Cinema sense condicions del 23/1/2018 — Loveless, Relatos salvajes i un viatge pel cinema d’animació (Disney, Ghibli, Pixar) + els premis de Pol Diggler

Resum de l’episodi

Temes principals

• Crítica en profunditat de Loveless (Andrey Zvyagintsev): estil, context, recepció i lectura social de la Rússia contemporània

• Comentari de Relatos salvajes (Damián Szifron): humor negre, violència quotidiana i unitat del film antològic

• Monogràfic: història i tendències del cinema d’animació: de Disney clàssic a Ghibli, Pixar, stop-motion i animació europea i espanyola

• Premis i projectes de Pol Diggler: reconeixements recents i un futur llargmetratge distòpic en català

Premis i projecte de Pol Diggler

• L’equip de rodatge guanya en un “curt de cap de setmana” els premis a millor direcció i millor música per un curt “musical absurd”.

• Un altre curt, amb subvenció de l’ICEC, la PAC i Catalan Films, rep a EUA els premis a millor actriu i millor música. Títol: “IPIS (Qui paga mana)”.

• Avanç del primer llargmetratge: presentació i recerca de coproducció a Sitges; serà una distopia catalana sobre ànima, transmigració d’ànimes i qüestions transgènere.

Crítica: Loveless (Zvyagintsev)

Per què destaca

• Direcció i guió d’Andrey Zvyagintsev (co-guió amb Oleg Negin). Film amb textura visual extraordinària, ritme lent però justificat, i una posada en escena que dialoga amb el millor cinema europeu.

• Influències i ecos de Bergman, Antonioni, Tarkovski, Bresson i Sokurov. Fotografia freda, composicions precises i ús de la penombra en escenes íntimes per prioritzar el comportament sobre l’explicitud.

Temes i lectura social

• Radiografia despietada d’un matrimoni en descomposició i, a través d’ell, crítica severa de la societat russa actual: burocràcia desbordada, ONG's suplantant la policia en desaparicions, i retradicionalització (religió i família) com a resposta a la desestructuració.

• Observació de l’“admiració per Occident”: omnipresència de lletra llatina en anuncis i xandalls (“RUSSIA” en llatí), com a símptoma de mimetisme i “marca país”.

Moments i actuacions

• Escenes de sexe en pla general i penombra: lectura moral i psicològica dels personatges.

• Paper destacat de Mariana/Marina Spivak; interpretacions sòlides i contingudes.

• Música amb tensió creixent i ús expressiu del crescendo.

“No dona concessions a res… És una pel·lícula molt pessimista.”

“Interpel·la la societat sencera d’arreu del món.”

Comentari: Relatos salvajes (Damián Szifron)

Estructura i to

• Sis relats curts amb humor negre; violència que emergeix de situacions quotidianes. Diferent de Tarantino: l’espectador es manté observador més que no pas còmplice.

Segments remarcats

• Pròleg de l’avió: gir demolidor; paral·lelisme posterior amb el cas real dels Alps (Germanwings).

• Duel a la carretera: escalada testosterònica del conflicte entre dos conductors.

• El casament: explosió emocional i desenllaç tan feroz com irònic.

Producció i recepció

• Coproducció Argentina–Espanya amb els Almodóvar; repartiment argentí de primer nivell; unitat tonal notable malgrat el format antològic.

Monogràfic: història i tendències de l’animació

Orígens i pioners

• El cinema, per definició, és il·lusió de moviment: en essència, animació.

• Walt Disney estableix el llargmetratge d’animació mainstream amb Blancaneus (gran risc i gran èxit) i experimenta amb Fantasia (música de concert, segments i tècniques diverses).

• Hibridacions memorables: Gene Kelly + Jerry (claqué coreografiat), Mary Poppins, i insercions d’animació en cinema d’acció real.

• Imaginari pop i psicodèlic: The Wall (Pink Floyd) i Yellow Submarine (Beatles).

Renaixement 80s–90s: nous públics i nous llenguatges

• Irrupció d’anime adult: La tumba de las luciérnagas (1988), relat devastador de supervivència postbèl·lica.

• Renaixement Disney: La sirenita, La Bella i la Bèstia, Aladdin, El rei lleó: múscul narratiu i innovació tècnica.

Revolució digital i la marca Pixar

• Stop-motion d’autor: Nightmare Before Christmas (1993), univers visual i musical únic.

• Pixar entra per la porta gran amb Toy Story: trilogia amb progressió emocional fins a la maduresa del seu protagonista; guions plens de gags i capes.

• Moments icònics: Up (els primers minuts, una lliçó de narrativa sense paraules) i Inside Out (didàctica sensible de les emocions i el canvi).

Anime i alternatives

• Estudi Ghibli: La princesa Mononoke (natura com a força amiga/enemiga) i, sobretot, El viaje de Chihiro —per a molts, obra mestra absoluta del gènere.

• Stop-motion contemporani: Los mundos de Coraline (foscor, iniciació i identitat).

Europa i Espanya

• França: Les Triplettes de Belleville (estètica lletja i fascinant), Persepolis (blanc i negre, memòria i denúncia).

• Espanya: Chico y Rita, Arrugas (mirada humana sobre la vellesa; clara recomanació).

Debat sobre Coco (Pixar)

• Virtuts: ambició tècnica (multituds, escenografies complexes), guió eficaç i personatges secundaris carismàtics.

• Crítiques: dubtes sobre l’autenticitat mexicana (música “poc mexicana” per a algun oient), i retorn a valors familiars percebuts com carrinclons.

• Idees clau: la memòria com a segona mort; la ofrena com a ritual per mantenir els records vius.

Avanç del pròxim episodi

• Convidat: Ignasi Juliacs. Tema: com Hollywood tracta la premsa al llarg del temps, a propòsit d’Els arxius del Pentàgon (Spielberg).