Midnight Cowboy, Shelley Duvall i Kris Kristofferson; la Conxa d’Or de Sant Sebastià per Albert Serra

CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA DICES CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA SENSE CONDICIÓN CINEMA CANSE CONDICIÓN sonora de Midnight Cowboy interpretat per Harry Nilsson el tema que porta com a títol Everybody's Talking Bé, aquesta pel·lícula és una pel·lícula que l'hem escollida és de 1969 i està dirigida per John Schlesinger però d'això en parlarem més tard ara us presento l'equip d'avui amb Lluna els comandaments Bona tarda Lluna, què tal? Bona tarda Com ha anat la setmana? Molt bé Bé, en realitat han sigut dues setmanes Dues setmanes, clar, és veritat que va ser festa I en aquestes dues setmanes has vist alguna cosa destacable? Sí, us anava a dir vaig anar al cine a veure que es en flames Ah Nosaltres hem parlat bé d'ella aquí Què et va semblar? Em va agradar molt Ah sí? Sí, perquè Molt bé, coincidim, coincidim De bastant cíl·lips psicològic de parlar de les persones i de parlar dels traumes de les persones Molt bé Jo soc l'únic que no l'he vist Ah, tu no? Però no d'aquí, no De tot Catalunya O sigui, crec que soc l'únic que no l'he vist Però no hi tinc res en compte A més, el Dani de l'Orden va ser alumne meu de l'ESCAC O sigui que tindria un cert interès en què realment la pel·lícula funcionés Jo les anteriors d'ell les he vistes I són pel·lícules, bé, possiblement intercedents però a vegades no tant i a vegades pretén tenir una transcendència però en aquest cas sembla que l'encertada amb alguna cosa més Jo crec que aquí l'ha encertat molt Està molt bé Està molt bé Està molt perquè fa un producte que resulta molt rodó que coralment està molt ben interpretat i a més a més compta amb un guió que té les seves Els seus girs Els seus girs Els seus canvis Això m'han dit sense fer-me espòilers però m'han dit que sí, que hi ha girs I també t'haig de dir que tinc coneguts i amics que estan just a la línia contrària també que han dit el contrari que no els ha interessat gens quina pel·lícula Bé, jo fins que no la vegi no m'opinaré per tant em sembla estupenda que us hagi agradat perquè el cine català Jo diré una cosa, que Dani de l'Orden he vist pel·lícules d'ell que no m'han interessat res Però sempre procuro quan vaig a veure una pel·lícula fer un borrat de l'anterior Sí, està bé Perquè si no, vas condicionat Sí, sí, sí Si t'agradava molt l'anterior tens una condescendència amb aquesta A veure, una pel·lícula és un producte Des que es concebeix fins que surt al carrer i a vegades passen coses que fan que tot sigui positiu i tot lligui i tal i altres vegades passen coses que és tot al revés que no qualla A mi no em va desagradar la persona a nit d'estiu Sí A nit d'hivern no em va interessar tant però a nit d'estiu em va semblar una pel·lícula fàcil de veure amb un temàtic que també profunda en el fons una mica pija que aquest punt pija que els directors catalans també tenen no és l'únic que té aquest punt pija però possiblement en aquest cas ha transcendit més perquè la gent m'explica ha anat una mica més enllà d'aquest pur posicionament en aquesta cosa Bueno, la pijeria també abunda També hi és però bueno segurament el posicionament d'ell davant d'aquesta pijeria és el que fa que la persona tingui més interès Imagina Aquest és el tema que en les altres potser no però bueno està bé l'haig de veure que es fa estar allí Molt bé Doncs Lluna gràcies per la teva aportació De res No paris de veure De veure cine I si a més coincidim ja és fantàstic Però si discrepem també està bé perquè això és cinema sense condicions Cap ni una Aquí no ens casem amb ningú Exactament Molt bé Seguim amb parlar de Lluna Ara hem de parlar de bona tarda Anastasi Bona tarda Com han anat aquests 15 dies? Bé Molt atrafegats Jo no sé per què estic retirat perquè realment estic treballant com mai treballava a part de les coses que la vida sempre ens regala que són els conflictes que has d'anar resolent a cada pas però bueno la feina és el que m'agrada de fer Va bé Tinc feina Tinc feina i vaig treballant dintre del que la llei la llei em permet Això és bo també Per mi molt Estimula Et manté atent viu I tant Jo no m'imagino aturar Jo sempre he dit des que em vaig jubilar que treballo més ara que quan treballava Sí, sí, sí És això És que realment jo he treballat sempre molt també però bueno tu també has treballat molt Jo he treballat per necessitat però mai per gust Clar, clar, clar, clar No, és clar En el teu cas sí, és cert No, no El meu no El meu sempre he treballat per gust El que passa és que de vegades he treballat molt castigat per la indústria perquè realment el treball en cinema fa uns anys era molt dur Avui en dia i estem a Hollywood aquí comparat amb com era això fa 30 anys o 40 i era horrorós No, m'agrada la feina i per tant per mi no considero que sigui feina quan diuen el dissabte i domenger farem una sortirem i per mi tot el dia estic vivint experiències interessants per tant el dissabte i domenger ja em va bé però Tu ja saps jo veient bueno, ara no us aprovarem gaire parlant de nosaltres però Sí, però fent tot el que és la tasca típica de veure passis de premsa Sí Doncs ja saps que normalment em carrego unes 10 o 12 pel·lícules A més a més de les que veig a través de filming i directament amb cine No, no, el teu realment com de molta gent Vull dir que si fas això Sí T'ocupa I si fas això vol dir que disfrutes I tant I tant Jo no ho sabria fer això Jo no ho podria fer No en sé tant o sigui, no en sé tant no necessito tant veure tant cinema sobretot sortir per veure No, bueno, jo ho faig per disciplina I tu fas per disciplina però ja has agafat aquesta Ja et resulta fins i tot bo Ja et sembla que és una cosa que sí que et va bé que segurament et va bé Confesso que a vegades arribo perquè jo arribo sempre fins al final de la pel·lícula tant si m'agrada com si no I hi ha moltes vegades que arribo al final i penso que bé que era estat jo fent una altra activitat Estàs dues obertes en