Cinema sense condicions del 14/6/2022 — Les uves de la ira: depressió, símbols bíblics i vigència actual + Les Gentiles, Jurassic World: Dominion i McCurry

Tema central: Les uves de la ira (John Ford, 1940)

Context i producció

• Basada en la novel·la de John Steinbeck (1939), el programa emmarca el film en la Gran Depressió i el Dust Bowl (Oklahoma) que expulsa pagesos de les seves terres.

• Segons el debat, el productor va assegurar-se que la història reflectia fets reals i que l’odissea cap a Califòrnia responia a una promesa de feina sovint falsa.

• L’obra s’estrena en un context pre-II Guerra Mundial; es comenta la prudència d’Hollywood amb el clima ideològic del moment.

Adaptació i to: novel·la vs pel·lícula

• El film introdueix un punt d’esperança (camp del govern, New Deal) absent a la novel·la, i combina denúncia social amb un humanisme que centra la mirada en la família Joad.

• La posada en escena té un aire quasi documental (travelling d’entrada al camp, rostres demacrats), recolzada per una fotografia en blanc i negre molt expressiva.

• Es recorda l’episodi extrem de la novel·la (escena final de lactància per salvar un famolenc) que el cinema de l’època no va mostrar.

Lectures, símbols i ideologia

• S’assenyalen paral·lelismes bíblics: l’Èxode cap a una “terra promesa”, els bancs/propietaris com a “Faraó”, la pols com a plagues. El títol remet a l’himne “Battle Hymn of the Republic” i al “raïm de la ira”.

• S’apunta una lectura cristològica: el predicador que perd la fe però serveix els altres, i el sacrifici del protagonista, com a alter egos de Crist.

• Ideològicament, no és una peça “marxista” sinó una crítica social a l’americana: la família al centre i un impuls individual de resistència. Els opressors es representen amb cotxes, armes, barrets i trajo.

Forma, escenes i impacte

• Violència latent: les conseqüències socials són omnipresents mentre la violència explícita és mínima però contundent.

• Escenes colpidores: el comiat de la casa (Ma Joad cremant records) i els enterraments a la carretera que evoquen un Far West contemporani.

• Reconeixement: Òscar a Millor Director i Millor Actriu Secundària (Jane Darwell).

Vigència i ponts amb l’actualitat

• El programa estableix paral·lelismes amb pobresa cronificada, precarietat, inflació i moviments migratoris actuals. Es critica el capitalisme per induir infelicitat/consum i es comenten restriccions de drets en contextos de crisi.

“Som el poble i existirem sempre.”

“Jo estaré en totes parts… on hi hagi una possibilitat que els famolencs mengin, allà hi seré.”

Altres comentaris de cinema

Les Gentiles (Santi Amodeo, 2021)

• Retrat d’adolescència femenina a Sevilla: xarxes socials, inseguretats, treball precari i la idea del suïcidi com a fantasma social.

• Realisme naturalista sense afectació, amb alternança de moments d’humor i desànim. Interpretacions molt creïbles d’África de la Cruz i Paula Díaz.

• Recomanada especialment a adolescents; bona fotografia (Álex Catalán) i coherència de to.

Jurassic World: Dominion (Colin Trevorrow, 2022)

• Reunió de la vella guàrdia (Neill, Dern, Goldblum) amb la nova, però el conjunt és un “córrer que t’agafo” d’efectes i set-pieces.

• Antagonista caricaturesc (aire de directiu tech) i subtrama ecològica de llagostes. Es qüestiona la versemblança científica de la convivència humans-dinosaures.

• Recomanació tèbia: pot entretenir públic jove, però és una entrega plana i lluny de la subtilesa de l’original.

McCurry: La búsqueda del color (2021)

• Documental sobre Steve McCurry: passió pel color i la llum (“el sol és déu”), i la recerca de moments decisius arreu (Índia, Afganistan, Nepal, Gobi, Àrtic…).

• Recorre la seva icònica “noia afganesa” i reflexiona sobre processos al laboratori per assolir l’efecte cromàtic desitjat.

• Combina delícia visual amb avís ambiental i defensa de la natura.