Mad Max vs Ex-Màquina, Youth i El fill de Saül: La gran aposta, Premis Gaudí i el debat llibre vs film

Cinema sense condicions For more information, visit www.fema.org Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Quins demà! Fins demà! Fins demà! ella supergros, però sí que és veritat que com a guió és una mica tremola una mica, i doncs clar, no sé si pensar si la novel·la ja és així o és l'adaptació aquí com que la novel·la no l'he tocat però bueno potser sí que és una mica l'estrena, la típica pel·lícula d'acció amb romance i l'altre que deies que era potser Mad Max vaig veure un parell així que estan nominades als Oscars que és Mad Max i Ex-Màquina que són molt diferents, una que gairebé tendeix més al cinema d'autor en quant a ritme, que és Ex-Màquina, sobre la intel·ligència artificial i l'altra que és Mad Max que tot i també ser molt d'autor, de George Miller està considerada una de les pel·lícules últimament que tenen més plans en total de la pel·li, no sé quants mils de plans llavors clar sí que és veritat que té cert mèrit arribar amb 10 nominacions els Oscars com una pel·li d'acció tot i que sé que ja té un transfons des de fa molts anys són unes seqüeles molt esperades però Ex-Màquina també tenia està nominada millor guió i Ex-Màquina potser sí que em centraria més perquè tot i ser una típica història que ja hem vist amb Jo Robot, per exemple és... com a mínim val la pena veure de com es desenvolupa una història que en realitat es transforma en 3 personatges molt claustrofòbic i sobretot sempre pensant en aquest futur de què ens espera la robòtica i què ens espera a veure la intel·ligència artificial aquí eren les... doncs espera, ja la tenim ja la tenim aquí però ens fa por, no bueno, la pel·lícula es queda una mica amb l'espectador, jo crec intenta jugar bastant amb que esperem l'impossible i és molt... és bastant distòpic comença molt utòpic i acaba distòpic o sigui que és bastant... real sí és bastant real i més les dues pel·lícules tant Mad Max com Ex-Màquina estan també nominades que estan competint a millor efectes digitals aquí ja... jo realment et confesso que no he vist cap de les dues però he vist un tràiler de Mad Max, etc i realment no sé suposo que el guió no tindrà la mateixa qualitat però el que és l'estètica la imatge caram, tu doncs realment té força jo crec que veure la pel·li de Mad Max és gaudir d'aquest cinema que tot i ser d'acció i més d'aventura és un especial western futurista com havien sigut les altres però és que en realitat és absorbir és una pel·lícula que bàsicament les dues hores exactes que dura potser una hora i quaranta són persecucions durant el desert desert, tot obert clar, és... per tant no hi ha història a fons que sigui de contingut hi ha història hi ha història molt rocambolesca bueno, univers Miller però realment t'ho passes bé ho vas enganxant o vas enganxant o vas enganxant i al final doncs sí, sí és aquest tipus de món sí, és un món un món extrem i tant saps què em fa pensar per exemple amb la pel·lícula Buriet que l'altre dia la van passar i és el contrast suposo perquè allà sí que també hi ha plans hi ha una barbaritat de plans allà dins però apareixes desapareixes i tal i vull dir pum i l'espai és aquell vull dir aquell que seria el minimalisme més absolut comparat amb el que acabes de dir per posar hi ha contrastos una mica de jaquet també la jaqueta és interessant doncs jo vaig veure la joventut del senyor Sorrentino a veure què en dius quin tio més festivaler a veure l'has vist tu també em vas dir ja li deia al Joan fa una estona abans no hem començat el programa jo crec que aquest home el que sap fer és precisament fer un un retrat molt interessant i t'atrapa d'una manera absoluta em vaig quedar mentre la veia i vaig pensar en el que tu vas dir que la pel·lícula té diferents punts que podria recordar-nos diferents pel·lícules i que hi ha uns tractaments i tal i bé em quedo amb el que vas dir tu segurament que a mi m'hagués passat desapercebut però la veritat és que llavors un cop ja vaig acabar i vaig pensar i vaig dir doncs sí que és probable que això sigui així però a més a més bueno probable si tu ho vas veure ho hem de deixar com a bo com a consistent però jo el que també vaig veure i és el que li he dit al Joan és que a més a més jo penso que és un senyor que mostra i paral·lelament contradiu o sigui en definitiva mostra la part negra de la qüestió o sigui tot i que és un un embolcall absolutament brillantíssim i que veritablement crea una mena d'enveja de dir ostres tu com viuen quin nivell hem aconseguit els humans de viure d'aquesta manera paral·lelament té la capacitat de mostrar-te també la cara lletja d'aquesta realitat no? que en definitiva és la solitud la vanitat tot allò i llavors això està molt bé a mi em va interessar molt això i és el que amb el que em quedo com a virtut d'aquesta pel·lícula crec que amb la gran esperança era d'una altra manera això eh? que sí la gran debeletza era una altra cosa sí però això que dius de les contradiccions hi ha mateix el títol el títol és la la joventut jo com a virtut hi tenen 80 anys no? bé però no no només és el títol vull dir evidentment home sí que hi ha jovent per allà i prou guapo i el Michael Caine realment pot ser el que vulgui segurament inclús ara perquè només era tràiler i per tant no vaig acabar de captar què passava tu ara m'ho has subratllat però trobava quasi ple de matisos només amb el tràiler sí és que a veure també són dos actors molt versàtils i amb una gran experiència però és que entrar en aquesta pel·lícula com vol que entris al director realment és un plaer a mi em va agradar molt també tu la recomanes diríem la sensatesa amb la qual vesteix el músic el d'allò el músic qui és el Keitel no? el Keitel no? el Keitel no no el músic és l'altre el Keitel és un director de cinema que està intentant fer la... i qui fa de músic i és el d'allò el Michael Caine de la manera que vesteix el músic que jo crec que hi ha una un sintonia que jo faig tot com ha de ser i a més a més és d'ells surt el discurs més tòpic per dir-ho d'una manera crec jo i en canvi l'altre no l'altre és més insegur i l'altre fins i tot ho té tot escampat per allà no? vull dir és com l'altre depèn ja d'un equip bastant jove això també és molt interessant sí senyor i està en actiu un està en actiu i l'altre més que estiguen actiu és que ell creu que està en actiu aquest