una altra situació Però s'ha d'estar allà perquè de tant en tant també hi ha sorpreses I tant i segur que n'hi ha de molt bones evidentment I ara una recomanació per a tots els que ens escolteu no es fieu mai allò que deia en castellà a pies contilles de les opinions que sentiu el millor el millor en cinema és comprovar-ho verificar sí personalment perquè tots tenim el nostre codi propi i llavors hi ha pel·lícules que entren perquè codi i altres que no i això no vol dir que siguem ni més llestos ni més aves ni res és senzillament que hi ha coses amb les que ens sentim identificats i podem tirar i altres que no i amb el cine s'ha d'experimentar molt bé bueno molt bé passem a una pel·lícula que com hem comentat es tracta d'avui la pel·lícula de la setmana és Mirna i Cawoi aquesta pel·lícula és de 1969 1969 tota la dècada dels 60 però sobretot cap al final el 68 francès el 69 l'home arriba a la lluna la guerra de Vietnam està provocant que que hi hagi protestes arreu un moviment hippie als Estats Units que també hi ha uns aspectes com tota la factoria de Warhol per exemple en aquesta pel·lícula hi ha una petita incursió amb el que era el món aquest les performance de Warhol aquí hi ha tota la festa una festa pujadeta de to que és warholiana de total bé doncs aquí el director anglès John Schlesinger va fer la seva primera pel·lícula americana una pel·lícula que després comentem una mica de què va però alguns dados que no són descartables són interessants és l'única pel·lícula que hi ha fins ara que a mi em consti que tenim una qualificació X que vol dir que és porno o de violència sexual és capaç de guanyar un Oscar de l'acadèmia i de moltes categories a més a més no solament d'una sola categoria sinó de la pel·lícula es va presentar va estar nominada a set i va guanyar tres després comentarem quins molt bé jo us volia comentar una mica la sinopsi sense explicar la pel·lícula però sí per saber per centrar-nos com va mirar que avui és un retrat de la soledat dels marginats de la gran ciutat amb un messatge de fons optimista a partir del poder de les relacions humanes i concretament de l'amistat entre dues persones els dos protagonistes Joe Book per una banda interpretat per John Boyd i Ratso Enrico Rizzo és un ratso el nom d'ell sí Rizzo Rizzo sí interpretat per Dustin Holman la pel·lícula s'entra en la història d'un jove texà el que interpreta Joe Buck que interpreta John Boyd que decideix abandonar Texas i anar a Nova York decidir fer fortuna com a gigolo la seva ingenuïtat farà que els seus somnis xoquin amb la dura realitat en un descens en l'escala social que va des de la pobresa a la misèria passant per l'engany l'estafa coneix conèix ell amb un timador que és el Ratso el Dustin Holman i alhora bueno és un és un vagabond és un vagabond és un vagabond que a més a més és estimador d'alguna manera sí fa petits ofurs de curta volada exacte a més a més és coix és tuberculós és un bastant un desperdici un nom molt perjudicat efectivament una mica un desperdici del ciutat aparentment la pel·lícula és un retrat i misericordi de la mègre que ha de finals dels 60 que arriba a la lluna com hem dit abans però que té unes carencies socials notables que amaga sota l'aparença d'un cinema que s'alimenta de l'American way of life i el va reproduint i escampant per tota raó perquè es vegin que bé que es viu a Amèrica i com està ple d'oportunitats per tothom etc quan Ratso el personatge que interpreta l'Aston Holman entra en la recta final de la seva supervivència Joe el seu amic interpretat per John Boyd deixarà el seu somni i les seves ambicions personals i es posa al costat del seu amic per acompanyar-lo a la seva solejada plena de mar i de llum florida florida que és el seu el seu mita el viatge una mica que diguéssim el portarà al seu paradís espiritual perquè ja no en realitat no serà un paradís real però sí que és una mica que treure'l de la caòtica Nova York que ens està presentant i amb la que hem viscut tots dos i deixat ara que ja començava a saber què el personatge de John Boyd com anava la cosa a Nova York o en dona tot agafa el seu amic li paga el viatge i retornen cap a Florida i per el viatge amb uns diners també que aconsegueix molt difícilment d'una forma complicada i poc explicada fins i tot en la pel·lícula Sí Aquest seria una mica la sinopsi de la pel·lícula està plena i ara tinc ganes de passar el testimoni a l'Anastasi perquè jo crec que si hi ha una pel·lícula amb la que val la pena parlar del muntatge que va estar nominada No sé qui va guanyar perquè realment el muntatge que s'ha fet és excel·lent no sé qui va guanyar que ganen és excel·lent és típica per donar-li també el premi perquè d'alguna manera el muntatge es fa molt evident ja saps que sempre diem que el cinema el muntatge és una categoria que quan no es veu que és bo evidentment un muntatge que no es veu també és bo normalment no és premiat deixa fluir la pel·lícula però aquí aquí la pel·lícula flueix i flueix i es veu el muntatge però tu et dones compte que l'acció del muntatge és important des d'aquest clip inicial que comencem amb aquest això que hem sentit aquest tema va sobre les imatges d'ells sortint de la casa seva i anant fins a l'estació d'autobusos i realment és una mena de videoclip que o sigui narrativament comença a anticipar-se aquí a una dinàmica de novetats molt interessants el patiú està plena com deies tu ara en parlarem una mica plena de novetats de llenguatge de llenguatge si no novetats evolucions de coses que s'estaven fent però que aquí estan totes juntes a més a més sí després per mi té un valor molt important perquè com he dit abans amb aquella Amèrica que volia vendre una imatge exterior acomodada i de país d'oportunitats aquí surt la droga la solitud l'explotació sexual la prostitució tant masculina com femenina les orgies privades la homosexualitat els petits furts per anar vivint però i també molt important l'amistat com un valor que pot fer el miracle del perdó i de la compassió tot això és molt és molt i