Logan, Kaurismäki i Ghost in the Shell; MECAL i Filmoteca; i el gran debat: quan i com adaptar videojocs al cinema

Cinema sense condicions Cinema sense condicions Bona nit a tothom, som aquí un dimarts més a Cinema Sense Condicions, el vostre programa. El programa que us informa i us diu les pel·lícules que hem vist, les pel·lícules que veurem, les pel·lícules que us recomanem i tot allò bo de cinema que val la pena fer en un moment en què en certa mesura, i desgraciadament, alguns cinemes estan buits. La notícia de la setmana passada, si ho sabeu, és que el cine de comèdia, la nit d'una nit, la nit del dimarts o del dimecres, a les tres o quatre sales no hi havia una sola persona. I van tancar, o sigui, doncs, no van projectar cap pel·lícola. Per tant, vol dir que... Però qui és el responsable? Clar, és del grup Balanyà. Ah, bueno. A comèdia, al centre de Barcelona. Al centre de Barcelona, pareix gràcia. Que tanquin tots els cinemes, que pertanyen a Balanyà. Suposo que més que res, jo tinc la sensació que el fenomen és que s'ha expandit en certa mesura a les perifèries, és a dir, a Hospitalet hi ha uns 12 o 14 cines, a l'altre lloc, a l'altra punta, doncs, a Barcelona, a Badalona, doncs, hi ha també un centre d'aquests cultural, el centre de totes coses i que entre allà hi ha cinemes. I clar, la gent, potser ho té més a la vora, no es desplaça al centre de Barcelona. Però la notícia era aquesta, i, bueno, doncs, deixava de ser una mica... Sembla que era el dijous de la setmana passada. En qualsevol cas, aquí, nosaltres som uns amants del cinema, uns senyors fervorosos, que ens agrada molt bé, doncs, anar al cinema. Aquest matí jo he estat a un passi de premsa, ens ho parlaré, si voleu, després. Però avui, a més a més, tenim diversos convidats. No, no, tenim tres convidats. Habitualment estem en equip... Quants convidats, dius? Tres, tres, tenim tres convidats. Tres, un, dos, de fet, dos. O tots són convidats, vaja. Tenim un que és el que està sonant ara, eh? Que és que jo he de dir, que ja que no m'ho preguntes, ja ho dic jo, que no m'he pogut resistir avui a començar el programa, si anem a dins de condicions, d'aquest 28 de març de 2017, mirant-ho a Max Sunyer, eh? És que algun dia potser aclarirem aquesta d'allò, no? Però és que em va deixar molt cautivat. I, de fet, aquesta, em sembla que no va fer mai banda sonora Max Sunyer, però és molt cinematogràfic. En Pegasus va fer una banda sonora per Berlín Sinfonia d'una gran ciutat del Walter Ruttman. Ah, mira-te. Que la van fer, la van acompanyar en directe a Montjuïc, a les fonts. Perfecte, perfecte. Per una setmana del cine que, bueno, que ja no existeix, perquè Barcelona té molts festivals petits però no té un festival gros. Però en realitat la música, i disculpa, Joan, aquest parèntesi així, més que, en parèntesi, un claudàtor que acabo d'obrir. Però la música amb la que hauríem d'haver oberta el programa és aquesta, en realitat. M'agrada molt la música però no sé què és, eh? Què és? Un escratx i avança tres minuts, crec. Jo crec que va per llarg, sí. És un vídeo, bueno, una música d'una hora, un quart, que serveix molt bé per il·lustrar, bueno, el convidat, un dels convidats, com tu deies, que tenim avui, el Ferran Pujol, que ja el coneixem. Sí, ha vingut. Però bueno, segueix amb la presentació, que t'he tallat aquí miserablement. No passa res, no passa res. Com deia avui, tenim dos convidats, perquè tenim els altres, ja som, de veritat, som aquí habituals. Començo pels virtuals perquè, en fi, presentar-los tots. Arrere els vidres, en el control de la so, com sempre, el Francesc Aguilar. Dels habituals, doncs, hi ha el Paul Digger, que estan aquí, Diggler, en Joan Sardà i en Joan Morros, que estan aquí. I els dos convidats, diríem, una companya en el Paul Diggler, que és el Ferran Pujol, i l'altre és un xicot, que es diu Daniel Martínez, que, doncs, bueno, és de Molins de Rei, que ens explicarà ell què fa, perquè té un programa allà que es diu Paradís de Cinema. i, bueno, està un Paradís de Cinema, exactament. En fi, pots participar perfectament. Jo soc de Sant Just, eh? El que passa és que em moc en tots els àmbits. Molt bé, molt bé. I ha volgut entrar avui, Joan, perquè ho sàpigues, per agafar idees. No sap on s'ha ficat. Sí, sí, no s'ha agafar idees. No sap on s'ha ficat. Bueno, bueno. Com sempre, diríem, la pel·lícula aquesta tindrà tres parts o dos parts. Una part que farem una mica el que hem vist tots, el que aconsellem a la gent, el que ens val la pena que la gent vegi, etcètera, etcètera. D'aquestes parlarem de les pel·lícules que heu vist. I una segona part, que seria, penso avui, la més extensa, que seria la bàsica, que és per això que estan aquí en Ferran Pujol, acompanyat d'un habitual, que és en Paul Diggler, que és les adaptacions dels jocs al cinema. Un tema molt actual. Suposo que vosaltres sou conscients que és una novetat, en certa mesura, en aquest camp. I, per tant, estarem molt interessats, els que són més grans i els que són més vells i els que ja no estem tan ficats en aquest món, que ens expliqueu quines són les novetats, les coses que es fan, les coses que venen, les coses que vindran. Si voleu, per començar, podríem parlar de les pel·lícules que heu vist. Jo deia, no sé si començar, quina voleu començar? Però expliquem aquesta música, Ferran. Deixa el Ferran que us expliqui. Per què estem sentint aquesta London Philharmonic Orquestra? Bé, bé, és molt ràpid, perquè després ja parlaré més extensament. Això és, bueno, és una versió orquestral de molts temes de videojocs, perquè els videojocs tenen temes musicals, i això és bàsicament la London Philharmonic, si no m'equivoco. Sí, London Philharmonic Orquestra. Té un disc on agafa dels més reconeguts, dels més reconeixibles, sobretot, i els versionen orquestralment i sona espectacular. Però s'ho pren amb calma, també t'ho dic. Ara mateix no et sabria dir que està sonant. No, no, jo tampoc, però sona molt bé, i la veritat és que són diferents. No, no, jo també he notat que sonava molt bé, però és que no ho heu reconegut. Ho anirem sentint de fons. Però en parlem després. En parlem després. Era un petit de lloc. D'acord. Vinga. Doncs llavors anem per les coses que, no sé, si voleu, qui vol començar? Aviam, jo he intès que us havia agradat molt Logan, no? Ah, vols començar per Logan? Sí, se vol. No, ja ho vaig comentar ja, però que faci la seva versió. Oh, parlem-ne, parlem-ne. I tant, i tant. A veure, Logan és una pel·lícula que ens deixa, doncs, amb bon gust de boca, no? Quan surts de la sala, que dius, bé, això ha acabat bé, no? Perquè, doncs, una saga, doncs, força llarga, amb molts fans, no? Que té, doncs, aquest, diguem-ne, superheroi, per anomenar-lo d'alguna manera. I bé, doncs, acaba d'una manera, doncs, molt potent, molt potent. I com comentava abans en Ferran, doncs, d'una manera que, doncs, com havia d'acabar, no? Finalment, és que havia d'acabar. Sí, per fer un apunt, perquè ja em consta que em vau parlar, i jo, de fet, és que fa un mes, va estrenar el dia 3, si no m'equivoco, de març, el 3 de març, o el... Sí, el 3 de març, va ser un divendres. És una pel·lícula que tanca exactament la... Més que la saga, la col·laboració de Hugh Jackman com a l'Obez, com a Wolverine, i la tanca de la forma perfecta. En el meu entendre, i en el entendre a molta gent, perquè és una pel·lícula que està sent bastant ben