Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Lucrecia Martel a la Filmoteca, el judici contra Mandela i crítiques de The Perfection, Brightburn i El vendedor de tabaco

Panorama de l'episodi

Punts clau

  • Focus central en Lucrecia Martel: repàs de la seva obra, temes i estil, i anunci de la seva retrospectiva a la Filmoteca de Catalunya i una classe magistral al CSSB.
  • Documental imprescindible: "El Estado contra Mandela y los otros" (2018) reconstrueix el judici de Rivonia amb àudios originals i animació en carbó; rigor històric i potència moral.
  • Ressenyes de novetats: "The Perfection" (Netflix) com a thriller psicològic curt, estrany i estimulant; "Brightburn (El Hijo)" com a subversió de Superman en clau de terror que resulta derivativa i desaprofitada; "El vendedor de tabaco" com a drama històric estèticament bell però narrativament feble malgrat un gran Bruno Ganz com Freud.
  • Agenda: torna "Black Mirror" al seu format d’origen amb 3 episodis; calendari i consells pràctics per a la visita de Martel.

Ressenyes i novetats

The Perfection (Richard Shepard, Netflix)

  • Thriller psicològic al món de la música clàssica (xelo), amb gir(s) de guió i una posada en escena que evita el thriller convencional.
  • Dura 90 minuts: ritme àgil i concepte potent més que no pas gran pressupost o estrelles mediàtiques.
  • Veredicte: recomanació moderada per la seva estranyesa i idees, sense ser “la gran pel·lícula de Netflix”.

Brightburn (El Hijo)

  • Proposa un what if de Superman: el nen arribat en nau espacial fa un ús maligne del poder (visió làser, força...), desmuntant l’axioma “amb gran poder ve gran responsabilitat”.
  • To gore i de terror, però amb forats de guió i molta dependència del coneixement previ del mite superheroic.
  • Compara amb "El Prodigio/The Prodigy": massa similar en estructures i escenes clau.
  • Veredicte: idea atractiva, execució desaprofitada.

El vendedor de tabaco (Nikolaus Leytner)

  • Adaptació de la novel·la de Robert Seethaler; Viena 1938–39 sense postalismes, amb la irrupció nazi com a fons.
  • Bruno Ganz interpreta Sigmund Freud amb solvència excepcional; la pel·lícula destaca visualment, però no assoleix la força de la novel·la.
  • Veredicte: prescindible malgrat moments d’una bellesa notable.

Agenda ràpida: Black Mirror

  • Torna al format original: 3 episodis d’uns 60 minuts i creador original de nou al timó.

Documental: El Estado contra Mandela y los otros (Nicolas Champeaux, Gilles Porte)

  • Reconstrueix el judici de Rivonia (1963–64) amb 256 hores d’àudio desclassificades; sense imatges d’arxiu del judici, s’opta per animació en carbó d’Oerd van Cuijlenborg, integrada amb documentals d’època i entrevistes (acusats supervivents, familiars, advocats).
  • Contextualitza l’apartheid i els càrrecs de sabotatge/traïció (es demanava pena de mort; resultat, cadena perpètua, amb 27 anys a presó en el cas de Mandela).
  • Moment clau: la declaració final de Mandela, que condensa el seu compromís ètic i polític:

“Estic disposat a lluitar per la democràcia, la llibertat i la igualtat de totes les persones, fins a la mort.”

  • Valor: oportuna i necessària, de rigor incontestable per la base documental, i d’un impacte humà ampli (famílies, advocacia, solidaritats interracials).

Focus: Lucrecia Martel

Perfil, temes i estil

  • Una de les directores més influents del segle XXI: mirada crítica a la burgesia i les seves hipocresies; interès per la dona de classes treballadores i la seva quotidianitat.
  • Relació amb la religió: educació catòlica, però distanciament crític; defensa una mirada estètica més que doctrinal.
  • Recursos formals: disseny sonor meticulós (aus, ambients, humitats, riu com a eix simbòlic —Paraná), càmera al clatell que reforça l’asfíxia i el punt de vista.
  • Cinema d’“entrada lenta”: exigeix acceptar el seu joc narratiu i rítmic; recompensa amb capil·laritat de detalls i densitat sensorial.

Filmografia destacada

  • La Ciénaga (2001): món en descomposició; tensió creixent cap a un final pertorbador; crítica a la classe alta de Salta.
  • La niña santa (2004): religió, sexualitat latent i fantasmagories quotidianes; hipnosi atmosfèrica en el detall.
  • La mujer rubia / La mujer sin cabeza (2008): ambigüitat entre somni i al·lucinació; culpa i decadència burgesa; tram central més ferragós però coherent amb la seva poètica.
  • Zama (2017): adaptació d’Antonio Di Benedetto; espera kafkiana i desgast del colonitzador; depuració simbòlica (evita la iconografia cristiana) i cruïlla intercultural; obra de culte.
  • Producció: suport clau dels germans Almodóvar en la producció executiva i la distribució europea.

Agenda Martel

  • Retrospectiva a la Filmoteca de Catalunya: inici el dia 13; es projectaran els 4 llargmetratges i una selecció de curts (alguns inèdits).
  • Classe magistral al CSSB: dijous 6, 19h, aula 1. Gratuïta, aforament limitat; recomanat arribar amb temps.

Convergències i altres recomanacions

Veus en diàleg

  • Conexions amb Doris Dörrie i Chantal Akerman pel compromís autoral i la mirada sobre el quotidià.
  • Pilar Miró: paral·lelisme de recorregut independent i crític; record del cas "El crimen de Cuenca".

El regreso del cepa

  • Documental que revisita el rodatge i l’escàndol/censura d’"El crimen de Cuenca"; torna a localitzacions i testimonis (p. ex. Guillermo Montesinos, Mercè Sampietro), i traça el caràcter fort i la singularitat de Miró.

Conclusió

  • Episodi que combina anàlisi autoral (Martel), memòria històrica (Mandela) i crítica d’estrenes amb criteri, destacant el valor del so, la forma i el context com a claus per llegir el cinema d’avui.