Cinema sense condicions del 27/6/2023 — Mort a Venècia: Visconti, Mahler i la bellesa que crema • L’Orquestra, Ruralitas i recomanacions de cinema d’estiu

Tema central: Mort a Venècia (1971)

Per què és important

• Adaptació de la novel·la homònima de Thomas Mann, dirigida per Luchino Visconti.
• Protagonitzada per Dirk Bogarde (Gustav von Aschenbach) amb la música de Gustav Mahler com a columna vertebral emocional.
• Fotografia de Pasqualino De Santis que captura una Venècia crepuscular i decadent, en plena epidèmia de còlera.
• Recepció crítica dividida: per alguns, fracàs; per altres (i per al programa), obra excelsa.

Sinopsi (sense espòilers majors)

• A inicis del segle XX, un compositor alemany, malalt i creativament esgotat, viatja sol a Venècia per reposar.
• Allà s’hi obsessiona platònicament amb el jove Tadzio, símbol d’una bellesa inassolible.
• En paral·lel, Venècia s’enfonsa sota una epidèmia de còlera que les autoritats volen amagar.
• El film transita de la fascinació a la desolació, amb el temps i la mort filtrant-se a cada escena.

"Qui ja ha contemplat la bellesa amb els seus propis ulls està consagrat ja a la mort." — Visconti (frase promocional que resumeix el nucli temàtic)

Adaptació i simbolisme

• A la novel·la, Aschenbach és escriptor; al film, és compositor: el personatge s’apropa a Mahler i, per extensió, a un autoretrat del mateix Visconti.
• El desig d’Aschenbach per Tadzio es mostra com un amor platònic i contemplatiu, treballat amb silencis i mirades més que amb paraula.

Estil visual i musical

• La banda sonora (3a i 5a simfonies de Mahler) actua com a leitmotiv emocional, arrossegant l’espectador a l’estat d’ànim del protagonista.
• Posada en escena minuciosa: moviments de càmera fluidíssims, composicions pictòriques (més Tà Turner que Canaletto), el Lido i els interiors com a espais d’una bellesa gastada.

Temes clau

• Bellesa vs. decadència: la contemplació de la bellesa té un preu; la ciutat malalta és mirall del cos i l’ànima d’Aschenbach.
• Temps i memòria: rellotges de sorra, boires i llums difuses; la nostàlgia d’allò que s’esvaeix i la joventut com a paradís perdut.
• Artista i crisi creativa: fracàs, dol familiar i fugida; la recerca d’un ordre estètic davant el desordre vital.

Visconti: trajectòria i mirada

De l’arrel neorealista al fresc històric

• Inicis al neorealisme: Ossessione (1943), La terra trema (1948), i el vigor social de Rocco e i suoi fratelli (1960).
• Salt al fresc històric: Senso (1954) i la summa de Il Gattopardo (1963).
• Altres fites: Le notti bianche, Lo straniero, La caduta degli dei (1969), Ludwig (1973), Gruppo di famiglia in un interno (1974), L’innocente (1976).

Direcció d’actors i univers estètic

• Visconti és un gran director d’actors: paper majúscul de Dirk Bogarde a Mort a Venècia i presència magnètica de Silvana Mangano.
• Cultura enciclopèdica i mirada interdisciplinària (òpera, vestuari, història) al servei d’un cinema d’hegemonia visual.

Càsting i llegat de Tadzio

• Càsting global fins trobar Björn Andrésen (anècdota: s’hi presentà també Miguel Bosé).
• El documental El chico más bello del mundo revisa l’impacte d’aquella icona de bellesa en la vida d’Andrésen, marcada per inestabilitat i addiccions.
• Reaparició a Midsommar (Ari Aster), ja transfigurat: la icona d’ahir, avui és memòria i cicatriu.

Debat: l’obra i l’artista

• Reflexió sobre separar vida privada i valor artístic (casos Picasso, Polanski). El programa defensa jutjar l’obra per si mateixa.

Apunts personals que enriqueixen el visionat

• Records de viatges a Venècia (boira, canals, pous emblanquinats), amb Mahler ressonant mentalment: la ciutat real i la filmada s’encavalquen.

On trobar la pel·lícula

• Diuen que és difícil a plataformes; possible a biblioteques; esment a Rakuten i Amazon Video (còpia deficient, segons comentari).

Recomanacions

Sèrie: L’Orquestra (Filmin)

• Creador: Adam Price (Borgen). Una temporada de 10 capítols (26–28’).
• Comèdia dramàtica en una gran orquestra: gestió, egos i petites guerres; interpretacions brillantment còmico-tragiques.

TV: Ruralitas (La 2)

• Retrats en primera persona del món rural: fotografia impecable, calidesa humana i ofici artesanal.

Cinema d’estiu: suggeriments

• Filmoteca de Catalunya (programació a Instagram: @Filmotecat).
• Asteroid City (Wes Anderson): simetria, deadpan i artesania d’autor.
• Sin malos rollos (Gene Stupnitsky): comèdia juvenil amb Jennifer Lawrence.
• Il caso Braibanti (Gianni Amelio): llibertats sexuals i judicis a la Itàlia del 68.
• Il primo giorno della mia vita (amb Toni Servillo): sobre el suïcidi amb mirada desmitificadora i esperançada.
• Altres: Le otto montagne, Upon Entry (La llegada), Alma viva.
• Blockbusters per desconnectar: Missió: Impossible (nova entrega) i Indiana Jones i el dial del destí.

Cloenda

• El programa tanca temporada i torna al setembre. Recomanació indubtable de veure (o rever) Mort a Venècia: una experiència de bellesa, temps i pèrdua que continua parlant-nos avui.