Cinema sense condicions del 15/5/2018 — Maig del 68 i cinema, Borg vs. McEnroe i suport al càncer de mama a la UB

Resum general

Programa amb tres eixos principals:

Maig del 68 i el cinema: context històric, la figura d’Henri Langlois i la Cinemateca Francesa, la reacció dels cineastes de la Nouvelle Vague, i l’impacte creatiu i polític en grups com el Groupe Dziga Vertov i el Grup Medvedkin. Connexions amb l’Escola de Barcelona, la censura franquista i la necessitat d’un llenguatge el·líptic (Jordà, Portabella, “Nocturn 29”).
Debat contemporani: del llegat del 68 al 15M en el cinema; obstacles de finançament i ideologia a la indústria actual. Exemples: crítica a “El mejor verano de mi vida” i el documental de Portabella “El rapte d’Europa”.
Crítica d’estrena: “Borg vs. McEnroe” com a retrat de l’elit esportiva (pressió mental i física, triomf/fracàs, fi de cicle), comparada amb “Rush”, “Match Point” i “Boogie Nights”.
Entrevista: la Glòria (UB) presenta el Grup de Suport a persones amb càncer de mama: orígens, recursos, trobades mensuals, límits del voluntariat (acompanyar sense suplantar els professionals) i canvi d’escala de valors després de la malaltia. Recomanacions de pel·lícules sobre malaltia i cura: “Mi vida sin mi”, “Un monstruo viene a verme”, “La enfermedad del domingo” i “Truman”.

"Quan el feixisme puja, el cinema baixa i viceversa." "L’ordre acaba amb els camps de concentració." (atribuides al context d’Henri Langlois)

Origen a Nanterre (moviment del 22 de març), demanda d’accés lliure i politització creixent.
Crisi a la Cinemateca Francesa: Malraux destitueix Langlois (febrer 68), i el gremi cinematogràfic es mobilitza; Langlois retorna el 28 d’abril de 1968.
La Nouvelle Vague com a “fills de Langlois”: Godard, Truffaut, Rivette, Jean Rouch; els arxius salvats per Langlois durant l’ocupació.
Radicalitat i formes noves: Godard roda “La Chinoise” (67) i després el Groupe Dziga Vertov; el Grup Medvedkin dona la càmera als obrers.
Espanya: Escola de Barcelona i llenguatge críptic per esquivar la censura (Portabella, Jordà; “Nocturn 29”).

Debat sobre si el 15M ha generat cinema potent: encara emergent i condicionat per finançament/televisions.
Exemples: crítica a “El mejor verano de mi vida” (tractament superficial de l’ocupació) vs. Portabella i “El rapte d’Europa” (cartografia dels nous moviments socials: 15M, Podem, independències, etc.).

Retrat intens del duel (Wimbledon 1980) i del desgast mental/físic de l’elit esportiva.
Temes: fi de l’era Borg, pressió i esclavatge del rendiment, triomf/fracàs.
Comparacions: “Rush” (F1), “Match Point” (no és cinema de tenis), i “Boogie Nights” (radiografia d’una època a través d’un sector).
Recomanació extra: documental “Maria Callas”.

Origen: iniciativa des del vicerectorat d’Afers Socials; primer nucli de 6–7 dones.
Recursos: web amb informació fiable (alimentació, activitat física), bibliografia (fons UB), correu de contacte i trobades mensuals obertes.
Principi clau: no són professionals sanitaris; acompanyen, comparteixen experiències i “trucs”, no substitueixen metges/infermeres/psicòlegs.
Variabilitat del procés: tipus de càncer, edat, protocols; incertesa i “espasa de Dàmocles”; empatia instantània entre afectades.
Canvi de valors: salut, amor i continuïtat de la vida guanyen pes; la participació al grup és enriquidora per a totes les parts.
Cinema i malaltia: “Mi vida sin mi” (Coixet), “Un monstruo viene a verme” (Bayona), “La enfermedad del domingo”, “Truman”.

Joan i Pep – Conductors i crítics.
Glòria – Convidada, professora (UB) i membre del Grup de Suport a persones amb càncer de mama.