L’últim magnat i l’era dels moguls: Kazan, Pinter i el Hollywood clàssic; recomanacions Sherwood, Varda par Agnès i Frida Kahlo

Cinema sense condicions Lingle хотя in short Bona nit. Bona nit. La darrera pel·lícula de 1976 que va dirigir el director Elia Kazan. La música aquesta està composada per Maurice Jar. Bé, però abans d'entrar a parlar d'ella, bona tarda, Abiel. Com estem? No et sento. No tenim vinguda. Bona tarda. Bona tarda, benvingut. Tens alguna cosa per parlar-nos? No, no. Bona tarda, Anastasi. Bona tarda, Bona tarda. Bona tarda, Ignasi. Què tal? Bona tarda. Molt bé. Bé, doncs aquesta pel·lícula va ser seleccionada per l'Ignasi i li passo la paraula perquè ens introdueixi en el tema. Doncs sí, és una pel·lícula que em fascina com si aneu observant totes les que parlen del cinema dins del cinema. És un tema que a mi particular... Del cinema dins del cinema a Hollywood. Sí, d'això va, sobretot. Perquè el dia de la langosta en cert mesura encara que tangencialment... També, també. També abordava el tema. I també la va ser proposada per mi. Vull dir, és un acte inconscient però també conscient, totes dues coses. Bé, l'última, Magnate, és una pel·lícula fascinant i jo diria que no tant pels resultats d'ella en si mateixa com pel fet que és fruit per començar d'una novel·la que no està acabada i que estava menys acabada menys acabada del que ens fa creure l'editor és a dir, el responsable de la primera publicació perquè hi ha hagut dos una altra que és més honesta i que ha deixat el 1999, si no malament recordo i que d'alguna manera les coses les deixa molt més penjades perquè el que hi ha és moltes notes del Fitzgerald, del Scott Fitzgerald pel que fa a la novel·la. Però malauradament li va sorprendre, va tenir un atac d'acord i es va morir amb 44 anys, 4 anys després que es morís Irving Talbert que tot apunta a que, és a dir, no és que Fitzgerald ho digués explícitament però tot apunta a que el Monroe Star que interpreta el Robert De Niro és un tresubde, un alter ego de l'Irving Talbert que realment és... En Irving Talbert, aquí la part fascinant del material és el típic taikon, de l'as taikon, no? és el típic mogul, no?, que també es diu un dels típics moguls del Hollywood dels anys 30 de fet ell és un home que ja va començar molt jove amb vint i pocs anys, als anys 20 però es va morir tenia també el cor delicat és curiós, eh? El cor del Fitzgerald, el cor del Talbert Talbert no és que fos un gran amic de Fitzgerald però Fitzgerald tenia un cert contacte amb Talbert que era un home com molt admirat el nen Marvellas, li deien, no? pel fet que, de molt jove, era el típic mogul que ho decideix tot decideix el guió, la història que vol fer decideix el director, decideix els actors decideix com el guió s'ha de modificar si la cosa no rutlla ho decideix, la promoció, ho decideix tot era com, bueno, era tal com d'alguna manera els mogul el que passa és que el Talbert ho encarna d'una manera que és que ni cap altra i tot això associat al fet que malgrat la seva joventut deixo d'aquí el sobrenom malgrat la seva joventut, com és el cas del De Niro encarnant el Monroe Star era un home assenyat perquè moltes vegades fins i tot el Louis B. Mayer tenia idees de bomber eren gent això amb los actores son un asco del Hedge un dels grans guionistes legendaris de Hollywood queda molt més clar és a dir, estaven com un veritable llum però Talbert posava seny li posava seny al Carl Emle quan als anys 20 treballava per Universal i posava seny tot i que li costaven batalles amb el Mayer, el Louis B. Mayer que després es va associar i va fer Metro Golding Mayer i evidentment el Talbert que primer va començar amb Mayer després va continuar amb Metro Golding Mayer fins que li va fallar el cor la qüestió està que aquest home es va barallar moltíssim moltíssim amb Mayer i de tot plegat parlem molt de la novel·la perquè és que és el cuit de la pel·lícula de tot plegat en Fitzgerald en dóna compte la novel·la solament que el Harold Pinter que és el guionista perquè hem de dir que tot això és una iniciativa del San Espiegel bueno, l'adapta ell sí però el Harold Pinter no es mulla és a dir ell es creu el que l'editor primer el de l'any 41 diu la novel·la de l'any 41 quan surt està tot a punta que està manegadeta per l'amic i editor d'en Fitzgerald està molt manegadeta és a dir està molt més completa del que veritablement en Fitzgerald la tenia i aleshores doncs bueno el Harold Pinter en algunes coses no es mulla gens ni mica i per tant també això és el que té d'encant la pel·lícula que és ambigua és a dir és ambigua amb tot és ambigua amb la Kathleen Moore que és aquesta noia misteriosa de la qual de la qual s'enamora el Mughul no? el Star el Robert De Niro és ambigua el paper del Robert Mitchum perquè a la novel·la està molt més clar que el Robert Mitchum li vol treure el joc amb Talbert així literalment a la pel·lícula això no es veu no es veu sembla que molt diluïda en tot cas actua actua cap al final de la pel·lícula com a conseqüència que està començant a fer el burro bé hi ha moltes hi ha moltes ambiguitats no? el Sam Spill li va encantar el projecte agafa el Pinter després li diu el Mike Nichols però el Mike Nichols diu que té un altre projecte que es diu Fontan una cosa així i ho deixa córrer i al final acaba amb Cassand que per cert és que és el final de tot l'último magnate és el final del Fitzgerald és un homenatge a un ja afinat com és l'Irvin Talbert amb el qual no tot tenen simpaties però tal i és el final cinematogràfic de Cassand no físic no trigarà molt en morir trigarà molt però és curiós que ell està va morir als 94 efectivament el 2013 una cosa així una barbaritat però aquesta pel·lícula que és del 1976 és curiós que fins ara del 2076 al 2013 s'adonia però el Cassand ja portava 2003 va morir 2003 exacte 2003 va va néixer en 1909 24 eres 27 anys 27 anys més tard jo sabia que hi havia un 3 sí sí jo també però bueno el que està clar és que Cassand s'adona que ja havia deixat ja havia deixat el cine de fet li fa mandra quan el Sam Spiegel el crida per fer l'última magnat i diu ostres i comença a veure que no pot fer no pot fer res amb el guió perquè el Sam Spiegel té el Harold Pinter idolatrat i no això aquí no se toca absolutament res esclar els