Loveless, Relatos salvajes i un viatge pel cinema d’animació (Disney, Ghibli, Pixar) + els premis de Pol Diggler

It's a little old, dear old, don't bother me. 9930 exists. Tentent que potser havia acumulat massa... Cinema sense condicions. Fins demà! Bona nit! Som aquí, un dimarts més, disposat a parlar de cine, de cinema, de cinema i sense condicions. Amb l'equip de sempre, a més a més a mi, amb un convidat que ens fa molta il·lusió que estiguin aquí, perquè no solament és amic nostre, sinó que és un professional de l'ensenyament d'anglès, que de fet és professor d'anglès a un centre públic des de fa més de 31 anys i té un ventall d'alumnes que van dels 5 als 6 anys o fins als 12 aproximadament, però que també és un gran aficionat al cinema i, perquè diu ell, explica a ell que des dels 5 o 6 anys anava a les sessions dobles que feien al barri i que li agrada tota mena de cinema, ciència-ficció, drama, comèdia, animació. Avui, de totes maneres, ens parlarà de cinema d'animació, però no perquè sigui el que més li agrada, sinó perquè va ser conversant ell i jo sobre això quan va sortir la idea que vingués a la ràdio i ens expliqués les seves idees. Amb ell, haig de conversar de les maneres que li agrada més l'animació amb ell que a mi. I, de fet, ha vist moltes més coses d'animació que no pas jo. Llavors, em pensava, bueno, doncs vine, ens expliques tot el que tu saps, que ja sé que en saps molt, i un altre dia ja quedes convidat a partir d'ara per tornar al programa i explicar qualsevol de les coses dels altres temes que siguin de ciència-ficció, de drama, de comèdia, etc. Per tant, Joan Agut, benvingut, gràcies per estar aquí. Hola, bona nit. Bona nit. I presento-vos de més també la resta de l'equip que està avui aquí, la Carme Nebot que s'acaba d'instal·lar ràpidament a l'estudi. Hola, bona nit, bona nit. El Pol Diggler, que a més a més li hem de fer una pregunta especial perquè ens acabem de sabantar que ha guanyat 4 premis aquesta setmana. i ens hauries d'explicar, encara que fos breument en aquesta presentació, què dimoni està tan premiat, perquè no ho sabem. Ui, se m'escolta? Se t'escolta, se t'escolta. Sí, t'escolta, eh? Sí, sí, sí. Estem molt interessats en escoltar-te. Bé, ho vam fer amb l'equip que estem de rodatge sempre, que és Fergat, vam fer un curt ràpid, que es diu, en un cap de setmana et donen unes premisses i d'un divendres a un dilluns has de fer un curt metratge. En aquest cas, el dissabte, vam fer una gala al Born i ens ho hem endut a millor direcció i a millor música. i vindria a ser un musical molt absurd. Molt absurd. I després hi ha l'altre, que és potser el més seriós que hem fet mai, que a més és amb subvenció de l'ISEC, amb la PAC pel mig, amb Catalán Films i això, i venim als Estats Units de guanyar dos premis a millor actriu i a millor música, també. Així que sí, sí, sí. I com es diu aquesta pel·lícula? Aquesta es diu, són inicials, que és IPIS, que vindria a ser qui paga mana, a IPIS, i ja parlarem un dia, si voleu, ja. Avui, no sé. Bueno, quan vulguis. Bueno, enhorabona. Enhorabona, felicitats, moltes felicitats. I per quan el primer llarmetratge? Ui, és la pregunta. A veure, si és com preguntar, i per quan el nen? Del milió, naturalment, perquè deu ser el milió. Sí, d'euros. Exacte. No, ens interessa més el llarmetratge que el nen. Vale, vale. Doncs el llarmetratge, a veure, tenim un esquema. De fet, la nostra intenció és presentar, anar a fer un networking, que es diu, no? Anar a intentar trobar coproduccions i això, a sitges de l'any que ve. O sigui, aquest octubre. Llavors, tindrem tot l'any per intentar preparar un tractament, un esquema de... Però ja us avanço ara que... una mena de distopia, ja us dic ara. Si la fantàstica o de terror? I en català. Distopia catalana. Sí, sí. Sobre l'ànima i sobre transmigració d'ànimes i transgènere. Només dic això. Caram, caram, ens deixes estorats, eh? Dóna per un... Inquiètic. Dóna per un film d'animació, eh? El transgènere serà explícit? Ui, és que no ho tenim molt clar. Hem de veure aquí, a veure... No, home, és per donar idees. No, ens sabem que és una cosa de cereals, això de transgènere. Gènic. Monsanto. Sense olis de palma. Bé, seguim la presentació. Pepe Mengol, que està... Hola, bona tarda. Bona tarda. I en Joan Sardà, que... Hola, què tal? Val la pena dir, pels que no ho sàpiguen, que el programa, que sempre acostuma a tenir dues parts, una part que parlem de les pel·lícules que hem vist, de les estrenes que venen, de lo que recomanem, de lo que no recomanem, i una segona part, que per això tenim aquest convidat tan especial, que ens fa tanta il·lusió que estigui avui aquí, que parlem d'un tema. Llavors, com que el tema parlant ell i jo, doncs així, amb una tertúlia, amb una xerrada informal, va sortir el tema d'animació, la segona part del programa, avui, en Joan Agut, ens parlarà del cinema d'animació. Sense més, potser podríem començar a parlar de... Jo crec que és la pel·lícula que estrenaran el divendres, que serà la pel·lícula de la setmana, és la pel·lícula que la gent en parlarà més, perquè és una manera de descobriment, és a dir, és un director rus, que té un nom molt difícil de pronunciar, que es diu Andrei... Andrei Esbiaginsep. Esbiaginsep, sí senyor. Esbiaginsep. Que la van passar al bolitxe, que suposo que la faran a partir del divendres, el mateix bolitxe, que es diu Loveless, que ara està de muntre això de Goodless, Lotless, això, perquè aquí l'han treballat per Cinamor, que és la traducció... Si hi ha algun rus que ens escolta, és Neliu Bob, en rus. Doncs com que tu l'has vista, només els tres a la vegada, però comencem per tu. Què et va semblar la pel·lícula? Molt bé, és una pel·lícula que em va agradar molt, és una pel·lícula que té una filmació, una filmació que recorda estar inscrita dintre la corrent de cinema nòrdic, que podria anar des de Berman fins als hongaresos, amb tocs de Tarkowski, jo penso, la monumera. Sí, Tarkowski també pot sortir, però també hi ha moments que recorda Antonioni, fins i tot Bresson, perquè