Cinema sense condicions del 13/6/2023 — M’enterro en els fonaments (Josep M. Forn): censura franquista, Maig del 68 i debat ètic; més Asteroid City i el pròxim Origen

Resum general

Episodi centrat en el clàssic M’enterro en els fonaments (La resposta) de Josep Maria Forn (rodat 1968-69; estrenat 1976 per censura), amb un recorregut pel context històric i cinematogràfic, els talls de censura i el posterior remuntatge del 1985. S’analitzen el xoc generacional, l’ètica de la violència i el to de thriller social. Es repassen l’ofici i la trajectòria de Forn, el seu paper com a productor i impulsor de la indústria a Catalunya, i la vigència del film avui. A la segona part, crítica d’Asteroid City (Wes Anderson) i, al final, anunci del pròxim clàssic: Origen (Inception) de Christopher Nolan.

Clàssic de la setmana: M’enterro en els fonaments (La resposta)

Context històric i censura

• Basada en la novel·la de Manuel de Pedrolo (1962, publicada el 1967), el film es roda entre 1968-69 però no s’estrena fins al 1976 per censura franquista.

• Forn incorpora imatges del Maig del 68 i recull l’agitació universitària i la clandestinitat a l’Espanya dels 60, en diàleg amb el Nou Cinema Espanyol i en contrast amb l’Escola de Barcelona.

• Els últims anys del règim (1968-75) suposen un enduriment repressiu, que es reflecteix en l’obra i en el seu retard d’estrena.

• La banda sonora de Raimon (cançons sobre la pau i la por) emmarca i accentua el to combatiu del film.

Temes i lectura

• Xoc generacional: el protagonista universitari i el pare (Dr. Ferraz) simbolitzen dos mons irreconciliables; realisme naturalista en les escenes domèstiques i discussions polítiques.

• Debat ètic sobre la violència en context repressiu: el film posa en qüestió límits i justificacions.

"A vegades un s’ha d’enfonsar en els fonaments perquè d’allà surti una vida nova"

• Referències intel·lectuals: eco de Crim i càstig (Raskólnikov) i la màxima d’Espriu:

"De vegades és just i necessari que un home mori per un poble; no tot un poble per un home sol"

• Interclassisme de les protestes (estudiants i obrers) i record de la repressió (cas Puig Antich).

• Mirada atemporal: crítica dels totalitarismes i de l’“única veritat” imposada.

"Quan a casa es parla d’una cosa important, les dones no tenen paraula"

Thriller social i símbols

• El film balla entre el cinema social i el thriller: l’“assassinat” i la investigació conviuen amb el debat polític i moral.

• La porra requisada a un policia esdevé símbol de la repressió “retornada”.

Novel·la vs. pel·lícula i versions

• Pedrolo parla d’un funcionari de forma indeterminada; Forn concreta la diana al Delegat Provincial del Movimiento (més contundent en la versió catalana del 1985).

• Títols i llengües: el film circula com La contestación/La respuesta; Forn el volia i el treballa en català, però la censura ho dificulta.

Censura i muntatges

• Talls sobre guió: unes 40-44 esmenes exigides abans de rodatge.

• Talls sobre còpia: després d’acatar el guió aprovat, li retallen 15 minuts més. Molts elements “no colaven” el 1969.

"Això és muy directo"

• El 1985, Forn remunta i dubla en català la versió que s’ha preservat millor, tot i que allò concebut originalment va ser impossible de rodar.

Ofici, equip i artesania

• Forn, format amb mestres com Pérez-Dolz, desplega un ofici narratiu comparable a tendències d’Itàlia i EUA de l’època: timing, posada en escena i rodatges en escenaris naturals.

• Equip tècnic destacat: muntatge (Maricel Bautista/Lluís Puigverd), so (Jordi Santgenís, Joan Quilis). Treball sense so directe, amb post-sincronització.

Forn productor i indústria

• Llarg parèntesi com a director (1969-1979) i gran tasca com a productor: impuls a Ventura Pons, Gonzalo Herralde, Antoni Ribas i desenes de curtmetratges.

• Impulsor d’indústria: productora pròpia i Institut de Cinema de Catalunya; visió compartida amb Miquel Porter Moix per a un ecosistema català.

• Filmografia prèvia de gènere (cine negre/policíac): Ruta de los Narcóticos, Muerte al Amanecer; marca de naturalisme i rodatge a Catalunya.

• Reconeixements: Creu de Sant Jordi (2001), Gaudí d’Honor (2010). Darrers títols: El coronel Macià (2006), El somni català (2015).

On veure-la i preservació

• Remasterització digital recent a partir d’una còpia trobada; tiratge molt limitat de DVD.

• Accés recomanat via xarxa de biblioteques i cineclubs; existeix còpia TV3 emesa.

Crítica extra: Asteroid City (Wes Anderson)

Sinopsi i joc meta

• Una metaficció a capes: emissió televisiva en B/N que dona pas a una obra teatral en color tecnicolor i pantalla panoràmica, ambientada en un poble del desert on es reuneixen nens prodigi i hi ha una visita marciana que desencadena una quarantena.

• Repartiment coral: Scarlett Johansson, Tom Hanks, Jason Schwartzman, Edward Norton, Tilda Swinton, Adrien Brody, Willem Dafoe, Margot Robbie, entre d’altres.

Estil i producció

• Postmodernitat i estil manierista de còmic: composicions simètriques, paleta tecnicolor anys 50 i humor absurd.

• Rodada en època COVID-19; la quarantena de la trama beu d’aquesta realitat. Localitzada a Chinchón (Espanya) per recrear el desert nord-americà.

Valoració

• 8,75/10: brillant en forma i joc meta; pot resultar freda, però exhibeix mestria visual i narrativa.

Proper programa

• Pròxim clàssic: Origen (Inception, Christopher Nolan) — exploració del món dels somnis, muntatge polifònic i final obert emblemàtic.