aquesta pel·lícula hi és tot però hi és tot a més a més amb generositat amb una mirada en el fons amorosa en el fons hi ha una mirada amorosa per part de Schlesinger no és no és una mirada de dir ara ho passareu malament perquè us vaig explicar una cosa molt dura i no suportareu no és dur hi ha moments que es veuen coses que són dures a nivell sexual fins i tot o a altres nivells la pel·lícula és dura en general no és una pel·lícula és una pel·lícula melancòlica és una pel·lícula trista en moments molt trista terrible en algun moment el tema de l'obsessió religiosa d'aquell personatge que surt és un moment que em recorda pel·lícules de John Huston per Sangre és Sàvia Sangre és Sàvia hi ha moments de pel·lícules que et donen referents de pel·lícules amb molta potència però en canvi sempre hi ha aquest missatge no distanciat sinó de mirada una mica amorosa dels personatges perquè els personatges i els Schlesinger se'ls estima jo penso sí és el que deia aquí d'una certa compassió perquè realment són uns perdedors des del minut 1 i a l'espectador si no hi hagués aquesta condescendència del director podria fins i tot agafar un rebuig per dir bueno però això a mi què m'expliqui aquest tio i en canvi no la humanitat que traspuga la mirada del director bueno jo suposo també aquí aquest sí que em sembla que va guanyar l'Òscar és el guió és l'adaptació el guió a veure és de Waldo Salt i està basat en l'adaptació de la novel·la de James Leo Harlin jo crec que és home té un pes important el guió és un pes important no conec la novel·la sincerament jo tampoc però jo crec que l'adaptació que se'n fa no pot estar més corulla d'intensitat i de coses perquè no hi ha moments baixos en aquesta pel·lícula ni un absolut no t'avorreixes pas en aquesta pel·lícula en cap sentit ni baixos en el sentit que t'enterri massa a un lloc que et soy insuportable ni baixos en el sentit que a nivell rítmic s'ensori la pel·lícula no la pel·lícula està sempre a dalt sempre a dalt per terrible que sigui el que està passant sempre està a dalt des d'aquest moment que has comentat tu de l'inici sí en què hi ha una preparació del que vindrà sí una preparació àgil que després s'ha vist a vegades en pel·lícules com David Lynch sí jo crec que David Lynch segurament a aquesta pel·lícula li agradava és possible si es pogués parlar amb ell és possible és possible no m'estanyaria sí recordem que abans d'aquesta sortida de clip diguem d'aquell surte a casa que hi va a les deixes autobusos hi ha una tot on ens situa el personatge en un entorn d'infantesa a través d'uns d'uns flashbacks i tal que després es repetiran en aquests flashbacks ens el situa en un entorn familiar precisament no molt fàcil és a dir que la vida li va posar difícil de ben petita per tant justifica diguem emocionalment i justifica a nivell psicològic que el personatge tingui aquesta mena de necessitat de narcisisme i de mostrar-se de creure's molt guapo i de mostrar-se que ho és i vendre's perquè es situa el personatge de forma que la gent en cap moment pensi que és un cretí exacte i és que això en cap moment no ho penses no aquí també jo trobo que hi ha el valor de dues grans interpretacions tant la del Dustin Hoffman com sobretot la d'un novell John Boyd que naturalment a partir d'aquí se li va obrir Hollywood i no va parar ja sí perquè Hoffman ja havia fet acabava de fer el graduat el graduat era una pel·lícula l'anterior sí l'anterior del 68 per tant ell ja era un home que amb el graduador es va situar molt el Boyd és la primera important la primera important que fa i és molt difícil el paper del Boyd encara més que el del Hoffman perquè el Dustin Hoffman s'ha de posar amb el paper d'un d'un vagabund sí que només té que patir per enganyar una miqueta i despistar la gent i prendre'ls-hi alguna cosa per poder menjar aquell dia i i després a dormir l'endemà ja veurem què farem i veurem què farem i llavors tota la pel·lícula està amb això però és que l'altre té que caminar molt sobre l'alambre sí per no caure en en lo grotesc sí ni tampoc en el sentimentalisme en cap moment hi ha això no no hi ha moments que dintre la convi no realment no hi és per mi és que està molt ben molt ben dirigit tens raó potser dintre la casa en el moment que comencen a conviure en aquest pis que fot una angúnia tremenda perquè és un apartament típic de viure aquí petit brut amb cucaratxes que dèiem abans per tot arreu i amb brutícia i allí li ofereix això que és el que té en un moment determinat li ofereix amb ell sí que és cert que en aquell punt hi ha un parell o tres decenes d'ells dos que sí que estan vorejant una mica en los miserables és a dir que estem en un territori una mica de la no caricatura però sí de bueno clar és que quan estàs en aquestes condicions un plat de de qualsevol cosa calenta és un menjar és un sopar una mica talla els cabells perquè has de fer has de presentar-te a la societat una mica arreglat és un gran gest és a dir que tot has d'haver com molt important el que passa allà dintre entens de fet l'amistat de veritat una vegada superats els primers enganys i tal ja veureu quan veieu la pel·lícula que l'amistat de veritat d'ells dos comença a néixer en aquesta convivència a vegades la convivència genera el contrari genera problemes i genera friccions en aquest cas també n'hi ha de menors però sobretot hi ha un procés de creixement de l'amistat pel fet precisament d'estar convisquent en aquell miserable apartament amb aquell gamastro que tenen cadascú jo penso que això la pel·lícula reflecteix molt bé aquest ambient fins que sorgeix això que deies tu fins que sorgeix aquest paradís perdut que té al cap el el l'actor no el personatge el Rizzo té al cap i sembla ser que el té de corrent que és anar corrent per la platja amb una llum exacte i veiem la imatge a més a més del que ell visualitza i Florida com a expectativa o sigui ell sap que està molt fotut sap que morirà segurament aviat i el seu destí aquest paradís que ell busca és poder anar a Florida és clar aquest amic ho detecta