actors bueno va aconseguir posar el Robert De Niro perquè el paper del Robert De Niro l'havia de fer justament el Jack Nicholson que fa simplement un paper secundari de sindicalista dels guionistes important però secundari però absolutament secundari important important dins de l'ambigüitat perquè evidentment l'únic que tenim clar és que sí és comunista però tot el tinglado o per què l'odi que té l'estar els guionistes entra dintre també d'una valoració sobre el contrari és curiosament del Kaffen contra el capitalisme molt més incrementada que Fitzgerald Fitzgerald no és tan directa amb el tema de comunisme versus capitalisme i el miro ell en aquesta pel·lícula critica els dos sistemes tant el capitalisme com el comunisme la pel·lícula queda ben clar ridiculitza el comunisme amb el personatge que crec que tot el rato està obsesionat veu comunistes per tot arreu este era comunista no no la pel·lícula té un un vetllat to a favor dels comunistes bellat tampoc és que sigui explícit però la mala consciència el va perseguir tota la vida sabia que algú diria sí però mai es va desdir mai es va desdir és a dir ell va començar a garlar que va durar gust denunciant fins i tot a Lee Strasberg amb el qual va formar l'actor s'estudiar és que és molt bèstia és molt bèstia a Lee Strasberg i la seva dona és a dir a tots dos és a dir una cosa absolutament passada de rosca va començar a garlar que va donar gust i clar i després tot tenen justificacions no la llei del silenci i totes aquestes pel·lícules que venen a dir o viva zapata viva zapata que venen a justificar en alguna mesura la delació una cosa que francament tractant-se de Lee Strasberg a mi em sembla bastant injustificable però bé i tant aquest és un altre tema en fi que li he dit això anirem dient coses de la pel·lícula realment és fascinant amb moltes coses amb molts detalls amb moltes notes que Fitzgerald va deixar i que encara haguéssim fet la història bastant més bèstia després potser les diem molt bé molt bé no jo trobo que ja jo soc un dels defensors tu saps tu saps que en el moment que vaig defensar zapata diguem en aquesta mateixa emissora ja fa un temps saps que soc un gran defensor i amant diguem del cinema de Cazan també bueno el pas és que en aquesta pel·lícula veig poc Cazan veig molt no és estrany una pel·lícula que està en la línia com t'ho has dit abans d'una altra pel·lícula que passa 10 anys abans que seria la plaga de la langosta però que en realitat està en aquesta línia i potser en aquest sentit potser com a pel·lícula és hasta més ben construïda més distreta i més coherent la plaga de la langosta que aquesta perquè aquesta es queda a mig camí una mica amb tot i en el propi Cazan i penso ben aquí i sap greu ell mateix es queda a mig camí segurament pel que dius tu per les limitacions que té de no tocar guió que ell sempre ha sigut un home que ha tingut els seus guionistes que han treballat per les seves pel·lícules efectivament per tant ha controlat molt bé aquest tema i per tant en aquest cas això se li escapa de les mans llavors intenta el que fan els grans creadors perquè ell jo penso que malgrat tot és un gran creador que és d'entant en tant salvar els mobles és a dir hi ha alguna escena que dius ostres aquesta escena té aquell pes té aquella densitat té aquell manera d'abordar les coses que no són la manera normal que un creador normalet de Hollywood faria sinó que té aquesta extra d'autoria que li posa una d'elles per mi per exemple és la discussió la conversa o els silencis inclús de la conversa entre Nicholson el sindicalista diguem que ve de Nova York amb la amenaçar el mercat de Los Angeles perquè no deixen de ser dos capitals que tot i ser americanes cadascuna funciona amb el seu ritme Brimmer el Brimmer que és el que fa el personatge que s'enfronta en aquest espai que li han creat per la negociació la filla del cap de l'estudi del director del mitjum li crea aquest espai perquè es trobin i parlin i hi ha un moment que sembla que no passa tot un arc dramàtic aquesta conversa des dels silencis fins a un cert grau de com de coqueteix fins i tot que em va recordar aquest moment concret del coqueteix després les hòsties que hi ha al final ja no ja se'n van d'aquest guió però el moment del coqueteix i els silencis i tal i qual comunista sí però no em va recordar molt l'escena de Zapata novament em vaig a Zapata en què el Zapata va a casa dels pares de la seva promesa a demanar-los la mà i es produeix una situació amb la promesa els pares i la mare i l'àvia que està en un racó que s'ho mira tot en una cara de circunspecció total i que tal que vaig pensar ara aquí veig perquè s'assemblen la plantejament de l'escena res a veure el contingut però sí el plantejament i segona perquè en allí sí que hi veig un punt d'autoria igual que n'hi ha amb altres elements però són més més subtils no tant de construcció global notes que la construcció global de la pel·lícula no depèn d'ell ni depèn del que faci o no faci sinó que ja hi ha un guió segur en Pinter aquí pesa molt el fet que no es pogués tocar res del que ell havia donat per bo i això fa que esclar en aquest cas perdoneu no s'hi senti còmode no s'hi senti còmode tot i així té coses destacables la pel·lícula però després anem destacant ja sabeu que em fa m'agrada fer una mica la radiografia minut per minut cada x minuts de dir alguna cosa destacable però ara ho deixaria una mica perquè el Pep digui digui també la seva a mi la pel·lícula no l'havia vist des que l'havia l'havia vist quan la van estrenar ostres doncs d'un i dos sí i la veritat em va decebre perquè crec que és una pel·lícula que té moments com tu has dit o comparteixo molt bons o sigui l'arrencada de la pel·lícula la primer quart d'hora o mitja hora em sembla genial o sigui t'enganxa hi ha el que tu dius Ignasi el joc aquell de les pel·lícules aquestes que t'agraden de cinema dintre del cinema em sembla que està molt molt ben fet i després hi ha una altra cosa que també m'agrada molt de la pel·lícula després diré perquè no no m'ha acabat de quallar una altra cosa que m'agrada molt és que amb aquesta pel·lícula la Paramount a part de posar-hi els estudis hi va posar pasta aquí i es nota o sigui és una pel·lícula d'aquelles que no està feta en quatre jaus aquesta