Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te al podcast
Lucrecia Martel a la Filmoteca, el judici contra Mandela i crítiques de The Perfection, Brightburn i El vendedor de tabaco
Panorama de l'episodi
Punts clau
- Focus central en Lucrecia Martel: repàs de la seva obra, temes i estil, i anunci de la seva retrospectiva a la Filmoteca de Catalunya i una classe magistral al CSSB.
- Documental imprescindible: "El Estado contra Mandela y los otros" (2018) reconstrueix el judici de Rivonia amb àudios originals i animació en carbó; rigor històric i potència moral.
- Ressenyes de novetats: "The Perfection" (Netflix) com a thriller psicològic curt, estrany i estimulant; "Brightburn (El Hijo)" com a subversió de Superman en clau de terror que resulta derivativa i desaprofitada; "El vendedor de tabaco" com a drama històric estèticament bell però narrativament feble malgrat un gran Bruno Ganz com Freud.
- Agenda: torna "Black Mirror" al seu format d’origen amb 3 episodis; calendari i consells pràctics per a la visita de Martel.
Ressenyes i novetats
The Perfection (Richard Shepard, Netflix)
- Thriller psicològic al món de la música clàssica (xelo), amb gir(s) de guió i una posada en escena que evita el thriller convencional.
- Dura 90 minuts: ritme àgil i concepte potent més que no pas gran pressupost o estrelles mediàtiques.
- Veredicte: recomanació moderada per la seva estranyesa i idees, sense ser “la gran pel·lícula de Netflix”.
Brightburn (El Hijo)
- Proposa un what if de Superman: el nen arribat en nau espacial fa un ús maligne del poder (visió làser, força...), desmuntant l’axioma “amb gran poder ve gran responsabilitat”.
- To gore i de terror, però amb forats de guió i molta dependència del coneixement previ del mite superheroic.
- Compara amb "El Prodigio/The Prodigy": massa similar en estructures i escenes clau.
- Veredicte: idea atractiva, execució desaprofitada.
El vendedor de tabaco (Nikolaus Leytner)
- Adaptació de la novel·la de Robert Seethaler; Viena 1938–39 sense postalismes, amb la irrupció nazi com a fons.
- Bruno Ganz interpreta Sigmund Freud amb solvència excepcional; la pel·lícula destaca visualment, però no assoleix la força de la novel·la.
- Veredicte: prescindible malgrat moments d’una bellesa notable.
Agenda ràpida: Black Mirror
- Torna al format original: 3 episodis d’uns 60 minuts i creador original de nou al timó.
Documental: El Estado contra Mandela y los otros (Nicolas Champeaux, Gilles Porte)
- Reconstrueix el judici de Rivonia (1963–64) amb 256 hores d’àudio desclassificades; sense imatges d’arxiu del judici, s’opta per animació en carbó d’Oerd van Cuijlenborg, integrada amb documentals d’època i entrevistes (acusats supervivents, familiars, advocats).
- Contextualitza l’apartheid i els càrrecs de sabotatge/traïció (es demanava pena de mort; resultat, cadena perpètua, amb 27 anys a presó en el cas de Mandela).
- Moment clau: la declaració final de Mandela, que condensa el seu compromís ètic i polític:
“Estic disposat a lluitar per la democràcia, la llibertat i la igualtat de totes les persones, fins a la mort.”
- Valor: oportuna i necessària, de rigor incontestable per la base documental, i d’un impacte humà ampli (famílies, advocacia, solidaritats interracials).
Focus: Lucrecia Martel
Perfil, temes i estil
- Una de les directores més influents del segle XXI: mirada crítica a la burgesia i les seves hipocresies; interès per la dona de classes treballadores i la seva quotidianitat.
- Relació amb la religió: educació catòlica, però distanciament crític; defensa una mirada estètica més que doctrinal.
- Recursos formals: disseny sonor meticulós (aus, ambients, humitats, riu com a eix simbòlic —Paraná), càmera al clatell que reforça l’asfíxia i el punt de vista.
- Cinema d’“entrada lenta”: exigeix acceptar el seu joc narratiu i rítmic; recompensa amb capil·laritat de detalls i densitat sensorial.
Filmografia destacada
- La Ciénaga (2001): món en descomposició; tensió creixent cap a un final pertorbador; crítica a la classe alta de Salta.
- La niña santa (2004): religió, sexualitat latent i fantasmagories quotidianes; hipnosi atmosfèrica en el detall.
- La mujer rubia / La mujer sin cabeza (2008): ambigüitat entre somni i al·lucinació; culpa i decadència burgesa; tram central més ferragós però coherent amb la seva poètica.
- Zama (2017): adaptació d’Antonio Di Benedetto; espera kafkiana i desgast del colonitzador; depuració simbòlica (evita la iconografia cristiana) i cruïlla intercultural; obra de culte.
- Producció: suport clau dels germans Almodóvar en la producció executiva i la distribució europea.
Agenda Martel
- Retrospectiva a la Filmoteca de Catalunya: inici el dia 13; es projectaran els 4 llargmetratges i una selecció de curts (alguns inèdits).
- Classe magistral al CSSB: dijous 6, 19h, aula 1. Gratuïta, aforament limitat; recomanat arribar amb temps.
Convergències i altres recomanacions
Veus en diàleg
- Conexions amb Doris Dörrie i Chantal Akerman pel compromís autoral i la mirada sobre el quotidià.
- Pilar Miró: paral·lelisme de recorregut independent i crític; record del cas "El crimen de Cuenca".
El regreso del cepa
- Documental que revisita el rodatge i l’escàndol/censura d’"El crimen de Cuenca"; torna a localitzacions i testimonis (p. ex. Guillermo Montesinos, Mercè Sampietro), i traça el caràcter fort i la singularitat de Miró.
Conclusió
- Episodi que combina anàlisi autoral (Martel), memòria històrica (Mandela) i crítica d’estrenes amb criteri, destacant el valor del so, la forma i el context com a claus per llegir el cinema d’avui.
