Lucky, Lean on Pete i Deadpool 2; Corporate vs «El doctor de la felicidad». Entrevista amb Adela de l’Os sobre biblioteques i inclusió social

Cinema sense condicions. Bona tarda, bona nit, aquí estem un dimarts més disposats a parlar de cinema, de cinema sense condicions, del que ens agrada, del que voldríem que veiéssiu o que no veiéssiu, perquè aquesta setmana, malauradament, hem vist moltes pel·lícules, però malauradament no hi ha hagut res que destaqui i que puguem aconsellar de totes, totes, com havíem fet en dies anteriors, parlant de Lucky. Com sempre, fem dues parts del programa, una primera part en què parlem de tot l'equip, del que hem vist, del que ens agrada, veurem quines són les coses que us podem més o menys acomanar, i la segona part, com sempre, tenim un convidat, una convidada, en aquest cas avui és l'Adela de l'Os, que és una persona que tota la seva vida, ho sé de bona tinta perquè conec una amiga seva que m'ha anat a parlar d'extensament, tota la seva vida s'ha dedicat a les biblioteques. És qui va impulsar d'una forma indirecta o indirecta col·laborant, i ens ho explicava ara que veníem al cotxe, el 010 de l'Ajuntament de Barcelona, que com sabeu, proporciona informació com tothom, ella va treballar-hi, i fa quatre anys va crear la Fundació Biblioteca Social, institució sense ànim de lucre, que promou compensar els desequilibris socials donant suport a projectes que portin a terme les biblioteques públiques, adreçats als sectors més vulnerables de la societat. La ciutat, Fundació Biblioteca Social, promou també diverses coses, ens ho explicaré ja a la segona part del programa, quan veu el que pugui parlar i explicar-nos de tot això, que té, per exemple, un premi, un premi que sé que el diumenge estava granada entregant amb l'entrega de premis perquè va ser una biblioteca pública, la biblioteca pública de Porchén no li va guanyar el premi, la que estaven entregant. Em sembla també, ja ens ho explicaré ja més tard, perquè no sé exactament com funciona això, que totes les biblioteques premiades després tenen, com obsequi també, a més a més dels diners, o el premi, o el que sigui, que tampoc sé amb què consisteix, ens ho explicaré ella, un vídeo, els hi fan un vídeo de promoció perquè puguis difondre's per què s'ha guanyat aquest premi i quins són els valors que té el Premi Intents aquí, per què volen que s'estengui aquest premiat. I bé, doncs jo quasi que ho deixarien aquí i bueno, doncs donem pas, com sempre, també donem la benvinguda en aquest cas a la Carme Nabot, en Pep Armengol, en Joan Sardà... Joan Sardà... Hola, bona tarda. Vol dir que està darrere, doncs... Hola, bona tarda. Jo també dic bona tarda, eh? Sí, bona tarda. Per tant, bona tarda a tots, benvinguts, estem contents de començar el programa i comencem, per exemple, per això mateix, podem parlar, si voleu, de l'Aki, ja que veieu que us ha agradat. Quina és la... en fi, quina opinió en teniu? Jo fa bastants dies, perquè no he vist cine últimament, i haig de dir que em va agradar molt i que sí que la volia comentar. No sé si, com que aquests dies no he vingut, si l'heu tornat a comentar... No, només la vam comentar un dia inicialment i no hem parlat més. Ah, no l'heu vista. El Joan, sí. De moment encara no l'hem vista, però tenim ganes. Jo la vaig veure ahir. Ah, sí? Ah, sí? Doncs és una pel·lícula dirigida per... A veure com se diu aquest home. John Carroll Lynch. Sí, que ell és actor, bàsicament actor, i que havia fet... Moltes pel·lícules, però com actor, però mai com a director. Exacte. I mai com a director. Havia fet el Fargo, és el marit de la policia que... Interpreta la Francesc Vangelo. Exacte. Després també em sembla que de la pel·lícula del Clinisme del Gran Torino, ell també surt. És el barber, aquell barber que ell va i que té una relació tot molt peculiar amb ell i que és un personatge... Que el recordes, que el recordes. No saps el nom, però l'identifiques, com un actor secundari important de Hollywood. Sí, sí. Bé, per tant, sorprenentment, s'ha dedicat a dirigir. I ha dirigit una pel·lícula molt peculiar. És l'actor, és el Harry Dean Steyton, que ell crec que no... Bé, havia fet com a protagonista la pel·lícula París-Texas... Del Vindes. Sí, que... Si per cas la comento per fer-li una mica de paral·lelisme, però de fa molts anys, no sé de quan deu ser la de... No ho sé, tampoc. Però deu ser, a veure si voleu... És igual, és igual. Del segle passat. No, del segle... Sí, sí. París-Texas del 84. Exacte, del segle passat. Sí, sí, sí. A veure, en aquesta pel·lícula ell té... És un actor que té 90 anys i és el protagonista. És una pel·lícula que transcorre amb una part, una Amèrica profunda del tipus de les pel·lícules com Nebraska o aquella pel·lícula tres anuncios en les afueres. És aquest tipus de situació. Bé, més a prop de Nebras, que sí, però com a Nebras, que és una pel·lícula en blanc i negre que t'absorbeix el mateix blanc i negre a banda del blanc i negre dels propis personatges. és una pel·lícula és una pel·lícula ficada en aquest tipus de món, que és un món entre sòrdid, silenciós, aïllador i aïllat. I ell és un personatge que viu una mica com el paisatge, sol i de tota una vida no especialment lligada a gaire res que puguis detectar. Però, en canvi, sorprenentment és una pel·lícula que ve a parlar-te del final, del final d'ell i com ho viu ell. És un home peculiar que per l'Uís és un home especialment sa perquè no li passa res als 90 anys. I es passa el dia fumant. Fumant, bevent, només veu llet i a la nit i al... això és divertit. Vol dir, Mari. Sí, vol dir, Mari. A la nit amb el lápig aquell. Bé, tot això el va com definint al llarg de la pel·lícula, el seu transcórrer i de fet ell arriba a transmetre't una por que li ha provocat ell s'ha desmallat o ha caigut a terra o no sé ben bé què li ha passat i el metge es queda sorprès que no li passa absolutament res i que és un home d'una vitalitat sorprenent però que efectivament és un home vell a punt d'acabar-se. Llavors té uns amics que el van definint amb ell i de fin a néixer en el seu entorn entre ells el David Lynch que és un personatge curiós que ha perdut una tortuga i que això el té especialment amoïnat una tortuga que significa quasi és divertit perquè acaba sent normal del que parla quan se vol diria que és