pel·lícula va costar cinc milions i mig de dòlars però segurament no és casualitat que la recaptació es va quedar amb un milió de butxer sí va ser un fracàs sí però Catherine diu a les seves memòries que ho va veure de seguida es va adonar que clar com que al Pinter no li fotia ni punyeter cas tot el tema de l'idili amorós amb la dona misteriosa aquesta la Kathleen a Catherine li volia posar més és a dir li volia fer que per exemple l'Star tingués més iniciativa quan ella s'està anant perquè està dient que s'ha de casar amb un altre i adeu és a dir que l'Star intentés seduir-la no ho fa l'únic que fa és escriure una carta i això és de Pinter no de Catherine és sí jo penso aquí que potser sí que la pel·lícula hauria de ser una pel·lícula de dues hores i una pel·lícula de tres hores i llavors també aprofitaríem més la nòmina perquè clar tenim aquí una nòmina que hi ha Robert De Niro Robert Mitchell Teresa Russell Jack Nicholson John Moreau Dan Andrews Tony Curtis Ray Millen Donald Plissons Angélica Houston Peter Strauss John Carden John Carden en un paper molt curiós John Carden molt curt John Carden és una legenda ell absolutament ho parlàvem abans fora d'antena que per exemple Donald Plissons té dos moments però són bons boníssims molt bé Toni Curtis té un parell d'altres de moments també està a favor en canvi jo et dic una cosa si fos Ray Millen em passaria una mica com el Ter Stegen amb el Barça de Xavi li diria escolti quin paper em dóna perquè és que hi ha un moment que està cinc minuts en una escena donant voltes donant voltes al voltant del mitjum el mitjum va fent la seva i al final es veu que devia protestar i al final li donen una frase està parlant justament des de la perspectiva capitalista dels guionistes que interessa mantenir-los separats com estan que no facin una unió perquè els guionistes representen que ja s'estan movent volen cobrar més perquè es veu el tema continua estat perquè del Hollywood d'ara que no té res a veure ni de bon tros amb el d'aquella època passa exactament igual però cada moment s'adapta el problema a les circumstàncies en aquests moments són les plataformes que han vist el rotllo i han dit no aquí ara anem a escurçar res de 20 capítols i tal no no ens interessen 4 capítols 6 capítols 8 capítols que és el que es ven i el que la gent pot aguantar i el que la gent pot aguantar i sobretot pagar poc i pagar poc és a dir jo no sé per què l'ofici d'escriptor que trobo que és un dels més meravellosos que hi ha en el sentit que amb les paraules estàs construint bellesa i construint continguts perquè socialment i particularment a l'estat espanyol però de fet es veu que és també a Hollywood no o en fi pocs escriptors es guanyen la vida només a escrit és que és molt lamentable no retribuir l'esforç d'un escriptor com cal és que a sobre estan maltractats molt maltractats estan mal pagats però estan maltractats no això m'ho canvies no aquí bueno però què és això o sigui l'autoria no pensem deixeu-me un detall ràpid així pensem que l'escriptura de guió creiem que s'escriu el guió no el guió s'escriu moltes vegades hi ha moltes versos i el que dius tu el director diu la seva el productor encara segueix dient la seva amb un pes diferent del que tenia en aquell temps però encara segueix dient la seva i el que sí hi ha una cosa curiosa és que quan veus el guió final resultat de totes les intervencions de tothom veus un guió multicolor perquè cada reescriptura de guió s'escriu sobre un paper d'un color diferent de manera que el paper blanc que és l'inicial es guarden els fulls de la primera i de l'escriptura però la resta són grocs blaus roses fúcies és a dir i veus un guió que te'l mires de costat i aquí es va paranoia pura i no en època digital no no aquest era molt no sé si us mentem ara que ho dius en època digital l'escriptura amb color també de pàgina segurament no t'estrany i aquí hi ha una altra cosa amb tants cracs de la interpretació compte també perquè a lo millor hi ha un d'aquests interessos que diu no perdona jo això no ho dic jo diré això sí sempre hi és això pot ser-hi i tant perfectament pot ser possible i hi ha una cosa que em va fer una mica de llàstima i és el paper i el tracte que li donen a la Jean Mago jo crec que és un paper que ella si pogués hagués esborrat de la seva carrera doncs Catherine diu que va ser una de les poques amb els passis privats dins de Hollywood és una de les poques que es va acostar apassionadament això ha estat una marxa ho diu Catherine saps què passa que ens arrastra a vegades el personatge el personatge d'ella efectivament que està així com dius tu és un personatge que està permanentment insegura i per tant genera aquestes crisis desubicada tu la veus més desubicada pot ser pot ser no no no pot ser també que hi estigués però també el resultat final igual amb ella a la seva desubicació puntual després ja queda li va el personatge que a mi no el trobo que li vagi malament totalment encaixa perfectament li va bastant perquè en el fons el que fa és acomiadar finalment el director és a dir que els llengües diuen que de fet la Muró està fent de Marlène Diedrich i el Toni Curtis de en Jean Gabel Jean Gabel ho he dit bé és perfecte el teu anglès millora per moment que dolent que és a mi un dels aspectes que més m'interessa de la pel·lícula com m'interessen de les pel·lícules del cinema dins del cinema és el personatge del Mogul perquè tal com deuria ser Vintalber i tal com és Star a la pel·lícula el Robert De Niro és un Demiurc és el Demiurc l'estudi és ell tot passa i el Robert Mitchum a la novel·la el personatge Brad Bradley Pat Bradley em sembla que es diu a la novel·la de fet és que se'l vol carregar molt abans del que ho fa a la pel·lícula que sembla que sigui com a conseqüència que el Mogul comença a desbarrar i per tant el que m'agrada és aquesta època daurada de Hollywood on era l'infern perquè estic convençut que pels actors que no eren famosos tota l'estructura de l'Star System entre els moguls que eren uns espavilats i uns aprofitats el Mayer l'Emily i Déu i sa mare tots tots absolutament tots tots aquests que eren moguls que es deurien passar a quatre pobles perquè clar la verticalitat i l'actitud dictatorial deuria anar és a dir picaven a la taula i tot deu firmes vull dir