Morricone s’acomiada i el millor de 2018: Shoplifters, Cold War, Roma, documentals, terror i sèries

Cinema sense condicions. Amb la música de fons d'Elenio Morricone, però no sabem per quin motiu... No sabeu per què. No sabem per què, no? Bé, és que avui ha dimitit, no? Ha dimitit? Que ha deixat, ha deixat ja de... De escriure música? Sí, sí, sí, s'ha retirat avui, ho ha dit. Ah, no ho hem sentit, no ho hem sentit. Només hem pensat... Jo confesso... Com és que posa l'Elen Morricone? Confesso que és un dels autors que em té retrativat. És a dir, algunes peces, com per exemple, sobretot, era ser una vècina amèrica, hi ha alguns trossos de Sara, el tros que em sembla impressionant. és una música que és clàssica, en el fons és una música que la podia sentir com a música clàssica, perquè em sembla realment extraordinària. Doncs bé, sabent, perquè tenint informació que no teníem, de que l'Elenio Morricone, per això estem sentint la seva música, ha decidit deixar d'escriure... Quina edat deu tenir? Deu tenir quasi 80 anys, no? Ara us la dic, ara us la dic. A veure, que tenim... Tenim aquí l'horígono, que ens ho dirà. Jo no ho busco. Deu ser gran, i clar, suposo que l'home ha dit ja que no està... És del 28. Imagina't, imagina't, imagina't. És del 10 de novembre del 28. I és prolífic, és a dir, perquè ha fet moltíssimes coses, eh? Segons he llegit abans, eren més de 500 partitures. No m'estranya, em lliga, em lliga. Deu-n'hi-do, eh? Em lliga. Perquè jo tinc la col·lecció de DVDs, i em sembla que són uns 15 DVDs, cada DVD, doncs, 10 DVDs o 3 pel·lícules, o sigui que... I entra la de... Perquè clar, està oscaritzat per Tarantino. Per Tarantino. No sé si entra aquesta en els DVDs. No me'n recordo, em sembla que no, perquè la van treure abans que sortís aquesta, eh? Els Oscars té Els Intocables, de l'Eliotnès, del Cantín Tarantino, i... quina és aquesta? Hedford Hedford Hedford Hedford? L'Alta Bantino. La de Odiosa Socho. Ah, la Socho, sí, sí, sí. L'última del Tarantino. Ah, sí, sí, clar. La penúltima, perquè hem d'arribar ara una nova del Tarantino aquest any. Doncs també té la dels... La dels Elianès. Bona nit als nostres oïdors. Passant les vacances de Nadal, de Reis, i passant fred, i moltes sopars familiars i d'amics, tornem a estar aquí, tornem a Cinema Sense Condicions, a explicar-vos les coses que veiem, les coses que hem vist, les coses que recomanem, i les coses que tampoc no recomanem. De fet, avui, com que molts hem estat de viatge, i no hem vist massa cosa, i a més a més ens feia il·lusió, en certa mesura, fer un programa dedicat a fer un repàs de totes les coses que s'han produït o s'han fet en el 2018, volíem dedicar el programa d'avui a fer una mena de, diríem, de repàs, de discussió, de, si voleu, de reflexió sobre quines són les pel·lícules que més ens han agradat a nosaltres, al nostre equip. Aleshores, no sé massa bé com fer-ho, potser, d'entrada. Jo us explico, si voleu, dos o tres, que a mi em destacaria. Potser comencem per les internacionals, ja podria sortiran les espanyoles. Jo diria que pel·lícules que m'hagin agradat molt, molt, molt. jo diria, per exemple, Un Assunto de Família, la pel·lícula japonesa que en vam parlar els últims dies, seria una de les pel·lícules que em van agradar moltíssim. A mi, a l'Àngel, em va agradar molt, de Luis Ortega, aquella pel·lícula argentina, que em sembla que molta gent no ha vist d'aquí, però que jo recomano. Sí, sí, sí, sí, que l'hem vist. Una cosa que em va agradar molt, molt, també, és Una noche de 12 años, aquella pel·lícula uruguayana que era sobre José Mujica, que és aquest president... que vam comentar-ho fa dies, vam comentar que era president d'Uruguay entre el 2010 i el 2015, el president més pobre del món, perquè es deia que cobrava, no sé si eren 2.000 o 12.000 dòlars al mes, però que donava el 90% de les seves obres a caritat, que era agricultor, amb un estil de vida humil i senzill, que quan va deixar, diríem, de dedicar-se a això, doncs a dedicar-se a la política, doncs va tornar a agafar el seu tractor i seguir conreant els seus prats. La pel·lícula, que em sembla que és recomanable, és una pel·lícula que explica els 12 anys que van passar ell i dos membres més de, diríem, dels topamaros, tancats, engarjolats, amb unes condicions extraordinàriament dolentes, nefastes, i la pel·lícula està extraordinàriament ben feta, mostra els 3 pesos que durant 12 anys van ser reclògats i aïllats de manera descorporadora, de manera torturats, etcètera, i a més a més molt ben interpretats, perquè hi surt l'Antonio de la Torre, el xino Darín, i un altre personatge que és argentí, que no m'ho veu com es diu, com actor, però també ho fa molt bé. Dos d'ells, l'últim, Eutério Fernández, va acabar també sent ministre, posteriorment, quan va sortir de la presó a l'Uruguai, i, lògicament, el que seria president, que va ser, el que interpreta l'Antonio de la Torre, va ser president de l'Uruguai durant molts anys. Jo destacaria, potser, d'entrada, aquestes tres. N'hi ha més, és a dir, Tres anúncios en les afueres, és una pel·lícula que va començar l'any, ens va acabar d'estrenar al gener del 2018, una pel·lícula que a mi m'agrada també molt és Lucky, no sé si... Me les estàs traient totes. Doncs, bueno, aneu dient vosaltres el que us sembla. Ah, no, no, perquè coincidirem, està bé. Doncs vinga, aneu dient. Vinga, un altre. Jo les havia posades per, una mica, Europa, el que m'havia agradat a Europa, i havia posat el Cold War, que és d'un director... Polonès. Polonès, que viu a Anglaterra, i que ell és fill de polonesos, i que tota la seva trajectòria cinematogràfica l'ha fet, em sembla, a Anglaterra. Llavors, ell fa aquesta pel·lícula Cold War, que està basada en la història dels seus pares. Jo la vaig trobar molt interessant. És una pel·lícula basada als anys 50, quan després descriu com és el comunisme als països de l'Est, a Polònia en particular, i com està estructurat tota la por, l'opressió, la pèrdua de dignitat, en molts casos, per tots els que hi viuen, a sobre una boda immensa que és el comunisme del moment. I llavors és la història sobre dos artistes, que ella canta, té una veu molt bonica, i