Marlon Brando (centenari), BCN Film Fest 2024 (palmarès) i la sèrie Poquita Fe

Cinema sense condicions nan coz'ai l'astri d'una Fins demà! Fins demà! Molt bé, molt cinema, moltes hores de butaca i activitats diverses. Com sempre, vaja, el festival té un punt destressant sempre, eh? Molt! Aquest any hem estat tots dos i Déu-n'hi-do. Bona tarda, Anastasi. Bona tarda. Jo no m'he estressat gens, jo. Bona tarda, però tu tens la teva activitat també multidiversa. Sí. M'he estressat amb la feina, efectivament, però no he pogut i m'agradaria molt haver-hi anat, eh? Perquè segur que al marge que estigui millor o pitjor sempre és interessant veure el cinema. Bona tarda, de totes maneres, abans m'ha estat comentant fora d'antena que una pel·lícula, almenys l'has vist? Una sí, una sí, sense fer tràmpades, sense arribar per una via diferent, però lícita. Mentre siguin vies lícites, no hi ha problema. Bé, bona tarda, Ignasi, què tal? Bona tarda. Aquests dies ens hem anat veient i hem anat comentant cosetes. Sens dubte, sí, sí. I bé, a veure, el programa d'avui la primera intenció era fer un monogràfic Marlon Brando, però jo crec que nosaltres ens hem de deure a l'actualitat i l'actualitat passa pel BCN Film Fest, perquè no tindria sentit parlar d'aquí 15 dies del BCN quan l'acabem de viure. Llavors, Marlon Brando sempre ens sortirà perquè sempre hi haurà alguna pel·lícula que agafarem com a clàssica en què ell figurarà com a protagonista. De fet, ja hem parlat de dues, Apocalipsis 9 i El Padrino. Efectivament, però clar. I fa pata. I fa pata. I va fa pata. Tres, tres, doncs. Tres. Llavors, en aquest cas, bueno, em sentit com a introducció la música que va fer Nino Rota per El Padrino, perquè Marlon Brando va estar nominat sis o set vegades als Òscars, però en va guanyar dos. Un va ser pel tramvia Llamador de SEO, Amèlia Cazan, de director, i en l'altre, en Francis Ford Coppola, el Padrino, el primer de Goffada. Anava a dir, potser que diguéssim per què parlem d'en Brando. Parlem de Marlon Brando, és molt oportú, perquè el dia 3 d'abril de 1924 va néixer Marlon Brando. Això vol dir que el dia 3 d'abril del 2024, és a dir, encara estem dintre de l'abril, per peu, aquestes coses les agafem així nosaltres. Estem en un moment adient per celebrar el centenari, i com a celebració, bé, la idea seria parlar una mica d'ell, però, ja he dit, li dicarem mig programa, i a l'altra meitat la dedicarem a un parell de sèries que ens sembla que m'has dit que tenies tu una estasi. Sí, un parell de sèries, diguem, interessants pel gran públic. I després nosaltres fem un tast, i llegeixo també el palmarès, que no deixa de ser una cosa... O sigui, a veure, els premis del BCN, deixant de part el de l'ASSEC, que és el premi de la crítica, els altres diríem que tenen una vessant simbòlica, perquè premi i festival de parlada, premi al millor actor o pel·lícula segons el públic, i tot això és, bueno... És una cosa, diguem, per ambientar una mica i donar-li una mica més de sentit i això, però no, clar, no hi ha un... Bueno, no és un festival categoria A... Un festival que doni uns premis... No, perquè, per exemple, no hi ha... Que siguin preuats... No hi ha premi a millor muntatge, ni a millor fotografia, ni a res de... Ni a guió... No, guió, sí, em sembla, sí. Sí, guió, sí? De guió, sí, que em sembla que n'hi ha. Sí, sí, guió, sí. De fet, els festivals en general, com no siguin els Oscars, que ja és una taqueta... Sí, sí, millor guió, sí que és. Millor guió, sí que és. Hi ha millor pel·lícula, millor direcció, millor guió, millor actor, millor actriu... Li donen... El festival de Prelada, el de la crítica i els nou talents del curtmetratge. Exacte. Que el donen els de l'ESCAC. Ah, clar, clar. Més que res perquè... Perquè estigui en compte. M'imagino que és un festival que prioritza, com que, evidentment, la matèria prima és el cinema, sí, però vinculat a la història, a la literatura, a l'art... Sí, sobretot a la literatura. És un festival que dóna prioritat, evidentment, a l'aspecte més estrictament intel·lectual, per dir-ho d'alguna manera. Sí, vol tindre aquesta pesampa, això està lligat a Sant Jordi, també... I encara sort que consideren els actors dins del camp. Ara parlem de Brando, que no deixa de ser una figura... Molt bé, doncs... Prominent, no? Molt interessant. Entrant en matèria, Brando, fem un tret de la seva biografia. Marlon Brando és fill de Marlon Brando Sr. i Dorothy Julia, Dodi, Penenbaker, Brando. Ella, la mare, va fer algunes coses com a actriu. Tenia, segons ha llegit, un trastorn bipolar, addicció a l'alcohol. Ho pare, també. Tenia uns negocis de representació. Però era molt sensible. Era una dona particularment sensible a la literatura. De fet, li va inculcar certa cosa a Brando, en aquesta línia. I, de fet, el Marlon Brando, diguéssim que l'afinitat la tenia amb ella. Va tindre dues germanes, que eren més grans que ell. De fet, inexplicablement, perquè, de fet, la mare, com que era alcohòlica, bueno, el pare també, no estava pels fills. La Jocelyn, que és la germana gran, és la que em feia de mare, pràcticament. Sí, Jocelyn, 1919, i la Francis, 1922. Bé, bueno, tal com m'he dit, va néixer el 3 del 4, 1924, a Omaha, Nebraska, i va morir als 80 anys, a l'1 de juliol del 2004, a Los Ángeles. El Ronald Reagan, UCLA, que és una cosa una mica paradògica, no? Que vagi morir precisament en un hospital que es diu Ronald Reagan. Va morir de... Ell que era tan lluitador per les causes perdudes, no? De un còctel de problemes. Sí. Hi havia diabetis, hi havia problema de cor. 80 anys, 80 anys que es juliol. Hi ha una frase del Bram de Perduda, parlant de Reagan, no?, que diu, bueno, diu, però escolti'm, vostè, aquesta actitud activista, no?, d'emprò dels drets humans i tal, realment creuen que l'escolten. Diuen, home, si escolten el Ronald Reagan, per què no m'han d'escutar a mi? Mira, va anar a morir a l'hospital Ronald Reagan. Bueno, Brando va tindre molts fills, va tindre tres dones i molts fills, i molts fills també fora del matrimoni. I a més a més d'aquestes tres dones, va tindre un amor reconegut per ella, que és la Irene Papas, que així ho va dir, que havia sigut l'amor de la seva vida, i va tindre una protecció especial que també sembla que estava lligada a la qüestió afectiva, que era la Pina Pellícer. I per no parlar de què es va