Mostra de cinema kurd a Barcelona, streaming vs gran pantalla (Paràsits, Història d’un matrimoni) i alta cuina amb drets d’autor

Cinema sense condicions Bona nit Com tots els dimarts estem aquí a cinema sense condicions per parlar-los de cinema per parlar-los de pel·lícules que hem vist que ens agradaria haver vist i no hem pogut veure les que ens han agradat les que ens semblen excel·lents les que no ens en semblen tant aquí estem per parlar de cinema com sempre el Pep Armengol Hola, bona nit Què ens explicaràs avui? Bueno, vaig estar a les jornades de cinema curt Ah, molt bé No hem tingut temps de parlar, el Pep i jo Hi parlarem Molt bé, me n'alegro moltíssim Sí, va ser, va estar molt bé Sí? Molt interessant Sí? I us en faré cinc cèntims Estarem encantats de sentir-te El darrere del... El mando de tots els cables i les músiques i tot el que esteu sentint Tenim l'únic i irrepetible I responsable Sense I? Tota la 6 de l'Atmon Bona nit, Francesc Molt bona nit Sí, d'un plaer de tornar a estar aquí entre vosaltres Pep, Carme i totes convidats Avui hi ha una gentada aquí al... Sí, estem aquí Al plató, que m'agrada a mi dir Avui hem fet un plaer al plató I Carme Nabot aquí presentant I Carme Nabot aquí presentant I dirigint el cotarro Intentant Només intentant Bueno Molt bé I el convidat que tenim avui que ja us el vam dir la passada setmana és el Santi Robert Bona nit Bona nit Comptem amb ell L'any passat ja va venir per explicar-nos coses de cine i de la seva història personal en relació amb el cinema És veí de Cardedeu és advocana d'exercici i és doctor en dret i és també professor a l'Autònoma i té un llibre interessant perquè és un llibre que està o lligat o basat en la seva tesi doctoral que és alta cocina i dretxo d'autor Derechos no sé quanta gent en té però els autors ho intenten i el Robert el Santi ens intentarà explicar una mica per què va triar aquesta temàtica i si la podem relacionar amb una afició que té de sempre que és el cinema Per què té aquesta afició al cinema? Per moltes raons perquè la una de les raons per les quals la tenim tothom o tenim molta gent afició al cinema però és que ell va estar durant una pila d'anys ell ens ho explicarà com a projeccionista del cinema d'esbarjo de Cardedeu i que durant els anys 2009 al 2015 va ser un cinema verd i que per tant va va veure pel·lícules va escoltar com els altres les veien i va sentir-se a prop del cinema també ens en parlarà d'això espero molt bé doncs comencem Pep doncs explica'ns si vas anar a la mostra del cinema curt perquè vam tenir aquí fa em sembla dos o tres de setmanes l'Adrià Olivares que va venir a parlar-nos justament perquè jo havia anat al cinema baix que havia vist una pel·lícula d'autor curt i que va venir a fer un cinefòrim que va ser molt interessant i els vaig conèixer allà em va semblar un interès especial per aquest cinema que té moltíssimes dificultats no només per ser difós que això són tots els el cinema d'aquest d'aquest entorn en té sinó inclús per sobreviure al seu propi estat que un dels estats del que forma part el poble curt és Turquia que té especials dificultats per ser realitzats i per ser promogut i per ser distribuït i per suposat ha de lluitar i tenir les problemàtiques que us podeu imaginar tothom de la censura que manté l'estat turc en aquest moment és un dels pals a les rodes allà segur per tot el que es fa al Kurdistan perquè el Kurdistan és una nació que està distribuïda en quatre estats i són estats de conflicte en aquest moment està envoltada Turquia Iran Irak Síria per tant és una zona calenta molt calenta però és curiós com arrel de perquè aquestes eren tres jornades el dia 13 14 i 15 un cap de setmana no? sí es va fer al centre cívic Pati Llimona i després també les projeccions es feien igualment al centre cívic i també al cinema Somseig que és un cinema que tu havies estat és cooperatiu quan vas estar de jurat als documentals al cinema documental i a l'alternativa bé doncs enllaçant amb el que tu comentaves amb el nostre col·lega Adrià Olivares ell forma part d'una plataforma que es diu Ivardia Productions i llavors Ivardia junt amb Azadi plataforma també són els que han organitzat la mostra de cinema curt de Barcelona que ja és la quarta és a dir ja té ja té un rodatge almenys una mica de rodatge sí llavors bé aquesta no solament es va limitar al cinema sinó que hi va haver uns col·loquis sobre el paper de la dona la resistència a Turquia i les revolucions de les que estan en marxa allà i concretament també es va dedicar a un homenatge a revolucionàries caigudes en combat sí dones revolucionàries i va haver també la presentació d'un llibre que es diu perquè és la revolució de Rojava no? sí precisament el llibre es diu Make Rojava Green Again i es va inaugurar també una exposició molt interessant perquè hi havia uns displays explicatius i després fotografies en el que es veu una mica el confederalisme democràtic que Rojava l'alliberament de la dona la preocupació ecologística perquè és molt curiós o sigui allà el millor tenim jo el que m'he donat compte és que com sempre passa amb això l'altre dia estàvem parlant de Guinea Equatorial tenim aquí almenys jo confesso un desconeixement del que passa a Guinea Equatorial quan resulta que fa fins a l'any 68 era espanyol allò van agafar van fotre una patada els van posar un dictador que és el que es porta a casa nostra i els han deixat allà desemparats no se sap res de Guinea Equatorial no hi ha no hi ha corresponsals no hi ha res bueno afortunadament va haver-hi aquesta pel·lícula només se sap dels de països i d'estats que manen però els que no tenen poder la pel·lícula aquesta és l'escritor d'un país sense libreries això estàs parlant de Guinea te n'has anat a Guinea aprofito de passada i tanco el parèntesis si vols després el comentes ho dic perquè és curiós com quan hi ha aquests preisos amb aquesta situació de tanta opressió un pensa l'últim que estaran pensant aquesta gent és amb l'ecologia doncs no o sigui fan una intervenció ecològica a les ciutats i hi ha molta cura d'aquest tema ja no diguem la qüestió del feminisme que està posat en marxa fins al punt que la