Maduixes silvestres (Bergman, 1957): road movie de la culpa i els somnis; estil i influències + avanç de Cannes i "El darrer magnat"

Cinema sense condicions. Textning Stina Lundqvist Bona tarda. Estem a Ràdio d'Esvern, Cinema sense condicions, i hem començat amb uns apunts de la pel·lícula de clàssic d'avui, que és Maduixes silvestres, freses salvajes, o Esmultrons tallaig, amb suec. És una pel·lícula d'Immard Berman, de 1957. Després passarem a parlar una mica d'ella, però abans us presento l'equip del programa, amb el Biel dels Comanaments. Bona tarda, Biel. Bona tarda, els tres. Gràcies. Bona tarda, Ignasi. Què tal? Hola. Molt bé. Com ha anat la setmana? Bé, bé, bé. Anar fent. S'han vist molt cinema o què? Molt de cinema, sí. Bé, després en parlem. Bona tarda, Anastasi. Bona tarda, bona tarda a tots. Què tal? Com ha anat la setmana? Bé. Com diria els anglesos, as usual. Ah. Com sempre. Molt bé. Bé, així bé. Bé i malament. Com sempre, ho barreja tot, les dues coses. Molt bé. Tens alguna sugerència en plan sèries avui? No. M'he treballat força la pel·lícula, tot i que us deixo, la sapiència del tema bàsic que ens la deixo a vosaltres, m'he notat sempre unes coses. M'ha interessat molt la pel·lícula. Per tant, no he tingut, he buscat una mica entre els últims i no he trobat res que fos suficientment destacable, com per dir, aquesta és una sèrie que mereixedora de què en parlem. Per tant, segurament en caurà alguna, un dia d'aquests, però llavors ja us la presentaré. Avui no, avui no hi haurà sèrie avui. Molt bé. Bé, doncs, dit això, ens posem ja amb la pel·lícula. Us la introdueixo perquè sóc el que l'ha proposat. És una pel·lícula, com hem dit abans, de 1957. Irmer Bergman ja havia fet pel·lícules interessants, però potser aquest és un punt d'inflexió, perquè a mi sempre m'ha semblat interessant que una persona de mitjana edat o menys afrontés d'aquesta forma tan sèria i meditada la maduresa d'un individu com és el professor Herbert Isaac Bjork, interpretat per Víctor Jostrom, que tampoc és casualitat que l'hagi interpretat Víctor Jostrom, i Víctor Jostrom sabeu que és un dels pioners del cinema suec, i, naturalment, era admirat i reverenciat per Irmer Bergman. I, a més a més, aquí interpreta un personatge que té la seva edat, 78 anys, i, a més a més, serveix una mica com una mena de reconeixement fílmic per ell, perquè, en realitat, fa una interpretació extraordinària. Ell és imprescindible amb aquesta pel·lícula, i, a més a més, la carrega de matisos, solament amb la mirada i amb l'expressió és capaç de transmetre'ns moltíssim, no? Bé, el guió i la direcció d'aquesta pel·lícula és d'Imar Bergman. Ell acostumava a treballar molt amb els guions, i això és el que li ha donat, també, un corpus de creador molt personal. És a dir, el seu cinema, jo crec que, pel bon aficionat, és d'aquells cinemes, d'aquelles obres, que veus un minut i dius això deu ser de Bergman, i gairebé mai t'equivoques. Clar, quan hi ha la capacitat de crear un estil és que s'està davant d'un creador d'una importància rellevant dins el camp del cinema. Bé, la fitxa artística continua a Pac de Víctor de Jostrom amb Vivi Anderson, amb Ingrid Tallinn, que fa també un paper extraordinari, Gunnar Björnström, Huland Kindle i Nina Winsfeld, que és la senyora Bor, que aquesta ja té un paper una mica més precari. La fotografia és un dels punts interessants a destacar d'aquesta pel·lícula, és de Gunnar Fischer. Gunnar Fischer va treballar bastant a la primera època amb Bergman, però ja està llegint unes converses que es van publicar amb Bergman i va arribar un moment en què van tindre discrepàncies tècniques en la concepció del fet de la il·luminació, sobretot. A aquest home, a Fischer li agradava la il·luminació que fos clara, que totes les imatges fossin d'una comprensió diàfana per l'espectador i en canvi Bergman creia que els matisos eren molt importants i a vegades hi podia haver això, un gruix de grisos i fins i tot de desenfocaments o el que sigui, si ho marcava la història. A partir d'aquí, ell va treballar molt, sobretot amb la seva part de color, amb Esben Nibis, que és un... bueno, un acreditatíssim director de fotografia, també. La música és d'Eric Norgren, dirigida per Eker Lundin, la producció de Sven's Film Industry, el productor és Alan Eker Lund, que també va ser productor de Bergman, sobretot fins a meitat, suposo que per una qüestió d'edat, de la seva obra, i el muntatge d'Oscar Rosander. Abans, quan veníem cap aquí, amb l'Anastasi, estàvem comentant que, de fet, és una pel·lícula que, per exemple, amb el que és tècnicament, podríem considerar-la que és una pel·lícula netament clàssica, és a dir, no hi ha floritures, ni les transicions, les agafa Bergman, les treu, i ens fa uns planos de transició, donant la sensació de plaç del temps, amb planos exteriors, amb el cotxe, la pel·lícula és una raó en mòbil, és el que anava a dir, i llavors, amb aquest sentit, li va molt bé fer aquests planos d'exterior, que també estan a vegades simultanejats amb uns plans fixes de paisatge, com és el llac al final de la pel·lícula, que és extraordinari. En fi, jo crec que és una pel·lícula per reprendre-la una i una altra vegada, perquè la història ens dona molt per pensar i per reflexionar, perquè veiem una persona que en principi ha d'anar a rebre un premi molt important que li dóna a la universitat pel conjunt de la seva trajectòria, ell, el director, en cinc minuts ens presenta tota la situació de lo que és els antecedents, la família, lo que és el present, ell és Bidu, la seva dona es va morir, fa 40 anys que viu amb una persona mestressa de claus, que té una afinitat molt gran amb ell, que li permet fins i tot discutir-se sense que arribi la sang al riu, i que és molt divertit, la pel·lícula, malgrat que és molt seriosa tota ella i el tema també, no s'està a veure de puntejar-la en moments realment de comèdia, no? I és d'agrair, perquè, i en aquest cas, el de la mestressa de claus és molt interessant, perquè