ell és un músic, em sembla, un pianista, o violonista? Pianista. Pianista, oi? Sí? Un pianista. I llavors descriu, és una pel·lícula en blanc i negre, és una pel·lícula especialment dura, molt bonica d'imatges, molt bonica, molt bonica, especialment dura, i que descriu fins aquí com influeix l'haver de marxar d'un país per dificultats de tota mena, és a dir, la immigració, però també com trenca la postguerra, una guerra tan infama i tan dura que ha destrossat tot el país, i com arriba a fer malbé les pròpies vides i la seva pròpia manera de fer i transitar per la vida, que no és res fiable. De totes formes, la base és una història d'amor, en el fons, d'ells dos, és una història, una grandíssima història d'amor, molt bonica, molt ben descrita, en una època en què tot és difícil, inclús les històries d'amor. Està molt ben feta, a mi em va semblar molt ben feta, és una pel·lícula molt particular, pot no agradar a tothom, però aquesta descripció dels dos personatges a mi em semblen molt ben fets. Jo llavors tenia, també tenia com el Joan, un assumpte de família, perquè és que la vaig veure ahir, o sigui que ja em va agradar molt. El corellet a mi m'agrada molt, bé, els que jo he vist, que jo he vist el milagre, l'hermana pequeña, o no me'n recordo com se deia, aquesta pel·lícula. Nuestra hermana pequeña. Nuestra hermana pequeña. Després, totes, després, una que era dos nens que en un hospital estan intercanviats. Del padre, del hijo... Una cosa així. Totes elles, el Corellet sempre té aquesta intenció de parlar de la família, sense fer un drama lacrimògin, però sí descrivint el que fa patir els components d'una família en situacions diverses. I aquesta, una història de família, que per cert, el títol de la pel·lícula em sembla que es deia Els lladres de botigues, o una cosa així. Aquest és el títol internacional. Sí, el títol internacional així, que descriu més és una altra descripció. Però no cal. No cal, no cal, no cal. Jo trobo que un assumpte de família està molt bé, perquè... Assumpte, no sé. Et pots esperar qualsevol cosa. Això és veritat. I no t'esperes la que és. Si et diuen els lladres de botigues... Sí. T'explica el principi de la pel·lícula. T'explica el principi. T'explica el principi. Està molt bé tots. Jo crec que és una descripció dura, és una d'aquests mons que destrueix lligams de família i de tota mena i fa conveniències que poden acabar sent lligams. A lo millor, uns lligams més feliços que la pròpia família convencional. Sí, de fet, de fet, és el seu atesi de la pel·lícula aquesta. Sí, sí, diria que així. Sí, és veritat. Els actors són tots ells molt bé. La canalla molt bé i l'àvia, que aquesta àvia jo l'he vista en moltes pel·lícules d'ell. Aquella després d'una tormenta o una cosa així. Es va morir dos mesos després d'acabar la pel·lícula. Ah, no ho sabia. Però jo l'he vista diverses vegades aquesta senyora. És molt bona. És boníssima a càmera, boníssima. I la pel·lícula jo la trobo extraordinària. també coincideixo amb el Joan amb els tres anúncios en les afueres i amb el, que ho he dit abans, el de l'anglesa, el Lucky, que en l'americana, i després posava una d'asiàtica, que és El viaje de Nisha. No l'hi veus. que és una pel·lícula d'una directora que es diu Iramac, que ella és nascuda a Noruega, però de família paquistaní. I descriu l'ambivalència que suposa a una nana que viu en un món lliure amb una família... Ah, sí que l'hi veus. Que l'hi veus. Em va agradar. Ara sí que ara. Sí. Jo trobo que és una pel·lícula que descriu la immigració, el resultat de la immigració a la generació... Exacte. Des de dintre i amb una òptica no dels que reben sinó dels que hi van. Sí, sí. I els que hi van paguen un preu extraordinari no només... Potser viuen millor, potser tenen més expectatives, potser la llibertat de la segona generació és més potent. És que hi ha un conflicte de civilitzacions. És a dir, hi ha una gent que, com ells, la família d'Inicia a la Índia i tal... El Paquistà. El Paquistà. Que té una forma de viure, unes creències, etcètera. I després la llibertat que respira a Occident, a Norueca concretament, la noia ja va a la universitat i tot això... La castiguen a la nena i la fan a... La fan a reeducar amb les arrels familiars que ells consideren fonamentals per la seva pròpia família i pel seu propi món. Està molt ben interpretada, la noia que ho fa. Ho fa extraordinàriament bé. Sí que té alguns moments una mica més... una mica de drama massa escurat, però, en canvi, la sap acabar molt bé, la pel·lícula, no la fa fàcil i sap descriure molt bé el que deu ser aquest canvi tan extraordinari de dos mons que estan condemnats a entendre's un dia o altre, però que per ara encara estan en el procés de ser molt i molt diferents. Té, alguns moments entre pare i filla que són... Tremendos. ...culpidors. Tremendos, culpidors, culpidors. Perquè el pare se sent obligat a fer un paper que és el que ell creu que és el seu de cap de família que ha de dirigir i ha de manar i la nana és una nana nascuda i que s'ha fet a viure en un món lliure. I, per tant, això serà sempre molt difícil. I el pare, d'altra banda, són dos personatges que ells s'estimen. De fet, s'estimen perquè ell, si no, la seva obligació com a pare és fer un acte duríssim amb la nana que no acaba fent. Bé, aquesta era la meva tria. Joan, tu què... Com veus, hem coincidit amb alguna, eh? Jo en tinc més, o sigui, però després ja parlem. De l'Aki, si voleu, ho parlem tots perquè us va agradar, suposo, també. L'Aki. L'Aki. L'Aki. Bé, a mi no em va acabar de convèncer, però sí, estava bé. Però parla dels que a tu t'han agradat més. Bé, doncs parla exacte. de la... A veure, jo he fet una tria que pensava que n'hi haurien molt poques i m'ha sorprès que en sortissin perquè la primera meitat de l'any, és a dir, fins al juliol, diguéssim, doncs veig que hi va haver moltes pel·lícules que estaven bé i després s'ha vist una baixada en la qualitat després de l'estiu. també hi havia moltes pel·lícules que, com que eren del 2017, no sabia que sí que les havia vist el 2018, però que, bueno, que surten. Evidentment, no m'han... bueno, no m'han sortit gaire pel·lícules americanes, això