revolució sobretot arrojava tenint un paper molt important i després també hi ha el municipalisme que és una forma d'organització des de baix en lloc de dalt cap a baix des de baix enxamplant-se una mica doncs per trobar les afinitats i la forma de solidaritzar les feines etc. bé llavors aquest era un aspecte o sigui el que eren unes jornades de difusió del que fan i del que hi ha i els llibres aquests que van sorgint també hi havia allà un expositor amb tota una sèrie de productes llibres petits opuscles en el que explicaven la història una mica els fets més rellevants de de la rebel·lió etc. i per una altra banda hi havia el cinema el cinema la mostra presentava sis pel·lícules quatre eren de ficció i dos documentals les de ficció una no tinc la traducció es deia Rauf que no sé el que vol dir l'altra era Casa sense sostre aquesta la vaig poder veure una pel·lícula una mica en sintonia amb el que us deia és una pel·lícula que sense deixar d'estar emmarcada en un context de dificultats de tot tipus és una pel·lícula divertida o sigui una comèdia una raó que succeeja on? succeeja allà a Bafur que és una ciutat del sur del Kurdistan sí bueno és una història molt maca amb la que són tres germans recorda alguna pel·lícula que es va fer aquí de Donde pongo este muerto i pel·lícules d'aquesta que es feien a la postguerra bueno tres germans van amb el cadàver de la mare a dintre que ella l'últim moment ha dit que volia ser enterrada al costat del seu marit i llavors bueno fan un recorregut però i tenen que anar des d'allà on s'ha mort cap allà on vol ser enterrada i el seu marit ja avisen els germans són dos nois i una noia i els avisen que un d'ells el que sap de què va la cosa que el pare cap al final va ser un col·laborador amb les forces d'ocupació turca i llavors ell no voldria que la mare fos enterrada al costat d'un pare que va ser va deixar una penjada tan poc edificant per la família però per l'altra banda era la voluntat de la mare de complir amb l'última voluntat i tot això i és en clau d'humor això sí perquè hi ha coses mira hi ha detalls és curiós vosaltres se'n recordeu que fa uns anys aquí hi havia uns polvos de rentar que es deien homo homo lava massa blanca hi ha un moment a la pel·lícula que un li diu a l'altre un personatge i tu com et llames diu a mi me pusieron homo diu por qué diu no lo pusieron porque lo vieron en un paquete de limpia de vajillas fins a aquest punt hi ha coses curioses hi ha un món després hi ha una cosa que posteriorment a la pel·lícula es va establir un col·loqui i allà hi havia algunes persones algunes dones que eren de Rojava i clar a tu et semblava una mica estrany que tu vas per allà per exemple i cremen el cotxe una cosa que pot passar ben normal no és un accident mira una eventualitat bueno passa algú per allí i et carrega i on vols que et porti i et porta i tal i no cobre res i comparteix el menjar i van dir bueno però això això va de debò o us heu inventat a la pel·lícula sí és que escolta allà la qüestió material no és com aquí és que has d'agafar fer-te un reciclatge perquè allò és una altra cosa hi ha valors que estan molt per sobre d'això hi ha l'amistat hi ha la fidelitat a la paraula clar de totes formes tenen un món bueno no sé aquesta zona però el món rural sempre és més solidari que el món de ciutat perquè és més llavors hi ha coses curioses entre els germans clar com que hi ha aquestes diferències per si complir o no la voluntat del pare però m'ha d'estar la noia que és maca i tal i llavors ella ve un taxista que passa per allí i diu et porto allà o sigui i el que dius tu com si l'haguessis vist és rural i un taxista en un món on no hi ha taxis ni res què fot aquest tio bueno pues agafa i el tio a primera vista s'enamora d'ella i diu bueno i on has d'anar diu no ella diu no és que no t'ho imagines mira porta'm al poble més proper no no és que jo el porto no tinc d'anar o sigui no no té que donar explicacions a ningú i i va seguint després és curiós perquè clar allà hi ha una altra forma de vida i hi ha un moment en què passen un control i i allà el control els detenen perquè no porten els papers per portar un fèretre i diu no això no pot passar aquí ha d'haver el fèretre que han acompanyat d'una justificació que es pot transportar és la nostra mare obri'l i bueno o sigui hi ha aquelles situacions d'humor negre i tot però et va semblar que es podia veure amb increïblement bé i després al final i com a cine estava ben fet estava molt ben feta molt ben feta sí sí sí m'ha semblat força interessant bueno ja dic casa sense sostre es diu ja aquesta és una mica perquè vegeixem una mica el to que hi ha l'estil i la tria que hem fet que pel meu gust està molt ben feta perquè després hi ha una per exemple que es diu 14 de juliol que no vaig poder veure però pel que em va explicar l'Adrià que l'havia vist quan van fer la selecció bueno aquesta és una pel·lícula dura perquè precisament el que reflexa és el pas per les presons turques d'unes dones que van ser empresonades en combat i bueno allò es veu que és duríssima terrible i la data suposo que fa referència a un moment el 14 de juliol emblemàtic de detenció o d'execucions o el que sigui després n'hi ha una altra que es titula cada casa és una escola que ja bueno ja ens fa una mica la referència al que en aquell món rural l'activitat dintre de la comunitat és una escola de vida no? i per aprendre principis etcètera i els documentals? els documentals són la resistència de les dones a Turquia que és un documental tot això és entre produccions entre el 2016 2017 i 2019 o sigui relativament recents i l'altre és sur la terra i el poble fa referència també a una mirada sobre la part sur de de Kurdistan bé hi ha una cosa que penso que em va captivar bastant i és que tant amb les converses que vam tindre els diàlegs que hi havia com després amb un llibre que vas llegir és un llibre interessant que el va fer l'ha fet des de la presó un dirigent del PKK que és bueno el partit més representatiu de la revolució de la revolució ell es diu a veure Abdolà Ocalan ell està confinat en una presó que està a dintre d'una illa petita que hi ha el Mar