Netflix, terror i 'Roma'; 'El rei' i 'Trote'; i 80 anys de les Brigades Internacionals amb Eduard Amorú

Cinema sense condicions. Bona nit, un dimarts més, som aquí a Cinema sense condicions, a Ràdio d'Esvern, disposat a explicar-vos les pel·lícules que aconsellem, les pel·lícules que no aneu a veure perquè són un desastre, les pel·lícules que... Però si les voleu anar a veure, també hi podeu anar. I no val la pena pagar uns diners, però també pel·lícules interessants que afortunadament, de tant en tant, ens van fent en les nostres programacions. Aleshores, avui, com sempre, farem dues parts del programa. Una primera part que parlarem de les estrenes, del que hem vist, del que desitgem, etcètera, etcètera. I una segona part que tenim un convidat, un convidat especial, es diu Eduard Amorú. Bona nit, Eduard. Bona nit. Que és un informàtic de professió, jubilat, i ara dedicat a la divulgació de temes relacionats amb la memòria històrica. I, de fet, i possiblement penso que és el més important, és el secretari de l'AMICAL de les Brigades Internacionals de Catalunya i que cregui, em sembla que estàvem parlant ara, que del 29 de setembre, el 28 d'octubre, vau celebrar el vuitantè aniversari de la marxa del nostre país de les Brigades Internacionals. Sí, certament més, el més intens va ser l'última setmana d'octubre, del 25 al 28. Doncs bé, el 28 d'octubre, que és el dia que va haver-hi la famosa, es va complir 80 anys de la desfilada per la vinguda de la Diagonal amb un mar de flors i el famós discurs de la passionària, es diu en els diaris de l'època que unes 50.000 persones van agrupar per acomiadar aquests homes que havien vingut voluntàriament de 52 països. La cosa és molt forta, perquè es diu que entre 43.000 i 46.000 persones de França, francesos, anglesos, alemanys, belges, austríacs, italians, polonesos, hongaresos, americans, canadencs, cubans, molts intel·lectuals, molts obrers, que van venir aquí voluntàriament i van deixar les seves cases, les seves dones, els seus fills, la seva família per venir a ajudar a la república i es van jugar la vida per idealisme, a la vida per salvar, diríem, la democràcia, la república espanyola en contra del feixisme que en aquell moment hi havia a tot Europa. Doncs, bueno, moltíssimes gràcies, Eduard, benvingut al programa i presentem el rest dels participants de l'equip, que com sempre, Carme Nebot, bona nit, Carme. Hola, bona nit. Joan Sardà, bona nit, Joan. Hola, bona nit. Pep Armengol, bona nit, Pep. Bona nit. I darrere els vidres, controlant-ho tot i mirant-nos aquí, si ho fem tot bé, si tot està correcte, amb Pep... Ai, Pep. Pol Dígla. Hola, Pol Dígla. Bé, doncs comencem per les pel·lícules que hem vist, en aquesta primera part, i en la segona part ja ens dedicaríem a parlar amb el Eduard sobre el seu tema. Quines pel·lícules, a quina pel·lícula voleu parlar? Què heu vist? Jo he vist El rei. Ah, doncs bueno, parlen. Si voleu. Bueno, si per a què és que comenci el Pol, que m'ha dit que ha anat a Madrid, ha vist alguna cosa que li ha interessant, i després jo parlo d'El rei. No és que hagi vist alguna cosa concret a Madrid, sinó que simplement aprofitant el viatge, aquesta setmana, doncs que no puc anar al cine, i he vist dues pel·lícules... Bueno, ja hauré de fer l'estrena de Netflix. Jo crec que hauré de fer la secció. No, però em vaig poder veure dues. Per Netflix, les vistes. Per Netflix, sí. És que jo he vist una cosa també molt espectacular, suposo que us sabeu Roma, sabeu el que està passant amb Roma o no? Amb la pel·lícula? Eh? Sí. L'he vist, l'he vist. A més, la fan fins al dia 14, fins al dia 14, Els Verdi, Els Verdi de Madrid i Els Verdi de Barcelona, no la fan enlloc més. Al Bolitx, no? No. I un cop estrenada, un cop la passi el dia 14, només es podrà veure per Netflix. I sembla ser que l'han estrenada en aquestes dues cines, i en altres cines, suposo, del món, perquè es diu, corre el rumor, que si no la presentessin als cines no podrien optar als Òscar. Ah. I aleshores és una forma, quan és una pel·lícula d'una certa qualitat, jo penso que sí, que és la pel·lícula que té qualitat, doncs es veu que la volíem d'alguna manera promocionar. Però clar, és una jugada, en el fons, comercial, totalment comercial, per captar públic de cara a Netflix, perquè, ja dic, que a partir del 14, aquesta pel·lícula només es podrà veure a través del... Bueno, i Scorsese, no, també. L'última que va fer ja va anar a Netflix. Vull dir que... Ja, ja. No, no, no. S'estan apuntant bastants al carro. Però en el cas, us porto ja no tant algú consagrat, sinó noves promeses, jo crec. Us porto dues pel·lícules. una de Gareth Evans, que sí que ja havia fet cinema de terror anteriorment, havia fet de Raid, havia participat en VHS, que són una mena de conjunció, una pel·lícula aquesta per episodis, que cada episodi la dirigeix un director diferent. Però, en tot cas, les dues que comentaré són El Apòstol, que va anar a Sitges, de fet es va presentar allà com a pel·lícula de terror, i Camp, que és Camp com a webcam. El Apòstol, o sigui, jo, personalment, El Apòstol, potser no vaig arribar a entrar del tot, sí que és bastant llarga, jo crec que més del que hauria de ser, però em va agradar la lectura, perquè és el que abans comentàvem amb la Carme, que el que trobo és que Netflix, a part de l'aposta que fa sempre per directors joves o noves històries, és que dins del gènere de terror, crec que sempre intenta innovar bastant. I El Apòstol és una pel·lícula de terror amb un subtext de que ens estem cargant al planeta. Llavors, sempre hi ha aquesta doble vessant de metàfora de que vindria a ser que el monstre que estem alimentant, que viu sota terra, vindria a ser com la pròpia naturalesa, diguéssim, que ens contraataca a base de terror. Llavors, és molt interessant com fa aquesta lectura el director de com ha generat terror, però potser com a pel·lícula de gènere queda una mica... S'assembla molt a la pel·lícula, l'haureu vist aquí, la de El Hombre de Mimbre. Us recordeu, no? Aquella pel·lícula de sectes i de... És bastant, bastant semblant. Ja. Però bueno, no sé si recomanar-la, tampoc. És una pel·lícula més, però el que interessa és aquest subtext, no? Que hi ha. I després, la que sí que em va agradar bastant és la de Camp, que aquesta sí que és Òpera Prima, i aquí és ja com entra el terror i la intriga quan la protagonista, que és una noia que ven la seva vida, entre cometes, ven la seva vida amb... O sigui, guanya diners davant d'una webcam a casa, llavors, com ella, hi