M’enterro en els fonaments (Josep M. Forn): censura franquista, Maig del 68 i debat ètic; més Asteroid City i el pròxim Origen

Cinema sense condicions No és més que poc Por de tu, por de mi Por dels homes que no volen la nit Delegades la pau No és més que poc Delegades la pau Fa gust de mort Dels morts per sempre Dels que són només silenci Delegades la pau Fa gust de mort Delegades la pau És com un desert Sense veus ni arbres Com un buit immens on moren els homes Delegades la pau Delegades la pau Delegades la pau Tanca les boques I diga les mans No necessita les cames Per fugir Delegades la pau Delegades la pau No és més que això Una bonita paraula Però no dir res Delegades la pau Delegades la pau Delegades la pau Bona tarda Bona tarda Bona tarda Amb aquesta cançó De Raimund Sobre la pau Iniciem avui el programa Que està dedicat Amb el que és La pel·lícula El clàssic de la setmana Amentar-nos els fonaments De Josep Maria Forn De 1969 Avui estem amb vosaltres L'Enric Els Comanaments Bona tarda Bona tarda L'Anastasi Què tal L'Anastasi Bona tarda Molt bé Moltes ganes Bona tarda I l'Ignasi Que és el que ens proposa La pel·lícula Bona tarda Què tal Molt bona tarda I bueno Ja doncs Endavant Sí Bé El que acabem d'escoltar És Raimund Una de les dues cançons Amb una lletra punyent Per la pel·lícula M'enterro en els fonaments Tot i que Evidentment Per l'època en què va ser estrenada La pel·lícula va ser rodada Entre el 68-69 Però No es va estrenar Fins el 76 Per temes de censura I Es va dir la resposta Una pel·lícula d'en Josep Maria Forn Probablement La més atrevida d'ell Jo m'atreviria a dir Per continguts I època Època en què la fa I Una de les més odiades De la censura espanyola Vull dir La pel·lícula Originariment S'havia de dir com la novel·la Que és d'en Pedrolo M'enterro en els fonaments En Pedrolo va escriure aquesta novel·la L'any 62 Tot plegat són franc tiradors Jo crec Vist en perspectiva Perquè L'escriu l'any 62 I no la pot publicar Fins l'any 67 Que estigués dit D'aquí que Potser quan la va publicar Evidentment En Josep Maria Forn Va llegir La Deuria tenir accés I va dir Home Doncs jo La vull fer Realment M'enterro en els fonaments És Un Exemple Segurament Dels més francs D'en Forn De Fer Una Obra Malgric que és una novel·la Externa Autoral En el sentit que s'hi compromet De fet Hi ha alguna declaració d'ell En què diu Aquesta pel·lícula Només m'ha donat Que m'als de caps Per això Diu Per això Me l'estimo tant És una de les declaracions Que en el seu moment Va dir En Josep Maria Forn La novel·la Primer I la pel·lícula Després Tracten Recullen Dos aspectes Jo crec que Fonamentals del moment Dels anys 60 La novel·la És el dels 62 Des de l'any 54 A Espanya Fins i tot En ple franquisme De fet Ja hi ha Una agitació universitària Des de l'any 54 A 55 Hi ha Un malestar Bé Evidentment Una nova generació Una generació jove Que els valors I la manera de fer Dels seus pares Doncs ja no és Del seu agrat No volen saber res De la guerra civil Ni de En fi Això es va respirant A Madrid Fins i tot Es va respirant Unes ànsies De més Va començar a veure La clandestinitat Clar Vé a dir Aquí va sorgir també La nova cançó Que va ser un moviment Que va impulsar molt La protesta I es va ajuntar bastant Amb tota la protesta estudiantil També Aleshores Esclar La novel·la Primer I la pel·lícula Després recull És justament Aquesta agitació Que en els anys 60 I en el moment En què la pel·lícula Està feta Que el rodatge S'inicia l'any 68 Doncs és flagrant Però és que A més En Josep Maria Ford Diu Mentre l'estic rodant M'entero De l'esclat Del maig del 68 Amb la qual cosa L'inclou A la pel·lícula Agafa unes imatges Del maig del 68 Que suposo Que les deuria recollir D'algun contacte Amb televisió de França Perquè evidentment Aquí Es deuria tapar El tema Que resa Aquí no ha passat Nada No passa nada En fi Tot plegat És que és important Perquè La pel·lícula És el testimoni De Com que ell havia fet La pell cremada I no havia tingut Aparentment Grans problemes Tot i que està parlant Del tema Dels andalusos Que venen cap a Catalunya Les immigrants La immigració interna La immigració interna I efectivament Dura La pell cremada Reflecteix Amb certa duresa Cosa que al règim No li agradava O sigui Qualsevol cosa Que reflectís La realitat dura De les coses No Això havia de ser Disneylàndia Tot anava De fàbula És com El Putin Aquí ningú pot Parlar malament De res El paradís Exactament Aleshores Aquesta Duresa Queda reflectida En aquesta pel·lícula I en Josep Maria Forn Ell creu Que Amb l'èxit De la pell cremada Pot anar Una mica més enllà Per què? Perquè Curiosament Fins a l'any 67 Hi havia hagut El García Escudero Que és el propulsor Del nou cinema espanyol Comencen El Patino I tota aquesta gent Comencen a sonar A Madrid Aquí A més a més Hi havia hagut Tot i que no Tot i que eren Antifranquistes Els de l'escola A Barcelona Que menys tenien En el cinema En el cinema de Madrid La veritat és que el seu cinema Arriba a ser tan abstracte I experimental Que políticament Potser podia esclitzar Alguna cosa Segur que sí Però evidentment No d'una manera I per tant L'escola Barcelona No va tenir Gràcies Programes amb la censura El nou cinema espanyol Sí Perquè Tot i que L'escola Barcelona No era realista El nou cinema espanyol Sí I reflectia La incomoditat Del jovent espanyol Bé Amb aquest ambient Que va durar Del 62 Al 67 Amb en Fraga Com a ministre De Informació I Turismo En Fraga Encara va durar Dos anys més L'escudero Evidentment El va empatar A l'any 67 Però per alguna cosa El Josep Maria Forn Es deuria pensar Que Que bueno Finalment Espanya S'estan obrint Perquè Després podríem entrar A analitzar La política De l'escudero Que tampoc era Tan barbellosa Com això No? Però Bueno Es deuria pensar Alguna cosa així Però és que És obvi Ell hauria d'haver estat El primer en saber Que l'any 69 Això no ho estrenava Ni borratxos Entre altres coses Perquè el franquisme S'endureix En aquests sis anys finals O sigui Des del 68 69 O sigui Quan l'escudero peta Del 68 69 Fins al 75 En que es mor En Franco Hi ha una repressió Terrible Terrible Perquè és el nerviosisme Ells saben Que se'ls està anant El poder Trontolla Trontolla Trontolla Ho saben Ho saben El règim Trontolla D'aquí que passem a la transició Que és una enganyifa Impressionant En molts aspectes Perquè era clar La solució Per continuar Estant