és una pel·lícula que... I Sokourov. També, efectivament. Per això dic que està... Es pot incloure dintre la millor tradició de cinema europeu nòrdic, podríem dir. Llavors, bueno, és una pel·lícula que és la cinquena d'aquest realitzador, i les dues darreres, Leviatán i Helena, ja van tindre una importància en festivals notable. Des de la primera, del 2003, que és del retorn, ja va guanyar el lloc d'or del Festival de Venècia, que ha sigut, es veu, totes les demènes estan multipremiades, no? Premiades multipremiades a tot arreu, eh? Estic veient que mínim han anat els Òscars, ja d'entrada, i l'Ofles, el que esteu comentant ara mateix, va a l'Òscar... Premi del jurat a Cants. Premi del jurat, sí. Globus d'or nominat, els Vacta... I va representant a Rússia, va ara als premis d'Òscar. A millor pel·lícula... Russa. Estrangera. Estrangera, de parlar o no anglesa. De parlar o no anglesa. Bé, ja dic, la pel·lícula té una textura... Extraordinària. Sí, que la fa molt especial. tracta d'un problema de parella. Podríem dir que és una parella amb la seva fase última de descomposició, però tenen tots dos un problema, que és un fill. No expliquem el que passa després, eh? No, no, no. No, no, no. No, no, no. Tots dos han arreglat la seva vida per una altra banda, però a partir d'aquí sorgeixen els problemes. Sí. I a partir d'aquests problemes tenim una crítica severa de la societat actual russa. i, a més a més, podríem dir que també és una mica, posa en evidència, una espècie d'ammirallament que tenen els russos amb tot el que és occidental. Amb el capitalisme. Fins al punt en què gairebé no surt alfabet cirílic, en cap anunci, ni... No, tot són alfabet llatí. És molt curiós. Després, bueno... I això ho interpretes perquè... Interpretes perquè el que vol és anar al món? Perdó? Sí. Busca projecció internacional. En certa manera, sí. En certa manera, sí. Em sentiu a mi? Es busca una imitació dels rols americans, que segurament, igual que fa 30 anys estaven envirats per tindre la Coca-Cola i els texans, doncs ara estan envirats per tindre una espècie d'apartaments de disseny, amb grans obertures i grans espais, etcètera. I després, doncs, tu ho veus allà com... Però també hi ha una qüestió de producció, que hi ha una producció... La producció és francesa. Europea. Sí, no parla això. Del canal Arte i tot això. Sí, sí. I aleshores, vull dir, aquesta producció europea, si no fos una crítica del sistema rus, tampoc interessaria, diguéssim, en el públic occidental. Clar. Però la crítica és molt forta, molt dura, és una pel·lícula molt pessimista, molt pessimista, i generalment, és a dir, sorprèn, eh? No dona concessions a res, eh? I, a més a més, el que té és que, tot i ser una pel·lícula d'un ritme lent, aquest ritme està molt justificat perquè, evidentment, hi ha tota una sèrie de diàlegs entre les parelles diverses que hi ha i el matrimoni, i aquests diàlegs són molt complets, molt interessants. O sigui, no són d'aquells que... és per cobrir un moment de trànsit cap a una altra escena, sinó que, a més, ja tenen un gruix. Després, per exemple, hi ha una cosa que a mi em va agradar molt, i és que les escenes de sexe que n'hi ha són sempre fotografiades en penombra i en un pla general. De tal manera que, més que veure el que s'està produint, el que veiem és el comportament i com arriben a aquest comportament i com surten d'ell. És a dir, és tot una reflexió i unes dades que ens donen sobre els personatges. Està molt ben treballada, la pel·lícula. El guió és extraordinari. El guió també és del propi director. És del propi director. I un que treballa amb ell sempre. Sí, una senyora. Que es diu Oleg Negin. Oleg Negin, que ja ha fet 3 o 4 guions més amb ell. Ha fet L'Eviatant, que també era... Es veu que era una pel·lícula... Jo no l'he vista, perquè no he vista cap. És la primera pel·lícula que veig d'ell. I pel que veig és que aquí a Europa en general, o almenys aquí a Espanya, no han arribat d'aquelles pel·lícules. L'Eviatant no ha arribat? Sí, L'Eviatant sí. Jo no la vaig veure. Jo tampoc. Si va arribar no la vaig veure. Aquí a les puntuacions, L'Eviatant està per sobre, inclús, de l'Oblés. Hi ha una cosa que m'agradaria comentar, i és que ell... I el retorn encara està per sobre, el retorn, la primera, del 2003. Ell... Té un buit en l'IMD. Amb entrevistes que ha donat fent promoció de la pel·lícula, va comentar que té una admiració molt gran, d'aquí venen aquests diàlegs, segurament, que dic entre les parelles, té una admiració molt gran per Berman, i concretament per Secretos d'un matrimoni. Llavors, aquí... Sí, sí. Aquí es veu un punt on probablement ell va veure tot, i que, ja dic, és una obra molt personal, en la que sí que es veu l'espetjada, és el que ell ha mamat de cinema, però tot això ho ha absorbit per donar-nos-ho en una... En una porció nova. Transformat amb la seva visió personal. Sí, sí. És una pel·lícula molt recomanable. Molt recomanable. jo crec que serà la pel·lícula de la setmana que ve de llarg, perquè tothom en parlarà molt bé. Sí, molt recomanable per a gent que li agradi el bon cinema, perquè, en fi, un espectador normal potser trobarà que... Que no és comercial. No, sí, pot haver gent que surt i dient, oi, que lenta. Clar. Clar. Jo crec que, a més a més de... O que freda. O que freda, sí. Sí, però, bueno, són coses que, per exemple, mai se li diu a una tortuga, o que lenta. I, en canvi, se li diu a les pel·lícules. És curiós. Bueno, és que n'hi ha algunes que ho són, eh? Una tortuga freda, tampoc. No. No n'hi ha. No, a mi el que em sorprèn més de la pel·lícula és que és veritat que hi ha un anàlisi molt de la parella i és un despietat reflex a la vegada, a través de la parella, de la societat russa d'aquest moment. Home, es veu una societat, per exemple, deixem de banda ja la part de policia, però el que és l'organització civil és una organització que estan treballant com un comando. O sigui, treballen en una organització militaritzada. És increïble. El reflex... Bueno, ells van a la policia perquè els solventin el