ha centenars de milers més de persones que... No tant en l'àmbit potser sexual o eròtic, sinó simplement potser fent coses pel públic, perquè el públic paga per veure coses en públic. És a dir, que és un xat en directe i la gent va apostant ah, doncs jo vull que facis no sé què, doncs molta gent aposta per allò, ah, sí, sí, jo també, no? Però la primera escena és de les millors que he vist en molt de temps de pel·lícula i la primera escena és literalment com fa un suïcidi en directe però ella se les apanya evidentment per... Per no morir. Per no morir. però és molt interessant perquè aquesta persona com la majoria de gent que està fent això sempre és molt, no?, aquest punt morri, aquest punt de vaig a treure's els diners. Però clar, què passa? El terror ve quan, bueno, depèn de quines peticions doncs ja comencen a ser una mica més difícils, no? Ja. I és una pel·lícula que s'aguanta molt bé i jo crec que innova bastant el gènere de terror, bastant. Jo aquesta sí que la recomano molt, moltíssim. Vale, vale, vale. I a més és curteta vull dir, i com a opera prima, hòstia, val molt la pena. Per què hi ha, per part de la gent jove, aquest atractiu tan fort per el terror? Perquè jo penso que les generacions més grans no s'hi ens atreu tant, això, eh? Mira, jo crec, jo que vaig molt a festivals de terror... És gent jove, no?, bàsicament? No, no, no té per què. O sigui, potser sí, home, Sitges ja fa molts anys que es fa, per exemple, no? Però el gènere de terror jo crec que és, jo el valoro molt perquè quan veus una proposta que intenta ser més transgressora o trencar bastant l'arcatip d'horror clàssic, ostres, és el gènere més explotat, pràcticament. El terror se n'ha fet entre els explotations dels 70, 80 i això, és que s'ha fet moltíssim. Quan veus alguna cosa que ja canvia el gènere, home, es valora molt i evidentment, jo crec que... L'altre dia parlàvem del nombre de festivals de documental, jo crec que el que hi ha més és de terror, però amb diferència. jo tinc la sensació que és perquè la gent jove l'atrau més, però no sé si estic equivocat, eh? Ostres, no ho sé, no sé si és ben bé, home, probablement la gent jove tendirà més a empassar-se més aquest gènere, sobretot pels seus subgèneres, no? A vegades potser el gore és més atraient per gent jove, no? O sigui, la sang i fetge i una mica el terror perquè sí, no? Que no tampoc tingui un... Per exemple, es podrien comparar pel·lis com últimament d'Hereditari, que aquí crec que no va agradar gaire, no? Jo no l'he vist, al final, no l'he vist. No l'he vist. No l'he vist. No l'he vist, no? Veus? Jo crec que potser entre la gent jove va agradar més, però no perquè sigui... I no estem parlant d'un assassí en sèrie, no estem parlant d'un Frey Kruger, estem parlant d'un terror que transcendeix ja el psicològic. L'únic que està maquillat bastant amb monstruosidades, diguéssim. Per qui es riuen, no sé si... Igual no ho veuen igual. Segurament no ho veuen igual. Bé, passem a una altra cosa o hi ha més coses? Jo canvio de registre perquè he vist el rei, ja us ho he comentat, el rei que la fan, jo crec que només... La fan molt poc, sinó, no? Només el bolitge i potser l'Icària, no ho sé segur, però, de fet, aquesta com... com... El silencio de los otros i com també va ser Bé de Bárcenas, són aquest tipus de pel·lícules que... Molt polítiques, o no? Molt polítiques i que no les poden prohibir perquè en aquest moment quedaria molt malament prohibir-les. Però que els prohibirien si poguessin. Home, sí, clar, no, no en tinc cap dubte. La del rei. Però si la del rei segur, i la de Bé de Bárcenas, imagina't. Però no les poden prohibir perquè no poden realment, no es pot en aquest moment i llavors suposo que és suficient actuar amb les distribuïdores i això... I que a més la facin amb un cine amb una hora intempestiva que a més hi pots anar... I això és molt fàcil i això és el que fan. I això és el que fan amb tot aquest tipus de pel·lícules que estan bastant valentes, unes més bones que d'altres, però tot i així, aquesta del rei, el rei és és una pel·lícula que està feta amb aportacions... Aportacions... Crossfunding. Sí, Crossfunding, sí. El director és l'Alberto Sanjuan. L'actor. Sí, és l'actor, és el director i actor, clar. També surt ell. Sí, és que només surten tres, surten el Luis Bermejo, el Guillermo Toledo, el Billy Toledo i l'Alberto Sanjuan. O sigui que ja us ho podeu imaginar. I llavors és... està basada en una obra de teatre que també havien fet ells, l'havien fet a Madrid i surten... És la... És... És una obra de teatre però no és no és una obra de teatre filmada, realment és una pel·lícula. Amb una actuació extraordinària de tots ells, perquè tots ells fan diversos personatges, vull dir, fan del Juan Carlos I, Franco, Adolfo Suárez, Felipe González, Juan Luis Cebrián, Carrero Blanco, Martín Villa, Puig Antic, me'n dec deixar, però... I llavors és la història del rei emèrit des de que té... representa deu anys. Ells no... ni tan sols s'han maquillat ni canviat, realment, realment. Veus els personatges perquè són extraordinàriament bons amb ductilitat de la veu i interpretant. És a dir, que el... encara que sembli sorprenent, el San Juan fa de Franco i fa aquella veu, no sé si la recordeu... Sí, home, sí, caram. L'obbidat-la. Doncs fa aquella veu, ell no té aquesta veu, i fa una veu extraordinària. i el Billy Toledo fa de Felipe de González, per exemple, i el Cebriani. Fa diversos personatges i la intenció de l'obra és explicar-nos coses que al darrer cor sabia molta gent de la pròpia vida del rei. Comença quan ell té deu anys i venen que estan a historià i venen aquí i es queden aquí. De fet, quasi de les primeres escenes és quan ell mata el seu germà, que és una cosa que tots sabíem però jo no me'n recordava perquè realment mai s'explica aquesta història o no ho explica habitualment. Però i en canvi aquí surt d'inici perquè una mica la intenció de la pel·lícula són tot el que se li presenta amb els seus moments finals. Està molt ben jugada, és una pel·lícula sòbria, absolutament sòbria i que el gran valor és l'actuació d'ells tres que és formidable. el que puc dir és que això que només la fan el bolitge i que ara estava ple el cine i es va aplaudir el cine. allò que fan a les vuit que és la vida la... com es diu? Sí, la silència de los otros. Estava ple també el que vaig dir. Sí, sí, sí. Estava ple, només la fan a les vuit i la gent hi va. Sí, la gent hi va. Bueno, aquí està la fan a les vuit i a les deu i jo quan jo vaig anar a les vuit i