Cinema sense condicions del 26/1/2016 — Mad Max vs Ex-Màquina, Youth i El fill de Saül: La gran aposta, Premis Gaudí i el debat llibre vs film

Resum general

Episodi centrat en crítica i debat cinematogràfic amb tres blocs forts: 1) anàlisi d’estrenes i nominades (Mad Max, Ex-Màquina, Youth, El fill de Saül, La gran aposta), 2) panorama dels Premis Gaudí, i 3) un extens debat sobre adaptacions literàries al cinema.

Punts clau

• Oscars i gèneres: contrast entre l’acció hipercoreografiada de Mad Max: Fury Road i la Ex-Màquina més d’autor sobre la intel·ligència artificial; es destaca l’impacte visual i el mèrit de les nominacions.

• Youth (Sorrentino): retrat elegant i contradictori de la vellesa, la fama i la solitud; Michael Caine i Harvey Keitel protagonitzen una dialèctica entre el retir i la necessitat de deixar una “obra magna”. Comparada amb La gran bellesa: divideix però es recomana.

• El fill de Saül (László Nemes): immersiva i colpidora; càmera a pocs centímetres del rostre, so i tensió sostingudes. Es valora l’efecte, però alguns la troben excessiva i reiterativa. Comparada amb La llista de Schindler i El pianista.

• La gran aposta (The Big Short): ritme frenètic i to “escorsesià”, però amb argot financer dens; menys clara que Margin Call, tot i bones interpretacions i el personatge real de Michael Burry.

• Premis Gaudí: radiografia de nominacions (El rei de l’Havana, Truman...) i apostes d’interpretació (Natàlia de Molina, Borja Espinosa, Ricardo Darín/Javier Cámara).

• Estrenes i format: Respires (contrast Grècia-Alemanya) funciona sense ser gran obra; comentari logístic sobre veure The Hateful Eight en 70 mm.

• Gran debat: literatura vs cinema: conclusió central — són llenguatges diferents i complementaris. Es revisen estratègies d’adaptació (Kubrick, Hitchcock), sagues modèliques (Tolkien, Harry Potter), casos “inadaptables” ben resolts (Cronenberg amb Naked Lunch), i condicionants industrials (censura, productores, mercat USA vs Europa). També Shakespeare al cinema (diverses versions de Hamlet) i clàssics com Ran (Kurosawa).

"Comença molt utòpic i acaba distòpic" — sobre Ex-Màquina

"És literalment infernal" — sobre El fill de Saül

"La literatura i el cinema són dos llenguatges diferents" — conclusió del debat

Crítiques principals

Mad Max vs Ex-Màquina (Oscars i efectes)

• Mad Max: Fury Road: èxtasi visual, muntatge trepidant i univers “western futurista”; dues hores quasi de persecucions. Guió menys profund, però cinema d’acció de primer nivell.
• Ex-Màquina: thriller claustrofòbic d’IA; utopia inicial que vira a distopia; juga amb la por i expectatives de l’espectador. Guió destacat i enfoc autoral.

Youth (La giovinezza, Sorrentino)

• Bellesa formal vs cara lletja de la fama: vanitat, solitud, fragilitat.
• Contrast entre músic retirat i director que vol la seva última gran obra; personatges masculins ben definits i ritme sensat.
• Comparada amb La gran bellesa: menys unànime però recomanable.

El fill de Saül

• Immersió radical: primer pla constant del protagonista (Sonderkommando), entorn difuminat, so opressiu.
• Impacte immediat des del minut 1; per a alguns, podria retallar-se perquè repeteix el seu efecte.
• Confrontada amb Schindler’s List/El pianista: aquí es renuncia a “concessions amables”.

La gran aposta

• Entre Margin Call (preferida per claredat i personatges) i The Wolf of Wall Street (ritme i to); jerga complexa dificulta l’accés, però funciona com a retrat d’un sistema d’estafa i oportunisme.

Premis Gaudí

• Capdavanteres: El rei de l’Havana (12), Truman (11), Barcelona, nit d’hivern (7), El camí més llarg per tornar a casa (5).
• Categories destacades: Imma Cuesta, Natàlia de Molina; Borja Espinosa com a possible millor actor; debat Darín vs Javier Cámara a Truman.

Estrenes i formats

• Respires (Christian Zübert): drama sòlid sobre classe i migració (Grècia → Frankfurt). Bona factura, sense ser major.
• The Hateful Eight (70 mm): dificultats d’horaris per veure-la en el format original; re-visionat previst en digital.

Debat: literatura vs cinema

Principis

• No hi ha jerarquia fixa: hi ha llibres millors que la pel·li i viceversa; l’objectiu és traslladar l’ànima, no calc literal.

Mestres i estratègies

• Kubrick: eleva el material amb mirada pròpia.
• Hitchcock: sovint parteix de novel·les “menors” i crea cine pur (Psycho, Rebecca, Strangers on a Train).
• Casos complementaris: The Unbearable Lightness of Being (Kundera + Carrière, Kaufman) — llibre i film s’aporten mútuament.

Quan el cinema brilla

• Els ponts de Madison County: Meryl Streep aporta matís i emoció que el llibre no transmet igual.
• El nom de la rosa: el personatge al film és percebut com a més potent que al llibre per alguns oients.

Quan el llibre pesa més

• Anna Karenina: profunditat i matisos de Tolstoi superen adaptacions recents.
• Patricia Highsmith: la foscor i psicologia de la novel·la pot ser més contundent.

Sagues modèliques

• Tolkien (El Senyor dels Anells) i Harry Potter: adaptacions pulcres i detallades; es retallen passatges, però es preserva l’esperit. Desig perquè algun dia s’ataqui el dens Silmarillion.

“Inadaptables” ben adaptats

• Cronenberg: Naked Lunch, Cosmopolis;
• Denis Villeneuve: Enemy (Saramago);
• Realisme màgic al cinema: Como agua para chocolate obre llibertat visual.

Condicionants industrials

• EUA vs Europa: mercat USA més restrictiu (herència del Codi Hays, pressions de productor).
• Isabel Coixet – Elegy vs Philip Roth: la directora denuncia límits per aprofundir en sexualitat i context històric-moral.
• L’adaptació ha de preservar o reformular l’ànima del text; el calc superficial fracassa.

Cànons i relectures

• Shakespeare: múltiples Hamlet (Olivier, Gibson, Branagh — versió íntegra d’un ritme gairebé musical), prova de la vigència i flexibilitat del cànon.
• Kurosawa: Ran com a relectura del Rei Lear.
• Els inicis del cinema (Griffith): adaptacions de la Bíblia com a primer banc de proves del llenguatge fílmic.

Tancament

• Recordatori emblemàtic: 2001: A Space Odyssey — la novel·la es publica després i “explica” el que el film suggereix, demostrant la complementarietat de llenguatges.

Proper programa

• Teaser: Dones malvades al cinema. Propostes per veure: Kill Bill i Les diabòliques.