Cinema sense condicions del 8/1/2019 — Morricone s’acomiada i el millor de 2018: Shoplifters, Cold War, Roma, documentals, terror i sèries

Obertura

Ennio Morricone centra el preludi: els conductors descobreixen en directe la seva retirada. Recorden la seva prodigiosa trajectòria (més de 500 partitures, nascut el 1928) i guardons recents com l’Òscar per a "The Hateful Eight".

"Qui vulgui saber qui era Maria Callas ha d’acudir per força a aquesta pel·lícula."

El format del programa

• Objectiu del dia: repàs col·lectiu de les millors pel·lícules vistes el 2018, recomanacions i alguns descarts.
• Tòtems de l’any, sorpreses independents, documentals imprescindibles, terror innovador, i un tram final sobre sèries i estrenes en cartellera.

Internacionals destacades

Família, memòria i supervivència

• Shoplifters (Un asunto de familia) — Kore-eda: una família atípica que qüestiona els lligams convencionals i la frontera entre necessitat i delicte. Actuacions de primer nivell.
• El ángel (Luis Ortega) — retrat amb carisma d’un jove delinqüent a l’Argentina; estil i magnetisme.
• La noche de 12 años — duresa de la repressió a l’Uruguai: reclusió, aïllament i resistència de Mujica i companys durant 12 anys.

Europa (I): amor i història

• Cold War (Pawlikowski): gran història d’amor en B/N, travessada per opressió i exili en la Polònia comunista. Imatges bellíssimes i to dur.
• Kore-eda, univers familiar: refinament sense lacrimogènia i mirada humanista.
• El viaje de Nisha: xoc entre tradició pakistanesa i llibertat occidental en la segona generació migrada; moments pare-filla colpidors.

EUA i documentals

• Three Billboards Outside Ebbing, Missouri — humor negre i ràbia social.
• Wonder Wheel (Woody Allen) — melodrama visualment ric.
• Captain Fantastic — debat sobre educació i estil de vida alternatiu.
• First Reformed (Schrader) — ambició teològica-ecologista, no del tot rodona però recomanable.
• Documentals:
• Maria by Callas — material d’arxiu primorós, retrat definitiu.
• Visages, Villages (Varda & JR) — road-doc tendre i juganer.

Cinema d’autor: lírica i marges

• Lazzaro felice — faula poètica amb ressons de Pasolini; crítica al capitalisme amb interpretacions magnífiques.
• The Rider (Chloé Zhao) — Amèrica profunda, identitat i cos trencat; comunitats confinades amb sortides difícils.
• Eco temàtic: Trote (Gz.) contraposa domini del cavall i submissió social de la dona.
• Adaptacions i docs:
• On Chesil Beach — delicada sobre el desig i la repressió.
• Comandante Arian (Alba Sotorra) — immersiu i valent sobre la lluita kurda.

Risc, gènere i innovació

• Provocació d’autor: La casa de Jack (von Trier) i Climax (Gaspar Noé) — experiències radicals; la segona, lisèrgica i desaconsellable a públic aprensiu.
• Terror 2018: Hereditary i Ghostland — reescriptura del gènere amb imaginari poderós.
• Superherois:
• Avengers: Infinity War — clímax serial d’una dècada de univers compartit.
• Spider-Man: Into the Spider-Verse — animació revolucionària, estil híbrid que obre un nou llenguatge visual.
• Under the Silver Lake — neo-noir pop ple d’homenatges, capes i enigmes; densa i fascinant.

Internacionals (II)

• Roma (Cuarón) — memòria íntima a Mèxic; ruta dual mare-cuidadora; Netflix i sales coexistint.
• BlacKkKlansman (Spike Lee) — denúncia racial amb cops de realitat al final que connecten amb l’actualitat.
• També: Burning (Lee Chang-dong) i Three Faces (Panahi) — recomanades.

Europees: França i Rússia

• França:
• Cosas de la edad (Guillaume Canet) — comèdia autoconscient.
• Numéro Une (Tonie Marshall) — drama corporatiu i feminista.
• Place publique (Agnès Jaoui) — sàtira de costums parisenca.
• Rússia: Loveless (Sin amor) — per alguns, la pel·lícula de l’any: rigor i desesperança d’un país en guerra freda emocional.
• UK: The Party (Sally Potter) — peça d’orfebreria: guió esmolat i final sorprenent.

Espanyoles i catalanes

• Comandante Arian (Sotorra), Petra (Rosales).
• El silencio de otros — documental imprescindible: memòria, fosses i dignitat; projeccions amb aplaudiments finals.
• Entre dos aguas (Isaki Lacuesta) — continuïtat vital amb força documental.
• Les distàncies — amistat, distàncies emocionals i mirada generacional; gran Alexandra Jiménez.
• També: La enfermedad del domingo, Sin rodeos (caricatura sociològica del 2018), Sin miedo (Zulian) — cinema polític sobre Guatemala, malauradament invisible als circuits.
• Problema recurrent: excés d’estrenes i poca vida en cartellera per a títols independents.

Sèries i plataformes

• Sabrina (relectura fosca del mite noranter) com a nova proposta; reconeixements tardans a The Americans.
• Debat sobre la fragmentació de continguts i l’arribada de Disney+: risc de monopoli i exclusivitats d’IP (Marvel, Star Wars) que dispersen l’audiència.

Cartellera i cloenda

• Estrena: Destroyer (Karyn Kusama) — thriller circular amb Nicole Kidman en tour de force; proposta irregular i excessiva per alguns. Referència creuada amb Ben Is Back (Julia Roberts) pel tema addiccions/família.
• Tancament: recomanació de recuperar aquestes obres en sales de reposició i plataformes.

Idees clau

• 2018, any de gran diversitat: del cinema d’autor líric a l’animació més trencadora.
• Documentals com a espai de memòria i pedagogia cívica (Maria Callas, El silencio de otros).
• Gènere en renovació: terror i superherois ofereixen riscos i troballes formals.
• Mercat tensionat: massa estrenes, poca vida en cartell i streaming cada cop més segmentat.