quan jo sortia la cua més important que hi havia al bolitge era per anar a veure el rei. Ja. Sorprenentment. Voleu comentar... Pep, vols comentar... Bueno, no sé, mira, si vols puc dir alguna cosa de la que hem anat a veure avui. Sí. Avui hem fet una pel·lícula en la fase de premsa que és d'una òpera Prima d'un director espanyol gallec que es diu Chacio Banyo. Es diu Trote. que és trotar. Ja, ja, ja. D'un cavall. Sí. Bueno, aquesta és la metàfora. En realitat troten les dones per allà. D'acord. Bueno, és una pel·lícula que té un plantejament molt interessant. Estem a la Galícia profunda i realment el temps allí sembla que s'hagi aturat bastant, eh? O sigui, no crec... perquè quan està passant la pel·lícula. Ah, jo crec que passa ara. Ah, bé. I en canvi hi ha una sèrie de rampells que porten tranquil·lament a la Catalunya profunda de fa 60 anys. Perquè no és... és una pel·lícula rural o és una pel·lícula que passa a ciutat? Àmbient rural. Ah, clar. Allà m'ho crec més. Sí. Sí, de fet, ell ha agafat una mica per fer el paral·lelisme amb el tractament a la dona que d'això va a l'assumpte. i la impotència hem sortit d'un cercle familiar, un cercle, un teixit que hi ha al voltant d'elles que no els permet surar o escapar-se d'aquesta dinàmica que és l'entorn, no? Un entorn tancat. I llavors això passa en un cap de setmana en el que se celebra la Ràpades Vestes que és una coneguda captura de cavalls salvatges en què els fills d'aquests cavalls són agafats i se'ls tallen les crins. I llavors aquí està presentat no com un documental antropològic i això sinó que és al revés, està fet com un exercici d'estil. Ell és un estudiant suposo jo de cinema jove d'uns 30 anys i llavors el que a mi m'ha suggerit és bastant algunes imatges bressonianes sobretot per exemple la part final però és en color la pel·lícula és en color sí, sí, sí i després també hi ha sempre el punt de vista de l'actor és a dir buscant uns punts de fuga no hi ha pla contra pla només hi ha pla i seguiment de l'actor tot això és interessant però clar de cara al resultat final ja tinc més dubtes de si pot el guió si pot interessar no el guió en realitat és molt concret està basat en 10 o 12 plans seqüència i actua sobre això no o sigui tot està de cara crec jo a demostrar que la situació allà amb el tema de de la societat patriarcal tancadíssima i tal és el que es vol denunciar però està fet d'alguna manera ja dic buscant un esteticisme molt molt tancat molt tècnic que llavors potser costa una mica d'arribar-hi a l'espectador sí al gran públic però és una proposta molt interessant jo com he dit vaig veure l'altre dia Roma que la passen remesa al Verdi però el que passa és que a les 11 i mitja del matí cada dia la passen i després passen no sé si a les dues o a les tres o si fan quatre o cinc sessions cada dia perquè només poden exhibir-la fins al dia 14 el dia 14 s'acaba la possibilitat i és l'únic cine de tota Espanya la Verdi de Madrid i el Verdi de Barcelona que l'estan passant en aquest moment és la de l'Alfonso Cuarón l'Alfonso Cuarón que suposo que sabeu que és lleó d'or de Venècia o sigui va guanyar el primer premi del festival de Venècia i és una pel·lícula que està plena de premis té 12 premis més o està nominada pels Globus d'Or per moltíssims festivals perquè va anar també al festival de Sant Sebastià on va participar i la gent va parlar molt bé de la pel·lícula els cercles de crítics etc. hi ha una frase que m'ha fet gràcia que es veu que ell va dir això és per tu mare si estic aquí és per tu quan va ser galardonat per Gravity quan va ser millor director per Gravity Oscar el 2014 perquè la seva mare quan tenia 12 anys li va regalar la seva primera càmera i el nano va començar a filmar escenes pel·lícules més o menys domèstiques Roma s'entra en un barri de Mèxic estava rodada en blanc i negre perquè es diu Roma perquè és un barri de Mèxic que es diu Roma que és el que vivia ell i les protagonistes ho gira l'entorn de dues persones la mare i una cuidadora que és la que ell s'estima molt i que en certa mesura al llarg que passa la pel·lícula doncs està dedicada a ell en alguna mesura a tota la pel·lícula quan on comença a dirigir suposo en el seu país a Mèxic en una pel·lícula que es deia solo con tu pareja que em sembla que aquí no va arribar jo almenys no la vaig conèixer però el reconeixement internacional li va arribar en produccions nord-americanes una que es deia la princesita però sobretot sobretot sobretot que suposo que aquesta sí que la va veure tu mamà també del 2011 amb la Maria de Verdú no sé si l'heu vist sinó una extraordinària pel·lícula una gran pel·lícula i que et tocava realment i va ser el seu va ser l'èxit més famós que va tenir en aquell moment ara Roma és la vuitena pel·lícula que fa després n'ha fet Gravity i ha fet una que es deia Entre los hijos no sé com es deia jo no l'heuista per tant no puc opinar Roma és la vuitena pel·lícula que fa entre Mèxic i Estats Units aquesta és la tercera que fa Mèxic que ha tornat a Mèxic cinc anys després de Rodar Gravity i podríem dir que la trama és molt senzilla gairebé es podia dir que és com un telefilm o una telenovela és a dir perquè no té cap cosa el que passa és que està diríem el més important es podria dir que és la forma en què està explicada la història és una història senzilla però la forma en què està explicada és tan original tan guapa tan tendra tan clara que al principi et costa potser una mica d'entrar-hi passa una mica el mateix que em va passar ahir quan vam veure uns quants d'aquí que vam veure l'Europa 51 però després vas entrant vas entrant vas entrant i t'arriba un moment que et toca realment o te integra realment és una pel·lícula que no abusa dels diàlegs que deixa que la imatge ens expliqui el que passa i realment ho entens és el Mèxic de 1970 amb totes les seves la pel·lícula com deia s'entraven les dues dones però les dues dones els hi passen coses la mare per exemple se separa del marit la cuidadora queda embarassada i explica paral·lelament és una pel·lícula molt feminista és a dir una pel·lícula molt femenina que tot el que està vist segurament intentant mostrar el món femení que vivia en aquell moment la cosa rara la cosa estranya o cosa curiosa o en fi d'allò és que l'han estrenat l'ha produït Netflix que es veu que té molts diners com ens havien explicat en dies anteriors i la crítica curiosament curiosament ha dit bueno tothom la deixa pels núvols molt poca gent se la carrega diu que es tracta de la pel·lícula de l'any i que poques