sorprenent de fet la pel·lícula comença amb la tortuga i acaba amb la tortuga i acaba amb la tortuga acaba amb la somriure d'ell també el somriure final d'ell és extraordinari hi ha uns quants moments extraordinaris hi ha un moment que canta el vol verd que allò és una cosa magnífica canta un vol verd amb la seva pròpia veu que cantona molt bé canta bé canta bé i està en una festa que li ha convidat una hispana que viu a prop d'ella una mexicana que viu allà d'ell ell que és un solitari i ballar i sorprenentment una cosa també que no vaig dir l'altre dia quan em van parlar una mica i que en canvi penso que és una cosa que està molt lograda la pel·lícula és que és una pel·lícula interracial o sigui ja no és únicament és una pel·lícula americana perquè passa a Amèrica i passa a l'Amèrica profunda però en realitat hi ha una participació important de negres per exemple la negra que el va a visitar el va quan ella allò és boníssim és boníssim perquè la negra aquesta està al bar em sembla que està i ella intueix coses intueix que ell està malament i sense dir-li res el va a veure i l'abraçada que hi ha un moment que és només un instant descriu exactament que els dos entenen que li passa l'una a l'altra el fet que el conviden a la festa mexicana vol dir que hi ha una relació humana guapa molt guapa que en altres llocs d'Amèrica no sé si és exactament així però malgrat que és distant perquè és com no dir és xorca és dura la relació i tot i així està plena com d'emotivitat que és difícil fer això almenys l'Ada et va agradar la pel·lícula també a mi em va agradar molt molt i un altre hi ha el moment aquest del volver que tu deies i hi ha un moment també quan aquesta noia o dona negra el va veure a cada seva que quan està a punt de marxar i li diu et vull dir una cosa però no ho diguis a ningú i diu tinc por aquell és un moment de fet de fet expressa un sentiment és que és l'argument de la pel·lícula absolutament tancada és l'argument de la pel·lícula és la por final és la por final sí coincideixo llavors jo us vaig veure aquesta pel·lícula i aquests dies que no podia anar al cine i un dia que em vaig despertar perquè era i no sabia què havia de fer perquè era massa d'hora vaig anar i vaig veure la seva pel·lícula Paris, Texas que feia molts anys i quina grandíssima pel·lícula quina grandíssima pel·lícula ell sorprenentment fa un personatge una mica semblant perquè és un solitari és un emotiu que trasllueix difícilment la seva emotivitat i en el fons és un romàntic que amb el seu perfil estètic exterior és difícil d'encaixar això i i vaig pensar home les dues pel·lícules de les quals aquest actor és protagonista curiosament hi ha un punt que el personatge té alguna cosa en comú i no hi havia pensat jo em va tornar a agradar molt la pel·lícula del de Wenders sí molt allà el guió era l'important penso que el guió era del Sam Sheffard i era el bàsic de la pel·lícula és la història d'un personatge que que fuig durant quatre anys del seu entorn del seu entorn de vida i que i que se'n va caminar caminar caminar els dos personatges caminen tant en aquesta pel·lícula com en la i després finalment té se'n va a un hospital a l'hospital li troben un telèfon connecten amb el germà i finalment la història es lliga a través del germà ell ha fugit d'una relació que tenia amb una situació difícil i torna aquesta relació ell que és un home aïllat solitari i sec en el fons refà la situació amb la dona amb la que tenia un fill i que el nen s'ha quedat amb el seu germà i la retorna perquè ell arriba a interpretar que li deu això al nen i a ella i dit d'una manera sense dir-ho en cap moment i és una pel·lícula en aquest aspecte molt molt interessant nosaltres nosaltres hem vist moltes pel·lícules qui vol començar del que hem vist perquè jo i n'hi mis tres però no puc parlar molt per sobre perquè no m'ha agradat excepte una excepte una que igual em sembla que també la veure a vosaltres que és aquella de Leanne com es deia allò Lean on Pete exacte com com se diu Lean on Pete sí és el nom d'un cavall sí és el nom d'un cavall que és la història d'un nano però bueno ha vist el tràiler a la no és una pel·lícula interessant és una pel·lícula interessant sí el tràiler ja hi és sugerent dirigida pel britànic Andrew Hague que ja havia fet una pel·lícula molt interessant també que es deia 45 anys no l'he recordo amb el qui era el Tom Cortana i la Charlotte Rampling jo no l'he vist aquesta aquesta no l'he vist està molt bé però aquesta em va agradar un matrimoni a 45 que celebrava els 45 anys de casats i aleshores aquí el que hi ha o sigui aquest és un director britànic però la història passa als Estats Units i és més americana quasi que anglès és molt americana però té una sensibilitat del director europeu sí i aleshores s'ha de destacar la història vull dir si l'expliquem aquí no és que sigui gran cosa és d'un nano que de grans anys d'un xaval jove que el fa l'actor Charlie Plummer que el van premiar al Festival de Venècia el tràiler suggereix una bona actuació de tenen una bona actuació no només ell sinó que també hi ha grans actors com l'estif com l'estif l'estif Buscemi i la Chloe Sevigny que fan dos paquets extraordinaris i el cavall no? el cavall el limón pit sí però o sigui el Charlie Plummer que és aquest xaval ja havia fet ja l'havien vist a Tot el Dinero del Mundo que és aquella pel·lícula que feia de John Paul Getty III i aquesta pel·lícula és anterior però aquest nano té recorregut i llavors la història recorda pel·lícules clàssiques d'aquelles dels anys 40 o dels anys 50 als Estats Units i bé és un nano que no té gaire futur però que troba una via a les carreres de cavalls s'encarrega d'un cavall sobretot aquí s'enamola d'un cavall aquest que dona títol a la pel·lícula i una mica li salva la vida una relació molt especial entre ell i el cavall que el fa tirar endavant de fet al sortir jo comentava amb el Joan que així com hi ha pel·lícules que en diem que mira és un round movie doncs aquí podria ser una horse movie perquè roba el cavall i resulta que el robar el cavall vol arribar a la seva tia perquè s'ha quedat sense part i sense mare de repente que mare ja ha desaparegut i el pare l'ha perdut llavors tota la pel·lícula és el recorregut que fa ell amb el cavall passant perill fins a arribar a la final