Cinema sense condicions del 19/3/2019 — Modernitat en pantalla: de Chaplin i Black Mirror a Love, Death & Robots, Woman at War i més

Visió general

Programa amb dues meitats ben definides: una primera part de recomanacions i debats cinèfils (sèries d’animació, plataformes, tendències de format, estrenes i documentals) i una segona part amb el convidat Joan Sanz sobre la modernitat i la tecnologia a través de Tiempos modernos (Chaplin) i Black Mirror, connectant-ho amb riscos actuals de les xarxes i el control social.

—

Recomanacions i debats de la primera part

Love, Death & Robots (Netflix)

• Sèrie antològica d’animació (curts de 5–15 minuts), amb nivell tècnic excel·lent i veus noves de l’animació, produïda per David Fincher.
• Temes: distopies, crisis humanes, thriller, comèdia absurda i melodrama.
• Avis: +18 (violència, sexe explícit).
• Idea clau: el format curt permet una gran concentració narrativa i riscos formals que serien costosos en llargmetratge.

Netflix vs Filmin

• Netflix aposta fort per la producció pròpia i el consum seriòfil massiu.
• Filmin destaca com a videoclub-curadoria amb gran presència de cinema d’autor, clàssics i catàleg de qualitat (especialment pre-1990).
• Dinàmica de drets a Netflix: entrades i sortides ràpides, difícil fixar clàssics.

Formats curts i hàbits de consum

• Es planteja si capítols de 15–20 min s’optimitzen per a consum mòbil (metro, bus).
• Contrasentit actual: moltes sèries tendeixen a 40–60 min; l’antologia curta funciona perquè cada peça tanca bé en poc temps.
• Nova generació: binge-watching intensiu; cap de setmana sencer en una sèrie.

Woman at War (La dona de la muntanya)

• Recomanació entusiasta. Directe, vibrant i amb final bellíssim.
• Sinopsi: Halla, professora de cant de 50 anys, declara la guerra a la indústria de l’alumini per protegir el medi ambient islandès.
• Temes: manipulació informativa, maternitat, racisme, emergència climàtica, canvi de mentalitat de consum i interdependència amb la natura.
• Element singular: microbanda diegètica (percussió, acordió i trombó) i cor folklòric ucraïnès que puntegen l’acció amb to balcànic; dona al film un to surreal i festiu que eleva el discurs social.

Referents estètics i to

• Recorda moments d’Angelopoulos, Kusturica i Roy Andersson: conte modern amb to oníric, distanciament irònic i posada en escena marcada.

"No arribeu tard al cine: el començament és extraordinari."

Peret: Yo soy la rumba

• Documental de Paloma Zapata, produït per la família. Montatge àgil i divertidíssim, ple d’arxiu (inclosa la primera aparició de Peret a TV).
• Caràcter agiogràfic (poca contradicció), però molt disfrutable per ritme i valor musical/històric.

Yomeddine (El dia del judici final)

• Producció egípcia: odissea emotiva d’un supervivent de lepra que retorna als orígens amb un jove anomenat "Obama".
• Temes: marginació, rebuig a la diferència, dignitat i superació.
• Paralllel amb Cafarnaüm: duresa extrema però mirada esperançadora, universalitat del missatge.

Avanç: Me llamo Violeta

• Documental sobre identitat de gènere. Estrena a Màlaga; s’abordarà al programa quan arribi a sales/TV.

Curt: Orange, de Lut Monaco

• Curt de 7 minuts que condensa una relació lèsbica trencada a través d’una metàfora visual (taronja espremuda).
• Estructura temporal en flashback, excel·lent treball de música i imatge; directora a seguir.

—

Segona part: Modernitat, tecnologia i cinema

Chaplin i Tiempos modernos

• Chaplin, figura universal i compromesa, signa i interpreta "Tiempos modernos" (1936): crítica a l’atur, al taylorisme/fordisme i a la dehumanització del treball.
• Context: crac del 29, ascens del feixisme a Europa, Front Popular a l’Estat espanyol.
• Qüestió clau de Chaplin: si la tecnologia promet felicitat, per què genera pobresa, atur i contaminació?

Black Mirror: The National Anthem i Bandersnatch

• Sèrie de Charlie Brooker sobre derives de la tecnologia.
• Capítol 1 (The National Anthem): el PM britànic rep el xantatge de mantenir sexe amb un porc en directe per salvar una princesa; diagnòstic ferotge del poder de les xarxes i de la pressió mediàtica.

"No surt gratis ser primer ministre."

• "Bandersnatch": experiència interactiva inspirada en "Tria la teva aventura", múltiples finals; reflex sobre lliure albir, addicció i difuminació entre realitat i ficció.

La realitat supera la ficció: Christchurch i el directe a xarxes

• Es connecta amb la massacre de Nova Zelanda, retransmesa en directe. Facebook va eliminar 1,5 milions de vídeos en hores.
• Impacte: acceleració viral que desborda la moderació i normalitza la violència en streaming.

Perills i dilemes: control social, consumisme i identitat

• Riscos principals: excés d’ús, dependència, model de negoci basat en dades (consumisme i publicitat), i control social.
• Paradoxa laboral: ser a l’atur i necessitar un smartphone i xarxes per accedir a feina.
• Cost ocult: cadena extractiva del coltan (Congo) i externalitats ètiques.
• Identitats avatar: perfils curats que desdibuixen el límit entre vida viscuda i imatge projectada.

La classe treballadora al cinema contemporani

• Denúncia de la invisibilització del treballador en el relat audiovisual recent.
• Es destaquen títols recents on el protagonista és un empleat (supermercat, mina), reivindicant mirades realistes.

—

Tancament

• Nota final: automatització i robotització generaran nous reptes socials (possible tema per a futurs programes).
• Recordatori de privadesa: "No són innocents" les tecnologies; els dispositius (Android/Huawei) coneixen els gustos des del minut zero.
• Avanç del proper programa: Kenji Mizoguchi.