vegades una cinta presenta tant l'autor en aquest cas en el Cuaron i a la vegada tan despersonalitzada és com íntima per un cantó i d'altra banda com intenta ser distant per mostrar una mica el que està vivint un altre crític deia cinema pur i bellíssim a Roma tot sona veritat el seu formidable llenguatge visual serveix per expressar en complexitats sensacions i sentiments espedarrant lliçó de cinema un altre crític una pel·li absolutament meravellosa un fresc d'una societat i d'un temps modest èpic i subtil la pel·lícula més diferent i personal de Cuaron és veritat perquè totes les altres doncs no són això i fotogràficament ja ho he dit està fet en blanc i negre i bueno doncs la cosa situació curiosa i anecdòtica si voleu és que és que és una pel·lícula que suposo que per guanyar els Òscars es confirma això que s'ha presentat en els cines però que en realitat està pensada més aviat per fer distribuir a través de plataforma com la Netflix a mi m'ha agradat o sigui jo ja dic que és una pel·lícula que potser no sé si el gran públic també aunque és una pel·lícula en el fons molt d'autor són aquestes pel·lícules que a tu t'arriben però no saps si a les altres gent també li toquen saps jo em quedo a base amb el dubte de si si la gent doncs no és tan tan sofisticada o tan exigiosa o tan d'allò com soc jo i llavors potser a ells no els agrada saps perquè ells potser necessiten més diversió i menys elements però a mi jo l'aconsellaria és una pel·lícula que trobo que està francament bé què més? Realment sí estic mirant això i la crítica la deixa molt bé perquè normalment tothom la deixa pels núvols hi ha alguna altra cosa hi ha alguna altra cosa que vulgueu algú ha vist infiltrada en el Cucús jo sí jo també jo crec que és una bona pel·lícula és una bona pel·lícula una pel·lícula extraordinària i jo la trec avui en aquesta a col·leció a col·leció perquè hi ha una cosa curiosa que lliga entre la història que després podrem intentar explicar de les brigades internacionals i l'actualitat és a dir la pel·lícula està situada amb una anècdota narrativa a 1970 aproximadament un negre que és el primer negre que s'incorpora a la policia d'una ciutat del sur dels Estats Units i que juntament amb un altre company munten una operació jueu sí, jueu a més sí, sí que munten una operació d'infiltració en el Cucús Clany la pel·lícula té un desenvolupament doncs normal molt en la línia de l'Spinley de donar-li un contingut polític etcètera però és curiós perquè els últims metres de la pel·lícula aproximadament a partir de les dues hores i un minut o dos fa un colofó i un complement que té molta força que té molta força unes imatges dels fets de Charles Hill del 2017 i aquí hi ha un pla que es veu claríssim almenys els que estem molt amatents d'aquest tema vam veure claríssim apareix una bandera de la brigada Lincoln americana és a dir hi ha un moment en què l'atropellament aquell al cotxe es fica dintre de la gent i es veu claríssimament algú està unejant una bandera de la brigada Lincoln això per nosaltres que estem interessats en el tema ens fa pensar que en aquests moments hi ha un cert lligam amb gent que es manifesta contra el Ku Klux Klan i brigadistes no pot ser perquè ja no en queden als Estats Units però un fill un net un familiar agafa una bandera que té guardada en un armari de la brigada Lincoln i surt perquè allò l'acompanya en el plantejament antifeixista que apareixen a la pel·lícula i això sense que la pel·lícula vosaltres jo no soc crític de sí ni per tant no donaré opinions tècniques que no les tinc però per un espectador interessat en el tema ens va emocionar molt interessant perquè a més quan comences la pel·lícula estàs als anys 70 i la trama és una trama molt d'aquell moment un intent que després es veu frustrat perquè des de les entitats polítiques es decideix que seguir aquella línia no interessa però hi ha un salt en aquest colofó que ens sembla genial a més hi ha una cosa que té la seva gràcia per l'Espigli i és que la gent que apareix d'imatges reals dels grups del clan surten amb els ulls pixelats perquè suposo que era la manera surten amb una franja en els ulls suposo que és la manera d'evitar demandes d'algú que pugui dret de imatge etcètera mentre que en canvi els manifestants i algunes fotografies de la senyora que va morir en aquest atropellament que es va produir en aquests fets surten a cara descoberta i i es manifesten en contra del clan i de l'horror que ha sigut aquell cotxe que han vestit la manifestació era una humil aportació en el debat perquè aquesta pel·lícula està en cartellera ara almenys ho estava aquest cap de setmana sí, sí, ho està ho està i és una pel·lícula sí senyor sí, tenia interès jo Eduard penso que ens estàs ja començant a explicar moltes coses interessants no, no jo no n'hi he vist cap vull dir ja veieu que l'Eduard doncs té un discurs molt valent i molt clar i jo penso que ha de continuar ja amb el seu tema doncs Eduard explica'ns una mica totes les activitats que heu fet a l'entorn d'aquest 80 aniversari si vols per començar sí, podria un dos minuts per situar-nos en el context diguem aquest any es complien els 80 anys del comiat de les vigades internacionals això és un fet que Barcelona va tenir una importància rellevant es parla deies tu abans de 500.000 persones no sé com comptava la gent en aquest moment ens fa pensar que és molt difícil que fossin 500.000 però només que n'hi haguessin 200.000 que ja és menys de la meitat ja era un fet extraordinari i era el que mostrava el poble que estava resistint a l'atac de l'exèrcit suplevat franquista que donava suport a aquells homes i dones que havien vingut de 52 països a donar suport a la república i això ens situa en un context que valia la pena fer algunes coses per celebrar-ho i sobretot per la gent que formem part de la Mical de les vigades internacionals de Catalunya era una obligació fer alguna cosa aleshores vam diguem vam tenir una primera participació el 20 de setembre amb una cursa que es fa al voltant de l'estadi de Montjuïc o l'estadi Lluís Companys en el que es rememora una mica el lligam que hi ha entre l'Olimpiada Popular del 1936 que va ser un intent de fer una olimpiada contrària a la que havia l'oficial que estava organitzada a Berlín per Hitler i que Hitler no va voler donar-li al Jesse Owen la medalla se'n va anar aleshores molta gent d'entitats esportives d'arreu del món havien vingut llavors alguns d'aquests alguns no gaires però alguns es van quedar i es van incorporar a l'exèrcit