que és arribar a estar en contacte amb la tia i amb una nova llar però lo maco de la pel·lícula que és el que suggeria el Joan que estic totalment d'acord és que l'edrany que aquest director és molt sensible molt sensible però sense sensibleria és a dir és un senyor que et va mostrant les coses amb un detall que arribes a entrar-hi i jo a mi em va agradar molt com ha també destacat ja ell la participació de les dos secundaris les dos secundaris tant del Butchemi com el paper que fa ell el personatge que representa com la Closy Saviña que tenen papers relativament petits perquè el que continua de la història és ell el nano això és una qüestió de producció perquè la producció suposo que era molt independent molt barata i no volia gastar bastes caldes i aleshores si contractes actors bons només els tens per cinc sessions i aleshores són secundaris la història considero que és més bonica que probable ah bueno això perquè un jove de la seva edat atravessant el continent sense res és molt difícil que no caigui en mans en mans de la policia o de malfactors perquè passa actualment això sí sí sí passa però és és barsemblant tal com la pinta jo la veig barsemblant barsemblant no gaire però en fi si t'ho prens com una narració sí jo en aquest sentit que diu ella la vaig veure per sort no està inspirada en fets reals vull dir que ja és ja és molt en aquests moments i t'explica una història imaginada i molt bé una pel·lícula que a tothom li pot agradar i que dona molta importància als silencis a les mirades aquella cosa que t'arriba i la fotografia és extraordinària molt bona i que t'arriba indirectament llavors que arriba un moment que tu vas entrant a la pel·lícula creus el personatge el segueixes te l'estimes però els valors la història és la que m'ha explicat però per mi el que li dona un valor important és actor principal i secundaris amb uns altres actors aquesta pel·lícula podria passar avorrint i agafant l'americana i sortint a la meitat estem d'acord ja estem d'acord què més què més heu vist mira aquest matí hem vist dues pel·lícules una és de les dues franceses les dues franceses una és netament horrorosa ha sigut un càstig jo quan comenceu ja penso aquesta no la recomanes no la recomanem no és que és una redicula el doctor de la funcidad n'hi ha una que no és que no la recomanem sinó que prohibim que la gent i ho hagi a veure senzillament abans en l'època franquista hi havia una calificació que era gravemente peligrosa però era per la qüestió sexual aquesta és greument perillosa però no per la qüestió sexual per la qüestió social és per la qüestió social d'on és aquesta pel·lícula? Francesa estem parlant que és d'aquestes pel·lícules de 40 milions d'espectadors a França? no afortunadament afortunadament hi ha més criteri però podrien vendre com això amb això perquè han agafat a l'omar sí saps que era per fer famós per aquella de Indivisible es deia? no Ah Invisible Intocable Intocable Intocable amb el François Cruzet que ell feia l'ajudava i tal i aquella era divertida estava bé va funcionar comercialment molt bé molt bé i a aquest nano li fan fer de tot perquè llavors que han aprofitat amb ell com a personatge però la història no s'aguanta per cap banda és que és immoral és immoral transmet uns valors absolutament dolents positius ja ho veig dolents però contraris a El doctor de la felicidad El doctor de la felicidad però el títol el títol original és Noc Noc Noc que és el nom del doctor el nom del personatge el nom del personatge però en espanyol com que no ho entenen li han hagut de posar el doctor de la felicidad així anem jo ahir em vaig veure una altra també francesa que no té cap relació amb amb la seva feina perquè jo pensava bueno a lo millor serà un tio que cuidarà mentalment els d'aquest poble No, no, no No, no El que fa és és enfotre-se dels del poble i i aprofitar-se d'ells Mentre veníem està anunciada tot arreu No l'he vist Sí, sobretot aneu amb compte i recomaneu a tots els amics que se'n vagin aquell dia a la platja I alguna cosa positiva no en té cap No, no, no té cap No, no, no perquè a més a més vull dir l'argument definitiu és que és una comèdia que no fa riure I llavors això és terriblement frustrant Però és que a més a més tu pots fer una comèdia que t'enriguis de la gent de dalt Ara, el que no pots fer mai a la vida és enriure-te'n de la gent del poble Això és és una cosa que hauria d'estar prohibida per llei i aquí doncs resulta que hi ha un tio que està ficat en una mala vida i tal i que finalment resulta que estudia 5 anys de medicina i que es posa de doctor en un petit poble a França i llavors per explotar-los econòmicament El que vol aconseguir són clients no pacients perquè ell té una això passa als anys 50 a més a més i té una és a dir ell ve substituir un doctor que ja és gran i que aquell doctor doncs com que la gent allà en aquella època i en un petit poble tothom està sa doncs no té no té gaire parròquia i llavors la qüestió que ell fa és ja dic marketing per poder tenir parròquia però mantint a la gent descaradament i això vull dir vaja vull dir a veure quins valors estem transmetent i el director ha fet altres pel·lícules interessants sí però no ha fet jo ho he mirat i no ha fet massa és una directora és una directora i no la coneixem jo l'he mirat havia fet 7 o 8 pel·lícules però cap destacable i potser n'hi havia alguna no me'n recordo ara quina era que potser en el seu moment podia estar bé però això és horrorós la veritat és que si allò estava bé això és inaguantable millor no n'aniré a veure jo després però és actriu de teatre aquesta veig pot ser jo no sé guionista director de cine hem anat a Soho House sí i us han passat una altra i ens han passat Corporate una pel·lícula sobre una corporació sí 80.000 empleats sí i estem al departament de recursos humans sí al departament de recursos humans tots molt bona gent tots molt bona gent amb una estètica actual aquesta sí res d'any 50 2018 rigorosos i bueno entre altres feines es dediquen a agafar i fer una selecció i de tant en tant fotre'n uns quants a fora acomiadar la gent sinó que se no té el cuidado exacte llavors és una pel·lícula que així com l'altra ja dic no la recomanaria per res aquesta és una pel·lícula interessant de veure no assoleix qualitat molta qualitat no els objectius