és el problema jo crec que és el que busca és la contraposició dos amics que un és el retirat perquè vol és el Michael Caine de fet no perquè vol sinó per unes coses que se sap en la pel·lícula però que és el Michael Caine i Harvey Keitel jo crec que és més la figura aquesta del director que vol fer l'última obra magna pel que se li recordi però no se n'adona que potser no pot bueno potser ja està acabat fins i tot sí bé tampoc ho deixa clar que s'hagi acabat perquè l'únic que li falla és l'actriu i tal però molt bé molt bé aquest doble joc també és una una composició psicològica masculina en aquest cas prou interessant que la fa evidentment a nivell de guió també més complerta molt bé esclar que és recomanable això no es pot negar és que la crítica parla de coses contradictòries és a dir uns els hi ha agradat molt i altres no que ja va passar amb la gran bellesa tothom ja diu que incluso els que els hi ha agradat molt perdó els que els hi ha agradat molt la gran bellesa venen a dir que aquesta no és tan bona com la gran bellesa és a dir que els hi agrada però no tant com la gran bellesa sí, mira jo et diria jo et diria una cosa que i penso que pot ser interessant per saber-ho per escoltar-ho d'un que ho percep així la gran bellesa a mi el que em molesta és el personatge principal que és aquell que no ha fet res a la vida i que representa que viu millor que ningú això no què vols que et digui a mi això no em va no em va de lloc i en canvi aquí ja he vestit els dos els dos protagonistes crec que és bastant més interessant i jo diria fins i tot científic l'altre et queda com una mica allò de dir mira aquest paio aquí per una novel·la que no sé què i goita tu com i esclar i allà hi ha més jo crec que hi ha constants del Fellini i sincerament imitar el Fellini és com fotre't de cara a la paret i fer-te mal jo ho veig així no ho sé no és on surt no deixeu de veure per entendre encara una mica millor el Sorrentino que sempre que es parla d'això com a mínim les dues que jo he vist és que són perfectes i a més a més la definició o la caracterització o l'explicació que ha donat el Jaume per donar una idea del que fa en aquesta pel·lícula el director també serveix per les altres les conseqüències de l'amor és això mateix un personatge amagat que no l'entens fins cap a la meitat de la pel·lícula i que té l'oportunitat de fer alguna cosa per canviar el seu destí però ho deixa perdre per la copdícia i per... bueno, no sé no se sap per què perquè tampoc no té gaire cosa a fer és tremenda i la mateixa del Dismas Be The Place que també és la història d'un músic que la setmana passada ja vam comentar una mica amb aquest actor que una altra vegada se m'oblida el de l'arbre de la vida el Sean Penn doncs la veritat és que també és impressionant i com sempre el tractament de la música és espectacular i fins i tot la gran de Beletxa jo diria que és el que més destaca a mi tampoc va ser una pel·lícula que em va meravellar va ser la primera que vaig veure i no em va entusiasmar però la música està molt bé allà també i a totes les altres també és un director a recuperar a recuperar tot el que ha fet sobretot a veure les primeres coses sí, sí, sí val molt la pena igual que la Carme hem vist això de L'Hijo de Saúl jo confesso que mentre veia la pel·lícula pensava mira, ja ho va tenir moltes raó les coses que vas dir l'altre dia perquè coincideixo absolutament és una pel·lícula molt dura molt forta però com deia la Carme perquè aquest migdia ens hem estat comentant un moment i ara ho explicarà ella perquè jo només vull dir que és una pel·lícula que la trobo molt feta molt rodona des del punt de vista diríem de realització d'estètica i tal però potser és excessiva i és reincident sobre sempre totes les dones sobre el mateix perquè és molt forta és a dir et commou des del bon començament i estàs atrapat més que commoure et toca et toca et fareix perquè no sé si t'arriba a commoure potser sí que no tens raó que no commou et toca estàs allà atrapat i ferit pel que estàs veient però arriba un moment ja et deixo arriba un moment que que penses en mitja hora menys ho havies entès ho havíem entès i ho havíem vist i per tant digues és una pel·lícula és una pel·lícula d'Hongria que no ens en arriba massa aquest director em sembla que és la seva primera pel·lícula l'Aslo Nemes llavors és una pel·lícula sobre l'extermini nazi és una pel·lícula que tot esdevé a dintre de a la zona de crematoris d'Auswitz i el protagonista i això és el tema com podeu veure el tema ja és d'orillo només d'explicar-lo tot i així hi ha moltíssimes pel·lícules que han tocat tema sobre l'extermini nazi i l'han tocat però no són tan dures exacte per exemple la Lista de Slinder sí que veus allà o la pel·lícula no sé el pianista mateix o qualsevol és amable arriba a ser amable aquestes no són com que deia això de que entra però que aquesta és infernal aquesta és literalment infernal aquesta és a més una càmera que està posada a 10 centímetres constantment de la cara del personatge quan entra llavors hi ha una cosa que aconsegueix amb molta eficiència que és hi ha un primer plano del personatge central del protagonista de la pel·lícula que té unes faccions i una duresa extraordinària i una mirada colpidora i d'entrada tens la sensació d'una immensa solitud una immensa solitud és a dir salve-sí qui en pueda i això des del primer moment i després totes les altres figures de l'entorn estan difuminades el qual fomenta que tu interpretis la solitud d'aquell personatge que està amb un brugit hi ha el drama hi ha el drama que s'ha d'explicar però si no no s'entén representa que ell porta diríem ell està allà al camp de concentració tu en principi no saps qui és però que et dones compte que ell és un d'ells ell és un dels un jueu que està allà presoner però que li fan fer la feina li fan fer la feina i els fan entrar dintre d'una l'excusa que es van a dutxar i en realitat els van a gasipisar llavors està ell representa que sap que els van a matar cada un d'aquells senyors que ell està fent anar entreu passeu són jueus com ell i clar el drama que representa és que ell és un senyor que és part és jueu com ell i que el podrien matar com els altres i ell perquè simplement està netejant i els està fent entrar no el maten llavors tota la pel·lícula és això repetir això una i una altra vegada d'entrada ja ho diu l'història és del grup de jueus que