Cinema sense condicions del 12/6/2018 — Nens i cinema, nou cinema xilè (Larraín i Lelio) i ressenyes de Desobedience, Maria by Callas, Borg vs McEnroe, The Cakemaker i El orden divino

Introducció

• El programa obre amb salutacions i la presentació del convidat, Joan Agut (mestre amb més de 30 anys d’experiència i cinèfil), que torna per parlar del tema central: nens i cinema.

"Parlar dels nens i el cinema: què ens mostra el cine i com evoluciona la mirada sobre la infància."

Panorama del cinema xilè contemporani

Larraín i Lelio, dos noms clau

• Es repassa la renovació del cinema xilè recent amb èxits internacionals.
• Pablo Larraín: “La frontera”, “No” (2012), “El club” (2015), “Neruda”, “Jackie”.
• Sebastián Lelio: “Gloria” (2013), “Una mujer fantástica” (Òscar a millor pel·lícula internacional), i el seu remake nord-americà de “Gloria”.

Temes destacats

• Debat sobre remakes: de “Gloria” a “Funny Games”, i el pes del mercat dels EUA i l’allergia als subtítols.
• Comparativa Spotlight vs El club: per alguns, “El club” és més contundent i fosca en la denúncia.

Ressenyes i recomanacions

Desobedience (Sebastián Lelio)

• Coproducció anglosaxona ambientada a Londres; guió de S. Lelio i Rebecca Lenkiewicz (co-guionista d’“Ida”).
• Protagonitzada per Rachel Weisz i Rachel McAdams. Drama intimista sobre ortodòxia jueva i identitat.
• Punts forts: interpretacions, concisió narrativa i subtilesa.

Maria by Callas

• Documental d’arxiu amb una selecció molt cuidada que contraposa la diva i la dona.
• Moments musicals icònics (ex. Casta Diva). Retrat de la solitud de l’excepcionalitat.

Borg vs McEnroe

• Duelo de 1980 a Wimbledon com a sismògraf del perfeccionisme i la pressió d’elit.
• Retrat més profund de Borg; McEnroe queda més esbossat però el partit i el tiebreak són memorable.

The Cakemaker (El repostero de Berlín)

• Melodrama discret sobre dol, identitats i límits religiosos/culturals a Jerusalem.
• Ritme molt lent i un llarg flashback final poc justificat; destaca l’ús sensual de la pastisseria en imatge.

El orden divino

• Suïssa, 1971: lluita pel sufragi femení. Tractament emotiu i lineal, amb toc de didactisme sentimental.
• Reflexió (política) sobre per què Suïssa hi arribà tard sense revolució industrial ni gran classe obrera.

Dossier principal: Nens i cinema (Joan Agut)

1) Estereotips i catàleg bàsic

• Imatges recurrents: nen/nena “agradable”, repipi, o pensat per generar empatia immediata.
• Exemples: “Mary Poppins”, “Somriures i llàgrimes”, “Solo en casa”, “Cinema Paradiso”.
• Mirada espanyola amb nenes protagonistes de gran nivell: “El espíritu de la colmena”, “El sur”, “Cría cuervos” i el recent “Estiu 1993”.

2) Empatia, perill i seqüències icòniques

• Adolescència desorientada a “The Ice Storm”.
• Patiment i revelació a “El sexto sentido”; la nena atrapada a “Poltergeist”.
• Clàssic del muntatge: el carric fort d’“El acorazado Potemkin” i el seu “muntatge d’atraccions”.

3) Nens “dolents” o amenaça invertida

• Variants de terror i inquietud: univers Stephen King (pobles abduïts per infants), “Los niños de Brasil”, “The Children’s Hour”, “El exorcista”, “El buen hijo”, “La cinta blanca”.
• Subversió contemporània: “Hard Candy” (capgira la Caputxeta; duel psicològic poderós).
• Vampir romàntic i ambigu: “Déjame entrar” (preferible versió sueca a l’americana).

4) Quan el vincle amb un adult fa créixer el nen

• “El chico” (Chaplin) barreja de comèdia i melodrama; model fundacional.
• Tati i el nebot (Monsieur Hulot) contra la modernitat tecnificada.
• “Ladrones de bicicletas” i “Pelle el conquistador”: el nen acaba superant la figura adulta, duresa i maduració.
• “Cinema Paradiso”: estima pel cinema, però amb excessos sentimentals.
• Truffaut com a referent de la infància: “Les 400 coups”, “L’enfant sauvage”, “L’argent de poche”.

5) Duos insòlits i paternitats alternatives

• “Kikujiro” (Takeshi Kitano): gàngster i nen en un viatge tendre i anti-cliché.
• “Terminator 2”: el robot com a “pare” que no falla a John Connor.
• “The Shining” (Danny) i “Léon: The Professional” (Natalie Portman): presència infantil potentíssima en gèneres de risc.

6) Distopies: els nens com a esperança del món

• “Children of Men”, “Mad Max: Fury Road”: el nen (o l’embaràs) com a promesa de continuïtat de l’espècie.

7) Adults que fan de nens; faules i límits

• Del cinema mut (Chaplin, Keaton, Laurel & Hardy) a “Amélie” i “Life of Pi”: la mirada infantil en cos adult.
• Debat sobre “La vida és bella”: faula efectiva per a uns, inversemblant per a altres; comparació amb “El niño del pijama de rayas”.

8) Si féssim una pel·lícula amb nens...

• Rebuig d’estereotips i preferència per finals oberts; mostrar la vida tal com és, amb la complexitat dels processos de creixement.

Conclusions i tancament

• Programa coral amb crítiques variades i un dossier dens i didàctic sobre la representació de la infància al cinema: de l’empatia als rols invertits, de l’educació a la distopia.
• S’anuncia la propera convidada, Gloria Montero, per parlar de cinema i escriptura.