que se li podrien demanar perquè cap a la final que a l'hora de resoldre agafa i està una mica condescendent llavors allà hi ha fases d'arrepentiment d'algun personatge que no queda gaire clar la part més alta de la corporació no no queda retratada com hauria de quedar i és que hi ha tot una mica diguéssim el càstig així una mica suavitzat ara bé els personatges tant secundaris com principals estan molt ben posats molt ben interpretats la pel·lícula és àgil i dona una idea molt clara de lo que és lo que són aquestes corporacions respecte a l'individu i allí on segurament queda curta és lo que són també respecte a la seva extensió més ampla com a taca dibuixant una determinada societat que és el que en realitat fan aquí ja no s'hi posa no queda queda l'empresa aïllada i com si us un cas una mica però és interessant de veure's queda tot entre les parets de l'empresa perquè hi ha un problema a França des de fa anys que surt de tant en tant més o menys es pot llegir amb lletra més o menys petita que és els suïcidis a partir de pressions a dintre de les empreses i ara és hora que es toques i aquí es toca això o sigui des del primer moment ja sabem de què va la cosa estem parlant d'això per tant personalment la recomano i cal destacar les interpretacions de dues actrius esplèndides totes dues Céline Salet i Violent Fimo extraordinàries el Paul Diggard em sembla que ha vist una cosa que nosaltres hem de tenir el costum de veure perquè algú ha de portar algú ha de portar gent jo abans de portar aquestes pel·lícules que faríem sense tu sense tu no sé què faríem mira i abans parlàvem de David Lynch i avui us porto una pel·lícula que dicia per David L'Age L'Age que el coneixereu per John Wick o Atomica sí sí Atomica Atomica l'heu vist no? aquesta sí que és més actual doncs ara fa re fa el divendres va estrenar la nova pel·lícula de Deadpool que és potser el personatge bé potser no segurament claríssimament el personatge més irreverent que té l'univers de Marvel inclús gairebé el que us podria dir de tot el món dels superherois i dels còmics perquè és un personatge que dintre del que cap fa tot el seu guió és pràcticament autoreferent és a dir és la vessant d'aquest tipus de cinema inclús s'en fot dels propis superherois o sigui ha arribat aquest punt de que el guió ja és ja és un matxar que consta en la pròpia empresa pràcticament i aquesta també potser és la gràcia però aquesta segona part entenc que la primera l'heu vist tots no? jo no jo tampoc ja m'ho imaginava però però estem clar jo no puc explicar massa tot i que si heu vist John Wick John Wick l'heu vist la del Keanu Reeves? ai no sé si l'he vist no? no el punt de partida és que és un home el metge ens ha prohibit aquest tipus de pel·lícules ostres és un clàssic John Wick no és John Wayne ni és clàssic d'aquests però John Wick és bastant clàssic i recordo el cartell al metro de John Wick? sí que el Keanu Reeves feia una cara molt rara i vaig dir no no hi vaig bueno com sempre no? d'aquesta cara no sé si et matarà o et donarà sí però un panic què era? que tenia la cara ensangonada o una cosa així no? pot ser a veure és molt estil l'atòmic blond o sigui la d'atòmica l'estrès o sigui Apple també és aquesta acció però és una acció una mica més de guió llavors John Wick partia el punt de partida era un home al que li maten el gos que li ha deixat la seva difunta desposa en aquest cas és com una història de venjança en el cas d'atòmica no recordo ben bé perquè era hi havia una història de guerra freda no? pel mig no me'n recordo ben bé o sigui una guerra mundial no? hi havia espionatge espionatge sí i Deadpool evidentment és el punt més més destroyer i destructiu que ens podem trobar ara mateix sí que en té un punt de partida molt molt molt semblant a John Wick en el sentit de la història de venjança però evidentment des d'un punt de vista ultra irreverent vull dir no es pot agafar d'un altre lloc que no sigui la comèdia negra perquè a més és una comèdia molt negra ja sempre s'ha avisat des de la primera part que es va fer que és una pel·lícula que no hi poden anar menors més que res perquè hi ha moltes coses explícites i això és un valor que jo crec que ha apostat molt bé Marvel que a vegades se'l catalogava bastant d'humor bastant blanc o inclús de ser massa seguïs amb alguns personatges i Deadpool jo crec que aconsegueix ja està sí? estem baixant ens estem tancant més a la caverna estem baixant les cortines doncs doncs re doncs jo crec que a veure és una bona pel·lícula en el sentit de és un molt bon guió que costa de trobar a vegades en el cinema de superherois això ja ho sabeu tots és un bon guió però trobo que és molt inestable en el meu cas són pel·lícules les de Marvel que últimament estan durant lo seu són pel·lícules que sobrepassen exactament i en aquest cas dura una hora 40 una hora 45 algú així però a mi envien bastants moments que se'm feia bastant eterna i i sí que és veritat que s'aprofita és un tipus de cinema que aprofita molt el fan base que es diu o sigui tots els fans tant dels còmics com les pel·lícules com simplement gent que li puguin agradar històries una mica diferents que no siguin les típiques de superherois d'acció d'apagar i ja està però crec que dins d'aquest deixar-se anar hi ha bastanta comèdia allà al mig que està posada bastant bastant en calçador i tot i que hi ha parts que les compensen i molt bé molt bé però a mi em va semblar una mica inestable o sigui evidentment em va agradar molt més la primera però bueno el ser un personatge tan tan tan tan diferent en tot l'ambient cinematogràfic que tenim doncs mira com a mínim és un punt a favor així que jo la recomano però com una pel·li més tampoc és res a destacar no com la de la setmana passada que us vaig portar sí a veure l'altra que dèieu vosaltres de la cubana la pel·lícula que heu vist vosaltres dos Sergio Serguei no? sí Sergio Serguei a tu també l'has vist? sí molt bona molt bona molt interessant recomanable però potser podíem començar ja que tenim la convidada avui doncs començar a parlar del seu tema i en tot cas si ens faltés temps o d'allò doncs ja podem tornar a aquestes pel·lícules com sabeu com hem presentat avui tenim ui a la Adela Delos en aquí i ella és la que va crear una cosa que es diu la Fundació Biblioteca Social jo li pregunto