estaven seleccionats per fer aquest tipus de feina bruta que consisteix en que mentre estan gassejats els jueus i després portar-los a la sota de crematori i netejar i aquesta és un bloc de gent que són jueus també per ser exterminats però que per la raó que sigui són seleccionats per la seva força la seva resistència per les raons que sigui a fer aquest paper és més aquesta gent fan aquesta feina a canvi d'una prolongació de la vida perquè després els maten igual que els altres quan ja no són eficaços hi ha un moment que es trien a 70 per matar-los exacte i ell acaba igual que els altres o sigui que això spoiler no, no, no igual no, no és una altra història hi ha tota una història diferent però el futur d'aquest tipus de gent ell en particular com a història no t'ho explico però la història d'aquest tipus de comandaments d'intercomandaments dintre del camp prolonguen un temps la seva vida però ells estan sentenciats igual que els altres si agafem la pel·lícula del Schindler i la posem al costat d'aquesta veurem que la pel·lícula de Schindler del senyor Spielberg el que veurem és que allà també parlen de persones d'aquesta característica però allà un cop arriba al final diem-ne que el Schindler se'n surt i salva doncs a uns quants que han estat al servei dels nazis però que en definitiva s'han salvat de la mort no aquella seria una història que probablement és increïble per la major part de nosaltres perquè aquesta concessió segur que no existia en el camp de concentració i la pel·lícula aquesta que parlem ara doncs aquesta és la que diu no senyor això era així probablement era així però a veure era una barreja jo crec ni aquesta pel·lícula el que té és la la tensió constant és a dir a tu et vol fer no commocionar però sí sentir lo terrible d'aquella d'aquell entorn i això ho aconsegueix això és el que més aconsegueix amb el so amb la música amb tot constantment amb l'estètica constantment aconsegueix això tret d'això la pel·lícula no és gaire cosa més no té res més és per això que s'aguanta una mica menys però potser a lo millor no n'hi ha per tant o sigui està molt bé perquè ja tens tot el que passa en els deu primers minuts tot allò de més es torna a repetir amb variants però és el mateix i per tant en aquest sentit estic d'acord amb el que diu la Carme us volia explicar us volia comentar que estava perquè fa dies que estava intrigat pel tema de Saül perquè hi ha el fill de Saül i llavors ara mentre parlàveu estava buscant i és que Saül és el primer rei d'Israel segons el relat bíblic llavors és un personatge que va desobeir en un moment determinat allà ve i per això es va guanyar la seva ira i llavors això va provocar que Saül estigués en contra del seu propi poble per tant una mica per aquí va el tema de la història la pel·lícula està justificat del següent forma i és que el personatge és Saül i ell doncs es diu Saül llavors ell vol salvar el nano però hi ha una cosa que potser no l'expliquem ara ja l'acabes d'explicar no l'expliquem tu què has vist Francesc has vist alguna cosa jo volia veure una pel·lícula al final no he anat per què i us explico i ho entendré ràpidament perquè en coneixeu volia veure una pel·lícula de la que estem sentint la banda sonora de fons que em crida molt l'atenció com a pel·lícula diferent que és aquesta que es diu Die Vermesung der Welt aquí s'ha dit mesurant el món és la història de dos científics de principis del segle XIX un es diu Alexander von Humboldt que era una mena d'aventurer que va fer un munt de coses al voltant del món investigant diferents qüestions això de física de biologia i l'altre és un matemàtic molt conegut que és el Gauss que és un dels grans matemàtics de la història el gran Gauss qui ho havia de dir si no Carme que el coneix bé per la seva professió entre d'altres però millor que els altres segurament és un dels grans matemàtics llavors em cridava molt l'atenció una pel·lícula que parlaix d'aquests dos personatges però quan estava ja disposat a veure-la mira coses de la distribució en el mateix cinema Girona no pensava que mai m'ho farien això però el diumenge totes les sessions que hi havia estaven en versió espanyola doblada llavors l'única la fan demà a les 10 de la nit en versió original no sé em va despistar tant i vaig deixar córrer això dels purismes té el seu inconvenient sí sí bueno no mira em vaig quedar a casa i vaig fer altres coses tot s'ha de saber combinar però m'ha fallat m'ha fallat aquesta pel·lícula jo encara he vist una altra si voleu la comento si anem ràpid perquè sí si voleu a veure potser l'heu vista també la gran apuesta aquesta és una pel·lícula americana que està basada bueno que guanyarà molts Òscars sí no té pinta la preferida bé és que les interpretacions estan bé a veure és una pel·lícula sobre el model bancari actual i la problemàtica que va fer caure l'Hemond Brothers i la la la gran caiguda dels bònus escombreria que eren d'hipoteca surprime llavors és una pel·lícula entre el margin call i el lobo de Wall Street jo em quedo amb margin call per mi margin call és una gran pel·lícula és una gran pel·lícula una gran interpretació uns personatges de carn i ossos construït inclús que surten poques tenen el mateix Jeremy Irons tots els personatges tenen sentit tots els personatges els entens tots els personatges tenen diferents bandes de ser observats per tant és una gran pel·lícula i a més a més entens el que està passant allà entens perquè és que aquesta no ho entens jo a veure tot i que sabia la història i sé com ha anat això usa un tipus de nomenclatura i un tipus de manera de parlar que tu dius de què m'hi hablen saps però en terme general està bé és una pel·lícula molt ràpida és a dir amb un és com el lobo de Wall Street és més a prop del lobo de Wall Street en quant a ritme sí en quant a ritme més bé a més a més l'escorsese allà sale de madre entens i aquest no arriba a sortir de madre encara que encara que el tema és per sortir de madre per què perquè llençan nans amb un canó i allò això no és res per l'escorsese no ja ho sé l'escorsese fa el que vol i a vegades a mi tampoc és que el triaria com si diguéssim però bueno aquesta pel·lícula no té aquesta pretensió de fer el que li dóna la gana i pretén explicar uns personatges és un món una manera de fer una manera d'estafar això sí que ho pretén i això sí que ho fa i a més està basat en una història real d'aquest que jo no sabia qui era