cas de la desaparició del nen, però la policia està absolutament desbordada. I llavors, per això, la mateixa policia recomana que vagin a una espècie d'ONG que està treballant 24 hores al dia per buscar gent desapareguda. Sí, sí, una pel·lícula pessimista, eh? De totes maneres, o sigui, que et deixa tocat, eh? Et deixa... Per tant, doncs, conta, desgraciadament, els que hem estudiat història i el que ens hem seguit des que 1917 va passar a la Unió Soviètica, que vegis ara que tot allò ha desencadenat un món tan gairebé pitjor que el que vivim nosaltres, eh? Perquè la sensació que dóna és que està molt més deshumanitzat, molt més fred, molt més sense cordialitat, sense... Bé, tot és negatiu. És una crítica tan despietada que, bueno, que es veu que l'Eviatán era una pel·lícula que, en certa mesura, l'anterior, l'anterior de la Fadugas, que jo no l'he vista, parla que era un atac directe al Putin. O sigui, que es veu que tot l'argument... el guió, etcètera, atacava directament al Putin. I, per tant, clar, per això, suposo que l'Arte i Europa, doncs, una mica, doncs, l'han recolzat. Sí, i ell s'encobreix sempre de l'atac. Ell diu que el seu territori no és Rússia, sinó que és la cinematografia. Ja. I per aquí va. Una cosa, no volia acabar sense fer un reconeixement a Marina Spivak, que és l'actriu protagonista extraordinària. Una noia... Mariana. Marina, tinc jo. Mariana. Bé, és igual. Que no sigui com la d'En Cuerpo i Alma, que era Marica. Mariana, Mariana. És Mariana. Mariana, amb Y. Mariana, és igual, no cal... No és important, això. Això és el que he trobat aquí. No, no, això és anecdòtic. És segur que és el director, en aquest moment, rus més prestigiat en l'actualitat. O sigui, és un dels directors... Però jo penso... Jo penso que, en relació amb el que estava dient ara en Pep, ell va més enllà de Rússia. Sí. Evidentment, deu ser un anti... Antiputin? Hosti, això queda molt malament, no? Vull dir, una persona que està en contra de la política de Vladimir Putin. És evident. Està clar, perquè si no, no denunciaria aquest marasme existencial que... Que es viu, la pel·lícula. Que omple tota la pel·lícula. Tota la pel·lícula, sí. però jo penso que aquesta societat, vull dir, també la podem trobar... Sí, sí. Al costat de casa. No cal anar massa lluny. Vull dir, és rus, perquè ell és rus i ell tindrà tota la seva tradició i tot això, però aquesta pel·lícula interpel·la, vull dir, i és aquesta famosa maraula que tothom fa servir, però interpel·la a la societat sencera d'arreu del món. Estic d'acord. Vull dir, perquè a mi el que em va sobtar és poder-ho comparar amb el cine soviètic, amb el cine soviètic històric que havíem vist fins ara, vull dir, que ja no hi ha ni el soldat heroi ni l'obrer exemplar, no hi ha heroi positiu, vull dir, tothom va a la deriva, és una... I... No ho sé, jo trobo que s'ha de dir, bueno, com que el Pep i tu ja heu parlat molt, em queda molt poc de dir-ho, però, per exemple, hi ha una presència, no hi ha el soldat heroi ni l'obrer exemplar, però sí que hi ha una presència del passat indiscutible, jo ho trobo a l'escena de l'àvia, del nen, i ho trobo a l'escena de l'edifici... El passat pròxim o el passat passat? El passat pròxim, el passat de la dictadura del proletariat, per parlar així, no? del règim stalinista, perquè fins i tot se'n parla d'Stalin, vull dir, a l'àvia, algú la descriu com un Stalin amb faldilles. I, doncs, hi ha aquesta àvia i hi ha un edifici desballestat al costat de la natura, és a dir, ells viuen en apartaments de luxe, però sempre al costat dels apartaments hi ha un bosc amenaçador, hi ha la natura amenaçadora, que és on es perda el nen, no? I realment aquest contrast, vull dir, que també es feia servir a la pel·lícula hongaresa en cuerpo y alma, aquest contrast entre la natura i la societat moderna, encara que allà sí que hi havia optimisme, al final, sí que hi havia, no, aquesta desolació exasperada que hi ha en aquesta pel·lícula, vull dir, perquè, per exemple, per mi, la primera part de la pel·lícula és gairebé com l'Antonioni, ja ho ha dit en Pep, de l'era de la incomunicació, després, el conflicte és la desaparició d'un personatge igual que l'aventura d'Antonioni, vull dir, el que desencadena el conflicte és la desaparició, l'aventura era la desaparició d'una senyora i aquí és la d'un noi. Hi ha una cosa també que em va xocar molt i és quan una escena en què està dinant ella a la feina i li està comentant amb un company a la feina i diu, escolta, tenim problemes amb la dona i tal, diuen, cuidar, que tenim la festa decidant i aquí s'ha de vindre amb la dona i el fill, eh? I si no et jugues, et jugues la continuïtat a l'empresa, eh? Això passa a Rússia és molt sorprendent, eh? Eh, cuidado, eh? No, no creguis. No, però... No perquè inclús amb la canalla són molt aquí diríem clàssics. Estrictes. Doncs això queda molt clar, eh? És a dir, ell arriba un moment que inclús es planteja si portarà una altra dona per no mostrar que està separat. Per dir, ei, tot està a mordes. Tot està correcte, tot està a mordes, imagina't tu, vull dir que per allà és molt important. És una de les coses que també té a veure amb En Corpo i Alma que el lloc de dinar de l'empresa és on hi ha unes converses que et donen el marc general de la situació de vida d'aquesta gent. És un altre punt de contacte amb aquesta relició. És un altre punt de contacte. Però a més a més és que a mi el que em va sorprendre és que en la Rússia actual la religió i la família tinguessin el paper preponderant que es veu que tenen perquè sense religió i sense la família aquella gent no són absolutament res. Una cosa que a la societat occidental vull dir, no estem necessitant. o com a mínim no està necessitant la societat sencera. Però és que això és últimament és una societat que s'ha desestructurat molt. Pensa que tota l'època tota l'època dura, dura bueno, dic d'Estàl·lin però tota l'època és igual encara que fos Gorbachev que era la suau la mobilitat a Rússia era molt i molt difícil molt difícil. És a dir, tu et podies trobar