com va néixer la idea de fundar la Fundació Biblioteca Social neix neix de constatar que les biblioteques públiques estan duent a terme molts projectes per col·lectius vulnerables i que aquests projectes no es visualitzen es desconeixen i per tant per una part això i d'altra banda perquè per la realitat en aquest país i és que concretament a Catalunya la moncomunitat va començar a les biblioteques públiques ara fa cent anys però el llarg parèntesi del franquisme ha fet que hi hagués un buit i per tant tota la que és la situació actual de les biblioteques és de l'últim període amb la qual cosa s'ha associat molt i ha sigut quasi obligat que fos així biblioteca igual cultura i s'ha acotat molt la biblioteca biblioteca cultura biblioteca és molt més que cultura biblioteca és l'espai més democràtic que tenim a les nostres pobles i a les nostres ciutats a tothom hi és benvingut a ningú si li demana si està empadronat o no pot estar-hi les hores que vulgui sense consumir res és a dir sense haver de prendre ni una aigua per tant és un espai realment de cohesió social i s'estan duent a terme molts projectes nosaltres mateixos estem sorpresos dels projectes que porten a terme les biblioteques públiques però es desconeixen o es desconeixien nosaltres els estem lentament començant a donar-los visibilitat per tant el nostre objectiu és una visibilitzar el que s'està fent i dues incentivar les biblioteques públiques que portin a terme més projectes pels col·lectius vulnerables perquè deixeu-me dir que n'hi ha deixeu-me dir que s'està parlant i això són dades d'ECES i de la taula del tercer sector i d'APN etcètera estem parlant d'un 20% de pobresa a Catalunya del qual un 30% els nens aquesta pobresa puja un 30% estem parlant a Catalunya de més de 500.000 persones amb algun tipus de discapacitat és una realitat que hi és però que no potser no es visualitza en el dia a dia però hi és quan ja parlem d'Espanya el mateix Institut Nacional d'Estatística parla de 14 milions de pobres i 6 milions amb pobresa severa o sigui que aquí tenim uns col·lectius vulnerables que estem parlant ja no cal dir persones grans que moltes viuen soles és a dir hi ha uns col·lectius i moltes biblioteques públiques fan projectes per aquests col·lectius i nosaltres el que volem des de la fundació és visibilitzar-los i impulsar perquè incentivar que se'n facin més llavors tenim uns premis diríem l'eix central de la nostra actuació és que convoquem un premi anual que li diem Biblioteca Pública i Compromís Social i vorens cada any ja es dona un premi es seleccionen uns finalistes un any són 4 l'altre són 7 i a partir d'aquí surt un premi la Biblioteca Guanyadora i un excessi un diners i una sí el premi consisteix amb uns diners en concret 1.200 euros que s'han d'invertir en el mateix projecte i la realització d'un vídeo aquest vídeo està en la pàgina web de la Fundació Biblioteca Social la web és molt fàcil perquè és Fundació en Biblioteca Social dic en castellà perquè l'àmbit d'actuació és tot Espanya de fet l'últim premi el vam donar ara a Porxena un poble de 1.500 habitants i és un projecte que es diu Biblioteca d'Acogida que fa la Biblioteca de Porxena amb joves migrants i és fantàstic veure el que poden arribar a fer amb aquests joves migrants l'any passat per exemple va guanyar la Biblioteca de Madrid que va constatar que molta gent els dava demanar llibres sobre càncer i és clar aquí passa alguna cosa el que passa és que a pocs metres a 300 metres hi ha l'Hospital Nyoño Jesús de nens amb càncer i la biblioteca va guanyar el premi però és que la biblioteca val la pena veure el vídeo que emociona perquè la biblioteca es va traslladar físicament a l'hospital o sigui va parlar evidentment amb el personal mèdic i han muntat la biblioteca a l'hospital la biblioteca segueix on està el Parc del Retiro però tenen duplicada la biblioteca a l'hospital i bueno li diuen la lectura que de vida perquè els nens estan il·lusionats han recuperat la il·lusió en moltes coses nanos que estaven hospitalitzats doncs ara hi ha algú que els hi va llegir que fan dibuixos junts és una activitat molt bonica la que ha fet quins altres premis heu donat? l'any anterior va ser Cambados a Galícia exacte i és un cas interessant podent no hi ha col·lectius tan tan vulnerables sí que hi ha treball de nanos autistes però sobretot el que ha fet la biblioteca és que és el centre d'actuació en tota la població és a dir tu vas a la biblioteca a la piscina i allà hi ha comptes d'aquests paraigua que porta la biblioteca les dones que mariscarí que treballen que recullen els marisc van a la biblioteca explicar com funciona és a dir realment ha creat una xarxa la població i el primer premi de tots va guanyar la biblioteca Bon Pastor us recomano també el vídeo perquè veus com una biblioteca pot entre cometes salvar nois nens nois que estan condemnats per la situació en què viuen en el seu entorn familiar es condemnats doncs bueno no tenen futur i treballen temes de microviolència evidentment temes de sexisme i sobretot el que fan és orientar-los amb serveis socials estan a el mateix edifici de la biblioteca i serveis socials perquè es puguin i després en Barcelona activa perquè es puguin resituar prendre un ofici i per tant salvar-los per dir-ho d'alguna manera cal jo li deia a la bibliotecària no només esteu salvant aquests nanos d'una condemna pel fet d'haver nascut en un determinat lloc en una determinada família amb condicions precàries sinó que esclar aquests són nenos que que demà t'agafarien el monedero en el metro vull dir que no és l'impacte només amb aquests nois sinó això té un impacte en tota la societat el treball que estan fent aquestes biblioteques deies també abans quan veníem que tenia un vigilant en algunes biblioteques i potser es va resoldre en el cas aquesta precisament de bon pastor hi havia un guàrdia de seguretat i esclar cada dia agafava nois i els treia de la biblioteca de mal comportament de mal comportament soroll crits i fins que la bibliotecària va dir jo així no puc no avançaré per tant en lloc d'un segurata porteu-me un educador social he de dir que l'educador social explica que per resituar aquests nois i perquè aquests nois diríem canviïn comportaments va caldre cal un any de treball o sigui no és una cosa immediata però a