Cinema sense condicions Cómo ríe la vida Si tus ojos negros me quieren mirar Y si es mío el arpano Me choriza leve Es como un canetar Ella quieta mi herida Todo, todo se olvida El día que me quieras Hola, bona tarda. Cinema sense condicions una altra vegada aquí, els dimarts, a les 8 del vespre amb una hora per davant. Avui comencem amb Gardel perquè després tindrem un altre símbol de l'Argentina Lucrecia Martel En Pepper Mangol, que està aquí a la meva dreta Bona tarda a tothom Ens parlarà de Lucrecia Martel La cineasta argentina que la setmana que ve serà present a la Filmoteca de Catalunya Per presentar una retrospectiva de la seva obra És una obra interessant Una obra d'una dona compromesa Com altres cineastes I parlarem doncs de les relacions que podem establir entre l'obra de Martel i altres cineastres Hola Pol Hola Pol Pol Diggler està amb nosaltres també Bona tarda Pol Bona tarda Què tal? Comencem marxosos Els comandaments Bé, una cosa com el dia que m'hi quieras vull dir, és realment immortal Qui has vist, Pol? Explica'ns Però baixo això perquè el que diré crec que no té res a veure amb això D'acord Vull dir Cada cosa ha de tenir el seu espai Exactament Mira, jo he vist un parell de pel·lícules Una que està en cartellera ara mateix I l'altra que s'ha estrenat fa molt poc a Netflix Començo la Netflix que potser és la que m'ha agradat més Que... És una pel·lícula que es diu La Perfecció De Richard Shepard I... És una pel·lícula sobre música en realitat És un thriller barra terror psicològic No sé com li volem dir Un thriller psicològic Però... Que... Bé, el títol ja ho diu jo Crec que és La Perfecció que vol arribar una o dos És que no vull treure la massa Perdona, qui és el director? Richard Shepard Sí, sí, sí Doncs és una pel·lícula sobre bàsicament La... L'intent d'arribar de la perfecció musical A través d'elles són xalistes I és com en un món... Votre es veu arribar a veure The Square Aquella pel·lícula que va guanyar Cans Fa un parell d'anys o tres No, jo no Bé, aquest... Et plantegen un ambient d'aquests com a elitistes Bastant de caché i de... Allà el The Square era com una espècie de moma, no? Com un museu d'art aquests com... Sí, sí Tractava sobre l'art contemporani Exacte Doncs en aquest cas és un estil així Però amb el món de la música xalista, no? I hi ha entre cometes O sigui, hi ha una protagonista Però en realitat són dues Una que és més secundària Però acaben compartint molt de la pel·lícula I és veure com es desenvolupa No vull dir res perquè és una pel·lícula bastant experimental És un experiment d'aquests que a vegades fa Netflix Nacionalitat? Americana Americana Sí, sí Però... Les xalistes són de música clàssica o...? Sí No vull dir massa cosa Perquè és una pel·lícula que, de fet, jo la vaig veure perquè Vaig llegir a molts articles i moltes reviews que feien a internet Que realment era una pel·lícula bastant diferent Tampoc crec que sigui extremadament diferent Però és una pel·lícula bastant estranya Ja aviso des d'aquí No dic que tinc una narrativa estranya O que sigui cinema experimental totalment Però no és la pel·lícula thriller a l'uso Per això ja només... A més, és interessant perquè dura 90 minuts Vull dir que també és una d'aquestes pel·lícules que també es van bastant ràpides I que estem bastant acostumats ja, crec que a pel·lícules de dues hores Aquesta per mi és una recomanació No dic que sigui la gran pel·lícula de Netflix Però és interessant És un exponent del cinema independent nord-americà, doncs No et diria independent, eh? O no? No, no et diria independent perquè... No et dic que hi hagi moltíssims diners Però, bueno, no és una de baix pressupost, per dir-ho així No és d'aquestes... No Sí que és veritat que algun dels actors em sonava Tampoc... No sé, hi ha la John Williams, per exemple Però la majoria de gent... Saps? Però... Però és una d'aquestes pel·lícules més d'idea O sigui, inclús et diria... Bueno, també de guió Però és la idea amb la que es juguen I els canvis dels girs de guió El concepte Sí, és bastant interessant Llavors, passant a la de... Que està en cartellera No sé si la teniu present La de El Hijo Us sona? Una de terror... Mitjament clàssic Perquè és un terror d'aquests de possessió No ben bé possessions, però... El Hijo era una pel·lícula dels germans d'Arden Ah, doncs mira, aquí absolutament el contrari, jo crec És una pel·lícula que en anglès es diu Brightburn I vindria a ser l'arribada d'un extraterrestre bebé amb una nau Com Superman de Krypton, no? Aquí està, aquí està Ells juguen aquest cop... De fet, el cartell és el nen, ja com adolescent, amb una capa No, no, no Juguen el tema de que... No diuen en cap moment Superman ni Krypton, però ve amb una nau George L Llavors ve amb... No, no, però és interessant perquè... Ja estan jugant amb el paradigma de Superman I de fet, hi ha alguns moments que juguen Incluso té visió láser, té com... Històries que són com molt pròpies del... I corre més que un tren Sí, sí Jo no vull fer massa spoilers perquè ho utilitzen en su contra Una cosa, a l'arribar s'estrella o aparca? No S'estrella, s'estrella i intens Però... Dius que no fas cap spoiler, però és que és Superman? És Superman Estem dient totes les característiques de Superman i tu estàs dient que sí? Sí, sí, ho és, ho és No, no, no, però sí, de fet, ells mateixos ja... Els productors, bueno, els directors... Els directors, el David Jarovetsky Però els productors són els mateixos que van fer Guardians de Galàxia Són pel·lícules d'aquestes de... De fet, és Marvel, no? Que és com la competència de Superman Però, en aquest cas, juguen bastant a un concepte de Superman Que és el contrari, no? Que és allò... Aquella frase que va mitificar molt Spiderman Que és allò d'un gran poder conlleva una gran responsabilitat En aquest cas és, ja que tens un gran poder Doncs aquest nen no el fa servir bé, per dir-ho així, no? I menys quan no sap qui és Perquè al final és un nen que arriba a la terra en una nau Sent bebé i una família Bueno, un pare i una mare que busquen un fill És com, oh milagro Ens ha pregut un bebè i