Sobretot Alguns estaments Tot i els nous aires Que inevitablement venien En fi Ho deixo aquí De fet El 69 Va ser més fàcil Arribar a la lluna El 69 Que no pas que ell Estrenés la pel·lícula Com ell volia estrenar Efectivament Es va arribar a la lluna Que era força complicat Per cert Paral·lelament Evidentment O sigui La pel·lícula recull L'agitació juvenil En contra del règim Sí Les imatges Des del començament Són Per exemple Impactants Perquè allà ho van viure Almenys Suposo que tu també Jo us recordo perfectament Vosaltres sí Sots més jove Per nosaltres sí Exacte I després Un altre aspecte Que també és molt interessant Per el naturalisme És realisme naturalista Gairebé m'atreviria a dir El xoc de generacions El protagonista Que és un universitari Amb el seu pare Dos mons completament I les discussions que tenen Estan tan ben Malgrat que la pel·lícula Ell és conscient que la pel·lícula No és gens perfecta Perquè bueno Després passarem a parlar De la censura Que va venir Amb guió I després 15 minuts més Que li van tallar Vull dir que L'any 75 Deuria ser una marcianada El que es deuria estrenar Tot i que l'any 70 Es va veure Molins de Rei Però Les discussions generacionals Estan Que hi ha un parell A taula Estan agafades Amb una naturalitat I amb una Sí, sí Fins i tot Bueno, jo et dic una cosa Aquella discussió A casa Entre el meu pare i jo Podria ser bastant similar Si A veure Si ens posem Si ens posem en què Aquí el doctor Ferraz És un doctor De la zona alta i tal Sí Amb clínica Pellada De propietats I el noi Té unes amistats Sí I unes relacions D'un nivell Que lògicament No, jo no Jo estava al barri del Congrés No, no I el meu pare Era un transportista D'editorial Bruguera Però és igual Perquè Però Hi ha algunes coses Com allò de Escolta, tu estudia Tu vigila Les Les Companyies que tens No et deixes Influenciar Aquest discurs I tant I després també A la vegada L'home El doctor Ferraz El pare del protagonista El Jordi Torres Jordi Torres Que també vaig conèixer És un home Que demostra Un tarannà En el que Dona Una certa Màneiga Ample Per a l'època Que era Important Hi ha una cosa Que tu l'has apuntat I quan veníem cap aquí Amb el cotxe Ho comentàvem Amb l'Anastasi I la vull dir Perquè No sabem exactament Les franges D'edat De la nostra audiència Però Si hi ha algú Que És més jove De 40 anys Penseu Que S'ha de fer un exercici Per situar-se En aquell moment Penseu Que en aquell moment Ens anàvem A la universitat Jo estava I a casa No sabien Si tornaria I jo tampoc I jo tampoc I a vegades No era Ja per com era jo Sinó El que ens trobaríem I et trobaries A dintre d'aquell merder I a lo millor Acabaves A dintre d'un furgó I ja està És que El bo És que Estem parlant De revoltes estudiantils Però en realitat És d'interclassista En el sentit Que també Estaven els obrers En moltes d'aquestes manifestacions Menys del que volien els estudiants I tant La gran obsessió A dels estudiants Era L'organització L'organització Dels sindicats Clandestins Que ja anaven funcionant Amb octavetes Cap aquí Cap allà És obvio Que el nerviosisme Del franquisme Era absolut I per això La repressió Va ser tan forta I potser Per això L'execució D'en Puig Antic Perquè és que Ja era Rabiaven Evidentment Se'ls estava anant Absolutament De les mans Jo me diré Si em deixeu marcar Una coseta Marcar aquesta dualitat Que té la pel·lícula Que efectivament La pel·lícula És una pel·lícula Plenament política Molt política Molt polititzada Jo diria I que S'evidencia això En les converses familiars I també En les converses Que a mi em feien Fins i tot gràcia Veient-les ara Perquè reproduï una mica Les converses Entre els propis joves Que estan ficats En un moviment Revolucionat Entre cometes I que intenten Tirar endavant Doncs els seus anells I els seus esitjos Que es produeix Un parell de seqüències Una d'elles En un espai Que vam estar Fa molt poquet Precisament amb el Pep A la plaça aquella Que hi ha davant El mateix del monestir De Pedro Alves Allí es produeix Una d'aquestes converses De les que teníem En aquella època I què hem de fer Perquè la conscienciació Entre cinc personatges Del grup Tots joves Entre cinc personatges Tots allà parlant Que hi ha un que arriba I diu Bueno però escolta I de dones No parlem Exacte No hi ha res Aquí O tot és política Existia també Aquest personatge Aquest personatge Existia també Aquest personatge Escolta tu Aviam Parlem de coses serioses Bé Doncs a part d'això De la pel·lícula En paral·lel I aquest és un dels temes Que crec que la pel·lícula La fa Per un cantó Més interessant Per a qualsevol públic I avui en dia També És el tema De thriller És a dir La pel·lícula També és un thriller Sí Hem de descobrir És cert que hi ha Sí però Molt secundàriament Jo diria que la pel·lícula És més social Que Vols ser-ho Que policia Vos dir que no hi ha moments Que d'alguna manera Balla en els dos gèneres L'assassinat Evidentment És un moment de thriller No Incluso l'assassinat Sí que hi ha una cosa Que és El concepte de l'ètica Que el pare Li diu Però escolta No tot es pot justificar Sí O sigui Al teu contrari Tu justifiques Que el matis Que és quan ell diu Bueno A vegades un s'ha d'enfonsar En els fonaments Perquè d'allà surti Una vida nova Una nova forma És una manera De manter-me els fonaments És a dir Em sacrifico Per les generacions A venir És una manera Que ell té el punt de vista aquest Això m'he recordat Això és el que deia L'espriu Que de vegades És just i necessari Que un home Mori per un poble Per un poble No tot un poble Per un home sol Referència a Franco De tota manera A mi sempre Aquesta acció Diguem El decidir Perquè no hi ha molt espai De temps De l'acció És a dir Ho comenta Ho vol fer Amb la Marta Mai anava a dir Amb l'actriu Amb la Renata Que és el personatge De la Marta Marta Mai Mai Sempre l'he dit Mai Sempre Nosaltres Mai l'hem dit Mai Ah no? Marta Mai Com l'hi dèieu? Marta Mai Marta Mai Marta Mai La campanya Sentimental del Joan Maria Forn Marta Mai És el que hi dius? Ah, i s'ha dit Marta Mai No, Mai Mai Mai has dit Mai Aleshores, a partir d'aquí El tema és que jo sempre he vist Ja en el seu dia Recordo la Geova Perquè jo estava molt obsessionat Per la novel·la De Dostoevsky Jo veia una mica també Un fet d'empoderament Dostoevskyà De crim i càstic Jo veia En el d'allò veia Raskolnikov Una miqueta És a dir Jo veia la reacció d'aquest noi La veia