i Talbert era així Robert De Niro de fet a mi no em sembla un personatge tan admirable perquè s'ho té cregut i és Robert De Niro el paper és absolutament estic d'acord és un personatge odios fins i tot però s'ho té molt cregut però té moments té moments que com per exemple hi ha un en què diu a veure entre 30 o 40 pel·lícules que una pel·lícula si perdi diners és bo és bo fins i tot això té molta amica sí perquè en pel·lícules d'arriassaig és un pèl intel·lectual no gaire perquè veieu que també podem fer això no està bé aquesta debilitat d'ell davant després del fet de l'amor fa que prengui més força el fet que és tan fort en el tema del que toca a ell que és el cinema és a dir és molt fort en el cinema però després en el tema de l'amor aquí se li envà una mica l'olla perquè ja des del el cul de fodre que té ja solament en la primera vegada que veu aquesta noia encara que el fet és que li ha recorda la seva dona morta també hi ha un tema que tots sabem cada cop passa és a dir hi ha aquests moments de fascinació per una dona concreta que fa que arribaria potser a perdre l'Oremos i realment l'arriba a perdre una mica l'Oremos i arriba a descentrar-se per tant a mi això sí que m'agrada aquesta dualitat en la personalitat del personatge tan fort i tan dèbil al mateix temps el que passa és que l'important de la novel·la i de la pel·lícula de resultes l'important de la novel·la és que Fitzgerald quan l'estava escrivint ignorant que evidentment li quedava molt poc temps de vida de fet ell està fent una venjança particular perquè Fitzgerald en aquell moment estava en plantilla de la Metro i el paper de Braxley del Donald el paper de Braxley és ell encara que en José Luis Guarné té la teoria que la va recollir perquè en Guarné era un crític que era molt més que un crític era un escritor i un erudit sobre el cinema de primer obra una primera espasa i tant a nivell europeu una gran pèrdua per aquest de la crítica catalana doncs ell creu ell creu que en realitat Fitzgerald encara que ell s'està veient en Bradley Fitzgerald s'està basant en una discussió molt forta que es veu que va haver entre l'Hilwin Thalberg i el Huxley l'escriptor d'Un Mundo Feliz molt forta de la qual es deduïa en Fitzgerald era sincer a si mateix perquè és a dir la novel·la sembla que estigui admirant a Star el paper del Robert De Niro però en realitat li té com el Braxley Braxley queda ferit perquè què li ensenya De Niro al guionista el famós escriptor que de cop i volta ha aterrat com a guionista perquè representa que Donald Pleasence és un escriptor famós reconegut i fracassa fracassa com va fracassar Fitzgerald i fracassa com va fracassar Huxley tot i que van fer guions no saben escriure cinema sí, sí aquest és el tema i en Fitzgerald es va adonar d'això encara que ho fa amb una certa amb una certa ferida interna no saben fer guions i com ho representa això surt a la novel·la amb aquella història que està la novel·la que explica no, no està la novel·la però només una vegada la pel·lícula surt dos al final al final que és allò de la història aquella que li diu imagini's que vostè està esgotat en el seu despatx de cop i volta entre una dona que llença tot el que conté el seu boso damunt la taula ho torna a ficar tot menys tres monedes tres níquels tres níquels i uns guants que immediatament els llença hi ha una diferència respecta la novel·la respecta la pel·lícula que és que en aquell moment hi ha una trucada de telèfon l'agafa la protagonista la noia la dona que entra i diu sí ja me n'hi desfet i a continuació ja me n'hi desfet i a continuació gens els guants el foc és a dir aquí hi ha marro hi ha marro però no el sabem i a més a més resulta que al final el el primer home que està allà esgotat el guionista representa s'adona que hi ha un altre home que també està observant a la dona és a dir dos homes i una dona en l'habitació i pràcticament només s'adona el primer que hi ha altres dos que passa que la pel·lícula al final ho acaba que aquest home se'n va cap a la dona i s'abracen bé què ens ve a dir això el cinema no són paraules són imatges i associacions d'idea i associacions el llenguatge el llenguatge és diferent i aleshores el Braxley li pregunta i per què volia la moneda what was the nickel for exacte i aleshores el Robert De Niro diu no sé per anar al cinema i diu i aleshores el Braxley admet doncs està clar que el cinema no és per mi i el Robert De Niro diu no estigui vostè tan segur perquè si no no m'hagués preguntat per què servia la moneda l'estat trigat és l'inici del vici en el cinema és l'inici no estigui tan segur tot i que al final el Braxley representa que llença els papers i se'n va emborratxo no vull dir absolutament begut i tal compte perquè són elements és curiós són elements que estan parlant del Hollywood del moment perquè Fritgeral escriu la novel·la mentre encara era guionista de la Metro Holding Mayer estan parlant de coses del Hollywood del moment o sigui això és impagable perquè és informació de primera i aleshores Fritgeral barreja les històries del Huxley la seva pròpia la seva pròpia relació amb el Talberg vull dir ho barreja absolutament tot a mi em sembla no sé què opineu vosaltres per mi em sembla fascinant pel grau a mi aquest tipus de cosa que m'ha pegat no vull dir trencar la quarta paret però pot ser que no agradi tothom vull dir és una cosa que no sempre això refreda a vegades una mica aquesta escenificació perquè tu has explicat el contingut però és clar hem d'imaginar que això ho està explicant el productor Nico perdó De Niro i ho està explicant anant d'un cantó a l'altre i d'això fent tots els papers de l'Auca exacte els que no fa són els papers dels altres però ell sí que va d'un cantó a l'altre fent-ho i al final també el matís de final és que al final el que fa és jugar amb uns incerts externs que tenen a veure amb la casa on està la filla de Mitxo per entendre'ns la que ha sigut la seva la seva fascinació que finalment se n'ha anat s'ha casat i està reproduint dos moments que quan ella rep la carta que De Niro li ha enviat a ella per intentar fer l'últim esforç si aconsegueixo que aquesta dona torni i ella està aquesta carta la tira al foc i el cert que hi ha que tira els guants al foc és la carta que ella tira al foc i la persona