Cinema sense condicions del 12/12/2023 — Le Samouraï de Melville i Juan Mariner: estètica noir, influències i un segle de cinema entre restauració, arxius i premis

Introducció

"Cinema Sense Condicions" obre amb benvingudes i música, i avança dos grans blocs del programa: la pel·lícula clàssica de la setmana i un diàleg amb convidats al voltant del documental "Juan Mariner, un siglo de cine".

• Estructura del programa: primer, Le Samouraï (1967) de Jean-Pierre Melville; després, conversa amb Maria Lluïsa Pujol i Jordi Bonet sobre Juan Mariner i el documental premiat.

Pel·lícula de la setmana: Le Samouraï (Jean-Pierre Melville, 1967)

Context, títol i humor melvilià

• Títol original i recepció: a Espanya es va conèixer com "El silencio de un hombre", però els conductors defensen Le Samouraï com el títol pertinent.
• Melville juga amb un humor soterrat: obre la pel·lícula amb una falsa cita del bushidō (inventada) i desplaça la figura del samurai cap al ronin, més proper a l’assassí a sou que encarna Alain Delon.
• Importància dins la filmografia: fixa l’estil melvilià definitiu (austeritat, minimalisme, atmosfera freda) i marca un punt d’inflexió estètic.

Filosofia i personatge

• Melville, entre existencialisme i nihilisme: personatges hermètics, trencats per l’experiència històrica (guerra, resistència), que funcionen per codi i ofici.
• Delon compon un assassí impertèrrit i solitari: gest mínima, emoció continguda, metàfora del canari com a emblema de la seva pròpia gàbia/soledat.

Fotografia, color i llenguatge visual

• Fotografia d’Henri Decaë: paleta de blaus i grisos que fa percebre el film com si fos en blanc i negre; posada en escena depurada i minimalista.
• Càmera de Melville: travellings rotatius i laterals per desequilibrar; ús deliberat del pla-contraplà sense ornament; un París buit i espectral.

Debat crític i influències

• Comparativa actual: en revisar-la al costat de "The Killer" (Fincher), s’obren lectures sobre vigència, paper de la policia (més omnipresent a Melville) i profunditat del personatge.
• Influència transversal: de Walter Hill (The Driver) a Michael Mann (Heat), John Woo, Takeshi Kitano i Jim Jarmusch ("Ghost Dog: The Way of the Samurai", homenatge explícit).
• Tancament: sensació d’haver vist cinema en estat pur; Melville crea un univers paral·lel reconeixible, com els grans autors.

Documental: "Juan Mariner, un siglo de cine"

Qui és Juan Mariner i per què ara

• Juan Mariner (1921-): director de fotografia, restaurador i innovador tècnic; més de 140 pel·lícules; 102 anys (camí dels 103 en la conversa) i Goya d’Honor 2024.
• Genesis del documental durant la pandèmia (centenari): calia reparar l’aturada d’homenatges i deixar un testimoni visual ampli.

Concepció i equip

• Direcció de Maria Lluïsa Pujol; producció executiva de Jordi Bonet; dos equips (Barcelona i Madrid), amb Andrés Torres (alumne i col·laborador de Mariner) i Juan Fernández.
• Muntatge a càrrec de Raül Román i Joan García; narració d’Emilio Gutiérrez Caba.

Restauració i innovació tècnica

• Mariner va assentar les bases de la restauració a la Filmoteca (1982) i va inventar una màquina de rentat de còpies; va treballar amb la tècnica wetgate (finestra humida) per neteja fotograma a fotograma i reduir defectes.
• Parallels amb Tomàs Pladevall a Catalunya; vinculació amb el Museu del Prado pel diàleg entre pintura i cinema.

Drets, arxiu i recerca

• Clau la col·laboració d’Enrique Cerezo (drets del cinema espanyol; agraïment personal perquè Mariner li va donar oportunitats inicials); accés a fragments via FlixOlé i altres fonts (Video Instan, encants, filmoteques, CNT, Institut Cervantes).
• Objectiu: un documental molt visual amb fragments de més de 50 pel·lícules per mostrar l’abast de la filmografia i el context històric.

Història vital i context

• Recorr per les etapes: República, Guerra Civil (front, tasques de fotògraf d’espionatge), camps d’Argelers i Saint-Cyprien, retorn a Espanya, servei militar, feina de projeccionista a Sevilla i carrera posterior.
• Posicionament: no partidista; experiència de desencís en la postguerra davant canvis d’adhesió oportunistes; defensa de la subsistència com a realitat humana.

Efectes especials i rescats

• A la fase tardana, Mariner destaca en efectes especials/fotogràfics (amb Juan Piquer Simón): cas de "Slugs" salvat amb solucions enginyoses; reconeixement als Goya (amb matisos administratius de categoria).

Música, premis i difusió

• Música original d’Alfred Tapscott; participació de la Fundació Aula de Cinema – Col·lecció Josep Maria Queraltó també com a impulsora i col·laboradora en altres produccions.
• Nominació als Premis Forqué (documental); candidats als Goya i pendents dels Feroz.
• Difusió prevista: televisió i plataformes (Movistar, FlixOlé) amb subtítols en anglès; enfocament pedagògic per a escoles i universitats.

Idees clau

• Le Samouraï consolida l’estètica melvilliana: austeritat visual, economia de diàleg i una ètica de personatges freda i codificada.
• El documental sobre Juan Mariner és alhora homenatge a un ofici invisibilitzat (restauradors, tècnics) i una lliçó d’història del cinema espanyol.
• La restauració (màquina de rentat, wetgate) i l’accés a arxius són crucials per conservar i explicar un segle de cinema.
• Connexió amb el present: nominacions, noves vies de distribució i ús docent del documental.