L’home que pot ser rei: John Huston, Kipling i el poder; Cèsars i Berlinale 2024; Albert Serra; La zona d’interès

Cinema sense condicions Enrae Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ignasi introdueix-nos en aquesta pel·lícula tan personal i tan especial i a la vegada tan potser de lo més expansiu que va fer en quant a que pot captar tot tipus de públics des de 5 anys fins a 95 que es diu l'home que pot ser rei Sí Bé, és una pel·lícula de John Huston que no ha d'estranyar que ell la tingués en ment es veu que des dels anys 50 l'any 52 ell fa una declaració d'intencions perquè amb la infantesa quan ell era un nen estava malalt i es veu que es va fer com tot un expert en Rudyard Kipling en fi, l'autor del llibre de la selva entre d'altres Quim de la selva també en fi, tot d'històries Kipling era britànic però nascut a la Índia era periodista i feia narracions curtes novel·les cosetes d'aquestes tan importants de fet perquè és un tipus de literatura que sembla d'esbargiment com la pròpia pel·lícula que ho sembla però que si vas a mirar en el cas si més no en el cas concret que ens ocupa però evidentment de totes les històries de Kipling se'n poden extreure nocions de l'home nocions de com és l'home però en aquest cas evidentment escull un relat en el que per qui ho vulgui veure la pel·lícula és molt fidel a la novel·la hi ha una reflexió sobre l'imperi britànic de fet ja en decadència en l'època en què ell escriu la el conte la novel·la que quan els anglosos diuen novel·la en realitat el que volen parlar és d'una narració relativament curta és un relat curt de 30 pàgines efectivament aleshores clar hi ha una reflexió sobre això sobre l'imperi britànic encarnat en dos soldats de fortuna que han deixat l'exèrcit però clar romanen a l'Índia però pràcticament que són rodamons són uns vividors roben aquí polen a les estacions fan fan mil i una en realitat són homes sense ofici ni benefici encarnats per Sean Connery i Michael Keny que van a la deriva i aleshores en un moment donat se'ls passa pel cap d'anar-se'n de la Índia n'estan farts i diuen que es volen convertir en reis i escollen un territori no? però clar ja l'actual Nuristan que que en el seu moment era un territori que es deia Cafiristan efectivament és un lloc ja de per si que Kipling escollís el Cafiristan històric que és el Nuristan d'ara actual ja és peculiar perquè Cafir és una paraula àrab per designar els que no creuen en Déu literalment pràcticament els ateus són ateus efectivament els Cafirs tot i que estan en una zona que és la frontera actual la cruïa la frontera actual entre Afganistan i el Paquistà tot i que està Nuristan està dins de l'Afganistà però fent frontera amb el Paquistà de fet aquests Cafirs i els Nuristani d'ara no són de cultura musulmana és a dir la religió d'ells no és la musulmana i de fet estan emparentats amb un altre poble del costat mateix però aquest ja en el Paquistà que es diu en Kalash que tenen una cultura una llengua i una religió molt pròpia amb la qual cosa estem parlant d'una gent molt peculiar i Kipling jo crec que els escoll en particular perquè en el seu relat és cert que el Kafiristan va ser una regió que va visitar l'Alexandre Magna en el 328 abans de Cris amb la seva expansió i es veu que en aquell lloc s'hi va estar un cert temps això segons sembla és cert però des del 328 abans de Cris els blancs no no no havien tornat i aleshores el Michael Caine i el i el Connery el Sean Connery Daniel Drabot és en Connery Pesci Carnahan és Michael Caine com que són dos homes peculiarment sense ofici ni benefici doncs diuen ens farem res del Kafiristan i cap allà que se'n van té la seva importància que Alexandre Magna hagi passat per allà i Kipling jo crec que això jo crec que és el que fascina Shuston Kipling agafa com elabora com un vergetigen històric no? des del 328 abans de Cris els blancs no han estat allà en John Shuston s'inventa una història s'inventa que Kipling en persona Christopher Plummer és Kipling i té contacte amb aquests dos soldats de fortuna evidentment Kipling en la novel·la parla d'un periodista que coneix aquests dos soldats de fortuna al principi o sigui la pel·lícula és fidel però clar hi ha aquestes petites variants el John Shuston doncs fa com una mena de votat i converteix el propi protagonista el propi periodista de la narració el mismissi Kipling que és una mica testimoni els coneix fa una els hi fa un petit favor i després els denuncia per evitar que siguin que els hi passi una cosa greu abans que ells decideixen de marxar cap a la cap a la el Café d'Istat hi ha clarament una reflexió perquè clar ells aconsegueixen Connery passa finalment per ser un rei de la perquè finalment va a petar primer es fa com un rei de les poblacions que s'estan barallant entre elles no? Sí, bueno això ho pacten els dos sí aleshores esclar ells agafen però tenen tenen també fortuna és a dir amb ell li envien una una fletxa i la fletxa aquesta toca amb una cinta de cuiro amb una corretxa i no i no li fa res però els altres diuen hostia aquest tio segueix lluitant igual i aleshores esclar el confonen amb el fill que es veu que la tradició però imaginem-nos del 328 la tradició diu que l'Alexandre Magna