al final de la pel·lícula, ell li diu, amb ella, diu, bueno, escolti, i no creu que després de 40 anys ja ens podríem totejar? diu, ni parlar-ne, què pensarien la gent del carrer si veguessin que de repent ens comencem a totejar? No, no, no, diu, escolti, jo això no li puc permetre, eh? Bé, us ho dic com a detall que la pel·lícula no és que sigui un verman d'aquells rigorosos, que estem parlant de coses tremendes com un càncer, com una infermetat determinada, no, no, no, és senzillament que estem amb un home que té 78 anys, va a recollir un premi honoris causa i aprofite, tota la pel·lícula és aprofitar aquest acte per, a través d'uns somnis i uns records que es van filtrant i que ara comentarem, el que és un repàs a la vida d'una persona que realment és viscuda. Hi ha una cosa també que comentàvem amb el cotxe quan veníem cap aquí i és que a tots dos ens ha passat el mateix entre el moment en què la vam veure que nosaltres devíem tindre 40 o 50 anys menys i jo l'he anat veient altres vegades però l'Anastàcia per exemple feia temps que no l'havia vist i em comentava ara l'he entès molt més bé aquesta pel·lícula efectivament, jo crec que és una pel·lícula que una persona de 18 anys o de 25 o de 30 no la pot gaudir tant com una persona que tingui ja un camp, un background al seu darrere important. Per què? Doncs perquè realment d'això és del que va, no? Sí. Però en Berman tenia només 38 anys 40 anys Bueno, de fet quan la rodava això és el que en sembla més extraordinari que un creador d'aquesta edat pugui tindre la maduresa per afrontar un tema com aquest Sí, sí Endavant, ja Ignasi, diguis la teva Jo només el que va celebrar això és una road movie Sí, no és el que deia Totalment Sí, sí, és una road movie És una road movie i el premi que va recollir és el reconeixement de la universitat on ell va estudiar i que es diu el premi aquest es diu Doctor Jubilaris Jubilaris que es veu que és una cosa molt d'escandinava a les universitats d'escandinàvia que és després de 50 anys d'estar exercint la universitat que t'ha format Bueno, és el jubileu Sí, bueno però no és que sigui la jubilació perquè de fet l'home ja està jubilat És un reconeixement que han de passar 50 anys és a dir que la majoria potser ja no arriben Ja no hi ha res Però és una cosa és una cosa curiosa A mi el que m'interessa parlar d'entrada i després parlarem de moltes més coses però és el fet que l'any 57 que és quan la pel·lícula està feta és un any particularment brutal en el que és l'activitat d'en Bergman està al llarg del 57 farà sis obres de teatre entre elles una que és Pirgin que es veu que ell estava aterrit va agafar una úlcera d'estómac de fet mentre estava a principis del 57 estrena el CTSG que jo crec que estarem aquí tots d'acord que és un dels seus de les seves obres més capdals jo m'atreviria a dir que té un grau de profunditat amb la joventut que té 38 anys molt important però mentre està a l'hospital perquè té una úlcera produïda per l'estrès bàsicament encara que ell es veu que ja de jove s'està queixant sempre té problemes intestinals i sobretot problemes d'estómac doncs mentre està allà resulta que recorda un viatge que no feia gaire que havia fet a Uppsala que és on ha nascut ell a visitar la seva mare fixem-vos que la pel·lícula també Hostrom va visitar sa mare una parada intermitja diguem i mentre estava a punt d'obrir la porta de casa de sa mare ell va jugar amb la fantasia de i si ara obrís i en comptes de trobar-me ma mare a G en molts anys em trobés l'espai de quan jo tenia de quan jo era adolescent i aleshores se li va quedar aquesta idea jugar o ara sortint al carrer giro la cantonada i em trobo la Uppsala de quan jo era adolescent i tal en fi una mena de petit joc fantasiós mental aleshores suposo que a l'hospital un home hiperactiu com aquest que encara abans d'acabar l'any estrenarà una altra pel·lícula és a dir el cap li anava sent per hora i es va posar a escriure aquest guió que el 31 de maig el va acabar i el 2 de juliol ja començava el rodatge amb la qual cosa esclar també s'ha de dir que com molt bé ha fet el Pep que ha començat a dir els actors i tal tots estan vinculats amb ell vol dir que té un equip de director de fotografia de muntador d'actors que ja ja està rodat amb ells actors que ara els introdueix per exemple Max von Sydow té un paperet però molt maco un paper de gasolina que diu no no doctor vostè no li cobrem ni res vostè aquí és una institució amb la gasolina no n'hi ha prou per pagar els favors que ens ha fet que després són actors que aniran agafant molt contingut dintre l'obra de Berman absolutament extraordinari és a dir ell això ho ha tingut ho va tenir tota la vida treballava amb gent amb la que es trobava confortable ara ell era insuportable totalment és a dir és un home i amb les seves pel·lícules es veu és un home torturat també s'ha generat la seva mitologia és a dir la seva legenda no és veritat que el pare es veu el pare era molt sever però ell era el nen el nen bonic ell era el fill vulguret i al qual se li tolerava tot era el seu germà gran el que rebia les paillisses allò que es veu a Fanny i Alexander en realitat l'alter ego de Fanny i Alexander és Fanny és la nena perquè la nena durant tota la pel·lícula de Fanny i Alexander és una observadora del maltracte al qual l'Alexander queda sotmès per aquell pare absolutament rígid rígid calvinista vull dir amb boig perdut com tots els calvinistes francament perquè el primer que estava com una cabra era el propi Calvi però la qüestió és que el porta a l'extrem i es veu que no és Bergman i tant és així que hi ha una anècdota molt bona es veu que al germà li van fer una entrevista en la qual ell va parlar de moltes coses i va evidenciar moltes coses el Bergman quan es va enterar que li havia no sé quina televisió suèca li havia fet l'entrevista al seu germà es va posar com una fera i va evitar va evitar que aquesta entrevista sortís se metís o sigui va posar prou força com per evitar perquè s'hagués