partir d'aquí aquesta biblioteca pot començar a treballar amb aquests nois ella per exemple em diu de quin número parleu bueno dos o tres mil han passat per allà amb els cinc o sis anys quina franja d'edats hi ha des bueno diríem els hi ha activitat amb infants però sobretot estem parlant ja de nou anys deu anys fins a l'adolescència l'activitat però ja comencen amb els infants amb els nanos el problema és que els pares no hi van a la biblioteca i els nanos han d'anar acompanyats però tot això ho estan treballant però la bibliotecària per exemple em deia que al principi de ser allà quan veia alguna cosa rara un nano en ple hivern amb xancletes doncs anava a serveis socials a saber què passa amb aquesta família diu però ara sóc jo que detecto i sóc jo que aviso serveis socials i no jo nosaltres ja detectem ja veiem que aquí passa alguna cosa i anem a informar serveis socials hi ha una interacció molt estreta entre la biblioteca i els serveis socials del districte estan en el mateix edifici i això va molt bé llavors deies que es van posar en lloc del vigilant un educador i aquest educador ha fet tota aquesta feina ha fet una feina molt important i llavors això ha canviat i t'has tocat totalment i aquest és el diem el que voldreu a vosaltres del premi aquest no? del premi valorem realment l'impacte de l'activitat que està duent a la biblioteca en aquest sentit que no m'agrada la paraula però rescatar aquests nanos aquests nois d'un futur d'una condemna que tenen i sobretot el projecte es diu teixint una xarxa d'oportunitats perquè la persona que està al fórum de la biblioteca i tota la gent que treballa amb ella el que treballen és amb les escoles els centres de joves clar perquè és una suma d'actitud clar o sigui treballen molt amb xarxa i ja està moltes hores és una forma de treure'ls de la marginalitat exacte exacte exacte sí, sí hi ha alguna pel·lícula que et reflexi tot això? parlaves que hi havia una americana no, ara hi ha una americana jo no l'he vista només he vist el tràiler que és molt recent i que aquí no ha arribat vosaltres hi podeu accedir per vies ocultes per dir-ho així que es diu The Public Public sí que és una pel·lícula de persones sense llar a la biblioteca pública i està filmada dintre de la biblioteca pública és una pel·lícula americana americana és americana i tu l'has vist aquesta pel·lícula no, jo he vist un tràiler he vist un tràiler d'aquesta pel·lícula i no saps tampoc si hi ha d'arribar si hi ha d'arribar això no, jo això no ho sé ni idea jo no ho sé m'agrada veure'l en el seu moment i d'altres pel·lícules que toquin temes semblants propers perquè tu sempre t'has mogut al món de la biblioteca sempre m'he mogut al món de la biblioteca en públiques no hi he treballat mai sempre he treballat amb universitats moltes especialitzades de fet amb això que deies de l'Ajuntament jo de fet no portava el 010 portava projectes de la web que treballàvem estretament amb el 010 conjuntament però jo estava amb projectes de la web de BCN cap a l'any 2000 mira tinc aquí una dada com curiosa però a Salamanca vam fer una tesi sobre la imatge de la biblioteca en el cine i des del 1928 al 2015 han recollit 855 pel·lícules en la qual apareixen biblioteques amb una visió una mica clàssica de la biblioteca segons consta llegit però totes les pel·lícules que van d'escoles surten normalment biblioteques perquè sempre passa alguna cosa a les biblioteques però no és ser protagonista molt quan ho vas seguint per exemple ara és un tema que hauria d'arribar aquí tard o d'hora però una biblioteca vaig dir ara fa poc una biblioteca americana que regala un slamperes LED i junt amb l' slamperes LED un equip per mesurar no el regala el presta per mesurar les fugues d'energia o sigui estem per tant estan intervenint en realment facilitar la vida de la gent ja no només és un tema de llibres i revistes paper i lleu electrònics sinó estem intervenint amb informació amb una societat molt més preparada no? jo recordo molt perquè jo m'agrada molt París i anava molt sovint a la biblioteca de Joan Pidó parlo dels anys 70 80 i en aquell moment era una revolucionari veure com funcionava allò com a biblioteca i com funcionaven aquestes biblioteques jo m'imagino perquè no soc expert i no conec el tema per això t'ho pregunto m'imagino que mica en mica les biblioteques han anat modernitzant-se quines són les coses que han anat canviant que han anat modificant-se que han fet que aquella biblioteca que ens semblava tan vella i comparada sobretot amb les franceses doncs estan també encara lluny de les biblioteques d'aquest tipus o no? o s'han aproximat bueno jo diria que ens anem aproximant molt ens anem aproximant molt sí sí ja comencem a tenir una sòlida estructura o tenim comencem a tenir una sòlida estructura de biblioteques a Catalunya n'hi ha més de 380 a part de em sembla que són 11 bibliobusos la xifra no em voldria equivocar i moltes biblioteques molt dignes diríem dignes en quant a equipament en quant a personal en quant a varietat d'activitats varia a Catalunya de l'est de l'estat o més o menys és igual? jo diria que potser aquí estem una mica més avançats tot i que ens sorprèn quan arriba convoquem el premi la quantitat de projectes que ens arriben d'arreu ja vull dir que aquesta sensibilitat social la trobem per exemple de Galícia arriben molts projectes sabem que no ens han arribat però coneixem molts del País Basc o sigui Galícia per exemple arriben molts projectes cada vegada tenim un a la pàgina web tenim un mapa que és el mapa de projectes de biblioteques públiques per la inclusió social llavors allà posem en el mapa els projectes que el jurat del premi considera que han passat una qualificació mínima per poder estar en el mapa i pots veure quins col·lectius ataquen aquests projectes vull dir quins col·lectius s'adrecen col·lectiu de gent gran col·lectiu de persones amb discapacitat col·lectiu de persones sense llar pots veure i per tant és una font de coneixement també per les biblioteques i en una societat com la vostra sense ànim de lucre com és la Fundació com aconseguiu diners demaneu ajuda aquí als ajuntaments m'agrada molt que m'ho demanis perquè ho podrà sugerir la Fundació és mi deixa'm fer un parell de comentaris una que el patronat de la Fundació és mixta bibliotecaris tercer