Naval que m'ha costat moltíssim que és el que va donar la volta a tota Espanya des de Sant Sebastià fins a la rinconera Andalusia imagina't allà el put és que ho ha va ser el camp de concentració de la rinconada però va estar poc temps en el fons perquè és bastant espavilat el Joan va vindre un grup de persones per veure com vivien la gent i els va entregar un paper amb la seva adresa el nom del pare i tal i li van ajudar i al poc temps el pare a través de l'actor Ramon de Setmenat que estava en el bando de los nacionales va aconseguir anar en un cotxe de copilot i arribar a Sevilla i allà a Sevilla com que l'era àrbitra tenia contactes que li van ajudar li van avalar per poder sortir de la rinconada del seu fill que quan es van trobar va ser un moment molt emocionant que ho explica el documental no però ja ho explicaré al llibre quan es van trobar tots dos no es reconeixien perquè tots dos estaven prims després de la guerra destrossats destrossats aleshores el pare després d'uns dies va tornar a Barcelona i ell es va quedar a Sevilla treballant i va entrar a fer el servei militar li va agafar lògicament a repetir i allà va estar treballant com a soldat i de projeccionista al cine Esperanza de Sevilla i després va tornar cap a Barcelona i allà doncs ja treballava al surfea i combinava combinava l'Emili amb el cinema Maria Lluïsa el treball amb el Juan Mariner com va ser el treball em refereixo a l'entrevista va ser va ser pactada prèviament està molt fregamentada va ser en un dia o va ser en diversos dies en diversos no en diverses setmanes setmanes molt bé ens veiem bastant sovint nosaltres anàvem bastant a Madrid i de fet anàvem a casa d'ell entens teníem molt temps per poder parlar el Joan el coneixem molt bé m'he explicava perquè a més hauràs tingut que fer per això un treball de selecció clar bastant sí sí sí jo a mi el que em va semblar també molt admirable i a més a més un treball molt maco és el que vau fer de la selecció de les imatges d'arxiu sobretot de la filmoteca és és t'emociona clar lo de lo de Raya Films sí sí compaginar les imatges amb els diàlegs amb ell sí sí sí allò és per cert la CNT vam anar a la seu de la CNT Madrid i ens van deixar bueno va cogerlo todo i vam agafar una memòria estil de la CNT perquè per quan no caga falta és que aquesta la frase clava si m'havia defrenat per això amb les imatges perquè a mi m'agraven les imatges i les volia posar totes però aquí van trobar una imatge molt curiosa aquí ja discutíem i aquí s'ha de trauració i tal i qual però va ser molt interessant lo del president lo de l'endecari Aguirre sí perquè és una història per això vam agafar lo d'Institut de Tervantes que és una missa perquè el PNV era que eren molt catòlics i aquest va vindre aquí quan estava passant tot el merder i clar el Joan anava on i deia mira doncs teniu esquil aquí doncs aneu aquí i va anar allà i va un en pis i es troba que està en una iglesia i clar ningú s'ho esperava i tampoc i pensava com vegin això em foten un tiro ràpid el Joan mai ha volgut ficar-se en política el home que volia treballar això també queda clar també queda clar a la pel·lícula això també ho volia preguntar perquè clar evidentment després d'entrar els franquistes el cinema que feien el Santuari no se rinde i aquest estil de pel·lícules esclar algú pot pensar que pugui tenir en mariner alguna inclinació cap inclinació de fet quan ell va anar a Madrid el tractaven de secessionista independentista rojo masson per lo pitjor va estar un temps que ho va passar malament per ser català només per ser català per ser català i per estar amb la república li explico una anèdota que no surt a la pel·lícula però que és molt interessant resulta que el Joan quan tu tenies que fer el tema de tal doncs deies anaves a un puesto tu feia una prova que l'havia fet el Ricardo Baño l'havia fet la prova que la tingui la màquina de