descobert tot el seu pastís tota la mitologia que ell ha generat també hi ha un altre tema amb el Jeig que se'l tracta amb les dones és a dir és un donívol però amb una de les primeres dones amb les quals es va relacionar que resulta que era en temps de guerra de guerra mundial i per tant espia espia del servei secret suec bueno per poc la mata una tal Karin Lambi que en aquell moment Bergman encara no era res i la Lambi ja s'havia adonat era escriptora i actriu que surt en algunes pel·lícules d'ell i li diu surt quan ja no té relació li diu tu tens molt de talent t'hauries de posar a fer pel·lícules encara no havia fet el Bergman no havia fet absolutament res bueno hi ha un episodi hi ha una baralla d'ella amb ella brutal que està dit en algun documental que la va violar i mentre la violava l'estava inflant de de de bufetades i de i de cops és a dir compte perquè aquest home era terrible jo crec i de fet hi ha una pel·lícula que és del de les marionetes com es diu aquella pel·lícula del del té un nom així amb un D jo no recordo no absolut recordo la pel·lícula sobre les marionetes sobre que va tot passa en un soterrani que allà és un prostíbul i que acaba el protagonista acaba oxint matant la prostituta que és una noia absolutament encantadora d'altra banda o sigui per tant això ens porta a un altre factor que es veu en totes les pel·lícules de Bergman i en Freses Salvajes també la culpa és un home torturat per algun motiu tot i sent el nen bonic de casa seva sent culpa i aquesta culpa el tortura el va el va matxacant per dins i per tant no era un home feliç és evident que no no era torturat la culpa la pel·lícula és un concepte molt important Hostrom és un home que com ell d'aquí hi ha molts paral·lismes es veu entre el personatge de 78 anys que representa que té Hostrom a la pel·lícula i ell mateix que té 38 només i entre ells està el maltracte a la família és a dir Hostrom representa Borg el doctor Borg representa que és un home que ha dedicat tota la seva vida al seu ofici de qui tothom estic encantat sembla una persona meravellosa o sigui ho pinta i en realitat ha estat un mal pare un mal marit però externament no ha volgut pràcticament no ha volgut a ningú en tota la seva vida això es dona molt hi ha l'admiració externa per això moltes vegades diuen tu no ets com ets ets com et veuen efectivament i moltes vegades hi ha gent sobretot gent pública notòria que està gairebé tota la vida lluitant contra aquest concepte erroni al seu criteri que té la gent d'ell sí de vegades en bo altres vegades en dolent efectivament perquè també passa això exacte vull dir que no tens culpa de res i ets mal vist et van atribuint ets mal vist per tothom sí et van atribuint coses coses i al final allò queda com una referència a la teva biografia doncs això jo crec que és el nucli central de la pel·lícula el tema de la culpa el tema de la culpa i és de fet un home que en el fons és fred i la jove que és la Ingrid Zulig la Marian la Marian extraordinària Ingrita és que la Ingrid Zulig es menja la pantalla de quina manera i la Vivi Anderson quina elegància totes dues actrius són immenses immenses un gran gust un gran gust escollint personatges com els tractava els havia de tractar molt malament a la vida real però davant d'una càmera les tractava molt bé o s'havia escollit home l'Alip Ullman imagina't amb l'Alip Ullman però al final també li va tindre que donar el passaport sí sí perquè és un home absolutament egocèntric com el personatge com el personatge que encarna Hostrom que a més a més va donar mostres durant tot el rodatge efectivament de ser algú molt egocèntric perquè amb l'excusa que ja era vell primer no volia no volia no volia fer la pel·lícula el van anar a buscar tampoc és veritat que es veu que el Berman tampoc és que hagués pensat amb ell quan estava fent el guió no, no crec un cop un cop tenia el guió no ha llegit enlloc no, perquè no el fots estava pensant amb ell mateix ja, ja, ja i a vegades és que diu bueno, haig de buscar un actor i aleshores sí que és cert que es veu diuen que Berman tenia veneració per Hostrom sí, el cinema li tenia una absoluta veneració evidentment és un dels grans del cinema mut suec el Viento 1928 és una obra mestra o la Carreta Fantasma no, vull dir que sí, la Carreta Fantasma és del 21 i també és extraordinària efectivament no, n'hi ha unes quantes llavors això havia de pesar amb la formació de Berman bueno al punt de complexar-lo però clar és curiós perquè tot es barreja és a dir Berman en el fons pateix per cada cosa que fa si està a l'alçada és increíble un home que tothom li ha estat dient sobretot al 57 que ja està passant per ser un geni pràcticament o sigui tothom el deia ets capaç de perquè em diràs Francesc al Bajas i em diràs què és és a dir la gran qüestió és aquesta com una pel·lícula que és una road movie en què la jove i ell van en cotxe i els hi van passant coses però que en realitat és com una mena de joc de retrets perquè la jove també li va dient és que tu ets un gassiu no no ens perdones el deute i quan tu nedes amb amb milions és a dir tot dius bueno això fins a quin punt quin interès pot arribar a tenir però és que esclar és que el mateix podríem dir de qualsevol altra pel·lícula de verman i hi ha alguna cosa jo que no soc particularment com ja em coneixeu de pel·lícules tan cares o de pel·lícules excessivament dependents de d'una interacció excessiva entre els personatges soc el primer que davant d'una pel·lícula de verman em quedo absolutament hipnotitzat aquest tancament que dius jo crec que li ve d'una formació teatral i li dona o sigui perquè allà on el verman se supera a si mateix és sempre en les distàncies cortes i això és perquè sap ballugar molt bé i sap ballugar molt bé els actors i dirigir-los amb els interiors i els aprofit molt bé aquí per exemple hi ha un moment és que tots els lo gran d'aquesta pel·lícula és que sent l'arrot d'un parell de personatges que després s'hi van afegint altres hi ha uns personatges