el Michael Barry que sí que és un personatge que era un metge i després fa es dedica a les finances i es forra perquè és un tio amb una visió extraordinària i d'això fa un món i està bé encara no l'he vist però només he llegit una crítica a fotogrames avui que deia lo mejor que fan allò de lo mejor y lo peor lo mejor es historia muy escorcese lo peor es historia muy escorcese o sigui que era era com massa massa igual massa igual i en canvi vol fer una mica margin call perquè sí que posa personatges de carn i ossos bueno les coses també li posen però amb menys intenció en aquest aspecte però no li surten tan bé tu els barreges així com margin call allò és consistent del principi al final aquí no n'estan no podem deixar desmentar abans d'arribar a dos quarts i després ja ens dediquem al tema al màxim el fet que aquest diumenge són la presentació i el lliurament dels Premis d'Audir amb la gala corresponent d'aquest any dels vuit anys Premis d'Audir i bueno només dir així una miqueta ràpid però destacar-ho que El rei de l'Habana la pel·lícula del nostre estimat ja diré el director no em surt bueno potser m'ho dieu vosaltres o potser Agustí Villaronga Agustí Villaronga doncs té 12 nominacions Truman té 11 Barcelona i diversos són les que més són les que més té 7 el camí més llarg per tornar a casa que vam parlar aquí amb el director va venir Sergi Pérez doncs té 5 i bueno que com a millor pel·lícula també està l'adopció de Daniela Fegerman Un dia perfecta per volar de Marretxa Anacleto està com a millor pel·lícula en llengua no catalana Anacleto igual que La nòvia igual que Truman mateix tot i que és de Sesgai però està rodada en castellà i bueno que hi ha tota aquesta situació i que si tot va bé no sabem si aconseguirem o no però Pol Dígler aquí present i jo mateix tenim la idea d'estar allà acrediteu-nos senyors de l'acadèmia estem aquí esperant per fer allà un reportatge maco hi ha tots els premis habituals millor guió millor protagonista femenina sabeu sabeu alguna actriu nominada Imma Cuesta per exemple Natàlia de Molina inevitablement ho està guanyant tot últimament per Teixi Comida és que allà és que Teixi Comida si no fora per ella la pel·lícula s'augmentaria menys ella fa un papelon i ja us dic jo que el millor actor crec jo guanyarà Borja Espinosa pel camí més llarg per tornar a casa perquè és impressionant jo crec que més Ricardo Darín i que qualsevol altra pel·lícula crec eh perquè allò és impressionant no sé Carme és que el Darín ho farà és que és una altra cosa és una altra cosa penso Borja Espinosa és l'aprofundiment total la identificació amb un personatge t'oblides completament que allò és un actor crec que és una altra cosa Ricardo Darín doncs no sé també segur que el fa bé no he vist Truman encara de fet a mi amb la de Truman m'agrada més el Javier Càmera si t'he dit la veritat en aquesta pel·lícula en particular eh el que passa és que clar el personatge central és el és el Ricardo Darín però a mi el Javier Càmera aquí molt bé eh abans de passar al Jaume que queda pràcticament queda molt poc temps jo aquest matí ens han passat una pel·lícula d'estrena que l'estrena aquest divendres que és Respires una pel·lícula alemana i què voleu que us digui és a dir es pot veure és una pel·lícula que s'aguanta bé està molt ben feta però tampoc diria que és una de les grans obres doncs de el que passa que qui és el director és un xicot que és la setena pel·lícula d'ell que es diu Christian Zuber jo no el conec amb les pel·lícules anteriors estan molt bé les noies potser simplement per explicar una mica de què va representa que és el contrast entre els dos mons ella és una noia grega jove que no troba feina doncs tot i que té estudis no troba feina doncs a Grècia i decideix anar-se doncs a Alemanya a Frankfurt perquè pensa que ella tindrà feina i la troba més fàcilment encara que és doncs de niñera d'una senyora doncs que és d'alt d'estanding mig d'Alemana i doncs hi ha el contrast entre els dos mons el primer món i en un moment inclús es diu això en la pel·lícula i el segon món o el tercer món que seria el de Grècia llavors això es complica no explicaré ara no fer espòilers doncs el que passa a continuació la pel·lícula penso que té força és a dir té interès però aviam és a dir el que passa que comparat potser amb les altres coses que darrerament he vist jo diria que és una de les pel·lícules que té més consistència o sigui que està més ben feta està molt ben interpretada i bueno es podria veure és a dir i espera que vessis Hateful Eight espera espera espera que acabi malditos bastant hi ha un problema hi ha un problema que és que suposo que sabeu que és que cada dia jo la vull veure en format 70 mil·límetres cada dia la fan una hora diferent o sigui els dilluns la fan a una hora i clar llavors has de buscar un dia que coincideixi que tu et vagi bé per anar al cine jo em resignaré a veure-la com la veurà la multitud ja us diré vosaltres em direu unes coses i jo com l'heu vista com la plebè doncs ja us diré unes altres jo la tornaré a veure en digital digue'm el dia que no m'apunto Jaume explica'ns no això tots plegats home ho hem d'anar explicant com ho veus el llibre sempre és millor que un film? sí no jo crec que no perquè això s'ha escrit moltes vegades el que passa és que sí que és cert que jo per exemple vull dir la meva pròpia experiència és que sí que és veritat que a vegades segons el que he llegit doncs diríem que m'ha m'ha interessant m'ha agafat més m'ha m'ha fet entrar més en la temàtica i això normalment és amb temes concrets no temes per exemple que podrien tenir doncs una inspiració romàntica o bé una un dibuix d'un personatge que probablement sí que el cinema pot arribar a ser una mica complexa de definir-ho però de tota manera jo volia començar precisament amb els Ponts de Madison perquè aquesta és una pel·lícula que jo la tinc mitificada el per què és molt senzill primer perquè sé que és una novel·la petita que també la vaig llegir i em va deixar buit perquè en tot cas argumentalment és el mateix no hi ha cap dubte però jo crec que el Clinisme fa un treball molt bo de tot el que representa doncs mostrar doncs una parella tan singular com ells dos no? la qual ella és una dona que està casada i que té doncs jo crec que aquell compromís tan tòpic i que tota la vida hem escoltat de seguir fidel en el seu marit i d'una manera edificant per dir-ho d'una manera