l'adopten, entre cometes Llavors, des d'ell hi ha... Això li passava a Superlópez, també S'ha d'anar molt en compte amb les adopcions Nosaltres aquí al programa ho hem dit moltes vegades Aneu en compte amb les adopcions Que després s'hi tornen, eh? Que hi ha gent molt rara avui en dia pel carrer No, que de petits són molt macos, però després s'hi tornen Si anem a Sense Adopcions Ens diuen Doncs, hi ha un còmic que em recorda molt Que es diu La Capa No té res a veure, sí que té a veure amb superherois Però no té res a veure ni amb Marvel Però és un còmic que va d'això Que és un xaval adolescent Que descobreix que posant-se una mena de trap Lligat a l'esquena Com si fos una capa Li dona uns certs poders I els utilitza fatal Però fatal vol dir que és bastant destructiu El còmic, eh? O sigui, que algú li fa no sé què O la nòvia I és molt, també, molt sangriento, molt gore, eh? El còmic I em recordava bastant en aquesta pel·lícula Tot i així És una pel·li que té aquest afegit És a dir, que és un nen Que fa servir el poder en contra Que és el que sempre vindria a ser al revés Que encara que vingui a Krypton i tot Superman sempre intentarà ajudar mínimament els humans Sempre estarà al costat del bé I d'Amèrica Però aquí no I de la llei i ordre Sí, sí, aquí no Aquí és al revés Què passa? Que no deixa de ser el típic tòpic del terror Sempre Hi ha una distorsió, no? Sí, hi ha una distorsió És un canvi de paradigma Però no deixa de ser Insisteixo, eh? Jo anava convençut Ostres, anem a veure... No, perquè la venien molt bé Bueno, de fet, l'estan venint molt bé Però em va semblar que estava bastant desaprofitat De fet, hi ha molts forats de guió Que tampoc li vols buscar forats de guió A un nen que ha vingut de l'espai, no? Però sí, però sí que és veritat Que hi ha moltes coses que no... Que crec que s'aprofiten massa Justament del coneixement que té la gent De Superman o de superherois així Més extraterrestres I aquí no deixa de ser... Us recordeu una pel·lícula de l'any passat? Crec... No sé si us sonarà Com que és terror No sé si us sonarà Però que és El Prodigio O De Prodigio O així que era un nen De Prodigio Doncs és aquesta pel·lícula Però té poders És exactament la mateixa pel·lícula Però exactament, eh? És que inclús l'escena del psicòleg L'escena amb la mare L'escena... Bé, inclús al final És pràcticament el mateix Aquí no diré, eh? Tot el descobriment del nen El que pot fer, no? Tot, tot, tot I és, clar És el de sempre Quan entra una pel·lícula de terror Que val molt la pena I jo sé que aquí Crec que eres tu, Pep, no? Que et va encantar Irònicament Que era hereditari Que a mi Trobo que és una d'aquestes pel·lícules Que ha apostat molt fort Per una pel·lícula diferent En quant a terror Clar, veus aquestes pel·lícules Que a més està produïda per gent Que realment es mou en l'ambient I veus aquestes coses I a mi em balla una mica Però bueno A mi personalment Clar Entenc que és una pel·lícula Que dins del que és el gènere clàssic del terror Està ben vista com Però és tot que Hereditari Jo no No la vaig posar malament No? No Qui era? Hi havia algú aquí Que hereditari Le va dir No, no No, no No, no No, no No, no No, no No, no No, no No, no No, no No, no No, no No, no No, no No, no No, no No, no No, no No, no No, no No, no Estava molt per sobre de En qualitat I general I en tot Del gènere Vaja Això sí Nosaltres ho vam reconèixer Vale, vale Doncs ja està Retiro No, res Simplement Que ja Estem acostumats Que mensualment S'estreguin pel·lícules de terror I aquí potser Intentaven canviar alguna cosa Però jo crec que està bastant desaprofitat Bueno, aquí ja Qui vagi a veure-la Ja opinarà Però trobo que Ja no Ni tan sols com a Persona que li agrada El cinema de superherois I coses així Que em sembla interessant Que convini en aquest gènere Amb el de terror Perquè és una cosa Que no s'acostuma a veure Però en aquest cas Ja et dic Si heu vist El Prodigio Això és El Prodigio 2 O sigui Com capa Bàsicament No hi ha més És el que veureu Però una persona Que busqui entreteniment Al cinema Bueno, clar Li pots recomanar Però també li puc recomanar Moltes merdes Però perquè al final Potser t'entretenen Home Nosaltres no recomanem Mai merdes Cinema entreteniment Per entretenir Millor que siguin Pel·lícules amb fonament Vaja Però per exemple La setmana passada Vaig comentar la d'aquella De timadores compulsives Sí Aquesta Bueno, al final És cinema entreteniment Perquè no busca res més Però és que Amb el títol Ja paga Bueno Perquè Ostres Fer una pel·lícula Que es digui Timadores compulsives I que més sigui bona Ja és que Vaja En fi Bueno Doncs Jo porto aquestes dues I simplement També com a agenda Entre cometes Que això us ho he comentat Abans d'entrar Si algú segueix La sèrie Black Mirror Demà torna Amb el format original No només amb el creador original Que torna Quina temporada és? Ja és la cinquena? I ara sí que Potser sí que deuen estar I que clar També vam fer Vam fer-ne dos originals Més l'espacial de Nadal Que va ser com una mena Capítol a part Després han fet Dos temporades noves Ja amb Netflix I aquesta és la Llavors que és la cinquena Oficialment Algo així Però més o menys Si no comptem La de Nadal És la cinquena Sí Doncs vindria a ser Crec que sí que és la cinquena Però bueno Format de tres episodis Ara Que segurament Duraran una hora Com al principi Vull dir Torna al format A l'idea original Sí, sí, sí Bueno La setmana que ve Ja ho comentarem D'acord Pep Hola És el teu torn Bona tarda Bona tarda Avui per començar Parlaria de L'últim que he vist Que és una pel·lícula aquest matí Que es diu Bueno S'estrena amb el nom Del vendedor de tabaco Que es podria dir L'estanquero Perfectament Perquè és la història És que jo no he sentit D'un estanquer No he sentit mai Aquesta expressió Del vendedor de tabaco Sempre he sentit L'estanquero En tot cas En tot cas La pel·lícula Està basada En una novel·la D'un actor Que té un cert èxit Sobretot Per una novel·la anterior Que és Robert Seth Haller La novel·la anterior És tota Tota una vida Aquesta Per la vida Va ser traduïda A més de 30 idiomes I