una mica també Dintre aquest personatge Que es creu Autoritzat Sigui pels mecanismes que dieu De que realment Ell veu la necessitat Moralment justificat Moralment justificat Perquè si no passen coses com aquesta Difícilment es bellugarà res L'actitud que manté És una actitud D'absolutament decidida És a dir No dubta En cap moment No té cap empenediment Ni això ho planteja Perquè O sigui És el personatge Que diu Però si sou vosaltres Els assassins I per tant Vull dir Manté una actitud Radical No hi ha Això dir que Aquests conceptes ètics Són importants Dintre la pel·lícula També Potser Per sobre del que és El concepte tríler Sí que l'agafa A més a més Hi ha un tema Que està molt bé Ell Participa en una manifestació I quan arriba a casa Que l'han hostiat I amb ella també Es treu De la caçadora Diu Mira Li he fotut això Al policia I li he pres Una porra I se la mira I diu Amb això es podria matar Un home Aquí comença La primera vegada La porra Que és el símbol De la repressió És el que utilitzarem Per tornar-vos-la Us la torno així I aleshores Aquí hi ha un detall important A la pel·lícula Aquí Ell vol matar Vol matar Diguem-ne Algú del règim No Mata El delegat provincial Del moviment Aquí No A Barcelona Representa Sí Però En realitat La novel·la D'en Pedrolo Pedrolo sempre parla De funcionari Mai No s'arrisca Mai detalla Mai detalla tant Mai No té més valor En aquest cas El Josep Maria Forn Que no pas el Pedrolo Va més lluny El que passa és que Esclar La versió que coneixem És la versió Que ell va remuntar I doblar el català L'any 85 Ignoro Sincerament Com deuria ser La versió Que es va estrenar El 76 I encara menys La versió Que es va passar El 70 Una sola Una sola projecció A Molins de Rei Que jo no hi vaig anar Tot i que jo anava al festival Molt sovint I recordo que aquell any No sé si va ser l'any Del 9 Cartes A Berta Pot ser O un any D'alguna d'aquestes pel·lícules Importants de Madrid Que van passar a Molins de Rei I vaig preferir Veure una pel·lícula d'aquelles Perquè aquesta No sé per què Em va passar com desapercebuda Si no l'hagués vist Allà Ja estic Ja estic Hauries vist La versió censurada No Segurament Molt més incoherent Jo he trobat Que la primera vegada La van traduir Com la contestación Sí I després La resposta Clar Ell volia És que A veure Josep Maria Ford La volia fer Que s'estrenés en català Tinc entès Que parts dels rodatges Es feien en català Jo les avials Les avials catalanes Quan veiem ara La pel·lícula en català Les avials catalanes I les castellanes Són molt coincidents És a dir Els llavis es mouen De manera molt coincident Amb algunes paraules no Però en general sí I a mi la sensació Que em dóna la pel·lícula És que realment Està rodada en català Està rodada en català Perquè les avials Són impecables Ell ho diu Perquè ell la volia Però t'ho imagina't L'any 69 La fas en català Era un camicàfe I la vols estrenar en català Però és com per dir On viu aquest home Sí, sí, sí Perquè clar És que és un acte de valentia Però al mateix moment De camicàfe Per l'època Sí, sí, sí Pel moment en què estem Totalment I clar Va patir 15 minuts O sigui És que és increïble Ell va fer Li van fer fer 3 vegades el guió Un cop Fa la tercera versió Li tallen 41 Hi ha llocs que diu 41 41 a 44 És una informació una mica ambigua Sobre guió Sobre guió Sobre guió I un cop Fa cas I fa la pel·lícula D'acord amb el guió Aprovat Aleshores va i encara s'ho repensen I li tallen 15 minuts més de pel·lícula És que hi ha De veritat Que hi ha Per alguna cosa Hi ha coses que el paper El paper les aguanta Però quan les veien S'espantaven Això és muy directo Això és muy directo Aquest és el tema Li tenien pres al món Quan ho veus Dius Ostres Això agafa un sentit Que és de què es tracta el cinema De què agafi un sentit diferent Tot quan ho veus Perquè el cinema està per veure És clar Ell va intentar fer Suposo Amb el muntatge del 85 Que és el que Si més no La que jo conec Que evidentment Cal suposar Ell diu He remuntat L'he doblat El català I en definitiva He procurat Que tingués Que fos I va recuperar el títol Com jo l'havia concebut Evidentment Això és una manera de dir Perquè tal com ell L'havia concebut Impossible Ja no ho seria I impossible Perquè no es va rodar Clar Hi ha una part que no es va rodar Absolutament Tot el que el guió Es va menjar En el paper I ja Impossable Bueno és que Haurien entrat El rodatge Els haurien detingut Sí, sí No, no Jo és que estic convençut Que per exemple El delegado Provincial Del Movimiento En la versió Del 75 Segur que No deien Que era És a dir És una cosa Que ell En el doblatge Català Ha vigit Després Clar En el 86 Ja era Ai En el 85 Perdó Ja era possible Sí Però El 76 Encara m'imagino Que Home Jo que matin A un delegado Provincial Del Movimiento Doncs esclar Era un aspecte Encara molt dur Molt contundent De fet No va passar És a dir Mai va passar això Mai va passar Perquè Estaven superprotegits Cotxes oficials O sigui Aquests personatges I els torturadors De la via laitana Eren personatges Que anaven sobreprotegits Perquè se sabia Que hi havia molta gent Que els tenia A la mira Al moviment maqui Per un cantó I també Bueno Qualsevol element privat Boig Diguem Pel franquisme Era un boig Que volgués fer Doncs deixar un atentat De fet Franco En va tenir dos intents A Barcelona D'atentat És que Jo sospito Que la versió De l'any Tal com va sortir Tal com estava enllestida L'any 69 Sospito que Moltes coses No es podien dir Tal qual No Ni molt menys En absolut Hi ha moments que et sonen Molt impossibles Molt impossibles Dius No, no Això no pot ser Que colés I està clar Que igual dèiem funcionari Igual continuaven Això Especulo Evidentment no he vist la versió I per tant La ignoro Però Ens agradaria Jo és clar És una pel·lícula I tinc un vincle emocional Molt fort Perquè amb el Josep Maria Forn Tal com abans Els hi comentava I els companys Jo vaig muntar En el 76 El mítin de la llibertat Que va ser un mítin Que el PSC Va fer En el Palau De los Esports De Montjuïc I el Forn Em va venir a buscar Per muntar-la I jo era un Bueno Estava començant A muntar És a dir Encara En sabia poc Però bueno Ell va també fer Un acte De valentia Jo penso Era un material documental Ell va estar rodant Molt el mítin Des de tot arreu Amb diverses càmeres Molt matratge Va rodar molt material I jo vaig sortir Molt content D'aquest muntatge Si ara t'haig de