considerada per tothom. Però ara és dolent, perquè estàvem veient la pel·lícula i dient, per què no he fet això abans? Al cap d'un mes de veure una pel·lícula es pot fer un espòiler? Sí, sisplau. Jo sempre ho demano. Doncs, bàsicament, de fet, és ben sabut que és l'última pel·lícula de Hugh Jackman interpretant el personatge amb el que és bastant fàcil entendre què és el que passarà amb el personatge, i és que el personatge acaba morint a la pel·lícula. I està molt encertat, perquè, de fet, sembla un homenatge a l'actor, que ha interpretat un personatge, que ha sigut de les coses més ben portades durant tota la saga, perquè és una saga que ha tingut molts alts i baixos de qualitat, i acaba com ha d'acabar, és morint i d'una forma bastant digna. I en una pel·lícula que, a més, ha tingut la classificació d'ERC, ara que s'ha posat tan de moda, és a dir, que és per adults, hi ha sang, com pot ser que un personatge que té ganivets, bàsicament, a les mans, no hagi tingut sang fins a la seva última pel·lícula, se'ns escapa, almenys a mi se m'escapa, i actualment ho han aconseguit, potser perquè ara és un moment més propici, perquè ara la gent està més disposada a acceptar-ho, i que ara ja les pel·lícules de superherois no són només per nens. Fins i tot jo m'he quedat impressionat de l'espoiler que acabem de fer. No, no, molt bé, molt bé, m'agrada més. Bueno, clar, és que el canvi no és que mori, el problema és que ell, en aquest sentit, és immortal. Que mori és un gir pastat. Però bueno, perdoneu, però va morir Sherlock Holmes i després va ressuscitar. Bueno, per això hi ha tècniques de mà. Si voleu parlem de com van els còmics amb el tema de resultat, de morir o no morir. Que valla. Que crec que tornarà a reaparèixer, però bueno. Bueno, doncs, abans de, si voleu, abans de passar també al... En Joan els podria parlar de la programació de la Filmoteca. Jo aquest matí he vist una pel·lícula, un passe de premsa, que suposo que l'escenen aquest divendres, una pel·lícula que em feia una certa gràcia, però a vegada estava així una mica, aviam com en sortirà, del senyor Aki Kaurismaki, que es diu, l'última d'ell, que es diu El otro lado de la esperanza. Jo, després d'aquesta tarda... Bueno, primer que s'ha de dir que és una pel·lícula que va guanyar el 2007 a la Berlinale, el Berlín va guanyar a l'Ost de Plata el millor director, o sigui que el van premiar com a millor director per aquesta pel·lícula. 2017, es diu? 2017. Ah, 2017, perdona, perdona. L'última, aquesta... D'acord, d'acord. O les 16, deu ser, perquè clar, les 16 encara no l'han fet, no? O sí que l'han fet ara? Berlín. Sí, l'han fet ara. Sí, que va guanyar al mes de febrer. O sigui, doncs aquesta del mes de febrer del 2017 ell ha guanyat, el Caury Esmaqui, ha guanyat l'Ost de Plata com a millor director. Però és brutal, aquest home. Realment, jo et confesso que famós per les seves pel·lícules, que ja tots ho sabíem, això... Jo et vaig recomanar una fa temps, recordo, que la vaig veure molt. Sí, la Núvols Passatges. Sí, senyor, Núvols Passatges em va agradar molt. Jo n'he vistes només d'ell, has de confessar-ho, 3 o 4. He vist el Javre, El hombre sin pasado, Núvols Passajeres i potser algun altre que no recorda... L'Hombre... No sé, algun altre més, que no me'n recordo quina és. Ah, jo està bé, 3 o 4. L'Habre, l'Habre. Sí, l'Habre, l'Habre, sí. Però aquesta m'ha sorplès. O sigui, confesso que al ser un senyor que es dedica a treballar a les classes socials poc afavorides i sovint amb situacions i personatges bastant extravagants, doncs no sabia si això encaixaria, no encaixaria, m'agradaria o no m'agradaria. Aleshores, haig de confessar que la pel·lícula m'ha sorprès, m'ha sorprès favorablement i ha sortit del cine encantat d'haver vist que hi havia sintonitzat plenament amb aquell personatge, amb aquell humor tan assorneguer que té aquest home i tan subtil en molts moments de la pel·lícula. La pel·lícula, es representa que és la ciutat de Helsinki i és la història, bàsicament, de dos destins que es creuen i que aquest creuament es podia, a més a més, afegir a més personatges perquè cada un d'ells té al seu entorn una sèrie de persones que li complementen la vida. Un és un senyor que es diu Winström, que és un home d'uns 50 anys que decideix canviar de vida i obrir un restaurant. I l'altre, que és el personatge segurament el qual interessava més en el director, l'altre és Cadet, que és un jove refugiat siri que arriba gairebé per casualitat a Helsinki perquè no esperava anar aquí i finalment, per les circumstàncies que ja veureu quan veieu la pel·lícula, arriba a Helsinki. És una fàbula molt seva, és a dir, jo aquesta tarda, mentre buscava informació he descobert que aquest senyor porta 34 pel·lícules a les seves esquenes, per tant, no és un senyor que debuti avui o que vagi fet de més 4 pel·lícules, sinó que porta aquesta quantitat que he dit, que són 34. I tinc la sensació que la pel·lícula, tal com està dissenyada, tal com està feta, tal com m'ha captat a mi l'interès, només la pot fer ell. A borda d'una forma peculiar i diferent, molt diferent, la situació dels refugiats en arribar a Europa sense carregar les tintes i amb un humor, com dèiem abans, molt sorneguer, molt personal, molt particular. El film és captivador, a la vegada també és bastant cru, amb un humor que desborda i que inunda tota la llarga dels metratges, jo diria que ha anat refinant amb les seves pel·lícules, perquè no recordo que l'humor fos tan potent o tan captivador o tan subtil en les pel·lícules anteriors. Mentre veia el film, deia que era com extraordinari el que feia, és a dir, encadenar escenes on els personatges fan coses absurdes de manera seriosa i acabes veient una comèdia seriosa i molt personal i de registre únic. Només entrant al cine, si veies aquelles imatges sabries que és una pel·lícula d'ell. Per tant, per acabar i no allargar-me més, és una pel·lícula curiosa, és una pel·lícula interessant, que capta de mica en mica i que manté l'element sorpresa en tot moment, gens habitual i de visió, des del meu punt de vista, obligada o obligatòria per qualsevol cinèfil. En fi, quasi millor que la veieu i després en podem parlar un altre dia els que vulgueu. Film del mes. Els que vulgueu. Sí, home. Dit això, em sembla que ell tenia la programació de la Filmoteca, em sembla que ha sigut interessant pels nostres oïdors. Deixeu-me dir que el Caurismaki, no sé si la comparació sembla correcta o no, però seria com el Gingermus europeu o la que volia dir, més a menys. Sí, una mica sí. Jo crec que sí. Tenint en compte que és Gingermus... Dos torassos. Les té, també. Jo només he vist L'Arbre, no sé com es parla. L'Òdio, L'Arbre. I la sensació és la mateixa. És un director que veient una pel·lícula dius, ostres, crec que l'identificaria sempre. Sempre. Té un estil propi. Absolutament. A mi, amb Caurismaki, el que em va passar és que un dia vaig veure una pel·lícula i crec que era per televisió i vaig quedar tan captivat que llavors vaig buscar qualsevol pel·lícula que hi hagués de la Caurismaki per veure-les totes, les que podia. Jo ho tinc pendent. No he vist les 34 perquè a més ell les fa molt de pressa perquè a més les fa curtes i llavors vull dir, les fa... Bé, que les produeixi ell mateix i... Són incompresa ara mateix, perquè les pel·lícules que estem veient de dues hores, dues hores i quart ja... Sí, no, bueno, això és el que