secundaris hem citat el Max von Sydow però podríem citar la mare el paper de la mare és que és extraordinari i la minyona i la minyona jo estic fascinat de veritat només se la veu al principi i al final la cara cap al final de la pel·lícula el rostre d'admiració que dura dos segons en pantalla i em sembla que encara n'hi arriben el rostre d'admiració cap a cap als Hòstrom cap al seu senyor i des admiració el rostre d'admiració que l'hi té admiració i estima continguda absolutament perquè és tot nòrdic aquí no ens totejarem però ella està enamorada la minyona està enamorada evident de Hòstrom i com li diu com se'n va vostè amb el cotxe si són 14 hores exacte i jo tinc que anar amb avió escolti jo ara l'hi haig de preparar però després al cap d'un moment ell li diu vostè vostè fa la maleta com ningú aquelles coses i ja comença a disculpar-se perquè al principi quan la minyona li comença a posar pegues ell diu però deixi-me en pau em dóna la gana d'anar-me en cotxe i s'ha acabat el bròquil es posa es posa en plan en plan amof clar deixi-me la minyona deixi-me que li faci l'esmorzar no res no hi ha temps no sé què es posa en un plan absolutament i després i després vostè no esmorza amb mi exacte i després et veu baixeta però que per ell mateix diu ostres li hauré de comprar alguna cosa per deixar-la contenta és a dir ja des del principi veiem que és un personatge que sent culpa de la seva manera de ser de com ha portat la seva vida i de com estan les coses perquè tampoc és que tingui una bona relació amb el fill hi ha un moment que l'Ingri Zulín li diu el teu fill t'odia al final de la pel·lícula es veu clarament quina és la relació el que passa el que passa és que el fill porta el camí de ser com ell és com ell però pitjor encara perquè i aquí hi ha un altre aspecte sobreptici el fill és com és és un nihilista està a punt de suïcidi per dir-ho d'alguna manera perquè de fet diu no li trobo sentit a la vida res jo no vull fills no vull res per què el fill és un compromís que m'obligarà a viure és el que crea la crisi matrimonial entre ell i la Marian que és l'aquella en un moment determinat i explica en el cotxe tenim aquest problema ja vull tenir fill però l'actitud nihilista del fill és derivada de l'afredor amb la que ha estat sempre tractat pel pare i de fet per la mare que era una mica de cascos lleugers la mare pel que es veu perquè li fa el salt al bosc en realitat l'amor frustrat d'ell és Sara la Bibi Anderson absolutament claríssim les maduixes silvestres són d'aquí el que li va posar el títol en castellà de freses salvajes no no silvestres l'haurien de l'haurien de penjar no que ja sí sí perquè una maduixa que una fresa salvaje és silvestre sí silvestre silvestre després cinematogràficament és conya no no no és una cosa que té raó i més més que és cert com sempre el castellà tradueix fatal el títol de les pel·lícules no són afortunats generalment no a mi la pel·lícula perdona és que clar esmentava el de les maduixes silvestres simplement pel fet que les maduixes silvestres estan fent referència justament a aquest moment del jardí on la Sara la Vivian està agafant les maduixes és l'arcàdia és l'arcàdia feliç és el paradís és el seu ròsbat potser una mica és el seu ròsbat em sembla perfectíssima la comparació és el seu ròsbat les maduixes silvestres són el ròsbat del doctor Borg no és la madalena no és la madalena de Prost és més el ròsbat que no pas la madalena correcte efectivament és molt ben vist no, jo el que volia apuntar és que reflexionant sobre la pel·lícula dius bueno, és una rob movie i a mi el que em porta és curiós a pensar és amb Cavafis el poeta grec quan fa el viatge a Itaca que diu o sigui, dintre el viatge a Itaca ens diu l'important no és l'arribar sinó el camí i aquesta pel·lícula és això l'important no penseu que sigui que és quasi caricaturesca allò sembla realment la comitiva d'un enterrament la comitiva que va a donar-li el premi el jubileu aquest en canvi l'important és el viatge la riquesa que hi ha el viatge el transforma aquí està aquí està acaben estimant-se la jove la jove i ell quan la jove la ingrizulina al principi no el pot gairebé ni ve no i acaben estimant entre el cotxe i n'hi diu quadre i em fa molta gràcia perquè comença la pel·lícula que ja està al seu despatx que ens fa un lleuger repàs per situar-nos perfectament amb el que serà la base als rerefons de la història i tot això ho fa mentre s'encena un puro i puja el cotxe i el primer que li diu a ella no, a dintre del cotxe no es fuma exacte i jo dic bueno però si i llavors és molt bo perquè al cap d'una estona treu el tema i diu una altra cosa és fumar puros perquè el puro no és dolent el talaxi o sigui sí, sí, sí arriba a caure hasta mallò no, ara em vaig a justificar perquè ha sortit el doctor clar, també té conya el que passa és que en uns altres moments jo me'n recordo bé he vist doctors com te tenien fumant i tant vosaltres ho recordareu també absolutament això ara amb una persona absolutament el biel per exemple veu un doctor que l'està tenent mentre es fuma i diu bueno jo marxo corrents d'aquí això ho he vist jo de petit ho he vist o sigui el metge i tant i tant i tant i jo lògicament no tan petit que tu també ho he vist em permeteu unes quantes anotacions una miqueta al marge d'això que heu dit que penso que heu dit molt i que està molt bé jo penso que la pel·lícula ja està la gent té una visió encara fosca per això està perquè la vegin perquè si la volen veure sabran exactament de què estem parlant escolteu maduixes silvestres creieu-me revisiteu la segureu està lliure i també com es diu el YouTube el YouTube el YouTube està jo crec la de Filmin penso que té millor qualitat la còpia però segurament no t'ho puc assegurar la de Filmin t'ho dic jo perquè l'he vist de Filmin té una una qualitat d'immigra excel·lent es veu ben bé el treball del director de fotografia que és d'una pulcritud escandinava d'una pulcritud escandinava a mi m'ha sorprès aquesta fotografia en blanquinegre