de Màrmare és a dir altíssima seguretat i allà estarà fins que el temps i les circumstàncies polítiques canvien anant tot bé anant tot bé perquè però des d'allà ell ha fet una evolució amb el seu concepte de com cap a on van i ell és un dirigent del PKK sí molt respectat però ha fet una evolució ell mateix ha fet una autocrítica i ha estat pensant des de la presó com es pot sortir d'aquest impàs i llavors és una mica on a mi s'ha m'ho obert la reflexió aquest llibre te'l deixaré perquè són 30 o 40 pàgines però és molt interessant perquè el tio diu bueno a veure nosaltres estem aquí entre mig d'aquests quatre grans països que són uns mostres llavors volen una part de nosaltres però el primer que ens oprimeixen és la llengua un poble sense llengua no va enlloc no és un poble està condemnat a morir llavors diu ara si nosaltres el que volem és agafar què és el que pretenien abans diu ell es va donar compte que estaven amb una actitud bèlica de guerra contra l'opressió d'aquests estats el de torn el que tocava a cada punta de les quatre puntes del Kurdistan o sigui quan tocava Turquia contra l'estat turc llavors trets atemptats etc la resistència violenta i diu no ell ara el que proposa a veure abans de deixar les armes també vol una declaració d'intencions de les altres parts però la seva proposta és la de construir unes estructures federalistes administratives que permetessin l'existència de diversos governs democràtics autònoms en el seu en el seu sí en el sí del Kurdistan respectant les fronteres polítiques existents és a dir cada estat té la seva però una mica aquesta és una línia que tenen ara el Karimod que és el que vaig veure la pel·lícula Cer la que vas veure tu molt bé ell ja va citar això i fixa't que el tipus de cine que ell fa és també un cine agafat al món rural ell la història comença als Estats Units comença a Nueva York ell torna a Turquia no sap ni la llengua del curt instant li prové de l'àvia etcètera però la seva el que hi ha de sostrat en aquesta pel·lícula també és aquesta idea d'agafar la cultura popular les cançons la poesia la música perquè això és la la pervivència d'un poble que en qualsevol cas està tan distribuït en unes zones de conflicte que és l'única idea que els pot pervivir per tant no m'estranya que la idea aquesta deu ser una idea que en aquest moment hi ha una cosa molt interessant i és la reflexió que fa ell diu a veure jo m'he d'acord reflexionant a la presó que en realitat nosaltres combatíem per constituir-nos en un estat que té un perfil de democràcia occidental per tant per convertir-nos en un estat en el fons similar al que estem combatent no això no té que ser segurament nosaltres què hem de preservar hem de preservar la cultura la llengua a través de la llengua i després buscar amb els altres un sistema si és possible d'entesa confederada en el que ens permeti cada un mantindre el seu sistema sense agredir-nos i respectant en aquest cas les minories que en aquest cas és una majoria perquè és important és una zona molt difícil 430.000 quilòmetres quadres és una zona molt difícil és que és una passada i ells en deien que clar que distribuït per tot Turquia hi havia mil milions o sigui hi ha una cosa que els animava molt a la guerrilla perquè aquí tot el problema és com sempre tot el problema ve del colonialisme d'Inglaterra i França van sembrar el taco i per això abans he fet referència a Guinea perquè tot ve del mateix allà els colonialistes munten el pollo i es foten al camp quan ja els hi ha semblat que ja no poden exprimir més la lluvia i aquí quedes i clar ells llavors el primer que van pensar és dir bueno com que l'orografia del terreny és molt muntanyós ens favoreix doncs llavors què farem aquí guerra de guerrillas i que vinguin però amb una guerra de guerrillas et desgastes i no el caves mai i además els altres són els forts o sigui que naturalment no cal donar-li voltes bé a veure què ens explica el Francesc que has vist alguna cosa que ens pots comentar sí jo sempre veig coseta com vosaltres que sou allò habituals del cinema però jo el que he vist és la història d'un matrimoni que és del Netflix o sigui que encara que t'estàs Netflixant m'estic mirant Netflixant perquè he arribat a la conclusió com ja es veu que els globus d'or aquesta posició ja la tenia jo crec que és una posició de futur el món del cinema no és només un món de cinema de gran pantalla això ja ha passat el món de cinema és un cinema de pantalla però de totes les mides de pantalla per tant alguns ens agraden més uns que les altres des de la gent que mira una pel·lícula amb un mòbil fins la que la veu una gran pantalla d'un cinema que té la gran pantalla nosaltres optarem per la gran pantalla perquè no o ens agrada però entenc que en aquest moment els Òscars només donen premis a la gent relacionada amb el cine estrictament de gran pantalla mentre que ara aquesta barreja que es fa de presentar pel·lícules a cinemes de distribució per tenir premis i després anar a les cadenes a les plataformes és perquè aquest és el futur i no en tinc cap dubte per això he vist Història d'Un Matrimonèl justament aquesta ara tu què has vist? jo he vist Cossetes però clar com que veig després us ho explico llavors podria allargar-me'l molt però no jo us pregunto si heu comentat Paràssid per exemple si la van comentar jo la vaig comentar perquè a mi em va agradar molt aquesta part i no em va entusiasmar perquè sóc un fanàtic d'aquest director el bon Junho i les altres i les altres són tremendes llavors aquesta la veig massa abocada cap a l'espectador cap a fer-li riure ara en un moment que toca riure massa previsible tot massa previsible no tant no facis espòilers però previsible justament no n'és aquesta jo diria a mi m'ho sembla no sé arriba un moment que dius això anirà per aquí perquè tampoc no pot anar per enlloc més això no pot acabar d'una altra manera això jo és que no sé Carme jo pregunto així directament a Bocajarro no sé mai com es diu aquesta expressió en català diguem directament has vist altres pel·lícules del director un, dos, tres responde otra vez bueno a veure si tu me les dius m'ha recordat mira hi ha cròniques