respallar, perdoneu-me l'expressió, més de la meitat de les estrelles de Hollywood, eh? Bé, jo tinc aquí que se li reconeixen onze fills, més d'inou d'altres aparellaments temporals. Això ho fa trenta, eh? Això ho fa trenta, bé, és a dir que era un home molt actiu. Els seus estudis van ser a l'Hactors Studio, on va ser alumne d'Erving Piscator, d'Estela Adler, que va ser en realitat la que li va donar l'entrada a aquest nou estil de l'Hactors Studio d'interpretació, i per fi Lee Strasberg. Com a ocupacions va ser actor, director, editor, activista, ja ho has dit tu, del moviment Amerindi, i la Im. No, i en prou dels negres, i em sentava... Sí, sí, però una mica de tota la causa perduda. Forma part del seu caràcter. O sigui, ell hi havia una cosa que no soportava, no va soportar mai, i és la imposició de l'autoritat. Sí, exacte. Això no va soportar mai. I llavors... Dullà malament el tema. Tot el que representava, tot el que representava un abús d'autoritat, el tenien amb ell al costat. Cert, cert, és. I per tant, és clar, com que era... Bé, el seu pare es veu que era un ogre, en el sentit que apallissava la mare, i es veu que hi ha un episodi, als 12 anys, que el Brando se li encara i li diu com tornis a posar-li la mà al damunt a la mare, et mato. Li va dir una expressió així. I el pare li va fer cas, perquè el pare tenia una actitud molt excessivament viril i autoritària, però va callar i va deixar de culpejar la mare. Per tant, aquest tema, jo crec que ve per aquí, perquè també s'ha parlat que tenia poca empatia, però en canvi, era un home poc empàtic, Brando, en diners generals. No, de fet, ell no va reconèixer el seu fill fins que no va començar a veure que entraven diners. I llavors va dir, bueno, si van entrar en diners, doncs deu ser que alguna cosa deu saber què fer. Sí, però... Perquè primer, s'ho prenia com... No seràs mai res, tu. Sí, però el que vull dir és que aquesta cosa de, com tu dius, d'irritabilitat davant l'autoritat, jo crec que és el que fa que no suportés les injustícies, no? Segurament. No per un tema empàtic, tant com per un tema d'irritabilitat psicològica interna. Davant de qualsevol actitud injusta que veiés. Bé, llavors, en el capítol de Premis, ja ho hem dit, dos Òscars, els 54 i els 72, per la llei del silenci i el padrí. Globus d'or, a millor actor, 1954 i 1972, per The Waterfront, que és la llei del silenci, i The Godfather, també. El baf del millor actor, 52, 53 i 54, als tres anys. Primer, 52, Viva Zapata. Sí, precisament. Després, Juli César, de Manquievich, i la llei del silenci, també de Cazan, igual que Viva Zapata. L'hemi, millor actor de repartiment, 1979, per Roots, de Next Generations, una sèrie. I a Canes li van donar el millor actor, el 1952, per Viva Zapata, també, d'Elia Gatton. Hi ha una cosa que és curiosa, Marlon Brando va dirigir una pel·lícula, per això, quan he dit abans activitats, director, va dirigir una pel·lícula que es deia One Ahead Jacks, El rostre impenetrable. Aquesta pel·lícula va començar fent el guió, el va començar fent el guió Sam Peckinpah. La va començar a dirigir Stanley Kubrick. I al final, com que ningú suportava Marlon Brando, el van deixar sol i llavors ell va dir, collons, al final l'haurà de dirigir jo. I va fer exactament el que volia, dirigir-la. I aquesta pel·lícula... Estava de per mig, no? I va fer fora el penquipah. Però hi ha un detall, el Rod Serling, el de Twilight Zone, la dimensió desconocida... La dimensió desconeguda, sí. És el primer guionista. És el primer que fa una adaptació de la novel·la, no? La novel·la es deia The Authentic Death of Andrew Jones, d'un tal Charles Neida. La primera, eh? El primer esborrany és del Serling, que era un gran guionista, no? Em deixeu dir una cosa. Sabeu on va topar realment Marlon Brando? Per què no va esdevenir la pel·lícula no va ser del tot tot seva? Perquè en el muntatge es va trobar que no tenia prou coneixements de muntatge. És a dir, el que el va frenar a completar una obra personal i que consideréssim la pel·lícula ell mateix com una pel·lícula personal va ser que en el muntatge es va perdre. Es va perdre i com que els altres estaven disposats a la que veien que es perdés una mica a ajudar-lo a que es perdés del tot, doncs, esclar, li van muntar la pel·lícula i aquella pel·lícula ell no la va considerar mai, la va considerar parcialment seva. Bueno, de fet, he llegit... De totes formes, és molt Brando aquesta pel·lícula, eh? Sí, ho és, ho és, ho és. Malgrat tot ho és. Però he llegit en algun lloc que és que de fet es va desentendre del muntatge, és a dir, se'n va anar a altres coses. Perquè no sabia massa què fer. No sabia. Així com sabia molt bé que havia de fer en rodatge i el seu propi personatge i tal, en canvi, en el muntatge es va perdre. Aquesta pel·lícula, fruit segurament del que representava com a estrella Brando, el 1961 va guanyar la Concha d'Or al Festival de Sant Sebastián. Que em sembla que és l'única cosa que va guanyar aquesta pel·lícula. És possible. Ara, jo tinc que dir una precisió personal. Tinc una edició amb DVD especial d'aquesta pel·lícula en la que hi ha tota una sèrie de coses adicionals, totes aquestes trífugues i tal. Sí. I és una pel·lícula que de tota la vida, des que la vaig veure per primera vegada, li tinc una simpatia, una preferència especial, sense deixar de reconèixer que hi ha tots els tics malsants, alguns d'ells, de Marlon Brando. Per exemple, un tic és que a la jauria humana veureu que ell hi ha com una espècie de tic de tipus sàdic en què gairebé disfruta quan li estan pegant i tal. I aquí repeteix el mateix. Hi ha una flagellació per part de Carmelen i el tio allà aguantant i tal i públic al carrer. És a dir, una cosa d'aquelles en què... Una mica com el Gibson amb el Chris, no? Sí, sí, sí. Sí, bueno, surten aquestes coses. Que ja ha hagut una recreació excessiva, no? Per això, precisament surten aquestes coses. De la tortura. Aquelles escenes de l'oeste a la platja que en aquell moment jo crec que no us havia vist mai encara, eh? No. Després ja s'ha vist. És més peculiar, sí. Realment no correspon al gènere. Era una innovació, eh? Icònicament no és el que pertany al gènere. Però aquesta cosa de Chris li veu una mica... Bueno, d'acord, la ley del silenci al final sembla que gairebé és Chris que avança cap al patíbul, no? També, també. Està totalment