Cinema sense condicions del 9/6/2015 — Mandarines i Corn Island: Geòrgia en pantalla; narrativa clàssica vs ruptura; Hawking al cinema; Fenomena, Jorge Grau i la pressió de Telecinco

Resum general

• Episodi centrat en cinema d’orígens poc habituals (Geòrgia), anàlisi de narrativa clàssica vs. trencament, i biòpics de científics.
• Debat comparatiu entre Mandarines i Corn Island: estètica, guió i personatges.
• Biòpics: La teoria del tot (Hawking) i connexions amb Una ment meravellosa (Nash) per parlar de malaltia i creativitat.
• Crònica del cinema Fenomena i revisió de Jorge Grau amb “No profanar el sueño de los muertos” (1974).
• Discussió sobre indústria i televisió (Telecinco/Mediaset) i el seu impacte en la creativitat a les comèdies espanyoles.

"Està molt bé trencar les normes, però una vegada que les coneixes."

Geòrgia en pantalla: Mandarines i Corn Island

Mandarines (Estònia/Geòrgia) — pel·lícula pacifista amb personatges potents

• Sinopsi i context: en plena tensió bèl·lica a la regió de Geòrgia (Caucas), un fuster estonià que fa caixes de mandarines acull dos enemics ferits (un txetxè i un georgià).
• Temes clau: pacifisme, convivència difícil d’ètnies i llengües, i la guerra com a segon pla davant la vida quotidiana.
• Fortaleses: guió molt ben travat, personatges amb angles i interpretacions destacades; final que justifica per què el fuster no marxa malgrat la guerra.

Corn Island (Geòrgia) — bellesa visual i metàfora de la natura

• Plantejament: formació d’una illa al riu Enguri (prop del Mar Negre) pel sediment; un avi i la seva neta hi conreen blat de moro.
• Comparacions: analogia amb el Nil i l’agrimensura antiga (cordes 3-4-5 i el teorema de Pitàgores) per descriure el redibuix de terres.
• Estètica: llums, angles i detalls que converteixen la creació de vida en imatge poderosa; filmació laboriosa i molt cuidada.
• Context geopolític: ecos d’Abkhàzia i Ossètia i el rerefons de presència russa.
• Límits: guió menys dens i personatges menys matisats que a Mandarines (especialment la neta, percebuda com massa “estilosa” pel context).

Quan el guió no ho és tot: narrativa clàssica vs ruptura

• Punt de partida: classe magistral recent del director Sergi Pérez (El camí més llarg per tornar a casa) sobre narrativa clàssica.
• Clau didàctica: si hi ha objectiu extern clar, som en narrativa clàssica; si el motor és intern, entrem en una dinàmica diferent (més poètica o no ortodoxa).
• Creativitat: cal conèixer el cànon per trencar-lo amb sentit.
• Exemple: Stanley Kubrick — filmografia de narratives no canòniques, centrada en inquietuds internes que generen incomoditat productiva a l’espectador.
• Recepció: el gust depèn d’etapa vital, estat d’ànim i codis assimilats; és essencial explicar el “per què” ens agrada o no una pel·lícula.

"La manera com analitzem una pel·lícula depèn de la nostra capacitat d’assimilar diferents formes de narrar."

Comparativa directa: Mandarines vs Corn Island

• Preferència declarada: Mandarines.
• Raons: història més complexa, conflicte humà ric i personatges molt diferenciats; a Corn Island, predomina l’estètica sobre el desenvolupament de personatges.

Biòpics i genialitat: Hawking i Nash

La teoria del tot (2014, James Marsh)

• Enfoc: biòpic de Stephen Hawking vist sobretot des de la mirada de Jane (la seva parella).
• Impacte: Eddie Redmayne — actuació premiada (Òscar) amb gran progressió física i emotiva.
• Contingut: el film se centra en la relació sentimental i familiar més que no pas en l’obra científica.
• Debat: per a alguns, no tanca del tot el cicle narratiu ni aprofita al màxim el potencial de l’argument.

"És una pel·lícula en què el personatge és ell, però la protagonista és ella."

John Nash i Una ment meravellosa

• Contrapunt: Nash (esquizofrènia) vs Hawking (ELA): dues biografies on la malaltia condiciona la trajectòria i la recepció pública.
• Creativitat i salut mental: debat sobre si cert desequilibri pot estimular divergència i creativitat, i com la medicació pot apaivagar o complicar processos creatius.

Fenomena i la reivindicació del cinema de gènere

• Espai: Fenomena (Barcelona) — una sala única, gran, amb so envoltant Atmos, curada per Nacho Cerdà; recuperació de clàssics i cicles com el del Buque Maldito (Diego López).
• Sessió destacada: No profanar el sueño de los muertos (1974), de Jorge Grau — terror, zombies i gore amb estètica i idees d’autor.
• Context: finals del franquisme; el film incorpora subtext social (indústria, indiferència) i detalls provocadors (ex. escena inicial de streaking per retratar la reacció social).
• Testimoni: participació del director (85 anys), anècdotes de rodatge i reivindicació d’un gènere sovint menystingut però formalment solvent.

Indústria, televisió i comèdia: el cas Telecinco

• Cadena i model: Telecinco/Mediaset produeix comèdies d’èxit (Ocho apellidos vascos, El otro lado de la cama, Amigos), sovint amb equip consolidat (Emilio Martínez-Lázaro, Borja Cobeaga…).
• Condicionants: finançament motivat per obligacions legals i lògiques comercials; ús intens de product placement i autopromoció (ex. aparicions de reality shows dins la narració).
• Efecte: bona ofici tècnic i de guió, però amb marcs força mediatitzats que poden limitar la llibertat creativa.

Cloenda i proper programa

• Pendent: repàs a Manoel de Oliveira (esment de “Belle Toujours” amb Michel Piccoli).
• Avanç: proper espai amb David Torres i Joan Morros per parlar de teatre i cinema i tancar temporada.