l'home que hi ha a l'habitació és el seu marit real que finalment ella es va casar és aquest matís a mi sí que m'agrada aquest tipus de llenguatge ara pot no agradar pot ser un llenguatge que trenqui una mica l'organització jo a mi el que m'ha sorprès sense haver llegit la novel·la és que això ho fes ho escrivís al Fins de Déu jo pensava que el ser tan cinematogràfic era una aportació neta i pura de de o de de de directament no no està la novel·la està Solveng la però només una vegada ja ja ja com com ha dit l'Anastasi en l'escena en què ell fa tots els papers de l'ouca i al final que se l'imagina ell se l'imagina ja amb altres personatges ell ell el seu amor platònic per dir-ho així i el i el que serà el marit és curiós perquè al final sí que ho corporitza i recordo que també el Pleasens diu diu diu bueno i tot això com acaba no tot això com acaba i el Robert De Niro que ho repeteix al final li diu a ell al Pleasens però després ho diu ell mateix al final diu no tinc ni idea jo només faig pel·lícules bé la qüestió és que clar m'he de mostrar que no la literatura és una altra no sé saps què passa a mi Elia Cazan el recordo dels visitantes del compromiso d'Esplendor en la hierba riu salvaje baby doll Zapata digues Zapata Zapata viva Zapata Alès de l'Event un tramier tramvia llamado de seu pànico en les calles és que ha fet tantes pel·lícules bones hi ha dos nivells i aquesta la troba una pel·lícula amb un en un diagrama diguéssim oscilant sí fugir baixa una mica sí sí fugir baixa no no li trobo una ell sabia un sostingut el dia que va haver una cosa molt curiosa perquè la pel·lícula acaba com tots sabeu amb el Robert De Niro que se'n va cap a dins cap a dins un negre d'un estò cap a dins un plató a la novel·la el personatge d'Estar mora en un accident d'avió tot i que no és una part escrita està només en notes i agafeu-vos fort el Harold Pinter va fer el guió un guió com es veu pràcticament de ferro no va escriure un final no es va veure el Harold Pinter no es va atrevir a escriure un final aquest final del Robert De Niro anant per un estudi amb els carrers buits i ell solet entrant a la foscor del plató se'l va inventar en un mateix en el mateix dia que ho va rodar és a dir jo això com ho acabo mentre s'estava dient per mi per ell no? mai més és a dir ell era l'últim dia de rodatge i s'estava dient a ell mateix que no faria cinema mai més i és veritat no ho faria aquest final com que sabem quan ho estem veient sabem que és el final de la seva carrera sí que és un final de carrera estic completament de llor molta gent se l'ha carregat i a mi és tot el contrari ell aquí va tancar va tancar la seva obra però és un desenjàs magnífic simple simple i magnífic perquè què vol dir? que l'era dels moguls s'ha acabat sí sí realment perquè ja no és la força negra que dius va cap a dintre l'estudi i fonem el negre no ell es fica en el negre i aquell negre se'l menja se'l menja el negre dintre el plató enorme mai millor dit mai millor dit a mi és de les moments que m'emociona la pel·lícula a mi em sembla un desenjàs extraordinari tenint en compte que no hi havia final o sigui el guió no tenia el guió no el pinter no va escriure el desenjàs una cosa que em deixa absolutament perplacs no pots tocar ni una coma del guió i resulta que al director no li dones el desenjàs clar difícil perquè la novel·la no el té tot eren notes només havia fet sis capítols és a dir que està la novel·la quan va sortir l'any 41 potser una mica aquests desajustos poden venir de l'origen no estem parlant d'una autoria sinó que hi ha hagut un esbarretj de gent està toquetejant molta gent ha toquetejat el material moltíssim no el Hello Peter tot Déu el primer editor l'any 41 ja l'està toquetejant perquè ah i una amb notes perquè no està escrit agafeu-vos fort com sabeu la Teresa Russell fa de Caterina Caterine Moore Caterine Bradley no? ah no perdona ella no és la filla no Caterine no com es diu? no Caterine no es diu el nom ara ara t'ho dic Cecília Cecília Brady Cecília Brady Cecília Brady Brady o Brady Brady Brady seria Brady ah em pensava que era Bradley no és Brady és igual la filla del Robert Mitchum la que representa que és el superior de l'estar del Robert De Niro tot i que sembla que mani més el De Niro que no pas a ell creativament més fort però la pel·lícula està ambigua és a dir el Robert Mitchum fa un paper d'home pacient que li deixa fer perquè com que és un geni i ho fa tot tan bé doncs jo no m'hi fico ja li va bé hi ha resultats ja em sap que hi ha un moment que ho diu tot i que l'idol al final li passa la factura tot i que l'idol l'idol que no des de Nova York que és on està la central no li estiguin reconeixent amb ell res és a dir tot era pel per l'estat Albert per dir-ho per dir-ho una manera doncs bé la filla que és el paper que interpreta la Tereza Russell s'acaba caçant amb l'estat amb les notes es caça amb l'estat perquè secretament ell està enamoradíssima del del del del fa bastant evident aquella escena tan interessant quan ell ja està molt borratxo després de la discussió amb el amb el allò amb el sindicalista acaba borratxo com una cuba i ella l'acarícia li acarícia el cabell el porta a la seva habitació sense pretendre res més que cuidar-lo aquesta escena marca bastant que ella en el fons està enamoradíssima d'ell a la novel·la també i es cacen es cacen però resulta que el pare el pare d'ella se'l vol hi ha un moment que contracta un assassí se'l vol carregar el que passa és que l'estat se'n surt del se'n surt de l'intent d'assassinat se'n surt i alhora ell planeixer matar el el Robert Mitchell per entendre's el paper del el paper del Brady Brady aleshores però amb ell a l'estar li agafen se'n penedeix o sigui li comença a agafar un mal rotllo però resulta que entre que decideix aturar perquè ell arriba a contractar l'assassí li dona les ordres te malmates o sigui te malcarregues però ell ha d'agafar un avió amb tan mala sort que aquest avió s'estavella i ell mora en l'accident d'avió perquè estava a punt de dir-li a l'assassí no el matis no el matis tirant enrere però resulta que l'avió o sigui l'avió cau ell mor en l'accident d'avió i per tant la Cecília Brady es queda sense pare i sense brit es queda sense ningú això aquesta era la idea la idea del