quan se'n va anar d'allà de la ciutat sagrada on finalment van apetar diu que el seu fill vindrà evidentment l'Alexandre Magna que a més va morir molt jove tenia altres ànsies expansives però en tot cas ells acaba coneri pel que tu dius de la corretja que li salva de sagnar amb la fletxa en una d'aquestes batalles que ells aprofiten per per acabar sent els que manen per allà doncs coneri d'alguna manera acaba contactant amb els sacerdots que encara queden en el temple sagrat de la ciutat que va fundar Sikandergul que com sempre el poder religiós és molt important exacte i al final de la pel·lícula es veurà exacte l'important que és aleshores esclar aquí ja el coneri acaba sent passa per 10 passa pel fill passa per Sikander 2 Sikander és alexandre en persa recordem que els perses eren els enemics d'Alexandre Magna amb la gran batalla amb Darío i clar els perses no li deien alexandre li deien Sikander per tant doncs en coneri imagina't passats segles com passen és Sikander 2 perquè no Sagne però clar el sacerdot el sum sacerdot de la ciutat no s'enfia i està a punt d'eliminar-lo i aquí hi ha un factor interessant no bueno eliminar-lo vol comprovar si Sagne vol comprovar si efectivament és Sikander és Déu com diuen els de la població però clar veu un regal que els fa Kipling Kipling era massó i representa que tant el personatge de Michael Caine com el de John Connery són massons això fa que Kipling es preocupi per ells i que sigui una mica testimoni de tota la seva aventura això es veu ja des del començament de la pel·lícula en què li roben un rellotge el Michael Caine i fa veure que li torna però l'altre el Kipling li diu jo quan he baixat del tren ja he vist que no el tenia sí, sí, efectivament no em fotis aquí ara em faig el discret però ja sé que me l'havies pispat a veure ells són dos pícars de llibre de llibre absolutament de llibre sí, sí aleshores esclar aquí hi ha una mica un altre botar de lloges just perquè la veritat és que no hi ha res a veure tots sabem que la masoneria neix en les lloges de construcció de les esglèsies a l'edat mitja és a dir com una mena de neix com per protegir els constructors els drets dels constructors esclar que resulta que és una hermandat sí, exacte és una germandat altruista preocupada per la humanitat aleshores esclar i preocupada per ells efectivament entre ells efectivament d'aquí ve que tot i un lladre et torni allò perquè compte que és un dels meus esclar però aleshores que el subsacerdot no acabi punxant això en crononi per comprovar si és Déu perquè veu que porta el penjoll dels massons esclar com si resulta que aquest símbol el de l'esquadra i l'ull que tot ho veu sobretot l'ull és el que el salva exacte però va està agafat una mica pels pèls perquè és improbable que aquest símbol fos el d'Alexandre Magna també hi ha un personatge que és el que va arribar allí i i ha subsistit amb ells i coneix la seva llengua i tal que ells immediatament s'alfan i li diuen escolta tindrem en compte quan distribuïm el tresor perquè no perdem de vista una cosa tot això ells ho munten no exactament perquè es vulguin fer res sinó perquè el que volen fer és robar el tresor el que passa és que el personatge de Sean Correr és a dir li agafa gust a l'assumpte i i i i i i de quin mort ell no sí per això dic aquí perquè va arribar un moment o sigui un un déu no es pot casar amb una humana no efectivament perquè els déus no tenen sang tenen foc tenen foc a les venes i per tant clar això és el que justifica que la Roxanne que curiosament és el nom de l'esposa la mateixa d'Alexandre Magna la en el que sori estigui tan espantada i que a la pel·lícula a la pel·lícula és interpretada per Shakira Kane sí efectivament la dona de Michael aquí hi ha tota una història perquè es veu que originava en els anys 70 el John Foreman que ja havia fet sí el productor exacte ja havia fet tot un seguit de pel·lícules amb amb John Shuston entre ells el juez de la orca sí en havia fet 4 o 5 estava per casa del John Shuston i l'hombre de McIntyre havia fet un seguit de pel·lícules amb en Shuston doncs estava per casa d'en John Shuston i diu i veu que el guió veu que hi ha com tres versions de l'hombre que ha pogut reinar és a dir les versions que havia intentat fer l'any 52 quan volia tirar endavant el projecte i que per diverses circumstàncies no en aquell moment no van ser entre altres perquè es veu que havia de ser Clark Gable i Humphrey Bogart qui havien de fer els papers primer Clark Gable però Bogart és mora això també ho ensorra després al cap de 10 anys va vindre aquest però primer havia de ser Clark Gable i aquell que era molt amic de Humphrey Bogart també no no Humphrey Bogart Humphrey Bogart i Clark Gable és igual en tot cas hi ha tot un altre seguit de gent que que d'alguna manera passen Robert Mitchum s'havia arribat a pensar en Robert Mitchum imagina Richard Burton sí va va va evidentment un fotimer un fotimer de gent bueno total que al final es van morint es va morir Bogart es va morir Gable Clark Gable i s'anaven redir per això es van redir 30 anys efectivament i finalment totalment el Paul Newman i el Robert Redford són els que s'animen però el propi Paul Newman va estar molt honest ho va