d'un Memories of Marble exacte un assunto de familia no aquesta és d'un japonès aquesta és coreana és Corea del Sur exacte Memories of Murder cròniques d'un assassí en sèrie espectacular hi ha un altre que es diu Mother no la de Aronofsky sinó la de Bon Junho que és una pel·lícula no l'he vista espectacular he vist la de l'assassina em sembla doncs aquesta és una pel·lícula que et sorprèn per tot arreu i barreja els gèneres d'una manera que no sé només un director que ha vist molt cinema i que sap capgirar-ho tot i aquesta jo diria i Madre Madre és una pel·lícula molt petitona en realitat però que et sorprèn a cada plànol a cada moment dius no pot ser que vagi a explicar-te això i t'ho explica i et fa d'anar més enllà és la història d'una mare i un nen que no està massa bé del cap i llavors les coses que van passant les coses que van fent dintre d'un món rural també que pot tenir la part positiva que tu deies abans però que també té la part negativa i xunga i dura i aquesta pel·lícula et mostra les dues coses a la vegada i llavors després té Ogja que és un alegat animalista també que està a Netflix està a Netflix va apunta't O-T-J-A sí perquè per aquest director jo crec que ell és un director molt potent i pot haver-t'agradat més o menys Paràssids però però ho fa molt bé crea els personatges molt bé a mi em va agradar també i a més a més em sembla que sap un rato de filmar aquest tio sí home això és innegable i els personatges té una planificació extraordinària però si has vist Viridiana i aquesta pel·lícula no et sorprèn molt no clar perquè és la mateixa història una mica i si has vist pel·lícules d'intrusos que entren dintre de cases i llavors fan una miqueta malarrassades com es digui m'acabo d'inventar una paraula no és una cosa superoriginal és com un barri barreig d'històries bueno has vist Janeke ja no et sorprèn si has vist segons què en canvi les altres que havia fet sí les altres pel·lícules són impecables i aquesta no m'acabarà de començar bueno miraré aquesta que em dius que està a Netflix i te la comentaré el propi dia la de Netflix és particular també és peculiar aquesta de Otja ja dic sobretot destaca per l'alegat aquest animalista i per l'alegat de viure d'una manera diferent que no és a la que ens porta les grans corporacions que ens diuen no no el que vendrem és bueno una cosa superbonica en un món preciós els animals els tracten superbé i llavors aquí t'ensenya la realitat del que fan de com ens manipulen de com ens explica una cosa i és una realitat absolutament bueno fora de tota mena de compassió i bueno i cap aquí anem aquí estem vull dir la pel·lícula et mostra tal com estem vivint ara mateix vull dir que no no hi ha he vist moltes més coses però bueno jo crec que si tu has vist aquesta la del matrimoni i després d'una passa al convidat perquè veig història de matrimoni perquè veig que està nominada pels és una pel·lícula del Noam Baumark gran director sí a mi m'agrada molt ell està nominat pel guió perquè és i després Scarlett Johansson i l'Adam Driver estan nominats els dos com a actriu i actors em sembla que ho fan molt bé també he de dir que tu acabes de dir que és difícil crear històries noves molt difícil aquesta és la història d'una separació una separació en el món actual i el que passa i com ho viu el guió realment està molt ben tractat perquè introdueix el personatge de l'Adam Driver des de l'Escarlett Johansson i introdueix el personatge de l'Escarlett Johansson des de l'Adam Driver i llavors és el conflicte com es viu el conflicte i com lluiten amb el nen que tenen el fill que tenen i realment el que es posa molt i molt de manifest és la colla de de bueno no sé de sanguijueles és que no me'n recordo com se diu això en català però bueno que xupen la sang que són els els advocats que es dediquen a la defensa i a l'atac d'un matrimoni que lluita desesperadament per una criatura i d'això en fa la lluita del seu matrimoni i ells en fan la seva vida vull dir els advocats està molt bé descrit el que passa és que això mateix que deies tu que les històries no són fàcils de crear històries noves és que jo penso que Kramer contra Kramer que jo crec que era del 79 sangunera no t'ho dic per tu perquè eres la traducció de sanguijueles sí de sanguijueles que són els advocats que treballen en aquest sector tan lucratiu per altra banda es veu si no faig alguna tonteria d'aquesta no sóc jo sanguneres lluiten com sanguneres que també passa Kramer contra Kramer doncs la història Kramer contra Kramer és exactament la mateixa història a l'any 79 40 anys eh per tant la manera en què que es manifest i també és la mateixa amb una criatura amb un fill i és la mateixa història per tant i inclús la mateixa raó per la qual la Meryl Strem que és la Meryl Strem i el Dustin Hohman decideix que se'n va no sé si la recordeu aquesta pel·lícula doncs s'assembla una mica Scarlett Johansson que considera que té tapat el futur i bloquejada per la per la per com està funcionant la parella per tant res està descobert o molt poques coses queden per descobrir en aquest aspecte però de tot només diré el guió és molt bo la interpretació és excel·lent però jo diria que no és una novetat cinematogràficament parlant això és el que sí que puc dir jo també recomano d'aquest director el nou Bauman una primera pel·lícula crec que va ser el seu primer dramatatge que m'ha quedat supergrabat ja fa anys potser fa 10 o 12 anys que aquí es va dir històries de Brooklyn i que en realitat que era també una separació sí sí jo crec que eren dos nanos allà de fet són dos pares que viuen una banda i l'altra del pont de Brooklyn i els diàlegs són increïbles no, clar és la seva història és la història del director tot i que m'agrada comentar sempre el títol original de la pel·lícula de la història de Brooklyn que és The Squid and the Whale és a dir el calamar i la balena perquè és un diorama que veuen en un museu al Caban llavors es diu així la pel·lícula no sé com molt surrealista i en canvi històries de Brooklyn ah ja està pedazo de títol doncs la història de matrimonio aquesta crec que sí que tindrà premis no sé qui també té ah té una nominada de