llavors Ha seguit Amb aquesta I Aquesta El títol Que porta És El traficant És a dir A la millor Aquí Com que ja sabem Que tenim un senyor Que es dedica A fer títols A refer-los Diguem Això del traficant No li feia gràcia I va dir No li poso El vendedor de tabaco Sí Perquè en els diàlegs De la pel·lícula Parlen del traficant Parlen Efectivament Per dir l'estanquer Per dir l'estanquer Diuen el traficant Sí Però esclar Ara es confondria Perquè és una És una Paraula Paraula polisèmica Sí Té unes connotacions Que no No fan pel tabac Bé La pel·lícula És Una història Que Comença De una forma Estèticament Molt maca Tenim una casa Al llac Tenim una senyora Uns paisatges Que sembla Que els hagin pintat Extraordinaris Sí Fins i tot Passa una cosa Sorprenent Que no explicaré I El fill D'aquesta senyora Que és un noi De 17 anys Li recomana A la seva mare Que se'n vagi A Viena Que allà Té un amic Que havia sigut Algo més que amic Fa uns anys I és precisament L'estanquer I se'n va allà Treballant amb l'estanquer I treballant amb l'estanquer Coneix una noia Una història d'amor Fa d'aprenent A la botiga Fa d'aprenent A la botiga Té Algun que altre problema S'entera De les qualitats Extraordinàries Dels puros Oio de Monterrey I Arrel d'aquest Unes abans originals Arrel d'aquest puro Coneix Un senyor Que tracta bojos Que es diu Sigmund Freud Perquè clar L'any 38 per allà Sigmund Freud Tenia ja El seu divan I anava fent Les seves consultes Perquè la cosa passa a Viena Perquè la cosa passa a Viena Tot i que No No escolteu No hi ha xocolata No hi ha violins No hi ha el Prater No hi ha el Danubi No hi ha No hi ha Ringuestrasse No hi ha res de res A partir de la meitat Quan ja passem cap a l'any 39 Comencen a entrar Creus Gamades I es comença a omplir De Creus Gamades Hi ha una sèrie de decorats antics Que fan tota la funció I llavors És quan tenim Per una banda La història d'amor Per una altra banda Els consells I la tasca de Freud I la seva fugida cap a Londres I per l'altra Naturalment L'actuació ja inicial Però severa Dels Dels Dels Dels pro-nazis En resum Una pel·lícula Que No crec que Estigui a l'alçà de la novel·la Que segurament és millor Com a pel·lícula És un tema Que aprofitant Que els nazis Estan en aquella franja S'hi han ubicat Quantitat d'històries I aquesta és una més Que està ubicada En aquest ambient Però que No crec Que Que convenci A massa gent Almenys A mi no m'ha convençut En sembla una pel·lícula Perfectament obviable Tot I que no deixo de reconèixer Que té Un tractament estètic Per moments Amb unes escenes Bellíssimes Però Amb això No hi ha prou Aquesta s'hi diu Bé, és que El tractament Que es pot donar Amb una novel·la històrica Aquests bestsellers De qualitat És aquest No? Vull dir D'una fotografia Molt Sí Molt hiperrealista I molt No ho sé Alguns consideraran Fins i tot Que és massa ensucrada Sí En tot cas S'ha d'afegir Que el personatge De Sigmund Freud El fa Un amic molt estimat D'aquesta casa Que és el Bruno Gans Realment Es posa dintre del paper I és Sigmund Freud Sense cap problema Excel·lent com sempre Sí Efectivament Va sobrat sempre Agafi el paper que agafi Però Ni tan sols amb això Crec que ni és suficient Per dignificar Les dues hores de pel·lícula Però bé En tot cas La fan molt més Passable Una altra Una altra Bé Doncs ahir Per seguir Amb coses properes Vam anar A un passe de premsa D'una pel·lícula Que es diu El Estado Contra Mandela Y Los Otros La pel·lícula francesa El 2018 De Nicolas Champó I Giles Port Per cert La pel·lícula Vendedor de Tabac És austríaca I està dirigida Per Nicolaus Leiner La pel·lícula Que ara estem comentant Tracte de l'època Com ja es podeu imaginar De l'Upperheit La pel·lícula No fa de Mandela Un protagonista exclusiu Sinó que Es tracta igualment De Mandela I dels altres Vuit acusats En un judici Que es va fer Entre el 63 I el 64 Del segle passat Va durar nou mesos Com ja sabeu tots Mandela I els altres Eren camarades Del partit Del Congrés Nacional El CNA Congrés Nacional Africà I Bé Se'ls van acumular Una sèrie De càrrecs Aquí Comença una història Que pot tindre Resonàncies Bastant properes A casa nostra I Sens dubte Perquè hi ha l'acusació De terrorisme I de lluita armada Sí Llavors La pel·lícula Té un interès Per mi Molt important Perquè s'han fet He estat mirant A internet Hi ha 14 o 15 pel·lícules Sobre Mandela Que toquen el tema Més o menys Directament O tangencialment Però Centrades en aquesta època De l'aparheit I en canvi Aquesta És un documental I resulta que Agafa com a fil conductor El material Que representa La lliberació De cara al públic L'any passat El 2018 De les 256 hores D'àudio Que hi ha D'aquest judici Que no hi ha Ni una sola imatge No hi ha ni una sola imatge Ni de Ni de Fotografia Ni de vídeo Ni de pel·lícula Ni de fotografia Llavors Els directors Han agafat I s'han fet Amb els serveis D'un artista Dibuixant Holandès Que es diu Oerd van Quillenborg I aquest dibuixant Ha fet Una obra Descrivint Els personatges I alguna situació A base De carbó Per tant En blanc I negre I No solament Digues Dibuix fix Sinó també Animació Això Està combinat D'entrada Amb una sèrie D'imatges De l'època En què Ens situen La temàtica És a dir El Congrés Nacional africà Es va constituir El 1912 Però L'època Progressivament Més dura I de repressió Va ser als anys 50 i 60 Després es va Encarnissar Encara molt més Als 70 Llavors Aquí tenim Una entrada En la que hi ha Uns documents Uns talls Documentals De l'època En què Ens situen Els dos bàndols Per una banda Hi ha La defensa De lo que és La majoria negra I per l'altra banda Els blancs Adoptant La postura aquella De Bueno Sí És que Aquesta gent Ells no se sabrien Governar Aquí És imprescindible Que nosaltres Són com a animals Sí Són com a animals Hem de portar Les regnes L'economia No saben conduir La Una Visió Imperialista Però De lo més Carca Llavors Aquesta és la introducció Després hi ha El cos del judici I dintre el cos Del cos de judici Ja s'alternen Amb les imatges I Els documents D'àudio Entrevistes Amb algun Dels acusats Que encara es viu I després també Amb alguns