Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Logan, Kaurismäki i Ghost in the Shell; MECAL i Filmoteca; i el gran debat: quan i com adaptar videojocs al cinema

Resum de l'episodi

Episodi molt complet de Cinema Sense Condicions que arrenca amb una notícia preocupant sobre sales buides al centre de Barcelona i entra de ple en crítiques recents, agenda cinèfila i festivals. La segona meitat se centra en el tema del dia: les adaptacions de videojocs al cinema, amb dades de la indústria, repàs històric, casos d'èxit/fracàs i criteris per fer-les bé.

Debat i crítiques

Notícia: sales buides al centre de Barcelona

  • Es comenta que en una nit de la setmana passada, a diverses sales del Comèdia (grup Balanyà) no hi havia cap espectador i es van cancel·lar projeccions.
  • Hipòtesi: el públic s’ha desplaçat cap a les perifèries i centres comercials (Hospitalet, Badalona), deixant el centre amb menys afluència.

"Barcelona té molts festivals petits però no té un festival gros."

Crítica: Logan (2017)

  • Tancament de la col·laboració de Hugh Jackman com a Wolverine, amb un final digne i potent. Classificació per adults (R) que aporta la brutalitat coherent amb el personatge.
  • Valoracions: una de les millors de la saga X-Men; to crepuscular i homenatge a l’actor.
  • Idea clau: l’R arriba tard però encerta el to madur del gènere.

Crítica: El otro lado de la esperanza (Aki Kaurismäki, 2017)

  • Premi a la Berlinale per direcció. Història de destins creuats a Hèlsinki entre un restaurador i un refugiat siri.
  • Humor sorneguer i subtil, mirada humanista sense carregar les tintes. Obligatòria per cinèfils.
  • Punts forts: estil inconfusible, encadenament d’escenes absurdes fetes amb molta serietat, refinament de l’humor respecte a títols anteriors.

Programació Filmoteca (abril)

  • Cicle dedicat a Jacques Rivette (primer aniversari de la mort), visita de Bertrand Tavernier amb documental sobre el cinema francès.
  • Reivindicació de Maurice Tourneur; focus en cinema xilè dels 60; macro-cicle del centenari de la Revolució Russa (1917–2017); selecció dels millors films de l’any; especial Setmana Santa sobre el dimoni al cinema.

Els Barrufets (2017)

  • Proposta clarament infantil a l’antiga: entreteniment familiar sense segona lectura “per adults”.
  • Subtext lleu: descoberta d’un llogaret de barrufetes que activa una lectura de gènere, però sense carregar el discurs.

Ghost in the Shell (2017)

  • Adaptació “occidentalitzada” de l’anime: més Hollywood (Scarlett Johansson), però manté un to propi i no abusa dels VFX.
  • Temes: cyberpunk i transhumanisme (cos millorat, límit humà-android). Comparacions amb Blade Runner, Ex Machina i sèries com Westworld.
  • Veredicte: entretinguda, centra el viatge interior del personatge; els fans ortodoxos hi trobaran pegues, però funciona com a blockbuster amb pòsit.

MECAL i curtmetratges

  • Recompte de peces al festival MECAL (Santa Mònica / Cinemes Girona). Bloc internacional amb curts claustrofòbics molt ben realitzats.
  • Destaca “M.A.M.O.N.” (Monitor Against Mexicans Over Nationwide): sàtira del mur de Trump amb humor absurd i to a l’estil Iron Sky.

Kong: Skull Island i La Bella i la Bèstia (2017)

  • Kong: ritme alt i to divertit; com a “pel·li de Kong” és discutible, però s’aguanta molt bé com a aventura.
  • La Bella i la Bèstia: encert visual i musical, però problemes de continuïtat temporal en el muntatge; durada llarga per a públic infantil.

Tema central: Videojocs al cinema

Per què adaptar videojocs?

  • Dades (Catalunya): ~120 empreses, ~1.700 treballadors i ~217 M€ anuals (un +41% interanual). El sector català representa prop del 40% de la facturació d’Espanya.
  • Dades (món): prop de 99,6 bilions de dòlars anuals. Indústria que ja supera el cinema en volum global.
  • Motivació: aprofitar IPs populars per portar grans històries a públic que no juga, però sense confondre mecàniques amb narrativa.

Desafiaments clau

  • Interactivitat vs. visionat passiu: el joc és experiència; el cinema és relat. Cal traduir to, atmosfera i conflicte, no la “jugabilitat”.
  • Ludonarrative dissonance: xoc entre el que fas jugant i el que “explica” el joc a les cinemàtiques.
  • Accessibilitat: ha d’entendre-la qui no ha jugat. Evitar l’excés de lore i explicar una història tancada.
  • Evitar decisions cosmètiques (p. ex. “americanitzar” personatges) que buiden l’obra del seu context.

Breu història de les adaptacions (veredictes ràpids)

  • Inicis 90: Super Mario Bros. (1993) → desviació cyberpunk que no entén l’original; Street Fighter (1994) i Mortal Kombat (1995) → divertiments pulp, però prima la marca sobre el relat.
  • Anys 2000 “efecte Matrix”: Tomb Raider (2001) → espectacle i estrella, però més estil que arqueologia d’aventures.
  • Primer èxit crític: Silent Hill (2006) → terror psicològic i atmosfera traslladats amb encert.
  • 2010s: Prince of Persia (2010) → visualment polit, narrativament buit; Need for Speed (2014) → busca el filó de Fast & Furious; Angry Birds (2016) → sorprenentment funcional; Warcraft (2016) → fidel en to, embolic narratiu; Assassin’s Creed (2016) → cast de luxe, però fosca i avorrida; Resident Evil: The Final Chapter (2017) → saga esgotada, muntatge confús.