secundària que és la malvada advocada d'ella que és un bichu que dolents són els advocats ai perdona que està aquí jo dic els advocats d'aquest sector no sé però aquest sector a les pel·lícules sempre queden molt mal parats molt mal parats perquè perquè no sé si són mal parits doncs mal parats sí doncs queden queden una situació molt difícil sempre estan interpretats per actors realment interessants eh aquesta no me'n recordo la Laura Dent és la la Laura Dern és una actriu sí sí ara m'he recordat i a més ho fa molt bé ho fa molt bé ho fa molt bé aquest personatge ha treballat moltes vegades amb David Lynch ah potser sí sí sí bé doncs aquesta és de les que ha tret la Netflix però que no ha anat a pantalles de cinema no així com l'irlandès i bueno les altres que el Camino també ha anat la vaig veure a Sitges una pantalla gran ah sí el Camino de Breaking Bad Movie sí és el final de la sèrie Breaking Bad i aquesta ha anat a cinema sí perquè ara és el que estan fent sobretot Netflix està fent això perquè li és rendible li és rendible això de tu manera això que deies tu dels temes aquests que sembla que es vagin esgotant però en realitat el que defineix una pel·lícula interessant o no és sí moltes més coses el tractament que li dona la sutilesa el director i el guió en el que està basada de completament d'acord però jo ho deia perquè com que el Francesc ens acaba de dir que que Paràsits no era una novetat aquesta tampoc però és una bona pel·lícula bé com que estàvem parlant de dret anem a parlar d'uns altres advocats que fan una altra feina interessant l'advocat que ens acompanya justament sorprenentment el seu el seu treball amb escomatat que era el teu treball de tesis doctoral i vas treballar sobre els drets d'autor com n'hi deies alta cocina i dretxo d'autor és això el títol exacte això mateix perquè com va ser que vas fer aquest tema en particular bé de fet tot això comença ja ben aviat en fer la carrera i em va interessar molt el tema de la propietat intel·lectual aquests events immaterials que són el resultat de la creativitat humana de la innovació com un guió de cine exactament i jo feia de projeccionista al cinema alhora estudiava direcció cinematogràfica a Cardedeu us hem de dir i recordar que el Santi viu a Cardedeu i ha estat en aquest cine una pila d'anys i per tant set anys i on estudiaves direcció cinematogràfica? a l'acadèmia 15 d'octubre 15 d'octubre que estava allà a Barcelona no la conec ja va tancar i bé ho compaginava tot el dret el cinema com veieu es poden fer moltes coses interessants alhora i el Santi les ha fetes les fa sí sí sí projecció ja no perquè ja era massa però durant 16 anys realment m'ha apassionat i la veritat és que aquesta relació entre la creativitat cinematogràfica la creativitat que pot haver-hi musical perquè també em dedico una miqueta a l'aprenc a fer guitarres sempre m'ha agradat una miqueta que la vessant és veritat que m'ho vas comentar sempre m'ha agradat una miqueta aquesta vessant més creativitat una miqueta doncs aquesta aportació personal aquesta la creació d'això de béns immaterials materials però que reflecteix una miqueta la personalitat doncs de qui crea tot això té una frontera una mica tifosa sí sí per descomptat que ha de ser ha de ser interessant investigació per delimitar una mica el problema ja està en la pròpia propietat intel·lectual què volem dir amb això i quan barreges això amb l'alta cocina em sembla sorprenent sí i per què va haver-hi un moment que com ha passat sempre no vull dir Van Gogh en el seu moment doncs no era creatiu segons els seus contemporanis és passats els anys Mendelsson tampoc ho era vull dir i passen els anys i llavors doncs bé hi ha un estat mental per entendre's de la societat que realment considera aquesta gent creativa valora allò que van produir en aquell moment i a partir d'aquell moment doncs consideren doncs consideren art o consideren una innovació és suficientment doncs important que aporta un nou valor a la humanitat transformador en molts casos i de cop apareix aquesta idea de la propietat d'aquesta intel·lectual de dir bé aquesta creació aquesta producció d'aquesta persona innegablement ha d'anar vinculada al seu nom i a la seva persona i aquí és on sorgeix la propietat intel·lectual clar això em va treure molt inclús des del punt de vista del cinema escolti aquí estan projectant la pel·lícula de Cardedeu però també l'estan projectant qualsevol poble de França i a l'altra punta del món i no deixa de ser la mateixa pel·lícula tots sabem que és aquella pel·lícula és aquella creació immaterial que a pesar de tots els suports sembla que és plasma i a més que sembla com que és un bé físic que el pots com tenir a les mans abans de veure sembla com més fàcil però el tema de de la cuina sembla més immaterial però passa el mateix amb el cinema i amb la música i a més tenim la partitura a les mans i allà hi és la creació hi està la partitura i no estem escoltant el so però allà hi podem reconèixer la música l'obra musical la creació i amb el cinema tres quarts del mateix podem veure un guió o llegir un guió em refereixo a l'escriptor o un guió literari i podem llegir i allà podem percebre la creativitat i podem reconèixer aquella creació amb independència que després la veurem projectada a través d'una màquina perquè realment la pel·lícula estarà en un suport en un suport ja sigui digital ja sigui una pel·lícula de 35 mil·límetres però evidentment ha de passar per una màquina ha de passar per una llanterna interna s'ha de projectar perquè realment la puguem percebre en la seva forma definitiva que és i la cuina clar des de la compra matèria prima els fogons i després la presentació amb el plat fins abans no arribi a la boca que sigui quan estem veient en el cas del cine també té el seu procés el seu procés exactament l'haver entrat el món del dret en aquest sector des de quan hi comptem que això és consistent i té està legislat i està directat diguem que la propietat intel·lectual abarca tant el dret d'autor abarca també les patents amb un concepte molt ampli abarca també doncs el dret marcari les marques tots els noms dels grans cuiners i