dir Coses que vos haig de dir Ell també n'estava Molt content Sí n'estava content Suposo Sí I va ser estones No és allò que abandonés Però ja n'estàs I tu mateix No Jo mateix va ser després Quan ja en sabia més Però en aquell moment Tant venia No home Això potser M'has deixat massa llarg Allò Aquí a l'entrada De los Reventós Quan fa el discurs M'agradaria Que tallessis tot Perquè s'allargava molt Els Reventós Llavors Es cursa una mica A l'entrada I anem directes Al discurs I coses d'aquest tipus Però en general Jo estic molt content D'haver pogut col·laborar amb ell Val a compte Diu una cosa És que el Josep Maria Forn Va ser un militant actiu Del Partit Socialista de Catalunya Realment era una persona En aquest sentit Molt conscienciada I un home De partit D'un altre partit socialista D'un altre partit socialista D'un altre partit socialista Per això A mi em consta Igual és un factor progressiu I a mesura que I tu s'ha anomenat Els Reventós Que ja era una imatge Molt diferent Del socialisme Que hi ha hagut Però en fora em consta Perquè Fé un lligit Era de caire independentista El dia que puguem parlar Amb la seva filla Segurament ens confirmarà Era un home Que en aquest sentit Era catalanista De Pedra Picó De Pedra Picó Estem parlant dels 76 Hi ha un llarg recorregut De Josep Maria I et dic una cosa Des que encara queden vius De llavors És el Raimon Ubiols Sí Com té també Sí Que no és d'aquesta línia No La línia actual Potser és la més dura La més dura que hi ha hagut mai La línia del senyor Illa No Centilles Exacte Tot el que acaba amb Illa No Sí Doncs bé No, no I esclar Jo tinc un gran Per exemple Jo tinc gent en l'equip aquest Que són amics meus I que han sigut amics meus El Jaume de Bocases Per exemple El director de fotografia A part d'amic És el tiet D'una gran amiga meva És a dir Que realment Hi ha un vincle En Nova que més ha treballat molt També de la visió Després Quan va fer aquesta pel·lícula Posteriorment Va ser cridat Per l'Escola de Barcelona I va fer Un llarg recorregut De pel·lícules De l'Escola de Barcelona En el muntatge He tingut un misteri En aquí Perquè en la pel·lícula En aquella època No vaig Clar No vaig veure la Molins de Reí No em vaig quedar Amb la idea Que anava signada Per Maricel Maricel és En realitat Maricel Bautista Que és la muntadora Que tenia el muntatge Al mateix lloc que jo És a dir Era muntatge de quatre sales Una d'elles era la Maricel I la pel·lícula Consta com Maricel La muntadora Però en canvi A IMDB Que sabem que és la pàgina Que tot cinèfil Que se perecia I professional del cinema No té més rebeix No té més rebeix Que passar-hi Per saber qui fa què I quan s'ho ha fet I quan no s'ha fet Exacte Allà consta El meu referent personal Que és el Lluís Puigverd Que era el que havia muntat també A la pel·lícula anterior A la pell cremada A la pell cremada Per tant jo creia que era el Puigverd Però realment La pel·lícula em desmenteix en els crèdits Però La Maricel a vegades feia aquestes coses Cobria Legalment Cobria el tema Perquè el muntador no podia No ho sé En el meu cas ho va fer-ho Jo vaig muntar per exemple La nova cançó I el Canet Rock De l'època amb el Bellmunt I La primera d'elles sí Però la segona la va firmar ella Perquè jo no podia encara firmar-la No era el cas del Lluís Puigverd El Lluís Puigverd era el muntador consolidat I és raro Però el dia que parlem amb la Sandra Que jo espero que algun dia Puguem parlar amb ella La Sandra Forn Segurament es pot aclarir per exemple això A mi m'agradaria saber-ho L'Àngel Gauna de Joan de Direcció Una Joan de Direcció meravellós La mescla sonora El Jordi Sant Genís Un mite En el món del so Un adelantat Dels procediments que es fan ara Ell era un adelantat De conceptualment Com s'ha de mesclar una pel·lícula El Joan Quilis En la presa de so D'efectes sonors Perquè la pel·lícula No està presa en so directe El doblatge òbviament no Però ni a l'original No es va fer so directe Es feien mudes Les pel·lícules feien mudes Després es post-sincronitzaven Diguem Amb el doblatge Ell devia fer Potser fer un so de referència Com a molt Bé És a dir Tinc una realitat d'amistats Allà ficades a dintre Que em porten A tenir un carinyo especial Per qualsevol pel·lícula D'aquesta època Aquestes pel·lícules d'aquesta època A mi és l'època pre Que encara no entro al cinema Més que al cap d'un any Hi entro ja Però per mi És una època mítica I carregada Doncs de bons records I de bons amics Bé Mireu Jo vaig tindre l'oportunitat Amb el meu amic Joan Sardà Que llavors treballàvem Junts per Oriflama A l'abril de 1977 De fer una entrevista llarga Amb el Josep Maria Forn Que va ser publicada I I aquí L'he trobat Aquest dies Buscant papers a casa Per dir Quan tu Ignasi ens ho vas dir I us llegiré Un tros Que és el que fa referència Dintre l'entrevista A la pel·lícula Que parlem avui Ell diu Jo volia fer Últimes tardes Amb Teresa De Mercè Ostres Que no va poder ser Perquè ja estaven Els drets adquirits La de l'erralde La de l'erralde Que estaven adquirits No per l'erralde Sinó que es van adquirir No es van utilitzar I l'erralde es va trobar lliures L'any 83 Quan va fer la pel·lícula Aleshores sí Llavors diu És quan em poso a treballar En la resposta I deixo uns punts Suspensius Jo tenia amistat Amb en Manuel de Pedrolo Llavors Estava interessat En la problemàtica Universitària Era pel temps Del maig del 68 Llegeixo M'enterro en els fonaments O sigui que la va llegir Llavors allò que deies tu Ell mateix ho diu La publica l'any 67 La novel·la Doncs la deuria Deuria accedir-hi Immediatament Immediatament Simplement Igual va estar Llegis d'això A veure si t'agrada Diu M'enterro Llegeixo I em poso a fer el guió Ja Tot seguit Em poso a fer el guió Que contra l'opinió De tothom Passa censura Bé que Amb 40 talls Ell diu 40 Ell diu 40 Sí Deu redonir I després vindrà La llarguíssima història De la prohibició D'aquesta pel·lícula Fallida Per moltes raons Que va sortir Set anys després De ser realitzada I amb unes crítiques Amb algunes de les quals Estic d'acord I d'altres No Crec que és una pel·lícula Amb tot De defectes Però que En un temps Que es pugui veure Amb més calma Sí Es revaloritzarà Això Ho havia dit En més d'un lloc Això és el que ens va dir Sobre la No, no És un document Realment Excepcional Totalment excepcional El teu Però això Ho he llegit També en diverses parts Declaracions seves