avallitzat per... Un altre que també rep. Vull dir que tenia una mena de... Sadomasoquisme. Sadomasoquisme. No, bueno, bueno. Zapata, Zapata, permeteu-me que torni en tant. Zapata, Zapata, ell sap que va a la mort. O sigui, quan va al quartel aquell i el Guajardo l'està esperant allà amb tota la preparació aquella que hi ha, òbviament, ell sap que va a morir. Sap que va a morir. No, no, està en la línia. Hi ha algú que està en la línia, sí, sí, sí. A veure, ell va intervindre en moltes pel·lícules, però jo tinc registrades com a necessàries, diguem, 40, que comencen amb una que és Ombres, de 1950, Fred Sineman, men. Ell jo volia fer cinema. S'ho formava amb el teatre. Sí, sí, sí. Però, es va veure una mica impel·lit per tema econòmic. Sí, sí. I no, perquè no li, mai li va caure bé Hollywood. Li tenia mania. Però al final va cedir a entrar a fer... Star System no era el seu... No, gens. No era el seu model. L'odiava. I de fet, Hollywood l'odiava amb ell perquè no socialitzava, no anava mai a les festes. No, no, no. Passava molt d'estar amb els... Els compromisos, diguem, de productora... Amb els companys. Exacte. A la dècada del 50 en va fer 12. A la dècada del 60, 12, que és curiós. A la dècada del 70, que va ser on hi va haver un grup d'abril títols importants, però també hi va haver uns problemes familiars molt gruixuts que van començar i es van mantindre fins al 2000, fins a la seva mort. En va fer 7. Fixeu-vos que és curiós que als anys 80 només en va fer dues i a més a més val més oblidar-les. Després, el 90 va remuntar una mica i en va fer 6. I l'última és d'un golpe maestro d'Escore de Franz Oz perquè hi ha una cosa molt curiós amb Brando. Brando va treballar amb lo bo i millor de cada casa, però també va fer pel·lícules amb gent d'aquelles que no els coneix ni de sa mare. Em permeteu una cosa, una observació que és dir tot el llistat de pel·lícules sense dir els títols evidentment tots. el curiós d'aquest cas també és que Brando, malgrat aquest esprit tan rebel i tal, d'aquestes pel·lícules 10 de 40 i escaig són fada militar. Incluït com a militar també Zapata encara que sigui de la resistència. I curiosament no va fer el servei militar. I curiosament no va fer el servei militar. Es va fer passar per epilèptic per no passar l'examen i va començar unes monades increïbles. Va anar a l'escola militar, a una escola militar el pare, com que era molt mascle va dir allà aprendre's i va acabar fatal perquè el van arrestar es va escapar jo què sé va passar de tot total que el van expulsar també. En canvi el cinema era un esble que era tenir i donava el look d'això de militar. El que és veritat és que Hombres no és cap èxit però Hollywood es va fixar però ja és una pel·lícula i a la següent ja s'em cazen un trepia amb el que més en va fer en va fer tres en Ben en va fer dues i n'hi ha un altre en què també en va fer dues i Julie César Julie César d'en Mankivic a mi em sembla perquè ell estava tenia molta por perquè clar hi havia el John Gilgut i el James Mason clar se sentia intimidat i a més Shakespeare i sa mare li diu si no es fas si no sa mare com que sabia de teatre perquè era seguidora si no fas Shakespeare no has fet res aleshores esclar es va veure com empelit una mica acceptar aquesta oferta que realment té una pinta de romà que mata perquè tu un perfil que escolta que et mata és mussolinià gairebé no? és dos més que el seu perfil és molt romà fa de Marc Antoni però bueno un paret de si per dir que a mi Julie César que l'he revisat recentment famosa escena molt bé és expressament i volgudament teatral fins i tot el text tot és Shakespeare la posada en escena l'escenari és teatral perquè és absolutament teatral però imponent amb un grau d'espectacularitat absolutament a mi és una pel·lícula que en certa mesura el cor robat perquè és com una abstracció de la història és tremenda aquesta pel·lícula és una peça de càmera o sigui totalment el mateix Miquel va agafar Cleopatra i va fer espectacle aquí no aquí va fer una pel·lícula rigorosa sòbria sòbria sòbria que anava directe a la vena però amb uns planos amb uns enquadraments que són absolutament molt xespidiana molts xespidiana però els enquadraments absolutament cinematogràfics d'una espectacularitat increïble ara a veure i va estar nominat a totes aquestes pel·lícules no? fins que finalment doncs li donen l'Òscar doncs per la llei del silenci jo volia fer dos apunts només de biogràfics més un que el 27 de març de 1973 a la gala de lliurement dels Òscars en aquest cas en ell li tocava pel padrino va enviar com suposo que molta gent sap dels que ens estan escoltant un activista patxer que es deia Sachin Liffeder nascuda Maria Luís Cruz això també té gust també a la seva cosa ell li va fer 15 pàgines per llegir ella ho va reduir a 3 i l'acadèmia no li volia deixar dir res al final van arribar amb una mica de consens i després però l'avanta ja com que va començar a dir que Hollywood és dolent perquè no tracta bé la meva raça i no sé què i no sé quants van començar a veure xiuulets atenció el 15 d'agost el 15 d'agost de 2022 l'acadèmia va anunciar a la seva pàgina d'internet que celebrava una gala amb l'objectiu d'oferir disculpes a l'Iffider pel tracte que va rebre el 1973 i el 2 d'octubre del mateix 22 va morir ella de càncer és tremendo llavors aquí el que faig que ja ho he esmentat de passada és que la família de Marlon Brando la més propera el primogènit la seva filla Cheyenne van tindre problemes el marit de Cheyenne va ser assassinat això és un cop dur això va ser terrible per ell després el seu fill va ser ingressat a presó durant 10 anys 10 anys al cap de 5 anys que estava complint condena i un any abans que sortís perquè va sortir el 6è Cheyenne es va suïcidar sí aquests episodis van marcar naturalment profundament ja heu vist la carrera com va minvant a mesura que avança de Marlon Brando i després hi ha una altra cosa i això va durar fins a la fi ell va començar a guanyar amb pes va arribar ell mesurava 1,75 i va arribar a pesar més de 160 quilos és terrible i una altra cosa que volia afegir és que després de rodar Rebelión a Bordo va comprar a 60 quilòmetres de Taití una illa que es diu Tiaroa que és l'única propietat que era seva encara quan va morir perquè va morir amb la indigència és terrible a l'acabament de Marlon Brando tenia un projecte boig que volia