cuineres són una marca alhora estan registrats com a marca determinades receptes i la possibilitat el fet de registrats com a marques és perquè han rebut premis els seus i de fet pel seu bagatge i per la seva consideració externa això mateix el seu nom doncs aporta un plus abans era el que cuinava pel rei o per l'emperador llavors aquell suposo que era el considerat l'important i el seu nom aplicat on sigui a un producte concret una vaixella però clar quan dius per exemple el bulli què va significar amb aquest aspecte jo que el considero o el germà en Roca no sé per posar exemple jo considero que arran de la revolució que en diuen bulliniana a partir ja dels anys 98 99 aquí diguem que la creativitat culinària ja passa a un altre nivell ja no és aquella creativitat menor com podríem dir de les arts menors allò que s'inclovia doncs el que diem la cuina la decoració determinades creacions que deien que eren menors senzillament perquè complementaven o no se'ls donava aquesta importància històricament parlant però certament hi ha un moment en què això canvia i parlar de crear a la cuina doncs ja es pot parlar seriosament d'això i queda una constància que el com nou s'ha creat i quan ho fixes això jo fixo un parell del 97 98 99 i a partir del 2000 evidentment ja és cada vegada més clar doncs que com ho diria ja no hi ha aquella vergonya de parlar de creació a la cuina i ha arribat un moment que és l'actual en què ja no només es parla de creació a la cuina sinó que es parla doncs de creadors i creadores i clar nosaltres tenim una normativa tenim una normativa que és hi ha la de patents hi ha el mercat però hi ha la de dret d'autor i el dret d'autor a diferència d'altres normatives no exigeix cap registre senzillament pel simple fet de la creació doncs es reconeixen una sèrie de facultats facultats personals facultats econòmiques i entre les facultats més importants facultats personals o morals està aquella de dir el reconeixement de la condició d'autor o d'autora d'una creació però ha d'anar lligat a una qüestió econòmica perquè si no això no bé de fet o una defensa d'una bé no necessàriament realment el dret d'autor es pot defensar les facultats morals pots defensar el fet que senzillament el nom de l'autor o l'autora no consta això és propietat intel·lectual exactament sí la llei reconeix però no hi ha congressos i no sé si hi ha congressos ja sí per descomptat sí i ara més que mai i és una qüestió doncs que se'n parla se'n parla i de fet els congressos serveixen per deixar constància no no clar això això a tots els àmbits és això un congrés exactament i ara tenim la Bullipèdia que també és per deixar constància del que s'ha creat tenim el Luís Adúriz també ha fet una publicació molt important també amb aquesta finalitat deixar constància del que es crea perquè precisament quan parlem de creativitat doncs hem de parlar de creadors i creadores i si volem parlar de creativitat culinària innegablement l'hem d'identificar on està aquesta creativitat i si l'identifiquem hem de dir quin és el seu origen si no millor que deixem de parlar de creativitat clar doncs efectivament si es parla de creativitat es parla de creadors i creadores i pel simple fet de considerar-se creadors o creadores la llei ja reconeix una sèrie de facultats entre elles aquesta de reconèixer-se com a creador o creadora d'una determinada creació la definició de l'objecte de la protecció és a dir el que protegeix la llei de propietat intel·lectual és absolutament ampli la definició protegeix les creacions originals vull dir un concepte absolutament ampli i s'hi han anat incluent doncs creacions que en el moment en què potser s'estava llegint aquell articulat de la llei doncs es considerarà que no eren creatives però bueno passa el temps i aquesta definició tan àmplia de les creacions originals doncs és flexible és flexible és dinàmica i s'interpreta d'acord amb la realitat social cultural històrica del moment i en aquest moment parlem de creacions culinàries i clar a partir d'aquest moment és molt difícil discutir doncs que realment algú que ha creat quelcom ja sigui cuina ja sigui un format televisiu ja sigui una obra cinematogràfica etc doncs no puguin estar al mateix nivell de consideració és a dir una discriminació entre autors i autores per al gènere o al tipus de la seva creació és una discriminació absolutament proscrita de fet la prova intel·lectual ja ve reconeguda la declaració de drets humans sí però em refereix i la discriminació proscriure aquesta discriminació entre autors i autores també deriva d'aquesta normativa per tant quan diem escolti és més respectable protegir una obra cinematogràfica la creativitat cinematogràfica que la creativitat culinària hem arribat a un moment escolti podem tenir certa predilecció per una cosa per una altra però certament si parlem de creativitat estan en un mateix nivell no hi pot haver una discriminació entre autors i autores a partir d'aquí altra cosa és com vehiculem tota aquesta protecció vull dir tot això és molt i el meu llibre es dedica a això podríem tenir algun exemple perquè jo reconec que m'hi perdo una mica hi ha un exemple judicial no sé que hagi viscut de fet la gràcia de tot això també quan va començar va començar amb la meva tesina després va passar a ser la meva tesi doctoral va ser precisament arran de sentències que vaig trobar a França als Països Baixos que me n'adonava per exemple una sentència del rei d'Amsterdam que deia escolti doncs miri aquesta persona concret la casa Círaco pretén la protecció pel dret d'autor d'allà que és el dret d'autor continental vull dir exactament la mateixa normativa pràcticament que la nostra europea exactament pretén la protecció d'aquests bombons i li reconeixen la protecció d'aquests bombons efectivament aquests bombons però li reconeixen la protecció com a dret d'autor o com a marca com a dret d'autor perquè amb marca s'entén marca si és no sé una marca coneguda com a dret d'autor igual que els creadors d'uns pastissos de maçapà doncs també el tribunal li reconeix això de dir això és una creació original absolutament deu ser difícil que és original perquè sobretot