vol dir alguna cosa, vol dir que el cine americà en general m'ha decebut, sobretot en autors que per mi comptaven, però que la seva última pel·lícula doncs no ha estat a l'altura del que s'esperava d'ells i això suposo que és per circumstàncies de producció, polítiques, etcètera. De totes maneres, els tres anuncis als afores del Martin McDonagh, em sembla una gran pel·lícula. Aquestes han coincidit tots, no? Sí. Ah, no, tu no? No. Bueno, a ell no li va agradar, però... A mi em va agradar, però, mirant, he vist que era el 2017, jo ja l'he tret, l'he tret del top. No, però van estrenar el 18. Jo la vaig veure el 18. Perquè l'aquí també és de 2017. Però jo les vaig veure aquest any, eh? Ah, bueno, jo també he vist l'apartamento. No, però dèiem de les estrenes. I llavors, més pel·lícules americanes, doncs el 2018 també vam veure Wonder Will del Woody Allen, que em sembla gran pel·lícula, també. I si mirem més americanes, el Capità Fantàstic de Matt Ross, que presentava un tema molt destacat, molt punyent, que era sobre l'educació, sobre l'educació a casa, i que plantejava un debat d'una manera molt interessant. Qui és el director que no té... Matt Ross. Ah, sí. No, l'educació al bosc, gairebé, no? L'educació al bosc. Sí, sí. Que era la del Vigo Mortensen. Vigo Mortensen. Ah, la del Vigo Mortensen. Ah, la del Vigo Mortensen. Una passada aquesta pel·li. Ah, no, la vaig veure. Una pel·lícula molt, molt interessant. també, com a americana, destacaria First Reformed, que és el reverendo del Paul Schroeder. Jo la tinc per veure perquè tothom en parla molt bé d'aquesta pel·lícula i la tinc... Però no la fan? No és... No és una pel·lícula rodona. Hi ha algunes exageracions que no acaben de... que la proposta sigui arrodonida, però és de les pel·lícules que val la pena de veure. I després una que... Bé, dos documentals. He trobat dos documentals. Primer, un que considero absolutament extraordinari, que és Maria Baicales de Tom Wolfe, que aquest home es va passar molts, molts anys recopilant els documents. I un material molt ben triat, molt, molt extraordinari, és veritat. Sí, sí, perquè sembla que no, però en aquells anys era difícil. I difícil i tenir-lo de qualitat. Trobar-lo i escollir-lo i tot això i en canvi doncs ha aconseguit una obra que és perfecta. És veritat. Qui vulgui saber qui era Maria Calas doncs ha d'acudir per força en aquesta pel·lícula. I també un documental, en aquest cas francès, una mica per sota de Maria Baicales, que era Visage Village, rostres i pobles de la octogenària o nonagenària Añez Bardach, junt amb el fotògraf Gerr, i que era una comèdia, bueno, una comèdia, un documental molt amable, realment, amb to de comèdia, que anaven per França viatjant pels camins i el Gerr, el fotògraf, doncs ensenyava la seva obra en col·laboració amb la gent dels pobles i doncs anaven fent camí i era molt bonica de veure aquesta pel·lícula. Llavors, vosaltres voler o altra. Sí, mira, jo començaré per dir-vos amb les que coincideixo amb les que han sortit fins ara, un assunto de família, em sembla també... Deixa'm un moment, l'Agnès Bardach és del 28, eh? També, també, és nonagenària. Sí, és del... Com el Morricones. Sí, anava a dir-vos... De la mateixa quinta del Morricone. És beuga, és de Brussel·les, va néixer Brussel·les i del 1928, eh? Sí, però això no és res, home. No, però vull dir que té exactament el que sí que és res, és que té el mèrit d'haver estat, haver-se llançat a fer una cosa d'aquest calibre. Sí, sí, sí. Sí, sí que és. Són indestructibles els directors de cinema. Bé, doncs, coincideixo amb vosaltres amb Un Assunto de Família, em sembla una de les millors pel·lícules d'aquest any. Coincideixo també amb Cold War, encara que no em sembla una obra mestra ni molt menys, però em sembla una bona pel·lícula que es pot recomanar per veure. Coincideixo amb El Reverendo, que tampoc la trobo rodona, però em sembla una bona pel·lícula recomanable. Coincideixo amb El viatge de Nisha, que em sembla una molt bona pel·lícula i que, a més a més, aquesta jo diria que és encara més recomanable perquè, tot i que la producció pugui ser noruega, ens mostra un tipus d'ètnia i conflicte que no sol apareix a les pantalles nostres. Després coincideixo molt també amb Maria Baicales, que jo diria que és una pel·lícula, bueno, estic esperant que surti ja amb DVD per tindre-la. Ah, sí? DVD a un preu assequible, em refereixo. I és curiós aquesta de Maria Baicales perquè aquest tipus de documentals en general com que és òpera i música d'una certa dificultat o entesa com una certa dificultat i en canvi... És una qüestió de treball. No, però la manera que està compaginada... S'ho ha treballat molt. Exacte, la manera que està compaginada... Haurà vist hores i hores i hores i hores de pel·lícula i llavors ha fet un muntatge fantàstic. Molt bonic. I surt una selecció primorosa que com diu el Joan, si vols enterar que era Maria Baicales has de veure això. Exacte, no la pots obviar. És imprescindible. Després d'altres pel·lícules que jo aportaria serien Lázaro Felice que per mi ha sigut també un gran descobriment. L'Alice Rockbatcher em sembla que construeix una faula preciosa que recorda el millor de Pasolini en quant també aquest tipus de cinema que és poètic amb una bona part però no deixa d'hostigar i fuetejar també una mica els excessos de la societat capitalista. I aquí tot això és present. Llavors s'ajunten d'una manera extraordinària les dues coses i sobretot hi ha unes interpretacions extraordinàries. És una pel·lícula per mi molt recomanable. hi ha una altra pel·lícula que a mi m'ha agradat molt especialment la vaig trobar d'una sensibilitat extraordinària una pel·lícula com diries tu Carme que em va semblar molt dura pel seu contingut estic parlant de The Rider The Rider de Chloé Chau és una pel·lícula sobre l'Amèrica profunda uns uns nois que tenen que viure de de fer concursos d'home de cavalls i això fa que a vegades hi hagi accidents i aquests accidents porten complicacions i llavors és una vida extraordinàriament complicada i ells estan confinats en una societat bastant tancada que és molt difícil sortir-ne. Aquest tipus de problema d'individus que