Ricardo Baños i llavors te donaven l'inscrit i ja podes treballar com ajudant d'elecció i tot sí, sí el sindicat que marcava llavors el sindicat vertical marcava llavors va fer això va vindre la guerra van passar la guerra i va tornar un puesto o sigui treballar amb els franquistes i el tio sempre que plorava perquè va dir els mateixos tios amb altres canisses dient viva Franco quan fa dos dies com el que diu que deia o sigui que estava totalment desencantat si el mateix tio es canvia de camisa i és el mateix no val la pena remarcar-se la capa de ningú com amb el bill és que saps què passa en temps de guerra hi ha una cosa que se'n diu subsistència i no tothom està disposat a dir bueno va mata'm no i s'ha de respectar també això no no és evident que sí sí sí no no bé és un testimoni extraordinari jo crec crec que tindrà crec que tindrà recorregut se'n solta se'n solta perquè és atreu nosaltres la volem moure volem moure la pel·lícula i que es vegi a tot arreu en l'aspecte aquest més d'ingeniós d'ell perquè a l'última diguem-ne l'última part de la seva carrera com a directe de fotografia també es dedicava a fer efectes especials en el documental recordo que parla de com ell va salvar Slugs una pel·lícula d'aquestes ell quan va conèixer quan va conèixer a Juan Piquet és quan ell va adentrar al món aquell del trucatges tot això va ser amb el Juan Piquet i aleshores és que era tan ingeniós aquest senyor perquè inventava coses era fantàstic tenien un problema realment seriós perquè la pel·lícula és un desastre la pel·lícula Slugs tenia un problema familiar perquè se li va morir els pares i aleshores també tenia algun altre perquè Joan treballava feia set pel·lícules a l'any extremament la barbaritat no va poder treballar en aquesta pel·lícula i resulta que els efectes van quedar horrorosos no els van acceptar si s'arruïnava el Piquet i aleshores 13 milions que no molts diners li va demanar socorro S.O.S. i aleshores l'altre que sempre estima els seus amics i els seus companys li va ajudar li va ajudar de seguida li va dir el que havia de fer com podia salvar aquest producte i aleshores i aleshores li va dir que en unes setmanes un equip de gent de confiança ho podien fer i ho va fer i per aquesta pel·lícula li van donar el Goya els efectes especials i ell va quedar fora d'aquest premi no el va poder agafar efectes fotogràfics perquè també li van posar per un tema administratiu li van posar que era efectes fotogràfics no efectes especials quan l'autoria bàsicament de salvar la pel·lícula els que van fer malament se'n van portar una cosa estem a un minut d'acabar i voldria de cara a l'audiència que ens diguéssiu si sabeu el timing de quan es podrà veure per exemple per la tele bueno ara s'estan parlant estem parlant també que estan ficant lògicament en el tema i suposo que ara quan passin totes aquestes pujadies dels premis i tal que està acabant ja doncs ja estem pensant també en Movistar estem pensant en altres plataformes lògicament en Frisolet perquè és el cinema espanyol està claríssim i a veurem què passa però estan subtítols en ingles jo crec que el febrer es podria veure vosaltres ens teniu informats ens veiem ens teniu informats i des d'aquí farem d'altaveu també perquè l'audiència ho conegui i ho vegi perquè jo crec és que és una part molt important de la vida del cine a Espanya exacte és que fer un pas a la Filmoteca de Catalunya i un altre d'Espanya també de la Filmoteca d'aquí en parlarem perfecte molt bé moltes gràcies amb això us donem les gràcies per estar aquí ha estat un plaer i escolteu més endavant com que això tindrà un recorregut podríem tornar-nos a veure i parlar una mica més també de l'obra del Jean-Marie Caraltó perquè també és un altre pioner i un altre inventor exacte perquè clar inventaven perquè estava tot per inventar ja està moltes gràcies a vosaltres moltes gràcies a vosaltres europeu.