Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Les uves de la ira: depressió, símbols bíblics i vigència actual + Les Gentiles, Jurassic World: Dominion i McCurry

Tema central: Les uves de la ira (John Ford, 1940)

Context i producció

  • Basada en la novel·la de John Steinbeck (1939), el programa emmarca el film en la Gran Depressió i el Dust Bowl (Oklahoma) que expulsa pagesos de les seves terres.
  • Segons el debat, el productor va assegurar-se que la història reflectia fets reals i que l’odissea cap a Califòrnia responia a una promesa de feina sovint falsa.
  • L’obra s’estrena en un context pre-II Guerra Mundial; es comenta la prudència d’Hollywood amb el clima ideològic del moment.

Adaptació i to: novel·la vs pel·lícula

  • El film introdueix un punt d’esperança (camp del govern, New Deal) absent a la novel·la, i combina denúncia social amb un humanisme que centra la mirada en la família Joad.
  • La posada en escena té un aire quasi documental (travelling d’entrada al camp, rostres demacrats), recolzada per una fotografia en blanc i negre molt expressiva.
  • Es recorda l’episodi extrem de la novel·la (escena final de lactància per salvar un famolenc) que el cinema de l’època no va mostrar.

Lectures, símbols i ideologia

  • S’assenyalen paral·lelismes bíblics: l’Èxode cap a una “terra promesa”, els bancs/propietaris com a “Faraó”, la pols com a plagues. El títol remet a l’himne “Battle Hymn of the Republic” i al “raïm de la ira”.
  • S’apunta una lectura cristològica: el predicador que perd la fe però serveix els altres, i el sacrifici del protagonista, com a alter egos de Crist.
  • Ideològicament, no és una peça “marxista” sinó una crítica social a l’americana: la família al centre i un impuls individual de resistència. Els opressors es representen amb cotxes, armes, barrets i trajo.

Forma, escenes i impacte

  • Violència latent: les conseqüències socials són omnipresents mentre la violència explícita és mínima però contundent.
  • Escenes colpidores: el comiat de la casa (Ma Joad cremant records) i els enterraments a la carretera que evoquen un Far West contemporani.
  • Reconeixement: Òscar a Millor Director i Millor Actriu Secundària (Jane Darwell).

Vigència i ponts amb l’actualitat

  • El programa estableix paral·lelismes amb pobresa cronificada, precarietat, inflació i moviments migratoris actuals. Es critica el capitalisme per induir infelicitat/consum i es comenten restriccions de drets en contextos de crisi.

“Som el poble i existirem sempre.”

“Jo estaré en totes parts… on hi hagi una possibilitat que els famolencs mengin, allà hi seré.”

Altres comentaris de cinema

Les Gentiles (Santi Amodeo, 2021)

  • Retrat d’adolescència femenina a Sevilla: xarxes socials, inseguretats, treball precari i la idea del suïcidi com a fantasma social.
  • Realisme naturalista sense afectació, amb alternança de moments d’humor i desànim. Interpretacions molt creïbles d’África de la Cruz i Paula Díaz.
  • Recomanada especialment a adolescents; bona fotografia (Álex Catalán) i coherència de to.

Jurassic World: Dominion (Colin Trevorrow, 2022)

  • Reunió de la vella guàrdia (Neill, Dern, Goldblum) amb la nova, però el conjunt és un “córrer que t’agafo” d’efectes i set-pieces.
  • Antagonista caricaturesc (aire de directiu tech) i subtrama ecològica de llagostes. Es qüestiona la versemblança científica de la convivència humans-dinosaures.
  • Recomanació tèbia: pot entretenir públic jove, però és una entrega plana i lluny de la subtilesa de l’original.

McCurry: La búsqueda del color (2021)

  • Documental sobre Steve McCurry: passió pel color i la llum (“el sol és déu”), i la recerca de moments decisius arreu (Índia, Afganistan, Nepal, Gobi, Àrtic…).
  • Recorre la seva icònica “noia afganesa” i reflexiona sobre processos al laboratori per assolir l’efecte cromàtic desitjat.
  • Combina delícia visual amb avís ambiental i defensa de la natura.