Fitzgerald tant que això no està ni escrit ni cap d'estiu ni en la pel·lícula notes és la part de les notes sobre la novel·la d'en Fitzgerald no està malament és l'altra pel·lícula és l'altra pel·lícula és el que et deia que potser és una pel·lícula que hauria de ser de 3 hores i tindria un gruix més tampoc sé si és una pel·lícula que seria més per Alcázan jo penso que Alcázan agafa aquesta pel·lícula una mica a contrapèl no sé si seria més Cazaniana la pel·lícula amb la fórmula que m'acabes de dir ara no ho sé no anava camí de ser és més com de gènere és més de gènere és una situació de gènere hem oblidat abans Amèrica-Amèrica em sembla Amèrica-Amèrica és excepcional un altre també de justificadora també justificadora sí sí m'intriga això que dius del Mugul perquè Tikkun jo m'he pres allò de saber d'on venia ve del Japó del final del segle XIX de 1850 el Taikon el Taikon és un xogun en realitat és un dictador del Japó és el xogun que és el procés aquest del dictador hereditari més a més que era un dictador que passava aquí també n'hi han hagut alguns i si no directament ho ha semblat de pares a fills és a dir un dictador hereditari per això aquest se li donava aquest nom també de Taikon però tu havies dit Mugul veus Mugul jo no ho sabia Mugul és una paraula entre els crítics és una paraula típica veus és molt de crítica jo no la conec els Muguls són els grans els grans estem parlant del Meyer estem parlant evidentment del Selznick de gent d'aquest nivell les bèsties corrupies exacte de les bèsties pardes dels fundadors els Muguls són els fundadors de les cinc grans productores sí, sí, sí clar molt bé i clar i el Thalberg d'alguna manera ho era encara que era el segon perquè el primer era el Meyer però és que ell ho decidia tot pensem que hi ha una escena hi ha diverses escenes que són en aquest sentit són significatives i molt cinematogràficament tenen interès al minut sis i pico veiem una bateria de sales de muntatge com que és el meu ofici enseguida em va treure que es veuen tot de despatxets com cubicles molt petitets amb cada una la seva moviola que és aquella moviola antiga americana que es diu moviola més d'aquí va venir el nom de moviola que és una bèstia que feia un soroll de por que fins i tot quan hi ha el travelling que va seguint totes les sales una darrere a l'altra amb tots els muntadors treballant amb la seva pel·lícula i era així era així mentre era molt ficats a dalt en funció que l'estudi els anava a passar en un material pensem que en algun moment de la pel·lícula es diu que es van produir aquell any 16 pel·lícules en aquell estudi teòric del STAL les dades les dades encara són més besties hi havia alguna productora de l'any 40 que havia arribat a produir 40 40 llars matratges és que la televisió era incipient als Estats Units hi era però era incipient és a dir la producció audiovisual no feia mal encara el consum audiovisual era el cinema era el cinema és clar és una cosa que ara evidentment ja no se sap ben bé ni què és també em va fer gràcia el moment en què es veu clarament això que deia el poder del productor en la sala de projecció passen dues coses divertides no divertides significatives una d'elles és que el productor es veu clarament al principi quasi de la primera minut 12 o 13 ell pren la decisió de quina és la presa bona això normalment és funció total i absoluta avui en dia del director el director per això va guanyant el seu moment el final cut és a dir la decisió final és del director aquí no aquí Estal diu la sisena és la bona i no en parlem més i després l'altra divertida és aquesta que realment en l'estat de muntatge al final de projecció descobreixen mort el muntador en la pel·lícula aquest moment perquè no volia molestar és que està mort i com ho sorprèn el mitjum amb una fredor probablement el muntador un dels muntadors de tota la vida de la productora i el mitjum se'l queda mirant com si fos un bitxurrano és a dir es diu que Casen ho va fer expressament per criticar aquesta actitud tan capitalista inhumana però diuen una cosa que també està bé no sé qui és la veu que ho diu dels molts que hi ha a la sala diu ha mort li vol dir algú l'ha sentit fer alguna cosa diu no no segurament no volia molestar que és molt propi del muntador que ha preocupat per no trencar la línia diguem narrativa no vol ni morir-se públicament això és poc creïble probablement la transició ni s'ha donat em va fer gràcia com un muntador aquest detall escolta estem a tres quarts tenim alguna suggerència tenim una cosa en el cap de la sèrie en el cap de la sèrie sí no per quin temps tenim ara 44 jo dic perquè a veure està a la recta final al festival de cant però en tot cas la setmana que ve en parlaríem perquè ja tindrem el palmarès i podrem parlar una mica de què és el que ha causat més bona impressió allà en principi sí hi ha sèrie hi ha sèrie no sé si evidentment per cobrir d'aquí al final siguem sincers en aquest sentit no sé si arribarem a final però sí que us voldria també aconsellar a part de la sèrie un documental que després vaig veure jo també tinc aquesta mala consciència a vegades de veure massa sèrie de cop em poso a veure documentals més seriosos i més d'autor llavors parlaria d'una cosa i de l'altra perquè les dues són de plataforma i per tant les dues tenen i té accés al públic i les dues a més a més són de film és a dir tant la sèrie com la pel·lícula documental són de film i la pel·lícula potser l'heu vist a vosaltres que és Bardar per Agnès que és aquest documental sobre ella mateixa que el fa ella mateixa bé la sèrie concretament és Sherwood Sherwood el famós bosc de Sherwood de Robin Hood de Robin Hood estem parlant d'aquest bosc en principi perquè la localitat on passa està al costat del bosc de Sherwood de fet està enganxada al bosc de Sherwood la localitat és exactament Nottinghamshire que bé llavors la història té interès primer és una sèrie britànica ben confeccionada com la major part de les vegades està situada a l'edat mitjana no no què va això pot enganyar perquè realment no té res a veure efectivament no està situada amb la segona d'edat mitjana que hi va haver que és la tapa Thatcher molt bé va ser la tapa Thatcher però de tots els menys la sèrie està situada a l'actualitat però bevem d'uns fets que