coses d'aquest tipus que poden venir no sé el seu origen és un origen popular o el que sigui en quin moment allò ho fixes com a vull dir que si si és una obra si és un llibre si és una novel·la o si és un poema allò està molt clar sembla que és més està més definit ho trobo més complicat per això ho devia preguntar al Francesc no Francesc el que passa és que com diu ara amb els sàpies del Ferran Adrià estem en un moment en què podem valorar objectivament aquesta originalitat de la cuina ha arribat un moment que altra cosa és que per exemple amb la creativitat literària amb la creativitat cinematogràfica doncs ja tenim un bagatge ja tenim uns anys que hem pogut valorar que hem pogut sopesar però certament la creativitat culinària és molt recent tot això sí per això et preguntava des de quan el nivell d'originalitat que s'exigeix en la normativa del dret d'autor per entendre'ns una obra literària és un manual d'una manpara de bany per entendre'ns el manual d'una manpara de bany ha estat protegit pel Tribunal Suprem com una obra literària una frase d'11 paraules una frase d'11 paraules ha estat protegida com una obra literària per tribunals europeus per tant el nivell d'originalitat que s'exigeix és relativament baix totes les obres totes les creacions deriven d'algun altre anterior és així per què? perquè aquestes creacions han anat a formar part del patrimoni cultural comú i d'aquest patrimoni cultural comú creadors i creadores en veuen i creen a partir d'aquest evidentment certament quan es diu quan ja s'hi pot percebre la personalitat de l'autor o l'autora del creador o la creadora en aquella creació i realment hi ha un estat per entendre'ns la menestra de verdures amb textures és d'Adrià i ja diem que és un plat d'Adrià el gol de Messi tothom sap que és un plat del Jordi Roca i no es discuteix que sigui no ho sabia arriba un moment vosaltres ho sabíeu? no, jo no ho sabia i mira que el gol de Messi pensava a quin gol es deu referir doncs no però no no és exactament un gol pot agradar més o menys però sí que és veritat que des del punt de vista mira aquelles coses enterem però sí que és veritat que es fa referència al plat de tal el plat de de la cuinera tal certament ha arribat un moment en què aquest vincle entre el nom i la creació és tal doncs que s'ha de protegir d'alguna manera està personalitzat ja és així i si es vol seguir parlant de creativitat a la cuina s'ha de parlar de creadors i creadores i aquests creadors i creadores tenen uns drets que els hi són legítims evidentment tot ve a parar al final que ningú no cregui tregui benefici d'una cosa que ha creat un altre diguéssim al cap i a la fi és defensar això que si algú mira de comercialitzar aquests bombons que deies o un plat però això seria la marca doncs això és el que intento jo acabar de captar d'entendre no la protecció jurídica que es pot reclamar que deriva de la llei d'apropia intel·lectual que és l'any 96 amb totes les reformes i aquesta llei reconeix una sèrie de facultats econòmiques i una sèrie de facultats personals entre les econòmiques hi ha per exemple aquesta que evidentment és el amb el que realment en principi tothom hi cau amb el fet de dir aquesta facultat econòmica si vostè reprodueix aquesta creació meva m'ha de pagar però certament hi ha una sèrie de facultats que són independents i a més és que és a diferència d'altres sistemes com el copyright que realment no tenen gaire a veure amb el dret d'autocontinental nostre tot i que a vegades es confonen molt que és per exemple exigir el reconeixement d'aquesta condició de creador o creadora respecte d'aquesta creació concreta el gol de Messi escolti vostè ha reproduït el gol de Messi en el seu restaurant i el fa valer com una creació pròpia bé doncs aquí la llei reconeix unes facultats morals o personals que a més a més són diu la llei irrenunciables vull dir i és així així com les facultats econòmiques on sí que hi pot renunciar a les facultats morals o personals són irrenunciables és a dir aquest vincle del nom amb la creació vull dir això no hi poden renunciar per a lo bueno i per a lo mal exactament i sempre poden fer valer una normativa si el Van Gogh té una cosa que val i que no val Van Gogh sempre val sí però fixeu-vos una cosa perquè això ara en parlem des del punt de vista de la llei de propietat intel·lectual però això ja ve reconegut en manifestos molt molt coneguts de fa molts anys de Blumenthal d'Adrià i de més i a dir escolti reconeixem aquesta condició d'autora i és un principi ètic bàsic i a més certament si ho tenim a la creació de drets humans és perquè és un d'aquests principis ètics irrenunciables a qualsevol societat democràtica però vull dir que ja sortia reconegut en manifestos de l'alta cuina i al final hem vist que certament és que la llei de propietat intel·lectual des d'aquest punt de vista què hi protegeix quin és l'àmbit objectiu però les creacions originals bé arribem a aquest punt que podem valorar perfectament incloure-hi la creativitat culinària és així sí, sí perquè en aquest aspecte quants quin és el gruix dels autors que es consideren autors en aquest en aquest vull dir que tu dius en aquest tenint en compte que el dret d'autor culinari té una té una història relativament curta si jo ara et pregunto quants tenen dret d'autor en la literatura això és no ens hi podem posar però això que és relativament curt tenim una llista de de fet s'està treballant per exemple en projectes com la Bullipèdia en projectes precisament han deixat constància d'aquesta on està aquesta creativitat perquè clar parlem molt de creativitat però falta realment poder assentar però sí certament podem parlar i cada vegada més com el que deia aquesta obra és d'Arzac i ja es fa servir fins i tot l'expressió obra culinària per alguns crítics gastronòmics com Fabià Regol de fet aquesta expressió i jo la vaig conèixer a través seu o també d'un d'algun cuiner que també n'ha fet servir ja l'expressió d'aquest punt de vista exactament sí i llavors per entendre'ns la manestra de verdures amb textures que comentava fa un moment i tocar-me ho sabràs molt bé també la probabilitat que dues persones