deia el Bigas Luna, que si un no sap explicar una història amb una hora i mitja que plegui. que faci una altra cosa perquè, vaja, en una hora i mitja hi ha temps per explicar moltes coses, no? I per posar-hi moltes idees. I llavors per mi Caurismaki és absolutament captivador. El seu món personal i no sé, i parlant de la filmoteca, doncs quan la Kika Caurismaki va anar a la filmoteca jo vaig anar allà com si anés a l'Urdes, vaja, una cosa tremenda, em vaig quedar absolutament impactat perquè és un tio que és igual que a les seves pel·lícules. Un tio que enraona molt poc, que té un sentit de l'humor brutal i que sempre va a la contra del que tu puguis esperar i etcètera, no? És tot un personatge absolutament. I que fa miracles, no? Sí, sí. Com la... Sí, sí. I llavors, parlant de la filmoteca, doncs com que, no sé, últimament tampoc hem vist pel·lícules gaire estimulants perquè estàvem parlant amb el Pol de veure Redemption que és una cosa molt convencional, molt... i a vegades amb incongruències, no? I per exemple hi ha una escena que és de les claus en la pel·lícula que hi ha un assassinat en un hotel a Nova York. Vull dir... I amb premsa i amb gent famosa. Vull dir, que és com... Tothom... A més, és el Waldorf Astoria, em sembla a mi. Vull dir, això després de l'11S a Nova York que un tio pugui entrar una pistola en un hotel, em sembla una cosa que és una fantasmada però increïble de posar en una pel·lícula. És una pel·li d'actor, jo crec. El que has comentat abans, és una pel·lícula que és del Jake Gyllenhaal. És d'actor, però és que les pel·lícules d'actor són pel·lícules antigues, no? Vull dir... Abans era una de les Spencer Tracy i no era de... De qui fot, la director. Del Josh Cukor, no? Era de les Spencer Tracy. Però bé, és que estem tornant en el rotllo aquell i no sé què en traiem. Evidentment, el Jake Gyllenhaal és extraordinari i fa molt bé el seu paper i el tio s'ha musculat i s'ha engraixat i tot el que tu vulguis. I reparteix, eh? Però, a més, el... Sí, eh? Perquè si algú té és la pel·lícula dura com, no sé si és acostumbrada, però com unes dues hores. Dues hores, sí. Potser mitja hora. És la batalla final. És una operació és mitja hora d'adrenalina, pura dura, sang, suor... De cops, d'intercanvi de cops i tal. Vull dir, però és que el personatge és molt histèric i la pel·lícula sembla que s'encomani d'aquesta histèria del personatge i acaba per histeritzar-ho tot d'una manera absolutament exagerada. És desquiciada, directament. És desquiciada. Ja en puc... Vull dir, és d'aquelles que et capta l'atenció per pura exageració, no? Vull dir, perquè, bueno, és més gran que la vida, allò, no? Vull dir, aquesta cosa... Què ens ve a la Filmoteca? I llavors, a la Filmoteca, pel mes que ve, pel mes d'abril, les posen estupendos i comencen amb un cicle de Jacques Ribet en ocasió del primer aniversari de la seva mort. malauradament, són molt pocs títols els que es veuran i Ribet té una filmografia bastant llarga, però, en fi, els títols que es veuran valdran la pena. Llavors, conviden a Bertrand Tavernier, que va fer un documental sobre el cine francès vist des de la seva perspectiva, que no és una perspectiva que sigui gaire acomodatícia. el Tavernier és ben conegut que és un director que està sempre en contra del que va significar la Nobel Vague i que ell recupera el cine que hi havia abans de la Nobel Vague perquè, bueno, per exemple, jo li vaig sentir dir en persona que amb els films de la Nobel Vague havien desaparegut els obrers del cinema francès. Vull dir, això, no ho sé, si mirem... Hi havia entrat la burgesia, no? Potser si mirem els films més coneguts de la Nobel Vague sí que tingui raó, però, no ho sé, és que els films d'abans tampoc és que sortissin gaires obrers, no ho sé, vull dir, en fi, sí, sí que hi havia aquells obrers de la gorra, no? El Jean Gaben i tota aquella gent. O els King Vidor, no? Aquestes coses així, no? Més cine obrer, no? Sí, sí, però, parlant de França i llavors, no ho sé, però, bé, ell és de, no és de caiers de cinema, és de... Un altre grup i de festa del seu. Em sembla que era de... No sé quin grup. De positiu, o, en fi, dels cines aquells magmaon que sempre portaven al cine que no agradaven els de Nobel Vague i llavors és una mena d'història de gelos, no? Aleshores, ell vindrà a portar, quan es va fer el cicle sobre la seva obra, ja va dir que vindria amb aquest documental, que sembla ser que no s'estrenarà perquè no interessa a ningú aquí a l'exhibició i, a més, hi ha un cicle sobre Maurice Tourner, que és el pare de Jacques Tourner, que ell reivindica el tavernier el tavernier d'una forma molt especial. Diu que és un cineasta que, bueno, ja va començar amb el mood i que li sembla interessantíssim d'entra del cine francès. Llavors, també hi ha unes quantes pel·lícules de cinema xilè dels anys 60 que es presenta un llibre que també revisita l'època marginant en els d'esquerres que, diguéssim, que havien pres el poder lògicament en l'època de l'Unitat Popular de Llende i llavors, doncs, també treuen un cine no tan d'esquerres que també era interessant i que en el seu moment no va tenir ressò. Hi ha dues pel·lícules d'un director català resident a Mèxic que es diu Amat Escalante que sembla ser que pot ser molt interessant hi ha un cicle que es diu la dissidència nostàlgica que està en relació amb una exposició que hi ha actualment a la capella de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un una exposició que té en compte recollir materials per donar una visió artística bastant conceptual aleshores aquests films també lliguen continua el macro cicle del centenari de la revolució russa del 1917 es titula 1917-2017 dels Romanov a Putin llavors doncs aquí hi ha una sèrie de cinema soviètic que no s'havia vist gaire i llavors també continua els millors films de l'any que és una elecció dels crítics i també aprofitant que és setmana santa fan una petita broma i fan un cicle del dimoni que es diu una certa olor de sofre i llavors doncs com el dimoni ha entrat en el cinema ai que hi reverèn sols de la filmoteca ui és que escoltà sent de la generalitat sembla que es passen eh a veure a veure a veure què haurem de fer però què val la pena tu que expliquis jo faré un petit apunt de vaig anar a veure els barrofets o sigui com no transcendeix massa més vull dir evidentment no buscàvem no buscàvem Inside Out no buscàvem Frozen ni aquestes pel·lícules Totòpolis que hem comentat aquí una mera pel·lícula familiar més en aquest cas només de dibuixos no intervenen en el món i des de luego amb un disseny més acurat dels personatges jo és que sí que tinc certa amor als barrofets però a més la van passar en castellà que era com hòstia si la fots doblada en català per tu sí clar a Barcelona però sí sí vull dir que l'acaben anant doblant aquesta pel·lícula sí no però que em comentaves abans d'entrada que és una pel·lícula infantil a la vella manera és purament per nens no és allò que hi ha una lectura darrere com aquestes de Pixar sí que hi ha una petita lectura incursos feminista ho deixo aquí sí perquè no sé si ho diu la sinopsi és que tampoc vull fer un spoiler dels pitufos la barrofeta segueix sent l'única noia al poble perquè descobreixen una nova aldea entre cometes allà de cop tot són dones i no han vist mai els homes és com allò i això és feminista però ho intenten portar sí perquè també entenen jo crec que allò