i en canvi de la manera que la retrata en la Meryl Streep jo crec que això explicat per molt ben explicat que estigui coneixent i aquí aquí és on està per mi la diferència coneixent la diferència entre literatura i cinema crec que el cinema ho retrata tan bé això vull dir ho fa amb una actriu tan brillant i ell mateix està prou bé senzillament gairebé es posa darrere la càmera si us hi fixeu és ella sempre la que està a primer pla i llavors esclar explicar això és difícil i difícil ho va ser pel que va escriure la novel·la ara bé quan es tracta de coses ja una mica més complexes per exemple una altra que m'ha vingut molt a la memòria és La gata sobre el taulat de Zen aquesta és una pel·lícula que ve d'una novel·la tots ho sabem molt bé i llavors aquesta pel·lícula jo quan la vaig veure aquesta pel·lícula ostres això és insuperable fa molts anys evidentment en té en té molts anys 61 o 62 sí té una pila llavors esclar la vaig veure últimament i vaig dir home sí però la psicologia que jo hi veia i aquesta sintonia que per mi era molt interessant quan la vaig veure de jovenot doncs la veritat és que avui està més desenvolupada i llavors la pel·lícula no s'aguanta no s'aguanta res allà al contrari tot se'n va avall i segur que la novel·la que no l'he llegit aquesta una obra de teatre és molt millor que no pas la pel·lícula perquè ho elementalitza tot tant que dius no això ja no val ara bé en els seus moments o sigui quan era jove o si més no quan jo era jove en un context social com el que vivíem doncs veure la pel·lícula aquella era tota una gran cosa que això també juga un paper molt important a on ens porta tot plegat i ho esmentàvem aquí abans de començar el programa doncs quin és un dels homes més brillants que ha adaptat en el cinema novel·les i tu ho has dit està l'hi cobrit eh vull dir buah agafa tot el que vulguis tot és tot és literatura no i qui és o sigui i aquest a més a més jo crec que ho ha fet fins i tot molt millor que no pas pel que sé sense haver llegit amb els seus problemes amb els escriptors això mateix a canvi hi ha un altre realitzador que és el senyor Alfred Hitchcock que aquest seria l'invers aquest sempre agafava novel·lotes que no tenien cap mena de nom perquè ells ho apuntava tot o sigui era tan brillant la seva manera de fer cinema que veritablement t'atrapava de dalt a baix la novel·la quedava allà raconada com aquest que significava dient per exemple Psicòsis és una famosa sabeu pel·lícula que del Robert basada en una novel·la una novel·leta com diu el Jaume molt bé és del Robert Bloch que no té més pesat des de Percebura l'única que va fer bona va ser Rebeca que ella sí que era una novel·la Sol Bémi Estanyos en uns tren que és una del Patrícia Hàzmi la novel·la ja és potentíssima per mi inclús la novel·la però en general és veritat mira que és fosca la pel·lícula però diguem la novel·la és jo la vaig trobar molt més potent inclús que la millor que Estanyos en el tren et deixa focat no? perquè el tipus de història però la Patrícia ho fa una mica no però el que diu el Jaume sí que en general és bé de part d'una potser aquesta i una altra més també que passa és veritat que el Hitchcock ho explica i ho diu el que diu ell és a dir diu que ell pensa que adaptar una novel·la molt bona molt d'allò t'enfrontes a fracassar perquè no podràs igualar-ho i en canvi ell diu s'ha d'agafar una cosa que sigui petiteta i llavors fer-la més d'allò per exemple en 30 noves calones fa això tu agafes la novel·la que jo li he llegit de los 30 noves calones és una pel·lícula de l'època encara britànica de l'Alfred Hitchcock i la novel·leta és una novel·leta no té cap mires la pel·lícula i dius caram quin enriquiment que li ha fet si Cosis passa secretament el mateix és a dir si Cosis hagués sigut una novel·leta hagués sigut una novel·leta que hagués passat absolutament desapercebuda i si no hagués sigut pel Hitchcock bueno doncs això jo amb el tema aquest que em sembla un tema molt interessant sempre he pensat i és una mica com ho has dit tu de que clar hi ha pel·lícules que segurament estan millor en versió cinematogràfica que la novel·la i hi ha coses o no obres de cine obres de teatre o obres literàries que estan millor literàriament o com a teatrals que no pas com a cinematogràfiques però hi ha algunes que em sembla que són curioses per el que han significat per exemple a mi em ve al cap sempre la insuportable allà del ser que és una famosa novel·la del que Milán Cundera i és una famosa novel·la perquè resulta que quan es va voler fer la pel·lícula que la va dirigir el Philip Kaufman el Philip Kaufman va buscar en el Jean-Claude Carrier i el mateix Milán Cundera i els va fer treballar per el guió i ens va resultar una cosa bastant interessant i és que tu jo llegis la novel·la i he vist la pel·lícula i comparant les dues coses te dones compte que hi ha coses que estan a la novel·la que no estan a la pel·lícula i hi ha coses que estan a la pel·lícula que no estan a la novel·la és a dir el mateix autor Milán Cundera i el Jean-Claude Carrier que com sabeu és un guionista excepcional que va treballar amb el Buñuel que va fer bueno infinitat de coses vull dir fins fa poc es va morir i era professor més a més de guió a França resulta que ells dos van trobar i tu veus la pel·lícula i compares una amb l'altra i te dones compte que la mateixa idea està expressada de diferent forma és a dir una ho expressa cinematogràficament i l'altra ho expressa des del munt de vista literari però en definitiva t'estan dient l'un mateix o estan donant una informació que és complementària és a dir que el que en un et falta te la dona l'altre que no hi és m'explico? no sé si m'acabo d'explicar sí, sí jo estava pensant per exemple les uves de l'Aïda sí del John Ford del John Ford però de l'Stenbeck jo vaig llegir abans la novel·la que la pel·lícula i em fa sempre una mica de por perquè penses i és una novel·la densíssima les uves de l'Aïda novel·la i els personatges són molt explicats i molt molt afundits i quan vaig veure la pel·lícula vaig pensar que era una gran pel·lícula però no era ben bé la novel·la almenys el que jo havia com ho havia viscut llegint o com ho havia passat veient-la no sé si perquè l'Stenbeck és un gran escriptor i el Ford és un gran director i llavors o ha treballat amb uns guionistes que han sapigut donar-li relleu a una cosa que estava allà per exemple una altra