Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te al podcast
Muntatge documental al Parc Agrari (Eurovegas, relleu i Mercabarna) i conversa amb Hernán Javes sobre “Jezabel” + homenatge a Ènio Morricone
Panorama general
Programa en dues parts. Primer, una immersió en el procés de muntatge de documentals a partir de “Plou i fa sol” (Pere Joan Ventura) i la seva mirada al Parc Agrari del Llobregat: crisi del camp periurbà, amenaça d’Eurovegas, relleu generacional, pressions urbanístiques i el paper de Mercabarna en la cadena de distribució. Després, conversa amb Hernán Javes i Adrián Heier sobre “Jezabel” (2022): adaptació literària, estructura temporal, mètode de treball amb actors, postproducció en pandèmia i crítica política universal.
“Estan envaïts permanentment per terra, mar i aire.”
També hi ha una breu recomanació i homenatge a Ènio Morricone.
Part 1 — Muntatge documental i “Plou i fa sol” (Parc Agrari del Llobregat)
Temes clau
- El muntatge en documental vs ficció: a la ficció hi ha guió i marc dramàtic; al documental, la realitat manda i el muntatge ha d’“inventar” estructura, ritme i crescendos, aplicant llenguatge cinematogràfic perquè no sigui un producte fred.
- Parc Agrari i crisi periurbana: agricultura a tocar de Barcelona, amb valors de proximitat (carxofa del Prat, etc.), però sotmesa a pressió urbanística (aeroport, AVE, polígons, habitatge) i a relleu generacional minvant.
- Eurovegas: la possible implantació al Prat va afegir un pic de tensió; el film incorpora una assemblea on es contrasta vendre vs preservar la terra. Tot i que no es va fer, el perill torna cíclicament.
- Mercabarna com a embut: centre de distribució imprescindible però que pot estrangular el benefici del productor; es reivindiquen circuits més directes i cooperatius.
- Geografia ampliada: focus al Llobregat, però també Besòs (horts a Torre Baró) i Collserola (horts petits, alguns d’esperit ocupa), mostrant la diversitat de microeconomies agràries.
- L’ús del so i de la imatge: fotografia d’Alberto Molina; so directe i treball sonor creatiu (Pau Xandri i Sergio Madridano). Leitmotivs: avions i trens dialoguen amb el camp; un plànol final amb el pagès a la via del tren, tard, tanca amb emoció i sentit.
- Doc de denúncia: no és pamfletari; la denúncia emergeix de la descripció. Reivindica la consciència ciutadana metropolitana sobre delta, aqüífer i deltes catalans (Ebre, Llobregat, Besòs, Fluvià…) i la necessitat de preservació.
- Educació i accés: proposta de passar-lo a instituts; disponible a TV3 a la carta. També creix l’oferta de cistelles ECO i iniciatives locals.
Moments destacats
- L’encreuament camp–aviació–ferrocarril com a banda sonora de la vida agrària.
- Debat sobre si el film és “acumulatiu”: defensa que hi ha una progressió dramàtica subtil basada en empatia i crescendos.
- Encadenats visuals bellíssims (aiguamolls–cel al Prat) i memòries urbanes (Mercat de Sant Antoni abans de la reforma).
“Si no, et quedaries en el pur reportatge; fem cinema.”
Part 2 — Conversa amb Hernán Javes i Adrián Heier sobre “Jezabel” (2022)
Clau de lectura i procés creatiu
- Arrels i ofici: Javes recorda un pare cinèfil i radiofonista, jocs sonors d’infantesa i el pas pel super 8. Formació a Caracas i curts com 900 Pánico (exhibició en sales) i La librería (premiada).
- Trajecte previ: “Macuro” (produïda per La Villa del Cine) pateix boicot a sales per prejudicis polítics, però guanya a Màlaga; “Piedra, papel y tijeras” és una tragèdia sobre parella, amor i entorn —preludi temàtic de “Jezabel”.
- Adaptació i guió: “Jezabel” parteix d’una novel·la d’Eduardo Sánchez; coescriptura a distància durant 1,5 anys. El film separa 2017 i 2033 per aportar distància i evitar identificacions conjunturals.
- Actors i mètode: elenc principal compacte; convivència prèvia per forjar complicitat i naturalitat (diàlegs, gestos). Inspiració metodològica: Mariano Llinás (“La Flor”).
- Rodatge i muntatge: primer es filma el present, s’atura perquè el protagonista canviï físicament i psicològicament, i després es roden els records —que adquireixen carrega emocional. La COVID cau en postproducció i “dona temps” per resoldre un muntatge complex amb salts temporals.
- Tona i política: film dur, fosc, amb crescendo i sentit nihilista en el protagonista. La crítica és universal —no anti-X ni anti-Y, sinó contra dinàmiques de poder que es repeteixen.
“No és que no vegi la llum al final del túnel; és que no veig ni el túnel.”
Recepció, distribució i context
- A l’espera de luz verde per a estrena en sales a Veneçuela; el recorregut per festivals pot ajudar però la política pesa.
- Reflexió final pessimista sobre el moment mundial (memòria curta, risc de repetició històrica) i el paper de l’art com a memòria i advertiment.
Recomanació i homenatge
- Breu recomanació d’una pel·lícula i homenatge a Ènio Morricone —“penseu en Ènio, el maestro” abans d’anar al cinema.
On veure-ho
- “Plou i fa sol” és a TV3 a la carta.
Seccions de l'episodi

Obertura i sintonia
Identificació del programa “Cinema Sense Condicions” (cortineta i repeticions inicials).

Recomanació i homenatge a Ènio Morricone
Recordatori d’una pel·lícula, recomanació unànime i homenatge a Ennio Morricone: “penseu en Ènio, el maestro”.

Presentacions i estructura del programa
Salutacions (Lluna, Anastasi) i avís que el programa tindrà dues parts diferenciades; absència d’Ignasi Juliacs per feina.

Tema del dia i presentació del documental
Introducció al procés de muntatge en documental; presentació de “Plou i fa sol” (dir. Pere Joan Ventura), amb l’Anastasi com a muntador.

Naixement del projecte i enfocament observacional
De l’interès pel camp (arran de “Alcarràs”) al rodatge al Parc Agrari del Llobregat; mirada directa, poques entrevistes, observació del treball diari.

Amenaça d’Eurovegas i assemblea al Parc Agrari
Irrupció d’Eurovegas durant el muntatge; decisió d’incloure una assemblea amb punts de vista contraposats (venda vs preservació).

Pressions urbanístiques i futur incert
Expropiacions (AVE, aeroport), habitatge i polígons; metàfora “terra, mar i aire”; rètols inicials/finals per contextualitzar el perill recurrent.

Ciutat, proximitat i Mercabarna
Crida a la consciència del ciutadà de Barcelona; Mercabarna com a centre de distribució i ‘embut’ que pot estrènyer marges del pagès.

Altres paisatges agraris: Besòs i Collserola
Horts al Besòs (Torre Baró) i petites finques a Collserola; diversitat de cultius i vincles personals amb pagesos locals.

Muntatge: documental vs ficció
La ficció parteix de guió i dramaturgia; el documental requereix construir ritme i estructura des del material rodat, sense renunciar a eines cinematogràfiques.

Progressió dramàtica i recepció crítica
Debat sobre si el film és ‘acumulatiu’; defensa d’una progressió dramàtica subtil que demana empatia de l’espectador.

Leitmotivs sonors i visualització del conflicte
Diàleg camp–aeroport–ferrocarril (leitmotivs d’avions i trens); plànol final crepuscular amb el pagès Parés a la via del tren.

Del reportatge al cinema
Reivindicació del documental com a cinema, no només reportatge; ús de llenguatge, música i crescendos dramàtics.

Equip tècnic: fotografia i so
Foto d’Alberto Molina; so directe de Pau Xandri i Sergio Madridano; anècdotes de presa i localització de so.

Escriptura sonora i encadenats
Ús creatiu del so (ràdio afegida en cotxe) i encadenats visuals (aiguamolls–cel al Prat); memòria del Mercat de Sant Antoni pre-reforma.

Accés i dimensió educativa
El film és a TV3 a la carta; proposta de passar-lo a instituts; reflexions post-COVID sobre retorn al sector agrari.

Ecologia, aqüífer i deltes catalans
Agricultura eco i proximitat; aqüífer sota el Parc Agrari; mapa de deltes (Ebre, Llobregat, Besòs, Fluvià) i necessitat de preservació coordinada.

Lleure al delta, relleu i ramaderia
Delta com a espai de passeig i bici; creixement de cistelles eco; presència d’ovelles (neteja del camp) i orgull de paisatge viu.

Denúncia, administracions i alternatives
Denúncia per descripció; silencis de les tres administracions; Mercabarna com a pas inevitable; idea de **cooperatives** i circuits més directes.

Cloenda del bloc i on veure el film
Recordatori de “Plou i fa sol” a TV3 a la carta; transició cap a la conversa enregistrada durant el BCN Film Festival.

Introducció a la conversa amb l’equip de “Jezabel”
Presentació d’Hernán Javes (director) i Adrián Heier (productor); “Jezabel” com a film inquietant i valent rodat a Veneçuela.

Orígens i motivació de Javes
Infantesa entre ràdio i cinema (Xile i Veneçuela), super 8 i vocació primerenca; estudis a Caracas.

Curtmetratges: 900 Pánico i La librería
El primer es projecta a cines comercials; el segon roda festivals i premis: aprenentatge i consolidació d’ofici.

Sèrie documental musical
“Arpa, maraca y buche”: rescat del joropo tuyero i dels seus exponents culturals.

Macuro: òpera prima i travessia política
De curt a llarg per creixement natural; producció estatal (La Villa del Cine), boicot a sales però premi a Màlaga.

Piedra, papel y tijeras: preludi temàtic
Tragèdia sobre amor, desamor i destrucció de la parella condicionada per l’entorn —pont cap a “Jezabel”.

Jezabel: adaptació i coescriptura
Basada en novel·la d’Eduardo Sánchez; coescrita a distància durant 18 mesos; rigor narratiu i destil·lació de trama.

Estructura temporal: 2017 i 2033
Separació de temps per evitar pegats conjunturals i donar marge d’“hipòtesi de futur” a la història.

Elenc i personatge principal
Protagonista d’ànima fosca i fredor funcional; repartiment curt i ben engranat.

Mètode amb actors: convivència i naturalitat
Treball previ de convivència per assolir complicitat; diàlegs no impostats; referència a Llinás (“La Flor”).

La COVID a favor del muntatge
La pandèmia sorprèn en postproducció i dona temps per resoldre una edició complexa (salts temporals, molts personatges).

Ordre de rodatge i efecte en el relat
Es filma primer el present, pausa per canvi físic del protagonista i després els records —que es tornen memòria real.

Recepció i to del film
Pel·lícula dura, fosca i amb crescendo potent; aposta per veure-la en circuit comercial.

Distribució a Veneçuela i política
En tràmit de llum verda per estrena en sales; debat sobre la ‘marca país’ i la utilitat dels festivals.

Crítica universal al poder
El film assenyala dinàmiques polítiques que transcendeixen governs; la ‘revolució’ pot canviar cares, no inèrcies.

Projectes i mirada al món
Nous projectes en fase de guió; to pessimista sobre el panorama global i social.

Memòria, repetició i risc de cicle
Memòria curta, amenaça de repeticions històriques; ressò d’Oliver Stone: “no aprenem res”.

Reflexió final: memòria històrica
Desconnexió de part del jovent amb la història recent (Franco); crida implícita a no oblidar.
CINEMA SENSA CONDIZIONS CINEMA SENSA CONDIZIONS CINEMA SENSA CONDIZIONS CINEMA SENSA CONDIZIONS CINEMA SENSA CONDIZIONS CINEMA SENSA CONDIZIONS CINEMA SENSA CONDIZIONS CINEMA SENSA CONDIZIONS CINEMA SENSA CONDIZIONS de distribució comercial a casa nostra fer un recordatori d'aquesta pel·lícula perquè per unanimitat tant l'Ignasi com l'Anastasi com jo us recomanem aquesta pel·lícula perquè és una pel·lícula que té molts valors i pensem que és una manera també de retre un homenatge a la figura importantíssima molt gran pel cinema i per la música d'Ènio Morricone és a dir que aquí queda la nostra recomanació si aneu al cine penseu en Ènio el maestro Molt bé, i dit això bona tarda Lluna, què tal? Bona tarda Bona tarda Contents de tindre't aquí Bona tarda Anastasi Bona tarda Bona tarda Benvingut Avui no tenim amb nosaltres el nostre company habitual Ignasi Juliacs que aquesta setmana i la que ve degut a feina li és impossible poder estar amb nosaltres Per tant, des d'aquí una abraçada Ignasi i a treballar força Ah, exacte Molt bé Nosaltres començarem el programa avui que us adelanto que tindrà dues parts molt diferenciades en una d'elles, la primera parlarem amb l'Anastasi d'un tema que alguna vegada hem tocat de forma tangencial però és el procés de muntatge en un documental Sí Ens sembla que és un tema molt interessant perquè estareu d'acord amb nosaltres que darrerament els últims anys el documental està trencant barreres i està començant a formar part molt de del nostre de la nostra graella habitual de programes i no parlo solament de cinema que també sinó de programes de televisió de diferents cadenes tan públiques com privades Sí Llavors tenim un documental en el que tu vas tindre una participació molt important en el muntatge Sí És un documental que l'he estat revisant aquesta setmana perquè vas tindre la gentilesa de passar-me el link Va semblar oportú I es diu es titula Plou i fa sol està dirigit per Pere Joan Ventura Novament Un director en el que tens una trajectòria de col·laboració important i actual I actual Encara estem per acabar l'últim Sí, sí Molt bé Doncs a veure Parlem una mica Parlem una Parlem una A veure Podem comentar coses però d'entrada m'agradaria que m'expliquessis una mica com va anar aquesta experiència Primer Primer dic que potser el motiu que us passés diguem el link en aquest cas perquè veiéssiu tanto com l'Ignasi el material el documental acabat amb els seus extras fins i tot en aquest cas Ah no aquí no hi ha extras era amb l'Olíber No Correcte Doncs va ser bàsicament perquè tenia a veure amb el que acabava amb la pel·lícula Carràs És a dir la pel·lícula Carràs ens va portar a una temàtica que era la temàtica del camp la temàtica de la problemàtica del camp i de la continuïtat en el camp en certs llocs és molt oportú perquè clar ho era molt sí sí perquè en dos casos hi ha molts punts de coincidència sí molts molts clar són 12 anys abans que es va la pel·lícula perdona 10 anys abans és el primer del 2012 rodada parcialment l'11 el 12 el 13 encara distribuït el 13 i distribuït el juny del 13 s'estrena i realment la pel·lícula per mi va ser un immens plaer va ser el meu una mica la meva segona pel·lícula amb el Pere després d'haver fet l'Efecte Iguazú que és l'anterior que va ser la meva reentrer en el món del muntatge després d'abandonar-lo per la publicitat l'Efecte Iguazú Premi Goya també és Premi Goya extraordinària extraordinària documental que més endavant un dia parlarem un monogràfic encantat doncs bé m'arriba aquesta oferta de fer aquesta pel·lícula i jo la productora no la coneixia una productora petita nova el Pere evidentment ja ens coneixia molt i vaig veure que era un tema molt interessant el Pere ja sabia que estava rodant des de feia mesos material en el delta aquí del Llobregat en el parc agrari bàsicament estava treballant el tema del parc agrari el parc agrari perquè la temàtica que ell volia tractar era aviam què sortia però en principi era tractar a partir dels homes i dones que treballen al parc agrari en les seves diferents diguem-ne masies i terrenys que tenen els diferents propietaris a partir d'aquesta visió directa no hi ha masses entrevistes en el d'allò simplement és la visió de la seva feina observant-los treballar anar deduint què està passant i evidentment el conflicte és permanent existeix permanentment per tant era un tema molt interessant que entrava en els paràmetres habituals del Pere Joan Ventura i de la Georgina Sisquell de la seva companya en aquell moment en quant a tocar sempre temàtiques que tinguin elements en crisi normalment a vegades són de tipus molt social en aquest cas era realment una crisi profunda que hi havia en aquest tipus d'agricultura periurbana que li dia és a dir aquesta agricultura que està molt a prop de la ciutat que anodreix parcialment a la ciutat a la que és decideu i que a més a més d'alguna manera hi ha la proximitat el tema de la proximitat que favoreix estem farts de veure el moment de la carxofa que Barcelona s'omple de carxofa del plat del plat en aquest moment també és cert que n'hi ha de Múrcia n'hi ha de Lacan però bueno la carxofa del plat segueix tenint un pesc i qui diu carxofa més coses a mi és clar veure tot això vaig dir home el camp a mi m'interessa molt d'entrada i de cop veig que hi ha un material interessant i que la gent fa coses interessants i que ostres era un documental per mi sincerament molt engrescador encara que semblava d'entrada dir la pel·lícula sobre el camp i com la gent tal llaure i passen els d'allò i ara sulfaten bé era trobar-li a tot això i a més va sorgir al mig del muntatge sorgeix potser quan portàvem tres mesos muntant el tema de ara no recordaré el nom del personatge un nord-americà que volia muntar un parc temàtic lúdic Eurovegas Eurovegas sí senyor en aquí en el Prat clar això genera una crisi suplementària que diu què fem veiem com evoluciona el tema nosaltres anem muntant i segons com evoluciona aquest tema l'inclourem o no l'inclourem bé finalment vam decidir que sí que valia la pena assistir a una assemblea diguem de la gent del parc agrari que vam fer a la finca que és el centre diguem de recepció de quan la gent va allà van a aquesta finca que ara recordo com es diu i allí va haver aquesta assemblea i en aquesta assemblea es va debatre també el tema aquest que has vist ja com va el tema i hi ha alguns a favor que sí que cal vendre perquè finalment traurem un benefici i hi ha qui diu que no que la terra té un valor impagable és que hi ha hi ha un problema aquí que també és una altra coincidència amb el Carràs i és que ens trobem amb dificultats de relleu generacional no hi ha relleu generacional o n'hi ha molt poc n'hi ha molt poc i de fet s'enqueixa més d'un dels personatges Són 600 explotacions que donen donen treball fix amb 1.500 persones i temporal amb moltes més Sí, efectivament Però és clar cada vegada que falla una explotació d'aquestes hi ha una grapa que es posa sobre Aprofita i vas veient en plano general jo tinc una família la part de la meva família estan vivint a Castelldefels a dalt de la muntanya i jo des de dalt de la muntanya cada vegada que vaig a casa d'ells ara observo el parc agrari i vaig veient zones que ja han estat envaïdes per vivendes per polígons industrials és a dir hi ha una invasió per terra ells diuen que estan envaïts permanentment per terra mar i aire Sí, mai mai tan ben dit És així Llavors que hi ha avions de Terran a centímetres a vegades passen dels camps d'allò de blat és a dir que realment Expropiacions per l'AVE expropiacions per l'aeroport per l'ampliació Constant El tema d'Eurovegas no va sortir per tant afortunadament això es va salvar però quina serà la propera amenaça per això la pel·lícula acaba amb aquest rètol que al Pere Joan li agrada molt de deixar tant al principi com al final de la pel·lícula una prèvia retolada diguem de dir estem en aquest context i quan acabem estem en aquest altre context que resulta que bàsicament diu el tanto perquè això sembla que s'arregla però en realitat el perill segueix a existir el perill que caigui a sobre qualsevol altre a mi m'ha agradat molt una cosa d'aquest documental que crec que li dona un valor afegit molt gran i és el fet que és un toc d'atenció perquè el ciutadà de Barcelona moltes vegades sembla que visqui al marge del Besòs del Llobregat del pulmó de Collserola i tal i tot això és vital per ell per ell ja com a persona famílies societat en general i llavors si estem parlant del parc agrari tu ho has dit molt bé al començar és que bàsicament i aquí és un altre sector que també intervé d'una manera molt important que és Mercabarna Mercabarna com a centre de distribució i com inevitable diríem sí que es converteix en un embut de cara a estrangular el flux diguéssim el flux de producció beneficia del particular exacte no és el mitjà ideal no, estava pensant ara que deies això que efectivament nosaltres vam centrar-nos realment en el treball de muntatge va passar per moltes fases vam decidir de cop centrar-nos molt al parc agrari del Llobregat però clar teníem també el Besòs el Besòs dius no, el Besòs no hi ha pràcticament res bé, doncs el Besòs ja tocant davant mateix del que seria Torrebaró veiem si volem veiem aixecant una mica el cap quan estem a l'alçada de Torrebaró veiem per la dreta uns camps que vindrien a ser quasi uns 3 hectàrees i mitja 4 que estan permanentment amb canvi de cultius i a més molta riquesa de cultius diferents quan toca tomàques quan toca els càxofes com has vist tu el documental saps que vam visitar també aquesta zona i que vam parlar amb el que era el propietari d'aquella terra que és un home estupendo i que a mi em va crear un vincle emocional important amb ell en seguida perquè ho vaig sentir molt proper clar, d'això fa 10 anys aquest home ja no viu aquest home ja és mort però això també deus nosaltres també hem volgut que s'esveiés el cantó dret el cantó esquerre i també la part de dalt Collserola hi ha un moment que visitem Collserola perquè hi ha unes finques agafades per gent més de tipus ocupa gent més d'un altre tipus de perfil que també estan traient petits beneficis de petits horts òbviament que estan a dalt de la muntanya no per mi si muntar ja normalment per mi és un plaer important en aquesta pel·lícula ho va ser molt ho va ser molt perquè a més a més a muntar sempre inventes o sigui el muntatge la realitat et pesa i l'has de respectar però hi ha molta invenció i parlant del muntatge quina seria la diferència més notable entre el muntatge d'una pel·lícula una pel·lícula de ficció i un documental arrelat amb la realitat hi ha alguna pel·lícula de ficció que podria semblar-se molt al món de muntar un muntatge d'un documental és a dir un muntatge d'un documental de muntatge d'una pel·lícula hi ha una llarga distància de diferència bàsicament basada en què que en el muntatge d'una pel·lícula d'argumental diguem una pel·lícula convencional tenim normalment tenim un guió normalment tenim un guió alguna vegada no hi ha guió molt poques alguns directors no han tingut guió clar el guió és un marc en el que ja saps per on t'has de bellugar tu tens exactament l'esquema narratiu la dramaturgia interna de la pel·lícula la tens allà a més hi ha uns diàlegs que estan evidentment prescablers i tot això ja crea un avantatge sobre el que s'ha de dir i el que no hi és clar en el documental no hi ha res de tot això en el documental com a molt jo soc dels que quan realitzo documentals vull tenir guió de punt de partida però com a molt aconseguiràs tenir una mica quin ordre explicaràs amb quin ordre explicaràs les coses però evidentment el contingut intern que tindràs a partir del contacte amb la gent de les entrevistes no ho pots saber-ho pots més o menys dir en aquesta escena vull que parlin d'això però després la realitat és que la gent parla del que i a vegades l'enriquiment ve de saber aprofitar el que surt diguem del contacte directe per tant la diferència base és aquesta no n'hi ha més o sigui per mi a partir d'aquí per mi com a muntador intento precisament quan monto un documental pensar com si estigués muntant un llargmetratge de ficció en tots els sentits fem cinema és molt interessant això perquè d'aquesta forma aconsegueixes aplicar el llenguatge al documental exacte si no el documental es converteix en un producte fred que no té un atractiu de cara a l'espectador en canvi d'aquesta manera hi ha d'alguna forma una dinàmica interna que crea un creixendo que et recorda pel·lícules que et recorda mira això aquest tipus de vantejament aquest tipus de ritme que s'està donant aquesta música que ara entra ostres això estaria en una pel·lícula una acumulació de dades que es van aplegant fins a un desenllaç exacte sí aquí hi ha moltes tendències jo tenia una companya amiga i professora de l'escac que treballava amb minellà i que donàvem junts la signatura documental i ella deia que ella trobava que així com l'efecte i guazú que abans parlàvem i era entusiasmà però el fa sol no perquè em va dir és una pel·lícula acumulativa ella era cubana és una pel·lícula acumulativa perquè l'únic que haces o que hacéis és ir dando i ara més d'esto i ara entre esta família te cuenta i ara ves com este trabaja tal i ara ves com però no hay realmente una progresión dramática i a dir lo siento Belkis pero no yo creo que te equivocas que sí la hay si tú quieres más sutil que en el efecte i guazú que en otras pel·lícules que hemos hecho pero sí que hay una progresión emocionalmente però ves que què passa que potser és més subtil i exigeix que la gent no sempre està disposada diguem a entregar-se emocionalment a la pel·lícula en el sentit positiu d'entregar-se emocionalment i llavors sí que aquesta pel·lícula demana una mica d'entendre jo crec que no costa gaire simplement és empatitzar amb el que estàs veient a partir del que empatitzes la pel·lícula va sola vas fent vas fent vas fent sí i a més a més tu amb el muntatge des del meu punt de vista la dotes d'un diàleg intern molt interessant perquè per exemple veiem cultiu de l'escarxofa veiem despegada i aterratge d'avions al Prat una cosa que va lligada o sigui el que està allà dedicant-se al Conreu té que tindre pràcticament per sobre del cap la banda sonora de la seva vida han de ser avions sí sí sí llavors igual passa amb les zones que estan en proximitat amb la via del tren que també té un recorregut notable sí anem veient trens constantment la cadència la cadència del tren amb la via va apareixent és una cosa és un late motive quasi diria el tren que va apareixent i que tanca la pel·lícula amb un plano que és un invent també és un invent meu també en aquest cas que vaig dir Pere 8 m'agradaria que tanquéssim la pel·lícula amb el pagès principal el Parés sí el Parés em sembla que és a la via del tren i veient com passa un tren i ja s'acaba la pel·lícula i a més ha de ser tard a la tarda i s'ha de veure que ja és una cluenda clara diguem del dia i es va rodar aquest plano i a mi és un plano que m'emociona fins i tot diria aquest final de pel·lícula la música ajuda molt en aquell moment és a dir per això per això dic que d'alguna forma hi ha un subjacent un argument un fil argumental que el condueix fins al final ja ha de ser ja ha de ser és que si no clar si no et quedaries en el pur reportatge que els reportatges són hi ha reportatges excel·lents i que i les televisions estan plenes i la nostra en concret de TV3 quan fa reportatges fa reportatges de manera excel·lent i els documentals moltes vegades també tenen aquest toc que li estem dient en el meu òbviament jo no m'he inventat res o sigui hi ha documentals que estan també en aquesta línia però també és cert que hi ha molts documentals que pel fet de ser documentals sembla que estan exempts de tenir que utilitzar les eines que tens en canvi quan treballes en la ficció i no jo penso que podem utilitzar qualsevol eina aquesta és la llibertat precisament que té el documental també et dic una cosa voldria destacar la fotografia que és de l'Alberto Molina Alberto Molina el germà el germà de l'Àngela Molina de tota la família Molina i després també l'ús del so directe i la forma en què jugues amb ell que és obra de m'he fixat que són dos habituals també de l'equip que treballeu amb el Pere Joan Ventura que són el Pau Xandri i el Sergio Madridano sí correcte el Sergio és madrileny coneix el Pere des de molt al principi i les primeres perigües el Sergio va estar també en el mal efecte d'Iguazú i estem parlant del 2002-2003 és un tio molt entregat molt entregat jo al principi per explicar interioritats tenia problemes amb ell perquè és molt desordenat és bo prenent so que això és lo bàsic que això és lo bàsic però és clar després per trobar aquest so a vegades costa perquè el so no té com l'imatge que la veus sinó que l'has d'escoltar per veure-ho i no sap on l'ha deixat el Marc Carraro fa coses rares però finalment vam d'allò i després el Sergio va tenir una gran desgràcia és que després de l'efecte d'Iguazú va tenir una caiguda d'alçada forta i va estar en temps retirat però realment en el Pau i Fassol va tenir una altra intervenció definitiva i també compta molt després no dic que el Sergio no sigui important la mescla que després es fa sonora és a dir com barregem després tots aquests elements de diàleg de músiques d'efectes que són creats hi ha una emissora que sona dintre un cotxe que es va gravar expressament no hi havia en el cotxe en aquest moment sonant la ràdio la vam fer sonar perquè li donava una profunditat el fet que sonés bé aquest tipus de coses que s'utilitzen a més el documental el tot és de fossos d'encadenats hi ha un encadenat que és preciós sí quin és és el Prat hi ha un moment en què tenim els aiguamolls és que al capvespre hi ha una transició dels aiguamolls cap al cel i les canyes les canyes americana diguem que està allà sí això és el principi quasi de la pel·lícula és molt mag recordes que al principi apareix el mercat del carrer Provença el mercat de Sant Antoni com era abans de la remodelació encara està amb l'antiga esclar han passat 10 anys però esclar 10 anys han passat moltes coses han passat moltes coses és una pel·lícula que jo en aquests moments veieu-la aviam la teniu realment la teniu a TV3 en el link a TV3 anant a la carta sí es pot trobar això és una cosa que volia comentar de cara als que ens estan sentint sí perquè jo realment és una pel·lícula que em sembla que hauria de passar per instint per instituts i per col·legis perquè a veure pot ser pot ser que tot va canviant i jo crec que hi ha un gir sobretot ara amb la parada del planetària que hi ha hagut amb la Covid hi pot haver gent que es planteja una mica un retorn en sèrio cap al sector agrari hi ha hagut hi ha hagut un desplaçament i llavors aquesta pel·lícula una mica ensenya que hi ha un nicho de feina i de possibilitats que està allà i el que diem el relleu professional i generacional si no és directe pot ser indirecte pot ser indirecte si hi ha gent preparada que tingui coneixements sagraris i tal i vulgui involucrar-se doncs precisament abans quan hem parlat d'això del relleu el relleu diguem generacional sí que hi havia ja s'apuntava en aquell moment el 2012 ja hi havia algunes empreses que funcionaven amb material ecològic que es deia oh ecològic al mig de nit ecològic ben bé no ho serà perquè clar tens al costat un que no ho és i tanta contaminació bé cuidado la terra és la terra l'aire és una altra cosa pesa però no pesa tant el que pesa és la terra i l'aigua i pensem que sota del parc agrari hi ha un embassament d'aigua tan tremendo perquè pensem que el riu ha estat fluint allà durant segles per tant ha creat un pou a sota brutal i una riquesa d'aigua supernet una sèrie d'entesos tant l'Enric Tello que tinc la sort de conèixer personalment sí home és un professor extraordinari sí com altres i hi ha un d'ells que no recordo ara el nom que posa molt en valor el tema dels deltes i fa la llença la pregunta el barri Endos el barri Endos que és un altre gran material quants deltes tenim a Catalunya perquè clar el delta de l'Ebre no és solament de Catalunya és un deute compartit amb la seva problemàtica específica sí molt específica però clar agafes Catalunya i tenim el Llobregat després tenim el petit delta del Besòs si ens anem al Ter és inconstant si ens anem al Tordera quasi no el trobem el Gallà de tant en tant apareix si ens anem a dalt a Sant Pere Bascador tenim la sortida del Fluvià és un data que és ric també però no delta com aquest no en tenim gaire com aquest jo diria que no en tenim cap no en tenim cap l'hauríem d'intentar preservar i llavors aquí hi ha una feina la tindre molt en compte amb tots tota l'àrea metropolitana tots els ajuntaments que estan implicats haurien de treballar molt i sobretot la gent ser conscient perquè jo crec que es pot fer molt apretant a institucions amb la defensa del delta i del que és el paragragli hi ha diverses coses que s'estan fent i penso que s'han fet bé per exemple el delta s'ha publicitat també com a espai de lleure llavors que hi ha un moment que veus aquella escena amb bicicletes anant per això existeix jo faig un tip d'anar al delta a caminar perquè és un plaer caminar pel delta i veig que hi ha molta gent que va coneixent això està molt bé són les zones verdes són les verdes en què respires i en què realment veus coses interessants i després hi ha el tema del relleu que dèiem que si en aquell moment ja hi havia unes quantes empreses dintre molt personals de dos o tres quatre o cinc persones que feien allò la cistella típica que et portaven a casa ara cada vegada n'hi ha més és a dir que cada vegada més i amb material eco s'està fent aquest tipus de coses amb la qual cosa sí que hi ha un cert relleu el Besòs desgraciadament malgrat la mort diguem del propietari d'aquella zona de la zona que s'ha dèiem abans ha fet que almenys com a mínim ha tingut la sensació que baixava una mica la qualitat passagística del lloc perquè aquell home era un home molt cuidós i la seva desaparició crec que s'ha notat però aquí no aquí jo cada vegada que vaig al delta tinc una alegria segueix habent el mateix pastor que surt amb tantes ovelles que et sorprèn que tantes ovelles està encara vius vaig veure que amb les dades 15.000 ovelles 15.000 ovelles és un altre element també és més necessari són ovelles són animals que estan criats en pastura això té un valor m'ho imagina neteja en el camp és a dir clar com a ciutadans de la metròpoli hauríem hauríem d'estar molt amatents amb això sí m'agrada molt que t'hagi agradat molt que t'hagi agradat el grau que t'ha agradat i que ho puguem comunicar perquè estaria bé hi ha una cosa també que jo crec que el documental tot ell transpira una denúncia clara no és una denúncia histèrica sinó que la denúncia ve per la per la descripció de la problemàtica i d'aquesta descripció ens surt la denúncia amb tot això que hem dit es dedueix efectivament no hi ha un encrit sinó que és una mena de aquí teniu això què us sembla és una exposició és una exposició clar després et dones compte que hi ha un silenci de totes les tres administracions la central l'autonòmica i la local sí i en el moment d'Eurovegas es va notar i després hi ha l'altre punt que és Mercabarna que també se'n renden les mans i diuen bueno sí nosaltres aquí som professionals comprem benem i ja està ells hi van perquè no tenen més remei és a dir Mercabarna és un pàgina inevitable però no tenen més remei i abans hi havia el bon llavors jo no sé si d'aquí es podria deduir que potser l'interessant seria una fer els canals de distribució facilitar-los no dic per terra mar i aire però sí per terra i per la via millora del ferrocarril la xarxa viària tot això jo crec que podria ajudar i després potser entre ells si són 600 explotacions escolta tornar una mica agafar una estructura una estructura corporativa que permetés fer la distribució directa no sé en aquest moment com deu estar en aquell moment realment l'interès diguem de la gent era divers i es va notar l'assemblea d'aquesta assemblea pel tema d'Eurovegas però jo crec que sí que hi ha una certa la gent jove que s'ha anat quedant diguem l'espai dels pares o l'espai o simplement s'han quedat un terreny que no era d'ells que l'han comprat i han començat a explotar-lo a nivell ecològic jo crec que sí que tenen un interès en què hi hagi això nosaltres no hem d'obrir tant cap en fora és a dir pensa que jo crec que la funció que té aquest tipus d'agricultures periurbanes és nodrir la ciutat sí sí evidentment i els pobles no no la pròpia la pròpia ciutat no cal anar a Holanda a vendre no no no no hi ha tanta segur que hi ha mercat de sobres absolutament amb l'àrea metropolitana és cert és deficitari encara hem de comprar naturalment més coses però en principi jo crec que simplement cal afinar el funcionament no soc un especialista i a més ara que estem parlant d'això m'agradaria actualitzar que no no ho hem fet ni el Pere ni jo de dir anem a veure una mica com està això ara ja han passat 10 anys a veure com ho tenim molt bé bueno doncs ja sabeu els que estigueu interessats en plou i fa sol el podeu cercar a TV3 a la carta ah exactament amb el títol aquest us el trobareu i ara d'acord amb la planificació que teníem us posarem la gravació que vam fer durant el BCN d'una conversa amb el director de Jezabel una pel·lícula que en vam parlar aquí una pel·lícula inquietant una pel·lícula difícil amb una violència evident i soterrada notable però també una pel·lícula valenta per estar feta amb el país Venezuela que té unes complicacions importants i realment pel que veureu ara amb aquesta conversa els que l'han fet se la juguen és a dir que endavant i passem aquesta conversa Hola bona tarda avui estem amb el director venezolà Hernán Javes i amb el productor Adrián Heier de la pel·lícula presentada a la sisena edició del Barcelona Film Festival Jezabel a continuació parlarem amb ells de de la pel·lícula i de com com s'ha produït etc Buenas tardes Buenas tardes Buenas tardes Buenas tardes Herman Buenas tardes Adrián Buenas Bueno és un placer estar con vosotros gracias por atenderme Nosotros somos una ràdio pequeña de la periferia de Barcelona ràdio d'Esvern i el programa és Cinema Sense Condicions Me encanta Bueno antes que nada he de reconocer que no no había visto tus dos anteriores pel·lículas por lo que veo y enterándome un poco no solamente de las pel·lículas sino incluso de algunos cortos que hiciste antes me parece que el tema podríamos decir social político el tema también del individuo en la sociedad actual es algo que se viene frecuentando en todas ellas yo quisiera para empezar saber una cosa dónde surge la motivación tuya para expresarte a través del cine creo creo que de dos primero que nada gracias por la invitación encantado y cuando dices radio pequeña yo solamente pienso en una radio que tienes una radio no es pequeña ya eso es increíble básicamente según tu pregunta dos personas importantes una es mi papá que era una persona muy soñadora que aunque era comerciante se dedicaba a otra cosa siempre le gustó el cine entonces desde muy chiquitito me metió en ese mood viendo películas haciendo programas él trabajaba en radio cuando era muy joven entonces desde que era chico recuerdo que él nos ponía a grabar a grabar películas de radio ¿vivías en Caracas? no vivíamos en Santiago de Chile en Santiago de Chile tú naciste entonces en Chile y de chiquitito mi hermano y yo le hacíamos los sonidos entonces mi papá narraba y en el castillo y nosotros hacemos los ruidos el viento y bueno eso fue muy mágico y luego con él un poquito ya más de edad en Venezuela cuando vivíamos allá me llevaba al cine tres, cuatro veces por semana nos encerramos el fin de semana a ver películas y era de esas personas que se sabía el nombre del actor el nombre del director y yo un buen aficionado claro y luego conozco a los ocho años siete, ocho años a Carlos Luis Munaga un gran amigo que lo sigue haciendo que tenía su papá una camarita super ocho guardada ahí con película y bueno hicimos y deshicimos yo también yo también empecé con super ocho hicimos y deshicimos y fue muy mágico y yo de chiquitito dije yo quiero hacer esto todo en mi vida eso esos son como dos puntos de inflexión así en mi vida muy joven perfecto después vi que cursaste estudios en el instituto de formación cinematográfica de Cotrain esto era en Caracas ya esto era en Caracas bien llegué muy chiquito a Caracas tengo anotados aquí dos cortometrajes que el 2003 900 pánico pánico que ya me ha chocado mucho que siendo un cortometraje la información que he leído es que se tuvo la suerte de ser visionado en muchos cines del país ah sí sí esto aquí también sería una excepción importante porque no es frecuente claro no es que no es frecuente eso coincidió con una iniciativa de Fox no me pregunte ahora no recuerdo como fue pero hubo una selección de varios cortometrajes para acompañar algunas películas estar antes de las películas en el cine comercial y 900 pánico tuvo esa grata posibilidad después vino en el 2006 la librería la librería que en esta ya he anotado que recibió tanto en tu país como en el extranjero premios ya sí sí este sí ya empezó a viajar por ahí luego tengo también que has dirigido explico esto porque nuestros oyentes sepan que no las cosas no se producen por generación espontánea sino que detrás hay un aprendizaje un trabajo y ahí pues se va forjando también un estilo por supuesto que viendo solamente la última aunque ya me dijiste tú Adrián que que podía encontrar la otra en las redes sí sí entonces voy a intentar ponen mi nombre en youtube y vas a ahí está gratis gratis qué palabra más bonita bien pues 12 capítulos para televisión de arpa maraca y buche esto sin duda esto estamos en el 2005 y sin duda ahí lo que estamos hablando de aprendizaje seguramente esto fue una base porque claro son capítulos son trabajo con distintos actores supongo no eso era un trabajo documental de música una música muy poco promocionada en Venezuela pero muy importante que es digamos la música tradicional venezolana es el joropo esta era una versión del joropo que se llama joropo tuyero porque solamente se produce en una zona que se llama los valles del tuy en una zona muy particular entonces hay una cantidad de exponentes culturales de la música y maravillosos que se perdían que nadie conoce y nos dedicamos a hacer esa serie documental o sea que era una recuperación si era como una recuperación y un conocimiento porque uno se da cuenta del universo de esa música perfecto bueno de aquí ya pasamos a tu ópera prima que sería Macuro la fuerza de un pueblo aquí ya estamos en un cine digamos de denuncia social como fue esta primera experiencia en largometraje fue muy complicado él también estuvo es que es un salto con vértigo ¿la produjiste tú también? no, no, no yo lo conocí era un muchachito lo conocimos en esta película si, lo conocimos yo era el fotofija muy bueno muy bueno si, si, imagínate de fotofija la productor este fue muy no, no a nivel de de experiencia con los cortos y eso bueno es ese proceso mucho más largo ¿no? el problema es que fue un trabajo muy rudo y cuesta arriba la película la producía La Villa del Cine que es un una institución o una productora bastante pretenciosa que abrió el gobierno venezolano pero bueno tratando de apoyar las iniciativas y tal y una historia social de organización popular con la cual siempre me identifico y me encanta entonces yo tomé ese guión que nadie quería hacer lo agarré y lo hice reescribí un poco todo para que fuera un poco más universal y no panfletario y se produjo y fue más una especie de circunstancia que fuera mi ópera prima porque realmente no era un largometraje era un cortometraje que fue un mediometraje que formaba parte de una película que iba a estar compuesta de tres historias pero cuando terminé el rodaje no el rodaje pero cuando terminé el primer montaje la película que se supone debía durar media hora máximo duraba 52 minutos y me parecía que estaba fantástica entonces la compartimos con los productores y los productores bueno ¿qué hacemos? ¿la cortamos? o más bien o lo alargamos o lo alargamos con un par de cosas que van a ir entonces bueno decidimos llevarlo a un largometraje y circunstancialmente fue mi ópera prima ¿y él tuvo buena aceptación? la gente que la vio ¿tuvo difusión? no, no mucha porque entre los prejuicios políticos que había en mi país trabajar con una productora generada por el Estado como la Villa del Cine producía rechazo del otro lado entiendo y entonces el otro lado controla el el sistema de proyecciones digamos las distribuciones y los proyeccionistas son digamos del lado opositor entonces la atentaron contra ella la fue también como un saboteo fue bien duro ya o sea el mismo vendedor de la entrada cuando te ibas a comprar la entrada te decían no pero no ve a esta ve a la otra ve a la otra increíble pero la gente pero la gente que la vio la ha entendido y le gustó mucho y de hecho estuvo en Málaga con esa película y gané un Viznaga de plata inesperadamente y fue muy rico el festival de Málaga está subiendo mucho pero es que cuando yo fui eso estoy hablando del 2009 o 10 si la película del 2008 debía ser del 2009 era un festival gigantesco en la ciudad se vistió de gala increíble yo no me parece es muy interesante en Málaga bueno llegamos a piedra papel y tijeras del 2012 aquí hay una representación de la defensa de los derechos del pueblo contra la opresión y la represión ese es Macuro este era Macuro sí piedra papel y tijeras piedra papel y tijeras lo tengo que ver está claro no te preocupes vela vela está ahí gratis en mi canal de Youtube pone mi nombre en Youtube y ahí sale y ahí está es una bueno también muy social y es una representación trata básicamente su premisa habla sobre el amor el desamor y la destrucción de la pareja y de cómo esta destrucción de la pareja no solamente tiene que ver con nuestras propias acciones y decisiones sino también con el entorno o sea que de alguna manera es un preludio de lo que será Jezabel bueno un poquito esto es una tragedia griega piedra papel y tijeras tienes que verlo una tragedia fantástica bueno ya llegamos a Jezabel la producción es de del año 2021 22 22 si si lo hemos estrenado está catalogada como 22 por tanto es estreno en España si por eso los amigos del festival de San Sebastián no quieren no les gusta les gusta estrenarse que tontería no pero eso son todos esto es muy medievalista o estrenas conmigo o no te la acepto eso si siempre de muchacho me molesto tanto esa prepotencia no entiendo por mi lo que interesa que es la película o estrenar no no no la película en fin bueno esta película la hemos podido ver aquí en Barcelona en premicia para España a mi me ha parecido que ha de ser una película complicada de de construir me parece que tiene un guion fantástico pero que no es fácil de hacer y seguramente me lo me lo diréis vosotros pero creo que han tenido que tener detrás una elaboración muy grande la película se remite a una obra y creo que el guion contaste con el autor del libro de la novela si esto seguramente la pone un poco en línea con la novela pero te quería preguntar porque no he podido leer la novela aunque me he apuntado los datos para encontrarla ¿cómo fue la colaboración? fantástica y si o sea yo localicé localizamos el escritor planteamos el proyecto e hicimos clic o sea nos caímos muy bien desde el principio cosa que es muy importante para una coescritura y perdón digamos que el autor es Eduardo Sánchez y comenzamos un proceso él vivía en Madrid yo vivía en Caracas entonces había un problema con la diferencia de horario grave pero aún así pudimos a veces él trasnochándose a veces yo poder comunicarnos un par de veces a la semana durante un año y medio más o menos trabajando juntos y construyendo ese guion de una manera muy fluida como te dije nos caímos muy bien entonces nos divertimos bastante escribiendo ¿se prolongó mucho en el tiempo? año y medio año y medio más o menos me parece me parece normal porque yo creo que digamos lo que es la parte narrativa la encuentro muy destilada ¿no? claro no pero además un guion siempre está mutando sí claro una vez que está ese primer draft después que entra el señor los actores se produce eso va es un ente vivo digamos se va moviendo y va cambiando un poquito bueno la película está situada en dos tiempos distintos el año 2017 y el 2033 ¿esto está también en el libro o es un un recurso tuyo que no en el libro si hay un presente y un pasado pero no están separados es un poquito más juntos yo sí yo sí quise llevarlo un poquito más lejos porque como se plantea no quiero que me pase no identificarlo con con la actualidad digamos sí porque además quiero o sea tenemos ahorita ¿qué? 11 años de gracia por si no pasan las cosas que plantea la película lo fui llevando incluso en el proceso de la preproducción de la búsqueda de poder hacer la película como se demoraba un poco bueno se iba corriendo un poquito más la fecha a mí me ha parecido muy interesante este recurso de acudir al paso del tiempo porque primero nos sitúa en una Venezuela hipotética posible o no esto se verá espero que lo veamos todos pero sí que cinematográficamente es una elipsis muy muy interesante que permite incluso al espectador recoger un poco el problema personal del actor principal del protagonista y que por cierto es una persona terrible ¿no? sí tiene un background que seguramente le influye pero sabe sobreponerse de una forma una frialdad algo increíble bueno eso es característico nuestro los los actores en esta película que básicamente yo creo son son seis los tengo Gabriel Agüero sería Alain el protagonista Eliane sería Eliana Johanna Julien Lolo Saki Mal Kaká y Eric Wilfred Wilfred Salvador sería el cuerpo básico de la película ¿cómo fue el trabajo con los actores? maravilloso son grandes actores yo le voy a dejar a Adrián que responda eso porque él está muy al tanto porque el casting lo hicimos los dos lo hiciste ah muy bien muy bien si quieres si Adrián yo le cuento el proceso este es que veo que o sea me ha parecido que funcionan como como una máquina o sea hay momentos en que apenas hay diálogo y sin embargo los gestos los movimientos es como una coreografía casi si si es que lo que se quiso generar y se logró era esa naturalidad de que de que no se sientan unos diálogos impuestos por por un guión sino que existe la naturalidad de la improvisación dentro de la misma creación y y seguimiento de la historia que se logró con con algo muy interesante que que planteó Hernán que era trabajar con con los actores en la preproducción haciendo una convivencia a que todos o sea la mayoría ya no vivía en Venezuela entonces también todos están como llegando no como turistas porque si era su país pero pero los recibimos todos como en un mismo lugar para vivir juntos y ello generar esa relación de amistad que se sienta de años que puedan entre ellos comunicarse a través de gestos como estás diciendo muy bien esto se nota mucho y eso esta esta esta complicidad esta relación no no se ve impostada sino que la encuentras muy muy viva muy normal si si es que además no teníamos una de las cosas fue que primero o filosóficamente me parecía que era una mejor manera de que los actores se conocieran porque no todos se conocían entre sí entonces lograr esa esa lograr esa confianza era básico y también con el tema de que no teníamos mucho tiempo para ensayar no teníamos tantos recursos para una pre larga entonces yo dije mira pero juntémonos todos vivamos juntos y y ahí va va a surgir va a surgir y bueno un poco un poco esto lo hizo también Mariano Llinás con La Flor claro juntó el equipo una película que me encanta tuve fue lo mejor de ahora te quería preguntar Adrián por eso lo mejor de la COVID para mí o sea el encierro del 2020 La Flor claro te quería preguntar cómo afectó a la producción el hecho de la entrada de las limitaciones de la pandemia mira nosotros nos conseguimos en el momento de postproducción cuando llega la pandemia ah estaba recién postproducción en el inicio sí entonces nos cayó de puta madre vale porque primero como dijiste al inicio sí fue una película muy compleja de montar de editar entonces eso lo que nos dio fue tiempo para llegar y lograr contar la historia de la mejor manera porque bueno los saltos en el tiempo tantos personajes o sea había un montón de complicaciones dentro de la misma historia que no la iban a ser sencilla de montar y este tiempo de la pandemia nos ayudó perfectamente para eso claro entonces sí el jugo a favor sí sin duda es que además yo pensaba como les haya cogido por en medio claro son alteraciones que por buenos que sean los actores llega un momento que a ver dónde estaba pero fíjate tú que viste que la película tiene un pasado y un presente sí bueno filmamos primero el presente primero el presente y luego paramos varios meses para que el actor tuviese un cambio físico y psicológico y eso fue muy bueno porque además teníamos que conseguir el resto del dinero para seguir filmando entonces lo que hicimos fue filmar con el dinero que teníamos los recuerdos digamos la juventud parar para que haya el cambio físico psicológico y al mismo tiempo estar consiguiendo los recursos para seguir filmando la película y el actor se dejó crecer la barba pero mira que interesante cuando filmamos el presente cuando ellos tan grandes ya todo el presente de la película los recuerdos eran recuerdos de verdad sí sí claro y eso jugaba muy bien para el personal muy bien buscado sí sí perfecto es bueno a mí me gusta conocerlo y creo que nuestros oyentes espero que la película se estrene y pronto en España seguramente también les gustará conocer estas interioridades porque después puedes vivir y seguir mucho mejor la película claro vamos a decirlo no es una película fácil no es una película gratificante no es una película dura sí oscura que está atravesada sí por una oscuridad incluso diría un sentimiento nihilista sí sí por parte de los actores sobre todo del actor principal no vamos a desvelar el final porque porque es muy muy importante y además está filmado con una con una fuerza terrible yo creo que la película tiene un crescendo que es fantástico yo ya me he postulado con la ilusión que tengo porque por verla en el circuito comercial pero os quería preguntar si tiene suerte la película en su periplo por los festivales y por otros países veis que esto podrá ayudar también en su entrada en el propio país porque claro la película no deja de ser crítica creo yo complicadilla sí pero de digestión pesada para para la política para la política claro no sé cómo lo ves estamos en eso estamos estamos justo en el proceso de de que nos den la luz verde el gobierno en Venezuela para poder estrenarla en salas o sea ya tenemos obviamente una distribución una posible distribución en Venezuela pero hasta que no tengamos esa luz verde no y estamos hace un mes ya en eso yo digo porque recuerdo ya entonces era muy aficionado el cine en nuestro país durante la dictadura el hecho de películas de Saura Buñuel Berlanga fueran a Cannes por ejemplo pues obligada un poco de alguna manera porque claro es una película que va con la etiqueta de Venezuela la coproducción por eso pone Venezuela México pero a ver la película es de naturaleza venezuela entonces bueno de alguna forma la marca Venezuela también le interesa creo yo al que manda que sepa que aquí hay talento y este talento se exporta y es reconocido fuera por tanto vamos a incorporarlo pensamos lo mismo el problema es que lo que tú dices como finalmente si hay una crítica política muy grande pero tú te pones a ver o sea a desmembrar esa digamos la denuncia política y no es que sea antimadurista o antichavista la película de alguna manera plantea una crítica a cualquier estado político en Venezuela si en esto es muy generalista exacto porque se podría producir en muchos países no solamente en Venezuela exacto porque fíjate que la revolución a pesar de que se acabó en la película con ese final tú te das cuenta de que no importa sigue un poquito el desmadre si el militar o ministro que sale al final su forma de actuar aquí nosotros vamos a defender como hablaría uno del PSOE ahora yo soy un poquito pesimista en ese sentido no solo en Venezuela en general pero en Venezuela particularmente soy muy pesimista con el tema político y social o sea no veo no es que no vea la luz al final del túnel sino que no veo el túnel ni siquiera veo el túnel por ahí entonces hablemos de proyectos ¿hay alguna cosa en cartera ya? sí hace rato hay otras cosas en cartera pero están a nivel de guión están a nivel de guión están a nivel de guión pero no yo te diré una cosa lo pregunto porque lo ignoro imagínate que me digas ya está acabada y en tres meses la presentamos entonces sí que se puede dar como primicia y periodísticamente es bueno pero si se está trabajando soy casi prefiero que esté en el anonimato y ya ya llegaremos a ello y entonces para acabar como somos seres políticos y sociales ¿cómo veis? porque están pasando cosas muy graves en todo el mundo yo tengo muchos años de vida y nunca había oído que te saliera un locutor de tele y te dijera porque claro ellos tienen a ver hoy que tenemos mira hoy comenta esto Putin ha dicho que podríamos estar entrando o muy cerca de la tercera guerra mundial a ver esto te lo dicen así pero yo esto no lo había oído nunca entonces ¿cómo veis? ya digo a nivel planetario yo soy pesimista mira el otro día estuvimos con Oliver Stone y dijo lo mismo también soy pesimista porque me he dado cuenta que no aprendemos nunca nada cierto y eso y eso un poquito ya sabes lo trata que es el tema de la memoria claro donde parece que olvidamos tan pronto todos los problemas que hemos tenido o sea digamos la segunda guerra mundial y además en la película está claro que el protagonista se admite o sea se autoolvida de las atrocidades de la forma más simple y natural bueno pero yo salvando las distancias entre psicópatas y nosotros nosotros hacemos eso digamos nosotros nuestra vida la hemos también manipulado nuestra memoria más o menos circunstancialmente pero a nivel social como tú lo dices y político yo digo este casi casi si no ya perdí la fe en la humanidad y eso me tiene más en paz porque siento que que seguimos y repetimos y los ciclos se repiten lo que te decía la segunda guerra mundial este franco está a la vuelta a la esquina son sucesos que sucedieron hace relativamente poco tiempo y no aprendemos yo te puedo decir que coges a personas jóvenes de 18-20 años gente de universidad y les dices Franco ¿qué me dices? sí sí ¿qué me dices?