personatges Familiars Dels acusats Morts I els advocats Defensors I després Els dos advocats Defensors Efectivament Entre els Que figuren Aquí està La Winnie Mandela Per exemple Que per cert Va morir Abans que s'acabés El muntatge De la pel·lícula L'any passat Aquí Va començar Tot Probablement L'any 1960 Amb la il·legalització Del Congrés Nacional Africà I a partir d'aquí Es van muntar Una sèrie D'acusacions Per part del fiscal De sabotatge I van ser condemnats Per traïció Aquesta va ser La base De la comnem Es demanava Pena de mort I finalment El resultat Va ser De cadena perpètua I d'aquesta cadena perpètua Van acabar complint 27 anys Llavors És molt interessant Diguéssim Els comentaris Que hi ha Dels familiars Perquè es veu una mica Les complicacions Que representen 27 anys Sense el pare En el cas dels fills Sense el marit En el cas de la dona Sense el fill En el cas dels pares O sigui La situació La situació tràgica Que representa Per la família De quina manera Desestructura I de quina manera Fa mal No solament El que està Injustament Empresonat Sinó A tots Uns quants Que estan Al seu voltant Íntims Com família I amics Que també Tenen les seves Conseqüències Pel que estic Dient Comprovareu Que és una pel·lícula Que en aquest moment Ens sembla Molt oportuna A part Que independentment De que potser Potser podria ser Més punyent Amb les seves Conclusions O maltractament Dirà que Sí que té un valor Importantíssim I és que Està basada En coses Incontestables Com són Els documents D'àudio Que tenim allà I Els testimonis De persones Que naturalment Donen la seva opinió Per exemple Els dos advocats Defensors Que eren George Vizos I Joel Joffe Fan Una Una valoració Un tant A favor d'obra Seva Fins a cert punt És normal Val a dir Que els dos advocats Són blancs Sí I que alguns Dels acusats També eren blancs Vull dir Alguns acusats Sembla que n'hi havia Que donaven I hi havia un indi També Sí Que es feia passar Per portuguès Sí Amb un bigoti De portuguès I aleshores Vull dir És important Això Aquesta gent Que no són Del poble Ventú I donaven Suport Però que es van Mollar I de quina manera I van Sí A més a més O sigui Hi va haver un moment En què Es van plantejar Si Si demanar Algun favor A canvi De fer Algunes declaracions Suavitzant la seva postura I tal I es van posar Tots d'acord Que arribarien fins al final En aquest sentit Reprodueixen a la pel·lícula Unes declaracions Bé Hi ha tota una declaració En el moment En què li van donar la paraula Al final del judici A Mandela I És extraordinari Perquè ell diu Que Ell està disposat A lluitar per la democràcia I la llibertat I pel tractament d'igualtat A totes les persones Siguin De l'etnia que siguin Fins a la mort És un moment Colpidor I que dona La talla moral D'aquest personatge Que ja dic Estava Absolutament secundat Per totes els altres Pensem que És una pel·lícula Que Hem de Recomanar A l'audiència Perquè Aquestes Lleçons d'història Que no són Eleccionadores Són importants Que es vegin Fins aquí El Estado Contra Mandela I otros Tu Vols afegir Alguna Pel·lícula Que hagis vist Perquè n'hi ha alguna Que em sembla que la vas veure Que jo no vaig poder anar No Bueno Em parlaré d'una Quan parlis De la Lucrecia Martel Que Pots començar Ara mateix Bueno Lucrecia Martel És una Directora De cinema Argentí Ella Té Quatre Pel·lícules Una pel·lícula O sigui Estem parlant Per molts Per molts I no solament D'Argentina Sinó per molts Del gremi Tant d'Estats Units Com d'Amèrica Com d'Espanya Com de bona part d'Europa Estem parlant D'una De les directores Més importants D'aquest segle Del que portem D'aquest segle I només Té quatre pel·lícules Però bé Tot té una explicació En primer lloc Lucrecia Martel No és un personatge Una cineasta A l'ús És a dir No és d'aquelles persones Que No pot viure Sense la càmera Tot I que A part d'aquestes Quatre pel·lícules Ella té Una Desena Com a mínim De curtmetratges Que s'han anat simultanejant Des de 1991 Fins el 2015 Les pel·lícules Va començar La primera El 2001 Amb la Ciènaga Que és la seva Òpera prima Va seguir el 2004 Al cap de tres anys Extraordinari Al poc temps En què va fer la segona La Niña Santa Després Quatre anys després El 2008 Va fer La Mujer Rúbia O també té un altre títol Que és La Mujer Sin Cabeza I Per fi El 2017 Va fer Zama Que Nosaltres aquí la vam comentar Una pel·lícula Que vam valorar Extraordinàriament I per mi S'ha convertit En una pel·lícula de culte Que he vist ja tres vegades I estic esperant Que me la treguin D'una forma Assequible Per poder-la seguir gaudint Això per què passa? Bé, doncs diem que ella Neix el 14 de desembre Del 66 És a dir, té 53 anys A Salta Argentina Està Ja neix Dins d'un Ambient De classe mitjana El seu pare Quan Eren els anys 80 Aproximadament Es va presentar un dia a casa Amb una càmera de vídeo I ella A partir d'aquell moment Va agafar la càmera I va començar a fer Filmacions Familiars Filmava La família Amb aconteixements I moments Propis De qualsevol família A partir d'aquí Ella Té una formació Religiosa La seva família Catòlica I llavors Ella Va pujar Amb aquest Ambient Tot i que Més endavant Ha dit La religió És un punt important D'ella Però A partir d'un Determinat moment Ella Va agafar I Va deixar Una bona part De lo que és El concepte Catòlic De vida I I Es va Dedicar Una mica més Ella diu Que es va convertir En una catòlica Estètica O sigui Va adoptar Una postura Diguéssim D'un cert Distanciament crític Respecte A lo que és La praxis Del catolicisme Això per una banda Per una altra És una persona Que Respecte Al cinema Li interessen Molt poc Els diners Això explicaria Que Els productors Tinguin interès En ella Perquè Les seves Fèlcules Solen ser Molt ben rebudes Per crítica I sobretot I sobretot Per altres directors Molts Molts la tenen Com a Pal de Pallé De lo que serà Després Sobretot Sobretot Director joves La seva obra I com deia abans El Joan Quan han començat Apuntat Moltes dones Parteixen De plantejaments similars Els de la primera pel·lícula D'ella La Cienega Que a molts Els hi ha servit Com a referent Tot i que Ella Respecte Al