pel·lícula típica per parlar d'aquest tema penso és Matar un ruïs senyor és una basada en una novel·la de la Lee Harber que va ser Premi Pulitzer i curiosament tu agafes la novel·la jo l'he llegida i agafes la pel·lícula i l'hi he vist més d'una vegada i dues vegades i te'n dones compte que no són exactament el mateix i les dues són brillants és a dir les dues són inclús et diria que potser trobo més arrodonida més afinada perquè la van treballar a Hollywood suposo molts guionistes i van repetir i van assajar moltes vegades amb un text que era molt bo i Matar un ruïs senyor és una cosa excepcional és a dir des del punt de vista cinematogràfic és brutal i tu compares amb la novel·la i dius hi ha el mateix que la novel·la però segurament té més força la pel·lícula i en canvi a mi em passa per exemple amb l'Anna Karenina passa al revés al revés clar l'Anna Karenina el Tolstoy és una cosa extraordinària extraordinària que no que no et deixa i en canvi les dues que jo he vist jo he vist de la Greta Garbo no jo recordo la de la la Vivian Lay la de la Greta Garbo no la recordo massa fixa la Vivian Lay perquè ella fa un gran personatge la Vivian Lay ella fa un gran personatge però no és aquell personatge no és l'Anna Karenina i aquesta última l'última l'Anna Karenina última és la del Joe Wright aquesta del 12 l'última no té res a veure amb l'Anna Karenina quasi home sí que té a veure però jo diria que quan tu llegeixes allò té molts més matisos molts més matisos el món és molt més molt més gran i en canvi la pel·lícula ho fa petito sí jo voldria també fer veure una cosa que per mi ha estat molt clarificador com a element de diferenciació entre literatura i cinema i sobretot potser m'interessa molt perquè en general s'ha menys tingut el cinema a favor de la literatura i jo crec que això no és correcte en un sentit molt elemental és veritat que el cinema ha fet moltes obres que són així vull dir per consum i que no tenen més d'allò la novel·la també ho ha fet això una barbaritat tan o més llavors esclar jo el que veig el que entenc i a mi va durat una mesura jo crec que no fanàtica ni apassionada del que representa un tema com aquest és precisament que per mi el cinema i sobretot si li poses rostres rostres reconeguts la qual tu acceptes d'entrada et dona l'oportunitat d'aprofundir sobre aquella persona evidentment no han de ser novatosos o a vegades sí que han de ser diferents però no han de ser novatosos i tu entres el cas de la Mary Lestrip amb els bons de Madison és per mi un exemple vital i en canvi quan estàs amb la literatura que jo llegia ara no tant la veritat veig més cinema a mi el que em passava és que em funcionava la imaginació o sigui la literatura té la virtut que tu fas una composició del que t'estan explicant del que t'estan explicant a part que després es pugui estar representat en pel·lícula i llavors això és un gran atractiu trobo jo perquè esclar quan tu entres allà i tens aquesta capacitat d'imaginar-te personatges que és el que et pot haver passat alguna vegada que quan allò s'ha transformat en pel·lícula dius ostres tu m'agradava més la novel·la precisament perquè la composició que fa i la imaginació que t'han generat en el teu interior evidentment t'ha fet anar més enllà que la pròpia pel·lícula però que això no té perquè ser sempre igual jo sí que volia introduir ja que parlàvem tant de Hitchcock tiro més cap aquí jo i diré dues sagues que realment des del punt de vista literari a l'adaptació cinematogràfica crec que s'han tractat potser de les millors que s'han tractat del pas que és el de El senyor dels anillos i Harry Potter jo crec que són les sagues pràcticament noves sagues per dir alguna cosa que el senyor dels anillos Peter Jackson ho ha adaptat de forma però tan pulcra i tan detallada que clar hi haurà qui dirà que no evidentment hi ha passatges que es queden però encara estarà i ves a la fi quan acabarà del Hobbit i de totes les adaptacions perquè realment són històries molt denses però que has d'entrar és que clar entrar en l'imaginari literari és molt complicat en el cinema perquè el cinema de fet és això ja t'ho dona a mostrar llavors jo el vull veure perdona atrevir-se amb el Silmarillion ha que vull que s'atreveixi el Peter Jackson amb el Silmarillion que és l'obra de l'autor del Senyor dels Sanells que és com una mena de Bíblia que t'explica des de l'origen dels temps l'origen és la música no sé si l'heu llegit alguna vegada jo recomano és la densitat feta llibre vinga atreveix-te amb això ara em fas pensar amb l'arbre de la vida tu també per exemple senyor hauria acabat amb Harry Potter també no Harry Potter és una mica en la línia el que passa és que hi ha jo crec que hi ha temes en la literatura que és el que parlàvem abans que comporta molt depèn de qui el dirigeix més que potser també qui actui evidentment però qui dirigeix llavors abans a mi em venia al cap l'obra de El morto desnudo de William Barrocks que clar és una història molt surrealista molt introspectiva molt estranya i què passa si l'aptes al cinema és que és pràcticament impossible però si ho fa David Cronenberg l'adaptació és brutal la adaptació és increïble increïble llavors què passa quan un director per exemple a mi també em venia al cap Enemy que el del el Dennis hòstia mai em surt algun nom Dennis Villeneuve el de Prisioner sí, sí, sí ara Danny Villeneuve Villeneuve Villeneuve què passa és una adaptació de Saramago de l'Hombre Duplicado és una història molt densa també però feta pel·lícula és clar com entra i llavors clar què passa jo crec que és molt la direcció i què passa una cosa de la literatura que va néixer a més en Márquez no una mica i tal que és el realisme màgic quan s'ha adaptat al cinema per exemple com a agua per al xocolata clar t'ha donat una aquí sí t'ha donat una llibertat visual que això evidentment la literatura és la sensació que t'ha intentat crear i el cine és el que t'ho dona com a aspecte màgic aquella pel·lícula que fa el Patixot que és el que feia d'això de Crepúsculo sí que la va fer el Cronenberg també que era tota dins d'una limousina no era Cosmopoli Cosmopoli allò també allò no? a mi hòstia no em va mira que em va enganxar per dir a veure com evoluciona la pel·lícula perquè a més era tot aquest claustrofòbic però no em va acabar a mi que no és parar ara però Cronenberg des dels inicis a mi em semblava un director bastial i sí em segueix