estan a dintre d'una societat que tenen grans dificultats i problemes per sorgir-ne s'ha donat en diverses pel·lícules interessants d'aquest any. És curiós. Una cosa no sé si... Sembla que hi hagi una coincidència entre directors una mica en situar uns personatges en què... Per exemple, ara estic pensant en una pel·lícula que vam veure amb el Joan no sé si vosaltres l'heu vist és una una òpera prima d'un director gallec que es diu un segon que era la de Rapa d'Esvestes Sí, està passa durant la Rapa d'Esvestes però la pel·lícula es refereix als cavalls Bueno, en fi... Però i és tipus documental? No, no... Ah, és pel·lícula amb... No, no, el problema és d'una dona precisament que està allà i la comparativa és entre la submissió que se li fa al cavall salvatge per tallar-le les crimeres i la submissió que se li fa a la dona fins al punt que és la dona d'aquest la germana d'aquell no té gairebé ni nom, no? I per altra banda està allà tu perceps que no pot sortir no és que t'ho diguin és que ja ho veus i aquí amb altres pel·lícules s'ha donat això també Bueno, n'hi ha altres que coincidirem per exemple a mi n'hi ha una que m'agrada molt l'he trobat una història adaptació molt ben feta que és en la playa de Chessil Chessil Beach m'ha semblat una pel·lícula que la pots recomanar perfectament si la fan per la tele o això no us la perdeu si està d'aquestes de repesca tampoc després en el terreny del que és el documental n'hi ha un per mi que és extraordinari que la carregaria de premis ja n'ha tingut molts però encara n'hi fotria 8 o 10 més que és Comandante Ariadne d'Alba Sotorra molt bona em sembla una gran pel·lícula una gran pel·lícula una gran pel·lícula sobretot tenint en compte el procés de realització el que s'ha esforçat la tia i tant de l'Alba Sotorra noia de Reus noia de Reus que havia fet 3 o 4 pel·lícules ella fa documental això és un documental però és un documental extraordinari i ja que estem dintre les espanyoles no puc deixar passar ja vam parlar amb el seu dia d'ella la infermedat del domingo veníem comentant amb el cotxe quina llàstima que pel·lícules així passin en una setmana i desapareixi i a lo millor quan nosaltres en parlem ja no està en Cartellera i costa de trobar-la ara jo també penso com el Pol que clar les acabes de veure a la tele pel Netflix o pel TV o per Smart TV perquè al final tots acabem amb el mateix t'ho haig de reconèixer Pol la pel·lícula gallega es deia Trote Trote no la vaig veure però me'n vau parlar Pol jo coinceixo amb dues que és Cold War i l'Àngel perquè crec que aquí ja estem tots d'acord jo també coincidia amb l'Àngel jo no he fet trampes m'he intentat assenyir el 2018 molt disciplinat també he de reconèixer que jo aquest any he vist molt poc cine també tenia i per tant barrejava o sigui que admeto que m'ha passat jo faig un innovó i jo vinc del futur o sigui jo us presento una que s'estrena aquest 2019 que es va veure a Sitges que és la casa de Jacques a mi em sembla una pel·lícula increïble l'última de Les Bon Triers que és sobre una assassins sèrie amb molta mala llet en el sentit humorístic quan s'estrena? s'estrena ja no sé si han passat ja el perill de moment no teòricament inclús deien vaig llegir que es va avançar una setmana no sé per què però i és ara deu ser en dues setmanes màxim a finals de mes a finals de mes doncs per mi les noves pel·lícules de directors que a mi que m'agraden que és Les Bon Triers i en l'altre cas Gaspar Noé amb Clímax no potser pel contingut de la pel·lícula sinó per allò arriscat que em sembla haver fet una experiència lisèrgica d'aquest nivell i portar-la al cine i quedar-la d'en Pancho o sigui en el sentit que la gent ningú d'aquí l'ha vist no? no és complicada la pel·lícula bueno la gent que ens escolti no la recordo em pensava que n'has de dir no la recomano ah no no m'atreviria mira jo quan vaig venir aquí perquè no l'he vista sobre Clímax vaig dir m'ha agradat molt i no la recomano ningú ah ho vas dir tu sí sí sí perquè realment hòstia és una experiència molt molt complicada sobretot per la gent aprensiva no per ni per sang ni per res perquè no surt res d'això és perquè al final és la història d'un mal viatge lisèrgic no? de drogues bastant bastant dures i i res a veure amb el que hem vist de Requiem por un sueño o o o o o o no no no aquí va va bastant directe i i jo per mi és una bona aposta l'altra cosa és si considerem aquestes coses no a vegades funcionem si és cinema del tot o és ben bé com una mena d'anunciant-hi drogues d'una hora i quart o què després el que m'ha agradat aquest any és veure i això ho he comentat algun cop aquí és veure innovació en el camp del terror que és una cosa que costa moltíssim de veure i jo destacaria hereditari que sé que aquí no alguns no m'agrada gaire però a mi em sembla és que tu ets el rei aquí del terror pots parlar tu perquè jo crec que és un tema generacional la gent jove la trau més el terror jo hereditari és una pel·lícula que no em va desagradar el que passa que clar a l'hora de fer la selecció es queden fora pel·lícules no clar clar evidentment per això estic jo aquí no us cala estic malagradat tinguem en compte una cosa m'he entretingut avui a mirar l'agenda i l'any passat o sigui aquest any el 2018 jo he vist 202 pel·lícules d'estrena tu i jo ens compensem perquè jo a veure forçosament 150 han de ser innombrables és així que a sobre n'estrenen moltes més que abans és a dir abans triaven molt més les pel·lícules i una pel·lícula durava un mes 15 dies ara com no tinguin audiència la foten fora jo aquesta que volia veure la de la família aquesta no trobava on anar-la a veure en fi no jo pensava que feia molt poc que estava en cartelleri i no trobava on no potser és la competitiva aquesta del que vam escoltar l'altre dia de la Laia d'en Juli i la competitiva amb Bohemian Raps és a dir que porta com porta ja dos mesos més dos mesos i està a molts i ara seguirà pels Globos 2 sí clar doncs per mi jo crec que dos inclús dit no dos dos representants així del terror bastant innovador era hereditari i Ghostland que Ghostland és també guanyadora de premis bastant potents de Sitges i de festivals de tot arreu però que fa un jo