reflexionar i diu escolta això és un material britànic i ho han de fer dos britànics i a més a més va sugerir els noms sí Connery i Michael Caine els noms els noms han de fer un sopar de Michael Caine amb Joe Justin el Michael Caine molt hàbil diu escolta és que quan ja tenien la filla del Roald Dahl havia de fer el paper de Roxanne però clar la filla del Roald Dahl té una pinta british cosa que tampoc seria tan estrany perquè com que Alexandre Magna va estar en aquell moment en la zona es veu que sí que hi ha gent amb de pell molt blanca i amb ulls blaus per tant tampoc seria tan estrany però el Michael Caine molt hàbil diu escolta i això per què no trobes que hauria de fer-ho algú amb pinta hindú no? amb pinta de... i aleshores clar busquen un producte exòtic la Shakira ella és britànica però és d'origen hindú els pares són hindús i amb el maquillatge resulta... exacte però el més curiós és que la Shakira en aquell moment no era actriu i ja se la veu que és un pal és inexpressible tota l'estona bé, total que el Michael Caine va encolomar la seva dona a la pel·lícula va dir home, com que ens hi hem d'estar temps al Marroc perquè la pel·lícula està rodada fa veure que és el Café d'Istam però no és el Marroc que hi ha tot un fotimer d'anècdotes també també hi ha anècdotes aquí perquè primer volien Turquia però amb Turquia van tindre problemes amb el govern per una qüestió de política entre Estats Units i Turquia i llavors van agafar el Marroc però amb el Marroc també van tindre molts problemes home els agents de les duanes eren uns corruptes allà parava la mà tothom bueno és que la pel·lícula de negatiu per rodar passava per la duana òbviament i si no em mantegaven cada cop que venien bovines de negatiu de pel·lícula verge havien de pagar els duaners perquè si no no entraven al país i per tant no podien continuar rodant es veu que al John Foreman no li parlessis del Marroc és a dir el Foreman va agafar va agafar un odi africà mai millor dit cap al Marroc precisament per aquestes circumstàncies de les duanes que el portaven amargat és molt curiós hi ha una l'actor l'actor l'actor entre cometes el que fa de de Karim no Kafu Salim que és el sacerdot és un home era un home de 100 anys la pel·lícula és del 75 en aquell moment aquell home tenia 100 anys i es veu que es va la pel·lícula perquè al George Houston li va caure bé perquè aquest home se n'enfotia una mica de tot i de tothom i se li acosta el George Houston que portava barba i li estira de la barba per comprovar que no era falsa si era de veritat total aquest home que no havia vist una pel·lícula en sa vida tenia 100 anys en el moment del rodatge Déu-n'hi-do i el va veure tan espavilat i tan absolutament peculiar que mira va dir mira aquest serà el meu sum sacerdot i ell i els altres dos sacerdots que tampoc havien vist una pel·lícula en sa vida els suposats actors els hi fan una projecció especial i i clar l'acabar la projecció de les seves escenes diu bueno bueno què els sembla i la resposta d'aquest home de 100 anys és és extraordinària nosaltres nosaltres no morirem mai no morirem mai és cert continuem veient el 2023 és el 24 la pel·lícula sí sí sí bé el producte és típic de John Shuston com em sembla que ja comentàvem en tancar el dimarts passat el programa em sembla que el comentari el feies tu la diferència entre Orson Welles i John Shuston sempre s'ha comparat a aquests dos homes perquè un era com absolutament inflexible era un home que havia de ser al seu cinema i en John Shuston és un home que ha fet coses grans i coses petites coses que estan molt bé i coses que hi ha una mica per apartar a córrer no ha tingut mai mania perquè aquest home de jove havia estat tinent de l'exèrcit mexicà bucsejador Pinto a veure jo crec que Kipling de petit el va afectar molt per el tema d'aventures les aventures es diu que si començaves tu un text de Kipling ell era capaç de recitar-lo d'acabar-lo és veritat sí que ho deia tu comences una frase d'una novel·la o d'un relat de Kipling i jo te l'acabaré bé total alguna cosa igual té a veure Kipling en la imaginació d'un nen que en créixer i arribar als anys 50 doncs fa que tingui una obsessió per aquest escriptor i per el gust de l'aventura perquè si alguna cosa té la pel·lícula a banda d'aquesta reflexió sobre l'imperi britani o sobre la bulgeria del poder perquè Sean Connery mentre Michael Caine diu anem-nos amb el tresor fugim d'aquí Connery diu que no perquè es vol agenciar la Roxanne entre d'altres coses aquí és curiós a mi la pel·lícula em va recordar per moments una mica el paper de Marlon Brando en el Corazón de les Tiniebles o sigui Apocalipsis Now en quin sentit home ell va pujant va pujant va pujant i acaba arribant en una comunitat amb la que com que no havíem vist cap tio com ell es fa el jefe i es torna boig i es torna clar s'ho creu el poder se li puja el cap i aquí és el mateix que li passa al Sean Connery i mira que el Michael Caine que sempre té el cap més amoblada en aquest sentit diu escolta jo carrego deu burres i poso la meitat aproximada del tresor i i me'n va i diu home espera't fes-me de padrí de boda jo crec que aquí hi ha el problema Shuston Shuston jo crec que s'identifica amb Michael