va passar amb Disney que el públic no són els nens sinó també són els pares i era la Colau a la sala uf no prohibida Rússia prohibida Rússia la pel·lícula però bé sense més i després volia comentar Ghost in the Shell però clar no ho sé jo si puc comentar per DreamWorks jo marxo jo no l'he vist Ghost in the Shell i el programa una mica molt per sobre i el programa ens ho tanca la Fox no? no no era a DreamWorks a DreamWorks sí ho he mirat ara Ferran marxa i la DreamWorks ens tanca el programa no diré massa a veure ve d'un còmic un manga a l'hora que ve d'una pel·lícula animada o sigui un anime el còmic és molt més brutal és molt més gamberro és molt més explícit és molt més sanguinari la pel·lícula sí que es modera una mica més però no deixa de ser aquestes pel·lícules de cult si heu vist a Kira o no vull dir aquestes construccions de personatges bastant destruïts per dins una mica Logan també aquest personatge no tant però un personatge que ha sobreviscut a tot llavors ja hi ha un moment llavors Ghost in the Shell l'adaptació és sí que és veritat que és occidentalitzar Orient perquè al cap i a fi el manga i l'anime és oriental llavors sí que té els conceptes tradicionals del cinema pur i dur de Hollywood de fet la protagonista és Scarlett Johansson més Hollywood impossible més Hollywood impossible bueno Jennifer Lawrence ara sí però Scarlett clar ja ho van a llençar fa molt això i la gent quan va sortir clar però són caracteritzada no? no no no o sigui hi ha molt efecte visual però això és una cosa que jo vull dir em va agradar bastant que era que no no abusaven o sigui evidentment s'ha abusat perquè és una pel·lícula futurista allò que vam comentar de cyberpunk cap on ens porta la tecnologia la història va d'un personatge que té és a dir el reviuen una mica Proyecto Lázaro saps? o sigui Francesc no sé si te'n recordes quan ho parlàvem però té aquest component que precisament ara potser se'ns escapa perquè ja hem vist hem vist Matrix hem vist Proyecto Lázaro hem vist Blade Runner hem vist qualsevol cosa cosa que ens fa pensar bueno és gairebé no dir una història més però sí que és un plantejament semblant no? que és i si el robot té ànima ja però Ghost in the Shell seria com Germinal no? podríem dir que és una de les que va iniciar tota aquesta temàtica clar bueno això tu vas a parlar abans a veure els còmics els coneixes més tu Pol però l'anime la pel·lícula d'animació japonesa inicial va agafar el tema del transhumanisme el fet de millorar els cossos humans a través de tecnologia i va portar-ho al nivell màxim de quan un humà està tan modificat que és un humà o un robot i en el cas que sigui un robot un androide segueix tan inànima o no i d'aquí la pel·lícula d'animació té una profunditat que els còmics no hi és sí o crec que no hi és tant clar és que és més és més jo crec que fa més punts concrets a la pel·lícula o sigui l'adaptació ara en persones reals diguéssim de Ghost in the Shell crec que s'entra totalment en el personatge el protagonista de l'Escarlet evidentment perquè tens l'Escarlet però és més un procés del personatge jo que recordi fa molt que ho vaig llegir però els còmics eren més tocàvem diferents pals pots dir-ho hi havia més pit i cuixa no jo ho vaig passar pel grup de Whatsapp no l'interès que tinc amb la pel·lícula que no he vist perquè s'estrena aquest aquest divendres no, no, no perfecte moltes gràcies és hauran sapigut respectar perquè ja veig clarament que s'inspiren més en l'anime que no en el manga si hauran sapigut respectar o mantenir aquesta intensitat diguéssim psicològica per dir-ho d'alguna manera de l'anime original que alhora ens remet a perdoneu la meva pel·lícula preferida Blade Runner clar clar si això ho hem fet bé a mi m'han guanyat a més una pel·li comercial però amb aquest transfons que a vegades se li dona sobretot en pel·lícules de Hollywood el que en diem taquillazos a vegades per no dir blockbuster per no dir blockbuster per transcendir per transcendir volen també donar-li un punt allò de a tiempo no sé si recordeu aquella pel·lícula del Justin Timberlake In Time és una obra de Hollywood pura i dura d'acció el camí de l'aroll de sempre però clar aquí Ghost in the Shell s'americanitza més però jo la vaig trobar bastant entretinguda jo no soc un gran fan i sé que la majoria de fans li trobaran els mil i un fallos però com per anar a veure una pel·lícula de més de dues hores i no passa pas lent però no creieu que s'està fent servir molt aquest tema doncs del com tu deies d'humanitzar un robot sí hi ha ex-màquina clar és que hi ha un bon bazo és el que comentàvem abans tant a sèries com a pel·lis perquè ara també hi ha el Westworld aquesta que tornem amb el mateix i no sé però és molt bé de la pel·lícula exacte i Ghost in the Shell bé de l'anime bé del manga és que el cinema que jo sàpiga sempre ha tractat d'humanitzar perquè el dia que no ha humanitzat és quan una pel·lícula no ha tingut res sap si el cinema té alguna cosa és que ens pot potenciar aquesta humanització i que humanitzen els robots mentre mentre els robots ens deixin després ens robotitzaran els robots ara de moment anem-ho fent nosaltres però és curiós és una pel·lícula que jo m'ho vaig passar bé per què no dir-ho però conserva un to o sigui conserva un to que no és la típica pel·lícula d'acció no és la típica pel·lícula futurista de fet passen molt no fan allò de ja que hem construït un escenari quan caminen pel carrer no anem a enfocar tot mira tot el que he fet o sigui està molt de fons i això trobo interessant recomanes doncs recomano tot i que sé que la majoria de gent que sigui bastant fan potser que ens denuncien al programa perquè no trobaran que jo he tingut discussions de gent que no l'ha vist encara només ha vist el tràiler i només pel fet d'existir ja està i la versió aquesta més americana més Scarlett Johansson és que al final Scarlett Johansson inclús et diria des de Lucy han intentat fer o Herr posar la veu des de Lucy l'han intentat fer un treure del mainstream de la corrent habitual jo pensava que anaves a dir que Scarlett Johansson l'estan intentant convertir en una heroïna d'acció des de Lucy i vengadora i des de Marvel des de que fa la vida amb Mia amb la Mila Jobovic bueno sí però la Mila Jobovic era una model qualsevol cosa que feia ara entrarem a Resident Evil jo penso que és capaç de fer-ho tot és una bona actriu és a dir no solament és guapetona penso que és una bona actriu que és capaç de jo l'he vist fer alguna cosa no sé quina era una d'aquestes de ciència-ficció no me'n recordo quina era perquè no tinc Lucy Lucy no Lucy és de no Lucy no era Lucy em va agradar molt a mi em va semblar interessant però no aquesta setmana no sé guanyar t'he vist 10 pel·lícules carà eren curtetes però les de Netflix compten perquè llavors t'he guanyat jo les de Netflix sí, compten ah sí? Maig de Déu has vist? carai ara està carregant la sèrie perquè quan torni ja no pugui veure sí, sí t'estic descarregant 10 pel·lícules 10 pel·lícules curtes una es diu Ament d'Antonio Naharro de 10 minuts una altra que es diu La fiesta del cine que està molt divertida estem parlant de Corpacetx sí senyor la llorona la llorona home és que jo com vols que vegi 10 pel·lícules les rúbies i una altra que és del Frandegra d'aquí de Molins precisament o de l'òrbita de Molins que es diu Justicia Justiciera tercera parte Confuc ara té Anihilator aquesta