crec que reescriu bastant el gènere del és un estil de pel·lícula tipus The Room l'habitació ja l'heu vist aquí sí no The Room perquè The Room és un altre però la de la mare no? la Brie Larson no era Brie Larson qui era? la de la mare amb el nen que estan tancats a un sota sí sí doncs és això però portat a un extrem bastant extrem i jo la vaig veure al festival de Torremolins i realment vaig al·lucinar amb aquesta pel·lícula i després portaria dos per mi representants perquè com que és un tema que aquí es tracta moltíssim que és el tema de cinemes de superherois i coses així que és el que es porta ara doncs realment hi ha dos que un és bueno és que s'ha dit molt però és gairebé aquest portar aquest món de fantasia sense ficció al cinema que és portar o sigui és com si haguessin portat a la nostra generació un Star Wars diguéssim una mena de sèrie portada al cinema i el clímax d'aquesta sèrie ha sigut aquest 2018 amb Infinity War que haureu sentit a parlar moltíssim d'aquesta pel·lícula suposo però aquí encara s'ha parlat molt de fet ha sigut una de les pel·lícules més taquilleres gairebé de la història però m'agradaria concretament esmentar una pel·lícula que a més ha guanyat el Globus d'Or d'Animació i esperem aviam els Òscars què passa que és la pel·lícula d'animació de Spiderman que no té res a veure amb el que han fet fins ara és una pel·lícula de zero o sigui que han partit que no té cap història al darrere però ja només ja no sigui per la història i ja només per l'animació és que jo crec que l'hauríeu de veure tots perquè per mi jo crec que és una reinvenció de l'animació o sigui jo no sé com ho han fet però han fet un pupurri però no dic un pupurri d'estil sinó han creat un gènere gairebé i això s'està dient en molts o sigui com per guanyar el Globus d'Or no és broma i i realment per mi és allò d'Elito un d'aquests de l'any em sembla molt interessant i hi ha per acabar una pel·lícula que vaig veure fa re una setmana que és la de Lo que esconde Silver Lake que per mi és ostres jo vaig sortir a part que vaig sortir molt callat em van justiar de processar aquesta pel·lícula perquè és densa en el bon sentit és molt densa aquest riure que és irònic o bo que està d'acord està d'acord doncs hòstia a mi em va encantar però és que jo a part de veure milions de referències que té la pel·lícula però no només referències directes sinó inclús referències que ha pogut tenir amb un llevell al director de què és el director el director és el mateix de It Follows vull dir que és la seva òpera Prima en el sentit David Robert Mitchell és segona pel·lícula segona pel·lícula o potser és la tercera ja ara no ho sé potser és la tercera però bueno que està però It Follows va ser un èxit dins del camp del terror exacte també és un canvi de paradigma It Follows va canviant molt el paradigma del terror de monstres que cal la persecució de monstres que tenim sempre vista en el o monstres tipus el mestrit o aquest personatge així acaba sent una malaltia de transmissió sexual i It Follows vol dir que tu la lleves és a dir que jo quan estic al llit amb tu no et dic res et passo i tu tens el merder que tindràs algú acosant-te o sigui va ser una reinvenció molt interessant però el que esconde Silver Lake a mi em va semblar per mi és el que abans li deia al Pep l'estan fent al cine ara? sí, sí, sí és espectacular és una pel·lícula que val la pena a més està plena d'homenatges al cinema i a la cultura popular molt, molt i a la cultura popular moltíssim però és que a més és a més el protagonista l'Andrew Garfield que sempre bastants cops l'hem vist en papers bueno va ser un dels Spiderman en el cine però és que a part fan una broma bueno fan diverses bromes d'ell interpretant Spiderman i hi ha moltes o sigui hi ha molts jocs però és que sobretot a mi el que em dona la sensació és també com altres pel·lis que he dit ara una nova és com si la nova experiència de viure El Garlebowski o sigui alguna cosa molt coent molt, molt, molt coent i molt Robert Talman també per exemple en 2018 o sigui jo crec que per una generació com la meva veure pel·lícules així que realment tenen un guió tan, tan, tan tan perfilat és que és una pel·lícula que dura dos hores però és que passen tantíssimes coses i té tantes capes i no, no per mi la veurem la veurem per mi és potser de les millors de dos milions és molt recomanable l'heu vista tu també l'has vist? sí, sí, sí jo no jo tampoc jo tampoc jo he estat fora llavors no he vist sí últimament fins que he tornat jo de fet seguiria si voleu abans de passar les pel·lícules espanyoles seguiria dient algunes dels pel·lícules diríem internacionals que m'han semblat i que no han sortit fins ara i que m'han semblat també interessants d'esmentar de cara als nostres oients un és Roma que és la pel·lícula aquesta que ha guanyat ara els globus d'or com sabeu perquè és el mateix de i tu mamà també el director Alfonso Cuarón que parla de la seva diríem infantesa amb dos personatges són la seva mare i la seva cuidadora i realment la pel·lícula l'ha produït Netflix suposo que ho sabeu però inicialment inicialment la volien presentar uns dies però després passar-la només a Netflix però al final ha quedat que el Verdi la segueix fent o sigui que si algú està en Netflix però també està en el Verdi o sigui que si algú vol veure la pel·lícula jo he vist estaré mirant i he vist que la segueixen fent en el Verdi una altra pel·lícula que penso que es podria destacar no perquè sigui una pel·lícula rodona o extraordinària sinó penso que la denúncia que fa al final té una potència i una força que no t'esperes que és Infiltrado en el Ku Klux Klan una pel·lícula com suposo que sabeu del americà Spike Lee que a mi m'agrada molt Do the right thing la vaig descobrir amb aquesta pel·lícula però aquí la pel·lícula està bé i de cop i volta t'arriba al final que l'actualitza i llavors quedes absolutament descol·locat perquè t'adones compte que tot el que he criticat de la pel·lícula que ho veies com una cosa del passat com una cosa del llunyana com una cosa que ja no passava està passant en aquest moment i dius hòstia et quedes realment molt xocat ens ho has aixafat els que no