Nosferatu (1922): 101è aniversari, restauració i llegat; i debat dels Premis Goya 2023 i el llegat de Saura

Cinema sense condicions. . . . . . . . . . . . avoir . Fins demà! Fins demà! Ens ha introduït el Biel. Bona tarda, Biel. Bona tarda. Què tal? Molt bé. També està amb nosaltres l'Ignasi Julià, que és el que ha escollit la pel·lícula d'avui. Què tal? A què correspon? Hola, bona tarda, què tal? A la que correspon és Nosferatu, de Murnau, de 1922, a la que correspon el fragment aquest d'una composició extraordinària, que va fer... no és l'original perquè, malauradament, per avatars que va tindre molts i variats aquesta obra, es va perdre l'original i aquesta és la d'una reconstrucció que es va fer molt, molt acurada i és obra de Hans Erman. Ara, bueno, he parlat de l'Ignasi. Malauradament, no ho podem contar tampoc avui amb el nostre company Anastasi, al que enviem una salutació des d'aquí. I, bueno, per últim, estic jo, el que us parla Pep Armengol. Li passo la paraula a l'Ignasi perquè ens introdueixi en els valors i l'oportunitat d'agafar aquesta pel·lícula que aquest any se celebra el 101 aniversari. Certo, sí, sí. Una mica també per això, no?, l'havia escollit. M'agradaria, abans que res, parlar de la banda sonora, perquè, com molt bé has dit, és una reconstrucció de la partitura de Hans Erman, que és l'original perquè es va perdre i van quedar uns fragments. Aleshores, s'ha fet una reconstrucció a partir del que havia quedat. Però és, diguem-ne, que aquesta música, la que hem sentit, té la seva importància perquè és la que es va sentir quan es va estrenar al març del 22 a Berlín la pel·lícula, no? Per tant, té el seu interès. Després, sembla això com el Berluscrito contra la Zaragoza, hi ha no sé quantes versions de la pel·lícula, bontatges, rebontatges. Ara la que corre és una que es va fer el 2006. Jo és la que he vist. Sí. I em sembla extraordinària. Molt bona. Molt neta. Molt neta. La imatge molt maca. Efectivament, sí. Han tornat a posar... Sembla una tonteria, però, esclar, es pintaven amb els fotogrames de nit, de blau, perquè es notés que és de nit. Clar, tal com l'hem vist 24.000 vegades, resulta que no es pintaven a les nits de blau i, per tant, semblava que el vampir es passejava tranquil·lament de dia. Sí, una contradicció terrible, no? Perquè, precisament, sortir de dia li costa la vida. Aquí hi ha una de les característiques bones de Nosferatu, o que va imposar un seguit de coses que després pràcticament la majoria de les pel·lícules de vampir s'han respectat. Per exemple, això, que la llum, el sol, mata el vampir. En la novel·la de Bram Stoker no el mata, l'afebleix, però no el mata. En canvi, el Bruno és el primer que fa que la llum mati el vampir. De tal manera que, diguem-ne, que instaura una línia, no? Com allò, bueno, la cosa dels alls no surt, no? Encara en aquesta pel·lícula. Però instaura una... La casa Hammer també fa el mateix. Evidentment, amb la llum de sol mata el Christopher Lee, no? Cada vegada que ressuscita. També podia ser, perquè era un geniu i indiscutible, Murnau, un recurs per donar... Perquè és impressionant. L'escena de la mort, amb el Marques rec, donant-se mitja volta i quedant impregnat, tocant-se el cor, és absolutament extraordinària. Antològica, evidentment passa ja a la història del cinema. I, per cert, sobre el que has dit de la composició musical, jo he estat revisant la banda sonora de Coppola que aquí vam parlar, perquè és el tercer vampir ja que toquem, eh? Perquè hem tocat el vampir de Dreyer, el de... el Dràcula de Coppola, i ara què? Ostres, ara que ho