llavors clar l'objectiu dels dos és d'haver en aquell moment un objectiu comú anar a Florida en el moment que pugui en el pitjor dels moments quan pitjor està el Rizzo diguem de salut quan tot està en contra quan no tenen un duro cap dels dos per poder anar a Florida de cop per un esforç que fa el personatge del John Boyd aconsegueix els diners per pagar aquest viatge clar jo crec que el creixement del fet amistós diguem d'ells dos es produeix a partir d'aquest punt en què comencen a conviure ja hi ha hagut abans fets que han començat a marcar una mica el tema i després es reforça en la festa aquesta que tu deies esuarjoliana allà es reforça és clar és un home el Rizzo que no no socialitza és un tio que l'única manera que sap socialitzar és a base d'enganyar el que té davant enganyar els del bar enganyar els companys que estan allà enganyar a tothom el propi amb ell ha començat amb enganys i en canvi de cop quan es va estar en aquesta festa està amb debilitat perquè no sap socialitzar i és llavors el vaquer el seu amic que l'introdueix i que el protegeix perquè pugui entrar a la festa d'una manera una mica decent el pentina abans d'entrar és a dir hi ha una cura un a l'altre i l'altre a l'un i en aquest cas el que ha d'actuar de cuidar-lo és més el personatge del jo com es diu el jou el jou és més en el jou que en el ritzo aquí és ell que l'està cuidant fa un moment l'hem vist que l'altre li tallava el cabell que li feia el sopar i aquí no aquí els termes s'han invertit i la festa és clar la festa aquesta és una festa molt important perquè visualment és molt connecta molt amb el que era aquest món l'arholià dels 60's 70's i aquí en cinema també fa una cosa interessant una mica allò de l'amor lliure de l'amor lliure l'estètica aquesta del moment aquests colors llampants aquesta estètica pop però també en aquest cas l'Slessinger no és que s'hi apunti però també fa una cosa de tipus estilístic molt curiosa fa una cosa que en cinema li diem picture in picture i que a la tele també els de la tele quan vols posar una pantalla dintre d'una altra també es diu picture in picture és a dir quan tu vols veure el canal 3 per la tele grossa i el petit amb una pantalla petita això és picture in picture aquest efecte que l'havia jugat l'amic que es va convertir en un estil molts anys després el del el cocinero la doncella els amics el green away el green away que ho havia jugat a tope aquest efecte en aquí l'Slessinger ho comença a jugar hi ha un moment que hi ha com algú que està fent com unes entrevistes a gent famosa que estan a la festa i tan aviat veus el pla complet de la pantalla amb l'entrevista amb el moment que tal com ho veus en petitet amb la resposta del personatge aquesta cosa en aquell moment no era tan freqüent estem parlant de l'any 69 és un recurs diguem estilístic molt molt especial si tenim en compte el mal paper que deixava els Estats Units com a país o fins i tot Nova York com a ciutat per dificultats pels que no tenen diners si malgrat això l'acadèmia li dona tres Òscars és perquè realment estava corulla la pel·lícula i ho està de mèrits segur segur segur i després hi ha una cosa també que val la pena ressaltar perquè a veure jo no sé però diria que qui qui no coneix si no de primeres de segones o de terceres gent que va encara amb trossos de cigarro a la butxaca de la porilla famosa de cigarretes sí sí sí aquí està i aquí estem sí qui és la gent que no ha conegut gent o coneix gent que ha estat afectada per la droga etc aquí surt i aquí estem molt abans que hi hagués el gran atac que va ser en aquest cas la sida la sida no apareix fins als 80 80 inicis de 80 aquí encara no t'ha atacat aquesta però sí que hi ha la droga com dius tu i hi ha una societat que està malalta si és que no veieu que és de les ciutats que té un índex més important junta amb Washington no ens ho perdem Washington és una ciutat molt amb aquest nivell veiem el bo de Washington el tema governamental els edificis i Washington és una ciutat amb un rerefons diguem de delinqüència i de tot tremendo això és el que amaga normalment la societat darrere de la pantalla dels grans edificis i de les grans coses darrere l'ombron diguem jo crec que Schlesinger amb aquesta pel·lícula va va alcançar el cim de de la seva producció sí possiblement ell biogràficament sí es deia John Richard Schlesinger va néixer a Hampstead a Londres al Regne Unit el 16 de febrer 1926 i va morir el 25 de juliol del 2003 a Palm Springs Califòrnia Estats Units al 77 anys sembla que va ser d'un problema cardíac a veure ell havia fet algunes coses prèvies com és normal amb tothom o sigui si treballar amb algo de teatre treballar també amb guions i amb algun curtmetratge però el 1962 s'estrena amb A King of Loving és una pel·lícula que ja va tindre una certa entrada sobretot amb cineclubs i amb algun festival menor després hi ha un altre 1963 que és de Free Cinema britànic claríssimament que és Billy Leier Billy LeMostero que li van dir aquí el mentider el mentider correcte el 1965 va fer una pel·lícula que ja va estar nominada a l'Òscar es titula Darling una pel·lícula que va tindre també un recorregut comercial important i després després d'un parell de pel·lícules més ja arriba el 1969 Midnight Cowboy que és la primera que fa als Estats Units i llavors el 1971 en va fer un altre que nosaltres en vam parlar aquí no sé si l'any passat o ara fa dos anys que es diu Blood Sunday Blood Sunday que és una pel·lícula que també va estar nominada als Òscars una pel·lícula important després va fer el 1974 com a placa de l'angosta i tant també la vam fer i el 1976 Marathon Man que va repetir amb el Dustin Hoffman sí correcte el 1075 79 Yankees amb el com es diu el guaperes aquell el no recordo Richard Richard ah Richard sí senyor sí senyor és veritat després el 85 el juego de l'alcón i llavors hi ha una sèrie de pel·lícules que tothom o la major part de la crítica coincideix amb dir que no no va remontar ja els èxits o els valors del que havia fet fins llavors ja i