l'hem vist però home acaba amb el Donald Trump i demà això Emilia no m'ho esperava que Spike Lee critiqués Donald Trump però la forma que això és una de les característiques del cine de l'Espai Lee que ell no ha fet mai pel·lícules quan ha tractat temes històrics diguéssim no s'ha dedicat només a registrar aquell moment històric sinó que ho ha volgut posar a l'actualitat en el dia d'avui és veritat és veritat així com Spielberg per exemple que seria un lloc oposat es senyeix només a les dades del que va passar en canvi Spike Lee sempre va una mica més enllà i fins i tot fa pel·lícules que mentre els altres estan fent pel·lícules històriques ell fa pel·lícules del dia d'avui aquesta és la part final penso que és el que té més força de la pel·lícula i val la pena veure-la Burning és una altra pel·lícula que no sé si l'heu vista que val la pena també recomanar i jo penso que Tres cares del Jofar Panahi que la pel·lícula també la podíem recomanar i les altres ja són espanyoles jo penso que després en tinc una llista de pel·lícules espanyoles que també voldria recomanar pels nostres oïdors però preveixo que parleu vosaltres de les que teniu si és que en teniu més n'hi ha a veure d'europees que jo no n'hi he parlat cap abans coincideixo naturalment amb Lázaro Felice i en tinc tres de franceses la una es diu Les coses de l'edat del Guillom Cané una comèdia molt divertida número uno de Toni Marçal que és una un drama molt potent i molt actual i també una pel·lícula que aquí es diu Llenos de vida però que en francès es diu Plaus píblic de l'anyès Jauí m'agrada molt una crítica en el modo de la manera de viure dels parisencs etc. vull dir també les tres cares del Jafar Panay i evidentment el comandant Ariadna de l'Alba Sotorra també és clar i bueno n'hi ha més llavors ja anirien per les espanyoles i les catalanes una cosa que amb el seu dia ens va agradar en sembla a tots i jo també la tinc dintre les europees és Sin amor Ah sí la russa la russa sí allò era extraordinari una pel·lícula caram caram caram sí molt ben feta per mi és la pel·lícula de l'any tot i que la vam veure al gener i que no gairebé no ho recordàvem però per mi és la pel·lícula de l'any per l'altra banda és que està molt ben interpretada molt ben enganxada molt potent la problemàtica la manera de fer i i i i tota la història està ben narrada està molt bé i aquella és d'aquelles que et deixa et deixa un impacte un pòsit sí amb aquesta idea la de no és que sigui no té res a veure com a pel·lícula però la manera com es fa mal bé la gent el Colgo Art i aquesta pel·lícula són allò que hi ha un punt irreversible quan hi ha alguna cosa profunda que no es pot arreglar però veus jo amb aquesta veig un rigor tota la pel·lícula i en Cold War hi ha moments no és que no té res a veure no té res a veure sí però em refereixo a que descriu que hi ha un punt de l'esprit que és irreversible i aquesta sinamor sí bueno aquella és guerra freda històrica i aquesta és guerra freda actual continuada és actual és el moment dintre de les americanes hi ha una petita obra que també en van parlar i ens va agradar a tots em sembla que és curteta és una peça d'orfebreria per mi que és The Party de Sally Potter és britànica i aquesta és d'aquest any aquesta és d'aquest any veus està molt ben interpretada és una pel·lícula i a més per mi és una peça d'orfebreria i a més molt ingeniosa té un final que et sorprèn perquè clar un guió extraordinari una interpretació brutal d'acord d'acord hi ha alguna més que tens Pol, tu? no, però jo el que estic fent és un top 10 de tot el que esteu dient per veure-ho jo m'estic afuntant al mòbil de coses que no he vist i mira jo sóc un oi en més passem a les espanyoles o teniu més passem a les espanyoles o teniu més jo tenia un record per la forma de l'agua de Guillermo del Toro a mi és una pel·lícula que em va agradar jo no la vaig arribar a veure jo tampoc aquí estem tornant al mes de 2017 de gran públic però dintre d'això li trobo una dignitat i a més a més una categoria artística important jo si parlem de les espanyoles diria que n'hi ha bueno, hi ha una pel·lícula també que ha passat desapercebuda que a mi em va agradar molt que és Disobedience no sé si us recordeu amb la Rachel Adams la té la té també coincidim amb la Rachel Adams i la Rachel Weiss em va semblar una pel·lícula de qui és aquesta pel·lícula? és una pel·lícula britànica però no recordo qui és el director del Sebastián Lelio el xilè el xilè el xilè sí senyor que també va fer una pel·lícula fantàstica sí senyor que també és una pel·lícula consistent sí senyor sí senyor no recordo gent és de la Raquel sí la Raquel Weiss i la Raquel Adams dos Raquels sí i em va semblar una pel·lícula molt rodona i de què anava? no me'n recordo bueno va de unes que millor no explicar mal millor que descobrir-la és una mica sí té elements sorpresa diguem l'aconselleu vosaltres l'aconsellem sí jo te l'aconsello és interessant pel·lícules espanyoles que jo recomanaria ja ha sortit Comandante Ariane perquè en realitat és una pel·lícula espanyola encara que està produïda en Alemanya és una autora d'aquí feta des d'aquí jo recomanaria també Petra del Jaime Rosales com a pel·lícula espanyola El silencio de otros el famós documental que han defensat que han protagonitzat no que no perdó que han produït que han produït els Almodóvar i que em sembla una cosa que s'ha de veure és a dir si no he vist aquesta pel·lícula d'aquest any en aquest documental perquè és un documental penso que és una cosa que s'ha de veure és a dir perquè jo recordo feia molt de temps que no acabava un documental a una pel·lícula i que la gent es fotia de dreta i es podia aplaudir no m'havia passat feia molt de temps és que és colpidora perquè és un documental però és un documental molt molt elaborat és un documental que ha anat buscant persona per persona comença amb una de fet comença amb una senyora que està buscant encara o les restes de la seva mare i de fet quan s'ha acabat la pel·lícula ell és a mort i cada personatge té darrere una història personal i una lluita infatigable i una lluita desanimadora per tothom i allà estan i és una pel·lícula colpidora real bueno és