agradant però ara ha canviat molt la direcció aquesta de la condició humana que sempre tractava el body horror que es deia però en Cosmopoli jo crec que no sé si per l'elecció del Robert Pattinson o què però sí que em va quedar una mica més buit o sigui em va quedar des d'aquestes últimes pel·lícules jo crec que s'ha de dir que un tant per cent el millor 70-80% de les pel·lícules que es produeixen en general provenen d'obres literàries i que també n'hi ha moltes un 30% o potser inclús en una època més i tot sobretot Hollywood produïa molts guions escits i per fer filmats pel cine llavors hi ha un problema que jo penso sempre amb les adaptacions quan s'adapta que és que si la pel·lícula com va passar amb el que el Viento Sellevó que va ser una de les primeres una novel·la d'èxit que després es passa al cinema el gran problema que es planteja un adaptador és que com que el senyor que primer l'ha llegit és a dir ha sigut una novel·la d'èxit i aquesta novel·la d'èxit l'ha llegit tothom llavors la gent com deies tu s'ha imaginat s'han imaginat unes cares uns personatges s'ha imaginat una gent que serà vestida d'una altra manera i si tu el que adapta el que roda la pel·lícula no és capaç de detectar com s'ha imaginat aquesta gent que l'ha llegida clar la gent fracassa encara que la pel·lícula estigui molt ben feta llavors hi ha una delicadesa o sigui hi ha un treball molt i és cert i ho dic perquè tu que has fet referència últimament que en els últims anys això s'ha s'ha curat molt és a dir jo crec que el senyor d'una lliure d'aquestes això està molt més estructurat molt més treballat i quan un va veure aquestes pel·lícules no passa que hi ha altres ajustos que es produïen amb anterioritat el tanto eh Ficot de Somesagreix és molt actual i ha passat això eh està molt desajustat està molt desajustat o sigui desajustat en el sentit que crec que potser parlem d'aquest no només no és una gran novel·la el que passa és que fotó el bombazo llavors què passa com a bombazo com a el que seria el blockbuster el top ventes van estar tant de temps només buscant qui seria la parella protagonista tant de temps i tants descartes i de fet al final per treure una pel·lícula que semblava a mig fer que la gent evidentment la va posar a parir i clar vull dir és que és complicat és complicat hi ha una qüestió que jo voldria introduir abans que de que Pol continuï amb el tema que ha quedat així pendent de Harry Potter que també està bé comentar-ho que s'ha de tenir en compte perquè a part és evident quan un se n'adona perquè una novel·la o una obra de teatre una obra escrita està feta en principi per una sola persona és a dir aquesta persona té una llibertat artística i de creació pràcticament absoluta i té el control total de l'obra que està fent pot fer aprofundir i a més a més el tema fins i tot del control i de la censura fins i tot de la història que està explicant no el té pot arribar en un moment determinat quan sigui publicada o pot tenir uns editors que li condicionen d'alguna manera però en principi el text que ell fa és únic i és indivisible per dir-ho d'alguna manera jo tinc un exemple que segur que coneixeu sobretot en la pel·lícula el llibre no és tan conegut però mira vaig tenir l'occasió de llegir-ho i vaig quedar fascinat que és la pel·lícula d'Elegi d'aquesta directora d'aquí catalana de la Coixet que va adaptar un llibre que es diu The Dying Animal L'Animal Moribund d'un autor que es diu Philip Roth que quan el vaig llegir vaig quedar retivat perquè vaig llegir-ho després de la pel·lícula la pel·lícula passa molt per sobre amb uns temes és un professor de literatura que porta molt de temps conquerint alumnes joves i que passa molt per la superfície dels temes sexuals i d'allò el llibre és un anàlisi tan interessant tan profund sobre l'evolució del sexe fins i tot arribant a un estudi del que era en les tribus índies anteriors a la conquesta dels Estats Units i com l'arribada dels colons i tota la moral puritana doncs allò ho va destrossar no només la pròpia civilització sinó també la pròpia moral oberta més oberta més eròtica més plena més exuberana en aquest sentit llavors ho va tallar tot això i l'autor fa un recorregut amb molta habilitat amb molt poques paraules però et dóna una idea molt profunda del que vol explicar i això la Isabel Coixet protestava que directament ella ho deia així no sé si la podem criticar ella o no però que no l'hi havien deixat fer no l'hi havien deixat aprofundir per un mínim en aquest tema és a dir que clar els condicionaments de de tota mena que té una pel·lícula són tan grans és a dir la persona que el productor que fa la pel·lícula sobretot en aquest cas si és d'Estats Units que estem parlant precisament que a Estats Units doncs ja encara l'herència del Codi Hayes perquè això encara existeix vull dir permaneix doncs jo penso que una pel·lícula és molt més difícil i segurament a Europa és més fàcil fer adaptacions o a Gran Bretanya o abans dèiem el director de 2001 Kubrick doncs un autor que treballava a Anglaterra llavors jo crec que hi ha una diferència molt gran quan es fa una adaptació als Estats Units la cosa és molt difícil d'aconseguir que arribi a un nivell d'aprofundiment molt gran excepte potser que tractin un tema seu i que sigui un director veritablement potent però bueno volia comentar això el fet que clar una pel·lícula està feta per centenars o milers de persones vull dir clar si s'és capaç d'agafar una novel·la i sigui la novel·la molt important o molt gran o molt profunda o no però sense com dèieu abans de les uves de l'aire sense que sigui necessari fer la mateixa història i que parli del mateix però s'agafa la història i se li dona un ànima no se li treu l'ànima sinó que se li canvia potser per un altre llavors està bé el problema és agafar la història la novel·la i no fer res simplement doncs mira adaptar-la perquè és maca la novel·la i perquè aquests paisatges són macos anem a rodar aquí que jo penso que és el que moltes vegades passa i hem de patir-ho hi ha dues coses que em fa gràcia i és que com que ell és molt més jove ell està parlant de les pel·lícules és lògic és normal ara no jo podia parlar perdona el almuerzo desnudo té uns anys per exemple de naked l'any se t'entera ha vist molt cinema aquí en Pol si em sembla interessant això el fet que una gent jove té una possibilitat jove i que llavors per exemple què sé jo jo penso que