l'última va ser l'any 2000 ell va morir el 2003 va ser l'any 2000 i es diu The Next Best Thing i com a curiositat era una comèdia fluixa però té com a curiositat que està interpretada per Madonna i per Rupert Everett una parella interessant al moment era una parella que tenia tirada molt sí sí clar això la va fer estrenar per tot arreu i tal i una mica diguéssim que va ser el camp del signe d'ell és un home que té un control del llenguatge cinematogràfic pot estar apoiat en aquest cas per un excel·lent muntador en aquesta pel·lícula segur que va mereixer l'Òscar si no se li va donar però de fet segurament l'altre que el va guanyar també el mereixia però realment té un control del llenguatge molt important pensa que en aquesta pel·li també en el Midnight Cowboy Cowboy de mitjanit sí s'hi barreja moments de flashbacks en blanc i negre combinat amb color sense transició sí sense pràcticament cap avís de cop pam pam pam i pam i et situa que després això ho faria gent com Sam Beckin per exemple i després hi ha moments de muntatge realment pur muntatge de tall allò de tall molt freqüent amb ritme i tal són una virgueria com està muntat això és a dir que realment la pel·lícula té a nivell de llenguatge l'ús de diferents coses a nivell de direcció jo crec que ell va fer una cosa que és que per un cantó ell sabia que comptava amb un actor amb certa experiència ja que era Dustin Hoffman però que tampoc en tenia tanta vull dir el tanto un home que tampoc feia havia fet 20 pel·lícules ja havia fet unes quantes jo veu que no però jo penso que els deixa anar bastant sueltos es diu que hi ha una escena que és l'escena que el Dustin Hoffman creu el carrer amb aquella dificultat que té per la coxera i que passa un taxi i comença a fotre-li cops perquè el taxi està a punt d'atropellar-lo segons ell interpreta que està sempre sobrevoltat aquesta tac diguem del Dustin Hoffman enfurismat cap al vehicle sembla ser que és una improvisada total total del Dustin Hoffman ho crec i ho puc creure perquè quan ho vaig veure no vaig notar que això fos improvisat però sí vaig notar que permetia el director estava permetent que allò passés era molt coherent amb el personatge exacte i d'alguna manera per això va quedant a la pel·lícula sinó coses que es fan i que no queden ni en moltes curiositats també hi ha la del tema del tema central no el tema central sinó el tema inicial la cançó la cançó l'altre és el tema de la pel·lícula en alli s'estava treballant la pel·lícula estava muntat i s'estava treballant amb un tema que apuyés precisament aquest inici una vegada ell obria la porta i fa el recorregut fins a l'autobús estava treballant un músic amb aquest tema i ells havien estat treballant durant tot el muntatge amb el tema que hem escoltat avui que era un tema que ja preexistia i ara anterior la coordinació de la banda musical sonora és de John Barry sí exacte John Barry és el músic de pes quasi res exactament però es veu que ells ja havien treballat tot el muntatge col·locant aquesta cançó al principi en aquest moment diguem que li dèiem de clip entre cometes bé no era la prevista eren ells que hi van treballar durant el muntatge que és un fet que es treballa alguna vegada ho he comentat en els muntatges de pel·lícules quan muntem una pel·lícula no tenim encara la música definitiva moltes vegades i anem provant escolta i si poséssim aquella en aquest plan o sigui aquella ah sí hi havia una pel·li fins i tot d'altres pel·lícules i es prova i t'encarinyes tant a vegades que et resulta després impossible desfer-te d'aquell tema i és el que els va passar sembla ser en aquest cas que van van encarinyar-se tant del tema que quan els van portar el tema que teòricament havia d'anar allà no els va agradar no els va agradar i van mantenir el muntador i el director van mantenir t'havia arribat això tu també exactament això després el tema de la manera com el Dustin Hoffman aconsegueix a part de ser gran actor i per això aconsegueix perquè ja no és el fet que vagi coix sinó que va coix té aquella mirada absolutament intensa i per un cantó bo però per altra banda és una mirada dolenta té una mirada molt profunda i molt forta i per tant no té solament el mèrit d'anar coix perquè anar coix finalment però es veu que ell per apujar-ho es va posar a la sabata de la que havia de fer l'ima li va posar es va posar pedres es va posar pedres hi ha alguns que per parlar es posaven pedres a la boca ell es posa pedres a la sabata perquè li fes realment mal i li recordés que era cos és una coixera entre cometes molt bona molt bona perquè si recordes hi ha un moment en què Jones es va posar pedres i fa un primer pla i fa un primer pla en moviment o sigui travelling amb retrocents i només és dels quatre peus és extraordinari perquè allà la coixera escolta ni imposada ni res allà allà és que tenia que patir el tio fent allò sí segur i més ha de baixar voreres ha de pujar voreres ha d'entrar vehicles ha de sortir de vehicles i no perdre mai aquesta cosa per tant més que el fet que necessita que les pedres la fessin anar coix era que les pedres li recordaven que era coix que era coix és un mecanisme d'actor i després també el tema de la un altre tema d'aquest tipus ja em vindrà alguna cosa més que hi havia però realment jo penso que a nivell d'això de direcció d'actors també era un bon director d'actors perquè el fet que tingui dos grans actors davant podien haver-se equivocat molt els dos grans actors i no s'equivoquen en cap moment no perden el personatge o sigui els Oscars van ser per Jerome Hellman millor pel·lícula John Schlesinger millor direcció Waldo Sals millor guió adaptat però després les altres quatre nominacions són Dustin Hoffman com millor actor John Boyd com millor actor Sarah Mannels com millor actiu de repartiment també està molt bé i Hugh Robertson com millor muntatge com millor muntatge de Hugh Robertson Hugh Robertson va fer un muntatge extraordinari però la Sylvia Miles sí com té com té que té un paper de prostituta al començament de la pel·lícula