tema Del feminisme Va Jo li recordo Unes declaracions En què Li van preguntar Bé Llavors podríem dir Que tu Milites En el feminisme I ella Es va desmarcar Dient Que Ella No es considera Una directora Feminista Tot i que Com a dona Es podria I se sent Feminista Però Ella pensa Que en el camp Del feminisme Hi ha sobretot Una quantitat Important De dones Que en els diferents Camps De la cultura I del pensament Han fet obres Molt profundes Que han anat Molt lluny Tant amb la denúncia Com amb Dibuixar El paper Que hauria de tindre La dona Ara En el futur I que no ha pogut tindre En el passat Per la repressió Sistemàtica Que hi ha hagut D'una cultura Feta Bàsicament Pels homes I que Ha dominat Durant Podríem dir La major part Dels dos mil anys D'història Llavors Ella es desmarca D'aquestes dones Que considera Que estan En un nivell Que ella No vol competir I el que sí Comença El seu feminisme Dient Que no és partidària D'un cert feminisme Que ens ve De pel·lícules Americanes En què hi ha Una Suposada Alliberació En aquests Últims 10-15 anys Una sèrie De pel·lícules En què s'han vist Dones Que semblen estar Alliberades Però resulta que Curiosament Està Sobretot Tractant-se De dones D'una classe mitja O mitjana alta Que al final El que acaben Repetint És Els rols Que abans Utilitzaven Els homes En el seu lloc No No se sent Representada Per aquest tipus De cinema A ella Li interessa més La dona D'estaments Treballadors En les seves dificultats A casa Amb la família Amb la feina I amb la societat I amb la seva Representativitat pública I per aquí Va una mica El seu tractament Llavors Les seves pel·lícules A part de tocar Aquest tipus de dona Toquen també Un Hi ha algunes coses Que li interessen Com és per exemple El fet Que Hi hagi un riu Com és el Paranà Que Per la cultura D'ella És Important El concepte de riu Com La diferència Que hi ha Entre un marge I un altre Les diferències Culturals Que a vegades S'estableixen I les relacions Que condiciona Llavors A les seves pel·lícules Aquest tipus De qüestió Ambiental És present És present I Per una altra banda Estic dient Ara Uns conceptes Que es repeteixen Amb la seva obra Després Analitzarem Més o menys Ja que només són quatre Les quatre pel·lícules Llavors Hi ha un altre Tipus De relació Que li interessa Molt I és La relació De Entre La societat Els diferents Estaments Socials Li interessa Posar-los En qüestió I ridiculitzar Una sèrie De comportaments Que tenen Unes classes Respecte Amb elles mateixes Quan estan en confrontacions Com Amb respecte A classes Superiors O inferiors Aquest tipus De tractament Li interessa molt Llavors Això Fa que El seu cinema No sigui D'entrada Un Un cinema Que doni peixet És a dir S'hi ha d'entrar Però Et requereix Un Acceptar Una mica El joc Que proposa Ella Per Gaudir-lo I Això Ho veurem A partir De la primera Pel·lícula La seva Òpera prima Que és La Ciénaga Bàsicament La carrera De Lucrecia Martell És una crítica A una determinada Classe social Absolutament Bastant hipòcrita Absolutament Això recorre Tota la seva Filmografia Doncs Parlem Ara De La Ciénaga La Ciénaga Està Bé Totes les pel·lícules De Lucrecia Martell Són Dirigides I Amb guió D'ella Per començar És una persona Que en aquest sentit Ella És absolutament Responsable Del Del Tractament I De l'autoria I de l'autoria Tot I que Sempre reivindica Que té un equip Des de la primera Pel·lícula En el que li agrada Molt És ser còmode Treballant Vull dir que Sí que és veritat Que hi ha Uns directors D'art Uns companys Fins i tot Algun guionista Que també ha col·laborat Amb ella Fotografia Que es repeteix Perquè és amb la gent Que ella se sent bé Tornant a la Cienega Aquí Va voler sentar Les bases Del que Vindria a desenvolupar Al llarg de la seva carrera No tant en el cinema Com en el camp de les idees Ja que Lucrecia Marquell Excedeix l'encaix Com a realitzadora Per ampliar La seva projecció intel·lectual Com a una pensadora En diversos camps De la cultura i la ciència La Cienega Ens proposa Un món En descomposició Del que el seu títol És un exponent molt clar Una dona de classe alta S'alterna Perdó Una dona de classe alta Que la directora coneix molt bé Perquè ella va néixer allí Abans deia Saltenya Perquè en realitat Es desenvolupa a la zona de Salta D'on ella és filla Per tant Ella coneix molt bé aquesta zona Coneix l'ambient que hi ha allí D'aquesta classe I es confronta a la zona de classe mitjana En fase mitjana En fase d'ascens social L'atenció creixent Pla a pla Va pujant I es va incrementant Fins a arribar A una situació tràgica De tints apocalíptics El film Passarà sempre I és conduït Cap a un final pertorbador I d'una bellesa A l'hora Que sacseja Les expectatives De l'espectador Perquè El deixa Fins al final Amb el suspens De Per on aniran els trets Aquest film Ja Ja s'adivinava Amb ell Que Estàvem davant D'una directora Que apuntava A ser El que es coneix Com una directora De culta Pel bon I exigent Afeccionat Al cinema Que Posteriorment Podrà Anar-la coneixent Amb L'estrena De La Niña Santa En aquest cas Lucrecia Va signar el guió Amb col·laboració Amb Juan Pablo Domènech La Niña Santa Lucrecia Posa l'accent En un dels temes Que és de preferent I importància Per ella La religió Ella va ser criada En el catolicisme Tal com hem dit abans Però En recents entrevistes Reconeix També com hem comentat Que la doctrina Només li Només li va quedar De la doctrinament L'ascetisme catòlic Del que se sent seguidora En aquesta pel·lícula La direcció d'actors La curiosa importància De les petites històries banals La creença En els fantasmes Dels apareguts El diable En diverses formes De presentar-se Fan que el relat Tingui Si et deixes portar per ell Un cert potencial Hipnòtic Que el fa Transitar per uns camins De cinema fantàstic Un congrés de metges Enganys Enganys Seducció Una sexualitat Una sexualitat Que desperta A l'hora De la siesta Curiosament És una pel·lícula És una pel·lícula En la que Lucrècia Martel Se'ns manifesta Al 100% El problema Si és Si és És que el cinema El cinema de Martel No va Per l'autopista Del cinema convencional El