republicà i després a les vigades internacionals i al final de setembre vam fer una caminada al voltant i una cursa al voltant de l'estadi de Montjuïc on un membre de la nostra associació va dirigir unes paraules als assistents explicant i contextualitzant aquest tema això era el primer acte una mica despenjat del resto el resto el vam concentrar en la setmana de final d'octubre i es va basar en cinc coses una vam anar a l'esplover de Francolí que en un lloc que es diu les masies d'aquella d'aquella localitat s'havia fet el comiat de les brigades internacionals feia 80 anys el comiat tècnic diríem es van entregar allà els mapes les armes els banderes de lluita realment i la gent en aquell en aquell lloc els hi va fer un homenatge és curiós que l'homenatge al Modesto tenen coronel el van carregant l'exèrcit de l'Ebre que estem pensant que estem parlant de l'octubre del 38 on s'estava vivint diríem que les últimes setmanes de la batalla de l'Ebre una de les batalles que seria molt llarg parlar-ne importants de la història de la lluita en aquest país i a Europa aleshores vam fer aquest acte va haver-hi participació de la Generalitat i altres persones i sobretot d'un grup nombrós de familiars i amics de brigadistes italians que ens van acompanyar en aquell acte va ser un acte excel·lent vam passar un dia de memòria molt interessant i entre ells ens acompanyava el president de la nostra associació que és el Lluís Martí Bielsa que és una persona que en aquests moments té 97 anys i que en aquella època era guàrdia de salt amb 16 anys l'havien mobilitzat i formava part de les patrulles de policia que custodiava els brigadistes després el dia següent divendres a la Universitat de Barcelona es va fer una jornada acadèmica on vam tenir intervencions de molt alt nivell l'Escotesqui que és un francès que molt especialista en el tema de les brigades ens va fer una gran intervenció però jo ens assenyalaria dos coses per no allargar-me massa amb cada un dels apartats una una catedràtica d'una universitat de Salamanca que es diu Rocío Velasco que ens va parlar de la participació dels àrabs que van venir a lluitar les brigades internacionals una mica nosaltres tenim la idea que els alemans i els italians portaven a més l'exèrcit marroquí que és veritat que va ser el que va fer les destrosses més importants perquè el feien anar d'avançarilla en els llocs que l'exèrcit atacava doncs van haver-hi àrabs àrabs argelins àrabs tunesins i àrabs d'Israel és a dir d'Israel van vindre jueus que ja estaven instal·lats allà i àrabs que es van incorporar a les brigades internacionals i aquesta senyora que ho té molt documentat ens va fer una intervenció genial i l'altra cosa que assenyalaria també com a anècdota és que al final de la jornada es va donar la paraula a uns 3-4 joves que estan fent treballs de final de les seves carreres dedicats a les brigades internacionals gent que estava entre els 23-24 anys lo qual ens emocionava que ens explicaven les investigacions que havien fet com s'havien documentat havien anat al pavelló de la república que hi ha un gran servei d'informació sobre les brigades per tant això va ser molt interessant el dia següent va ser una una turner vam fer un recorregut que va començar en la pavelló de la república curiosament és l'únic lloc de Barcelona que hi ha encara avui la bandera republicana penjada d'un màstil està una mica destrossada perquè està tan alta i tan difícil de canviar que la pluja i el vent l'han castigat però és l'únic lloc de Barcelona que hi ha la bandera republicana usada doncs vam començar allà vam veure el mural reproduït del Guernica i d'allà vam anar al Palau Robert diagonal Passeig de Gràcia que és un del lloc on hi havia la tribuna d'autoritats que estan filmades i fotografiades de la gran manifestació de Barcelona en aquell en aquell lloc inclús el Martí Bielsa aquest president nostre ens va fer inclús un esquema d'on estava situat cadascú perquè ell estava allà fent de guàrdia de sal i allà vam aprofitar per veure una exposició d'un periodista escocès que ja és mort i que la seva família un cop s'havia mort va trobar una caixa en què hi havia no els negatius sinó les fotografies d'aquella gran manifestació algunes les hi havien publicat però tenia moltíssimes que no i en vam fer una selecció i les teníem exposades allà va ser un acte que després va seguir en el Fosà de la Pedrera que hi han enterrats alguns brigadistes i vam acabar a Castelldefels on al castell de Castelldefels hi ha alguns grafitis dels brigadistes que van estar allà empresonats perquè totes les coses tenen les seves cares fosques també i els brigadistes que van fer algun delicte o volien fugir i van ser detinguts i empresonats durant unes hores uns dies o una temporada van estar en el castell de Castelldefels i amb això vam acabar el dia i el dia següent que era el dia que coincidia exactament amb el 28 d'octubre dia del 80 aniversari el dematí vam fer un acte organitzat sobretot per l'Ajuntament de Barcelona molt potent en el que va ser portat pel Xavier Albertí que és el director del Teatre Nacional va tocar el Paco Ibáñez la Lola Eslion també va intervindre i va haver intervencions polítiques de l'alcaldessa de Barcelona d'un primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrid i nosaltres també vam intervindre amb una intervenció dual en el que ens vam repartir el temps entre l'Amical de les Begades Internacionals de Catalunya i l'Associación de Amigos de las Begades Internacionales de Madrid que és una mica la que ens empara a tots les entitats que estem en aquest en aquest tema i estem movents per aquestes coses però la cosa va tenir un final que jo diria en punta en punta elevada que va ser a la tarda en l'Aliança del Poble Nou un grup de teatre havia fet un texte i va passar una obra de teatre vam omplir l'Aliança del Poble Nou hi havia quasi 800 persones és a dir van haver d'obrir els pisos superiors que no hi pensàvem de gent i en aquesta obra de teatre s'agafava l'anècdota d'una infermera matalonina que es deia Maria Sanz i un brigadista suec que es deia Estic aquesta parella jove va diguem congeniar en aquella època van viure una situació amorosa bastant intensa però que després el brigadista va haver de marxar el brigadista i la Maria Sanz que era l'infermera van estar morts ja però ja aquí hi havia al voltant d'això una història en què ens va permetre parlar del Pablo de la Torriente que va ser un poeta cuà que va vindre també a lluitar a les brigades internacionals i