Caine perquè Shuston era un home del que tirava pel dret era plastelina s'adaptava al que calgués però li serveix el personatge de Connery per fer una reflexió sobre que qualsevol que agafa un poder tan excessiu perquè el tenen com un deu i li deixen fer el que sigui enfulleix es torna boig perd l'Oremus que és el que li passa el personatge hi ha una reflexió que és de Kipling en aquest tema no hi ha dubte de cap tipus i està demostrat Hitler es va tornar boig Stalin es va tornar boig Putin en fi sí el poder arriba un moment que trastoca sembla que està clar però jo crec que el fet la pel·lícula és de 1975 el 1975 John Huston ja havia fet 29 pel·lícules i 3 3 documentals sobre la guerra llavors vol dir que tenia una experiència grandíssima t'ho entès que i tenia també molt clar el seu pensament i per on anaven una mica les seves crítiques que sempre hi ha alguna cosa i aquí per exemple hi ha un moment en què ells quan es fan es van fer namos de tribus petites i cada vegada engrandeixen més el seu poder llavors s'agafen i diuen bueno els tios els hem de donar una instrucció perquè si no aquí no tenen ni idea de lluitar i amb la instrucció hi ha unes quantes frases que estan tretes de la instrucció que han tingut ells que és el soldat no té què pensar el soldat de què obeir el soldat tal en el que està claríssim una crítica a l'estament militar absoluta però la part segona de la frase diu un soldat no pensa perquè si pensés creieu vosaltres que seria fidel a la reina ho diu així a la reina i a la pàtria si pensés però clar jo crec jo crec que això és una aportació no ho sé perquè no he llegit el relat de Kipling però jo diria que és una aportació de John Huston és probable és probable després hi ha una cosa que a mi m'apassiona molt de Huston i si en tornem a entrar a la comparativa perquè encara que Wells ja vaig dir l'altre dia que per mi menjava bastant a part era un dels tres grans del cinema de tots els temps però jo crec que a John Huston se li pot comparar el problema per dir-ho així és que Wells és un home científic és cerebral en canvi John Huston com tu has apuntat és un home molt més versàtil molt més obert és a dir és un tio que per una banda té la qualitat de ser lluitador de ser un home físic que va a la lluita al combat i per una altra banda té la vessant aventurera això durant tota la seva vida i també s'ha notat amb el seu cinema és a dir el seu cinema oscil·la perquè clar el que no és normal és que un tio que sigui estrictament aventurer et faci dublineses i en canvi sí que és normal que un tio que sigui actiu i li vagi a la marxa et comenci perquè amb dublineses tanca la seva filmografia però és que te la comença amb com es diu tanca la seva filmografia però tanca també la seva essència irlandesa tanca la seva vida també i la comença el 1904 amb el cont maltès quasi res ell era guionista abans d'entrar diguem-ne a dirigir ell era guionista però clar realment és un director que a banda per bé que li entusiasma l'aventura en el sentit més pur perquè fa el tesoro de Sierra Madre que és un relat fascinant o la reina d'Àfrica però fixa't que són pel·lícules totes que potser l'home que pudo reinar és és més amb pura essència aventurera a banda d'aquests quatre backgrounds que hem dit no però no hi ha dubte que la reina d'Àfrica o el tesoro de Sierra Madre té uns personatges molt potents molt densos molt molt de reflexió sobre la bueno el tema de la traïció de la fidelitat són també constants en el cinema aquí hi ha un tema que és cap d'alt per mi que és l'amistat l'amistat i és extraordinària la química que hi ha perquè diguem-ho he de pensar que per exemple Michael Caine va dir que si a ell li agradaria perquè s'ha recordat seria per la seva interpretació aquí això es diu molt perquè estem parlant d'un actor que ha fet papers grandiosos llavors vol dir que primer que segurament s'ho van passar molt bé però després d'això no hi ha dubte perquè fins aquí també hi ha sentit de l'humor i fins i tot amb coses macabres tu veus la pel·lícula i per molts moments rius sí però això forma part de la personalitat de Houston perquè es fa humor amb coses macabres com per exemple els caps tallats que els utilitzen per jugar a Apolo a les tribus és a dir dels enemics o del rei el rei derrocat una vegada derrocat és és un sentit de la vida no el de John Houston paradoxal que l'impregna en les seves pel·lícules i l'home que pot reinar tot i que passen coses molt dramàtiques perquè evidentment el desenllaç és dramàtic i amb el propi personatge Michael Caine tot i que sobreviu d'un i do com queda però malgrat tot en Houston hi ha un sentit vital sempre vital i profund profundament humà i això és el que fa que les seves pel·lícules no siguin simple aventura superficial com avui dia es fa amb una facilitat extraordinària no les seves pel·lícules són denses amb ell amb ell la vida com a lluita i la vida com a viatge efectivament s'ajunten coses que moltes vegades van separades per definir un director i a veure el tema aquest de l'amistat no és menor perquè llegint hi ha un llibre que són a a cuerpo abierto que és un llibre de 600 pàgines tot sobre memòries que es va publicar en 1980 tant el va publicar es passa són