perquè normalment quan veiem blanquinegre sempre té aquesta cosa que ens recorda un tipus ja ens agrada d'entrada perquè estem tan acostumats en aquest moment al color que a la que hi ha una referència en blanquinegre encara que no sigui de clàssica encara que sigui recent hi ha un plus hi ha com una mena de plus en aquest cas el joc del blanquinegre de la pel·lícula va més enllà del pur blanquinegre és més blanc que negre com deia abans aquí el Pep segurament l'operador en aquest cas va tenir la influència de dir ho vaig fer tot molt net però és que algunes escenes ja li va bé ver-me'n que ho faci tan net perquè l'escena del llac final amb la família tots pujant a la barca tots vestit de blanc el llac cremat les fotos ens poden sortir curtes o cremades en aquest cas en general la pel·lícula el diafragma està posat de tal manera que sempre està tot una miqueta els blancs sempre estan una miqueta cremat el somni primer el somni per exemple és típic de somni el casc antic de Estocolm em sembla o d'Upsala no perdó no és d'Upsala o Estocolm potser és Estocolm potser és Estocolm és el casc antic està sobre les posades les llambordes hi ha les llambordes que brillen els brillos a terra les llambordes tot això em va sorprendre el sentit de dir ah pues això no era tan freqüent n'hi ha o sigui l'ús del blanc i negre una mica utilitzant un recurs d'aquest tipus és cert que el somni ho propicia i és cert que l'escena final que no és un somni sinó que és una evocació de quan veu la família embarcant-se en aquesta barca per anar a fer aquest passeig pel llac també és una evocació però tot i així és sorprenent és sorprenent perquè és una fotografia realment no solament maca i interessant sinó que xoca una mica que hagin tingut aquest risc aquest nivell de risc no? després evidentment amb les Ben Nickvist van fer coses molt interessants ell era un home seria com fos però realment un home que volia molt la perfecció li agradava molt afinar molt tot i amb el Nickvist van fer uns treballs durant moltes pel·lícules que després el seu hereu va ser el Woody Allen que va recollir el relleu i amb Nickvist també en va fer un parell o tres em sembla recordar pel·lícules les tarduars les tarduars i altres dir-los que és la més descaradament vermaniana vermaniana un altre verman més jo m'he notat una sèrie de coses però és saber que el trajecte que fan que efectiven són unes 14 hores també vull dir ho són és a dir malgrat que són autopistes anar a Estocolmo a Lund que Lund està tocant a Malme a Malmó a Malme que li diuen ells està tocant per tant és zona universitària l'universitat de Lund queda una mica a la perifèria de Malme està a una quinzena vintena de quilòmetres i aquest és el trajecte que fan efectivament converteix la pel·lícula en un erró en movie que m'heu dit vosaltres molt bé un erró en movie amb tots els al·licients de l'erró en movie passen coses dintre del cotxe passen coses fora del cotxe i hi ha aquesta mena de transgressions del present continu sinó que hi ha un moment que hi ha una deriva claríssima que és que agafa un camí el primer camí que agafa i aquest camí el portarà a tenir aquesta vocació del passat en aquesta casa on estiuejaven amb aquests records de l'estiu on apareix l'escena de les maduixes silvestres i on tenim aquesta referència també de de de norsegualiana del tema del del rosbat del rosbat que en aquest cas no són rosbat sinó que són unes maduixes que van caure a terra i que creen aquest vincle emocional dintre ell i aquesta Sara de la que estava fascinat i que acaba casant-se amb el seu germà amb el seu germà amb el seu germà jo m'he notat aquí aquestes coses el primer està totalment d'acord a l'inici de la pel·lícula amb tu Pep realment la pel·lícula arrenca amb 4-5 minuts que són impecables és una narració molt curt temps explica molt explica molt incluint el somni que hi posa a partir d'aquí la referència al primer somni novament potser és fàcil la referència però a mi m'ha recordat novament a Bunyuel i em recorda també sobretot el Perra Andaluz i l'Aix d'Or també aquesta cosa també d'aquests cremats perquè Bunyuel també amb la seva fotografia l'operador de Bunyuel que ara en aquest moment no em vindrà al cap també fa una foto molt contrastada en els moments de fet tot el Perra Andaluz és com un somni tot ell no hi ha no hi ha la part del somni i la part de no i en aquest cas em va recordar molt però clar és que el Perra Andaluz dels anys 20 i potser els negatius no tenien molta latitud no? allò que en diuen sí potser en aquest cas li van anar a favor la pròpia limitació però és clar en el 57 ja no en el 57 ja era una opció però sí que és cert que recordo una mica aquest món no tant pel tema surrealista del rellotge sense agulles sinó que també és clarament un símbol surrealista i tant que et recull de l'í sinó pel fet de la textura que té tot allò pot recordar una mica aquesta estètica buñueliana curiosament ell defuja a les entrevistes sí la comparativa amb Buñuel ja possiblement això ho fan molt es tapen molt els directors respecte a referències perquè no volen veure que són deutors d'altres però la vida és així aquí reconeix més que d'altres però és possible que en aquest cas ell no ho volgués després ja ho ampliaré però hi ha un aspecte de Berman que m'interessa moltíssim que és la relació entre consciència somni i sobretot entre consciència i l'estat aquest que no sé com en català ho podem expressar que en castellà diuen duerme vela aquest tema li interessa molt a Berman moltíssim aquest punt consciència duerme vela la pel·lícula té aquest punt hi ha moments que no saps ben bé si estàs veient un somni una imaginació una recreació hi ha alguns moments el moment per exemple que ell veu la seva dona com m'explicaves tu abans la seva dona morta ja la veu en aquest clar del bosc amb una escena en què ella l'està diguem enganyant amb un altre home d'infidelitat perquè és un altre somni és un altre somni és un altre somni que el matrimoni aquell que recullen