pinta bé una pel·lícula divertidíssima divertidíssima i aquesta seria la secció estic parlant del Mecal Mecal que està fins al 2 d'abril que encara es pot anar allà al centre centre d'arts Santa Mònica molt recomanable els cinemes Girona també que fan molts dels documentals sobretot i aquesta era la secció de Talentos Españoles aquest diumenge la feien no sé si la tornarem a repetir em sembla que no i una altra que vaig veure hi ha un munt de curtmetratges internacionals de competició hi ha com 10 seccions diferents de curtmetratges internacionals jo vaig veure la 6 era la que em tocava en aquell moment i la veritat és que no sé si totes les seccions seran igual tots els blocs diguéssim però aquesta era molt claustrofòbica molt ben fetes molt ben realitzada una que es diu Milimeterle Suïssa una altra que es diu Hobast del Països Baixos una altra es diu Silencio d'Itàlia una altra es diu Camping Lift traduït seria la campana amb Ada perquè tinc aquí el títol en anglès i tu ens recomanaries alguna? la última aquesta última que vaig a dir que és la que se sortia completament de les altres no estava tan ben feta tot i que tenia una qualitat prou potent i a més a més no era tan claustrofòbica però que tocava el tema més candent i més bèstia i que era la més humorística curiosament una que es diu així amb acròstic amb sigles Mamon que les sigles vindrien a dir Monitor Against Mexicans Over Nationwide és a dir simplement el mur de Mèxic ja està construït llavors van tirant a l'altra banda els mexicans el van tirant a l'altra banda i cauen allà cauen al terra reboten i diuen ara què fem aquí i és la menys claustrofòbica excepte pels mexicans i excepte pel i excepte pel pel allò pel Trump no pel Trump que en un moment terminat surt un robot i allà dintre conduint per matar a tots vull dir és una bogeria de pel·lícula super divertida i que la conclusió és que bueno és molt con Fury em recorda avui Iron Sky una pel·lícula no sé si ho coneixeu Iron Sky és una pel·lícula alemana de fa un parell tres d'anys em sembla 2012 i ara de fet aquest any han estrenat la segona part és una de les primeres pel·lícules fetes per Crowfunding allò de la gent i és que de sobte descobreixen que els nazis no van desaparèixer sinó que se'n va anar a la part oscura de la lluna i estan preparant una invasió és una bogeria d'aquestes proporções i és un curtmetratge és un llargmetratge que podien començar amb un curtmetratge però van aconseguir fer el llarg i la van estrenar i la van posar sí, sí va arribar a estar i ara farà la segona part que és no només estaven a la lluna sinó que també estaven al centre de la terra doncs aquesta de Montmont és una producció uruguayana i jo no sé si és la primera però en qualsevol cas serà una de les moltes que es carregarà el senyor Trump directament vull dir que és el carregant d'una manera no ni dels Òscars no ni dels Òscars és la interviu a l'americana la del Quim Jogun la del Quim Jogun Quim Jogun pel temps que tenim a no ser que tu vulguis parlar d'alguna pel·lícula que has vist o vulguis alguna cosa passaríem al tema el Daniel vols dir sí ha parlat de Logan però tens alguna més podem destacar alguna més vinga som-hi ara que estem aviam podem destacar abans ho comentàvem la de la de Kong que per ser una pel·lícula jo quan vaig trobar el títol vaig dir hòstia un altre cop ens foten un altre spin-off de Kong que ara què farem amb això perquè totes acaben sent igual i vaig dir bueno vinga va la vaig a veure vaig la veig i dic mira potser com mira pel·lícula de King Kong no sé si ho és o no ho és però com a pel·lícula és una pel·lícula que s'aguanta bé que té acció que veiem a personatges molt veiem un personatge molt humorista que és el que li dóna el toc aquell divertit a la pel·lícula i jo crec que és una pel·lícula que s'aguanta força bé que és molt dinàmica a mi m'agrada centrar i bueno a mi m'agrada dir diferents títols així ràpidament perquè m'agrada també repassar pel·lícules també pels més petits perquè els més petits també s'ho mereixen he dit pitufos tu has dit els pitufos i tu què has vist i jo anava a dir La vella i la bèstia que és un clàssic que aviam jo he dit mamon això també això també és molt a veure La vella i la bèstia ha tingut crítiques positives crítiques negatives jo vull fer una crítica constructiva però a la positiva perquè a mi em va agradar a mi em va agradar molt la pel·lícula el que passa que estem amb el mateix que la primera que els canvis de temps els intervals de temps els porten una mica malament perquè arriba un moment que no no no pots dir eh pots dir Ferran totalment d'acord i mirava el Pol per una qüestió personal sobre la importància sobre els temps físics a les històries que s'escriuen això és l'altre dia li vaig destrossar diguéssim la moral a través d'ei Pol quants dies han passat això estic malalt jo crec no paro el fred d'ahir continuo és que és això és molt important i clar veus el pare de la vella que se'n va que no sé què i després d'un temps quan la vella ja ha cantat ja ha menjat ja no sé què tornes a veure el pare que encara està de camí i dius hòstia però si la vella ja ha dormit ja ha menjat ja no sé què ja ha passat saps problema d'aquí jo sí problema aquest problema de fer un muntatge bé però bueno la primera ja passa amb la de dibuixos més ben dit amb la de dibuixos ja passa i amb aquesta ho corregeixen però no no acaben de pulir del tot però als nens això no els importa això no perquè fan una suspensió de la realitat pels nens no però a mi em va semblar quan l'estava veient que una de les preguntes que després per encetar el programa de videojocs però era és necessari sí necessari no anava a fer no vull fer una crítica molt destructiva però quan estava veient dic aquests canvis que volíem fer tirant cap al feminista el feminisme amb l'Emma Watson i tot això ho vam comentar l'altre dia però a part que jo no ho veig del tot com a mínim prou radical com per dir que has fet un canvi estem parlant d'una pel·lícula d'animació i d'animació una pel·lícula familiar per nens que dura dues hores deu dues hores i quart vull dir que potser mira per nosaltres a vegades pel·lícula és molt jarmos encara que es manté però però hi ha pel·lícules que anem a les preestrenes i dius bueno és que jo aquí ja ja dius jo sort que no hi ha anuncis perquè si no ja surto jo tinc por que no tingueu temps vosaltres dos convidats mira mira el que tenim per inicial de parlar del tema molt bé ja tenim aquí doncs vinga digues digues jo volia començar perquè aquest matí hem fet unes jornades al CAC al Consell Audiovisual de Catalunya a tres quarts de nou que també potser és això que m'he posat malalt però en Pol està malalt ha quedat clar o no ha quedat clar jo et veig bé ara estic suant és parlar de cinema i sí sí em torno llavors parlava un dels caps del Barcelona Games World que és un potser la fira diguem-ne de videojocs més important que tenim pràcticament l'estat espanyol es diu que és tu ho saps més Ferran potser no no ho sé no ho saps no però sempre hi ha aquesta cosa on hi ha més tema videojoc Barcelona a Madrid clar qui t'estimes més el papa o la mama jo porto dades que han donat allà clar s'han donat ells però jo m'enfio a Catalunya dades Catalunya 120 empreses de videojocs vull dir que no són poques 1.700 treballadors 217 milions d'euros l'any i això representa un 41% més que l'any passat o sigui imagineu com