memòries de John Huston i en ell explica el referit quan hi ha el capítol d'aquesta pel·lícula que per la nit es divertien allà a la tenda de campanya perquè estaven allà a l'Atlas i en deia no ells la tira de gent perquè llavors la càmera no multiplicava o sigui allà tots els que surten hi ha un moment en què hi ha un una quantitat d'extres extraordinària valgui la redundació brutal doncs ells a la nit agafaven el diàleg que tindrien l'endemà ells dos i l'acabaven arreglant o sigui anaven comentant-lo i es veu que Huston bueno es partia el cul allà sentint-los perquè quins tios quina manera de treballar quina professionalitat i clar l'endemà diu jo l'endemà només tenia que posar la càmera i prou i dir acció acció ja ho feien tot efectivament així es treballa bé i ràpid no home evidentment els actors que escolls per una pel·lícula són molt importants definitivament per això dic que aquí condicionen tot el ritme de rodatge aquí no és poca broma el Paul Newman el Paul Newman per mi va tindre una condensadència i un altruisme molt gran fent aquesta sugestió perquè no perdem de vista que Paul Newman havia acabat de fer el golpe i dos hombres i un destino amb Robert Redford i la proposta era Redford Newman era atractiu jo crec que el Redford el deuria fotre però Newman va actuar en gran sentit ètic en el sentit que és evident que els actors han de ser britànics perquè és una història britànica i que parla sobre l'imperi britànic i per tant doncs jo ho trobo realment un gest de molta noblesa certament Houston sempre ha parlat molt bé d'ell sempre sempre bueno va fer el juez de l'orca amb ell i hi ha un feeling amb John Foreman és que de fet Houston Paul Newman i John Foreman va produir l'efecte de los rayos gamma sobre la margarita les margarites de Newman hi ha com un nexe segurament hi havia molta amistat hi ha molta amistat l'home de McIntosh també és Foreman Newman Houston vull dir ara estic pensant també amb una pel·lícula que parla molt profundament sobre aquests temes de l'amistat la traïció la por el tema les passions humanes Red Watches of Courage la roja la roja la roja la roja la roja la roja la roja és una pel·lícula dels anys 50 extraordinària breu però si anem al cinema també és un tema que surt en Peck and Peck en duela en l'altra sierra també que és és una pel·lícula i deia deia deia deia deia mortals de Daily Companions també sí, sí Stephen Crane és l'autor literari de Red Watches of Courage i la veritat és que és una pel·lícula que si els nostres oïdors no l'han vista l'haurien de veure perquè és una visió de la guerra civil americana Stephen Crane de fet fa un relat ja de per si absolutament captivador però la pel·lícula realment és extraordinària i Houston tenia una inclinació molt marcada per material literari sí no hi haurien de cap tipus i l'alcom maltès comença evidentment amb l'adaptació d'una novel·la d'en Hammett home jo dintre la seva filmografia que és extraordinària i deixant-me pel·lícules que considero molt bones però tenim que comença amb l'alcom maltès Caio Largo La Juntla de l'Asfalto El Tesoro de Serra Madre La Reina d'Àfrica La Roja Insigne de Valor que ara en parlàvem Vides Rebeldes en Clark Gable Monty Cliff Marlin Monroe Gable a punt de morir em sembla que no va veure ni la pel·lícula amb cinema ja és probable sí, sí perquè mouen els mateixos anys Moby Dick que és una altra pel·lícula d'aventures Moby Dick però fixem-nos en els materials que agafa La Noche de la Iguana La Bo Freud Passión Secreta que aquesta seria una altra junt amb Majol Volcán que dius ostres, però aquest tio com es posa amb aquesta història sí, sí, sí és que era així i després a mi ja s'ho vivem n'hi ha una vas dient els títols i ja anem salivant n'hi ha una que sempre he tingut una prècia especial i segur que no està dintre de les millors d'ell però és una incursió que va fer amb el món medieval que és Passeu per l'amor i la muerte una delícia sí, sí és una meravella amb la seva filla l'Angélica Just molt jove molt canviada com després ha anat agafant el físic però i què em dius de Bajo el volcán una altra adaptació explosiva by me ha dit molt bèstia perquè parla de temes etílics no? d'una manera bastant bastant atrevida salvatge em atreveria digués nua ja dic d'una manera nua el John Houston si li mires tota la carrera truca a la porta dels grans també ho és per això sorprèn que evidentment si burgem en la seva filmografia tant ell com a director com a actor és veritat que té coses molt menors fòbia per exemple i aquestes cosetes i dius per què fa aquest home però clar havia de menjar i com que era un home que jo crec que vivia el dia era tant soldat de fortuna com els dos nostres personatges de la pel·lícula a més per exemple quan parlàvem d'Orson Welles Orson Welles va socar més pa amb els papers d'actor i moltes vegades sense mirar res més que el xec en canvi el John Houston que també va fer d'actor però va seleccionar una mica més les seves participacions en en papers i no es va prodigant ni molt menys tant no com a actor no evidentment el que sí que va fer va ser guions va col·laborar amb molta gent home sí perquè és que ell com a guionista ara recordo la seva participació a Casino Royale aquesta