Cinema sense condicions del 10/11/2015 — Migracions al cinema: The Grapes of Wrath, Novatos, Silver Linings Playbook, Susanne Bier, Pasolini i el cinema espanyol de “quilòmetre zero”
Anàlisi de la representació de la salut mental, la construcció dels personatges i el valor del guió; Cooper i Lawrence com a eixos d’una estabilització mútua a través d’objectius a curt termini.
Repàs de constants autorals de Bier (contrastos morals i socials) i comentari de Serena com a revers fosc d’Silver Linings, a més d’exemples com Brothers i En un mundo mejor.
Relat de ritu d’iniciació i dominació en un col·legi major; comparacions amb Salò (coacció i abús) i ecos de Buñuel (espais tancats i repeticions). Recomanació com a cinema proper.
Revisió del terme “espanyolada”, defensa del cinema de proximitat i recomanacions televisives amb títols de Bardem, Chávarri, Fernán-Gómez, etc.; valor de veure cinema sense publicitat.
Marc general de les migracions (pobresa, guerra, règims, catàstrofes, globalització) i com el cinema n’ha recollit les múltiples facetes al llarg del temps.
Presentació de The Grapes of Wrath, Rocco e i suoi fratelli, Pelle el conquistador i Balseros, amb el seu encaix en diferents onades i causes migratòries.
Es recullen propostes com América, América (Kazan), Surcos (Nieves Conde) i La piel quemada (Forn), ampliant el mapa canònic de films sobre migracions.
Lectura social i visual del film: mecanització del camp, despossessió, viatge a Califòrnia, conflicte laboral i la centralitat moral de la mare; el camí ètic del personatge de Henry Fonda.
Es proposa continuar el tema de migracions la setmana vinent i s’anuncia una sessió amb Fergat Productions sobre cinema musical i comèdia.
Resum general
Episodi miscel·lani amb un focus temàtic central: les migracions al cinema. El programa s’obre amb un clip de The Grapes of Wrath i transita per crítiques, debats d’autoria i recomanacions televisives, per desembocar en una anàlisi extensa del film de John Ford i una panoràmica d’altres títols clau.
Destaquem
- Tema central: migracions humanes al cinema (causes, representacions i contextos històrics).
- Crítiques i comparatives:
- El lado bueno de las cosas (Silver Linings Playbook): salut mental, guió i versemblança. - Focus Susanne Bier: Serena, Hermanos (Brothers) i En un mundo mejor; constants autorals de contrast de mons i tensions ètiques. - Novatos (Pablo Aragüés): ritu d’iniciació i violència de grup; paral·lelismes amb Salò (Pasolini) i ecos de El ángel exterminador (Buñuel).
- Debat de context: “cinema de quilòmetre zero”, relectura del terme “espanyolada” i recomanacions del cicle “Historia de Nuestro Cine” (La 2), amb títols i autores clau (Bardem, Chávarri, Fernán-Gómez, Nieves Conde).
- Monogràfic John Ford: lectura social i visual de The Grapes of Wrath (despossessió, mecanització del camp, vagues, “esquirols” i dignitat de classe), amb el paper axial de la mare i el trajecte ètic del personatge de Henry Fonda.
Crítiques i autors
El lado bueno de las cosas (Silver Linings Playbook)
- Visió brillant i empàtica de la salut mental i el seu impacte en la família i la vida quotidiana.
- Valor del guió cinematogràfic: situacions que normalitzen el trastorn i articulen objectius a curt termini com a motor d’estabilització.
- Construcció de personatges: Bradley Cooper i Jennifer Lawrence en dues trajectòries desestabilitzades que es sostenen mútuament.
Susanne Bier i el contrast de mons
- A Serena, Cooper i Lawrence encarnen ambició i desig que desborden l’ètica en el context industrial nord-americà; pulsió tràgica al voltant de família i poder.
- Constants de Bier: contraposició de dues realitats (p. ex. Hermanos, En un mundo mejor) i dilemes morals que exposen fragilitats individuals i col·lectives.
Novatos (Pablo Aragüés)
- Relat inspirat en vivències del director: col·legi major a Madrid, xoc entre veterans i novells, i dinàmiques de dominació.
- Comparativa amb Salò (Pasolini): lògica de la coerció i l’abús; amb Buñuel (El ángel exterminador): espais tancats i cercles que es repeteixen.
- To híbrid: drama contingut amb apunts romàntics i existencials. Protagonitza Nicolás Coronado; recomanada com a “cinema proper”.
"Avui us diré que no només cal comprometre's escrivint, sinó vivint. Cal resistir amb l'escàndol i amb la ràbia, més que mai." — Fragment llegit de Pasolini (contextualitzant la mirada dura de Salò)
Tema central: Migracions al cinema
Context i causes
- Migracions tan antigues com la humanitat: de la sabana africana a la globalització contemporània.
- Causes principals:
- Pobresa i recerca de treball. - Guerra i règims totalitaris (persecució política o social). - Catàstrofes i factors ambientals (sequeres, terratrèmols, fam). - Efecte mirall de la globalització mediàtica: seducció d’una vida “fàcil” als països rics.
Pel·lícules clau mencionades
- Selecció del programa:
- The Grapes of Wrath (John Ford, 1940) - Rocco e i suoi fratelli (Luchino Visconti, 1960) - Pelle el conquistador (Bille August, 1987) - Balseros (Carles Bosch, 2002)
- Aportacions de l’audiència:
- América, América (Elia Kazan) - Surcos (José Antonio Nieves Conde, 1951) - La piel quemada (Josep Maria Forn, 1967)
Anàlisi en profunditat: The Grapes of Wrath (John Ford, 1940)
Imatges i idees-força
- Obertura icònica: solitud i determinació del personatge de Henry Fonda caminant cap a l’horitzó; final en rima visual amb el mateix impuls ètic.
- Mecanització i despossessió: tractors i nova agricultura que arrasen el model de masoveria; l’antic veí esdevé operari que trenca el seu propi món per necessitat.
- Viatge a Califòrnia: promesa de collites i treball que topa amb l’excés d’oferta laboral i la devaluació salarial.
Personatges i societat
- La mare com a pilar moral i emocional: sosté la família i enuncia una esperança tenaç.
- Henry Fonda entra en el terreny de vagues, sabotatges i esquirols: aprenentatge de classe i presa de consciència social.
- John Ford transforma la novel·la de Steinbeck en cinema social de gran potència visual i narrativa: ritme, personatges definits i mirada històrica.
Debat “quilòmetre zero” i cicles televisius
Relectura de l’“espanyolada” i recomanacions
- Defensa d’un cinema de proximitat i de revisitar clàssics espanyols amb mirada crítica.
- Cicle “Historia de Nuestro Cine” (La 2): valor de veure films sense publicitat i de contextualitzar dècades. Títols esmentats: Varieté (Bardem), La muerte de un ciclista, Calle Mayor, El viaje a ninguna parte (Fernán-Gómez), Las cosas del querer (Chávarri). Es destaca Ángela Molina i una aparició a Lejos de los hombres.
Cloenda
- Es proposa continuar el tema de migracions la setmana vinent i s’anuncia una visita de Fergat Productions per parlar de cinema musical i comèdia.

