Cinema sense condicions del 30/4/2024 — Marlon Brando (centenari), BCN Film Fest 2024 (palmarès) i la sèrie Poquita Fe
Definició del festival (vincle amb literatura i història), naturalesa simbòlica dels premis i categories principals (pel·lícula, direcció, guió, actor/actriu, crítica, nou talent ESCAC).
Origen familiar complex, rebuig a l’autoritat, compromís amb causes socials, formació amb Adler/Strasberg. Dues estatuetes (La llei del silenci i El padrí), Globus d’Or, BAFTA, Cannes; vida sentimental prolífica i fills.
Guió/producció convulsa (Serling, Peckinpah, Kubrick). Brando acaba dirigint; control en rodatge però naufraga en muntatge. Film molt personal, premi a Sant Sebastià; lectura de tics sadomasoquistes i iconografia atípica.
Pas del teatre al cinema, antipatia per Hollywood però ascens fulgurant. Anàlisi de Julius Caesar (Mankiewicz): teatralitat rigorosa i posada en escena imponent. Òscar per La llei del silenci.
Brando envia Sacheen Littlefeather a la gala per denunciar el tracte als nadius americans. Xiulets a la sala; l’Acadèmia demanarà disculpes el 2022. Contextualització política i mediàtica.
Assassinat del gendre, suïcidi de la filla, empresonament d’un fill; problemes de salut i obesitat extrema. Inversió fallida a Tetiaroa (hotel sense serveis), que contribueix a la ruïna.
Comparativa ideològica i interpretativa: a Zapata és el revolucionari; a Queimada, l’agent imperial. Pel·lícules en diàleg que il·luminen el compromís de Brando amb l’opressió/desigualtat.
Debat si és o no actor de mètode; tesi Kazan: “tot menys mètode”. Hiperintel·ligència i resistència al control. Anècdotes (cartells per recordar text). Contrast amb Paul Newman (distanciament afable).
Arrencada dels 50, irregularitats als 60, gran tríptic dels 70 (El padrí, Último tango, Apocalypse Now) i viratge comercial posterior. Anècdotes de detall (maquillatge improvisat, pipa, exigència desmesurada en rodatges).
Reivindicació del film com a retrat d’un home devastat; controvèrsies i recepció crítica; connexió estètica amb Bacon.
Guanyadors: El destino de Maya (millor pel·lícula), Pau Teixidor (direcció), Phantom Yaud (guió), Michael Caine (actor), Dalí (crítica), Raymond Enoksen (música). Valoracions crítiques i matisos.
20.000 assistents (+10%), 69 films; convidats destacats (Linklater, Meg Ryan…). Cloenda amb Hitman i Q&A amb preguntes improcedents; reacció diplomàtica del director. Dates de l’edició 2025.
Comèdia breu (12x15’). Raúl Cimas i Esperanza Pedreño brillen en una crònica de parella/família; humor madrileny de diàleg, ritme alt i ús lúdic de boleros com a comentari musical.
Tancament i recordatori de la propera setmana.
Panorama general
- Episodi amb tríada temàtica clara: Marlon Brando (centenari, biografia, mètode i filmografia), BCN Film Fest 2024 (perfil, premis i palmarès) i recomanació de sèrie (Poquita Fe).
- Els conductors ajusten l’agenda a l’actualitat: tot i planificar un monogràfic Brando, donen pes al BCN Film Fest i tanquen amb una mini-secció de sèries.
Marlon Brando: vida, obra i controvèrsies
Biografia i activisme
- Naixement: 3/4/1924 (Omaha) — Defunció: 1/7/2004 (Los Angeles). Família marcada per alcoholisme i violència domèstica; fort vincle amb la mare (actriu aficionada, sensible a la literatura).
- Personalitat: rebuig visceral a l’autoritat i compromís amb causes contra la desigualtat (pobles amerindis, drets civils).
- Formació: Actors Studio (Estella Adler, Lee Strasberg) i influència del mètode Stanislavski.
- Premis: 2 Òscars (On the Waterfront/La llei del silenci, The Godfather/El padrí), Globus d’Or, BAFTA, Cannes.
- Episodi clau: el 1973 rebutja l’Òscar i envia Sacheen Littlefeather a denunciar el tracte de Hollywood als nadius americans; l’Acadèmia demanaria disculpes el 2022.
- Vida personal: relacions múltiples, 11 fills reconeguts (i més no reconeguts), tragèdies familiars (assassinat del gendre, suïcidi de la filla Cheyenne, empresonament d’un fill).
- Salut i finances: obesitat severa, problemes cardíacs i diabetis; inversió ruïnosa a l’illa de Tetiaroa (projecte d’hotel “sostenible” sense serveis bàsics).