que va morir bastant aviat en la batalla del Jarama i d'aquí el grup de teatre va treure fil de moltes històries relacionades amb els brigadistes al final es llegia el títol de l'obra el títol de l'obra es deia una nova primavera l'obra pretenia explicar aquells fets i enllaçar amb el futur entre mig hi havia les paraules de la personària que són extraordinàries tenen alguns punts molt importants hi ha un moment en què ella diu que quan la república hagi vençut i el nostre país estigui en pau torneu que sereu rebuts amb els braços oberts i això us donarà la nacionalitat espanyola que us haureu guanyada amb el vostre sacrifici això això és molt important perquè hi ha molta gent que es pensa que els brigadistes quan van tornar els que van tornar als seus països van ser rebuts amb allò ah no no tot el contrari sí molts van ser represaliats els que van a Alemanya van anar a camps de concentració efectivament molts no van arribar molts no van arribar vol dir que les paraules de la passionària aquí tenien molt sentit les paraules de la passionària són realment extraordinàries perquè els diu gràcies per haver vingut us heu jugat heu deixat les vostres cases les vostres famílies els vostres llargs el vostre patrimoni el vostre treball i ens heu vingut aquí a donar-los la vida i llavors jo recordo que hi ha un documental que posa tot el discurs i realment és comomodador et prometo que posa la cap de cadena té força té molta força té molta força com que estem en un programa de cine em permetreu que sense ser especialista del tema citi algunes pel·lícules no les conec totes segurament n'hi ha moltes moltíssimes n'hi ha algunes significatives n'hi ha una que és perquè en doblen les campanes que Hemingway el Gary Cooper la Ingrid Berman bueno no és ni de lluny la millor pel·lícula per explicar el tema però és una pel·lícula que fa referència a la situació Hollywood hi ha una de Hollywood que és tal com ho éramos un altre Hollywood el Robert Reiford i la Barbera Estrella ella és una militant comunista que està fent propaganda per venir a ajudar la república etcètera i hi ha tot una altra trama de confrontació entre dues persones intel·lectuals que no acaben de lligar precisament per la competitivitat intel·lectual que tenen totes dues i n'hi ha una menys coneguda que jo també dono la casualitat que conec que es diu l'agente confidencial que és una amb el Charles Boyer i la Lauren Buckle que explica l'anècdota d'un intel·lectual espanyol que va a Anglaterra intentar fer que un carregament de carbó que va cap al bando franquista es recondueixi cap al bando republicà i allà es troba amb enemics anglesos que són partidaris de Franco i són feixistes a Anglaterra i que ho intenten impedir i ell té una trama amorosa amb la Lauren Buckle també és de les millors pel·lícules no em vull deixar el tinter perquè ningú m'acusi de sectar-hi el Tierra i Libertat del Ken Locke que és un gran director i és un director amb el que m'agrada molt el cine que fa però la pel·lícula aquesta Tierra i Libertat és una mica panflet vull dir aquesta que és recent i que s'ha pogut analitzar bé fa sesga molt la confrontació que hi ha entre comunistes i anarquistes de cantants que s'ha inspirada amb l'Homenatge a Catalunya del George Orwell que l'inspira però no de fet després va parlar dels derroters però l'inspiració és aquesta i ja sabeu que hi havia la Jan Hart la Rosana Pastor i la Iciar Bollarin que feia joveneta que havia començat amb el sur en el 83 i que aquí feia un paper de destacat i que després ha esdevingut directora i que aquesta setmana es trena a jury i que suposo que l'altra setmana vindrà justament una persona que ha col·laborat amb ella que és la Laia Colette doncs jo crec jo en tinc alguna més que m'ha fet gràcia perquè una que jo no l'he vista jo no la recordo que es diu i llegó el dia de la vengança de 1964 del Fred Cinemat com a director que és del Gregory Peck que és curiosament és derrotada la guerra és a dir doncs derrotada la guerra ell el Gregory Peck es passa als maquis i està inspirat amb el francès Sabater el Quico Sabater que és un dels últims guerrillers abatuts per la Guàrdia Civil el 1956 el 56 llavors bueno n'hi ha moltes més Tierra d'Espanya dels Jordis Evans morien a Madrid dels 63 però em penso que ella ha citat també segurament les més la més coneguda les més comercials i que la gent les ha conegut més en general públic des del punt de vista documental i aquí voldria fer una petita referència a una frase que va dir el Joan Serrat a l'últim programa que vau tenir en el que deia que l'important dels documentals era el punt de vista que ensenyaven n'hi ha una que és Hollywood contra Franco el director és Oriol Porta la productora és TV3 i alguna altra productora més petita i és una gran pel·lícula per seguir el fil es basa sobretot en l'experiència de l'Alba Bessi que curiosament verbaliza perquè en un moment de la pel·lícula diu és el més extraordinari que he fet a la meva vida de fet hi ha una frase que va dir l'any 96 el Milton Wolf que va ser un oficial americà que va poder tornar al 96 i el vam rebre i el vam passejar i tal i ell en un moment determinat s'ho va fer vindre bé per fer una intervenció i dir no, no, no em dongueu les gràcies perquè jo hagués vingut a lluitar aquí sinó jo us les dono a vosaltres per haver pogut venir a lluitar contra el feixisme en el lloc on feia falta fer-ho una mica l'Alba Bessi amb el mateix esperit hi ha un moment que diu és el més important que ha fet a la meva vida i realment aquesta frase o aquest nivell d'importància que en la pel·lícula aquesta de Hollywood contra Franco es va repetint durant totes les diverses escenes és una mica el que resumeix el punt de vista diguem per la gent que va venir en aquell moment era conscient molts d'ells ho deia abans el Joan que deixava família deixava feina deixava històries al darrere perquè venia a enfrontar-se en el feixisme que era creixent en aquell moment i nosaltres aprofitem i no vull fer d'amagògia perquè no és el lloc on toca fer-la però en aquests moments el nostre record de les brigades no és nostàlgic no estem parlant d'uns herois que cal elevar sinó que cuidado l'ou de les serpents s'està tornant a incubar en aquests moments perquè no les ha pergut mai probablement perquè les serpents s'ha amagat si s'ha amagat o s'ha invernat com fan els ossos molts anys i ara torna a aparèixer i nosaltres volem fer una mica de cri de les consciències de la gent que recordi que lleix històries no com una història això