Bones pràctiques i futur

  • Centrar-se en: personatges, to i conflicte; no “explicar com es juga”.
  • Fer-la autònoma i llegible per no jugadors; la fidelitat és de sensacions, no de mecàniques.
  • Futur immediat: reboot de Tomb Raider amb Alicia Vikander; rumors persistents de Metal Gear (IP altament cinematogràfica, però complexa en durada i to).

"No necessito que la pel·lícula m’expliqui com es juga: necessito que m’expliqui el seu to i el seu argument."

Cites destacades

"El cinema, que jo sàpiga, sempre ha tractat d’humanitzar; quan no ho fa, la pel·lícula es buida."

"Quan intentin portar l’atmosfera i el relat –i no la mecànica–, les adaptacions funcionaran."

Paraules clau i conceptes

  • Transhumanisme
  • Cyberpunk
  • Survival horror
  • Ludonarrative dissonance
  • Reboot
  • Blockbuster
  • Adaptació

Seccions de l'episodi

Notícia: sales buides al Comèdia (BCN) i causes possibles

Notícia: sales buides al Comèdia (BCN) i causes possibles

1:20

S’explica que algunes sales del Comèdia (grup Balanyà) es van trobar sense públic i van cancel·lar projeccions; es debat el desplaçament del públic cap a perifèries i centres comercials.

Sintonies gamer a l’obertura

Sintonies gamer a l’obertura

5:53

Ferran Pujol contextualitza la música de la London Philharmonic Orchestra versionant temes de videojocs, preludi del tema central.

Crítica: Logan

Crítica: Logan

6:36

Tancament de Wolverine amb to madur i classificació R; final emotiu i oportú; debat sobre la coherència i tardança del to adult al personatge.

Crítica: El otro lado de la esperanza (Kaurismäki)

Crítica: El otro lado de la esperanza (Kaurismäki)

9:30

Elogi del seu humor sorneguer i humanisme; destins creuats a Hèlsinki; recomanada com a visió obligada per cinèfils.

Agenda: Filmoteca d’abril

Agenda: Filmoteca d’abril

17:53

Cicles (Rivette, Revolució Russa, dimoni al cinema), visita de Bertrand Tavernier amb documental; focus en Maurice Tourneur i cinema xilè dels 60.

Crítica ràpida: Els Barrufets

Crítica ràpida: Els Barrufets

22:30

Proposta infantil clàssica sense segona lectura per adults; toc lleu de gènere amb descoberta d’un llogaret de barrufetes.

Crítica: Ghost in the Shell (2017)

Crítica: Ghost in the Shell (2017)

23:59

Adaptació occidentalitzada però amb to propi; reflexions sobre cyberpunk i transhumanisme; comparacions amb Blade Runner, Ex Machina i Westworld; veredicte: entretinguda.

Festival MECAL i curts destacats

Festival MECAL i curts destacats

31:11

Bloc internacional i ‘M.A.M.O.N.’ com a sàtira del mur; referència a ‘Iron Sky’ i a la bogeria lúdic-satírica com a via d’impacte.

Ràfega de crítiques: Kong i La Bella i la Bèstia

Ràfega de crítiques: Kong i La Bella i la Bèstia

34:10

Kong: aventura efectiva i humor; Bella i Bèstia: encerts i problemes de continuïtat temporal i durada per a públic infantil.

Indústria i marc del debat: videojocs → cinema

Indústria i marc del debat: videojocs → cinema

37:38

Dades de pes del sector a Catalunya i al món; motivacions per adaptar; idea de portar grans històries a no jugadors.

Els inicis de les adaptacions i la seva mala fama

Els inicis de les adaptacions i la seva mala fama

41:08

Super Mario Bros. (1993) i el desajust amb l’obra original; Street Fighter i Mortal Kombat com a pulp primerenc que prima la marca.

Era 2000 i ‘efecte Matrix’: Tomb Raider

Era 2000 i ‘efecte Matrix’: Tomb Raider

46:50

Estrella i estil per damunt de l’aventura arqueològica; el context d’eufòria de VFX marca el to.

Primer gran encert: Silent Hill

Primer gran encert: Silent Hill

47:45

Transposició reeixida de l’atmosfera i el terror psicològic del videojoc; cas d’estudi positiu.

Altres 2010s: Prince of Persia i Need for Speed

Altres 2010s: Prince of Persia i Need for Speed

48:36

‘Prince of Persia’ visual però buida; ‘Need for Speed’ intenta captar el filó Fast & Furious amb l’estrella de Breaking Bad.

Recents: Angry Birds, Warcraft, Assassin’s Creed i RE: Final Chapter

Recents: Angry Birds, Warcraft, Assassin’s Creed i RE: Final Chapter

50:28

Angry Birds funcional; Warcraft fidel en to però confusa; Assassin’s Creed lletja i avorrida malgrat el càsting; Resident Evil final esgotada i de muntatge caòtic.

Futur: Tomb Raider (reboot) i el somni de Metal Gear

Futur: Tomb Raider (reboot) i el somni de Metal Gear

52:42

Nou Tomb Raider amb Alicia Vikander; rumors persistents d’una adaptació de Metal Gear, IP molt cinematogràfica però complexa.

Com fer-ho bé: criteris d’adaptació i límits del mitjà

Com fer-ho bé: criteris d’adaptació i límits del mitjà

53:30

Debat sobre interactivitat vs relat, *ludonarrative dissonance*, exemples (Cluedo), i la tesi central: cal adaptar to i conflicte, no mecàniques; la pel·lícula ha de ser autònoma per a no jugadors.