ha crescut a Catalunya només només a Catalunya que el 2010 eren 53 milions o sigui s'ha més que triplicat llavors i l'interessant era que Catalunya representa el 40% de la facturació d'Espanya que també era prou interessant però això era com ja que ha anat això ho relaciono llavors no ha sortit ben bé en el debat que s'ha fet després però jo sí que m'agradaria treure que és amb les estrenes que s'han vist ara últimament que eren Assassin's Creed Resident Evil començament o final de sagas a vegades fa falta o sigui fa falta adaptar videojocs quan cada cop quan cada cop són més cinematogràfics els videojocs toca no suposo quan el Pol em va plantejar el tema de parlar de pel·lícules de videojocs em va fer la mateixa pregunta quina falta fa que existeixin pel·lícules de videojocs quan els videojocs han evolucionat cap a la cinematografia és a dir quan els videojocs cada cop són més pel·lícules que no videojocs m'agradaria fer una apreciació inicial m'agraden molt les dades que ha donat el Pol perquè dona deixa clar perquè és poso cometes important entendre que es puguin fer pel·lícules sobre videojocs hi ha una gran indústria a darrere cada cop més gran de fet és superior a la indústria del cinema aquí m'he deixat aquesta dada que era anualment i mundialment són 99,6 bilions de dòlars en aquest sentit quasi tres quasi un trilló quasi un trilló o sigui estem parlant d'una indústria que evidentment no es pot passar per alt com un no no és que és superior mundialment és superior al món del cinema però també el cinema ha tingut un moment de crisi molt bèstia en canvi els videojocs m'han parat m'agraden aquestes dades i després una altra cosa per molta gent els videojocs encara potser li sonen a mata marcianos és a dir a los marcianitos que ens deien els videojocs tenen 40, 50 gràve anys d'història que semblen pocs comparats en el cinema que en té 100, 120 ja gairebé i no han parat d'evolucionar de fet han coincidit amb el moment més tecnològic que ha avançat més fa 20 anys els ordinadors no tenien res a veure és que el teu telèfon és més potent que l'ordinador que tenies fa 20 anys i els videojocs han evolucionat gràficament tecnològicament inclús de sistemes i llavors han incorporat trames abans un videojoc era tu eres una boleta i aquí tens altres boletes dispara'ls-hi o menja-te-les o apropades o... bé, els petris sí, exacte mentre que actualment ja tens un personatge o tens... inclús ets un alienígena dona igual què passa? que que tinguis una història no vol dir que tinguis una bona història el cinema si alguna cosa has de tenir és alguna cosa que explicar i els videojocs i ara si em permeteu començo una miqueta una petita línia temporal van començar la seva com ho diríem les seves andades pel món del cinema van començar de la pitjor manera possible que van ser adaptant al videojoc que precisament és la música que sona de fons al Super Mario Bros que va sortir l'any 82 recordeu aquesta que l'ha vist? ostres des ni la sabia la pel·lícula és del 93 amb el Bob Hoskins m'agrada que a més el rumor és que va anar borratxo es va arribar a trencar una mà durant el rodatge de fet se li veu caient la mà sí se li veu com es diu això el guix sí, el guix Nadia Escaiola sí, jo també n'he dit això és la pel·lícula és del 93 la vam fer com 5-6 anys després que el videojoc tingués molt d'èxit és un videojoc que cada dia d'avui encara hi ha seqüeles encara estan fent jocs però clar estem parlant d'un videojoc que la trama és com és un joc molt dels principis la trama és tu estàs aquí hi ha una princesa que han raptat ves-la salvar i ja està a més és un món de fantasia de bolets que et fan ser més gran o més petit de tortugues a males que has de trepitjar llavors pots tirar la closca per matar un altre bolet que camina és fantasia pura és bàsicament és això i volen fer una pel·lícula si algú ha vist la pel·lícula que molts l'han vista sabran que no té res a veure amb això de fet avui ho repassàvem amb el Pol un moment i el Pol diu d'en sèrio dic sí, sí i van fer com era a principi dels 90 el que deies abans el cyberpunk van fer una pel·lícula que havia de ser purament permens que havia de ser colorida la van fer gris van fer que fos tot cyberpunk i escalets que hi hagi escalets és que si coneixeu el videojoc no té gaire sentit i van començar molt malament i es van guanyar aquesta mala fama perquè les pel·lícules de videojocs tenen mala fama basades en un videojoc tenen mala fama sí? m'equivoco? és que és un problema generacional jo tinc la sensació que la generació meva que som que ets diferent de la teva doncs no hi hem entrat en això encara potser si hi ha alguna cosa de molta qualitat hi entrarem però no sé i no hi hem arribat i per tant vosaltres ho heu nascut abans que al cinema perquè heu entrat primer amb els videojocs i després ho heu nascut al cinema i per tant és un procés diferent llavors estem jo diria en fases diferents crec que alguna haureu vist de les que comentarem segur bé després hi ha una altra cosa a tenir en compte amb el tema dels videojocs tu quan jugues videojocs els jugues és que ja ho diu la paraula són jocs i quan tu vas a veure una pel·lícula vas a veure o com a mínim escoltar-la i veure-la una altra cosa és que la miris perquè a vegades hi ha pel·lícules que les escoltes però no les sents no les sents dintre i clar els videojocs no només clar quan parles què és una pel·lícula de videojocs és una pel·lícula que es basa en un videojoc però el videojoc té història darrere o no que de fet això és una cosa que comentaré al final de tot si em permets Pol que és per què decideixes una pel·lícula sobre un videojoc concret i és el seu exit econòmic si el videojoc és molt conegut dius oi tots aquells nanos que estan jugant a casa seva els arrosseguem els arrosseguem cap a la sala de cine i també guanyem diners d'aquest pastís tan gros i aquí és el problema clar no es fa això tan bé els bestsellers de literatura igual de fet els videojocs són adaptacions però quan tu adaptes un llibre o adaptes un còmic també l'objectiu principal d'un llibre d'un còmic és explicar una història l'objectiu inicial d'un joc no té per què ser explicar-te una història perquè aquí tots heu jugat al solitari a l'ordinador això és un videojoc heu vist una pel·lícula del solitari? no crideu al mal temps no crideu al mal temps clar els videojocs tenen un component que és la interactivitat que una pel·lícula no té és que t'estàs rient però és que no sé si sabeu que estrenaran la pel·lícula Tetris el Tetris? coneixeu el Tetris? no el Tetris és allò d'unes files que van caient i tu has de fer una fila completa llavors vas acumulant peces i ho haig d'estar enganxat al Tetris és que amb això del solitari m'ha vingut el llenero solitari indirectament és una adaptació de videojocs si vols no el tema és que la interactivitat d'un videojoc no pot ser l'única base d'aquell videojoc com dèiem un solitari o un Tetris mentre que hi ha videojocs que tenen una narrativa el que dèiem que han anat guanyant cinematografia cada cop expliquen històries més complexes a través de bàsicament hi ha un moment que tu arribes a un punt del joc deixes de jugar el joc t'ensenya una minipel·lícula i continues jugant això crea un conflicte i és un problema del món dels videojocs no del cinema que es diu el conflicte ludonarratiu és a dir el diferent que és quan jugues a quan t'està explicant la història