sector social i això és un enriquiment mútu molt important per exemple el gerent de la Fundació de l'Associació Àcid que és de persones amb intel·ligència límit Felipe Campos que porta l'Associació Itaca l'Hospitalet que treballa amb joves amb risc és a dir dintre del patronat per citar-ne dos Lluís Toledano que ha estat molts anys responsable de projectes a la taula del tercer sector persones amb molt coneixement del tercer sector social estan en el patronat per tant quin seria el concepte de tercer sector social perquè ho entenguin els oïdors què vol dir? Tots els que treballen en organitzacions sense ànim de lucre per col·lectius vulnerables i aquests estan en el patronat i deixa'm dir-te el jurat és mixte també la meitat bibliotecari i l'altra meitat què són? són assistents socials treballadors socials el gerent del col·legi d'educadors socials és membre del jurat no té res a veure amb el patronat són persones tot és treball voluntari anem als diners anem als diners qui fa el projecte és la biblioteca pública per tant la fundació no necessita tot el treball és voluntari no necessita molts recursos però sí que en necessita per tant el que hem fet és esperar 3 anys a demostrar que som diríem una cosa seriosa per començar a adreçar-nos a demanar microdonacions no acceptem ajudes i subvencions públiques si us teniu posats aquí amb lletja grossa molt grossa molt grossa la posem no acceptem a la web vull dir no acceptem primer perquè pensem que els diners de l'administració han d'anar a les biblioteques públiques ja són les que les mantenen i segon perquè està molt bé ser independent o segon quasi diria perquè som membres del patronat persones que han tingut o tenen una relació molt molt estret amb l'administració per exemple Assumpte Bailac va ser la gerent de biblioteques de Barcelona Carme Fanoi va ser la cap de biblioteques de la Generalitat ara estan amb altres una jubilada l'altre està de cap del gabinet de l'UPC però Glòria Pérez Selmeron és la directora de biblioteca de la Federació Internacional de Bibliotecaris de tot el món o sigui són persones havia sigut directora de la Biblioteca Nacional a Madrid per tant són persones amb molta relació amb l'administració i volem mantenir distàncies i és per això que no demanem no volem ni ajudes ni subvencions de l'administració doncs aquest any hem llençat microdonacions i ara hi ha hagut una primera empresa ara hi ha dues editorials que també ens aportaran hi ha particulars perquè es tracta de microdonacions que també ens aportaran i hem llençat una cosa que li diem i aquí invito a tothom que ens estigui escoltant que li diem aniversari o festa o el que sigui amb compromís social vol dir que si tu celebres la teva jubilació o celebres els teus 50 anys o la comunió de la nena que toca ara el mes de maig doncs en lloc que la gent et faci regals demanes que aquells 10, 15, 20 euros que es gastarien amb algun objecte el posin al compte de la fundació indicant que és per la festa d'aquesta persona i nosaltres evidentment som absolutament transparents amb aquesta persona li donem l'extracte del banc perquè vegi i això ja hi ha hagut una persona una bibliotecària que ho ha fet llavors estem començant a llançar ara aquestes micro donacions ens adreçarem molt a empreses del sector ens hem començat a adreçar editorials i bueno doncs quadents crema sembla que ja ens hem d'acabar de firmar amb ells però ens han dit que sí que col·laboraran diríem que amb unes quantes col·laboracions així per nosaltres és un gran ajut el que per ells pot ser una mica de donació però a nosaltres és una macro donació clar hi ha alguna pregunta que vulgueu fer jo segueixo no l'altra cosa és hi ha alguna pel·lícula que tu destacaries a nivell de que toqui aquest compromís social que era el que compromís social ara no no no no recordo massa sincerament relacionat amb el món del llibre potser hi ha dues pel·lícules que han sortit ara una la cito així perquè és molt encalçador però com que és una bona pel·lícula està bé que és el Joven Marx on acaba la pel·lícula amb la amb la redacció del Manifest Comunista i al cap de poc hi va haver les revolucions del 48 és una bona pel·lícula no té recabar amb llibres però al final doncs s'arriba a l'edició d'això i l'altra és una que ja té una mica més de temps que és la libreria que si recordeu doncs la la la protagonista la que munta una llibreria en un poble de l'interior d'aquests l'any 59 si no recordo malament a Anglaterra i al final se n'ha d'anar perquè fastiguejada del boicot que li fa a la població porta l'olita a la llibreria és clar Lolita de Nabokov Lolita de Nabokov ella el va escriure l'any 53 si no recordo malament i no es va publicar fins al 55 i el va publicar un editorial porno francesa o sigui no hi havia ningú que volgués publicar Lolita i un any abans diríem de la pel·lícula va una mica just es va discutir en el Parlament anglès el tema de la prostitució de la regulació de la prostitució i la pornografia perdona no prostitució la pornografia i del que ja es va estar parlant al Parlament anglès va ser del llibre Lolita fins i tot un dels diputats que va defensar el llibre va deixar l'acte de diputat perquè els seus votants el van deixar de votar per tant realment va encendre flames aquest llibre en el seu moment i quan el vaig veure ja a la pel·lícula un any després en teoria diríem potser en tema d'anys vaig a una missa però que al Parlament anglès hagués passat això és un llibre que després va estar prohibit als països de la Commonwealth a Nova Zelanda a Austràlia el llibre no podia entrar als Estats Units en moltes biblioteques no el tenien i a les que el tenien estava prohibit el préstec en fi recordo la pel·lícula de llibreria ostres quan vaig veure l'Holita vaig dir ara ja aquesta se n'ha d'anar del poble segur perquè aquí això no ho acceptarà ningú segurament la Penélope Fitcher la novelista que va fer la llibreria doncs se'm feia ressò d'aquest debat que dius tu en el Parlament i l'inclouia en la seva novel·la com una mena de referent històric molt possible llavors en la pel·lícula és clar jo no he llegit la novel·la però sí que conec gent que l'ha llegida i m'han dit que és molt fidel a la novel·la que pràcticament és una il·lustració jo no he llegit de pel·lícula tampoc però de fet la