Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Modernitat en pantalla: de Chaplin i Black Mirror a Love, Death & Robots, Woman at War i més

Visió general

Programa amb dues meitats ben definides: una primera part de recomanacions i debats cinèfils (sèries d’animació, plataformes, tendències de format, estrenes i documentals) i una segona part amb el convidat Joan Sanz sobre la modernitat i la tecnologia a través de Tiempos modernos (Chaplin) i Black Mirror, connectant-ho amb riscos actuals de les xarxes i el control social.

Recomanacions i debats de la primera part

Love, Death & Robots (Netflix)

  • Sèrie antològica d’animació (curts de 5–15 minuts), amb nivell tècnic excel·lent i veus noves de l’animació, produïda per David Fincher.
  • Temes: distopies, crisis humanes, thriller, comèdia absurda i melodrama.
  • Avis: +18 (violència, sexe explícit).
  • Idea clau: el format curt permet una gran concentració narrativa i riscos formals que serien costosos en llargmetratge.

Netflix vs Filmin

  • Netflix aposta fort per la producció pròpia i el consum seriòfil massiu.
  • Filmin destaca com a videoclub-curadoria amb gran presència de cinema d’autor, clàssics i catàleg de qualitat (especialment pre-1990).
  • Dinàmica de drets a Netflix: entrades i sortides ràpides, difícil fixar clàssics.

Formats curts i hàbits de consum

  • Es planteja si capítols de 15–20 min s’optimitzen per a consum mòbil (metro, bus).
  • Contrasentit actual: moltes sèries tendeixen a 40–60 min; l’antologia curta funciona perquè cada peça tanca bé en poc temps.
  • Nova generació: binge-watching intensiu; cap de setmana sencer en una sèrie.

Woman at War (La dona de la muntanya)

  • Recomanació entusiasta. Directe, vibrant i amb final bellíssim.
  • Sinopsi: Halla, professora de cant de 50 anys, declara la guerra a la indústria de l’alumini per protegir el medi ambient islandès.
  • Temes: manipulació informativa, maternitat, racisme, emergència climàtica, canvi de mentalitat de consum i interdependència amb la natura.
  • Element singular: microbanda diegètica (percussió, acordió i trombó) i cor folklòric ucraïnès que puntegen l’acció amb to balcànic; dona al film un to surreal i festiu que eleva el discurs social.

Referents estètics i to

  • Recorda moments d’Angelopoulos, Kusturica i Roy Andersson: conte modern amb to oníric, distanciament irònic i posada en escena marcada.

"No arribeu tard al cine: el començament és extraordinari."

Peret: Yo soy la rumba

  • Documental de Paloma Zapata, produït per la família. Montatge àgil i divertidíssim, ple d’arxiu (inclosa la primera aparició de Peret a TV).
  • Caràcter agiogràfic (poca contradicció), però molt disfrutable per ritme i valor musical/històric.

Yomeddine (El dia del judici final)

  • Producció egípcia: odissea emotiva d’un supervivent de lepra que retorna als orígens amb un jove anomenat "Obama".
  • Temes: marginació, rebuig a la diferència, dignitat i superació.
  • Paralllel amb Cafarnaüm: duresa extrema però mirada esperançadora, universalitat del missatge.

Avanç: Me llamo Violeta

  • Documental sobre identitat de gènere. Estrena a Màlaga; s’abordarà al programa quan arribi a sales/TV.

Curt: Orange, de Lut Monaco

  • Curt de 7 minuts que condensa una relació lèsbica trencada a través d’una metàfora visual (taronja espremuda).
  • Estructura temporal en flashback, excel·lent treball de música i imatge; directora a seguir.

Segona part: Modernitat, tecnologia i cinema

Chaplin i Tiempos modernos

  • Chaplin, figura universal i compromesa, signa i interpreta "Tiempos modernos" (1936): crítica a l’atur, al taylorisme/fordisme i a la dehumanització del treball.
  • Context: crac del 29, ascens del feixisme a Europa, Front Popular a l’Estat espanyol.
  • Qüestió clau de Chaplin: si la tecnologia promet felicitat, per què genera pobresa, atur i contaminació?

Black Mirror: The National Anthem i Bandersnatch

  • Sèrie de Charlie Brooker sobre derives de la tecnologia.
  • Capítol 1 (The National Anthem): el PM britànic rep el xantatge de mantenir sexe amb un porc en directe per salvar una princesa; diagnòstic ferotge del poder de les xarxes i de la pressió mediàtica.

"No surt gratis ser primer ministre."

  • "Bandersnatch": experiència interactiva inspirada en "Tria la teva aventura", múltiples finals; reflex sobre lliure albir, addicció i difuminació entre realitat i ficció.

La realitat supera la ficció: Christchurch i el directe a xarxes

  • Es connecta amb la massacre de Nova Zelanda, retransmesa en directe. Facebook va eliminar 1,5 milions de vídeos en hores.
  • Impacte: acceleració viral que desborda la moderació i normalitza la violència en streaming.

Perills i dilemes: control social, consumisme i identitat

  • Riscos principals: excés d’ús, dependència, model de negoci basat en dades (consumisme i publicitat), i control social.
  • Paradoxa laboral: ser a l’atur i necessitar un smartphone i xarxes per accedir a feina.
  • Cost ocult: cadena extractiva del coltan (Congo) i externalitats ètiques.
  • Identitats avatar: perfils curats que desdibuixen el límit entre vida viscuda i imatge projectada.

La classe treballadora al cinema contemporani

  • Denúncia de la invisibilització del treballador en el relat audiovisual recent.
  • Es destaquen títols recents on el protagonista és un empleat (supermercat, mina), reivindicant mirades realistes.

Tancament

  • Nota final: automatització i robotització generaran nous reptes socials (possible tema per a futurs programes).
  • Recordatori de privadesa: "No són innocents" les tecnologies; els dispositius (Android/Huawei) coneixen els gustos des del minut zero.
  • Avanç del proper programa: Kenji Mizoguchi.