Cinema sense condicions del 22/5/2018 — Lucky, Lean on Pete i Deadpool 2; Corporate vs «El doctor de la felicidad». Entrevista amb Adela de l’Os sobre biblioteques i inclusió social

Introducció del programa

• El programa s’obre amb el lema «Cinema sense condicions» i un avís: aquesta setmana han vist moltes pel·lícules, però poques recomanacions fermes.

• Estructura en dues parts: taula de crítiques/recomanacions i entrevista amb convidada.

"Biblioteca és molt més que cultura: és l’espai més democràtic que tenim" — Adela de l’Os

Crítiques i recomanacions de cinema

Lucky (John Carroll Lynch) — retrat del final de vida

• Protagonitzada per Harry Dean Stanton, als 90 anys, en una Amèrica profunda i silenciosa.

• To proper a Nebraska; minimalisme, silencis i una mirada lúcida sobre la por final i la solitud.

• Moments destacats: el somriure final i la cançó «Volver». Aparició deliciosa de David Lynch amb la metàfora de la tortuga.

• Idea clau: una meditació serena sobre la mort, sense melodrama i amb humanitat.

"Tinc por" — confessió que sintetitza el nucli emocional del film.

Paris, Texas (Wim Wenders) — ressò temàtic

• Rescatada per comparació: un altre Stanton solitari i romàntic, amb guió de Sam Shepard.

• Camí de redempció i reconeixement del deute afectiu: història poderosa sostinguda pel guió.

Lean on Pete (Andrew Haigh)

• Drama d’iniciació sobre un jove i el cavall que li dona rumb. Actuació remarcable de Charlie Plummer; secundaris de luxe (Steve Buscemi, Chloë Sevigny).

• Sensibilitat europea aplicada a un relat molt americà; contenció emocional sense sensibleria; fotografia excel·lent.

• Versemblança discutida, però el detall i els silencis arrosseguen l’espectador.

«El doctor de la felicidad» (Knock) — advertiment

• Comèdia francesa amb Omar Sy. Valorada com greument perillosa (socialment): s’enriu de la gent del poble i promou valors equivocats.

• Diagnòstic del panell: no recomanada.

Corporate — dinàmiques laborals i pressió

• Thriller corporatiu contemporani sobre RRHH i la cultura d’acomiadaments. Interessant i àgil, amb bones interpretacions (Céline Sallette i Violaine Fumeau).

• Limita el focus a l’empresa i acaba condescendent amb les cúpules, però evidencia bé la pressió que deriva en suïcidis.

Deadpool 2 (David Leitch)

• El superheroi més irreverent de Marvel: autoreferencial, comèdia negra explícita (no per a menors).

• Guió enginyós però irregular en to i ritme; menys potent que la primera. Recomanable com a entreteniment.

Sergio & Serguei (apunt)

• Es menciona breument; queda pendent de comentari per falta de temps.

Entrevista: Adela de l’Os i la Fundació Biblioteca Social

Missió i visió

• La Fundació (sense ànim de lucre) neix per visibilitzar i impulsar projectes de biblioteques públiques adreçats a col·lectius vulnerables.

• Reivindicació central: la biblioteca és cohesió social — obertura universal, estada sense consum, acollida.

Context social: dades clau

• Catalunya: ~20% de pobresa; pobresa infantil ~30%; >500.000 persones amb discapacitat.

• Espanya (INE): ~14 milions en risc de pobresa; ~6 milions en pobresa severa.

• Necessitat: biblioteques com a nodes d’inclusió i detecció precoç.

Premis «Biblioteca Pública i Compromís Social» — projectes inspiradors

• Mecànica: premi anual, finalistes i un guanyador; 1.200€ per reinvertir + vídeo de difusió del projecte.

• Exemples destacats:

- Porxena — «Biblioteca d’Acogida» per a joves migrants: apoderament i integració local. - Madrid (Retiro + Hospital Niño Jesús) — «La lectura que da vida»: biblioteca duplicada a l’hospital per donar esperança a infants amb càncer. - Cambados (Galícia): la biblioteca com a centre neuràlgic comunitari, xarxa amb escoles i oficis locals (mariscadores). - Bon Pastor (Barcelona) — «Teixint una xarxa d’oportunitats»: substitució de vigilant per educador social, treball de microviolències i sexisme, connexió amb Serveis Socials i Barcelona Activa. Impacte: resocialització de joves en risc mitjançant xarxa amb escoles i centres juvenils.

"En lloc d’un segurata, porteu-me un educador social" — canvi de paradigma amb resultats tangibles al cap d’un any de feina.

Finançament i governança

• Patronat i jurat mixts: bibliotecaris i tercer sector (educadors i treballadors socials). Treball voluntari.

• Política de finançament: no accepten subvencions públiques per independència i perquè els diners públics vagin directament a les biblioteques.

• Model: microdonacions de particulars i empreses del sector (editorials), i campanya «aniversari/festa amb compromís social» per convertir regals en donacions.

Biblioteques al cinema i imaginari cultural

• Referències recents: «The Public» (persones sense llar a una biblioteca pública; filmada dins la biblioteca).

• Dades d’una tesi (1928–2015): 855 pel·lícules on apareixen biblioteques (públiques i privades). Títols esmentats: El nom de la rosa, La novena porta.

• Llibre i censura al cinema: El joven Marx (culmina amb el Manifest), La libreria (xoc per publicar Lolita en un poble; context històric de polèmica i prohibicions).

Evolució del rol bibliotecari

• De prestatge i estudi a espais de creació i coneixement compartit: tallers, clubs, presentacions, formació digital.

• Exemples internacionals:

- Dinamarca: ampliació d’horaris a l’hivern per combatre l’aïllament i reduir consum energètic. - Bibliobusos: vida social itinerant per a pobles envellits; sovint l’únic contacte regular.

• Ecosistema català: >380 biblioteques públiques i 11 bibliobusos; estructura digna d’equipaments i personal, amb sensibilitat social creixent arreu de l’Estat (Galícia, País Basc, etc.).

• Distinció institucional: la Biblioteca de Catalunya és nacional (no municipal) i té funcions i activitats (exposicions) diferents d’una biblioteca pública municipal.

Cloenda i avanç

• Tancament amb agraïment a Adela de l’Os i avanç del proper programa: neonazisme i l’ascens de l’extrema dreta.