mantenir un hotel però sense llum ni aigua a les aixetes és a dir per mantenir l'illa aquesta i feia un filtratge molt sever de la gent que hi volia anar exacte perquè deia si tu vens aquí tu què saps fer però es va arruïnar perquè els números no li sortien perquè volia mantenir això sense llum sense aigua sense clavagaram per dir-ho així és a dir sense cap servei de recollir d'escombraries clar això va ser la seva arruïna perquè ja ho va intentar com dius als anys 70 i després als anys 90 ho va tornar a intentar fins que es va morir amb això jo et deixaria coberta sucintament el que és la part biogràfica els 90 i llavors tu em vas dir que volia una comparativa viva zapata versus queimada a mi m'agradaria dir una consideració final jo també d'una altra pel·lícula no no jo sobre el personatge ah sobre el personatge molt bé molt bé endavant molt ràpid aviam no simplement esclar Brando se sap això el seu interès per tot el problema les clauses perdudes els indis nord-americans però també és cert que el que ell tenia bàsicament és un compromís amb lluitar contra la desigualtat allò que dèiem abans aquesta ràbia personal i tal la dirigia pel tema en el tema de les desigualtats i aquí hi ha dues pel·lícules que realment representen això i que tenen què és viva zapata i què és caimada aquestes dues pel·lícules entre moltes altres però amb viva zapata evidentment més que desigualtat la injustícia del poble oprimit magicà per aquesta dictadura diguem de diferents successors diguem en el càrrec de president que hi havia hagut a Mèxic la revolta mexicana i després a caimada que és aquesta alta revolta diguem de l'africana en el tema aquesta illa portuguesa teòricament encara que inicialment era una illa espanyola que la van convertir en portuguesa per no tenir l'espanyola per no tenir problemes clar el que és d'aquestes dues pel·lícules és que ell és un actor i com a tal l'actor ha de fer tots els papers de l'auca és a dir l'actor fa el que vol fer evidentment un tio del nivell del Brando fa allò que vol fer a vegades el seu interès purament en fer diner en monetaritzar la seva carrera fa que fes coses que potser no estaven al nivell però tant en el cas de Zapata com en el cas de Caimada hi ha diversos les dues pel·lícules són prou potents i s'estan fets per dos personatges també és curiós que un és Kazan que és un home que malgrat que no se'l pot dir que és un anticomunista a Sèrrim la seva actitud sí que ho va ser és a dir va ser un deletor dels seus companys comunistes això és una cosa que jo que tinc una propensió a estimar el personatge en aquest cas en aquest punt evidentment hi tinc un certes reserves Giglio Pontacormo és tot el contrari Giglio Pontacormo és un lluitador marxista i que escarrà totalment és a dir aquestes pel·lícules tenen coses el primer és un traïdor perquè el Brando el Brando no volia fer la llei del silenci és perquè el productor va estar al damunt i el va acabar convençant però no volia saber res d'en Kazan es va emprenyar moltíssim amb ell el de l'atà a vuit noms perquè vull dir a la casseta de bruixa aquestes pel·lícules tenen per mi s'ha d'aprofundir més en el tema jo les tinc bastant presents cada set o vuit mesos veig Zapata una vegada a Caimada la tinc més rovellada però bueno la veient i ja he anat a l'anitzar-la és curiós perquè l'actor en aquest cas es troba en la situació que Brando en el cas de Zapata està fent el paper de revolucionari i davant seu té el Fernando Aguirre per exemple que és el traïdor en aquest cas i en canvi aquí els papers a Caimada s'inverteixen és a dir ell està fent el Walker és el paper del dolent diguem està fent el paper del governador que arriba a l'illa i ha de controlar el que estan fent aquelles generaris el que ha de fer caure aquella indústria que estan muntant mentre que en l'altre cantó el famós personatge que ara no recordo com s'hi diu el Don José el actor que representa el revolucionari és José Dolores José Dolores és el revolucionari que és el paper que ell faria a Zapata és a dir que es creuen els personatges aquí hi ha una anàlisi a fer que potser no és el moment de fer-lo ara entre els diàlegs d'una pel·lícula i els diàlegs de l'altra hi ha moments que es poden arribar a fer veritables muntatges dient aquesta frase que diu Zapata diguem dintre del context d'una determinada situació a viva Zapata d'alguna manera pot ser contestada per ell mateix en l'altra pel·lícula amb el paper antitètic és a dir aquesta capacitat de Zapata i de qualsevol actor òbviament de posar-se en la pell de personatges que poden ser contraris és a dir fas un muntatge fas un muntatge estic tentat per fer-lo estic tentat de fer-lo llavors dic curiosament que aquí Kazan també va dir la seva Kazan va dir que ell creia que en el cas de Zapata hi havia fet l'altra i anava a fer la de la la de la silència l'anàlisi que ell feia del Brando deia jo Brando crec que la gent s'equivocat amb Brando Brando no és un actor de mètode tothom creu que és un actor de mètode i això ha fet molt mal a les joves generacions d'actors que han vingut després perquè creuen que amb la sola intuïció l'aprofundiment en el personatge aconseguirà en tal tal i textualment diu diu exactament Brando van pensar que tot el que calia era trobar la motivació d'un personatge empatitzant el personatge mitjançant l'associació de sentit i memòria i regurgirà tot l'escenari en aquest cas davant de càmera per combatir-se en el personatge diu no és així com era Brando diu va ser tot menys un actor de mètode diu exactament i hi havia diu Brando va pensar que hi havia mètode però l'art de Brando no era el mètode ell tenia un altre art diu i llavors deia per què Brando per això és inimitable Brando per això és inimitable diu per què Brando han intentat imitar-lo molts sí clar va tenir James Dean James Dean és el seu primer el seu primer imitador va agafar i el vispres l'ahir vull dir són els primers imitadors d'agafar-li aquest tarannà impertèrit que sempre m'entén i deia jo estic d'acord però no deia una cosa que Capote el va acusar també que no era un bon actor que no era un bon actor i que Capote va fer una crítica molt dirigida a Brando un moment determinat i novament el Cazán intervé i diu és que Brando no es pot dir si és bon actor o mal actor ell és un actor especial diu és que hi ha un problema que té Brando que Brando és