Cinema sense condicions del 10/10/2017 — Mother, Morir, Logan Lucky, Incerta Glòria i Nieve negra: projeccions en fals, símbols i evasió cinèfila

Introducció i obertura musical

Context i to del programa

• Arrencada amb la versió metal d’Els Segadors, “The Reapers”, d’A Sound of Thunder (EUA), amb fragments en anglès i en català.

• Comentari oportú arran de les declaracions recents de Puigdemont; el programa, tot i ser de cinema, s’hi refereix breument per context.

"Cinema sense condicions!"

Denúncia de projeccions: el cas de Mother

El problema

• Denúncia d’una projecció mal configurada en una gran cadena: format d’imatge incorrecte, fotogrames retallats, imatge estirada per omplir pantalla corbada i dominant verda que empobreix la fotografia.

• Sensació de “moviment brownià” a la càmera (artefacte digital), primers plans desmesurats i pèrdua d’enquadrament i intenció visual.

• Crítica al doblatge quan desvirtua veus clau (p. ex., Javier Bardem) i pèrdua de matisos; defensa de la versió original.

"Vigileu molt on aneu a veure una pel·lícula, perquè si no us poden colar qualsevol cosa."

Recomanacions pràctiques

• Comproveu el format (presència de franges en pel·lícules panoràmiques) i la qualitat abans de quedar-vos a la sala.

• Sales suggerides on solen cuidar la projecció: Verdi, Boliche, Icaria (VO). Es comenta que Verdi passa l’original de Blade Runner aquesta setmana.

Mother (2017), de Darren Aronofsky

Lectura i temes clau

• Obra radical i personal: per a molts, rotunda; per a d’altres, amb segona meitat desbordada. Ambdues lectures són defensables.

• Clau interpretativa: Jennifer Lawrence és la Terra; el que l’envolta simbolitza la humanitat i les seves agressions. Bardem encarna el Creador/Poeta i l’egolatria que permet/desatén la destrucció.

• Missatge ecologista central: un “clam” per no carregar-nos el planeta; estructura cíclica de regeneració.

Referències i estil

• Ecos de Polanski (La semilla del diablo), Kubrick (The Shining: bloqueig creatiu), Lars von Trier (Melancholia; aproximació formal tipus dogma en el seguiment de personatges), Bíblia i Divina Comèdia (descens per nivells infernals).

• Sequència coral de ~20 minuts que condensa guerres, violència i caos, amb simbologia totalment deliberada.

Notes

• A VO s’hi detecta un moment cantat en castellà (ressò de la pervasivitat lingüística als films nord-americans/canadencs).

• Experiència condicionada de manera crítica per la qualitat de projecció: imprescindible veure-la en condicions.

Morir (2017), de Fernando Franco

Qui és Fernando Franco

• Prestigiós muntador (45 films; nominat al Goya per Blancanieves). Debut brillant amb La herida (Goya Director Novell) i consolidació amb Morir.

De què va i com ho filma

• Crònica íntima d’una parella travessada per la malaltia (càncer). Rodada al País Basc, amb poquíssim diàleg i aposta pel gest, el silenci i la mirada.

• Marian Álvarez, descomunal; la pel·lícula és “ella”. Direcció segura, muntatge rigorós i imatges d’autenticitat contundent.

"La enfermedad se convierte en el catalizador de aspectos latentes en una relación amorosa…" — Fernando Franco

Per què veure-la

• Dura, seca, sense sensibleria ni morbo, però profundament humanista. Cinema que fa pensar (no comercial ni “fàcil”).

Logan Lucky (2017), de Steven Soderbergh

Pitch i to

• Heist rural a la Nascar (Coca-Cola 600) a Carolina del Nord. Tres germans orquestren un robatori aprofitant la cursa; necessiten un expert en caixes fortes (un Daniel Craig esbojarrat i en estat de gràcia).

• Humor i ritme àgil; to de “diversió amb cervell” i crítica suau al sistema.

Referències i trivia

• Records d’Atracó perfecto (Kubrick), O Brother i El gran Lebowski (germans Coen). Ecos d’Ocean’s Eleven però més relaxat.

• Guió signat per “Rebecca Blunt” (identitat presumptament fictícia). Soderbergh, com sovint, controla foto/càmera amb pseudònim.

Incerta Glòria i l’univers d’Agustí Villaronga

La pel·lícula

• Adaptació sòlida i producció exquisida (Isona Passola). Actors principals i secundaris molt afinats; ambientació i planificació impecables.

Villaronga, creador absolut

• Es compara la pulsió autorista radical d’obres com Tras el cristal, El mar o el docu El testamento de Rosa amb les adaptacions Pa negre i Incerta Glòria, percebudes aquí com a menys “salvatges” creativament però molt recomanables.

Nieve negra (Martín Hodara) i el mirall de La cordillera (S. Mitre)

Nieve negra

• Thriller d’autor disfressat de gran estudi: estructura no convencional, barreja de gèneres (drama, thriller, crim, intriga familiar) i intriga sostinguda.

• Leonardo Sbaraglia i Ricardo Darín al capdavant; es demana dicció més clara en algun cas, però el conjunt funciona i sorprèn.

La cordillera (comparació)

• Política d’alta volada: cimera andina, intriga de corrupció i pressió mediàtica, Christian Slater com a emissari nord-americà. Interpretació creïble de Darín com a president.

• Malgrat encerts, tercer acte feble i final desdibuixat. Referència a Sorrentino (Il Divo) per afinitat temàtica.

Recomanacions i proper programa

Què queda clar

• Vigileu les projeccions: format, color i enquadrament importen tant com el film. Si la còpia és dolenta, exigiu solució.

• Doble proposta de la setmana:

- Per pensar: Morir. - Per evadir-se: Logan Lucky.

Avanç

• La setmana vinent: especial Blade Runner 2049 amb el convidat Ferran Pujol. Es recomana revisar la Blade Runner original en VO als Cinemes Verdi abans d’anar-hi.