Cinema sense condicions del 12/11/2024 — Lubitsch i “Ser o no ser”: toc, sàtira antinazi i debat; més ‘Gladiator 2’, ‘Polvo serán’, ‘El baño del diablo’ i Aula de Muntatge

Panorama de l’episodi

Podcast de cinema amb to amable i divulgatiu. El nucli és el clàssic “To Be or Not To Be” (Ser o no ser, 1942) d’Ernst Lubitsch, seguit d’un bloc d’actualitat (Gladiator 2, Polvo serán, El baño del diablo) i la 5a entrega de l’“Aula de cinema” sobre temps narratiu i muntatge.

Clàssic de la setmana: “Ser o no ser” (1942)

• Director: Ernst Lubitsch
• Guió: Edwin Justus Mayer
• Música: Werner R. Heymann
• Foto: Rudolf Maté
• Muntatge: Dorothy Spencer

Context i to

• Sàtira antinazi ambientada a Varsòvia ocupada: un grup d’actors veu censurada l’obra “Gestapo” i decideix representar “Hamlet”, mentre esdevé una cèl·lula de resistència.
• Lubitsch porta el seu famós toc —una comèdia elegant, corrosiva, de diàleg àgil— al límit, enmig d’un context tràgic.

Trama i personatges

• Josef Tura (Jack Benny) i Maria Tura (Carole Lombard): matrimoni d’actors, centre d’un joc de suplantacions i gelos.
• Tinent Sobinski (Robert Stack): aviador enamorat de Maria; el seu “desapareixo quan comença el monòleg de Hamlet” és gag recurrent.
• Coronel Erhardt: ridiculitzat com a “Campo de Concentració Erhardt”; exemple de la desmitificació de la Gestapo.

El “toc de Lubitsch” explicat

• Lubitsch és autor amb signatura pròpia literal als crèdits; l’estil, com recorda el pensament de Sidney Lumet citat al programa, és orgànic, impregna “cada pla i cada segon”.
• Direcció d’actors: humor i demostració per comunicar intencions (“no m’imiteu, però feu això”), generant interpretacions naturals i precises.

Escriptura com a rellotgeria

• Guió seguit “al peu de la lletra” per la sensibilitat del tema.
• Mecànica de comèdia d’alta precisió: ritme de comèdia + suspens constant per la corda fluixa de les suplantacions.

Recepció i polèmica

• Frase controvertida mantinguda per Lubitsch malgrat pressions:

> “El que vostè ha fet amb Shakespeare, nosaltres ho farem amb Polònia.”

• Debat sàtira vs tragèdia: Lubitsch defensa en carta oberta que el film satiritza els nazis i la seva ideologia ridícula i retrata actors que “segueixen sent actors” en situacions límit.

Comparacions i influències

• Chaplin, El gran dictador (1940): afinitats temàtiques i to satíric, però Lubitsch evita el sermó final; “no vull alleujar ningú en cap moment”, marcant distància amb la recepta drama+descans.
• Ecos posteriors: joc de suplantacions i multiplicitat de papers anticipen solucions a Kubrick (Dr. Strangelove) i Wilder (Some Like It Hot).

Notes de producció i biografia

• Carole Lombard va morir en accident aeri abans de l’estrena (33 anys); pèrdua sentida, també per Clark Gable.
• Lubitsch mor el 1947 durant “La dama d’Armiño”; Otto Preminger en finalitza el rodatge.

Filmografia destacada

• “Ninotchka” (1939), “El cel pot esperar” (1943), “Un lladre al llit” (1932), “La vuitena dona de Barbablava” (1938), “The Shop Around the Corner – El besar de les sorpresas” (1940).
• En aquesta darrera, Lubitsch treballa classe treballadora i manté la impecable arquitectura de comèdia.

Actualitat: estrenes i crítiques

Gladiator 2 (Ridley Scott)

• -
• Espectacle tècnic sòlid i pensat per a gran públic (12–99 anys), amb especial èmfasi en combats.
• -
• Denzel Washington i Pedro Pascal destaquen; Connie Nielsen creix fins a un tram final potent; Paul Mescal correcte però menys carisma.
• -
• La conclusió sembla precipitada: sensació que “li falta mitja hora”.
• -
• Recomanació: veure-la i no fer cas del soroll crític; experiència d’entreteniment notable.

Polvo serán (Carlos Marqués-Marcet)

• Mateix tema de fons que l’últim Almodóvar, però més honesta, ajustada i emotiva.
• Àngela Molina i Alfredo Castro brillen; guió (Marqués-Marcet, Clara Roquet, Coral Cruz) ben cosit.

El baño del diablo (Veronika Franz, Severin Fiala)

• Ambient rural austrohongarès (s. XVII–XVIII), produïda per Ulrich Seidl.
• To intimista, creixent fins a un clímax dramàtic; alt contingut feminista sense didactisme.
• No és “sang i fetge”; recomanable per amants del fantàstic adult i atmosfèric.

Aula de Cinema (5a): temps narratiu i muntatge

Temps de la història vs temps de projecció

• Distinció entre durada diegètica i durada real; pot abastar segles en 2h de film.

Ordre i (dis)continuïtat

• Lineal: d’A a B cronològic.
• Discontinu: reordenació via muntatge per punt de vista i ritme.

Tipus de muntatge

• Muntatge altern (A–B–A–B…): dues accions en paral·lel espacial, sense trobada necessària.
• Muntatge paral·lel (A–B…→C): alternança que conflueix en una resolució comuna.
• Alteració temporal: flashback (retorn al passat) i flashforward (anticipació del futur) com a eines de context i tensió.

Destacats

• Lubitsch conjuga humor i denúncia amb precisió de rellotger: la comèdia no rebaixa el drama, el subratlla.
• Ridiculitzar la Gestapo n’exposa el terror autorrepressiu i la paranoia interna.
• L’episodi reforça que l’“estil” és orgànic, no decoratiu: impregna cada decisió.