excessivament intel·ligent i un actor no pot ser un bon actor no pot ser massa intel·ligent ha de tenir un punt de no tanta intel·ligència que sigui manipulable sí que sigui manipulable exacte ell no suporta no suporta el que deu abans vosaltres no suporta que el manipulin i llavors per això diu i llavors una de les coses que diu també aquí és això que us deia abans diu és una acció em diu que el cinema com un és una pel·lícula es crea a la sala de muntatge encara lluny encara més a l'actor del veritable art que està interpretant per tant per això ell va tenir la crisi quan va fer el rostro impenetable perquè realment va donar-se en compte que no podia controlar allò que era el muntatge bé això són explicacions que la pròpia casa en dona molt bé jo de tota manera crec que sí que a veure la Estela Adler que és amb la que acaba estudiant d'una manera més o menys continuada seguia el mètode Stanislaski i sa pròpia mare li deia sempre li deia quan era més jove i feia els seus pinitos com a actor diu i l'Estela evidentment també anava en aquesta línia clar el mètode Stanislaski és no actuïs sent és a dir sigues no facis de no facis com sigues el personatge que toca clar això s'ho pren molt en sèrio i probablement per això ell vola molt alt després és a dir ja no segueix mètodes és a dir segons el personatge que li toca doncs hi entra però jo haig de dir ara ho sorprendré a tots dos a mi Marlombranto no m'agrada em cau antipàtic sempre està emprenyat de fet l'actitud seva és d'algú callat que et mira d'una manera furtiva i que al fons està com emprenyadíssim fixeu-vos l'actitud que té al llarg de gairebé totes les pel·lícules va fer 40 pel·lícules sí sí tu dius no m'agrada no m'agrada és molt categòric val per les 40 no m'agrada val per les 40 no no no perquè està en pel·lícules jo ara et diria una cosa és a dir no no sí tenia una part que és de la pel·lícula que volia parlar jo el que està clar amb l'último camp tango en París t'agrada bueno va dir ell que no tornava a despullar-se de la manera que es despulla l'último tango en París en el sentit ell li va dir a Bertolucci no tornarem a fer cap pel·lícula no perquè li va aixecar a la camisa m'ha deixat massa amb aquesta exacte i a partir d'aquí és quan diuen que hi ha un gir i és quan ell comença a fer un cinema majoritàriament comercial de guanyar pasta i per en pocs és a dir fent ús del seu estrellat 10 minuts 1 milió de dòlars o 5 milions Superman és un exemple d'aquest tipus Superman per exemple 3 milions per 5 minuts a la pantalla però és a dir això hauré em fotre-se i això em porta a lo que a mi m'interessa a dir de Brando que és el que més em fascina Brando al llarg de tota la seva vida però ja des de jove quan fa hombres Brando té una relació d'amor odi amb la seva feina en realitat diu bueno li feien entrevistes de jove bueno ara faig d'actor en tant no sé què faré amb la meva vida va acabar fent d'actor tota la vida però mantenia amb el seu ofici un combat intern és a dir perquè en realitat no volia fer cine no volia no volia odiava hollywood però és que perquè jo crec que al fons era un gandul ja des de jove però clar evidentment això se li accentua molt més cap al final que arriba el moment aquest d'apocalipsis 9 que es presenta el rodatge ni s'ha llegit la novel·la ni s'ha llegit el guió no té ni idea del seu personatge no sé qui és poca lipnòbia mereixeria dos dies tothom parat amb uns diàlegs amb el cupola li han de quedar posant cartells per tot arreu perquè els llegeixi perquè a més té un altre problema que aquest ja el va acusant de molt abans que és que ha perdut la memòria és a dir no pot no retén no pot o no vol fer esforç no retén textos però això ve tenc molt enrere al Padrino ja li passava sí sí exacte exacte jo crec que hi ha un actor antitètic en aquest sentit que dius tu que bàsicament es pot dir que és un actor que ja té aquest aspecte distant del personatge una mica antipàtic un pèl dur sempre un pèl dur un actor antitètic és Paul Newman que és un actor també de molt alt nivell que no tenen res a veure un i l'altre però sí que han partit de la mateixa base els dos venen del mètode els dos venen d'allà però Paul Newman en canvi és tot el contrari és un actor que més ja té aquest look i aquesta actitud d'actor afable d'actor distant sí també amb una mirada a vegades irònica del personatge que està fent ell es distancia sempre una mica del personatge sempre el fa una mica distanciat però distanciat en el bon sentit mentre que potser Brando és distanciat en un sentit d'agressivitat sí que desperta una miqueta és fortiu té una cosa fortiva a la mirada ara el Paul Newman sí que és de l'Actors Studio però el Brando no el Brando és de l'Estela Adler sí el Lee Strasberg que era el que portava l'Actors Studio segurament em cazen de per mig perquè clar també estava vinculat se'l volia quedar però el Brando només anava alguns dissabtes al matí a l'Actors Studio mentre que Newman no Newman va ser alumnat de l'Actors Studio com il for de totes formes als anys 50 per exemple Zapata i sobretot Julio César Salvaje també Julio César Marlon Brando Marlon Brando tenia 25 o 30 anys 27 em sembla i sabia perfectament el guió sí sí vull dir que és una cosa que li va vindre posteriorment digue-li beguda digue-li en fi no però perquè de fet amb ell li va agafar una certa dissídia a la millor també no no exacte li va agafar mandra és a dir aquest per mi és l'aspecte més interessant esclar és un home que s'acaba tornant narcís s'acaba tornant a goladre només viu el seu món els fills se li queixen tots se li queixen que és un home que està tant si està a Los Ángeles com si està a la seva illa a la Polinèsia vull dir és un home que cada cop està com més tancat amb ell només té problemes i és infeliç en realitat és que és un home que és infeliç i aquest esqueix intern probablement és el que dona una mica una mica força d'intensitat a les seves interpretacions perquè aquest esqueixement intern cada cop es va fent més gran en una paraula no s'aclaria o sigui no tenia clar que volgués ser actor és tremendo podeu imaginar-vos l'infern intern que és això no sé qui soc 29 29 anys tenia això entre 25 i 30 ara de tota manera esclar jo crec que hi ha uns períodes que estan claríssims és a dir té una arrencada brutal perquè evidentment fa hombres un tramvia anomenat desig viva zapata juli