quan tenen l'accident passa sempre un professor que l'està examinant aquest examen és molt interessant és molt interessant hi ha un pèl de misogínia també que sobrevola la pel·lícula és que jo crec que em sembla que ho era Berman sempre parla que la dona la dona el fascina però jo crec que té una relació d'amor-odi és possible no sé si és per un vincle amb sa mare que es veu que també la volia molt però clar com que estava en un context tan calvinista doncs ves a saber la mare fins a quin punt col·laborava amb el pare no és possible que hi hagi un ser autent i en aquest moment que estem just en la tendència contrària la misogínia canta molt avui en dia hi ha un moment que la pel·lícula el protagonista que està conduint sempre el cotxe hi ha un moment que el protagonista desapareix no sé us hi ha fixat la planificació interna del cotxe evita durant una estona bastant llarga just després de la parella aquesta que discuteixen la dona histèrica el marit que després reapareixerà en aquesta escena com a examinador diguem d'ell hi ha un moment que el conductor el ja ho diré el protagonista l'Isaac Isaac York desapareix no apareix o sigui tota la planificació evita evita ensenyar el conductor i m'agrada és un mistèric per què està evitant el conductor no ho sé no hi ha cap raó diguem de raó dramatúrgica per fer-lo desaparèixer això durant la discussió del matrimoni dins del cotxe perquè dins del cotxe continuen discutint que per això la Grisulín frena el cotxe i els fot fora i els fot fora els expulsa jo tinc marcada la desaparició entre l'atac d'histèria i la parella és expulsada del cotxe aquí al mig vaig detectar que durant molt bona estona havia desaparegut l'Isaac havia desaparegut de la nostra vista no sé ben bé per què això és un tema que no el tenien aquell dia a rodatge i va planificar de manera d'evitar el conductor o el Hostrom estava a casa seva prendent el whisky saps el que vull dir saps el que vull dir sabeu d'acabar no el del whisky del Hostrom no no el Hostrom es queixava que aquest rodatge això és molt dur jo no puc estar-me aquí fins a les tantes rodant i va fer prometre al Berman que a dos quarts de cinc de la tarda el portaven a casa seva perquè ell a les cinc de la tarda es prenia un whisky amb 78 anys i es pren un whisky olé geniu figura déu-n'hi-do déu-n'hi-do un dia es va emprenyar perquè es veu que li van dir al Berman de genolls no queda't sisplau perquè eren ja a les cinc de la tarda queda't és que necessita i ell es va emprenyar em vas prometre que a dos quarts de cinc això acabava per mi i així és pum i se'n va i el capdavall d'un quart d'hora el Berman desesperat perquè ho tenia tot empantagat el capdavall d'un quart d'hora torna els hòstrum i diu vinga va fem aquestes maleïdes escenes no m'agradu també no us volia que sí aquesta és l'altra l'aparició d'aquest personatge de l'escena de la histèria de la dona i que durant un període curt perquè és un accident que provoca que recullin aquesta parella hi ha un accident recullen la parella volta de campana volta de campana i esclar els han d'agafar recuperant el cotxe el cotxe no tira per culpa els agafem és la dona de l'enginyer aquest que està conduint i es veu que l'accident es produeix perquè es posa en contradirecció perquè li va a donar-li una claca al marit perquè està conduint la dona al marit al costat i li va donar una claca en aquell moment ve la corba i es posa frontal al veu cotxe a l'apunt de misogínia és que ell baixa el cotxe dient perdoneu perdoneu perdoneu és que teniu tota la raó sentit molt la culpa és nostra està bé conduint ella exacte exacte en aquesta escena aquest home té doble paper i en el que es consta com a tal és Sten Elman que és el marit de la dona i també és l'examinador i aquí està l'escena que a mi aquesta escena m'agrada molt perquè és el que deia tu abans de la culpa en aquesta escena es manifesta novament en aquest cas amb una versió diguem diferent de la realitat la culpa la podem tenir per totes les coses que hem fet en aquest cas l'examinador li diu li fa una pregunta molt concreta que penso que és interessant que la diguem que es li diu perdoneu li pregunta el primer quin és el primer deure d'un metge ell d'ell ell amb tota la seva sapiència l'Isaac diu no ho sé no ho sé doncs és demanar perdó demanar perdó sí senyor i el veredicte final que li fa és culpable de culpa aquest és el veredicte culpable de culpa de culpa és a dir que realment el sentit de la culpa com deies tu abans és molt present en la pel·lícula està present i jo tinc un possible punt quan has dit abans que durant molta estona no es veu l'Isaac Born torneu-lo a revisar pot ser això del whisky estava fent conya però més a saber però pot ser també del fet que de fet el Hostrom o sigui l'Isaac Born el professor d'alguna manera veient la discussió del matrimoni aquest que ha provocat l'accident que no es poden aguantar no s'aguanten s'està veient reflectit en el sentit que aquesta és la relació que havia tingut amb la seva dona ja afinada i d'alguna manera l'absència és una manera de subratllar pot ser que ell està reflectint-se hi ha planos de reacció hi ha planos de reacció tot el que surt a la pel·lícula és per activa o per passiva referències amb ell total sempre l'eix que el van enganyar absolutament li diuen no perquè el Hostrom al principi no volia no volia no ja sóc molt vell jo ja no estic per fer pel·lícules i no sé què i aleshores el productor de la pel·lícula va anar allà i li va dir no però escolta si tu l'únic que has de fer és posar-te sota un arbre a menjar maduixa si no no has de fer gaire més esforç el van entabanar completament perquè ell és l'eix al centre de la pel·lícula i a mi ja acabo acabo aquí molt ràpid aviam no simplement una altra cosa és el tema de curiositats també la pel·lícula consta afilmen també com amb subtítols del llatí i del suec original és a dir que la pel·lícula està en suec i en llatí es fa referència a l'entrega del premi jubilar aquest que he vist que és