La meva pel·lícula S'acabaran tenent Sí No, i valorant I valorant més És que jo crec Que la veus ara I és que ja és Un fresc històric Allò A part d'això Esclar Guanya aquesta cosa A mi hi ha un aspecte D'aquesta pel·lícula Que per mi Se surt del context franquista Per reflexionar-hi d'una altra manera I és el fet d'un status quo Que es creu en possessió de la veritat I que intenta imposar Aquesta veritat Que en tot cas seria la seva Però no l'única Com a única És a dir Com a Com a la veritat Que tothom ha de seguir fil per randa Probablement Probablement Aquí Són els totalitarismes Probablement Aquí apuntaria Una determinada Borgesia catalana També Perquè per una qüestió de classe Segur que els hi tenia una mica jurada Bé En tot cas Però a veure La borgesia catalana Tindrà uns volors I no em refereixo al doctor Al pare Sinó Al amant ocasional Aquell Sí El del Cadillac Que clar Aquell sí que ja era un industrial Sí I els clients Diguem Del club Del club De la prostitució Correcte Tot és una classe Que evidentment No veiem realment obrers A la pel·lícula Ja els havíem vist A la pell cremada Aquí L'obrer no hi és Forma part de la censura Perquè una de les coses Que ja no va poder Ni rodar Adequadament És Les manifestacions Perquè allà Es veia Els grisos La policia Els grisos Sí Donant tomàquet Per dreta i esquerra Amb virulència Amb gran violència I tant, virulència Amb el primer o segon guió D'aquests Que va presentar Estava I això Crac, crac, crac No, no No es pot veure No hi ha repressiós El tros de la manifestació Que es veu És breu I molt poc Molt poc diàfan És quasi Bresson Diguem-nos Hi ha un petit detall Que segur que no se us va passar Desapercebut Que em xoca Perquè Clar En aquests moments Dius Ostres, el tio Ho va fer expressament això I és Si O sigui Quan a casa Es parla una cosa important Les dones no tenen paraula Ah sí Que tanca les portes I I al final Quan hi ha la discussió Sèria I d'alçada S'aixeca sense dir res I tanca les portes I després Quan les torna a obrir Per sortir Les dones Les dones estan enganxades Al morell allà Però no poden participar Aixem-me recordar Només Però escolta Ignasi No sé com es diu O via Qui? El Ferraz El doctor Ferraz El doctor Ferraz El crida pel nom No sé com es diu Però què ha passat Aleix Aleix Aleix Aleix No Aleix és el fill No, no, això Ah, tu d'us el pare No, no, li diu al pare, la dona es dirigeix al pare, diu, però, escolta, què us ha passat amb l'Aleix? Em sembla que s'està referint a l'Aleix, no? Què us ha passat amb l'Aleix? Vale, vale, vale, ara tot ha entès, sí, és correcte. O sigui, elles queden tancades, eh? Sí, sí, sí. Fora, eh? Amb un segon pla. Però d'una forma que ho evidencia ell com una mena de menysteniment a la dona. Sí, sí. En el cas de... O sigui, més que res, jo el que volia dir és que la pel·lícula, de la pel·lícula es pot extreure aquest aspecte que no és de l'època, sinó que és totalment un valor... De qualsevol moment. De qualsevol valor. Sí. Que és aquesta crítica a l'actitud totalitària, no? Sí. Ara corren un parell de partits, particularment... Alguns. Alguns, sí. Que per ells només existeix una realitat. Sí. No els hi discuteixis ni tan sols que poden haver altres realitats gens coincidents amb la seva. que, ah, no, és la imposició d'una determinada veritat i d'uns determinats valors sense possibilitat de diàleg possible. S'ha d'acceptar com si fos gairebé religiós. No, ben bé. Aquest aspecte està en la pel·lícula, eh? Sí, sí. Que penso que, novament, ens trobem davant d'un material que, vist amb els ulls de la gent que t'ha dit tu abans, no? La gent jove que no han conegut aquesta, els menys de 40, evidentment, no l'han conegut en absolut. És interessant que la vegin per aquest cantó, per aquest cantó que estem procedint a votar, a vegades, alegrament, i passen coses com les que han passat ara, recentment, o que han passat sense anar més lluny a Ripoll, per motivacions, potser, que van més enllà, també, de l'opurament que ens ocupa ara, no? Però, en general, el vot s'ha anat molt cap a una dreta que no és la dreta clàssica, és una dreta molt perillosa. Peculiar. I no es dona valor a això. I, bueno, aquí està explicat què són capaces de fer quan tenen el poder aquesta gent. Les dues cançons de Raimon, tant la primera com l'última, tant sobre la pau com contra la por, posen molt bé, emmarquen tot el contingut de la pel·lícula. O sigui, són les dues coses, no? I tant, i tant. És un carèntesi perfecte. Però lluitant contra la por, perquè... Una pau buida, no? Diu la lletra, no? Sense categoritzar, jo diria que... Va, Font té... Font té un ofici brutal. Hi ha moments que veus algun determinat de seqüències de purament... Ja no diré d'acció, però molt ben narrades. És a dir, no hi ha acció a la pel·lícula. Però sí que hi ha una bona narració. Dius, bueno, és que és simètrica a quasi un cine que s'està fent a Itàlia, que s'està fent a Estats Units, les bones pel·lícules. És a dir, que és... I com ell, n'hi havia de gent així, aquests artesans. El que passa és que a vegades el contingut era més buit. Aquestes donen una pel·lícula que té una densitat que no tenen... El Paco Pérez Dols també és un altre director que a Matiro Límpio fa una pel·lícula també molt potent en aquest sentit. De fet, t'he entès que va ser el mestre de Josep Maria Font. De fet, és el mestre del Josep Maria Font. Pérez Dols va ensenyar l'ofici. O sigui, el va... En forn probablement és tan bo com és... Segurament en gran part pel d'acord. Perquè d'alguna manera el que el va introduir de valent, de veritat, en l'ofici com a director... Ell ja ho diu... Abans de fer de director, que és el que ell volia fer, diu, vaig fer de tot. Sí, sí, i tant. De ajudant. Ah, sí, sí. De ajudant de guionista. De guionista. I tant. De il·luminador. De tot, de tot el que vulguis. Va passar per tots els números de l'au. Però va tenir... Tenint en compte que entrar en aquest ofici deuria ser dur de nassos en l'època, el 48 entra de meritori, el 54 ja fa un curt... Gaudí. De Gaudí. I el 55 la primera pel·lícula, Jo mateix, no? Jo mateix. Jo mateix. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Home, és... Perdona, però jo diria que és de meteorit, no? Vull dir, o sigui, del 48... El 48 entra en l'ofici i el 55 ja està dirigit, eh? Sí, sí, és fort. Després, Miquel Iglesias, Joan Bosch, Ignacio Efei Quino, Rafa Lluc. És a dir, són una sèrie d'artesans que aquest concepte de artesania ara ja no és així. Ara ja l'artesania, en tot cas, s'adquireix a les escoles de cinema. I va treballar per i Quino, eh? La capacitació, no? Ah, i va treballar per i Quino, clar, clar, i tant, i tant. I Quino es va produir aquests 11 anys que van... Aguantant, com sigui, és clar. Aquesta que li van prohibir inventar-lo, en els fonaments. M'enterran els fonaments. Fins que va fer Subjudice i sobretot el coronel Macià i Companys Procés Catalunya van 11 anys, eh? 10 anys des de... 10 anys. És que és un matí, s'entendeu, jo no sé si sé. Des de l'any 69 que fa aquesta pel·lícula ell no torna a dirigir. A la 79, efectivament. 10 anys. 10 anys. Va estar 10 anys abans no fa Companys, eh? Vull dir... Ara es va dedicar a produir. Sí, i tant. Perquè tenia aquesta productora... Doncs mira, Gonzalo Herralde, Antoni Rivas, Ventura Pons, i tant. Ho sabia clar, tots aquests els va produir. I, a més a més, després va fer un número absolutament incalculable de curtmetratges que ell produeix. De fet, no fa gran cosa, perquè en realitat és els pobres nois que feien un curtmetratge del contingut que fos, no valorava ell mai si la cosa era prou decent o no, prou interessant. Ell automàticament, escolta, Joa Maria, legalitza'ns això. Li passaven el curt, deia, molt bé, ho faré. Posava el seu segell, diguem que el... Com s'hi diu això? Bé, el Marc Xemó, el Marc Xemó, diguem de... Tirem endavant, anava, feia el vincle a Madrid, demanava a Madrid, diguem, l'autorització, el número de registre, tot el que s'acostuma a fer. Si no en té, en aquest plan, amb la Sandra, li preguntarem si algun dia la tenim entre nosaltres. No menys de 50 o 60 curtmetratges. Està millor dir. O sigui, és una cosa tremenda. Jo amb ell n'hi vam portar diverses bastions. És que ell ha col·laborat amb 250 pel·lícules, d'una forma o d'una altra. Sí, sí. Estiu molt aviat, eh? Però el que és important, la producció cinematogràfica esteide, té la importància que té perquè, de fet, ja des del principi, perquè em sembla que la funda, força, l'any 59, eh? Segurament, sí. No, no, l'any 59. Si ho saps... L'any 59. se li nota que, bueno, evidentment ell és el fundador de l'Institut de Cinema de Catalunya, se li nota que vol generar una indústria cinematogràfica a Catalunya. Aquest és l'altre vessant d'en Josep Maria Forn que s'hauria de... Seria una figura paral·lela al Miquel Porter des d'un altre punt de vista. Des d'un punt de vista més... El Porter no era un home de fer cinema, malgrat que en feina havia fet, però bàsicament era un home de teoritzar i un mestre, un professor. Era pedagòg. Era pedagòg. Mentre que Forn no. Forn és un home d'ejecutar i de fer cine. Però tenen coses similars de la visió. La visió és comuna, la visió que tenia Porter o la de Forn d'un futur català amb tots els exiliats que ha de tenir una indústria cinematogràfica i que l'exemple eren els francesos, que per ells ho tenien claríssim, els dos pensaven exactament igual en aquest sentit. Segurament, tant Miquel Porter Moix com Forn són dos dels pilars del cinema català. a mi de tot m'agradaria destacar malgrat tot el període de la dècada dels 60 que dedica majoritàriament al cinema negre, al cinema pulsíac. de veritat, són pel·lícules... Ruta de los Narcóticos. La Ruta de los Narcóticos, per exemple. Muerte al Amanecer. Muerte al Amanecer és boníssima. O sigui, són pel·lícules fetes amb una pulcritud narrativa i tècnica dels moviments de càmera, l'editatge, el timing, el timing el controlava. De veritat, parlem evidentment del Forn més compromès, però en època en què no podia ser-ho per raons òbvies, en què havíem de ser policia, que la policia sempre havia de ser la que guanyava i a més amb una eficàcia absolutament esparverant, però com a pel·lícules, aquesta dècada dels 60 d'ell, és extraordinària. Hi ha aquella pena de muerte que la fa a Ulessa de Montserrat, que aquest és un altre aspecte. Un presentatge importantíssim del seu cinema està rodat a Catalunya, a Barcelona, amb escenaris naturals, amb escenaris naturals en una època en què hi havia certa tendència si es podia als platós. Anava al Càcer, a Maïssà, si anava a platós que existien, ell no, ell va anar molt a l'equalització real. I després aquest naturalisme, aquest realisme naturalista que té el seu cinema, que jo crec que és una altra de les coses que s'han de reivindicar d'en Josep López. El tenen tots els directors que he dit abans, també ho tenen, però ja dic, el mèrit suplementari d'aquesta pell que ens ha tocat avui discutir una miqueta i parlar-la és que té aquesta força i aquesta cosa inversa amb l'Andre. Com podia imaginar fer una pel·lícula com aquella, amb aquest grau de compromís? També va fer alguna comèdia, com l'Alejandro Cassona, La barca sin pescador. La barca sin pescador. I després en va fer una amb lo mínimo enlloc. La barca sin pescador ben bé comèdia. La vida serà molt catxonda. És a dir, un, dos, tres, ensaïmades i res més. I res més, sí. Sí. Que el títol també... Déu-n'hi-do. I un altre, ara no recordo el títol, de Fulano de Tal. Jo soy Fulano de Tal. Jo soy Fulano de Tal. És curiós perquè comèdies no em feia, vull dir, es poden comptar amb els dits d'una mà, no? Un o dos. I en canvi era un gran admirador de Bill Wilder. Sí, perquè un gran admirador. li agradava el cine, eh? Però, però, tot s'ha de dir, en primera posició del seu cinema, Orson Welles, Orson Welles, eh? I John Ford, eh? Estaríem d'acord. Eren els grans admirats de l'any. La narrativa... Estaríem d'acord, sí. Tremendo. I després, bueno, tenim que dir que el 2001 se li va otorgar la creu de Sant Jordi, que li va donar el president Pujol. Ah, el president Pujol, sí. i el 2010 el Gaudí d'Honor. Sí. Sí, sí. Ja tocava aquest. Vull dir que, almenys... Sí, vam arribar a temps. Són reconeixements tardats, no? Sí, sempre. Sempre ho solen ser, però, bueno, el del 2001 encara, diguéssim que estava ell, va fer dos o tres pel·lícules més encara. El que passa és que el 2006 va fer el coronel Macià, que va tindre... Ja no era... No estaven les coses ja per reivindicacions, diguéssim, catalanes i tal, i va passar sense pena ni glòria. Va passar molt... I el 2015... Probablement no està en un problema d'això que... Bueno, no ho sé, no era una pel·lícula reixida. Sí. No era una pel·lícula reixida. El 2015 va fer la seva última pel·lícula, que