Cinema sense condicions del 28/3/2017 — Logan, Kaurismäki i Ghost in the Shell; MECAL i Filmoteca; i el gran debat: quan i com adaptar videojocs al cinema

Resum de l'episodi

Episodi molt complet de Cinema Sense Condicions que arrenca amb una notícia preocupant sobre sales buides al centre de Barcelona i entra de ple en crítiques recents, agenda cinèfila i festivals. La segona meitat se centra en el tema del dia: les adaptacions de videojocs al cinema, amb dades de la indústria, repàs històric, casos d'èxit/fracàs i criteris per fer-les bé.

Debat i crítiques

Notícia: sales buides al centre de Barcelona

• Es comenta que en una nit de la setmana passada, a diverses sales del Comèdia (grup Balanyà) no hi havia cap espectador i es van cancel·lar projeccions.

• Hipòtesi: el públic s’ha desplaçat cap a les perifèries i centres comercials (Hospitalet, Badalona), deixant el centre amb menys afluència.

"Barcelona té molts festivals petits però no té un festival gros."

Crítica: Logan (2017)

• Tancament de la col·laboració de Hugh Jackman com a Wolverine, amb un final digne i potent. Classificació per adults (R) que aporta la brutalitat coherent amb el personatge.

• Valoracions: una de les millors de la saga X-Men; to crepuscular i homenatge a l’actor.

• Idea clau: l’R arriba tard però encerta el to madur del gènere.

Crítica: El otro lado de la esperanza (Aki Kaurismäki, 2017)

• Premi a la Berlinale per direcció. Història de destins creuats a Hèlsinki entre un restaurador i un refugiat siri.

• Humor sorneguer i subtil, mirada humanista sense carregar les tintes. Obligatòria per cinèfils.

• Punts forts: estil inconfusible, encadenament d’escenes absurdes fetes amb molta serietat, refinament de l’humor respecte a títols anteriors.

Programació Filmoteca (abril)

• Cicle dedicat a Jacques Rivette (primer aniversari de la mort), visita de Bertrand Tavernier amb documental sobre el cinema francès.

• Reivindicació de Maurice Tourneur; focus en cinema xilè dels 60; macro-cicle del centenari de la Revolució Russa (1917–2017); selecció dels millors films de l’any; especial Setmana Santa sobre el dimoni al cinema.

Els Barrufets (2017)

• Proposta clarament infantil a l’antiga: entreteniment familiar sense segona lectura “per adults”.

• Subtext lleu: descoberta d’un llogaret de barrufetes que activa una lectura de gènere, però sense carregar el discurs.

Ghost in the Shell (2017)

• Adaptació “occidentalitzada” de l’anime: més Hollywood (Scarlett Johansson), però manté un to propi i no abusa dels VFX.

• Temes: cyberpunk i transhumanisme (cos millorat, límit humà-android). Comparacions amb Blade Runner, Ex Machina i sèries com Westworld.

• Veredicte: entretinguda, centra el viatge interior del personatge; els fans ortodoxos hi trobaran pegues, però funciona com a blockbuster amb pòsit.

MECAL i curtmetratges

• Recompte de peces al festival MECAL (Santa Mònica / Cinemes Girona). Bloc internacional amb curts claustrofòbics molt ben realitzats.

• Destaca “M.A.M.O.N.” (Monitor Against Mexicans Over Nationwide): sàtira del mur de Trump amb humor absurd i to a l’estil Iron Sky.

Kong: Skull Island i La Bella i la Bèstia (2017)

• Kong: ritme alt i to divertit; com a “pel·li de Kong” és discutible, però s’aguanta molt bé com a aventura.

• La Bella i la Bèstia: encert visual i musical, però problemes de continuïtat temporal en el muntatge; durada llarga per a públic infantil.

Tema central: Videojocs al cinema

Per què adaptar videojocs?

• Dades (Catalunya): ~120 empreses, ~1.700 treballadors i ~217 M€ anuals (un +41% interanual). El sector català representa prop del 40% de la facturació d’Espanya.

• Dades (món): prop de 99,6 bilions de dòlars anuals. Indústria que ja supera el cinema en volum global.

• Motivació: aprofitar IPs populars per portar grans històries a públic que no juga, però sense confondre mecàniques amb narrativa.

Desafiaments clau

• Interactivitat vs. visionat passiu: el joc és experiència; el cinema és relat. Cal traduir to, atmosfera i conflicte, no la “jugabilitat”.

• Ludonarrative dissonance: xoc entre el que fas jugant i el que “explica” el joc a les cinemàtiques.

• Accessibilitat: ha d’entendre-la qui no ha jugat. Evitar l’excés de lore i explicar una història tancada.

• Evitar decisions cosmètiques (p. ex. “americanitzar” personatges) que buiden l’obra del seu context.

Breu història de les adaptacions (veredictes ràpids)

• Inicis 90: Super Mario Bros. (1993) → desviació cyberpunk que no entén l’original; Street Fighter (1994) i Mortal Kombat (1995) → divertiments pulp, però prima la marca sobre el relat.

• Anys 2000 “efecte Matrix”: Tomb Raider (2001) → espectacle i estrella, però més estil que arqueologia d’aventures.

• Primer èxit crític: Silent Hill (2006) → terror psicològic i atmosfera traslladats amb encert.

• 2010s: Prince of Persia (2010) → visualment polit, narrativament buit; Need for Speed (2014) → busca el filó de Fast & Furious; Angry Birds (2016) → sorprenentment funcional; Warcraft (2016) → fidel en to, embolic narratiu; Assassin’s Creed (2016) → cast de luxe, però fosca i avorrida; Resident Evil: The Final Chapter (2017) → saga esgotada, muntatge confús.

Bones pràctiques i futur

• Centrar-se en: personatges, to i conflicte; no “explicar com es juga”.

• Fer-la autònoma i llegible per no jugadors; la fidelitat és de sensacions, no de mecàniques.

• Futur immediat: reboot de Tomb Raider amb Alicia Vikander; rumors persistents de Metal Gear (IP altament cinematogràfica, però complexa en durada i to).

"No necessito que la pel·lícula m’expliqui com es juga: necessito que m’expliqui el seu to i el seu argument."

Cites destacades

"El cinema, que jo sàpiga, sempre ha tractat d’humanitzar; quan no ho fa, la pel·lícula es buida."

"Quan intentin portar l’atmosfera i el relat –i no la mecànica–, les adaptacions funcionaran."

Paraules clau i conceptes

• Transhumanisme
• Cyberpunk
• Survival horror
• Ludonarrative dissonance
• Reboot
• Blockbuster
• Adaptació