parelles que un estava jo què sé a Sant Petersburg i l'altre estava al sud i podien tenir una criatura i no la veien i era difícil perquè el camp era més fàcil però a les grans ciutats a Moscú i a Sant Petersburg era dificilíssim de tenir dret a viure i per tant la primera gran problema va ser una desestructuració i per tant la fase 2 ha estat la reestructuració i han tornat a l'única cosa que els semblava que podia aguantar i és la religió que ha retornat sorprenentment després d'anys i anys i després la família que estaves normalment Rússia té un índex altíssim de desestructuració familiar però altíssim per tant són els dos línies que ha retornat i ho ha fet el Putin no et pensis el Putin amb això ha jugat aquesta carta i sobretot l'ha jugat perquè es vegi a l'exterior que ell ha cohesionat una una Unió Soviètica bueno una Unió Rússia una Unió desmembrada i per tant desfeta i que per tant li ha tornat un orgull que tenen un orgull profundíssim a l'home rus i ha tornat un orgull que els necessitaven moltíssim perquè quan tu dius que perden l'obrer exemplar el militar potent i l'estructura rígida què els aguanta llavors i això una societat que l'orgull és tan fort i que tot és tan potent això aquest relligament que seria no sé si és fals o no això que seria de l'etimologia de la religió de religare aquest relligament fracassa això és el més possible perquè el món actual tampoc ho aguanta però això és una altra història la desestructuració va per barris hi ha una escena final que a mi em sembla molt significativa de totes formes vosaltres la recomanem la recomanem perquè penso que aquest senyor que fa aquesta pel·lícula es nota que té molta qualitat és a dir a mi no m'estranya que el que hagi fet anteriorment per el que he llegit aquesta tarda perquè jo no el coneixia fins aquest matí ara estic mirant-me les coses que ha fet Déu-n'hi-do el que ha fet aquest home ell és del 64 té cinquanta i escaig d'anys sí cinquanta i escaig d'anys o sigui que relativament és jove llavors és el cineasta rus més prestigiós d'aquest moment en el món i aquí pel que veig ja l'he vingut tant les altres no han arribat ho han arribat i han passat dos dies de dues formes per lligar-ho amb el context del cinema rus que hem vist últimament jo tinc aquí una referència que ja vam fer amb el seu dia de Demasiado Cerca Tesnota de Cantemir Balagop en la que també hi ha el tema aquest de la religió en aquell cas allí és una comunitat jueva importantíssima perquè és que fa tirar endavant o frenar l'evolució de la gent allà estem amb l'ambient rural o provincial i és aplastant el domini que té també la comunitat religiosa a mi l'escena que m'ha bueno hi ha moltes que m'han interessants però l'escena final en la que veus ella que surt a l'exterior i es posa damunt d'un aparato d'aquests d'una pista de fitness de bicicleta bicicleta no bicicleta fa pista però a més a més una cinta corredora amb un xandall que posa Rússia que posa Rússia però ho posa amb caràcters llatins el que et deia això és un xandall d'una selecció nacional sugereix tantes coses sugereix tantes coses en funció del que has vist abans que dius xapó xapó és que potser el podem estar posant de música de fons música de la pel·lícula ara anava jo amb això puja una mica i despedim i canviem de tema a no ser que hi hagi algú que vulgui dir alguna cosa més és que té bastants canvis com en música amb molts altibaixos és que té una tensió tota l'estona l'estava posant de fons i dic hòstia té molta tensió és molt èpic tot el que ho he dit amb això de fons és que té molta tensió la pel·lícula a més el Crescendo va a més és molt important estic baixant jo perquè si no sortirem escaldats és que hi ha un conjunt de tècniques en aquesta pel·lícula que totes per mi són ratllen la perfecció vaja vull dir mirem el guió i aquí posen molt de manifest la fotografia el guió la fotografia l'actuació la música original i la música no original és a dir com ell agafa peces d'art o part o agafa una peça de jazz per un restaurant dels anys 60 la peça de jazz vull dir és que tot té el seu què i realment trobo que és una pel·lícula extraordinària recomanable l'anirem a veure l'anirem a veure l'anirem a veure ah si voleu avui a casa li hem dedicat 25 minuts imagina't donava de sí donava de sí algú tindrà tu em sembla que has vist no ah Renato Salvajes ah sí però és a la tele que l'he vista jo també perquè en Joan ens va enviar un whatsapp dient que la 2 l'havíem comentat la setmana passada jo no l'havia vista abans jo no l'havia vista jo no l'havia vista i la vaig veure i llavors em sembla bé em sembla bé que en parlem perquè és una pel·lícula jo la trobo molt interessant una és una pel·lícula argentina del 14 coproducció amb Espanya amb els Almodovar amb els Almodovar és una pel·lícula el director aquest home com se diu a veure es diu Damien Sifron sí és un és un guió d'ell també és un guió d'ell sí i i aquesta aquesta pel·lícula són sis relats curts tothom l'ha vista? sí sí és un són sis relats curts tots ells a veure jo diria que les els relats a veure és una pel·lícula que humor negre humor negre no sé si diria humor fixa't però diria negre segur però però que pretén que pretén parlar-nos de la de la de la duresa de viure amb amb una visió que finalment sí que somrius però somrius una mica perquè no tens més remei eh perquè si no ell ja ja a veure perquè ell pretén travessar una frontera que sempre molt difusa molt difusa que separa la civilització de la barbàrie perquè al final és lo civilitzat contra contra la bestiesa perdre el control i perdre el control i un cert plaer en el perdre el control sí que sí que el transmet sí llavors aquesta violència que està amb tots els relats és una violència molt peculiar és una violència a primer de tot una mica argentina exacte jo anava a dir si un pensa la violència del Tarantino no té res a veure amb això res a veure en el fons la violència del Tarantino tu de seguida ets còmplics d'aquesta no d'aquesta ets espectador és espectador i llavors tu jutges en tot cas i i i i