però això és un problema dels videojocs què passa? passem-ho al cinema t'interessa que hi hagi una història a explicar i hi ha videojocs actualment que expliquen grans històries i que per mi és important no important però sí és interessant que arribin al cinema perquè si jo no veia cinema m'hagués perdut moltes històries molt interessants i jo sé que hi ha molta gent que no jugarà a videojocs perquè s'han de jugar que s'està perdent grans històries per això des d'un punt de vista ideal penses ah idealista portem aquestes històries cap allà i això és el que esperes que passi està passant? està passant? cada cop més perquè inicialment com deia al principi com deia al principi Super Mario Brothers la primera pel·lícula basada en un joc que no té argument següent pel·lícula així coneguda Street Fighter un videojoc de lluita eh escolta que la pel·lícula és divertida de la seva manera és d'aquelles de mala buena que es diu següent pel·lícula l'any 95 Mortal Kombat un altre videojoc de lluita que a més l'alicent d'aquell videojoc és que era molt violent era aquell que arrencaven un sonarà era aquell que arrencaven els caps d'un cop de puny i es tiraven a punxes era el típic joc que quan va sortir va ser molt polèmic va ser molt polèmic els nens hi jugaven i els pares exacte i així va anar la dinàmica durant molt temps cap a l'any 2000 cap a finals dels 90 que els videojocs també van evolucionar va ser quan la tecnologia de 3 dimensions va permetre que els videojocs s'assemblessin més a la realitat milloren els arguments i llavors ja comença a haver-hi pel·lícules més semblants un exemple el 2001 s'estrena Tomb Raider amb Angelina Jolie quan l'Angelina Jolie va començar a guanyar fama són pel·lícules que bàsicament és com podríem dir que és Indiana Jones però amb noia què passa? que a principi del 2000 quina és la gran pel·lícula que tothom què intentava imitar tothom l'any 2000? Matrix l'acció ara podem fer el que vulguem perquè les imatges amb ordinador ens permeten fer coses impossibles i com deia el Pol abans és cal és necessari i moltes pel·lícules d'aquella època cauen per això perquè al final no tenen res més que l'intent de ser espectaculars i no fan justícia als arguments de videojoc per exemple ja us dic Tomb Raider és un dels meus jocs preferits i és un joc de bàsicament aventures a l'estil Indiana Jones vas a una tomba tancada des de fa molts anys i descobreixes una civilització perduda que llavors hi ha una conspiració que en veritat coses d'aquestes però això no passa em saltaré unes quantes pel·lícules fins a arribar a una que sí que funciona que és Silent Hill d'any 2006 Silent Hill com a videojoc és el que es coneix com un survival horror que bàsicament és tu jugues passes por i has de sobreviure però Silent Hill era molt seriós inclòia un terror molt més psicològic no d'espant no és allò que vas per un passadís i de sobte va, ho susto no, era tota l'ambientació els personatges estaven molt molt trencats per dintre com li agradava anar al Pol i la pel·lícula la veritat és que trasllada això a la pantalla bastant bé fa els seus canvis no va tenir l'èxit esperat però com a adaptació de cinema seria la primera que diríem ei això pot funcionar d'acord però des de llavors 2006 estem a 2007 han passat 10 anys ja amb 10 anys és que directament m'he saltat moltes han fet una llista aquí de noms i mira aquesta sé Bloody Rain fora Alone in the Dark arribem a Prince of Persia que dius Prince of Persia és un videojoc molt antic que va tenir dels 80 que va tenir una mena de rebut al principi dels 2000 que va estar bé és un joc d'aventures Prince of Persia us ho veieu és el príncep de Persia i vam fer una pel·lícula amb qui precisament amb el Jake Gyllenhaal és una pel·lícula sobre un noi de Persia i et posen el noi més americà possible que poden trobar i a més la pel·lícula és molt molt mediocre és molt maca de veure és maca en el sentit mira quin disseny més maco però és que no passa res és transcendent i dius ostres i a més quan els videojocs tenen aquella conte enrere d'eig d'aprimura d'eig nervis claustrofòbiques i la pel·lícula això no el transmet l'any 2014 s'estrena Need for Speed el protagonista és el Paul Walker no Aaron Paul Aaron Paul és l'altre Need for Speed una pel·lícula sobre un videojoc de carreres de cotxes il·legals i per què ho van fer? perquè havia tingut molt d'èxit tota la saga de A Todo Gas Fast and Furious i a més ho fan amb un actor de Breaking Bad que està en auge a més era just era just era just va acabar a Breaking Bad és l'actor no sé si el recordeu és el jovenet és el jovenet el jovenet i era just a més feia molta gràcia jo crec que ja es pot fer spoiler de Breaking Bad al final ell digués per fi per fi hem començat a fer spoiler vinga va ja no parem ja sé per on va el vam veure junts al últim capítol que encara no ens coneixíem el vam veure junts i va ser acaba que ell marxa amb un cotxe plorant però com que s'ha alliberat de tot i es queda el Wonderwall i Need for the Speed comença amb un cotxe plorant i Need for the Speed comença tornant com tipus més capat clar semblava com que haguessin aprofitat i tot el ganxo jo recordo clar la pel·lícula és el que és per acabar aquesta línia que està quedant una mica llarga i acabo l'any passat vam tenir Angry Birds l'adaptació del mòbil del joc de mòbil tan coneguda sorprenentment suficientment entretinguda la dius d'un argument d'uns pollastres que volen recuperar els seus ous a base de tirar-se en tiratxines la pel·lícula d'alguna manera em va treure un argument d'aquí Warcraft que si bé adapta molt bé el to de l'univers del videojoc de fantasia i de guerres a l'estil Senyor de dos Anillos es perd a mi no em va agradar gens és que volia parlar d'això i a mi no em va agradar gens i Assassin's Creed a final de l'any passat una pel·lícula on molts teniu moltes esperances perquè els actors tens a Fassbender tens a Cotillard tens a Jeremy Irons i un argument perquè els videojocs els que l'hagin jugat ho sabran són trames d'història amb teòriques amb corrupteles dels templaris els il·luminat i tot això i Prometia és una pel·lícula que sobretot és lletja avorrida i la fotografia no t'agrada? de Assassin's Creed gens no és que a més no es veu no es veu no es veu és que no és nítid és fosca és una forma és una forma ara fa un mes i mig es va estrenar l'última part de Resident Evil la setena la última no? i que sí de fet es diu Final Chapter de la Mila Jovovi i de fet la volíem veure plegats amb el Pol abans de venir aquí per comentar-la així com a última estrenada de pel·lícula de videojocs i jo amb un rampell alguna cosa em va dir mira de tu primer perquè potser pot salvar el Pol i efectivament li vaig dir Pol Pol no la miris no la miris no estaria pitjor ara és que una setena una setena part és difícil les pel·lícules de Resident Evil que són pel·lícules de zombies resumint totes les pel·lícules de Resident Evil bones bones no han sigut de fet la primera era bastant de fet això ha anat decaient ha anat decaient amb l'absurd però són plaers culpables d'aquelles coses de mira tu però jo inclús diria que la primera és terror com és el joc i les següents potser jo diria que és més acció perquè la primera és molt la primera té tota la part de misteri que li dona molt d'això però és que aquesta última és que no és ni trepidant de fet jo al·lucinava perquè hi ha un moment que la noia està