van passar a l'etapa Thatcher a l'era Thatcher i això la fa a l'era Thatcher exacte i això la fa especialment interessant sabeu que el cinema anglès ha tingut a bé de fer una quantitat de metratge tremendo pel·lícules interessants a més a més d'aquesta etapa Thatcher revisitar-la és a dir s'ha revisitat per molts directors anglesos que l'han tornat a revisitar i sempre penso que les pel·lícules curiosament que tenen a veure amb aquesta etapa tenen el seu interès sempre recordo la de l'Stifan Furius que a mi mi lavanderia però ara no recordo mi querida o mi pequena lavanderia mi pequena lavanderia mi querida lavanderia sí mi querida lavanderia i després han de divertir el que també hi ha anat molt ha sigut a revisitar això críticament el Ken Lodge el Ken Lodge el Ken Lodge evidentment és el seu el seu magma sí és el seu material de treball bàsic el seu material pot recordar en algun moment això en l'actualitat perquè la revisitació que es fa és puntual són flashbacks que es veuen dels fets que van passar en aquest poble degut a un enfrontament entre miners que volien anar vaga i que van anar-hi i els que estaven al contra per tant els esquirols allà hi va haver un enfrontament molt fort i ja la Thatcher va decidir enviar en el seu moment la policia lundirenca els bovis a dissoldre tot aquell moviment i la policia lundirenca va fer veritables barbaritats és a dir sense cap metodologia va anar a matar va anar a tirar una mica a tota terra i es van va ser a encarregar uns i altres és a dir no va anar va anar aturar evidentment es va aturar momentàniament el problema però el problema va continuar alarbat durant 35 anys i ens trobem amb un Nottinghamshire ara avui en dia el 2002 en què encara existeix aquest enfrontament encara hi ha els que quan estan al bar quan hi ha un moment d'escalfament per l'alcohol o pel que sigui s'enfronten els altres i els diuen esquirols o viceversa és a dir que en aquest ambient passen coses més trípiques de sèrie és a dir hi ha un assassinat hi ha un segon assassinats diversos que no sap d'on venen i van en paral·lel amb tota aquesta construcció política d'aquell moment i d'intentar reconstruir què va passar exactament en aquell moment si hi havia algun espia infiltrat que algú la policia hagués ficat dintre del poble per descer el moviment també des de dintre per tant té diverses capes té diverses capes i trobar una sèrie amb diverses capes no sempre és fàcil i en aquest cas jo crec que hi és els actors com sempre absolutament solvents no ho sabria dir el nom de ningú però no m'ho havia ocupat diguem de dir qui és aquest ni qui és l'altre tots són quasi diria pel que he vist una mica de cinema diria reconeixibles sense ser primeres figures i dius ah mira aquesta l'inspector l'he vist no sé quan però l'he vist i no solament amb sèries del mateix de plataforma sinó fins i tot en el passat com a actor més jove les dones magnífiques totes les dones de la pel·lícula és a dir de la sèrie estem parlant d'una sèrie del 22 super recent una sola temporada sis episodis d'una hora que tanquen és a dir no hi ha aquí no hi ha possibilitat de continuïtat com no facés un miracle perquè el fet que volen explicar és exactament aquest què va passar en el passat aquell dia com ho intentem anar reconstruint a mida que anem avançant en paral·lel en dues històries més d'assassinat que no tenen res a veure un amb l'altre però que la policia s'empenya en dir que potser sí que tenen a veure i van per pistes a vegades equivocades això la fa molt interessant també és a dir que jo penso que estem davant d'un producte francament ben confeccionat i interessant per ser vist a Filmin que és un canal com ja sabeu que sempre defensem defensem molt Sherwood Sherwood S-H-E-R B-O-O-O-D Sherwood el bosc de Sherwood famós de Robin Hood també apareix un personatge episodicament que és un personatge important a la pel·lícula per això que fa una miqueta de Robin Hood a la pel·lícula també o sigui fa el paper modernitzat diguem de Robin Hood llavors l'altra és aquesta de tant en tant això que deia de la mala consciència escolta i ara tornava a veure una altra sèrie diferent hem acabat aquesta ara no jo sabia que van passar 4 o 5 títols interessants de documentals i aquest de Bardà per a Agnès a mi Agnès Bardà sempre m'ha interessant molt des de Cleo de 5 a 7 fins a l'última és a dir és una directora que a mi m'interessa és diferent és una directora trobo que molt honesta molt sincera sense manies també i a mi veure aquesta dona davant de la càmera amb diferents fets que en principi ser una pel·lícula estan en Udina perquè és ella parlant al públic des de diferents auditoris es nota que hi ha una fragmentació del discurs un dia està a la seu de Cartier que va apagar la pel·lícula parcialment Cartier a la fundació o un altre dia està en una universitat un altre dia està en un altre lloc després hi ha moments que ja s'han construït perquè ella pugui seguir parlant a la platja o en un local determinat però hi ha moltes que són davant d'un públic real que l'escolta i que realment es va muntar perquè ella pogués explicar ella el que fa és fer un recorregut a la seva carrera des de principi i final i en ordre fabulós i en ordre impecable per tant és com una lliçó biogràfica molt és una lliçó biogràfica de com explicar ella i les seves pel·lícules i les seves pel·lícules quin millor per explicar-ho quin millor que ella mateixa almenys dona la seva versió Agnès Pervarda Agnès Pervarda a més a més és una persona que té una obra molt coherent molt coherent això és una de les coses a agrair a Agnès Pervarda que és això i després descobrim que jo no ho sabia si sabia que era fotògrafa però no li havia vist obra llavors en un moment determinat ho fa venir bé interromp aquest arc diguem temporal i introduís la seva obra de fotogràfica i realment molt interessant perquè és especialment interessant és als anys 40 que va ser a dedicar-se a la fotografia i realment és molt interessant el sentit que són fotografies molt maques o sigui molt fortes molt potents i no deixen de ser fotografies d'actors de la comèdia francesa perquè ella es va dedicar a cobrir la fotografia fixa diguem de les obres de teatre que representaven el teatre nacional per tant són fotos purament d'això tenen