Cinema sense condicions del 30/4/2024 — Marlon Brando (centenari), BCN Film Fest 2024 (palmarès) i la sèrie Poquita Fe

Panorama general

• Episodi amb tríada temàtica clara: Marlon Brando (centenari, biografia, mètode i filmografia), BCN Film Fest 2024 (perfil, premis i palmarès) i recomanació de sèrie (Poquita Fe).

• Els conductors ajusten l’agenda a l’actualitat: tot i planificar un monogràfic Brando, donen pes al BCN Film Fest i tanquen amb una mini-secció de sèries.

Marlon Brando: vida, obra i controvèrsies

Biografia i activisme

• Naixement: 3/4/1924 (Omaha) — Defunció: 1/7/2004 (Los Angeles). Família marcada per alcoholisme i violència domèstica; fort vincle amb la mare (actriu aficionada, sensible a la literatura).

• Personalitat: rebuig visceral a l’autoritat i compromís amb causes contra la desigualtat (pobles amerindis, drets civils).

• Formació: Actors Studio (Estella Adler, Lee Strasberg) i influència del mètode Stanislavski.

• Premis: 2 Òscars (On the Waterfront/La llei del silenci, The Godfather/El padrí), Globus d’Or, BAFTA, Cannes.

• Episodi clau: el 1973 rebutja l’Òscar i envia Sacheen Littlefeather a denunciar el tracte de Hollywood als nadius americans; l’Acadèmia demanaria disculpes el 2022.

• Vida personal: relacions múltiples, 11 fills reconeguts (i més no reconeguts), tragèdies familiars (assassinat del gendre, suïcidi de la filla Cheyenne, empresonament d’un fill).

• Salut i finances: obesitat severa, problemes cardíacs i diabetis; inversió ruïnosa a l’illa de Tetiaroa (projecte d’hotel “sostenible” sense serveis bàsics).

“Si escolten en Ronald Reagan, per què no m’han d’escoltar a mi?”

Direcció i “El rostre impenetrable” (One-Eyed Jacks)

• Genesis turbulenta: guió iniciat per Rod Serling, passat per Sam Peckinpah, direcció prevista per Kubrick; finalment Brando assumeix la direcció.

• Punts clau: control creatiu alt, però es va perdre al muntatge (poca experiència i desenteniment). Malgrat tot, film molt “Brando”; premiat amb la Concha d’Or (1961).

• Observació interpretativa: tics de sadomasoquisme i iconografia atípica per a l’oest (escenes a la platja, flagel·lacions).

El debat sobre el “mètode” i la intel·ligència de Brando

• Discussió sobre si era realment un actor de mètode;

“Brando va ser tot menys un actor de mètode” — (apud Elia Kazan).

• Tesi del programa: hiperintel·ligència i rebuig al control el fan inimitable i difícil de dirigir; relació amor-odi amb l’ofici, episodis de mandra/desinterès (textos en cartells, improvisació a Apocalypse Now).

• Comparativa amb Paul Newman: antitètic en to i carisma; tots dos de l’òrbita Actors Studio, però Newman manté un distanciament afable, Brando projecta una tensió agressiva.

Etapes i films clau (pics i declivi)

• Anys 50 (arrencada fulgurant): Hombres, A Streetcar Named Desire, Viva Zapata!, Julius Caesar, The Wild One, On the Waterfront.

• Anys 60: alterna grans noms (Lumet, Mankiewicz, Huston) amb títols irregulars; Rebelión a bordo i Reflections in a Golden Eye com a fites; excés d’excentricitats en alguns rodatges.

• Anys 70 (nou cim): The Godfather, Last Tango in Paris i Apocalypse Now; després, gir mercantil (càmeos molt ben pagats, p.e. Superman).

• Apunts comparatius:

- Viva Zapata! (Kazan): Brando com a revolucionari contra l’opressió. - Queimada/Burn! (Pontecorvo): Brando com a agent imperial; mirall ideològic invertit respecte a Zapata, diàlegs que dialoguen entre films.

BCN Film Fest 2024

Què és i com premia

• Festival amb vocació literària i històrica, premis de caire més simbòlic (públic, crítica, categories bàsiques).

• Categories clau: Millor pel·lícula, direcció, guió, actor/actriu, premi de la crítica (ACCEC), Nou Talent de curt (ESCAC).

Palmarès destacat

• Millor pel·lícula: El destino de Maya (T. Limi, Finlàndia). Drama de supervivència amb protagonista femenina que es “menja” la pantalla.

• Millor direcció: Pau Teixidor (Alumbramiento). Tema potent (robatori de nadons post-transició), però execució discutida (temps morts, inversemblances).

• Millor guió: Luana Bahrami (Phantom Yaud; França/Kosovo). Coming-of-age universitari a Pristina, percebut com a massa improvisat.

• Millor actor: Michael Caine (La gran escapada/The Great Escaper). Premi amb aroma d’homenatge; coprotagonista Glenda Jackson (darrer paper).

• Premi de la crítica (ACCEC): Dalí (Quentin Dupieux). Exercici surrealista “més Buñuel que Dalí”, amb segell autoral potent.

• Premi Peralada a la música: Raymond Enoksen (James Hall. Lucha por la paz). Polític danès de factura sòlida (Congo, ONU).

Assistència, convidats i anècdotes

• Assistència: 20.000 espectadors (↑10% vs 2023), 69 pel·lícules.

• Convidats: Richard Linklater (Premi d’Honor; cloenda amb Hitman), Meg Ryan, Paola Cortellesi, Vincent Pérez, Belén Rueda, Eric Toledano, Dani de la Orden, J.A. Bayona (com a productor), etc.

• Q&A polèmica amb Linklater: preguntes improcedents van generar vergonya aliena; l’autor va esquivar amb educació.

Recomanació de sèrie: Poquita Fe (Movistar Plus+)

• Comèdia espanyola (2023), 1 temporada, 12 capítols de 15 minuts: format breu molt efectiu.

• Protagonistes: Raúl Cimas (energia i expressivitat) i Esperanza Pedreño (contrapunt intel·ligent i minimalista).

• Tema: vida en parella i constel·lació familiar (tiets, sogres) amb humor molt madrileny i diàlegs finíssims.

• Ús creatiu de boleros: les lletres comenten i potencien l’escena com a “cor musical” irònic.

• Resultat: divertidíssima i de ritme endimoniat; cada episodi “passa volant”.