si la veieu és aquella prostituta que porta una bueno és rosa sí però jo crec que allò deu ser una perruca perruca important sí jo penso escolta aquella dona hi posa una intensitat terrible et quedes amb el personatge i tant et quedes amb aquest personatge és inolvidable sí sí bueno Sarah Mannels era també una gran una base i després una gran actriu sí en èxit d'interpretació és indubtable que la pel·lícula està molt ben conduïda encara que tingui bons actors que vas dir és que té molt bons actors sí sí té molt bons actors però hi ha d'haver un director home que no perdi mai que els recordi sempre quin és el personatge que estan que estan interpretant i això aquí és aquest rigor bueno molt bé doncs què et sembla ho deixem aquí Filmin eh l'hem vista us recomanem molt la podeu veure a Filmin que està molt bé està més llocs i vist però Filmin és on l'hem vista la versió nova remasteritzada remasteritzada val la pena del 2019 jo penso que està per cert i descobert que hi ha un documental que parla sobre la pel·lícula sí ja ho vaig veure no ho vaig veure el documental no jo tampoc però vaig veure que hi ha un documental jo també no en sé res per tant sé que hi és però no m'estranya no m'estranya perquè tot el que hem parlat aquí tècnicament dona per fer un documental sí i tant perquè la pel·lícula segur que ha tingut una gran influència amb molts dels bons directors que hi ha hagut a partir del 69 segur segur sí molt bé bé doncs si us recordeu la setmana passada estem parlant d'habituaris que es havien donat pèrdues pèrdues de grans actors i directors d'aquests mesos d'agost i ens vam quedar sense poder donar referència per exemple de la Celi Duval la filmografia bàsica d'ella que seria en primer lloc dir que va néixer a Fort Worth a Texas el 7 de juliol de 1949 i va morir també a Blanco Texas a l'11 de juliol de 2024 ella es va estrenar el 1970 amb Brewster McCloud que ja és una pel·lícula que va tindre el seu pronunciament jo la tinc present aquesta pel·lícula va funcionar com a cinema independent americà després ella va fer moltes pel·lícules amb Robert Talman hi havia una amistat i el 1971 l'any següent la segona pel·lícula ja la va fer Mr. Cape amb Miss Miller amb Robert Talman amb Robert Talman després el 1975 també amb Robert Talman va fer Nashville i tant que és una pel·lícula que bueno aquí jo crec que la vam veure tots els que aquests anys anàvem al cine perquè era una pel·lícula extraordinària el 1976 i també amb Robert Talman Buffalo Bill and the Indians Buffalo Bill i els Índios el 1977 va participar Annie Hall de Woody Allen sí o sigui fixeu-vos-hi que és una dona que no ha tingut una carrera d'aquelles bestials de fer 100 pel·lícules això però s'havia d'escollir bastant ha fet pel·lícules bones diguem no ha fet pel·lícules menors el 1977 també Three Woman el 1980 Popeye també amb Robert Talman és que en aquest cas era quasi estava pensat per ell el personatge estava escrit que allò ho havia de fer ella i el 1980 és una pel·lícula que li va donar tanta molèstia segurament com fama com fama i és The Shining de Stanley Kubrick de Kubrick segons bé hem llegit i és públic i notori Kubrick la va crucificar bastant sí entre Kubrick i Nicholson entre els dos i Nicholson sobretot Kubrick més però més Kubrick era capaç de guanyar més Kubrick perquè l'arribava a posar nerviosisme nerviosa fins al punt de posar-la malalta per aconseguir el pànic sí i realment ella treu aquí una interpretació és memorable les cares d'ella a la pel·lícula els crits jo et recordes que és una pel·lícula que vaig veure als Estats Units pràcticament els dies posterior a l'estrena i em va deixar profundament marcat o sigui jo no després l'he revisat òbviament recordem que aquí va haver un infame un infame doblatge dirigit pel Saura que va dirigir en la Forqué la Verònica Forqué doblant en la i realment la va perjudicar terrible terrible veieu-la un dia parlarem de Sí, del doblatge de Shining i de Shining de Kubrick i llavors ja us ho demanarem de ginolls que la veieu en versió original perquè també lo de Nicholson no te perdo tampoc els xirs de veu que fa i les conyetes el doblatge encara respectava una mica i el doblador Nicholson que no recordo en què va ser realment va fer bé diguem dintre de que és el doblatge i ja està però esclar és que ella era terrible la Verònica Forqué que no en devia tenir cap culpa però dirigida pel pel Saura que en aquest cas es va equivocar molt però esclar era el de lloc ho va equivocar el Saura l'estat de Kubrick li va dir al Saura com a millor director en aquell moment espanyol per Kubrick va dir escolta diguem quina actriu exacte i va dir Verònica esclar perquè té la veu aguda té una veu similar però esclar els esgarips que feia la Verònica en la pel·lícula eren terribles i en canvi si sents l'original eren uns crits tenen sentit potents però no eren aquelles ridiculeses que era ridícula era ridícula bé després jo tinc apuntat aquí 1981 The Bandits que també és una pel·lícula que va estar bé i ja després fins al 1987 que va participar a Roxanne a Roxanne sí i després diria que va fer coses com a productora i ja es va apartar molt del cinema i també va fer alguna col·laboració però sempre ja amb d'aquelles de 5 minuts i així una cosa una mica residual i puntual bueno doncs queda aquí el nostre petit homenatge a la figura d'una dona com Shirley Duval que és d'aquestes actrius que a la millor no estarien el panteó d'aquell de les 10-20 millors no però compte que ja heu vist aquí la quantitat de pel·lícules que hem dit i que la major part segurament n'haurà vist i de grans directors perquè clar se la van jugar grans directors i per tant vol dir que no és perquè sí que hi havia igualitat molt bé molt bé la cosa n'ha com ha anat i resulta que el dia 28 s'ha mort també un actor que no no hem tingut temps de comentar-ho amb tu no sé què opines d'ell perquè he vist que hi ha divisió d'opinions entre la gent però a mi sempre em va caure molt bé a mi també que és Chris Christopherson a mi també si