Cinema sense condicions del 21/4/2015 — Màlaga: Hablar, Héroes del mal i Gett; Pasolini
Crònica d’Hablar (J. Oristrell): exercici en pla seqüència que trasllada el teatre al carrer, coral i emotiu, amb referències a Birdman i al costumisme profund de Miguel Albaladejo.
Drama adolescent duríssim i incòmode amb ecos d’Elephant i La taronja mecànica; reflexió sobre rols socials i influència de l’entorn, amb connexions a l’esperit d’Álex de la Iglesia.
Anticipació d’una comèdia juvenil amb possible mirada no frívola, avalada pel curt “Pipas”. Estrena propera.
Drama judicial israelià que exposa el conflicte entre llibertat individual i jurisdicció religiosa. Estètica minimalista, intensitat creixent i final revelador.
Contextualització de Gett dins d’una trilogia sobre independència personal i record del film “Nota a peu de pàgina” com a crítica universal a la cultura de la imatge.
La importància d’espais que acullen creadors (surrealisme, Buñuel) i l’exemple de “Séraphine”. Defensa d’un mecenatge contemporani per detectar i nodrir talent.
Diferències entre mecenatge d’arts individuals i cinema. Almeria i “Exodus” com a casos. Debat sobre el pes de la ficció en la història (israelites a Egipte).
Postguerra, hostilitat i l’assassinat com a violència individual. Relectures de tradicions (Evangelis, clàssics grecs, erotisme europeu i àrab). Vigència d’una visió transformadora.
Crida a impulsar canvis des de petites accions culturals distribuïdes en una societat anestesiada.
Passi de premsa de “Requisitos para ser una persona normal” (Leticia Dolera), roda de premsa i ritme frenètic de fotocols i actes.
Anunci del proper programa dedicat a l’excepcionalitat històrica del film d’Eisenstein, amb Lluís Jordà.
Resum executiu
Episodi intens i polièdric de Cinema sense condicions centrat en el Festival de Màlaga i diversos eixos cinèfils i culturals. Es destaquen:
- Crònica de Màlaga amb l’anàlisi d’Hablar (Joaquín Oristrell) —un potent exercici en pla seqüència— i Los héroes del mal —adolescència, violència i influències cinèfiles—.
- Focus israelià: Gett: el divorci de Viviane Amsalem i una mirada a les contradiccions socials d’Israel (i el record de Nota a peu de pàgina).
- Pasolini segons Abel Ferrara: context històric, obra, i l’actualitat del seu pensament.
- Mecenatge i avantguardes: de la Villa Noailles a Séraphine; reflexions sobre com impulsar la creativitat avui.
- Crònica in situ d’Alba González sobre Requisitos para ser una persona normal (Leticia Dolera) i l’ambient del festival.
"A l’escola hi ha de tot... d’alguna manera, a l’escola comença tot."
"No ens podem escapar dient que és un cas particular d’una situació marginal."
Conceptes clau
- Pla seqüència
- mecenatge
- bullying
- tribunal religiós
- realitat vs ficció
- avantguardes
- postguerra europea
- microrevolucions culturals
Seccions principals
1) Festival de Màlaga: Hablar i el teatre a peu de carrer
- Hablar (Joaquín Oristrell): film coral rodat en un únic pla seqüència (uns 78 min) que exigeix coordinació i coreografia mil·limètrica. Homenatge a actors, teatre i públic; final emotiu amb lectura que transita de la Bíblia a la poesia.
- Diàlegs i referents: evocació de Birdman (Iñárritu) pel dispositiu continu, però amb un enfoc diferent —el teatre surt al carrer— i ecos del costumisme profund de Miguel Albaladejo.
2) Los héroes del mal: adolescència i violència
- Thriller adolescent incòmode i colpidor, amb tres joves marginats que interioritzen rols socials quasi ineluctables.
- Referències: ressons d’Elephant (Gus Van Sant) i comparacions amb La taronja mecànica (música clàssica, posada en escena de la violència), més l’ombra d’Álex de la Iglesia en la producció i el pols incisiu.
- Connexió amb l’actualitat (violència escolar): la pel·lícula remou i interpel·la.
3) Comèdia juvenil amb segell d’autora
- Cómo sobrevivir a una despedida (Manuela Moreno): projecte comercial amb potencial mirada no frívola gràcies al bagatge de la directora (curt Pipas). Estrena propera i expectatives de to personal.
4) Gett: el divorci de Viviane Amsalem
- Drama judicial minimalista (espai quasi únic, estètica depurada) que radiografia el xoc entre llibertat individual i jurisdicció religiosa en el divorci.
- Trilogia sobre la independència (context): connecta amb To Take a Wife i 7 Days. Film recomanat per la seva riquesa de matisos i mirada a les contradiccions d’Israel.
- Record de Nota a peu de pàgina: crítica a les lògiques d’imatge vs rigor acadèmic; universalisme del conflicte.
5) Avantguardes i mecenatge: de Hyères a Séraphine
- Villa Noailles com a pol d’avantguarda (surrealisme, Buñuel): el valor d’ecosistemes que acullen i potencien creadors.
- Séraphine: biopic que exemplifica com la sensibilitat d’un valedor pot descobrir i protegir talent.
- Proposta: mecenatge contemporani (fundacions, scouting cultural) per detectar i nodrir creativitat més enllà del mercat.
6) Cinema, indústria i els relats que ens expliquem
- Diferències entre mecenatge d’arts individuals i el cinema (ofici col·lectiu). Exemples: Almeria i la roda d’Exodus (Ridley Scott).
- Història i ficció: qüestionament de relats canònics (israelites a Egipte) i la necessitat de distingir interpretació d’adoctrinament.
7) Pasolini segons Abel Ferrara: context, obra i llegat
- Context: postguerra, tensió ideològica i marginació; l’assassinat no s’hi presenta com a conspiració organitzada, sinó com a violència individual en un clima hostil (homofòbia).
- Obra i ambició cultural: d’Edipo Re a L’Evangeli segons Sant Mateu (lectura naturalista), passant per Il Decameron i Les mil i una nits: voluntat de reconnectar tradicions i renovar la mirada col·lectiva.
- Vigència: figura visionària; avui, més que un sol far, calen microrevolucions culturals distribuïdes.
8) Crònica d’Alba González des de Màlaga
- Requisitos para ser una persona normal (Leticia Dolera): òpera prima fresca, amb to pintoresc i humor; Dolera brilla com a directora-guionista-protagonista i “domina” la premsa.
- Ambient de festival: passis de premsa, fotocols, festa i ritme frenètic de programació.
9) Tancament i avanç
- Proper episodi: l’excepcionalitat històrica d’Alexander Nevsky (Eisenstein): música, fotografia, influència política, a càrrec de Lluís Jordà.