un documental perquè tot és realitat que s'ha tirat quatre o cinc anys el bolitge la fan només la fan el bolitge i la fan a mitja tarda no sé si encara la fan jo tampoc tinc clar que la cal igual no la fan de totes formes la fan el rei que també passa un otro tanto de lo mismo que només la fan el bolitge crec no sé si el gelmo però potser només el bolitge i també a una hora bueno haurem de parlar d'entre dos aguas entre dos aguas jo també la tinc a la llista entre dos aguas i a mi em va ahir la d'ahir vam passar una altra que ens ho vas dir tu bueno jo sortia a anunciar la sec i la cuesta la sec i la cuesta i em va semblar en fi a mi m'agrada molt és la sec i la cuesta bueno val la pena coincideix avui amb aquests moments estan fent la presentació d'una retrospectiva a la Filmoteca de Catalunya amb el Jus Pompidu de París no ha acabat el dia 6 va acabar el Pompidu i ara comença el bolit de Girona i a la Filmoteca Nacional de Catalunya i durarà en sàmbit fins al dia 20 o 22 molt bé passen totes les seves pel·lícules i un documental en el que col·laboro jo també amb ell que és La matança del porc dia 11 i 19-30 molt bé ho agafem com a falca més pel·lícules espanyoles si teniu jo les distàncies eh? totalment les distàncies no l'he vist jo tampoc aquí no la van parlar me'n van parlar bé però és que d'aquí és això és catalana em sembla que no? sí, sí, sí catalana trope és veritat i a quines distàncies es refereix? bueno les distàncies físiques entre amics i distàncies emocionals és a dir és la visita d'uns amics de Barcelona que se'n van se'n van a Londres no, se'n van a que era Alemanya una sorpresa a Alemanya a celebrar un aniversari a celebrar així com de vaig veure el de sinopsi sí i la posaven bé sí molt bé molt bé és que la noia està nominada l'Alexandra Jiménez és que és molt bona és molt bona i en aquesta pel·lícula especialment bona és molt bona i m'agrada molt que és una cosa que vam comentar aquí però que m'agrada molt que el personatge del Miquis Parvé que ve a ser el cumpleanyero que van a veure a Alemanya és totalment el detonant de tots els problemes però és un detonant com si fos un objecte perquè aquest personatge de cop des és un personatge que desapareix llavors sempre ell és al centre tot però no hi és llavors em va semblar molt interessant com el típic això que es diu el McGuffin que és el que mou tots els personatges sigui un personatge que està com si fos una una nina que l'han perdut per casa i no la troben està en fuita i aquesta l'estan fent ara? no crec és la típica pel·lícula que la tornaria a posar al Texas sí el Texas la posaran més tard o més d'hora o Fenomena perquè Fenomena està recuperant coses que realment estan parlant coses dels anys 40 dels anys 50 bé, clar perquè el Fenomena ja té aquest la retrospectiva i a més que el Nacho Ferda també restaura pel·lícules sí, sí estan recuperant coses insòlides Joan no, si parlem de pel·lícules espanyoles l'enfermer del domingo de Ramon Salazar ja s'ha de veure hem de veure aquesta i també jo destacaria Cin Rodeos del Santiago Segura no l'hi he vist trobo una comèdia molt ben feta està basada en una altra comèdia en una comèdia xilena i protagonitzada per el Maribel Verdú i trobo que és una pel·lícula d'aquestes que d'aquí uns anys es podrà tornar a veure i saber exactament doncs què passava l'any 2018 a Espanya no? vull dir està molt bé però és una pel·lícula una comèdia comèdia sí però vull dir és una comèdia que tindrà interès d'aquí uns anys per veure-la i tindrà un interès sociològic a part de l'interès com a comèdia perquè vull dir és l'arribada de nova gent que treu la feina en els antics diguéssim i això trobo que és interessant i bueno entre dues aigües per mi Sin Amor és la pel·lícula de l'any i també una pel·lícula que no se'n va parlar gaire i que va quedar bastant amagada que es deia Sin Miedo que era un documental del Claudio Zulian un director italià que viu aquí a Barcelona que havia fet la pel·lícula del Carmel i que en aquest cas s'ocupava de la repressió de la dictadura a Guatemala que les mateixes forces de l'oposició van fer un pressupost perquè aquesta pel·lícula es fes i llavors entre tots els projectes presentats van escollir en el Claudio Zulian i que era una mostra de cinema polític realment meravellosa i que ningú n'ha parlat vull dir que no no sé és una pel·lícula que no se sap on és perquè va durar unes setmanetes no sé si una setmana sencera en un cine una setmana i gràcies però en fi que hauria de tenir molt més recorregut és una cosa que està passant malauradament en aquest moment que la gent veu pel·lícules que bueno que saben vendre molt bé en aquest sentit la majoria de vegades els americans però que moltes vegades pel·lícules que són molt més atractives molt més interessants molt més profundes i molt més enriquidores en certa mesura per l'espectador i per qualsevol persona resulta que aquesta doncs bueno fixeu-vos-hi una cosa si nosaltres sobretot el Joan i jo que hi anem més sovint hem vist més de 200 pel·lícules i jo crec que com a molt l'haurem vist la meitat de les que se n'estrenen o potser una mica més vol dir que això vol dir que si traiem el mes de gust que pràcticament no hi va haver res vol dir 20 pel·lícules d'estrena cada mes clar, clar o sigui quina persona pot anar a veure això pot avastar això clar, dintre d'aquestes 20 d'acord que imaginem que n'hi hagi 12 que es puguin deixar estar tot i que hi ha sensibilitats molt diverses que poden tindre interès per pel·lícules molt diverses també és impossible impossible l'aficionat no pot tindre accés a tot això i a més a més i el pola sèries tu fas algun rànquing de les sèries d'aquest any? rànquing de sèries clar, és que d'aquest any jo perquè vaig potser una de les que m'agrada que no em sembla com molt destacar allò de dir oh, estan al meu top però ja us ho he comentat algun cop la Sabrina em semblava interessant com a nova proposta d'una sèrie que tots tenim al cap dels 90 com una comèdia sitcom i ara ho han apostat molt fort com per l'origen del còmic i és bastant canyera però tampoc em sembla com una gran la típica del Willy Wilder no, no, no la Sabrina coses de brujes aquella