pel·lícula tan tan caòtica de producció com com realment és tan absolutament camp i qui m'atreveia a dir que és una meravella de pel·lícula va fer collonades com la bíblia en suprincipio ah sí sí ostres fa de noé no sí sí bueno clar es guarda el paper bo sí sí sí el teu tio que li va al vi home un projecte també bastant atrevit i sobretot per l'època sí bueno la idea era que anés per llarg però va ser un fracàs sí sí sí tot el contrari d'aquesta pel·lícula que ens ocupa perquè aquesta sí que va ser un èxit sí home sobretot perquè és que té una posada a veure està feta amb dos dos trentadres és a dir escop i té una posada en escena absolutament espectacular és d'aquelles pel·lícules com el 2001 que les has de veure en pantalla gran perquè sí si tu les veus en un televisor per bé que ara evidentment disposem de televisors que d'un i do en línia general no és el mateix no són pel·lícules que cal veure en pantalla enorme i a més a més és una pel·lícula absolutament rodada amb exteriors sí l'Aclas realment les escenes de l'Aclas són extraordinàries sí sí el Marroc va possibilitar finalment tot va possibilitar la Índia va possibilitar el el temple aquest no de Cicat d'Argul sí la veritat jo suposo que es van fer retocs però les construccions són bastant convincents molt home és a dir que el temple està retocat està retocat sí no hem de perdre de vista que també hi ha parts que estan fetes al Pinewood Studios de Londres sí unes parts d'interiors i tal suposo que la part final segurament sí tot el que fa referència probablement a l'interior del diari on treballa Kipling sí i l'inici i l'inici bueno clar hi ha el tren l'escena això també s'havia de rodar hi ha alguna part que he llegit en algun lloc que està feta a França la qual cosa m'ha deixat bastant perplex perquè majoritàriament està fet al Marroc sí sí sí almenys el que ha llegit així ho diu sí bueno diguem també que va anar als Oscars ah sí està nominada per tot no per tot no de fet per nominacions menors allò que dius és clar no perquè és el bueno guió adaptat d'acord guió adaptat és la més important és un bon l'altre direcció artística vestuari i muntatge n'hem parlat de la guionista que és la Gladys Hill Gladys Hill sí bueno eren molt amics que només només ha treballat de guionista per ell sí per allò injust on ha fet cinc pel·lícules és que tenien molta compenetració eh tenien una gran amició després hi ha el vestuari d'Edith Hill que es va endur naturalment a l'Òscar com no podia ser altra manera em va fer gràcia perquè el John Huston que és un catxondo escrivint també bueno comentant tot i que s'ha de dir si llegiu l'autobiografia a veure ell com és normal també no recorda de tot i a vegades fa errors importants vull dir que s'ha de tindre una mica en compte que la memòria a vegades quan parla de 40 anys enrere doncs hi pot haver algun salt sí però bueno evidentment però quan parla d'Edith Hill diu que Edith Hill era que ella si es posava a treballar amb tu era com fer un contracte amb l'Òscar de l'any següent sí però no el va guanyar va quedar nominada és a dir aquesta pel·lícula no va guanyar res no va guanyar cap Òscar no va guanyar cap bafta no va guanyar cap globus d'or eren nominacions tot són nominacions és a dir els Òscars és el millor guió adaptat la direcció artística de l'Alexander Turner que evidentment és un dels grans aquest és impressionant l'Edith Hill com tu bé dius i el millor muntatge del Russell Joy que tampoc és qualsevol precisament però es van quedar tot en nominacions els Bafta millor fotografia per l'Obsgol Morris que d'un i do també deixa el córrer i l'Edith Hill de nau i el globus d'or per la millor per la millor banda sonora del Maurice Jarre que evidentment és un altre dels grans evidentment aquí no estan treballant qualsevol no no ell va va composar una banda sonora extraordinària hi ha una cosa perquè tingueu una idea una mica una idea del personatge que era l'home que ens ocupa avui ell en la seva vida personal es va casar cinc vegades i en la descripció de les seves bodes diu el següent cito textualment diu vaig tindre sis dones diu formen totes elles un grup heterogeni que va d'una col·legiala la primera a una actriu la segona la tercera va ser una una no la segona va ser una dama la tercera va ser una actriu la quarta una bailarina i la cinquena directament un cocodril perquè es veu que van acabar mort és una dona que va intentar prendre-li tot per l'obés ell segurament tenia una gran debilitat per no estar sol tot i que bueno ell va passar la major part o bona part de la seva vida entre rodatges a les caletes que era prop de Puerto Vallarta que és allà on va filmar la noche de la iguana sí i bueno ell allà estava amb el seu colt del 44 perquè era un home així fet a si mateix una mica en aquest sentit recorda Bunyuel eh el Bunyuel mexicà que tenia també la seva pistola estava recol·loït allà amb un racó aquí per anar a Puerto Vallarta es veu que encara ara bueno cuideu-te les te les te les veus eh o sigui tens que agafar contractar un vaixell que et porti que et torni no pots quedar allà una història home de tota manera clar no tot és meravellós amb John Shuston com el Paul Berlany deixa l'hombre Cazador Blanco