li trobes alguna cosa però còmplics és molt difícil de ser còmplics de situacions límits reals com són les el que em va sobtar i que seria diferent del Tarantino és que aquí els personatges són quotidians no hi ha ficció aparent sinó que el Tarantino també pretén que siguin quotidians però d'una quotidianitat que és molt llenya per nosaltres molt seva en tot cas i aquests són personatges sí són personatges aparentment normals que estan en una situació que comença aparentment normal però que la cosa deriva d'una manera que fa patapum sí sí té la seva originalitat sí sí jo la vaig m'ho vaig passar bé veient-la la vaig trobar intel·ligent la vaig trobar d'una boníssima interpretació per tots els actors és que hi ha una col·lecció d'actors argentins notable i després les històries tenen tenen gràcia quan comença jo quasi vaig arribar molt tard i no me'n vaig adonar quina hora començava i quan vaig posar a la tele just començava i la primera història passa amb un avió i sorprendent exacte perquè és un avió tan amable que tu no penses que allà pugui passar res relacionat amb tragèdia ni amb violència i la història és que tots els els que estan viatjant en aquell avió finalment estan relacionats amb una persona i finalment descobreixen que aquella persona realment els ha provocat els ha convocat allà estan tots ells a dintre està tancat a la cabina del vol aquesta història és Tarantino no aquesta història és real perquè després va passar misos després va passar de do ah sí oi tant home els Alps els Alps l'accident dels Alps sí sí el German Wings el co-pilot va fer el mateix ha estat també el mateix exactament no sé perquè els de dintre no eren familiars però bueno això va fallar una de les contes d'aquests sis o set contes que hi ha que més m'agrada perquè trobo que és el més és el que recordo més perquè jo tenia ganes de tornar a veure la pel·lícula no he tingut temps de tornar-la a veure llavors me'n recordo molt de l'escena dels dos cotxes ah sí que és la que trobo bueno la més la més que comença de la forma que em diu ell tonta aparentment poca salta poca salta poca salta i al final la cosa acaba però llavors la testosterona es posa en marxa i llavors són dos homes amb amb competitivitat diferent que un se sent humiliat i no el suporta i l'altre el desprecia profundíssimament és un cotxe último model un cotxe jo no sé perquè no en sé és un Audi fixa't mira jo com que no en sé de cotxes potser és el comentari de la policia al final ah sí està molt bé al final i llavors és una competició que és una venjança que no pot parar no pot parar no pot parar fins a uns extrems inimaginables sí tot el que més em va agradar si us heu de ser sincera és l'últim el del Casori no me'n recordo el tinc borrat és que el del Casori a més a més l'actriu és molt bona molt bona molt bona i a més la història està bé és un Casori que comença comença relativament fos la llum està molt bé està molt bé molt tènua tota ella tota ella entran i tot és festa és de nit de fet és de nit a fora també és de nit sí i entren i estan celebrant el Casori i és un Casori clàssic clàssic que parlen amb els sogres amb els pares amb els amics i tot és bonic i aquell punt de banal que té els Casoris és així i per tant és una situació completament banal que tothom pretén passar-s'ho bé i els els nuvis també tot comença perquè la noia la noia només dic descobreix que està convidada la una una una companya de treball del nou marit amb la que ell s'està entenent i això desemboca amb una cosa tan tremenda i està molt bé la història aquesta perquè és aquesta que és el plaer del del del terrorífic del del terrorífic crec que aquesta visió que no té no té no té manera de parar-ho allò i no ho para i en canvi li fa un final relativament sorprenent i còmplics ens hem menjat avui el temps habitual que fem cadascú que explica les seves pel·lícules parlant molta estona de Cinemort aquesta pel·lícula que recomanem i avui no podem parlar totes de les pel·lícules que hem vist que n'hem vist moltes més per tant ho deixem per la setmana que ve i donem pas al nostre convidat en Joan Agut que ens parli del cinema d'animació una cosa que no ens hem que la relata salvaje la recomanem també si algú en algun moment per la raó que sigui se la troba a prop que la vegi perquè val la pena perquè és una pel·lícula diferent molt ben feta des del punt de vista tècnic i des del punt de vista perquè es nota que hi ha darrere la producció del DCO des dels dos Almodóvars de l'Agustín i del Pedro i es nota que està molt cuidat perquè tot l'equip que hi ha darrere d'això no hi ha uns quants argentins però la majoria de gent d'aquí ja sí això a més a més per acabar amb això que les pel·lícules d'episodis segons com amb pinces perquè poden ser molt desiguals i en canvi aquí i aquí l'esquadra l'esquadra l'esquadra té una bona unitat Joan quan vulguis bé doncs a mi en Joan em va proposar de venir algun dia i li vaig dir bé el que probablement doncs m'agradaria parlar de l'animació o de l'animació al cinema perquè això és molt complex i el per què doncs perquè probablement no és un tema que s'hagi parlat d'habitual en el programa ho desconec però molt probablement no s'hagi parlat a mi en realitat m'agrada el cinema en general però a l'hora de la veritat doncs també puc parlar del cinema d'animació amb un punt d'entusiasme perquè reconec que dintre els gèneres doncs aquest també és dels que m'agrada i també li he vist una evolució que és des del meu punt de vista molt interessant va començar jo diria que només amb els curts que podien tenir des d'Amèrica per consum estrictament comercial infantil i així però que això ha acabat desembocant amb un jo diria que és amb un estil propi amb una sèrie de de de de de de de de de de de de de de de de de de estant des del meu punt de vista fora de tot dubte no el que voldria dir per començar és que tinc la opinió que el cinema el cinema mira el cinema què és el cinema no deixa de ser en el seu origen fotogrames que creen la il·lusió de moviment és a dir que es pot dir que són