els actors poden caure malament indistintament de les pel·lícules és cert que és així a mi aquest em cau bé jo penso que hi ha gent que dius per la cara no sé sí a la millor et dona un mal rotllo en aquest cas no en aquest cas és un físic potent és un tio alt és un tio quadrat sí qui imposa molt però en canvi però desprèn una bonomia desprèn una bonomia exactament exactament tant cantant com fent actor perquè la gent té aquesta és compositor músic cantant i actor i actor tingueu en compte que música country té jo crec que està aquí sí que està el panteó dels grans sí estaria entre els 5 o 6 primers segurament estaria de tots els temps i com a compositor bueno va tindre fins i tot un grup que es deia The Highwaymen amb el Johnny Cash amb el Johnny Cash i com a cançons hi ha Me amb Bobby McGee amb Bobby McGee que aquesta és una cançó d'aquelles de les més conegudes possiblement i tant i en cinema tu li recordes que ara no he fet memòria jo no he mirat filmografia en aquest cas Escolta ens podries buscar B amb Bobby McGee Me amb Bobby McGee Me amb Bobby McGee McGee G-E-E de no Me amb Bobby M-E-S B-O-B-B-I Mac M-E-C M-E-C petita G-E-E Ah, exacte De Chris Christopherson Chris Christopherson exacte sí tenia bé sentir-la perquè ell he sentit en aquest per la tele la teva i vas fer un fragment de Chris Christopherson sí tal qual eh Chris Christopherson el tema passava un fragment d'una pel·lícula i cantava un altre tema també molt conegut que ara no recordaré exactament quin era però un tema molt molt interessant també molt leco però no era d'ell era un tema que ell cantava però aquest sí que és d'ell aquest sí que és d'ell està bé? no sé si ah no no allí era de pel·lícula era una dona ell va fer una pel·lícula que a mi m'ha agradat sempre molt sí que és d'Alan Rudolph que és Troubling Mind ah Troubling Mind sí senyor però aquí la cantant és aquella que va ser companya del Mike Jagger ah no la Bianca la cançó posar la cançó no no no posar la sí posar-la posar-la un momentet per escoltar-la sí perquè estem parlant del Chris Christopherson sí i crec que aquesta és emblemàtica Troubling Mind em deies Troubling Mind per preguntar-ho tot Trobo Marian Feifel Marian Feifel sí senyor que va ser que va ser companya que va ser companya dels primers anys del Mike Jagger sí una interessant també la tenim pues aquí va de la memoria de Chris Christopherson és que va ser roysxen Faded as my jeans Bobby thumbed a diesel down Just before it rained Took us all away to New Orleans I took my harpoon out of my dirty red bandana And was blowin' sad while Bobby sang the blues With them windshield wipers, slappin' time And Bobby clappin' hands We finally sang or fell the song that driver knew Freedom's just another word for nothin' left to lose Nothin' ain't worth nothin' but it's free Feelin' good was easy, Lord, when Bobby sang the blues Feelin' good was good enough for me Good enough for me and Bobby McGee Una balada extraordinària Una balada extraordinària Té una veu neta No arriba a ser l'anglès aquell del Frank Sinatra Que diuen que és l'anglès que més s'entén de tots els anglesos Però està molt lluny d'aquell anglès tan embarbusat De Bob Dylan que no t'entenes de res És l'anglès molt net Tot, les notes, tot és impegable realment Jo com a actor el recordo amb dos o tres personatges Però ara no et sabia dir els títols Mira, tinc aquí una selecció del que jo he vist d'ell 1971, The Last Movie, Movie de Dennis Hooper De Dennis Hooper, i tant sí que he vist 1973, Pat Garrett amb Willie The Kid de Sam Peckinpah 74, Traet-me la cabeza d'Alfredo García de Sam Peckinpah També l'hem vist 1976, A Star Is Born de Frank Pearson Que aquesta, bueno, va ser la pujada, la fama total El 1978, la tercera que va fer amb Sam Peckinpah Convoy El 1980, de Michael Cimino The Heaven's Gate Ah, The Heaven's Gate, i tant, i tant, que hi sortia El 1985, la que t'he comentat abans Que per mi és una pel·lícula entranyable També de Perdedors Que és Troubling Mind d'Alan Rodolf Després va fer una que també va tindre la seva distribució Que és The Last Days of Frank and Jesse James Sí De Miquel Litin, el xilè El xilè Sí 1998, 1998, Blade De Stephen Norrington El 2001, el planeta de Tim Burton La primera, sí La primera, sí La versió de Tim Burton No la primera No No, i el 2005 Hi ha una pel·lícula de Mike Siegel Que és un documental Que és un documental Que es diu Passió en Poetry The Ballad of Sam Peckinpah I aquí intervé com un dels sis que parlen sobre Sam Peckinpah Sam Peckinpah Jo que he comentat alguna vegada Tinc la sort de tindre amistat amb la filla de Peckinpah Ella va posar ahir o abans d'ahir un missatge i vam estar comentant i jo li vaig dir també que per mi era un dels actors que a mi n'ha agradat sempre molt I que el seguia sempre que hi havia una pel·lícula d'ell no me la perdia Independentment de qui fos Però el fet que n'hagués fet tres amb el seu pare Em feia pensar que igual hi havia una amistat especial I em va contestar ella dient Pep tienes mucha razón Realmente entre ellos dos me consta que hi havia una amistat que va mucho más allá de la relación actor-director Sí, sí, sí O sigui hi havia una amistat personal molt gran Un actor interessant, un músic interessant i un cantant interessant I penso les tres coses Molt bé, bé, després hi ha una cosa que inevitablement tenim que parlar més d'acabar el programa I és que a casa nostra, el País Basc s'ha produït com cada any Aquest any la 72a edició al Festival de Sant Sebastià I el premi, el que en català es diu que no m'agrada, no m'acabo d'acostumar amb això de la conquilla d'or La conquilla Sí, jo, escolta, prefereixo, entre cometes, dir la conxa d'or Bueno, a l'Argentina això tampoc aniria bé, per tant la conquilla els argentins no dirien res Però la conxa no els hi semblaria La conxa? O sigui, jo em quedaria amb la conquilla de cara argentina Molt bé Bé, doncs ha estat per Albert Serra Sí I la seva polèmica ja abans que surti al carrer Estrenada amb cines comercials, amb sales comercials