una gran qualitat i després hi ha altres que no ho són tant això i després les seves accions que jo tampoc coneixia va fer una sèrie d'accions diguem per exemple fer una casa de cel·luloides és a dir performance sí, les performance una mena de performance i instal·lacions més que instal·lacions i n'hi ha dos o tres realment molt interessants i coherents novament amb la seva manera de veure el món perquè són molt de cinema també construït una casa amb el seu sostre les seves parets i tal totes en pel·lícula que cau per laterals construint parets la pel·lícula que cau i el sostre també pel·lícula que es cobreix em va ser molt maca molt interessant tendre i realment sé que és una pel·lícula que malgrat que ha dit després de l'anterior pugui semblar després de Sherwood jo veuré Sherwood i aquesta no m'interessa gens us proposo que feu l'esforç perquè realment val la pena val la pena fer l'esforç a vegades tu has vist un documental previ però molt molt poc abans de morir en què agafa un fotògraf un noi jove agafa-li una furgoneta també en parlem i es dediquen a posar fotografies gegants en els edificis en parlem aquesta en parla també perquè són les últimes i ella en torna a parlar explica com va anar el coneixement d'aquest noi com es va fascinar per ell ella és una dona que té una gran capacitat de fascinació es fascina o sigui la gent l'interessa la gent l'interessa el que motiva amb ella la primera pulsió de fer qualsevol cosa és la gent o sigui ella pot tenir algú que el sol fet de conèixer ve aquell personatge fa que faci una pel·lícula sobre aquell personatge i en aquest cas és interessant veure aquesta pel·lícula perquè retroba una mica el seu ofici el seu vell ofici de fotògraf tot i que en aquest cas es fa assistir d'aquest noi jove que li fa com una mica d'alter ego també i recobreix els edificis clar perquè fan realment com una mena de polaroix gegants aquesta la podem veure a film sí aquesta també es pot veure a film el que passa és que la veritat el pressupost d'aquesta pel·lícula deuria ser elevat no perquè sigui car filmar dos persones amb una furgoneta anant pel món sinó per les fotografies de sota s'han de tenir un cos important sí perquè forren rebent parets del poble tot un edifici sense una fotografia i han de molt interessants bé proposta a part de Sherwood veiem si tenim temps aquest com altres comentaris molt interessants que hi ha en tots aquests canals Netflix també en té algun però a més una línia menys autoral les de Netflix a filmen sempre aquesta línia més d'autor sí sí sí no t'hi massa cosa més jo a veure jo avui he anat a veure ja la vaig veure a la setmana ai el BCN Film Fest però avui he tornat perquè a mi és un personatge que sempre m'ha interessat em refereixo a Frida Kahlo no sé si no sé si la vas veure no veig poder sempre és un personatge interessant és una pel·lícula que està feta per la cadena aquella anglesa Exhibition on screen aleshores la qualitat està dramatitzada o no no o són els quadres i les explicacions millor i després 8 o 10 comentaristes de diferents sectors alguns millors que altres parlant d'ella i parlant de la seva obra no jo diria que és una pel·lícula que pel que té un coneixement lleu o molt molt per sobre de Frida Kahlo val la pena perquè situa el personatge des del moment que va néixer el seu pare era alemany i era un fotògraf llavors ell va estar tenir una predilecció per ella llavors li va fer moltes fotografies i ella es va fixar molt amb com col·locava la càmera i tal després als 18 anys ella va tindre un accident terrible en què va xocar un tramvia contra un autobús horrorós una barra del tramvia li va travessar el cos li va travessar una cosa absolutament un empalament vaja és que va ser un empalament per dir-ho així suau això va comportar que la resta de la seva vida va tindre també incapacitat per poder per poder tindre fills sí dos o tres avortaments i tot això la va portar a tindre que pintar en unes condicions terribles i precisament un 40% de la seva producció són autorretrats i aquests autorretrats tenen molt a veure amb el que va aprendre amb el seu pare posant per ell no? el pare li anava dient com et tenies que posar i tal i llavors ella va anar muntant miralls per poder-ho fer bé la pel·lícula és interessant se salta algunes coses importants de la seva biografia passa una mica de puntetes o sigui ella és una dona que va tindre primer es va juntar amb el Rivera amb Diego Rivera el moralista sí bueno el moralista aquest quan el moment en què ella ja va quedar mermada físicament i va agafar van protegir Trotsky no? em sembla que li van donar això puc es van separar tres vegades i es van casar dues vegades o sigui era una cosa que amb orodi no és que ella no podia viure sense ella tenia una Diego dependència però bueno ella va tindre trobades amb dones amb el mateix Trotsky també està documentada ah sí va tenir una relació amb la història sí com la Tina Modoti el Trotsky estava amb la seva dona perquè els van acollir a tots dos vull dir que sí però no ni tonta la té tothom van agafar el típic hotelet que sempre hi ha en fi bé llavors hi ha un recorregut per sobretot set quadres perquè en surten més però és allò de i també va fer aquest i aquest però s'estudien sis o set ja dic el que no coneix en profunditat el que el coneix en profunditat segurament trobarà que és una pel·lícula amb algunes coses que no arriben a donar el to i la pel·lícula com es diu? Frida Kahlo Frida Kahlo i el director qui és finalment? és una directora que es diu Ali Ray i aquesta mateixa directora és curiós al mateix festival BCN va fer Mary Cassatt pintant la mujer moderna jo el que voldria fer és simplement una incisió per dir que recordem que la Salma Hayek va fer Kahlo el llarg metratge de Kahlo on s'explica amb força cosa interessant un apunt jo com a complement evidentment estava bé estava ben documentada i la Salma Hayek va fer un esforç important per aproximar-se amb ella jo tinc una amiga meva la Gloria Montero que ha estat aquí al programa fa un temps que fa escriu llibres i també és escriptora d'obres de teatre i va fer una obra sobre Frida que es diu així Frida i es va representar aquí a Barcelona una cosa estem sobre el temps per la setmana que ve sí qui li tocava em toca a mi no no