romàntica que va passar i que era una gent molt valenta que va venir aquí i vols van deixar descendència en el nostre país perquè tot era gent jove i amb ganes de viure etcètera sinó que cuidado ara mateix torna a rearmar-se una mica de tot allò que va passar si volem evitar que penseu que Polònia Romania Hungria Àustria la pròpia Alemanya un la pena França França realment el món una cosa que per alguns que ja som granarets com jo pensàvem que ja no veuríem mai més i que ens quedava una bellesa tranquil·la llegint llibres i explicant batalletes ara ens trobem una mica amb la necessitat de tornar a remoure el calaix perquè la gent se'n doni compte que hi ha un perill que no volem ser alarmistes tampoc ha de passar però mireu a Polònia país significatiu ens hem vingut a veure una associació d'amics de les brigades a Polònia demanant si podíem ajudar-los perquè a Polònia estan tirant a terra monuments dedicats a brigadistes i n'estan posant d'alguns capos que van ser capos dels camps de concentració que van arribar a Polònia i esclar això és terrible aquest país que ara n'hem parlat bastant com Eslovènia hi ha un grupet d'amics nostres jo no hi vaig poder anar van fer un viatge fa poques setmanes a Eslovènia i allà la història s'explica d'una altra manera diguem a Eslovènia va haver-hi a Eslovènia hi havia una part de la població que era però alemana Eslovènia de fet ara és independent perquè Alemanya ho va decidir que ho fos hi havia molt lligam i quan va haver-hi la segona guerra mundial l'entrada de l'exèrcit alemany a Eslovènia va ser molt fàcil i va haver-hi molta gent que es va apuntar i allà jueus i gitanos etcètera gent que no anava per la línia que ells volien van ser massacrats s'explica una història terrible d'un bisbe ortodoxa que assistia a escenes en què serraven pel mig les persones i aquest bisbe ara és beat i es té un monument a la catedral a nosaltres i ens té molt preocupats perquè Eslovènia i Croàcia els hostatges van ser les forces de xoc dels elements nazis en la segona guerra mundial i per no allargar-me més voldria només comentar-vos una cosa en aquest sentit d'aquest d'aquesta de lo que us estava explicant en aquests moments és que nosaltres en l'associació procurem no dir mai guerra civil perquè en realitat creiem que va ser la guerra d'Espanya de 1936 a 1939 que Franco si no hagués rebut l'ajuda puntual i ràpida de l'aviació italiana i alemana probablement hagués sigut una assonada que s'havia quedat al Marroc amb alguns focus a la península però que l'exèrcit que una part va quedar fidel a la república hagués vençut el que va ser decisiu és que els avions van portar amb 48 hores l'exèrcit del Marroc que aquí Iagüe comença a anar cap a Extremadura i aquí també cuidado perquè Iagüe va anar a Badajoz i va matar 4.000 persones i hi ha un text que es guarda històricament d'un periodista anglès que li pregunta em diuen que han matat 4.000 persones i el Iagüe diu sí però esclar eren enemigos jo voy a ir a Madrid a ocupar la capital del reino no me puedo llevar 4.000 prisioneros lo mejor era acabar con ellos no me los iba dejar en la retaguardia és terrible tot això que explico i per tant tornem a dir això la guerra d'Espanya pròleg els brigadistes moltes històries que seguiran explicant i que el cine reflectaria el Jackson o Gabriel Jackson el historiador diu en un pròleg d'un llibre que es diu les brigades internacionales en el cine i tal del Magí Cruzells en la seva primera fase diu que és la primera guerra que va ser filmada perquè a l'hora del 14 va ser fotografiada i dibuixada fonamentalment aquesta la guerra d'Espanya és la primera que és filmada i després la guerra mundial però aquesta és la primera que hi ha càmeres que van recollir els fets en viu bueno hi ha el Malró Sierra de Teruel exacte dels 43 i 48 mil persones que van venir voluntàriament quants van morir aquí a Espanya uns 9 mil entre 9 mil i 10 mil això és difícil de determinar com sabeu n'hi ha que encara no s'han trobat hi ha el cas del Merriman el Merriman és a part de tot un senyor un oficial americà que tenia formació militar i per tant era un bon element a les brigades i a més és un tio guapíssim un tio que trencava cors allà on anava doncs el Merriman per exemple va ser encerclat a la batalla de l'Ebre amb un punt amb una cota determinada i no se sapigut mai més d'ell i el que se suposa és que el van el van capturar o el van matar en aquell mateix moment i el van tirar amb un barranc o el van tirar amb un lloc desconegut de fet la família ha intentat diverses vegades que hi hagués una acció per intentar trobar-los es parla que és el voltant de Gandesa i tal però n'hi ha tant que en realitat ningú s'atrevita encara a remoure suficient terra per trobar-lo encara que han passat molts anys també hi ha altres organitzacions com la vostra que estan situades que sé jo a altres països o no? Sí, sí, sí en aquests moments nosaltres calculem que hi ha entre 35 i 40 associacions a tot el món la més important és l'ALBA l'ALBA és l'arxiu de la Lincoln Brigada que manté un arxiu amb informació que fa 4 dies acaba de descobrir una pel·lícula que encara que els drets de projecció els tenen ells del Cartier-Bresson que va ser un encàrrec que li va fer un grup de gent als Estats Units que vingués a Espanya filmés una petita pel·lícula d'uns 15-16 minuts en el que fes propaganda de la guerra que estava passant aquí perquè la gent d'Amèrica donés diners i s'allistés i sobretot pagués ambulàncies que era una aportació que sobretot els quakers americans van fer molt forta a la guerra d'Espanya aquesta pel·lícula alguns de nosaltres l'hem tingut ocasió de veure el Josep és extraordinària és sense so però és extraordinària és Cartier-Bresson es nota la qualitat d'algú que estava fent una bona pel·lícula i la pel·lícula més important és aquesta d'ALBA que és la d'Estats Units sí aquesta és la més important n'hi ha a Holanda n'hi ha a Dinamarca n'hi ha a Suècia sobretot els italians els italians tenen un avantatge i és que són això que la gent jove en diu molt enrotllats vull dir els italians que van viure després la seva pròpia lluita partisana tenen com una mica de barreja amb tot això i per exemple en aquests companys que van venir als actes del finals d'octubre participaven dos entitats una que és AI-BACS que són els amics de l'Italians de les brigades per la llibertat un nom llarguíssim i venien també els partisans que aquests tenen la seva seu a Roma i els partisans són els maquis a Itàlia i que també s'han apuntat