és un documental, que es diu El somni català, que està narrat per Montserrat Carulla. Exacte. I no... Veníem cap aquí que no he tingut l'oportunitat si es va estrenar o no, no he tingut l'oportunitat de veure-la i tinc ganes de veure-la perquè, home, ell el va dedicar als seus nets, la qual cosa em fa pensar que pot ser una mica el seu testament filming, no? Segurament. Probablement. Un home compromès... I una declaració de principis. I una declaració de principis que va des de 1904, o sigui, El somni català des de 1904 fins al 15, no? Que, per cert, una cosa seria dir això. És a dir, jo sé, per informació privada, que s'ha fet un nou, una remasterització de la pel·lícula amb una còpia que es va trobar en unes condicions relativament dolentes. Manternos els fonaments. Sí, de Manternos els fonaments. Torno el Manternos els fonaments. De fet... No és el que hem vist, eh? Però, de fet, la còpia de l'any 85, és una còpia... Ah, bueno, perdona, remasterització digital. Estàs parlant de remasterització digital. Sí, sí, remasterització digital. Amb digital. Amb l'amistat amb l'empresa que ho ha fet. Llavors em diuen que ells, perquè ja vaig preguntar, existeixen DVDs? Existeix alguna cosa? Diu, sí, jo sé que no es va fer res més que un tiratge d'uns quants DVDs. Ho dic de cara a que la gent que la vulgui veure, òbviament, no hi ha cap plataforma que siguem conscients que la tingui i que l'únic seria veure-la, doncs, a base de Cine Club o biblioteques, com diu el Pep, que és un gran aficionat del tema. O el canal de biblioteques. Sí, la xarxa de biblioteques d'aquí. A vegades solven de problemes increïbles. I deu ser, i deu ser, i a més a més, deu ser la versió que està restaurada i que estarà millor que la que hem vist nosaltres. La que hem vist és la de TV3. La de TV3, sí, sí. La que es va emetre en el seu moment. Sí, amb el logotip posat. No, tampoc està malament, eh? No. No, no. No, no, és una còpia que està malament. Bé. Molt bé. Deixem aquí perquè pensem que si podem contactar un dia amb la filla del Josep Maria, la Sandra, doncs tornaríem una mica impagable sobre el tema, perquè valdria la pena. Ja ho he intentat, aquesta vegada no ha sigut possible. Molt bé. Llavors, tu ens comentaves abans que havies vist ahir la darrera, que la va presentar Kant de Wes Anderson. Exacte, l'Asteroid City. Evidentment, en la línia del Wes Anderson des de l'Hotel Budapest com a mínim, tot i que totes les seves pel·lícules són marcianes i rarodes, no? Però jo crec que des de l'Hotel Budapest ha vist el filó d'alguna manera. I aleshores l'Asteroid City, que a veure, que és distret, si ha d'agradar, perquè, evidentment, el seu cinema és postmodern, descaradament postmodern. Sí, però el tio té coses bones com és, per exemple, rodejar-se d'un equip d'actrius i actors molt bons. Sempre. I això ajuda molt, de cara al públic. I tant. Això es marca. Facilita. Només t'haig de dir que aquí tenim gent com l'Escarlet Johansson, el Tom Hanks, el Jason Swartzman, l'Edward Norton... Tilda Swinton, suposo, i des de totes. Quina? Tilda Swinton. Ah, per descomptat. Per descomptat. I el Matt Dillon, l'Adrien Brody, el Willem Dafoe, bueno, fins i tot l'Amargot Robbie, que està ara de moda, també. L'Amargot Robbie, direm el que vulguis, però és un tros d'actriu. Es menja la càmera i tot el que hi ha davant. Sí, sí. Ah, era ser una vez Hollywood, surt un quart d'hora, però cuidado. Vaya, vaya. La recordo perfectament. Quina? El seu... Era ser una vez Hollywood. Ah, la presència de la Margot Robbie dintre la pel·lícula. Fa deixar un tape, no? Clar. Sí, sí. Sí, sí. La imatge d'ella anant al cinema pagant per veure la seva pròpia pel·lícula... Molt bona. El plano, el primer plano d'ella, mirant-se a ella mateixa... Allò no té preu. La pel·lícula amb el Dean Martin. Molt maca. Molt interessant, sí. Aquelles que feia el Dean Martin de l'agent secret aquell, que ara no me'n recordo, però bueno, era... Matt Helm. No? Potser? Sí, potser. Potser. Matt Helm. Sí, senyor. Em va fer com 3 o 4, sí, sí. I una d'elles sortia a la Sharon. És una mica la rèplica James Bond. Efectivament. Sí, sí. Americana. Efectivament. Bé, doncs, la història és absolutament postmoderna i em fa un ús molt intel·ligent i gairebé vertiginós de la metaficció. En el sentit que, en realitat, estem veient un programa... Compte, perquè la cosa... Anem per pas, eh? Comença la pel·lícula que és com si estiguessin veient l'emissió televisiva, l'any 55, l'emissió televisiva d'un assaig final de l'obra d'un important autor teatral, que és el paper que encarna l'Edward Norton. Aleshores, en un moment donat, mentre estan fent la presentació senyors, és una ocasió única, anem a veure l'assaig final de l'obra d'Edward... Bé, no de l'Edward Norton, sinó de l'autor de l'Edward Norton, i, bueno, li donava molta pompa a l'efemèride, no?, a l'emissió televisiva d'això. Automàticament saltem... Això és pantalla 1.33, eh? Quadrat. Quadrada antiga. Blanc i negre, per descomptat. Aleshores, obro una porta i saps! Entrem a la representació teatral. I aleshores, el món és en color. No solament en color, sinó que és d'un meravellós tecnicolor estil... I pantalla panoràmica. Que jo estic enamorat... Clar, aquí ja em va... Ja em va... Ja em va agafar, no? Pantalla panoràmica, això sí, clar, que la cosa no encaixa molt amb l'any... Bueno, els anys 50, evidentment, Ben Cardi, totes aquestes sí que es feien amb Cinemascope i el Bèstia, no? És un... És tecnicolor, però dels anys 50, eh? De l'autèntic, eh? Perquè dels anys 60 i 70 moltes vegades llegeixes tecnicolor. No és el mateix. El color del... El tecnicolor dels anys 50, el de vèrtigo, no? Era més... Era molt més... Bueno, contrast aquell, molt més contrastat, molt més saturat. Molt més saturat, els colors i això... Era menys descontrolat, el que vas quedar... El control a vegades és... Fa que les coses quedi més neutres. Però allà era... Jo el que estic maravellat és la... L'òptica dels anys 50 és ja d'una perfecció. Tu veus una bona còpia dels Déu Maraments o del Benchart mateix i t'has de treure el barret. Dius, mare de Déu, quines lents, quina finura, quina perfecció que hi ha als anys 50 amb el que es rodava. Suposo que amb les produccions cares, evidentment. Sí. Però és que era meravellós. Bé, el Wes Anderson està, evidentment, enamorat del cinema clàssic i, per tant, doncs ja, d'entrada, és