fotogrames que intenten enganyar l'ull per tal que sembli que allò s'està movent és a dir que en el seu origen molt probablement el cinema és animació els actors el que fan és actuar d'una manera teatral però el revestiment que hi ha al darrere doncs és estrictament una una sèrie de recursos tècnics que afavoreixen el missatge que es vol donar sigui entreteniment sigui moure sentiments sigui fer una una història que et remogui que et faci replantejar coses no? podríem dir que com comença tota la qüestió de l'animació pròpiament dita doncs algun xalat havia de de dir mira doncs igual que es fan llargmetratges amb actors i escenaris i exteriors o el que sigui doncs fem un cinema d'animació fem un llarg metratge d'animació podríem dir que això comença amb el senyor Walt Disney no ens agradi o no ens agradi amb la famosa Blancaneus que tothom va dir que en el seu dia que això era una bogeria fer una pel·lícula llarga de dibuixos els problemes que va tenir per aconseguir els diners perquè no li volien molt per descomptat sembla ser que pràcticament va arruïnar els seus estudis no no després després sí quan primer no aconseguia els diners però després quan aconsegueix l'èxit és tan brutal que tota la riquesa de Disney ve de Blancaneus i el cert sí sin dubte si ja la veiem ara doncs encara es pot dir que és una pel·lícula de la seva manera encantadora que ja hi ha una sèrie de constants que després doncs es van posar a la pràctica no diria que aquest cinema va marcar la pauta del que entenem per al cinema d'animació com un cinema estrictament familiar bonic amb cançons va començar el que seria els clàssics quan un agafa clàssics Disney això que fan a vegades d'edicions amb DVDs i coses d'aquestes doncs aquí van començar a sortir que si Pinotxos que si Bambis que si Tombos que si tal tot i així ell mateix ja l'any 40 ja va fer Fantasia i Fantasia poca broma és a dir va dir bé doncs no ens dediquem a fer una història de princes i princeses o de o d'animaleu uns que s'ho passen la mar de malaments però després acaba tot molt bé sinó que va dir bé experimentem amb l'animació li posem una banda sonora que sigui consistent i il·lustrem aquests aquests moments musicals amb imatges i van sortir doncs una sèrie d'escenes d'animació cadascun amb diferents tècniques cadascun amb diferents amb diferents colors i que jo suposo que el que se lleva el gat a l'agua permeteu-me l'expressió castellana és el començament la de l'aprenent de Bruixot com coneix aquell moment però per mi hi ha moments també que són com molt originals a la pel·lícula va ser un fracàs la veritat és que suposo que li van dir escoltes però tu fas una pel·lícula de dues hores així sense guió sense argument sense res només amb música home va i va ser un fracàs amb música de concert sí perquè comença allà un director famós de l'època que també diu el que és el so i com es transmet una cosa així penso que el senyor Disney va poder viure d'això i va crear una gran indústria en tota aquesta època que li va durar no multinacional li va durar bastant jo diria que com a acabar acabar-acabar jo li donaria per acabada l'any 67 ximpum potser amb el llibre de la selva potser és l'últim gran clàssic a partir de la famosa novel·la del Quinsonsons que encara ara aguanten molt bé però que després jo diria que ja va caure molt amb una decadència que les pel·lícules de la Disney només les anaven a veure així per nens familiar però no no no no hi ha cap pel·lícula que tingui una cosa que diguis ole pel·lícula no sí que és veritat que hi havia hagut altres coses que eren curioses a mi se m'ha acudit mentre preparava això alguna informació que també a època de musicals l'any 45 doncs hi ha una escena que ha passat a la història que és el Ginkali veient amb el ratolí Jerry un pai de claquer perfectament coordinats és a dir un truc que realment va funcionar molt bé i que després potser també penso en la pel·lícula Mary Poppins que té molts recursos d'efectes especials també hi ha un tros d'animació que potser que interactua en els actors Tarantino a Kill Bill també sí exacte Kill Bill també ho fa i a més que es permet el luxe d'incloure un oferiment d'animer manga allà que és molt bonic il·lustra molt bé l'origen d'una de les assassines amb una estètica estrictament manga i molt maca amb la música de fons també molt bonica és a dir que fins i tot directors de renom fan servir l'animació també se m'acudia la pel·lícula The Wall la pel·lícula The Wall el muro de Pink Floyd amb la música de Pink Floyd dura dues hores però si ens vingués a la ment el record alguna de les escenes probablement és els framers d'animació per què? perquè en el seu moment eren molt impactants aquells bombardejos aquells ocells que es converteixen en avions i que cauen en uns aparents moviments de càmera molt originals o aquelles desfilades però nazis en aquells moments tan articulats és a dir que és allò que dius ostres en algun determinat moment l'animació també s'ha fet servir hi ha bogeries per exemple no sé si recordeu el submarí groc de Yellow Submarine que també és animació europea època pop flower power música dels Beatles però que si tu la mires dius és molt original perquè fa servir diversos recursos com col·lagos com situacions totalment absurdes que dius oh doncs té la seva gràcia fer servir l'animació d'aquesta manera segurament és la millor pel·lícula dels Beatles tot i que ells tot i que ells només surten al final per saludar per dir adeu sí el que sí que llavors doncs no sé exactament massa bé per què però resulta que també a finals dels 80's comencen a sortir algunes pel·lícules d'animació com a bolets aquí i allà que dius ostres ara aquí què està passant després d'aquesta sequera des de l'any 67 fins a l'any 87 que no es pot dir que hi hagi una gran cosa dins de l'animació ens trobem que sigui a Europa sigui al Japó sigui també a Amèrica hi ha certes produccions d'animació que capten l'atenció quin ha sigut el canvi doncs que intenten canviar el destinatari és a dir el destinatari ja no és el públic infantil