césar salvaje que a mi no m'agrada però bueno és un producte massa massa maniqueu i a mi el personatge d'ell no em cau gens bé és un brètol de galample es mereix el que li passa i segurament més la llei del silenci que sempre s'ha dit que és la justificació de Cazan perquè va ser un deletor però en realitat no perquè en el cas de la pel·lícula potser sí que hi ha motius per ser deletor perquè està deletant la màfia el que va fer Cazan va ser bastant més greu no de Cinec la va fer per alimentícia perquè es veu que havia de sortir el bolífer de Napoleón no es veu que havia de fer sinuer l'egipti i es va escaquejar o sigui es va escaquejar va dir puc anar-me'n al lavabo i el que va fer és perdre's aleshores el Zanuc el va demanar per dos milions de dòlars i per no pagar-los va acceptar fer de Napoleó a Decider vull dir que un dels deu militats que ha de ser un divertiment per ell ells i elles que és una pel·lícula despues va fer va fer un musical amb Mankiewicz que és ells i ells que està molt bé aquesta pel·lícula a mi sempre m'ha agradat aquesta pel·lícula a mi m'encanta eh que sí jo tinc una sensibilitat però jo tinc una debilitat per Mankiewicz a mi Mankiewicz m'agrada tot ell la condessa la condessa ah jo no m'ha sortit de la llista no em sortia la condessa però a partir d'aquí la condessa en Hong Kong és 1967 sí allà fa un paper simpàtic allà no fa un paper més antipàtic bueno és comèdia comèdia és comèdia comèdia però a partir d'aquí a partir d'aquesta pel·lícula del Mankiewicz que és de l'any 55 de fet entra en un període de de de de de de de és a dir clar et fa sallonar la casa de té de la luna d'agost el Baile de los Malditos està bé de l'Edward Dimitri però aquest també era un represaliat dels dels Black Lives de la Cassera de Bruixes i per tant havia de ser feia pel·lícules aquesta pel·lícula va tindre molts problemes cert és clar naturalment però aquesta encara i amb el piel de serpienta del lúmet també evidentment són dues pel·lícules sòlides Rebelió a bord a mi m'agrada molt tot i que va tenir tres directors i va ser un sideral no es nota es veu que ell tenia dret de vet sobre el guió i es va es veu que es va comportar com un un bret total vull dir o sigui un bret no es nota el canvi de mans és un bret va molt l'uniforme però després fa pel·lícules ja a partir de és a dir ha entrat en una això són morituri són productes molt sierra prohibida pel·lússia aquesta no no aquesta és que ell allí fa el que li dóna la gana sí esclar sí jo vaig llegir ja amb els seus temps quan la van estrenar vaig llegir que no sé si la teniu present jo és una pel·lícula la visc moltes vegades perquè és clar com que m'agrada Marlon Brando les pel·lícules bueno la Jauria Humana també l'ha vist en fi la Jauria Humana se li em va a l'olla l'art del vent és una pel·lícula que cap al final ja arriba un grau de desaforament Apalusa que és el nom d'aquest tipus de cavall que hi ha sí petit tacat tacat petit blanc i negre ell arriba a casa de Juan està Juan la seva dona i dos o tres crios que és el seu amic mèxicà i arriba per carregar bateries i això arriba amb barba es treu la barba i el tio el treus la barba es dona compte que hòstia li havia quedat la pell molt blanquinosa respecte al que es porta allà i el tio va agafar i va dir fes-me cafè i amb el mate del cafè agafava el posava a dintre d'una bossa de no de paper de drap i es anava fent així a la pel·lícula per agafar color o sigui fixa't fins a quin punt arribava el seu jo també recordo que hi ha un moment en què fume amb pipa jo he fumat i encara quan vaig al poble fumo amb pipa i hi ha una cosa que sí que és veritat que ho trobes al manual del fumador en pipa bé ell ho fa ell quan està fumant amb la pipa hi ha un moment en què si és a l'hivern la pipa la cassoleta està molt calenta llavors la cassoleta te la passes així pel nas pel costat i dona a part de que olor és millor la picadura dona una una satisfacció és un plaer sí doncs jo veig que el tio ho faig serà possible llegeixo el tio se'n va enterar i ho sabia o sigui era un personatge capaç un grau de perfeccionisme aquí està tenia un grau de perfeccionisme amb el rostre impenetrable quan es va posar de director no el suportava ni deu perquè és que arribava en límits d'exigència ridículs fins i tot van passar d'allò a les braços perquè el Kubrick Déu-n'hi-do també s'hauria seguit la pel·lícula sí però d'una altra manera però Kubrick era molt exigente Kubrick era un dictador és a dir no obris la boca perquè t'acomiado i ja està sí i tenia controlat en canvi amb molts rodatges Marlon Brando és el que controlava ja ja bueno total vaig ràpid però clar a partir d'aquí va reflexes en un ull daurat del Shuston té un serit d'interès però també és una pel·lícula discreteta que no va més enllà és pesadeta sí és a dir la contesta l'homosexualitat és la darrera pel·lícula de Chaplin molt simpàtica amb la Sofia Lorin i tal però a veure no deixa de ser un pel·licolín i aleshores Candy Candy és un disbarat Candy és un disbarat és disbarat disbarat del Christian Manquan precisament amb el qual es veu que va tenir algun rotllo perquè era francesa després amb ell va treballar era bisexual en Brando s'ha de dir va treballar amb el com es diu l'italià el Bertolucci va treballar amb el Bertolucci i va posar ell va posar el Christian Manquan clar és veritat vull dir perquè home és un amic llarg ell fuig a l'any 49 em sembla que se'n va a França coneix el Manquan s'enrotlla amb ell però després s'enrotllava amb ell i amb dones és a dir tant se li feia perquè es veu que el tema la pulsió sexual d'en Brando és legendari no m'actual ho haurem deixat jo tenia ganes la notícia del dia siguiente clar a veure les tres últimes pel·lícules d'ell importants no hi ha dubte que són el Padrino l'último tango i Apocalipsis 9 i a partir d'aquí la caiguda és amb cada vegada fa coses més no podreu parlar de B.C. vinga anem jo crec que un dia agafaré l'último tango en París perquè tinc ganes de dir tres o quatre coses agafa-la perquè és una pel·lícula que ha estat molt denostada per la crítica per la secció femenina del món també i jo la vull reivindicar perquè és una pel·lícula sempre m'ha agradat molt és la història d'un home destrossat em semblarà molt bé ha perdut la dona està metgecat a límits a mi això no veu com entusiàstic es va passar un quadre d'en Bacon com