Corazón Negro sí Corazón Negro que és l'espera Berlany el guionista que havia estat en el rodatge de la reina d'Àfrica sí que finalment el va dirigir Clint Eastwood sí perquè deia la reina d'Àfrica home això em permetrà caçar elefants no vull dir bueno era caçador d'elefants i de tigres de tigres perquè l'any 52 va anar a la Índia sí invitat pel rajà es veu per un rajà i la la part de la seva il·lusió per rodar l'hombre que pudo reinar sí que la volia fer a l'Àndia era anar a alguna cacera era anar a una cacera i va pelar un tigre sí sí sí sí això de la cacera tenia un corazón negro eh com que té aquesta doble vessant sí sí com el vermell diu no bé no sé si vols afegir alguna cosa més no no jo simplement home recomanar-la i els que l'hagin vist diré una cosa que ho ha deixat el nostre amic Anastasi i que em sembla que toca bé i és que probablement aquesta pel·lícula que tanca una forma de de fer el cinema d'aventura ha sigut molt tingut en compte per exemple per Spielberg amb la nissaga d'Indiana Jones i per altres que han vingut després no el corazon verd és una pel·lícula de referència l'Indiana Jones és directa a Ereba del cinema d'aventures dels anys 50 això és una cosa que és de clara per als anys 50 el Chalto Heston ara mateix estic pensant que va fer aquella de el tesoro de los incas sí sí vull dir que i el Heston ja anava amb la caçadora de pell i el barret estiu l'Indiana Jones aquella sí que és directament inspirada directament inspiradora de l'Indiana Jones al film de Spielberg molt bé escolteu dintre canviant ja de de terç dintre del resum o referències que fem cada setmana amb els premis aquesta vegada li toquen els premis francesos els César i bueno si els anglesos van tirar cap a casa amb Oppenheimer doncs aquí també tirem cap a casa Anatomia d'una caïda Anatomia d'una caïda de Justin Triet en té sis després hi ha El reino animal de David Kiley que en té cinc i Sean de la casa que no s'ha estrenat encara aquí de Jean-Baptiste Durant que en té dos llavors hi ha algunes coses que són curioses millor pel·lícula estrangera de Nature of Love de Monia Cochrie que és de Canadà i França el César de Honor que es dona a l'anterior Agnès Jauí el César Internacional per Christopher Nolan si recordem l'Internacional d'Anglaterra va ser per anatomia d'una caïda o sigui que s'ho van s'ho van compensant diguem ping-pong això mateix i el millor curt documental és per la mecànic desfluït mecànica de fluïdos que és de Gala Hernández López és un curt metatge documental que d'alguna manera ens toca a nosaltres bé és lògic són els Césars sí sí res aquí aquí vam agafar i li vam donar tot el Bayona 12 vinga au som i ara el dia 10 es tancarà aquesta torner de premis amb els Oscars que ja us en parlarem també s'ha donat els premis de la 74a edició del primer festival important de l'any que és sempre la Berlinal es va celebrar aquest mes de febrer i hi ha una curiositat o dues la presidenta és l'opita nyongo de Kènia i un dels membres i un dels membres del jurat és l'Albert Serra el cineasta català llavors aquí a l'os d'or estem parlant de la Berlinal és per Dajo May de Matí Diop que és una pel·lícula una coproducció venint França Senegal aquest Matí Diop ja hem vist alguna cosa que s'ha anat filtrant o sigui que a través de França ens ha arribat alguna pel·lícula d'ell segurament el fet que sigui una coproducció és perquè França ha facilitat molt la distribució a l'os de plata a Travelers Nits de Hong Sang-soo aquest coreà de Corea del Sur és també un clàssic que sempre acostuma a portar la pel·lícula a la Berlinale i la Berlinale amb algun dels premis també us ho hem tindrat en compte bé després aquí tenim la millor direcció que és per Nelson os de plata la millor direcció Nelson Carlos de los Santos per Pepe de República Dominicana que suposo que ja la veurem tenint en compte que és de parlar d'emespanyol lògicament el millor guion és per Esteve Esterven Muriendo de Matías Glasner d'Alemanya la millor per la prima és per una pel·lícula vietnamita el títol el mateix perquè seria difícil de pronunciar de pronunciar i no el retindríem Los el millor curtmetratge és per un moviment estrany de Francisco Lezama d'Argentina això és el millor curtmetratge el premi Fipresti és per The Human Hibernation la hibernació humana de suposo una catalana espanyola diu aquí però suposo pel cognom i pel nom que és amb dos n's Anna Cornudella i per últim el premi panorama del públic a memòries d'un cuerpo que arde d'Antonella Sudassassi que ja hem vist alguna cosa l'any passat o ara dos anys al BCN Filmfest que és de Costa Rica Bé recordes el títol de la pel·lícula que vam veure el BFN Filmfest no però recordo perquè em va xocar el cognom de Sudassassi sí per cert és una pel·lícula que si no em van parlar et diré que és una de les pel·lícules llatines que em va interessar em va semblar interessant vull dir que no m'estranya gens que s'hagin portat el programa el Premi del Públic vaig estar llegint una entrevista amb l'Albert Serra i dir-vos que és novetat està treballant amb el muntatge d'un documental que sortirà aquest any ja sabem que l'eclèctic i lo personal que és el tema i les temàtiques i la forma de tractar-les d'Albert Serra