tot el latinado aquella que hi ha llarga certament llarga en el sent que el llatí no és una llengua que tinguem habitualment a la nostra oïda els que l'hem estudiat l'hem estudiat però tampoc també l'hem oblidat molt llavors diu que ell diu que en aquest punt el professor va decidir és en aquell punt en què li fan el discurs aquesta assumir que li estan fent tot aquest agraïment a tota la seva carrera fins i tot que va crear un invent va fer una mena d'invent una màquina per analitzar no sé què tot això diu que li va crear una reflexió ell ho explica en la pel·lícula això el protagonista que diu que va decidir allà explicar tot aquest viatge que ell de fet està explicant el viatge quan comença la pel·lícula està escrivint realment i està escrivint la pel·lícula en el fons i després a mi també m'agraden molt dos detalls de tancament ja que són dèiem tot això l'important d'aquest final del viatge és que ell ha d'acabar la Marian ha d'acabar confessant-li en algun moment que l'estima finalment que a pesar de ser un vell horrorós i que ha sigut un tio terrible que no els ha donat un duro i que els estan matxagant que en el seu fill també en el fons l'estima i ell també a su vez és a dir al mateix temps al cap d'una estona confessa el seu amor perdona la Marian perdona la Sara no no no perdona m'hi confós ell la que li diu que en el fons l'estima és la la que diu que l'estima és aquella noia jove que està amb la parella aquella jove que entra en el cos la Sara ah sí no no és la Sara no no la noia no no és no es diu Sara també es diu Sara perquè és la mateixa Vivi Anderson que té dos papers dos papers el de la cosina és la Sara i la noia que també es diu Sara perdona m'he liat i la Hiker la que fa autostop ah exact perdoneu perdoneu sí senyor aquesta manifestació d'amor d'ella per ell que és un amor absolutament pur i cap un vell home que en el fons l'admira platònic ell també el torna després quan a la Marian li ha dit tota la vida t'he admirat molt m'has agradat molt en realitat li diu m'has agradat molt o sigui quina paraula utilitza en suec per la traducció subtítol i a més sembla important aquest mena de pim-pom emocional ell rep un elogi d'estimació i el retorna cap a la Marian que mai havia manifestat que li hauria agradat mai i encamin aquí siga això com obligat a dir-ho això és el que té de bo la pel·lícula aquesta que tota ella és molt depriment en el fons en el sentit que Berman està parlant dels seus problemes amb les dones i del conflicte bé tota la seva filmografia és el conflicte marital el conflicte entre home i dona no? però en canvi és una pel·lícula que té que té aquest regús final optimista és a dir happy end és un happy end a veure què opineu perquè l'últim pla l'últim moviment d'ell és un gir ell està doncs content jo reflexionant pensant en tot això i fa un gir amb el cap a vosaltres no us sembla que en el fons en aquell moment es mora? allò és el final perquè el que li queda amb ell a la memòria és el moment de màxima felicitat que és veure els seus pares amb aquell llac ja exacte aquell és el moment sublim de fet és un encadenat sublim a partir d'allí hi ha aquest gir i la pantalla amb negre sí, sí efectivament per tant a mi m'ha fet pensar vostra és un happy end però és un happy end trist melancòlic en aquell moment el mateix dia la pel·lícula és la roba de tot un dia arribem allà fem la cerimònia li donen el de jo i ell es mor aquell dia pot ser tot i que es mor amb cara de satisfacció és a dir venim de la seva cara en primer pla a un llac i encadenen vella en el llit i dius a veure quina cara posarà i jo estava pendent de què passava i es gira i quan veiem la cara veiem que en el fons està feliç és possible que mori a partir d'aquí és que et dic una cosa una persona que és conscient a través de tot el que veiem que no sempre ha fet el bé ni el que tocava aconsegueix al final lligar bastant em va estar bastant tot per dir me'n vaig tranquil complert una mica d'aquest sentit de culpa que tenia potser se l'ha tret una mica de sobre és difícil tot això imagina't la trajectòria d'una vida no es resol amb un viatge però bueno de cara al públic sí que existeix aquest art dramàtic que d'alguna manera s'acompleix s'acompleix una mica a mi hi ha una cosa que m'agrada de Berman de vegades Berman està parlant de sentiments i per tant de l'àmbit de la realitat emocional en tot cas si voleu però hi ha una escena que m'encanta que és la Sara quan va buscar el seu fill en el somni va buscar el seu fill que està en un brossol sota un arbre en aquell moment tot s'enfosqueix comença el vent a bufar les branques estan despullades de fulles enrere de la Sara mentre ella es besa diguem-ne s'inclina cap al brossol i això m'ha fet pensar en l'hora del llop que també hi ha un moment de terror pràcticament entre aquella gent la comuna aquella de gent estranya de la illa on van a parar els protagonistes hi ha un altre moment així també i el propi somni del principi aquest bunyolet si vols però que també és o sigui té un moment de por el pànic que de fet té a morir-se a l'estol a l'estol d'ocells és un altre moment d'aquests d'aquests efectivament és un moment quasi expressionista diria estaríem dintre un llenguatge més expressionista abans la letra perquè és clar pel·lícules del 57 abans la letra no abans la letra el brossol el plano del brossol no sé per què vaig pensar en Rosemary Baby Rosemary Baby ah vau pensar vosaltres i evidentment és a mal la letra perquè el Rosemary Baby és el que costaria els de les 68 a veure és que hi ha molta gent que ha begut de Bergman és a dir l'any 71 de Thomas Mann però Visconti muert en Venecia reflexió sobre el passat Mark Riddle en l'estanque dorado el 81 Alexander Payne Nebraska el 2013 i de Woody Allen bueno hi ha hi ha vàries entre ells per exemple Desmontando Harry sí hi ha un paral·lelisme claríssim però fins i tot Arthur Penn amb amb la pel·lícula fixa't tu Bonnie and Cly hi ha aquell és una bona part de la pel·lícula és una round movie