sinó que és clarament un destinatari adult i que el llenguatge intenta que sigui a l'hora original i també directe i també hi ha algunes coses que són francament originals la Disney per descomptat aquí mana també treu la sirenita de Little Mermaid a finals dels 80 i la encadena per mi tres del que seria el retorn als clàssics però que també innovaven tècnicament el que era el cinema d'animació consecutivament fa Beauty and the Beast a la dint que per mi té un dels millors secundaris de la història del cinema que és el geni amb la versió original la feia el Robin Williams que es va fer un repertori de veus que era brutal i després t'ha de fer The Lion King totes tres consecutives amb la qual cosa es van dir que aquí estem nosaltres però també resulta que si mirem el Japó resulta que es munten una pel·lícula fent servir les seves tècniques moviments més esquemàtics pocs colors els personatges menys expressius una pel·lícula que la vaig començar a veure que sortia de tot arreu em va xocar que fos de l'any 1988 que és La tomba de las luciérnagas no sé si l'heu vista que et quedes que dius ala però com se'ls acut fer aquesta pel·lícula amb aquesta temàtica és una història dura jo no l'he vist quina és la temàtica és una història de supervivència representa que ha acabat la següent RR mundial i un nen que sembla que sigui uns 12 12-13 anys i una i la seva germana que en té 4 o 5 han de sobreviure han de sobreviure com poden en un Japó que està totalment destruït la cosa acaba fatal però la pel·lícula va tenir un èxit grandiós molt gran grandiós al Japó amb molts premis també molt premiada molt premiada és a dir que si també la recomanaria per dir ala i això la van fer l'any 88 mentre per allà estaven amb aquestes pel·lícules i llavors aquí sí que trobaríem també que als anys 90 llavors aquí hi ha un patapunt als 90 jo crec que hi ha una eclosió del cinema d'animació fent servir de tot un exemple podria ser el 93 el 93 fan Nightmare Before Christmas amb stop motion però amb uns escenaris que són fantàstics amb una temàtica amb una història que és molt bonica amb una música feta expressament per la pel·lícula que ella de per si ja la banda sonora té entitat uns personatges que són fantàstics que són molt ben elaborats amb molts matisos i que la història és molt divertida encara ara la veus i s'aguanta però perfectament perfectament això per una banda i llavors aquí només era qüestió de temps que s'incorporés el fet que hi hagués l'ordinador i les possibilitats que ofereix l'ordinador per incloure-les dins de la animació comte estic parlant de les pel·lícules enterament d'animació perquè està clar que els efectes especials ja acampaven a les seves anxes des de feia molts i molts i molts i molts anys des del Harryhausen allà movent coses fins a les maquetes de 2001 tot això no deixa de ser animació però parlant estrictament estrictament de cinema enterament d'animació aquí n'hi ha una empresa que ens agradi o no ens agradi va entrar per la porta gran amb el Toy Story que és la Pixar i la Pixar ha marcat la pauta del que seria l'animació des de llavors en produccions des del meu punt de vista de molt de molt mèrit començant per Toy Story que és una trilogia trilogia no és allò que diguis Toy Story 2 Toy Story 3 no no hi ha una hi ha una progressió continuïtat fins al punt que la tercera lliga amb la primera en el sentit que el nen que té les joguines ja s'ha fet gran s'ha fet gran ja no pot jugar amb les joguines i que què passa amb les joguines d'aquest nen que ha d'anar a l'institut i que la seva mare l'empeny perquè les doni a una llar d'infants amb tot el rebombori que es genera i al final és bonic és com si hi hagués el relleu generacional d'aquest nen no gags els que vulguis comencen a haver-hi uns guions molt ben elaborats amb bromes que te les has de mirar dos o tres vegades per per veure tota la gràcia de totes les de totes les situacions perquè els guions estan molt ben elaborats la veritat t'ho passes molt bé és cinema d'entreteniment el de la Pixar sí que busca arribar al gran públic sí que al darrere hi ha unes campanyes de merchandising també que són per fer diners a cabassos sí amb això no ho discutirem però jo crec que si parlem de la Pixar hi ha moments que són molt molt bonics com podria ser per exemple la pel·lícula Up els 7 o 8 primers minuts és una lliçó de com explicar una història sense paraules fa que allò sigui encantador poques vegades he vist un començament de pel·lícula tan bonic o ja podríem arribar a coses molt complexes com podria ser Inside Out que la temàtica per el que suposa de les contradiccions que té una persona davant d'un canvi doncs com els afronta està fet d'una manera molt molt sensible molt que es nota que al darrere hi ha un hi ha un contacte amb gent que sap del sap del cas i llavors amb tota la parafernàlia Disney o Pixar en aquest cas al darrere no aquí no acaba la cosa perquè clar és veritat que llavors els japonesos també van anar a la seva i els europeus també van anar a la seva podríem dir que els japonesos fan una pel·lícula l'any 97 que es diu la princesa Mononoke potser se l'haureu vist abans abans abans abans parlàveu de la importància de la natura aquí la natura es veu com una com una cosa a vegades amiga a vegades enemiga amb una història totalment al·lucubrant no saps massa bé què és el que passa en cap moment però que et queda et queda la boca oberta els ulls oberts veient què està passant per la pantalla perquè et xucla aconsegueix que sigui una pel·lícula que xucla i per mi jo encara diria que la millor pel·lícula d'animació és japonesa jo diria que la millor pel·lícula que he vist que jo recordo haver vist en ma vida és El viaje de Chihiro El viaje de Chihiro per mi és una pel·lícula que ho té tot si un pogués dir digue'm una pel·lícula d'animació que sigui de visió obligatòria jo diria aquesta japonesa màgica el protagonista és femení ojo amb l'animació perquè el rol de la importància del rol femení ha canviat totalment moltes pel·lícules tenen protagonista femení i