Seccions de l'episodi

Presentació del clàssic i marc històric

Presentació del clàssic i marc històric

3:19

Arrenca l’anàlisi de Les uves de la ira: Gran Depressió, Dust Bowl i l’odissea dels Joad cap a Califòrnia; es contextualitza la producció i el clima prebélic.

Crisi, bancs i èxode cap a Califòrnia

Crisi, bancs i èxode cap a Califòrnia

5:43

Despossessió de pagesos arrendataris, pes dels bancs i promeses de feina a l’Oest sovint enganyoses; la ruta com a “odissea” familiar.

New Deal i to del film vs la novel·la

New Deal i to del film vs la novel·la

9:03

El film introdueix el camp del govern (punt d’esperança) absent al llibre; es remarca la posada en escena austera i quasi documental.

Endolciment i censura: diferències clau amb Steinbeck

Endolciment i censura: diferències clau amb Steinbeck

10:43

La novel·la és més fosca; s’evoca l’escena final extrema que la pel·lícula no mostra i s’insisteix en la idea d’una esperança molt limitada.

Vigència i escenes colpidores

Vigència i escenes colpidores

13:53

Paral·lelismes amb el present i record d’escenes: Ma Joad cremant records abans de l’enderroc de la casa; to emotiu i colpidor.

Simbologia cristiana i sacrifici

Simbologia cristiana i sacrifici

17:11

Lectura espiritual: el predicador que continua servint sense fe i el sacrifici del protagonista com a figures cristològiques.

Èxode, reconeixements i la veu del poble

Èxode, reconeixements i la veu del poble

18:35

Paral·lelisme explícit amb l’Èxode; es mencionen les nominacions i Òscars, i la frase final: “Som el poble i existirem sempre.”

Far West de la depressió i violència latent

Far West de la depressió i violència latent

20:40

Enterraments a la carretera, poder de cacics/policia i una violència sobretot latent que es manifesta en les seves conseqüències socials.

Ambivalència ideològica i recepció política

Ambivalència ideològica i recepció política

23:31

No és cinema marxista; es remarca l’ambigüitat de Steinbeck i la lectura política internacional, amb notes sobre el macartisme i la cultura de l’època.

Opressors en imatge i claus bíbliques del títol

Opressors en imatge i claus bíbliques del títol

25:21

Iconografia del poder (armes, cotxes, trajo); el títol s’explica a partir de l’himne “Battle Hymn of the Republic” i la metàfora del “raïm de la ira”.

Pont amb l’actualitat: crisi, precarietat i drets

Pont amb l’actualitat: crisi, precarietat i drets

28:35

Deriva cap a crisi contemporànies (inflació, pandèmies, precarietat) i crítica del capitalisme i de la retallada de drets.

John Ford: període 1939–40, arrels i valoració

John Ford: període 1939–40, arrels i valoració

34:09

Repàs a la intensitat creativa de Ford, arrels irlandeses, ambivalència política i conclusió: una obra mestra formalment humana i punyent.

Les Gentiles (2021) de Santi Amodeo

Les Gentiles (2021) de Santi Amodeo

40:32

Retrat naturalista d’adolescents, pressions socials i idea del suïcidi; grans interpretacions i recomanació especial per a públic jove.

Jurassic World: Dominion (2022)

Jurassic World: Dominion (2022)

45:00

Reunió de repartiments i espectacle d’efectes amb guió pla; antagonista caricaturesc i dubtes científics; recomanació limitada.

McCurry: La búsqueda del color (2021)

McCurry: La búsqueda del color (2021)

54:50

Documental sobre Steve McCurry: obsessió pel color i la llum, viatges i alerta ambiental; el plaer visual es combina amb consciència ecològica.

Comiat

Comiat

59:03

Tancament del programa i anunci de la propera emissió de “Cinema sense condicions”.