la gent més jove ha vist més que la nostra generació el senyor de los anillos per exemple penso que la nostra generació no ens entrava tant era més una cosa de la gent més jove m'explico el que vull dir llavors en canvi sí que hi ha una cosa que em fa molta gràcia amb el cine que passa una mica també com en el teatre és a dir per exemple quan un s'imagina quan hi ha una obra referencial de la cultura Hamlet per exemple Hamlet és una obra de Shakespeare que s'ha fet que ara mateix la senyora Núria Esper l'estrena o la torna a fer el rei Lear doncs la torna a fer perquè l'any passat va ser un èxit brutal i molta gent no l'ha veure el van tornar a veure però és que amb cine Shakespeare tens de Hamlet per exemple tens el 48 el Laurence Olivier fa el seu Hamlet el 1990 el Mel Gibson fa el seu Hamlet el 96 el Kenneth Branagh fa per mi segurament l'obra definitiva del que és el Hamlet magnífica una extraordinària una extraordinària és a més a més seguint és el que realment jo em vaig dedicar a agafar el llibre i seguir la pel·lícula i no hi falta una frase de l'obra de teatre que va fer té dues versions el Kenneth Branagh no que hi ha dues versions hi ha una és curta hi ha la version sencera com la senyora Serrilla com la senyora Serrilla la de 4 hores però bueno però la que es veu als ciners no no no la que es veu a la filmoteca la que vaig veure sencera de 4 hores i 20 minuts em sembla que és aproximadament imagino allà el Joan amb una lot amb una linterna a la filmoteca la vam aconseguir i amb un grup de literari que ens vam trobar ens vam dedicar a seguir la pel·lícula i comparar-la no era jo sola ah les dues versions no les dues versions bueno la retallada i la llarga la llarga la llarga de 4 hores i pico que té una mitja part i vull dir que com allò que fa com va el senyor que estem parlant tota l'estona doncs és exactament no hi ha frase que no estigui a la pel·lícula és a dir totes les frases que fa que escriu el Chespid per Hamlet estan exactament amb la veritat que han agafat el text literal però no ho sembla tu veus la pel·lícula i tens la sensació que estàs veient una obra cinematogràfica és a dir això és el que penso que té una força gairebé un musical pel ritme que té de vegades és extraordinari és clar que hi ha moments que són trossos que són sorolls que són músiques però allò és extraordinari encara hi ha una altra versió del 2000 del Hamlet de l'Eden guac per tant segurament hi ha obres diríem carismàtiques o obres de referencials o podria haver-hi per tornar-hi és a dir el senyor Kurosawa es dedica a fer Ran que no és més que el rei l'art adaptada a l'estil japonès o com ell la contempla des del punt de vista japonès per tant jo crec que sí que hi ha diríem uns referents que són importants des del punt de vista cultural que es poden transmetre tant a través del teatre a través de la literatura o a través del cine però que si es pan a través del cine ha de ser molt hàbil per adaptar per conservar aquesta imaginació que ha creat la novel·la en els espectadors i segona per donar-li el ritme cinematogràfic adequat perquè la gent li arribi és a dir Harry Potter què tal? després de Hamlet després de Hamlet Harry Potter ara m'ha vingut al cap anem a Harry Potter no no no abans de més que Harry Potter m'interessa parlar perquè abans és una discussió que estava tenint amb la Lídia i era com realment penses i les grans les primeres grans pel·lícules Griffith aquestes que introdueixen en si muntatge o que introdueixen en si el llenguatge cinematogràfic què adaptaven? què adaptaven? Passatges de la Bíblia bàsicament tot el que podien llavors aquí coherència el naixement d'humanació tot llavors es consideraria adaptacions literàries en si això també pot ser un programa ja gairebé un dia ho podem intentar veure què ens surt de tot això no? per cert a Lídia li diem que tenim un micròfon aquí per ella que si avui no heu vingut mira perquè no heu volgut perquè és un tema dels seus el que comentava ella curiosament és que deia no és que jo o veig la pel·lícula o llegeixo el llibre es veu que no volen enfrontar precisament no volen enfrontar les dues és com dir ei ei que en el meu cap ja vull que mantingui la història per una banda o per una altra falta de temps potser també potser que és el més genèric Bé doncs ja hem parlat de literatura i cinema traiem alguna conclusió o no? jo penso que jo podria seguir per exemple en el sentit que hi ha moltes pel·lícules que són curioses de comentar per exemple el James Ivery suposo que sabeu que es va dedicar a adaptar moltes novel·les del E.M. Foster entre elles una famosa pel·lícula que és Maurice que està basada en una el Foster era homosexual però en aquell moment a Anglaterra això no es deia i s'ho va callar i va dir la novel·la Maurice que no es publiqui fins que jo sigui mort Maurice es publica quan ella és mort i el James Ivery uns anys més tard fa la pel·lícula Maurice bueno si un llegeix la novel·la i un veu la pel·lícula se'n dona compte que la pel·lícula està enriquida i que amb el look gran que va ser les primeres pel·lícules que va fer look gran per tant hi ha moltes pel·lícules que una revisió jo per exemple penso amb el nombre de la rosa de la famosa novel·la de l'Humberto Eco la pel·lícula el personatge és millor és més consistent té més força el de la pel·lícula que el de la novel·la ja trec jo la conclusió ja que no dieu res a veure jo penso que la literatura i el cinema són dos llenguatges diferents exacte completament diferents per tant des d'aquest punt de vista pot haver una pel·lícula que sigui molt millor que el llibre en el que està basat i a l'inrevés podríem fer un llibre basat en una pel·lícula pot haver totes les combinacions possibles imaginables 2001 la novel·la s'escriu després de la pel·lícula això s'havia de dir perquè és una cosa complementària també de fet la novel·la és un espòiler absolut de la pel·lícula t'explica tot el que la novel·la el que la pel·lícula no t'explica i acabem acabem la setmana vinent la setmana vinent la Carme que està aquí present ens parlarà de les dones malvades al cinema i proposava que veiéssim dues pel·lícules que eren Kill Bill i les diabòliques són dues etapes molt diferents i les que vulgueu les que se us acudeixin doncs vinga cinema sensecondicions pomblospot.com perquè ara ja torna a estar tot actualitzat i podeu seguir el programa sempre que vulgui a reveure bona nit