amb aquesta història inclús en l'acte de la universitat van estar negociats tot el dia perquè tinguessin un moment per llegir un manifest que ells portaven per dirigir-lo al poble de Barcelona i van poder-ho fer evidentment a la universitat estaven molt disposats a acceptar que tothom parlés no venien no era un tractat científic per aportar alguna cosa al fet universitari però era un manifest en el que ells deien que volien mantenir la memòria viva a l'espluga de Francolí també van parlar són gent que tenen un esperit extraordinari nosaltres hem començat a firmar pactes de col·laboració bilateral amb molts d'aquests que van venir perquè gairebé tots ens deixaven el seu correu la seva targeta i deien mirem de fer coses conjuntament amb la mida que sigui possible nosaltres som una associació d'uns 40 membres en aquests moments esperem fer-ne difusió i poder doblar els socis amb un cop d'un any o així creient que ho podem fer-ho perquè farem més difusió i tenim preparat conferències i tenim una invitació per anar inclús a Brussel·les a presentar una exposició en la que expliquem al resto d'Europa l'important i l'europeu que és el tema de les brigades internacionals jo em va sorprendre molt perquè recordo que em sembla que era l'any 96 quan hi va haver l'anterior que davant del Parlament hi va haver tot jo ja estava i recordo que davant del Parlament la gent passava doncs amb cadires de rodes gent molt gran portada la majoria d'ells per els seus nets i recordo una conversa que tenia al costat meu hi havia jo no sé si d'on eren perquè parlaven castellà però semblava que fossin estrangers que deien ja veuràs es veu que abans d'arribar aquí havien estat i es veu que entre ells deien ja veuràs que quan arribem a Barcelona tindrem una rebuda i una despedida que no tindrem en lloc més i efectivament es veu que van així o sigui van fer perquè a nivell internacional la manifestació de la Diagonal del 28 d'octubre del 36 va ser una cosa no el 39 no el 38 el 38 va ser realment espectacular és a dir un fenomen multitudinari és a dir la més gran que hi va haver al llarg de la Guerra Civil un detall que nosaltres haguéssim volgut reproduir aquesta vegada i no ho vam aconseguir-ho és que va haver-hi una avioneta que va sobrevolar la Diagonal i el Passeig de Gràcia tirant un poema del Miguel Hernández dedicat a les brigades nosaltres en el primer moment de la bogeria aquella de dir que hem de fer i algú va dir jo conec un Sabadell que té una cesma que podria fer-ho perquè pel tamany i tal quan vam plantejar a les autoritats municipals i aèries de Barcelona aquesta iniciativa ens van mirar com si estiguessin bojos que una mica era així no està la cosa per tirar exacte per fer volar una avioneta per la Diagonal és que la parella havia de volar a una alçada que els papers es poguessin agafar una cosa que havíem fet en les èpoques de la clandestinitat que utilitzar les com se diu les aquelles un aparato que es feia amb una fusta catapultes una catapulta en el que des dels terrats ens infiltràvem en els terrats i fèiem saltar octavetes que caien a la gent però tampoc van acceptar que aquesta fos una alternativa i vam deixar ja no tocava no tocava fer el vol de la CESMA hi ha dues coses que per aprofitar que estàs aquí el Pep va suggerir l'altre dia que tu havies anat a la caputxinada i la segona cosa que a mi em faria potser gràcia és dir vosaltres com a associació estan implicats en això com veieu la situació actual de la política amb molta preocupació amb molta preocupació perquè creiem que algunes de les coses que passen es retroalimenten determinades actituds que hi ha amb un no m'agrada utilitzar la paraula amb un bando però vull dir amb un costat del problema hi ha actituds que realimenten les de l'altre costat i al revés i per tant la nostra preocupació és altíssima però no solament a Espanya no ens quedem amb la mirada curta pensem en Europa el que està passant no dir Estats Units i Estats Units evidentment tens tota la raó la situació i Brasil Bolsonaro un senyor que diu pestes de les dones que té una actitud contra l'ecologisme que és una persona que a cap de nosaltres en el seu bon criteri li semblaria que pot tenir la direcció d'un país enorme Brasil és un país immens i per tant nosaltres ho veiem amb una preocupació i fent referència només la caputxinada van ser tres dies molt espectacular jo estava en aquell moment a la universitat no era ni molt menys un dirigent de la moguda però sí que em va arribar com ho tenia que fer i va ser una cosa molt divertida vista d'ara diguem en aquest moment tenies que anar en un lloc algú et feia un senyal no sabíem on anàvem suposo ho vam sapiguer una hora suposo que els teus pares no els hi va semblar sense divertir la meva mare que ja no és viva i era una persona creient i catòlica etcètera i el dia que vam sortir de la caputxinada era un divendres de quaresma que vosaltres recordeu que en aquelles èpoques no es podia menjar carn doncs quan vaig arribar a casa a part de donar-me una bronca tremenda va tenir un tall de pollastre grossíssim perquè jo pogués menjar perquè ja sabia que feia 3 dies que no menjava més que una pela de patata petitíssima per tant és una anècdota diguem-ne o el meu pare que era un home molt d'ordre un home que no es ficava en res va ser d'aquells pares que va anar al voltant dels caputxins a veure què passava i la policia els va fer marxar bueno jo guardo amistat és curiós guardo amistat amb gent que vam participar junts jo és que estic parlant de 52 anys oi? veus ens falta temps perquè sempre ens passa això que sempre ens passa amb un convidat al contrari amb un convidat tan interessant i que es pot explicar tantes coses escolta ens agradaria poder continuar però és que el temps arriba i arriba perquè hem d'anunciar també el que la setmana que ve que és l'última sessió diríem d'aquest trimestre d'aquesta física però ja tornarem al gener que vindrà la Laia Colet que com sabeu és Premi Gaudí de Direcció d'Art i que ara doncs ha presentat la pel·lícula i que tindrem la oportunitat de tenir-la aquí la setmana vinent per tant Eduard Amorul moltíssimes gràcies per haver vingut ha estat realment molt interessant t'expliques meravellosament bé hauries de venir quasi cada sessió i entusiàsticament bé moltes gràcies i estem doncs aquí compleguts de tota l'estima informació encantat i felicitats bona nit bona nit la setmana vinent a la setmana vinent a la setmana vinent menant arren nare nare nare nare nare nare nare nare nare nare nare nare