creïn que el com que consta de 25 ingredients 25 manipulacions i una i una presentació és a dir que s'han triat 25 ingredients de tots els possibles del món s'han seguit 25 manipulacions de totes les possibles del món i a més a més s'ha triat una presentació visual concreta que és amb la que s'ha donat a conèixer la probabilitat que dues persones sense copiar-se creïn de forma independent el mateix ara t'ho calcula Carme 0,00000 etc jo tot el rato estic pensant en els huevos Lucio que escolta vols dir que no podríem fer els huevos Pep allò amb una tarda així d'inspiració i estàs mirant de ser creador de cuina però escolta això es reflecteix en el món del cinema hi ha exemples de pel·lícules que puguem de fet si us fixeu hi ha pel·lícules que per exemple algunes del xef escolti jo recordo ara m'ha vingut al cap d'aquesta la gran debut no és una comediata senzilla és un xef que deixa de ser xef i es dedica a la venda amb volant també d'aliments no sé què es diu el xef la pel·lícula i en aquell moment era un xef molt reconegut per les seves receptes escolti aquest és el i es dedica a fer hamburgueses i a la venda amb volant d'hamburgueses em sap que es diu el xef a la pel·lícula l'heu vist? no però sí sí que em sona molt el plantejament realment soc quelcom que ha contribuït a l'originalitat culinària és a dir a portar un nou valor una evolució en l'art culinari però decideix deixar-ho i per exemple el Dani García també el conegut xef amb tres estelles mitjelen i de més ha deixat de ser ha deixat l'alta cuina i es dedica a un altre doncs realment hi ha plats vinculats al seu nom associats al seu nom però certament doncs arriba el moment doncs que per exemple decideixen l'alta cuina deixar aquest món tan complicat i bueno tan poc complicat per exigència per exigència el tipus d'exigència però escolta en aquest cas que dius del Dani García per exemple si ell ho deixa perquè se n'ha cansat i algú treu aquell plat i el treu com a plat propi ell continua tenint uns drets per descomptat que sí per descomptat que sí seria un dels casos en què podries intervindre defensant-lo els drets morals per el que deies que són irrenunciables són irrenunciables totalment i a més a més és que el fet que algú es vulgui trobar com a propi usurpar d'alguna manera aquesta creativitat aliena sí jo he fet el Quixot doncs no no puc dir-ho i a més a més fixa't una cosa encara que sigui una traducció al xinès del Quixot seguim veient el Quixot en allà segueix sent el Quixot encara que estigui traduït al japonès al xinès ara l'ho de la traducció havíem de pensar què vol dir això però la creació immaterial el Quixot segueix sent encara que sigui en xinès per entendre's crec que aquesta és una temàtica que no se m'hagués acudit a mi si ho sé haig de ser sincera sí perquè la trobo que se m'escapa una mica saps? bueno potser el fet que sigui tan quotidià sí tan quotidià fa que sembla que estigui fora de l'àmbit aquest de la protecció és que fins fa molt poc no es parlava de creativitat culinària feia vergonya i entre els mateixos protagonistes i les mateixes protagonistes no es parlava de crear la cuina s'ha menys tingut la creació culinària es parlava d'allò de la cuina de l'àvia i què feu no? i jo les receptes de l'àvia exactament però comparar eren arts menors però arriba un moment que diem escolti els arts menors a veure nosaltres visitem la catedral de tal si li traiem tota la decoració a aquesta catedral segueix tenint el mateix valor artístic o sigui arts menors ho hem de posar molt en entredit això són d'aquells lastres que arrosseguem històrics el mateix passa amb la cuina era aquella professió de dones en l'àmbit domèstic no, això clar això ja s'han dit sense perjudici que encara la integració de la dona el paper destacadíssim que té a la cuina i ha tingut a la cuina professional refereixo que a vegades més s'ha de reconèixer però sí que és veritat que hi havia aquella mentalitat absolutament anacrònica que era aquella professió menor ni professió era això que es feia a casa i parlar de creació la distinció entre això que em deies tu la cuina popular la cuina que fa tothom perquè clar tothom actua bueno ara no en fa la gent però vaja entenc que dins de la cuina tothom s'hi sent amb possibilitats de fer alguna cosa això és una cosa i una altra és crear un art de cuinar per això jo estava us he comentat abans la pel·lícula aquella de del del banquet de bebet el festín de bebet el festín de bebet el que jo recordo és una persona que ha estat fent la gran cuina a França a París i llavors va viure no sé si a Dinamarca o a Suècia o una zona d'aquestes i i va a parar en una zona molt fugint de la guillotina sí això no me'n recordo sí sí clar perquè era el moment en el que la monarquia estava però ella ha fet la grandíssima cuina parisenca llavors és veritat i va con lo puesto sí per això realment és una persona pobra que arriba allà llavors va en una casa que hi ha dos senyores de de l'església luterana d'aquelles dos germanes que han cuidat no sé el pare o la mare o qui sigui i llavors l'agafen i llavors ella em sembla que li toca un una li toca uns diners llavors dedica tots els diners a fer la gran festa per tota la gent que té a l'entorn i és la gran creació de la seva vida si gasta és una pel·lícula preciosa d'explicacions és molt molt recomanable si els que ens escolten no l'han vist com a recomanació del programa d'avui el festín de Bebet és una pel·lícula molt vàlida i fins i tot per aquest temps és molt escàrient i a més a més en aquell moment Karem i Escofier en la realitat ja defensaven els seus drets d'autor m'ho penso perquè clar volien era un moment en què ja es cridava l'atenció sobre aquest tema i els diaris jo vaig fer recerca a la teixit cultural els diaris de l'època i ja en parlàvem bé estem acabant estem acabant el programa i estem acabant el trimestre per tant ens despedim de vosaltres que tingueu unes bones festes aneu molt al cine aneu al cine hi ha moltes coses que podeu veure algunes ja les hem comentat la setmana que ve estrenen Polanski l'últim Polanski gràcies a primers anys el 2017 aquesta que també està anomenada el samadam