se'n recordeu és dos escapant i tal totalment bueno passen també la gasolinera i agafen aquells dos dios el Richard Brook i aquella tia i tal hi ha tots aquells canvis es carreguen el marit el foten fora i és una mica com aquells dos sonats que entren en joc aquí no? la l'enginyer i la seva dona i la seva dona vull dir que és com un altre món que es fica en el món principal clar sí aquestes col·ligions és un recurs molt bo perquè clar dona un joc allà el que diuen el gir de guió el gir el gir és que diguem-ne que el matrimoni que ell és una altra pel·lícula sí sí absolutament mereixerien una altra pel·lícula efectivament interessant jo no sé ostres comenta alguna cosa vinga va sí Canz avui a les 7 començava Canz la cerimònia d'obertura es presenten coses realment interessants almenys per l'assignatura la pel·lícula d'aquesta nit és Jean Dubarri que és que surt el Johnny Depp i es veu que és una aproximació de evidentment a Madame Dubarri el Johnny Depp fa de Lluís XV òbviament fa del rei i el que sí que em sorprèn és està dirigit per una actriu normalment és actriu és la una tal Maigüent que es veu que França és extremadament famosa perquè jo amb franquesa no havia reparat mai amb ella ha dirigit 6 llars matratges em sembla que cap d'ells s'ha vist aquí a Espanya entre altres coses per tant òbviament no tampoc tenim una referència però bé tot apunta que és una superproducció en certa mesura i per tant doncs home és una coproducció entre la França i el Regne Unit no ho sé sembla interessant i la pròpia directora sembla interessant francament es veu que també té una polèmica perquè es veu aquí és a l'intervés es veu que ella va agredir a un productor o els motius se m'escapen ho he llegit així en diagonal estem amb la línia mi crimen no ho sé no ho sé però es veu que això en aquests moments a França es porta està mullint la cosa i a sobre va i la pel·lícula que obre el festival està dirigit per ella que normalment és actriu perquè com a actriu evidentment és jove però com a actriu té una carrera té una carrera i el seu origen és molt curiós perquè és una barreja entre francesa vietnamita fins i tot algeriana això la seva branca familiar ve de totes aquestes variants vull dir que és un personatge amb si mateix força peculiar hauríem de seguir-la vull dir bueno després evidentment la Palma d'Ors òbviament se sabrà comença avui però se sabrà el 27 de maig el president del festival és Ruben Otslund que aquest és el triàngulo de la tristesa el triàngulo de la tristesa i de Square que és la pel·lícula aquella tan boja suec una pel·lícula suec aquella sobre l'art començava que li diem art i al final apareix com una mena trocrodita en una cerimònia de premis es puja damunt no sé si l'heu vista no és que he pensat que era una altra pel·lícula una pel·lícula bastant dinamitadora una pel·lícula molt estranya jo m'ho vaig passar bé amb el triàngulo de la tristesa home sí és una pel·lícula que a més és de fòrum sí i tant fins i tot per l'enigmàtic de Sant Jàs que podem interpretar el que sigui després evidentment també hi ha Martínez Corsese Robert De Niro i Leonardo DiCaprio que venen a presentar Killers of the Flower Moon els assassins de la de la flor llunar podríem traduir perquè Flower Moon hauria de ser Moonflower però of the flower moon això és com Snow White quan posen per davant l'exjectiu l'exjectiu el nom és raro és molt estrany aquesta a priori en fa una mica de por la història és de bueno hi ha un seguit d'assassinats en una comunitat d'indígena o sigui d'indis americans com ell for els anys 20 i és la investigació que fa el famós Edgar Hoover no que després tot s'ha ah sí on va parar on va anar a parar va dirigir va dirigir l'FBI no bueno la pel·lícula està ambientada amb això després del Harrison Ford evidentment la pel·lícula està dirigida pel James Mangold la Indiana Jones on the dial of destiny és la nova el nou Indiana Jones el nou lliurement parlen molt d'una pel·lícula francesa que evidentment de la que jo no tinc cap referència que es veu que és molt esperada de cants aquest any que és l'amour espera que haig de pronunciar bé l'amour et la forêt el bosque l'amour et la forêt no les forêts perquè som boscos en plural a les forêts les forêts però és el que he dit l'amour et les forêts però si és el que he dit repiten conmigo no però si ho he dit bé me'l gatis quasi bé quasi bé va donarem un nou un nou siguiente next film Ken Lodge evidentment porta una pel·lícula d'aquestes seves combatives no The Old Oak que és el nom d'un pap sí és el nom d'un pap que està a punt de ser destruït l'edifici on està o sigui tancar i destruir perquè està en la ciutat ara no recordo quina és però bueno tots som treballadors de mines i tal tanquen les mines per tant es tanca tot no és a dir és una reflexió d'aquestes d'ell no tan sempre combatives ell és un bell lluitador i morirà amb les botes posades efectiva el Pedro Modover que se li ha donat per fer un western Strange Way of Life Miedo Meda també estranya forma de vida sí a mi el món d'obra sempre em fa por però a vegades després bé però aquesta fa molta por aquesta fa molta por està interpretada per Ethan Hawke i el Pedro Pascal Pedro Pascal s'ha fet molt famosa perquè és el Mandalorian de Walt Disney el que està darrere de la sèrie aquesta de Mandalorian el Will Sanderson amb una pel·lícula que jo crec que serà per petar-se de riure que es diu Asteroid City aquesta sí que m'entra en ganes el Tom Hanks l'amargot Robbie imagina't i l'escarlet Johans perdona estem en un moment en què hauríem d'anunciar la pel·lícula de la setmana que ve la tens? sí si us sembla bé havia pensat en l'último magnate inspirada de Cuthan d'Elia Cuthan inspirada amb la novela de Fitzgerald a tots ens agrada l'Elia Cuthan aquí sí senyor doncs ja ho sabeu la setmana que ve prepareu l'último magnate l'últim magnat bona tarda el darrer magnat el darrer magnat i els que siguin simpatitzants del Barça moltes felicitats Bove bé bona nit bona nit bona nit bona nit