La pel·lícula Tardes de Soledat Una pel·lícula sobre el món teorí Que està dividint, com es diu en termes teoríns, el respetable Sí I en aquest cas, si diem com a respetable la crítica Perquè realment li estan fotent hòsties per tot arreu Nosaltres no hem tingut oportunitat encara de veure-lo No, no, jo tinc, en aquest cas tinc un sincer interès per veure-lo Esperem, esperem l'estrena Sí, sí, sí Jo he llegit de tot He llegit coses a favor I coses terriblement en contra Sí Que, bueno, això és una mica Ara aquests dies, per exemple, vam comentar la setmana passada Que s'anava preseleccionada pels Òscars Segundo Premio de Isaac Ila Cuesta Sí, sí Hi ha hagut tota la penya que de tota la vida Està en contra de tot el que ha fet i fa Isaac Ila Cuesta Sí, Isaac Ila Cuesta Que han aprofitat per carregar-se Sí Perquè suposo que estan segurs que si l'any passat la criatura mimada de tothom Sí Que hi anava allà, que era el JJ Bayona Sí, sí No va aconseguir res, menys aconseguirà aquesta si és que hi va Mira, igual s'equivoquen, tant de bo Home Com a mínim qui pugui anar Que asseguro que m'agradaria després repassar una mica Sí Tots aquests que s'estan posant tan durs ara Sí, que tan ens agrada A veure llavors que... Fixa't que a mi... Sí, sí, això tens de veure La pel·lícula aquesta de l'Albert Serra Sí M'ha portat enseguida a pensar en una pel·lícula He pensat, això, he vist imatges de la pel·lícula Com tots n'hem vist Sí De tràilers i de moments de la pel·lícula Això que es dona a les televisions Perquè tinguin material per poder parlar I m'ha recordat una pel·lícula de l'any 60 Que ara he buscat el títol Que és El último sábado El último sábado del Pere Balanyà Bonveí Que el Pere Balanyà, el meu veí, Dir-se Balanyà Ja té un pes, perquè dir-se Balanyà amb toros Però era el parent pobre de la família, el Pere Balanyà Que era el que feia cinema I aquest va ser un home que jo vaig arribar a conèixer Perquè ell va tenir uns estudis a Barcelona Sants I d'aquí ve la connexió amb el Pere Balanyà El Pere Balanyà, l'any 60, fa una pel·lícula Es diu El último sábado I El último sábado no era solament Era de torero, evidentment, no veig sobre un torero Però no era el torero a la plaça permanentment Sinó que explicava tota la prèvia Tot el que envolta el tema del toreig Segons em sembla recordar Amb imatges que vaig veure fa moltíssims anys Doncs vas bé Vas bé perquè jo el que he llegit Sobre Tarde de Soledad És la preparació Que no del toro Que alguns ho critiquen Aquí hi ha la preparació del torero Però del toro no Clar, la preparació del toro ja sabem que L'hostiguen una mica Abans que surti Hi ha la preparació previa en el camp Que això, bueno, el tema de l'ADS És un altre tema El toro ha de créixer d'una manera Però abans ha de passar, abans d'entrar a la plaça Sort cremadet, diguem-ne Doncs m'han dit que hi ha la preparació D'altura Com es va estar ells Suposo que li deu resar a la mare Sí, clar, d'aquest ritual Una mare deu... Sí, sí, d'aquest ritual I després hi ha la faena Amb totes les seves parts separades Però es veu que hi ha una cosa Que és molt diferent De totes les pel·lícules que s'han fet Sobre el món taurí I és que al serra El que li interessa És el patiment de l'animal I el patiment o l'angoixa del torero Del torero Els dos pors I llavors ha agafat i ha fet Ha treballat molt el muntatge aquí I llavors ha treballat amb tele Tot el rato No surt la plaça No surt amb profenes al públic Si no és allò difuminat Amb tercer pla Al fons, etc. I tot el que són Són primers plans De l'animal I de l'animal Però que molt primers plans I després Hi ha el comiat Que es veu que és especialment desagradable Perquè representa l'agonia del toro Perquè el treuen de la plaça I encara està bé I encara està bé I el tio allà no està És serra, eh? És serra, és serra O lo tomes o lo dejas Ara seré egocèntric i egosurfing Però realment El tema Jo vaig fer un espot En l'any 87 El 88 Que li vam dir Arrimate, acércate el toro Vaig fer un espot Que els vaig fer pels germans Pels Balanyà O sigui, el vaig fer pel pare Balanyà I pel Pere Balanyà, fill I aquest espot El vam fer amb el Pla de Ball Amb el Tomàs Pla de Ball Amic nostre comú I el Tomàs va fer de càmera I hi havia dos càmeres Un càmera que anava molt a prop Del que estava passant Del que era la feina, com dius tu I un altre que anava encara més a prop O sigui, que ara vull veure la pel·lícula Perquè jo ja tenia planos D'una gran proximitat No desagradables Però sí d'una gran proximitat Del cap del toro Açòta, jo el que miraré És de veure Perquè no la tinc present La pel·lícula que has dit del Balanyà Sí, sí Es pot trobar, por ahí? Ho hauríem de buscar Ara deixem apuntar Mira, per alguna cosa tenia l'àlbum El bloc aquest aquí I escoltau, com que això s'està acabant ja Perquè l'hora és inexorable Sí I avui, a més a més, tenim El sortir d'aquí Comença una altra activitat important Sí Direm que així com la La conquilla d'or És tardes de soledat Sí El premi d'on hòstia S'ha donat al Modóvar Hi ha un altre premi d'on hòstia Per Kate Blanchett Hi ha la petxina de plata En la millor direcció Per Laura Carreira Per On Falling De Portugal I Pedro Martín Calero Per El plo D'Espanya, Argentina I França I després hi ha el premi especial Del jurat Per The Last Showgirl De Gia Coppola I el premi del jurat El millor guió Per Francois Ozzon Per Quan cau la tardor Millor fotografia Per Son Gripiau Per la pel·lícula Born in Heaven Que és de Hou Xin De China I, bueno Hi ha algun altre Algunes altres més Però dir-vos també Que el premio Feroz Si anem al dia És per Albert Serra També I per Tardes de Soledat El jurat Dir que la presidenta Era Jeione Camborda I que hi havia també Ulrich Scheidel Que és un director Austriac De notòria importància Amics i amigues Ho deixem aquí La setmana que ve Ens tornem a veure puntualment El dimarts Amb una altra pel·lícula De la setmana I a més informació Del cinema Que s'està fent Que estem veient I que ens plau Compartir amb vosaltres Bona tarda Bona nit tarda