seu cinema Té una via alternativa Al cap de 4 anys Ens porta La mujer rubia O la mujer sin cabeza Aquesta tercera pel·lícula Després de la Ciénaga I la niña santa Descriu Una situació En la que També Es dona Una situació Entre Entre el somni I I l'alucinació Un món Una mica Fora de lo real Una dona Que viatjava Amb el seu cotxe Arriba a casa No diu res Però ella està Convençuda Que ha tingut Ha fet un atropellament I ha matat Una persona Amb els diaris I amb la informació local No s'adverteix Que hi ha hagut Cap accident Per tant En principi Sembla que Allò S'ho ha imaginat Que Ha sigut Un moment En què Ha perdut La consciència Però Convençuda Que ha matat Algú Ella Segueix Jugant Amb l'ambigüetat I el misteri Per portar-nos A una conclusió Sorprenent I macabra O sigui De les tres pel·lícules Que Ha fet fins ara Fins aquesta Aquesta seria La que té Un comportament Intern És a dir Hi ha una fase Hi ha una presentació Absolutament Extraordinària Però després hi ha Una fase En la que Francament Es fa una mica Ferragós De seguir Tot i que Manté Totes les constants Pròpies De l'obra De la directora Aquí el ritme Després d'una arrencada Intensa Baixa en l'expressió De l'amorositat I Se'ns mostra el relat D'una D'una Bogeria Descendent Per part D'aquesta dona I D'una sort De decadència Tant d'ella Com del marit I de la societat Que representen Que és aquesta classe Mitja alta Que Dèiem que sempre està O burgesia Que sempre està Ella En el seu punt de mira S'ha de destacar aquí L'utilització del so Sempre és molt important En tot el cinema De Lucrècia I a ella Li agrada molt Ressaltar-ho Que cuide molt el so És a dir Ella Procura posar En cada lloc La descripció Per exemple A Zama És molt important Els diferents Sons D'ocells D'ocells Molt diversos La pel·lícula Passa Amb l'ambient A la vorera del riu I Enmig d'una zona D'envasament I d'humitat I tal I per tant Hi ha molta vegetació I també Hi ha Una gran Varietat d'aus Llavors A ella Li interessa més això No li interessa Col·locar Perquè si Una música Romàntica O es caien Unes imatges Per endolcir-les Ni molt menys És potser Per això Que De vegades Es fa Una mica Difícil Per determinat públic Entrar En el cinema D'ella Però és un cinema Per gaudir-lo De manera Lenta Entrant I a poc a poc Gaudint De tots els detalls De la fotografia De les petites Expressions D'aquestes coses Que Semblen Moments Anodins Però Que No són res més Que el reflexe Per ella D'uns moments Que li interessa Destacar De lo que és La quotidianitat La quotidianitat De la vida De la gent Els diàlegs També Són molt Precisos En aquest cas Deia que L'utilització Del sol Del so És molt important I també hi ha Un element Com a element Dramàtic Però hi ha un altre element Que és El de la càmera A l'esquena Seguint el protagonista O el clatell Gairebé Per enfatitzar L'asfíxia Del relat Aquest recurs tècnic I de llenguatge L'hem vist després Molt sovint Utilitzat Per joves I noves directors Per pedir Ara Se'n ve al cap La filla d'algú Que es va presentar És una Com sabeu Una pel·lícula feta Per 8 o 9 directors Que han sortit De l'escat I Que L'utilitzen De forma Contundent Però Últimament Moltes vegades Ho comentem Que sembla Que és com una moda Que ha entrat Bueno Ell el 2008 Ho feia D'una manera Natural I Per últim Us volia comentar Zama Zama És una pel·lícula Que està basada En una novel·la D'Antonio Di Benedetto Que es va publicar En 1956 Aquesta novel·la Està considerada Per Per molta gent Entesa En literatura Com una De les Principals novel·les De la segona Meitat Del segle passat Escrita En espanyol L'argument És la peripècia Kafkiana Que pateix Diego de Zama Genialment Interpretat Per Daniel Jiménez Cacho Que es tracta De la història D'un oficial I funcionari Espanyol Que està A l'espera I l'espera Aquí S'ha de posar En maiúscules Perquè Aquest és un dels punts Neuràlgics De la història És una espera Com Del teatre De l'absurd Una espera Efectivament Que no s'acaba Que es Continua I continua I segueix I van Passant Aconteixements Que cada vegada Van torturant Més I degradant Més Tan econòmica Com física I mentalment El protagonista Però També Entremig D'això Estem Assistint A La intervenció I la introducció D'una sèrie De personatges Estem parlant De finals Del segle XVIII I I surt Tot una sèrie De personatges Com són Els natius Amb les seves costums Amb la seva forma De fer i parlar Que van intervenint I amb la pel·lícula És curiós Com Ella ha tingut Molta cura D'evitar En la mesura del possible Que li ha sigut difícil Perquè fins i tot Comenta que En els mobles Que va introduir D'època A la pel·lícula Hi havia Reminiscències De creus I simbologia Cristiana Que ella Ha evitat Per No fer d'això Una espècie De De recriminació A L'ús Que hi va haver Per part dels conquistadors De La religió catòlica Perquè Ella Està convençuda Que També s'ha de ser Crític I Tindre en compte Que De la mixtura Que hi va haver Entre Les religions Ancestrals I La religió cristiana Hi va haver Després Una Una jerarquia Eclesiàstica Nova Que Era indígena Però que A l'hora De Mantindre Una sèrie De privilegis Va continuar Va continuar Acceptant Algunes D'aquestes coses Que els havíem portat Nosaltres Amb el cristianisme Per tant És per aquí Que ella Despulla la pel·lícula De la qüestió Religiosa I Es concentra Amb el que li interessa Que és Per una banda El conquistador Despullat Ja Cada vegada Més a mesura Que avança la pel·lícula De tota La ornamentació Com a tal De conqueritor Comença Mespasa I acaba Gairebé Amb un pal De fusta Comença Amb una casa Que tenia encara Reminiscències De mobiliari I I Complements Que recordaven L'època L'època Triomfal I Acaba Pràcticament Formant part De Vivint Pràcticament En el carrer I amb l'ajuda De De Pràcticament Estava Com un indigent Ell tenia Ell tenia L'esperança L'esperança L'esperança Durant tota la pel·lícula De que Li vindria D'Espanya Signat pel rei Un trasllat Cap a Una zona De l'interior On I té La seva dona I els seus fills Això no es produeix Ell acaba Fins i tot Tenint Un fill indígena Que Després També El perd És Una història