diuen per per retenir tot l'esquerra i la desesperació que hi havia dins molt bé expliqueu-me coses a veure digues el el fem un comentari sobre el palmarès que és ràpid ràpid no sé com acabar el palmarès del vuitè vuitena edició del B.C. F1 Fest celebrat del 18 al 26 del 2024 és millor pel·lícula El destino de Maya de Tinalimi Finlàndia 2024 aquí estic d'acord amb el jurat l'Eduard Fernández jo també em sembla una pel·lícula de realisme bucòlic fins i tot perquè en realitat estem dintre el terreny del bucolisme grec però aquí és fina sí amb unes illes que estan entre Finlàndia i Suècia amb això sí que consti madre coraje de per mig bueno l'amant de Jansson es menja la pel·lícula l'amant de Jansson fa un arc vital de 17 anys fins als 40 40 i escaig perquè acaba tenint fills molt bé és un tema de lluita durant la guerra de Crimea que venen els britànics els russos evidentment es volen menjar Finlàndia ells pertanyen són finesos venen els britànics perquè volen evitar-ho ha estat la coalició contra Rússia evidentment els britànics es porten com uns bordes perquè és a dir amb un abús total però ella resisteix tot el marit fuig perquè els britànics no l'agafin com a soldat perquè els que enxampaven que fugien els penjaven eren així de bèsties estem parlant del 1854 és una pel·lícula de supervivència amb una actriu que es menja la pantalla i s'ho menja tot hauria d'haver guanyat clarament el premi a la millor actriu i no el va guanyar i qui l'ha guanyat per cert a veure hi ha una cosa o sigui la pel·lícula a mi em va impressionant molt i per moments és que quasi em fa plorar mira el que et dic i una de les coses que em va impressionar que està en línia amb el que tu dius és el moment de l'ocupació perquè jo per exemple he llegit moltes vegades històries sobre el meu poble i es diu Ciutadella va ser ocupada amb 11 oportunitats pels francesos bé jo veig aquesta pel·lícula i veig només una ocupació i em dóna compte del patiment i de los bords que arribava a ser tota la classe militar que tota la vida tu t'imagines el que havia de ser a la guerra dels secadors l'infern l'infern permanent és que dius com podia subsistir l'ombra l'infern naturalment que als 35 anys els reis mateixos ja buscaven la successió perquè sabien que s'acabarien morint aviat perquè si era impossible subsistir Isabel Palmarès sí anem és veritat el premi a la millor direcció Pau Teixidor per alumbramiento no hi estic d'acord jo no la vaig veure me la vaig deixar fora és una pel·lícula molt ben intencionada perquè parla del robatori de nens però l'any 82 se suposa que estem en democràcia i encara les mars solteres a banda de ser apallisades pel pare fora de casa les recollien aquestes institucions és un cas en concret de Madrid però n'hi havia la Carmen Polo de Franco havia presidit totes aquestes institucions i els metges li fan creure a les mares que els fills es moren les agafen i les venen em sembla d'una abjecció sense nom jo vaig viure casos d'aquests en el quin sabeu d'onde perquè eren les monxes als anys 40 i 50 que feien exactament el mateix és tremendo de nanos que no sabien de qui eren fills i de què ara bé la pel·lícula interessant pel tema però al meu no tinc res a dia de les actrius les actrius que són les víctimes treballen força bé de fet són les que s'han dut col·lectivament el premi el premi millor actriu és per 6 actrius però la pel·lícula és avorrida té temps morts ja super no és una pel·lícula que evolucioni de manera satisfactòriament a més amb inversemblances ni de fàcil ni de fàcil veure no però hi ha un moment que una de les víctimes quan li diuen que el fill s'ha mort ella sap que no és veritat aquesta usà perquè és intel·ligent i li fot una pantuflada a la monja que li diu impressionant això l'any 82 no crec que no hi haguessin conseqüències greus per aquesta noia què més el premi el millor guió per Luana Bahrami per una pel·lícula que es diu Phantom Yaud és de França i Kosovo i és dues noies que viuen a Pristina i volen matricular-se a la universitat bueno elles viuen en un poble i se van a Pristina i viuen en un poble i volen anar a Pristina a la universitat per d'allà saltar cap al Mundo Mundial al Mundo Mundial bueno és una reflexió sobre com de delicte estava el tema en aquell moment a Kosovo un any abans d'independitzar-se de Sèrbia és a dir la ciutat és una anàlisi mínima a mi em va fer una gràcia especial perquè en un viatge el primer que vam fer a Grècia amb cotxe vam passar per Pristina però hi havia tot de controls amb metralletes doncs era l'any 72 ah molt abans encara vivia el Tito el Tito no, no, clar aquí és una altra història però em feia una simpatia romàntica veure Pristina tampoc em sembla bé perquè és una pel·lícula molt improvisada feta a sobre la marxa és tremendament fluixa no em sembla i molt pobra i no entenc el millor guió perquè és un guió jo crec que embrionari vull dir no, no hi ha gaire cosa més en aquesta el millor actor Michael Caine per La Gran Escapada no la vaig veure tampoc a veure és una pel·lícula d'Avi que fuig en aquest cas ell havia estat un veterà del desembarcament de Normandia a la diguem-ne residència no li deixen sortir i ell se'n va pel seu compte i ves a pastafang evidentment és que és Michael Caine clar que aguanta la pel·lícula la dut tota vull dir clar que és una pel·lícula que s'ha aguantat la glenda Jackson que la pobra s'ha morit poc després i fa de dona historietes de l'abuelito historietes de l'abuelito jo crec que han volgut fer un premio orifici perquè diuen que aquesta sí serà l'última pel·lícula de Michael Caine ja ho va dir ell mateix la glenda Jackson ja s'ha mort i surt la glenda Jackson que també aguanta és increïble se la veu malalta però aguanta com es nota els que són gegants el premio a la millor actriu va ser per les actrius de L'Humoramiento que les dics Sofia Millán Célia Lopera Carmen Escudero Paula Agulló Victoria Oliver i Alba Monera Monuera el Premi Festival de Perlada a la millor música per Raymond Enoxen per James Hall Lucha por la paz de Pearl Flight que aquesta és una pel·lícula em sembla que ja l'havíem comentat és cine polític danès d'una factura impecable i poca cosa més perquè és el president de l'ONU que fa una gestió el secretari general de l'ONU que fa una gestió per intentar unificar Quènia que hi ha una part que s'ha independentitzat perquè els