Cinema sense condicions del 4/4/2017 — Locas de alegría, Your Name i David Lynch: anime vs manga i la ideologia al cinema (Walter Benjamin, religió i propaganda)

Panorama general

Un episodi ric en mirades crítiques i debat conceptual. A la primera part, l’equip ressenya i recomana pel·lícules com Locas de alegría (La pazza gioia), Un hombre llamado Ove, el documental David Lynch: The Art Life i l’anime taquiller Your Name, amb un ampli debat sobre manga vs anime i les claus culturals japoneses. A la segona part, Jaume condueix una reflexió sobre la filosofia i la ideologia al cinema, passant per Walter Benjamin, la demòtica de Txirinacs, el paper de la religió i la propaganda (del Vaticà a Hollywood) i la centralitat del muntatge com a eina crítica.

"Qualsevol pel·lícula té una ideologia al darrere, encara que sigui la de més evasió."

Primera part: Crítiques i recomanacions

Locas de alegría (La pazza gioia) — Paolo Virzì

• Crítica entusiasta: Valeria Bruni Tedeschi desborda pantalla amb una força a l’estil Mangano/Magnani; gran química amb Micaela Ramazzotti.

• Ambientació en un centre psiquiàtric “no a l’ús” per parlar no de patologies, sinó de llibertat, amistat i supervivència emocional.

• Subtext social: contrast entre aristocràcia italiana i marges; ecos antipsiquiàtrics (influència Basaglia) i gir simbòlic d’una casa aristocràtica reconvertida en centre.

• Guió travat, ritme que implica i esgota emotivament. Recomanació clara.

Un hombre llamado Ove

• Retrat d’un home rígid i solitari que es transforma per contacte veïnal; to amable, amb humor i melancolia.

• Es discuteix la versemblança social sobre Suècia (individualisme vs comunitat) i la idealització del context.

David Lynch: The Art Life

• Documental centrat en els primers 30 anys de Lynch, amb material domèstic i la seva veu en off.

• Mostra el procés pictòric i el domini del color, traç i composició; clou amb Eraserhead, que ell defineix com la seva millor obra.

• Moments memorables d’humor autobiogràfic (p. ex. la primera marihuana i la carretera). Indispensable per admiradors de Lynch.

Your Name — Makoto Shinkai (+ debat manga vs anime)

• Valoració altíssima: bellesa visual extraordinària, música integrada i narrativa que barreja romanticisme i tocs de ciència-ficció.

• Poca orientació infantil; objectiu adolescent/jove, però gaudible per tothom.

• Èxit global: pel·lícula d’animació japonesa més taquillera; premis i recepció excel·lent.

• Debat didàctic: manga (còmic) vs anime (animació), influència de Studio Ghibli, i codis culturals japonesos (occidentalització de personatges, referències històriques i socials que aquí poden perdre’s).

Altres títols

• Breu sobre Comanchería: to i ambient “sureño” proper a True Detective; interpretacions potents.

• Life (2017): thriller espacial entre Alien, The Thing i Gravity: organisme unicel·lular activat per humans; por còsmica i ecos Lovecraft.

Segona part: Ideologia i filosofia al cinema

Filosofia i idealisme (marc conceptual)

• Filosofia com a amor a la saviesa i coneixement del pensable.

• Idealisme: tendència a idealitzar per damunt de la realitat sensible.

Demòtica (Txirinacs) i religió al cinema

• “Demòtica” (del grec demos, poble): paraula rehabilitada per Lluís Maria Xirinacs per al pensament i acció del poble.

• El cinema acosta a les religions: dels Amish a Silencio (Scorsese) i Spotlight (abusos a l’Església). Mirada tant a la llum com a les ombres.

Propaganda, poder i masses

• El cinema, art de masses, és clau per a la propaganda: Vaticà (filmoteca i difusió parroquial), nazisme, URSS, Franco, i Hollywood en guerra.

• Tota obra audiovisual és política en algun grau. Importància del sentit crític i del context de recepció.

Walter Benjamin, muntatge i Escola de Frankfurt

• Concepte de constel·lacions: lectura per muntatge d’idees i interrupció que obre interpretacions.

• El muntatge com a eina de llenguatge i consciència espectatorial.

• Ecos de l’Escola de Frankfurt (Adorno, Horkheimer, Habermas): crítica del llenguatge i de la cultura de masses des de tesis marxistes.

Altres moments destacats

Obertura i “La puerta abierta” (Filmin)

• Francesc confessa que no va gaire al cinema i aprofita la ràdio per veure cinema via Filmin. Comentari inicial sobre La puerta abierta (Carmen Machi, Terele Pávez) i el retrat de comunitat de veïns i sordidesa quotidiana.

Proper episodi

• Tornada després de Setmana Santa (18 d’abril) amb el convidat Jordi Espuny per parlar de fracàs i èxit a partir de Moonlight.