en aquest cas està fent el muntatge d'entre 300 i 400 hores que té filmades sobre el món del toreig per tornar-se ximple 300 hores encara que les tradueixis a 3 hores per dir alguna cosa ell diu que té feina fins a l'agost home i encara em sembla que va ràpid i deu una 8 hores al dia mare de Déu i llavors diu que ja té lligat un llargmetratge que serà el primer que fa en anglès i sembla que el filmarà també el Regne Unit i que començarà a rodar ja la previsió de començar a rodar a partir de l'agost del 24 però no ha avançat ni actors ni títols jo crec que el millor que ha rodat en Serra ha estat la pel·lícula Pacification l'escena aquella de les zones és la cosa més Pacification per mi és una pel·lícula molt interessant és home és el millor que ha fet jo m'atreviria a dir directament sí però tot i així no és el meu cinema ni el seu estil a mi no va amb mi però a mi algunes coses m'han agradat altres no haig d'admetre que la pel·lícula aquesta encara tenia algunes escenes que realment eren realment impressionants doncs mira ara que hem parlat aquí parlant de John Huston hem estat parlant de Bajo el volcán doncs amb Pacification és també un personatge que és un com es diu un delegat del govern francès amb unes illes sí i d'alguna manera està també pels pels nadius ell està posat en una situació complicada entre la metròpoli i la defensa també perquè està allà dels nadius clar perquè el que volen és fer una prova nuclear clar clar que és el tema de fons i d'alguna forma és una quimera similar a la que té el el cònsul també de la pel·lícula de de John Huston sí sí en aquest sentit diguéssim que a més a més és una de les pel·lícules que es pot seguir més d'una forma lineal no perquè hi ha altres d'ell que realment són de digestió més dura duríssima el cant dels ocells per exemple doncs cal posar molt d'ànim molt molt bé tens alguna pel·lícula que hagis dit? no no sincerament no no aquesta aquesta setmana no puc aportar cap títol no he tingut ocasió jo el que puc dir-vos és que ja em sembla que em van parlar un dia però en tot cas m'agrada tornar a insistir perquè l'he tornat a veure i em sembla una pel·lícula que serà de lo millor que veurem aquest any que és La zona d'interès una pel·lícula d'Irlanda de 2023 feta per un anglès Jonathan Glaser adaptant una novel·la de de Martin Martin Amis aquesta pel·lícula ell ha trigat deu anys a fer-la o sigui això no és perquè suposo que tots els deu anys els hagi tirat treballant aquesta pel·lícula però sí que us puc dir que el guió i la realització estan tan depurats que no no tens sensació que hi hagi ni una escena ni un pla que s'obri d'aquesta pel·lícula és una pel·lícula que parla de l'Holocaust i a sota per dir alguna cosa cinematogràficament parlant és un fora de camp que dura més de 100 minuts 100 minuts 100 no 7 100 100 minuts clar jo això no crec que s'hagi donat mai en el cinema sí perquè estem parlant d'un fora de camp sí què passa és una família que fa una no aparentment sinó realment està vivint una vida convencional d'un matrimoni amb cinc fills més una iaia temporalment més els assistents més els jardiners etc i estan vivint adossada la seva casa i el seu terreny el seu jardí i el seu or el camp de concentració d'Auswitz i aquest aquest és precisament el fora de camp no veiem mai res d'Auswitz però estem sentint tota la pel·lícula sentim crits veiem el fum que va sortint de les Xemeneies veiem i sentim crits és és un ferm veiem veiem uns camions que entren a la porta sí i passen cap dins i ja no veiem res més és a dir és l'infern efectivament el contrast entre l'infern i a tocar la normalitat d'un allar que passaria per ser doncs bueno de qualsevol família correcte correcte correcte correcte llavors a veure aquí el que hi ha és una interpel·lació directa a l'espectador de dir tu series capaç de de viure aquí no si la resposta és no dir ah no aquesta gent la veus tan diferent a tu és impressionant jo crec que és una pel·lícula que s'hauria de passar a tots els instituts d'ensenyança mitjana i moltes escoles superiors per descomptat aquests temes em recorda hi ha una altra pel·lícula que és el niño del pijama de raya sí bueno que evidentment va per aquí l'història dos nens un a fora i l'altre dins que parlen a través del fil ferro és espaudidora aquesta pel·lícula és d'un horror d'un terror brutal perquè clar els nens com a tal els nens són nens el fil ferro que els separa la clera de fil ferro per ells la mentalitat de nen doncs no no hi és perquè tots juguen i el de fora va a visitar-lo perquè fins que un dia deixa deixa de deixar d'estar perdó ho tenim que deixar aquí perquè tenim que dir la pel·lícula la setmana que ve a la pel·lícula hem de fer esment de la Sandra Huller que és també l'actriu alemanya de la història d'una caïna que compta aquesta actriu se'n sentirà parlar extraordinària és extraordinària a veure la pel·lícula la setmana que ve és La Comune que ha seleccionat l'Anastasi La Comune de París 1871 és una pel·lícula de l'any 2000 dirigida pel director anglès Peter Watkins que és un director extraordinari i la pel·lícula crec que tot i que dure 3 hores 30 la podeu trobar a Filmin molt recomanable i la pel·lícula ó e a a a a a a a a a a a a a