belgues treballen per sota mà perquè el que volen molt bé Congo nosaltres el Congo perdó ara hi dir Quènia no no Congo hi ha una part que es vol separar però de fet és una maniobra dels belgues perquè tenen mines i molt bé perden el país perden el control del país però volen mantenir volen mantenir el temps i evidentment se'l carreguen aquest pobre home que es veu que va actuar bastant altruistament un moment històric ben recuperat molt bé el premi de la crítica dels col·legues de l'ASSEC va ser per Dalí de Quentin Dupier genial genial Dupier que la facin tu passaràs de compte vas dir alguna cosa tu d'això d'aquesta persona molt Bunuel és molt Bunuel més Bunuel que Dalí pràcticament és impressionant Dupier demostra que és un cineasta surrealista li podria donar la mà al Bunuel perfectament segons la directora del festival Conxita Casanovas i el seu segon l'Àngel Romero l'assistència presencial de publicació de 20.000 espectadors un 10% per sobre de l'any 2023 el total de pel·lícules van ser 69 de les quals jo per exemple reconec que en vaig veure 26 potser una mica més però de tota manera és que és impossible veure més i entre les presències entre les presències destacables per lo popular i perquè són les que van ser estan Mc Ryan Richard Lindley Paola Cortellesi Vicent Pérez Belen Rueda Eric Toledano Olivia Caché Dani de l'Orden i José Antonio Bayona que venia com a productor l'Inglater va tancar el certamen amb Hitman la seva última l'Inglater Boyhood em va agradar molt perquè realment és un home fascinat per l'existència i pel pas del temps i evidentment però a mi em sembla un home relativament discretet i Hitman té un desenllaç que no se'l creuen ni Déu no l'has vist? sí aquesta com s'hi diu l'última l'última de Lindley com es diu Hitman aquesta és la que es va passar i l'any que ve es celebrarà del 23 al 30 d'abril perquè ja està això en marxa i també si voleu saber més coses sobre el BCN podeu entrar a Instagram BCN Film Festival i llavors allà ja s'obrirà les portes cap a el cel de què va cada una de les pel·lícules l'Inglater va ser premi d'honor s'ha de dir era la peça grossa junt amb la Meg Ryan jo vaig estar a la roda de premsa de la crítica jo vaig estar a la col·lenda la nit i us tinc que dir que vaig sortir amb bastanta vergonya aliena o sigui hi va haver companys que no sé d'on eren però jo jo estic per dir-li a la Conxita escolta això hauríem de controlar una mica a veure sí qui vol i quina pregunta farà perquè escolteu escolta és lamentable només us dic una però n'hi va haver sis jo pateixo molt sis d'aquest tipus i nosaltres amb aquests cabells però us diré us diré la que em va semblar la més bèstia i anar ben sèrio perquè l'hi van fer repetir i la va repetir tal qual una senyora va preguntar o un senyor no ho sé si vostè ara se pudiera canviar el nombre què nombre se pondria? i el tio li diu amb ella li diu a la traductora seguro que se ha equivocado pregúntale i diu exactament la pregunta és diu sí que si se pudiera canviar el nombre amb què fossi per un dia o un any que nombre se pondria i saps què li va dir al veure ell que la pregunta anava era idiota clar mira jo de moment no puc contestar aquesta pregunta perquè a lo millor d'aquí 10 minuts se'm ocorreria alguna cosa divertida i t'ho diria i ara no ara l'únic que puc dir és que prefereixo no contestar molt bé home no hi ha coses que tinguis allà un director que té una trajectòria de 20 pel·lícules que és un tio que per la seva edat ja té una una solera i li fotis aquesta pregunta però o sigui de què estem parlant no? bueno passem a les sèries passem a les sèries us diré una sèrie perquè no dóna temps som més vinga anem a la sèrie que per la primera sèrie molt divertida les dues eren sèries que tenien un cert contingut còmic una era una francesa que la deixarem per un altre dia perquè té un contingut còmic però és més difícil de trobar-lo és a dir és més elaborada parla del món polític i del món polític més subtil francès més subtil però aquesta és una mica lo besti és una sèrie que tu hauries de veure Ignasi perquè et posaries malalt ostres millor que no Movistar Plus Movistar Plus la sèrie es diu i la gent ha tingut molt èxit aquesta sèrie és Poquita Fe Poquita Fe 2023 una temporada 12 capítols d'aquest format que s'està imposant per moments que és el de 15 minuts cada capítol és a dir narrar amb 15 minuts no és massa fàcil i aquesta gent ho aconsegueix i aquest el protagonista absolut de la sèrie és un monologuista que jo no conec gaire que és el Raül Cimes que és un tio que coneixeu més vosaltres per tant per a mi em va sorprendre encara més molt creatiu molt creatiu és una bèstia bifísica és un tio amb una gran expressivitat de molta força i la seva companya que és la seva parella figura en la sèrie el tema és el tema és relació de parella i amb la família de la parella i amb la teta de la parella i amb la sogra de la parella i llavors aquesta és una dona que és l'Esperanza Pedreño que és l'antíteci d'ell és una mena d'ombra d'ell una dona prima petita que s'està però que és una tia realment intel·ligent i que la clava i els diàlegs són uns diàlegs absolutament genials uns diàlegs molt ben elaborats i la mull a la madrilenya o sigui per això t'ho deia el teu comèdia madrilenya però vamos d'allò de la màxima expressió i realment hi ha una cosa molt ben feta a la sèrie que és que està tot allò acompanyada per boleros tota la sèrie està amenitzada per boleros i boleros que tenen a veure el contingut de la lletada el bolero té a veure amb el moment que està passant la circumstància de la petita és divertit el joc aquest que han fet de dir és molt obvi si tu vols si tu me dices ben lo dejo todo és en un moment en què d'alguna manera la parella s'ha trencat i entra aquest tema i diu ah vale igual s'arregla això ara m'explico perquè li has dit al vial posa qualsevol bolero sí al final ha posat aquest perquè ha estat allà vell però és cert és això li dóna una força li dóna un ritme aquests 15 minuts passen com una exhalació es sembla que han passat 4 minuts us ho juro que és una cosa i realment les sèries van per aquest camí cada vegada hi ha més sèries curtes l'altra en parlarem el proper dia també era una sèrie de mitja hora cada capítol molt bé vinga amics i amigues ho deixem aquí perquè el temps és inexorable fins la setmana que ve bona nit bona nit