això. Bé, l'obra de teatre, que és la part més fictícia, per dir-ho així, perquè, clar, passa a ser com la realitat de la pel·lícula, no? Tot i que no hem de perdre de vista que és una representació teatral. L'obra de teatre es va barrejant en moments en què veiem l'Adrián Brody, que és com el realitzador, no el director, sinó el realitzador del programa, no? I tal, que està allà mig dormint mentre els altres s'estan assajant. L'obra en qüestió és un joc que es diu Asteroid City perquè representa que ha caigut un asteroide, un meteorit enorme que ha deixat un cràter, aleshores, allà, s'ha fet un observatori de un com es diu Stargazer, un Stargazer que són aquestes instal·lacions que es van posar una mena planetària. Observador de les estrelles. Stargazer. Sí, sí. És la manera que tenien els americans els anys i cuatres sobretot, no? Quan creien en ovnis i en marciats jo, vigilant l'espai, no? Sí, sí, sí. Aleshores resulta que casualment bueno, un personatge que és el que encarna el Jason Schwarzman va amb els seus tres fills, un d'ells un prodigi, un nen prodigi, i quan estan passant per Asteroid City s'espatlla el cotxe, bueno, s'espatlla, mora, podríem dir, el Matt Dalon és el mecànic, que hi ha totes aquestes situacions típiques del Wes Anderson absurdes, no? Vull dir que... El Matt Dalon sempre té problemes amb les coses que se li aturen també. Hi ha diverses perilles que se li aturen el cotxe. Concretament recordo una. Bueno, la qüestió és que s'han de quedar allà a fer nit, no? Perquè en realitat estan portant, tenen l'objectiu d'anar a no sé quina altra part dels Estats Units a soterrar les cendres de la dona, del pare aquest del nen prodigi. Però es veuen obligats a soterrar-les allà perquè s'han quedat sense cotxe. Mentrestant truca el seu sogre, que és el Tom Hanks, que literalment li diu, el Tom Hanks literalment li diu mai t'he volgut. Però, o sigui, tots són... Hi ha molts aspectes dramàtics en aquesta pel·lícula perquè la Esquerra Johansson va parar, és actriu, és una actriu famosa, però va parar a Asteroid City el dia següent perquè, mira per on, el dia següent s'inaugura una convenció de nens prodigi. Quina casualitat que el que ha entrat en pan amb el cotxe el seu fill és un nen prodigi. És a dir, bueno, total, que el dia següent apareixen tot d'escoles amb nens prodigi, tots són, diguem-ne, nens adolescents pràcticament, 15, 16 anys i tal, no? I amb tot això, enmig de tot això, hi ha una autèntica visita d'un marcià. Absolutament còmica. Estil Wens Anderson, en plan isla de perro, saps, aquella pel·lícula d'animació, una cosa per l'estil, no? Tothom, aleshores, diu, aleshores tots en quarantena, perquè, clar, el marcià arriba, agafa una pedra que és un tros del meteorit aquell que va caure allà i se l'endú i torna a pujar ràpidament el seu, d'allò, i se l'endú. Tots patrificats. Tots, tots patrificats, no? Però, clar, automàticament l'exèrcit, tots en quarantena, perquè, esclar, ha vingut un marcià i vés a saber tu aquest el que porta, no? Vull dir-te. El Wens Anderson va dir que li va venir la idea de la quarantena, perquè aquesta pel·lícula està rodada d'agost a novembre. Amb el Covid. Amb el Covid. Amb el Covid. L'any 21. L'any 21. Havien de rodar-ho a Roma, però al final se'n van anar a aquesta part d'Andalusia, ara no recordo exactament on és. D'Onyana? No, no, no, no, no. Almeria? Al desert? Sí, exacte. Ara no recordo exacte. Ah, Chinchón. A Chinchón. A Chinchón. El desert de Califòrnia està situat allà. Representa que passa al desert de Chinchón, de la zona de Chinchón, doncs passa pel desert de Califòrnia nebrasca, no? Vull dir, Nevada, perdó. Califòrnia nevada està per allà. Representa. Bé, però anem saltant, com he dit, de tant en tant a la realitat, o sigui, a la emissió televisiva i a les bambolines de la emissió televisiva. De tal manera que la complexitat de la pel·lícula és d'un i do, eh? Vull dir, abans no acabes de posar-te en lloc. D'un i do. jo simplement, jo soc Wes Anderson i, per tant, la de fet... Jo també, ho confesso. Ara, de tota manera, jo admeto que la pel·lícula té un punt de manierista, ja. És a dir, ja m'has fet l'Hotel Budapest amb aquesta mateixa tècnica de còmic, té una mica, sembla com un punt de còmic, i, en conseqüència... Sí, i el French Dispatx també va per aquí. Exacte, la crònica francesa també és una pel·lícula que té molt d'això i, a més, està molt fragmentada perquè són diverses històries. Sempre passen coses molt dramàtiques però estan mostrades amb fredor, amb una fredor. Les Carles Johansson donen i do el que té a sobre i, realment, tot és amb un sentiment molt fred, molt distant. Bé, la teva valoració la recomanem per anar-la a veure o què? Jo li dono com a mínim un 8,75. Molt bé, carai. Una cosa, sí, li passo la paraula a l'amica Anastasi perquè em sembla que té una proposta per clàssic de la setmana que ve. Estem tots d'acord que em tocarien a mi? Perquè aquest és el primer dubte que hem tingut. Estem absolutament d'acord. Vinga. Jo proposo una pel·lícula que penso que té interès, penso una pel·lícula que estem parlant d'una pel·lícula no tan compromesa com aquesta última que hem parlat que té un interès comercial declarat i que el va tenir un gran èxit que és Origen del Christopher Nolan. Sí, jo penso que és una pel·lícula que té molta tela també, el món dels somnis és un món que sempre té molta tela i que, bueno, si tenim... Estava parlant de metaficció... I anem a... Anem a... Imagina't on anem ara. Més postmoderna que aquesta pel·lícula seria difícil. Amb un dels finals, diguem-me, imprecisos, més famosos de l'història del cinema i que... Sí, sí. Home, i Nolan... És un títol fort. Jo a Christopher Nolan li tinc molta mania. Ja ho sé, i no ho he fet. No, no, no. Però, no, no, però... S'ha de reconèixer que en sap molt. Però admeto que aquesta pel·lícula té aspectes molt fascinants. Jo crec que sí. Perquè el que sí que sap és que d'homes són sinfonies. Fa sinfonies visuals. I com exercici, si m'ho diria, de muntatge per un muntador és una pel·lícula que és una lliçó de muntatge. Brutal, brutal. Bé, aplaudeixo la tema. Em sembla molt interessant. Molt bé, amics. Doncs fins aquí al programa d'avui i quedeu emplaçats per la setmana que ve que parlarem d'Origens, de Christopher Nolan. i lliçó el programa d'avui. I lliçó el programa d'avui. I lliçó el programa d'avui. Fins demà!