que és un rol que no és com el de l'època dels clàssics Disney que és una una noia que està supeditada encara al rol masculí sinó que aquí es valen per elles mateixes són caràcters forts són caràcters que s'enfronten a les seves pors són caràcters que s'enfronten a situacions que que es veuen que les han de tirar endavant i aquesta per exemple seria un cas un altre cas aquesta sí que és americana és Los mundos de Coraline potser l'heu vist també aquesta animació és del 2009 tradicional no diguéssim no és aquesta la quina quina és aquesta que una mica fosca Los mundos de Coraline és una pel·lícula molt fosca sap que també amb stop motion stop motion això tradicional volia dir no és animació per ordinador sinó que és stop motion i té com a que són històries el que li passa a la nena és francament estrany s'ha d'enfrontar també amb el que és la foscor també de fer-se gran altres coses que podríem dir de l'animació doncs que aquí a Europa també s'ha fet cinema d'animació els francesos van fer Bienvenidos a Belville aquesta és del 2003 i també és una pel·lícula francament estranya molt estranya està fet els dibuixos són també com lletjos els escenaris són lletjos les situacions són com absurdes però és fascinant trobo que a la seva manera és molt maca i el 2007 home hi ha Persepolis per exemple també és francesa belga i adapta un còmic molt conegut blanc i negre aparentment dibuixos esquemàtics però la història que hi ha al darrere és una història francament interessant forta de denúncia de la situació del país d'Iran d'una nena noia dona que va ser l'autora del còmic i també aquí també s'ha fet animació aquí al nostre país també s'ha fet d'animació Samakut Chico i Rita Arrugues per exemple i Arrugues Arrugues qui no hagi vist Arrugues que corri a veure-la i Garbancito de la manxa de quan érem petits Arrugues ara que ho deia ara que ho deia el Pol té moltes connotacions de cinema japonès la manera de fer el dibuix i la manera d'explicar la història però sense dubte és una pel·lícula que està molt ben explicada i els personatges estan molt ben fets és una pel·lícula que acabes la pel·lícula dient he vist una gran pel·lícula ara gairebé seria obligatori doncs parlar de Coco perquè clar ara resulta que sembla que tot el món doncs no l'he vist si no has vist Coco no ets ningú i llavors aquí hi ha algú que no és ningú no no el tornem a veure i no li va agradar el Joan no li va agradar tinc per aquí la música la cançó també puja-la una mica més molt bé aquesta és la versió en anglès però que és la recordament que és com la cançó que mou els Òscars la cançó que mou tot el que ho deslloriga tot i per què no et va agradar Joan? perquè escoltant la cançó aquesta veig que no té res de mexicana l'única cosa que em va agradar de la pel·lícula va ser una nota que hi ha en els crèdits finals que el Pol que el Pol ni la va veure perquè se'n va anar abans d'això que deia que si volies saber alguna cosa del dia dels morts de la celebració de la tradició del dia dels morts a Mèxic t'enviaven amb un vincle d'internet que allà ho podies saber tot sort d'això perquè si t'has de refiar de la pel·lícula en fi clar bé és com totes les pel·lícules de la Pixar doncs que el que busquen no deixa de ser un negoci al darrere i això ara és veritat que ja ha hagut una des del meu punt de vista una elaboració intensa tot el que són els els escenaris per on es mouen té la seva complexitat perquè poden arribar a estar-se ballugant tots alhora i amb diverses escenes de la pel·lícula centenars de personatges cadascú fent fent el seu hauria de donar la raó que torna als valors que la família és important que que són una mica carrincles sí que és veritat que també hi ha un trasfons que ens hi podríem sentir identificats per la nostra cultura pel que representa la mort el que és la mort el que és oblidar quan una persona mort la mort real la mort física o la mort quan ningú et recorda i això a la pel·lícula queda molt clar de fet la lluita està aquí la trama està en dir com ho podem fer perquè les persones no morin definitivament la tradició que et mostra que segurament aquesta sí que deu ser verdadera que el dia de mort doncs aixequen el tas amb les fotografies dels avantpassats perquè tenir la imatge dels avantpassats és recordar-los i això nosaltres no ho tenim i penso que és bonic penso que és una tradició bonica i la pel·lícula té mèrits és molt distreta el guió està molt ben fet els personatges estan ben elaborats hi ha canvis de temàtica que estan bé surten la seva col·lecció de secundaris que estan que són macos hi ha un gos que és un gos que és molt petós el pobre normalment els animalets de la píxel i de la diner saben bellugar aquest és un petós calamitós i hi ha el nen doncs el nen protagonista doncs està amb la línia dels protagonistes de la Disney per anar bé hauria hagut de ser una nena però veus aquí fallen aquí fallen a Mèxic una nena em sembla que no té gaire sortida aquí està ens hem menjat el temps sense donar-nos en compte jo ja veieu que en sap molt molt més del que suposo que us pensàveu i per tant el convidem a que torni un altre dia i parli del tema que vulgui perquè ja veieu que és un senyor que en sap molt la setmana que ve perquè amb tot això com dèiem ens hem arribat el temps la setmana que ve tenim un convidat que és l'Ignasi Juliacs que diu que ja ens sabem tots que estan fent els arxius del Pentàgon de la senyora Spielberg i que ja l'ha estrenat el divendres i que ell vol parlar de com Hollywood tracta la premsa al llarg del temps per tant la setmana que ve si us sembla bé despedeixo amb una cançó d'aquestes clàssiques jo crec me la jugaré perquè és YouTube i a veure què surt però una d'aquestes clàssiques d'animació l'hem d'endevinar l'hem d'endevinar jo crec que és fàcil què l'hem parlat aquí doncs sí you got a friend in me bueno doncs fins la setmana següent fins la setmana que ve bona nit adeu a volar y tal vez añores tu dulce hogar lo que te digo debes recordar porque hay radio trasfer durante avui un en poema radio trasfer durante