crítica qui la va deixar més aviat bé o una crítica la va deixar bé i una crítica se la va carregar llavors jo no no sabria dir-te el que sobre aquesta pel·lícula però bueno és evident que el llibre sempre no m'estranya que hi hagi 800 i pico de pel·lícules que parlin de biblioteques perquè és cert que d'una manera o d'una altra en un moment determinat apareix el món del llibre de la biblioteca o el que implica o el que suggereix el món de la biblioteca no m'estranyi gens la xifra que és donat de 800 pel·lícules perquè ara per exemple estic pensant clar no és exactament el tema de la biblioteca però per exemple el nombre de la rosa és molt important el factor llibre la novena porta de Polanski també estan tot el rato investigant el Johnny Depp bueno és que en aquesta xifra hi ha d'haver biblioteques privades públiques etc. sí jo no l'he vista la tesi sí que hi és no sé quantes pàgines però em va cridar l'atenció és que una biblioteca queda molt bé en una pel·lícula clar els americans queden per lligar la biblioteca és una institució realment va molt lligat a investigació la pública és la pública la pública és per tots i la idea que és el lloc per estudiar als països nòrdics i als Estats Units i Canadà fa molts anys que això ho tenen superat jo el que m'ho sorprèn una mica perquè jo ja he explicat abans anava molt a París i tenia com a lloc ternar perquè a mi passava l'estiu dos mesos un mes i mig dos mesos a casa d'una mica d'uns amics i per tant hi anava cada tarda per entendre'ns del Josep Juan Pidó i me'n recordo que això als anys 80 als anys 90 principis d'aquest segle doncs tenia una imatge determinada vaig anar-hi l'any passat a París i vaig trenuntar a entrar al Josep Juan Pidó i estava tot canviat és a dir primer que no abans era una cosa pública que anava molta gent estudiant i avui dia hi havia com limitacions per entrar a determinats llocs i a sobre per exemple hi havia espais on podies jo que soc molt cinèfil doncs podies veure pel·lícules o sobretot documentals o hi havia doncs una quantitat immensa de llocs i això ho han anat no sé si és que ja l'evolució és de canviar està passant a totes les biblioteques això? està passant ja no només evidentment no és el lloc només de lectura o de préstec sinó que és un lloc de creació de coneixement cada vegada s'estan organitzant més activitats de creativitat dintre de la biblioteca no només un lloc on tu absorbeixes coneixement on tu ets capaç de crear-ne espais de creació que se'ls diu dintre de la biblioteca però jo m'he tingut la sensació t'ho pregunto però si tu ho saps que m'he tingut la sensació que s'havia com buidat una mica aquesta funció diríem popular que tenia el Josep Pidor als anys 70-80 i que en canvi potser s'havia passat a biblioteques més petites i més perifèriques i que en canvi allò ara era més institucional de fet han creat allò de la no coneixes no jo hi he estat evidentment a la Pompidú i la biblioteca la gran que han fet amb aquelles columnes la nacional però aquella és la nacional aquella és la nacional sí que la van inaugurar sí ho fa un parell d'anys sí sí no fa massa sí sí és molt bonica jo també hi vaig a la biblioteca molt maca molt allí però no tinc sensació d'un lloc d'acollida com tenia la sensació d'abans que tenia del Josep Pompidú és a dir per això preguntava si és que desconec desconec realment si hi ha hagut canvis allà però la idea és realment que sigui el lloc d'acollida mira hi ha un cas interessant perdona que a Dinamarca van constatar doncs que hi havia gent gran anava aumentant la gent gran Dinamarca fa fred a l'hivern i per tant hi havia molta gent consumint electricitat calafacció a casa això parlo ja fa uns quants anys el govern danés que va decidir ampliar l'horari estendre l'horari de les biblioteques fins a les 10 o les 11 no sé a la nit de manera que aquestes persones ja no estan soles a casa gastant consumint energies sinó que estan a la biblioteca amb més gent encara que estiguin soles ja no estan soles i a més a més això va suposar un estalvi energètic per tot el país per tant és un rol que vam semblant més a prop de no isolar la gent exacte perquè aquests països tenen aquest problema molt greu sí, sí la gent gran que queda molt aïllada també ho tenim aquí cada vegada més cada vegada més aquest rol el cobreixen molt bé moltes biblioteques de molts bibliobusos que van per pobles viu gent gran i l'únic contacte que tenen és el bibliobus és evident que la biblioteca s'ha convertit en un lloc de reunió un lloc on es fan conferències un lloc on es presenten llibres és a dir té tota una sèrie de possibilitats que és veritat doncs ho fan cursets i jo això ho veig molt bé ho veig molt positiu però la sensació que jo tenia és que per exemple grans instituts aquí no sé si hi ha una perquè la biblioteca per exemple la biblioteca central de Catalunya la que està al carrer hospital biblioteca de Catalunya biblioteca de Catalunya allà hi té accés tothom o has de ser és biblioteca pública en quant biblioteca oberta pots no vull dir coses que no siguin però vaja no és biblioteca pública no és nosaltres per exemple en el nostre premi no s'hi podria presentar per entendre'n perquè són les biblioteques municipals que depenen dels ajuntaments la biblioteca de Catalunya no és municipal per tant no s'hi podria presentar és la biblioteca nacional de Catalunya clar clar clar clar coberta però no és biblioteca pública encara perquè imagino que aquestes públiques o aquestes nacionals no tenen tant diguem tanta activitat de conferències o sí sí també en tenen igual la biblioteca de Catalunya fan unes exposicions magnífiques i moltes conferències m'agradaria continuar la conversa però que el temps s'ha tirat de sobre tenim només uns segons per acomiadar i despedir i agrair la presència d'aquesta senyora que ens ha informat tan bé tan bé tan bé de confundir les biblioteques la Dela de l'Ost i en conseqüència gràcies moltes gràcies gràcies a vosaltres i la setmana que ve tenim una cosa molt curiosa que jo penso que ens agradarà molt que és que vindrà el Lluís Breciana i parlarem del neonacisme i del neonacisme i de les raons del ressorgiment de la dreta i de la ultradreta fins la setmana que ve bona nit bona nit ens refugiarem a la biblioteca exacte bona nit bona nit a tothom gràcies a Dela de l'Ost