Extraordinària Feta De moments I Jo crec Que És una d'aquelles Oportunitats En què Es reflecteix D'una manera Més veraç El que podia ser El sentiment Perquè No oblidem El tipus De personatges Que Espanya Va enviar Cap a Feles Amèriques En uns personatges Que Moltes vegades Aquí Ja Estaven Com a Captius O Com a Indesitjables O fascinerosos Directament Efectivament Llavors Aquesta gent allà Si podia anar Matant I enrequint-se Tot era Molt més Planer Però quan Estorçaven Les coses Com a qui Estorçen Perquè Efectivament Entre ells També hi havia Una sèrie D'enveges I I maltractaments Doncs llavors És quan Sorgia Una mica El ser primari Que portaven A dintre En fi Zahm Zahm Zahm Zahm És una Blícula Que Que la vam Recomanar En el seu moment I que si teniu Oportunitat De recuperar-la D'alguna manera Amb reposicions O la filmoteca Etc Us segueixo Recomanant moltíssim Perquè és una lliçó D'història I A més a més Va més enllà Del que és història Perquè no pretén Ser històrica Sinó que És una lliçó Una mica Del que podia ser Una visió D'un cert conqueridor Que no li va sortir Tot Prou bé Doncs Lucrècia Martel Serà la setmana Que ve A la filmoteca De Catalunya I serà en persona I serà A través De la seva obra I Recomanem El dia 13 El dia 13 Comença el cicle Retrospectiu I Recomanem Doncs Als oients Que puguin estar Interessats En aquest cinema Que hi vagin Hi ha una cosa també I que revisin Les obres De Lucrècia Martel A part dels quatre Llegometratges Penso que es passaran Dos dels curs Sí En té molts No sé quins cursiran Perquè no he llegit No he tingut accés Encara A la programació De la filmoteca Però volia dir Que aquesta tarda He llegit Que es veu Que ella Arribarà demà I I ha programat Al CSSB Una classe magistral Que es farà A l'aula 1 El dijous Dia 6 A les 19 hores És una classe Que va dirigida A nous realitzadors I realitzadores Saben que s'han apuntat Una quarantena I Està obert Per el públic Però Es recomana Que es vagi allà Amb temps Perquè l'aforament És limitat I És gratuït Però Una classe magistral Que està programada De dues hores Que pot ser Fantàstica La recomanem també Jo Ara per tancar El programa Voldria parlar De De les concomitàncies Que hi ha Entre Cineastes Dones Llavors O sigui Lucrecia Martel Té Tres pel·lícules Que són Modernes Diguéssim Que estan En el segle I una pel·lícula Que és històrica I aleshores A part Que la podríem Relacionar Amb altres cineastes Com l'Alemanya Doris Dori O O la La belga Chantal Ackermann Malauradament Desapareguda Ja Doncs Per la seva Intenció I Pel seu compromís Pensem Per exemple Avui Estava mirant La Niña Santa I Hi ha Sis productores Per Per fer El film Bueno Perquè Són productores No només Argentines Sinó també Franceses I suïsses Amb el cas Nassama Que va costar Tres milions I mig de dòlars Disset productors Diu D'alguns No recordo Ni el nom Diu ella mateix Per cert Amb la distribució Aquí I amb la producció Col·laborava També Els germans Almodóvar Sí, sí Els germans Almodóvar Són Són Molt importants En la producció De Martell Perquè Han estat Productors Executius De De les seves Pel·lícules Vull dir Segurament Sense el Recolzament Dels Almodóvar Martell No hauria No hauria pogut Tirar endavant Un apunt He estat mirant Això dels curtmetratges Que dius I diuen Que són inèdits Per la majoria O sigui En blanque Deu ser Algo Que no es deu haver vist Massa Però no diuen títols No, aquí no Bueno, n'hi ha un Que es diu Muta Que aquest L'he sentit Dir a ella mateixa Que es pot trobar A Youtube No, no Lucrècia Martell Els propis de la filmoteca Ho diuen Tipo A la descripció Diuen que passen Les tres pel·lícules A més d'alguns Curs inèdits No, a la programació De cada dia Surte el títol Dels curts Però, bueno I llavors Jo la volia posar En relació Amb una I m'ho faig venir bé Per parlar D'una pel·lícula Que crec Que ja està En cartellera La vull posar En relació Amb Pilar Miró La directora espanyola Que també Va fer pel·lícules Que eren Del seu temps Com Gary Cooper Que estàs Los cielos O El pájaro De la felicidad I que també Va fer una pel·lícula Històrica Com és El crimen El crimen De Cuenca I Ara Jo penso Que està en cartellera Un documental Que es diu El regreso Del cepa Sí Que El que fa És reviure El rodatge Del crimen De Cuenca Amb tot L'escàndol Que va suposar Aquella pel·lícula Que va estar Prohibida Etc I és una pel·lícula Interessant Per cinèfils Perquè El cepa És justament El personatge Del que Sembla que és mort Però al final Apareix Que el va interpretar L'actor Guillermo Montesinos I llavors Surte El Montesinos D'ara Torna En el poble On es va Rodar La pel·lícula I en certa manera Reviu El rodatge I aleshores Hi ha testimonis De gent Que van estar A la vora De la Pilar Miró I a la vora Del rodatge Parlen tots De com era De peculiar Aquesta directora Vull dir Aquesta Que tenia una personalitat Molt forta I que A vegades Costava molt D'entrar-hi Vull dir Per exemple Surt la Mercè Sant Pietro Que també té Un cicle A la filmoteca Perquè li donen Carta blanca Dient que ella No va tenir Mai amistat Amb Pilar Miró I era La seva actriu Preferida Aleshores Vull dir Trobo que és interessant Per cinèfils I per Fins i tot Per historiadors Per veure Com en els temps De la transició Aquestes coses Podien suposar Un escàndol I també la germana Amb Pilar Miró Això que deia Que és una dona Que no està Posada dintre De Crab Group Ja digués Amb feminista Això que va per lliure Té una carrera per lliure Que és incontestablement I crítica Crítica Amb la societat Una carrera crítica Efectivament Pilar Miró També venia De l'alta burguesia Madrilenya I ella Anava en contra I amb això Ens acomiadem Del programa Desitjant A tots els que Causen baixa Que puguin tornar I Els convidats També Ens estan Causant baixa I això No pot ser Tornarem Sense tantes condicions Dimarts que ve Amb algun convidat Vinga Fins demà Bona nit Bona nit Bona nit Aquest dimarts A les 10 del vespre La música coral Més de mil anys d'història Un programa realitzat I presentat Per Pep Quintana La plaza Mireia Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit