Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Muntatge documental al Parc Agrari (Eurovegas, relleu i Mercabarna) i conversa amb Hernán Javes sobre “Jezabel” + homenatge a Ènio Morricone

Panorama general

Programa en dues parts. Primer, una immersió en el procés de muntatge de documentals a partir de “Plou i fa sol” (Pere Joan Ventura) i la seva mirada al Parc Agrari del Llobregat: crisi del camp periurbà, amenaça d’Eurovegas, relleu generacional, pressions urbanístiques i el paper de Mercabarna en la cadena de distribució. Després, conversa amb Hernán Javes i Adrián Heier sobre “Jezabel” (2022): adaptació literària, estructura temporal, mètode de treball amb actors, postproducció en pandèmia i crítica política universal.

“Estan envaïts permanentment per terra, mar i aire.”

També hi ha una breu recomanació i homenatge a Ènio Morricone.

Part 1 — Muntatge documental i “Plou i fa sol” (Parc Agrari del Llobregat)

Temes clau

  • El muntatge en documental vs ficció: a la ficció hi ha guió i marc dramàtic; al documental, la realitat manda i el muntatge ha d’“inventar” estructura, ritme i crescendos, aplicant llenguatge cinematogràfic perquè no sigui un producte fred.
  • Parc Agrari i crisi periurbana: agricultura a tocar de Barcelona, amb valors de proximitat (carxofa del Prat, etc.), però sotmesa a pressió urbanística (aeroport, AVE, polígons, habitatge) i a relleu generacional minvant.
  • Eurovegas: la possible implantació al Prat va afegir un pic de tensió; el film incorpora una assemblea on es contrasta vendre vs preservar la terra. Tot i que no es va fer, el perill torna cíclicament.
  • Mercabarna com a embut: centre de distribució imprescindible però que pot estrangular el benefici del productor; es reivindiquen circuits més directes i cooperatius.
  • Geografia ampliada: focus al Llobregat, però també Besòs (horts a Torre Baró) i Collserola (horts petits, alguns d’esperit ocupa), mostrant la diversitat de microeconomies agràries.
  • L’ús del so i de la imatge: fotografia d’Alberto Molina; so directe i treball sonor creatiu (Pau Xandri i Sergio Madridano). Leitmotivs: avions i trens dialoguen amb el camp; un plànol final amb el pagès a la via del tren, tard, tanca amb emoció i sentit.
  • Doc de denúncia: no és pamfletari; la denúncia emergeix de la descripció. Reivindica la consciència ciutadana metropolitana sobre delta, aqüífer i deltes catalans (Ebre, Llobregat, Besòs, Fluvià…) i la necessitat de preservació.
  • Educació i accés: proposta de passar-lo a instituts; disponible a TV3 a la carta. També creix l’oferta de cistelles ECO i iniciatives locals.

Moments destacats

  • L’encreuament camp–aviació–ferrocarril com a banda sonora de la vida agrària.
  • Debat sobre si el film és “acumulatiu”: defensa que hi ha una progressió dramàtica subtil basada en empatia i crescendos.
  • Encadenats visuals bellíssims (aiguamolls–cel al Prat) i memòries urbanes (Mercat de Sant Antoni abans de la reforma).

“Si no, et quedaries en el pur reportatge; fem cinema.”

Part 2 — Conversa amb Hernán Javes i Adrián Heier sobre “Jezabel” (2022)

Clau de lectura i procés creatiu

  • Arrels i ofici: Javes recorda un pare cinèfil i radiofonista, jocs sonors d’infantesa i el pas pel super 8. Formació a Caracas i curts com 900 Pánico (exhibició en sales) i La librería (premiada).
  • Trajecte previ: “Macuro” (produïda per La Villa del Cine) pateix boicot a sales per prejudicis polítics, però guanya a Màlaga; “Piedra, papel y tijeras” és una tragèdia sobre parella, amor i entorn —preludi temàtic de “Jezabel”.
  • Adaptació i guió: “Jezabel” parteix d’una novel·la d’Eduardo Sánchez; coescriptura a distància durant 1,5 anys. El film separa 2017 i 2033 per aportar distància i evitar identificacions conjunturals.
  • Actors i mètode: elenc principal compacte; convivència prèvia per forjar complicitat i naturalitat (diàlegs, gestos). Inspiració metodològica: Mariano Llinás (“La Flor”).
  • Rodatge i muntatge: primer es filma el present, s’atura perquè el protagonista canviï físicament i psicològicament, i després es roden els records —que adquireixen carrega emocional. La COVID cau en postproducció i “dona temps” per resoldre un muntatge complex amb salts temporals.
  • Tona i política: film dur, fosc, amb crescendo i sentit nihilista en el protagonista. La crítica és universal —no anti-X ni anti-Y, sinó contra dinàmiques de poder que es repeteixen.

“No és que no vegi la llum al final del túnel; és que no veig ni el túnel.”

Recepció, distribució i context

  • A l’espera de luz verde per a estrena en sales a Veneçuela; el recorregut per festivals pot ajudar però la política pesa.
  • Reflexió final pessimista sobre el moment mundial (memòria curta, risc de repetició històrica) i el paper de l’art com a memòria i advertiment.

Recomanació i homenatge

  • Breu recomanació d’una pel·lícula i homenatge a Ènio Morricone —“penseu en Ènio, el maestro” abans d’anar al cinema.

On veure-ho

  • “Plou i fa sol” és a TV3 a la carta.

Seccions de l'episodi

Obertura i sintonia

Obertura i sintonia

0:00

Identificació del programa “Cinema Sense Condicions” (cortineta i repeticions inicials).

Recomanació i homenatge a Ènio Morricone

Recomanació i homenatge a Ènio Morricone

1:42

Recordatori d’una pel·lícula, recomanació unànime i homenatge a Ennio Morricone: “penseu en Ènio, el maestro”.

Presentacions i estructura del programa

Presentacions i estructura del programa

2:21

Salutacions (Lluna, Anastasi) i avís que el programa tindrà dues parts diferenciades; absència d’Ignasi Juliacs per feina.

Tema del dia i presentació del documental

Tema del dia i presentació del documental

3:10

Introducció al procés de muntatge en documental; presentació de “Plou i fa sol” (dir. Pere Joan Ventura), amb l’Anastasi com a muntador.

Naixement del projecte i enfocament observacional

Naixement del projecte i enfocament observacional

4:29

De l’interès pel camp (arran de “Alcarràs”) al rodatge al Parc Agrari del Llobregat; mirada directa, poques entrevistes, observació del treball diari.

Amenaça d’Eurovegas i assemblea al Parc Agrari

Amenaça d’Eurovegas i assemblea al Parc Agrari

8:04

Irrupció d’Eurovegas durant el muntatge; decisió d’incloure una assemblea amb punts de vista contraposats (venda vs preservació).

Pressions urbanístiques i futur incert

Pressions urbanístiques i futur incert

8:53

Expropiacions (AVE, aeroport), habitatge i polígons; metàfora “terra, mar i aire”; rètols inicials/finals per contextualitzar el perill recurrent.

Ciutat, proximitat i Mercabarna

Ciutat, proximitat i Mercabarna

11:09

Crida a la consciència del ciutadà de Barcelona; Mercabarna com a centre de distribució i ‘embut’ que pot estrènyer marges del pagès.

Altres paisatges agraris: Besòs i Collserola

Altres paisatges agraris: Besòs i Collserola

11:55

Horts al Besòs (Torre Baró) i petites finques a Collserola; diversitat de cultius i vincles personals amb pagesos locals.

Muntatge: documental vs ficció

Muntatge: documental vs ficció

13:21

La ficció parteix de guió i dramaturgia; el documental requereix construir ritme i estructura des del material rodat, sense renunciar a eines cinematogràfiques.

Progressió dramàtica i recepció crítica

Progressió dramàtica i recepció crítica

15:43

Debat sobre si el film és ‘acumulatiu’; defensa d’una progressió dramàtica subtil que demana empatia de l’espectador.

Leitmotivs sonors i visualització del conflicte

Leitmotivs sonors i visualització del conflicte

16:49

Diàleg camp–aeroport–ferrocarril (leitmotivs d’avions i trens); plànol final crepuscular amb el pagès Parés a la via del tren.

Del reportatge al cinema

Del reportatge al cinema

18:21

Reivindicació del documental com a cinema, no només reportatge; ús de llenguatge, música i crescendos dramàtics.

Equip tècnic: fotografia i so

Equip tècnic: fotografia i so

19:05

Foto d’Alberto Molina; so directe de Pau Xandri i Sergio Madridano; anècdotes de presa i localització de so.

Escriptura sonora i encadenats

Escriptura sonora i encadenats

20:19

Ús creatiu del so (ràdio afegida en cotxe) i encadenats visuals (aiguamolls–cel al Prat); memòria del Mercat de Sant Antoni pre-reforma.

Accés i dimensió educativa

Accés i dimensió educativa

21:17

El film és a TV3 a la carta; proposta de passar-lo a instituts; reflexions post-COVID sobre retorn al sector agrari.

Ecologia, aqüífer i deltes catalans

Ecologia, aqüífer i deltes catalans

21:58

Agricultura eco i proximitat; aqüífer sota el Parc Agrari; mapa de deltes (Ebre, Llobregat, Besòs, Fluvià) i necessitat de preservació coordinada.

Lleure al delta, relleu i ramaderia

Lleure al delta, relleu i ramaderia

24:37

Delta com a espai de passeig i bici; creixement de cistelles eco; presència d’ovelles (neteja del camp) i orgull de paisatge viu.

Denúncia, administracions i alternatives

Denúncia, administracions i alternatives

26:18

Denúncia per descripció; silencis de les tres administracions; Mercabarna com a pas inevitable; idea de **cooperatives** i circuits més directes.

Cloenda del bloc i on veure el film

Cloenda del bloc i on veure el film

28:39

Recordatori de “Plou i fa sol” a TV3 a la carta; transició cap a la conversa enregistrada durant el BCN Film Festival.

Introducció a la conversa amb l’equip de “Jezabel”

Introducció a la conversa amb l’equip de “Jezabel”

29:22

Presentació d’Hernán Javes (director) i Adrián Heier (productor); “Jezabel” com a film inquietant i valent rodat a Veneçuela.

Orígens i motivació de Javes

Orígens i motivació de Javes

30:19

Infantesa entre ràdio i cinema (Xile i Veneçuela), super 8 i vocació primerenca; estudis a Caracas.

Curtmetratges: 900 Pánico i La librería

Curtmetratges: 900 Pánico i La librería

34:02

El primer es projecta a cines comercials; el segon roda festivals i premis: aprenentatge i consolidació d’ofici.

Sèrie documental musical

Sèrie documental musical

35:19

“Arpa, maraca y buche”: rescat del joropo tuyero i dels seus exponents culturals.

Macuro: òpera prima i travessia política

Macuro: òpera prima i travessia política

37:07

De curt a llarg per creixement natural; producció estatal (La Villa del Cine), boicot a sales però premi a Màlaga.

Piedra, papel y tijeras: preludi temàtic

Piedra, papel y tijeras: preludi temàtic

40:47

Tragèdia sobre amor, desamor i destrucció de la parella condicionada per l’entorn —pont cap a “Jezabel”.

Jezabel: adaptació i coescriptura

Jezabel: adaptació i coescriptura

41:52

Basada en novel·la d’Eduardo Sánchez; coescrita a distància durant 18 mesos; rigor narratiu i destil·lació de trama.

Estructura temporal: 2017 i 2033

Estructura temporal: 2017 i 2033

45:12

Separació de temps per evitar pegats conjunturals i donar marge d’“hipòtesi de futur” a la història.

Elenc i personatge principal

Elenc i personatge principal

46:40

Protagonista d’ànima fosca i fredor funcional; repartiment curt i ben engranat.

Mètode amb actors: convivència i naturalitat

Mètode amb actors: convivència i naturalitat

47:43

Treball previ de convivència per assolir complicitat; diàlegs no impostats; referència a Llinás (“La Flor”).

La COVID a favor del muntatge

La COVID a favor del muntatge

50:24

La pandèmia sorprèn en postproducció i dona temps per resoldre una edició complexa (salts temporals, molts personatges).

Ordre de rodatge i efecte en el relat

Ordre de rodatge i efecte en el relat

51:31

Es filma primer el present, pausa per canvi físic del protagonista i després els records —que es tornen memòria real.

Recepció i to del film

Recepció i to del film

52:46

Pel·lícula dura, fosca i amb crescendo potent; aposta per veure-la en circuit comercial.

Distribució a Veneçuela i política

Distribució a Veneçuela i política

53:56

En tràmit de llum verda per estrena en sales; debat sobre la ‘marca país’ i la utilitat dels festivals.

Crítica universal al poder

Crítica universal al poder

55:45

El film assenyala dinàmiques polítiques que transcendeixen governs; la ‘revolució’ pot canviar cares, no inèrcies.

Projectes i mirada al món

Projectes i mirada al món

56:40

Nous projectes en fase de guió; to pessimista sobre el panorama global i social.

Memòria, repetició i risc de cicle

Memòria, repetició i risc de cicle

57:43

Memòria curta, amenaça de repeticions històriques; ressò d’Oliver Stone: “no aprenem res”.

Reflexió final: memòria històrica

Reflexió final: memòria històrica

59:19

Desconnexió de part del jovent amb la història recent (Franco); crida implícita a no oblidar.