caminant per un carrer i fan aquells muntatges de l'Oburn de 10 planos en 5 segons i dius m'ha passat res i a sobre no he vist si ha passat algú tampoc ho hauria vist i de cara al futur que ara mateix pinta negríssim podem esperar un reboot un altre cop tornar a començar amb la saga Tomb Raider amb una nova actriu com es diu la Winkender la d'ex-màquina la noia d'ex-màquina que a més es basarà en la nova versió de Tomb Raider perquè els videojocs també fan reboot quan un videojoc ja no sap per on anar dius saps què tu anem a començar amb el personatge des de zero i ja està i el rumorejat des de fa segles i jo tenim una juguessa com el Pol de quan faran o no l'adaptació de Metal Gear Metal Gear per qui no ho sàpiga és el videojoc que més cinema té de fet és un joc que tu jugues 5 minuts i mires un vídeo durant una hora i mitja precisament quins són aquests límits és a dir jo crec que trobant el tema dels videojocs entrem en un punt que és el de el cinema treu o sigui adaptar una pel·lícula al cinema i un videojoc al cinema t'ha de portar per exemple la història o el tret visual però clar no la interacció no la jugabilitat que això és el que treu el cinema clar no sé que ara comencem a incorporar noves tecnologies com la realitat virtual i tot això però en si el cinema no ha evolucionat ha evolucionat que hi ha el 3D entre cometes amb unes ulleres pots integrar-te més però clar evidentment no hi ha aquest component llavors també hi ha un estigma potser que tenim molt que és el de a mi m'ha agradat molt el joc però potser no és que m'hagi agradat per la gran història que també però és que quan representaria per centatge un videojoc si no hi pots jugar Metal Gear el 4 jo recordo d'haver-lo haver-me'l comprat i quan hi jugava pensava és això 5 minuts de joc a més un joc una mica l'entès a més que és tema de guerres guerres fredes té molta no? fot bastant castanya amb històries però i de cop entra però entra cine o sigui no pots ni tocar visualitza visualitza el joc deixa el mando a terra i mira durant una hora hi ha híbrids a vegades que és el que el cinema treu que és la jugabilitat a vegades el propi el propi videojoc també t'ho treu i clar és absurd la pregunta és doble cal adoptar el cinema a videojocs però alhora cal incorporar tant la cinemàtica la cinematografia en els videojocs perquè clar després hi ha una segona una segona línia que és el tema de tots els mòbils tablets i tot això que és la jugabilitat que ja ho feia Game Boy però una jugabilitat més portable més d'internet més o sigui videojocs que segurament seran molt més senzills que potser és el que comentàvem abans de l'arcade a l'arcade el joc per jugar no hi ha no et cal una història tu jugues jo me'n recordo no m'ho havia apuntat i no tenia pensat comentar-ho però ara com dèiem els videojocs són jocs però tots sabeu el Cluedo joc de taula Cluedo de misteris hi ha una pel·lícula de Cluedo bastant bona bastant interessant perquè el Cluedo no deixa d'estar basat en els misteris de Sherlock Holmes sobretot del Poirot escolta els videojocs també passa el mateix els videojocs tenen les seves referències ara parlàvem del Metal Gear el Metal Gear podria ser qualsevol pel·lícula militar amb misteris podria ser una mena de com es deia de doble gent sí de gent doble no és gens bon perquè no és gens bon és més aviat les pel·lícules ara no surt el nom com es deia és que és espionatge el personatge que ha fet tant el Harrison Ford com el Ben Affleck que ara l'última l'ha fet ai com es diu aquest personatge donant-li voltes el de Patriota Patriota no que són d'un llibre és un personatge d'un llibre són pel·lícules que els videojocs es pasen també en conceptes sobretot els de trama els que tenen història darrere hi haurà videojocs de zombies hi haurà videojocs de sobretot hi ha molts de militars per el tema dels disparitos i de matar marcianos però hi ha videojocs que són de actualment també hi ha tota una tendència nova a videojocs sobre educar un nen però no educar-lo en plan matemàtica sinó cuidar el sentiment de família en base a un videojoc igual que tu pots veure una pel·lícula que va sobre això una família trencada que s'ha de reconstruir hi ha videojocs que cada cop van més d'això la frontera la diferència entre el videojoc i el cinema en l'entès clàssic del cinema és que el cinema t'explica una cosa i tu l'escoltes i òbviament cadascú pot tenir la seva interpretació mentre que un videojoc tu la vius aquella cosa per molt que juguem al mateix joc no tindrem la mateixa experiència jugant tu i jo perquè tu potser un dia decideixes tirar cap al passadís de l'esquerra i matar tres personatges i jo decideixo anar pel de la dreta i evitar aquests tres personatges i és una l'experiència l'experiència és diferent volies dir Jack Raya sí, exacte perdó exacte ja està buscant una mica no recordava em queda el dubte Ferran i Pol i qui vulgui més de quins videojocs serien aquests que sí que tenen una història que valdria la pena passar a pel·lícula encara no s'ha fet però passar-la bé passar-la bé és que és això i com es faria per passar-la bé perquè has s'inscrit doneu aquí pistes molt ràpid és això és el que ha dit el Pol un joc el pots haver disfrutat no per la seva història sinó perquè mira, és molt divertit parlant del Mario que és la primera adaptació és molt divertit saltar arribar a un barranc superar-lo i el bolet xafar-lo l'absurd que és això dit en veu alta tu ho pots estar disfrutant mentre jugues és addictiu és addictiu exacte igual que fer línies de diamants el 3 en ratlla és el mateix però fer una pel·lícula sobre el 3 en ratlla a part molt addictiu que sigui mira, ara està sonant música del Metal Gear això és Metal Gear pel·lícules videojocs que puguin ser pel·lícules és que ja han existit parlàvem de Tomb Raider que ara tindrà una nova pel·lícula qualsevol pel·lícula que sigui una aventura pot ser interessant pot ser divertida de fet Assassin's Creed ha sigut una bala perduda ha sigut un gran fallo de fet tenien la intenció de fer saga perquè sabien que tenien material per fer una saga una ocasió jo crec jo crec que quan es fan pel·lícules de videojocs has d'intentar que la gent que no ha jugat aquell videojoc entengui la història però és que ara s'inscrit la història estem parlant de Renaixements de Miguel Ángel o sigui qualsevol cosa que va des de la política a l'art a les pel·lícules més d'època amb credos d'assassins és que hòstia potser la densitat del videojoc és molt difícil passar és que no és que el problema és aquest que s'intenten passar densitats que no són necessàries jo no necessito que la pel·lícula del videojoc m'expliqui com es juga el joc necessito que m'expliqui la seva atmosfera el seu to i el seu argument i ha s'inscrit tenint aquest moment tenim un problema de temps i acabo i és això i quan intentin fer això ho faran bé ja està interessantíssim ens donem les gràcies al Ferran Pujol que ja veieu que s'ha explicat molt bé al Paul Ligler i al Daniel Martínez que els n'havíeu hagut com a convidat per aquest programa que hem fet i estem acabant en aquest moment a Molins de Rèi i un paradís de cinema el divendres de 6 a 7 de 7 a 8 de 7 a 8 de 7 a 8 de 7 a 8 jo canvi d'hora Francesc vinga va va Joan la setmana que ve ideologia i filosofia al cinema amb el Jaume toma vinga ja fins la setmana vinent gràcies Ferran gràcies a vosaltres adeu gràcies gràcies gràcies Gràcies.