sèrie amb el gat negre que parlava clar, la xurrada aquella dels 90 comparat amb ara que és una cosa però el que passa és que clar el tema de les sèries ja no és la sèrie del 2018 sinó és la temporada o potser clar o la novetat per això jo no l'he vist encara però els lobus d'or que ha triomfat per exemple Americans que ja era l'última temporada i ha triomfat ara o sigui com li han donat ara els premis és com va passar amb Mad Men que fins l'última temporada no li van donar al John Hamm el premi llavors el tema de la sèrie li estaven guardant sí, sempre i més justament que l'última de Mad Men no sé si l'heu vist però l'última de Mad Men per mi és la més fluixa de totes Mad Men és curiós perquè comença l'última temporada és la més fluixa absolutament Mad Men comença malament no sé si jo recordo que l'he vista potser no sé gairebé tota potser l'última temporada no l'he vista però comença malament i a la segona o tercera temporada hòstia t'enganxava de mala manera és a dir en una cosa extraordinàriament potent no estic d'acord el primer capítol és espectacular comenceva molt bé amb la de Lucky Strike t'enganxaves t'enganxaves des del primer moment doncs jo no vaig enganxar des del primer moment encara em vaig enganxar molt més avançat al primera temporada aviam en tema de sèries és que és això ja no és tan potser evidentment n'ha arrencat moltíssim és que com n'ha arrencat més 2018 però clar saps què passa amb això de les sèries és que hi ha una dispersió tan gran perquè per exemple la TV3 en fa una la TV2 en fa l'altra llavors no saps què has de mirar perquè no hi ha mentre que nosaltres a nivell de cine tenim una crítica tenim referències i tal de moment tenim una crítica que ja veurem perquè si dura gaire sí, clar però amb sèries és molt complicat és a dir perquè a sobre has de tenir el canal que la passen perquè si no clar ara cada cop ens apropem més a lo que hi havia als Estats Units de la tele por cable que era tu anaves contractant canals no ens top fins que ho pots veure tot però bueno i ara sortirà aquest any surt Disney diguéssim el canal de Disney no el Disney Channel de nens sinó no, no el canal Disney com a com a canal a més que està traient totes les sèries de per exemple a Netflix li han tret Daredevil que és un dels personatges d'aquests de superherois perquè diu no, no és que els drets els tenim nosaltres perquè clar Disney va comprar Marvel Disney va comprar fer una sèrie de Star Wars clar ha comprat Lucasfilms llavors què passa que ara tindrà un monopoli que si tu vols veure qualsevol tipus de sèrie de Star Wars o qualsevol cosa és igual no cal que siguin coses així comprades però hauràs d'anar allà ja no podràs veure-ho enlloc més és que estem entrant en aquesta era de l'exclusivitat de canals absoluts sí això tens raó més a pel·lícules hi ha alguna cosa que vulgueu comentar ens hem deixat de cara ja n'hem tret moltes ja bueno doncs ho dic perquè home hi ha una pel·lícula per parlar una mica de l'actualitat i del que està en cartellera sí que es diu Destroyer dirigida per Karin Kusama i que està interpretada per Nicole Kidman és un thriller que bueno ens el van passar de preestrena ens sembla que és l'estrena aquest divendres era interessant veure'l en principi perquè és una pel·lícula que Kidman està proposada pels Òscars per aquesta sí a mi és una pel·lícula que em sembla fallida absolutament però bueno despertarà expectació és una altra volta de de passada igual que vam veure fa poc temps una de de la Juli no Juli Cristi Julia Roberts Julia Roberts doncs aquí també a la del fill tenim sí tenim una una policia que té un passat obscur amb una filla que no vol saber res d'ella ella que la vol recuperar i bueno potser el més interessant és una mica l'estructura com a thriller que és una estructura circular absolutament és a dir el començament i el final es mengen la cua però després entremig hi ha uns brots de de de histerisme i de violència que són increïbles perquè precisament la fragilitat que aparenta i sembla que té la Nicole Kidman si a sobre li posem que va la major part de la pel·lícula dopada perquè veu i pren drogues i això i ho fa bé la Nicole Kidman o què tal? Bueno ella fa el seu tour de force com a actriu té els seus moments de ràbia d'excés i tal però clar hem de pensar que aquesta dona està contínuament en contacte amb armaris de la màfia i li foten quatre hòsties i ella va aguantant quan aquesta senyora hauria quedat desmuntada definitivament i hauria de tindre que recórrer amb una ferreteria perquè la tornessin a recuperar i en canvi allí no ella bueno aguanta i hi ha un moment que per mi és una mica quasi patètic que és quan se'n va al darrere del cotxe i agafa una una metralleta i se'n va cap a sí ha de tindre amb uns tios que estan que estan atracant un bangle bueno és algo és siu però bueno ho dic perquè és una pel·lícula que segurament per l'actriu i perquè a sobre si va als Oscars se'n parlarà però que sapi la gent doncs que a la millor a la millor surt de sa vuda perquè la de la Júlia Robles l'heu vista la vau veure i està què tal perquè no és la mateixa història allí és encara més droga és un serial ja ho tenia l'aspecte de la descripció es diu el regreso de vent exacte el regreso de vent amb tot això una madre coraje més que surt aquest el treuen una mica allò perquè és Nadal i tal i la cabra que fa la cabra tira el monte ha arribat l'hora hem passat una hora més amb els nostres oïdors com contents de tornar a estar aquí parlant del cinema parlant d'allò que ens agrada parlant de les coses que recomanem aquí teniu avui una llista de pel·lícules que si algú no ha vist alguna d'aquestes que hem esmentat val la pena que les aneu a veure perquè algunes d'aquestes pel·lícules segur que les reposaran perquè són totes elles que tenen molta qualitat i bueno ens emplacem aquí que el dimarts que ve tornem a estar aquí tornem a comentar pel·lícules tornem a comentar doncs amb els nostres convidats què farem i estem començant a preparar el trimestre i farem doncs que hi hagi totes les oportunitats que més o menys ofereixi les pel·lícules que anem estrenant bona nit a tothom bona nit la setmana que ve bona nit