“Si escolten en Ronald Reagan, per què no m’han d’escoltar a mi?”
Direcció i “El rostre impenetrable” (One-Eyed Jacks)
- Genesis turbulenta: guió iniciat per Rod Serling, passat per Sam Peckinpah, direcció prevista per Kubrick; finalment Brando assumeix la direcció.
- Punts clau: control creatiu alt, però es va perdre al muntatge (poca experiència i desenteniment). Malgrat tot, film molt “Brando”; premiat amb la Concha d’Or (1961).
- Observació interpretativa: tics de sadomasoquisme i iconografia atípica per a l’oest (escenes a la platja, flagel·lacions).
El debat sobre el “mètode” i la intel·ligència de Brando
- Discussió sobre si era realment un actor de mètode;
“Brando va ser tot menys un actor de mètode” — (apud Elia Kazan).
- Tesi del programa: hiperintel·ligència i rebuig al control el fan inimitable i difícil de dirigir; relació amor-odi amb l’ofici, episodis de mandra/desinterès (textos en cartells, improvisació a Apocalypse Now).
- Comparativa amb Paul Newman: antitètic en to i carisma; tots dos de l’òrbita Actors Studio, però Newman manté un distanciament afable, Brando projecta una tensió agressiva.
Etapes i films clau (pics i declivi)
- Anys 50 (arrencada fulgurant): Hombres, A Streetcar Named Desire, Viva Zapata!, Julius Caesar, The Wild One, On the Waterfront.
- Anys 60: alterna grans noms (Lumet, Mankiewicz, Huston) amb títols irregulars; Rebelión a bordo i Reflections in a Golden Eye com a fites; excés d’excentricitats en alguns rodatges.
- Anys 70 (nou cim): The Godfather, Last Tango in Paris i Apocalypse Now; després, gir mercantil (càmeos molt ben pagats, p.e. Superman).
- Apunts comparatius:
- Viva Zapata! (Kazan): Brando com a revolucionari contra l’opressió. - Queimada/Burn! (Pontecorvo): Brando com a agent imperial; mirall ideològic invertit respecte a Zapata, diàlegs que dialoguen entre films.
BCN Film Fest 2024
Què és i com premia
- Festival amb vocació literària i històrica, premis de caire més simbòlic (públic, crítica, categories bàsiques).
- Categories clau: Millor pel·lícula, direcció, guió, actor/actriu, premi de la crítica (ACCEC), Nou Talent de curt (ESCAC).
Palmarès destacat
- Millor pel·lícula: El destino de Maya (T. Limi, Finlàndia). Drama de supervivència amb protagonista femenina que es “menja” la pantalla.
- Millor direcció: Pau Teixidor (Alumbramiento). Tema potent (robatori de nadons post-transició), però execució discutida (temps morts, inversemblances).
- Millor guió: Luana Bahrami (Phantom Yaud; França/Kosovo). Coming-of-age universitari a Pristina, percebut com a massa improvisat.
- Millor actor: Michael Caine (La gran escapada/The Great Escaper). Premi amb aroma d’homenatge; coprotagonista Glenda Jackson (darrer paper).
- Premi de la crítica (ACCEC): Dalí (Quentin Dupieux). Exercici surrealista “més Buñuel que Dalí”, amb segell autoral potent.
- Premi Peralada a la música: Raymond Enoksen (James Hall. Lucha por la paz). Polític danès de factura sòlida (Congo, ONU).
Assistència, convidats i anècdotes
- Assistència: 20.000 espectadors (↑10% vs 2023), 69 pel·lícules.
- Convidats: Richard Linklater (Premi d’Honor; cloenda amb Hitman), Meg Ryan, Paola Cortellesi, Vincent Pérez, Belén Rueda, Eric Toledano, Dani de la Orden, J.A. Bayona (com a productor), etc.
- Q&A polèmica amb Linklater: preguntes improcedents van generar vergonya aliena; l’autor va esquivar amb educació.
Recomanació de sèrie: Poquita Fe (Movistar Plus+)
- Comèdia espanyola (2023), 1 temporada, 12 capítols de 15 minuts: format breu molt efectiu.
- Protagonistes: Raúl Cimas (energia i expressivitat) i Esperanza Pedreño (contrapunt intel·ligent i minimalista).
- Tema: vida en parella i constel·lació familiar (tiets, sogres) amb humor molt madrileny i diàlegs finíssims.
- Ús creatiu de boleros: les lletres comenten i potencien l’escena com a “cor musical” irònic.
- Resultat: divertidíssima i de ritme endimoniat; cada episodi “passa volant”.