dius... Poca cosa, eh? Quasi res. Tenim una tendència a parlar de vampir. Sí, és curiós. Però, bueno, jo és que penso que... A veure, tinc aquí un llibreto de fa del 2010 i ja parla de més de 160 pel·lícules fetes sobre el Dràcula, a partir del Dràcula de Bram Stoker. És a dir, és que pràcticament, dins del que és el cinema de terror, s'ha convertit en una subdivisió, no? Sí. És extraordinari, això. Sí, sí. No, home, és... superant de llarg a un personatge també molt influent del terror, com va ser Frankenstein. Sí, sí. No, però, senso de cap tipus, és potser el personatge que, des que en Bram Stoker va fer la novel·la, doncs s'ha perdut un cap més. De fet, abans de Bram Stoker ja s'havien fet relats i narracions, Barney el Vampir i tot això, no? I també s'ha de dir, perquè és que sempre hi ha... és molt perillós dir la primera vegada que... Clar, no es farà tu passa per ser la primera pel·lícula de vampirs, tal qual. Resulta que no, que hi ha una prèvia d'anglèsa del 2014... Ai, 2000... Com estic jo? 1900. El 1914, ens hem de recordar que es diu El Vampir. Sí, n'hi ha una que es diu El Vampir del 13, però n'hi ha una altra que es diu La Vampira Indiana de Roberto Roberti que és de 1911. Sí, el que passa... I segurament tirant enrere no tocaríem encara el primer. Mira el que et dic. Sí, però el problema és que hi ha moltes pel·lícules de la dècada dels anys 10 que porten el títol de Vampir, però no van de Vampirs. O sigui, en realitat, ara com ara, aquesta del 13-14, segons quins llibres diu 13-14, El Vampir, ara com ara és la primera que clarament és un Vampir el que actua. Perquè n'hi ha pel·lícules prèvies que parla de Vampirs, però els Vampirs no són tals, són la fem fatal. A la fem fatal, moltes vegades la considera una vampira. Això ve del llibre de l'Efani, que es parlava sobre la vampira. també en vam parlar aquí Carmilla. Carmilla. Sí, sí, sí. Bé, en tot cas, per centrar-nos una miqueta, indicar, doncs, que en Murnau és un home que, de fet, ell comença el 1911, abans d'anar a la Guerra Mundial, a la Primera Guerra Mundial, que va ser aviador, i va caure a pressioner, i fins al 2000, ai, fins a quina mania de dir 2000, fins al 1919 no va tornar a casa, però ell va contactar prèviament, es va dedicar al teatre amb Max Reinhardt, Max Reinhardt, que és un dels fundadors d'aquest estil de petita obra de teatre en interiors, el Camersfield, famós, que després en cinema també s'havia fet. Ho dic, té la seva importància perquè, és que, esclar, de seguida, ràpidament, se li diu que Murnau està inserit dins de l'expressionisme alemany. Sí i no. És a dir, si veiem una altra pel·lícula que és una meravella d'ell, que és Faust, Faust, potser, té més coses d'expressionisme, de distorsió, d'il·luminació, de decorats, que és la cosa que caracteritza, evidentment, l'expressionisme cinematogràfic, també el pintòric, però, sobretot, el cinematogràfic, totes aquestes angulacions estranyes, l'ús d'ombres, llums, decorats, absolutament impossibles, en fi, tot això és molt propi de l'expressionisme, però, esclar, tot això, si em dius Faust, et diré sí, en part, perquè no tota, tampoc. hi ha moments que és bastant més idíl·lica. Bé, la qüestió està que no es farà a tu, de fet, gairebé que es pot dir que no és una pel·lícula expressionista. Potser, clar, si ens posem estricto sensu, si agafem el monstre, clar, perquè en comptes de ser un gentleman, un caballer romàntic, o postromàntic, com era el que va crear Bram Stoker, evidentment no, perquè el Max Reck, que per cert, es rec vol dir terror. Terror. és una... Deuria ser un pseudònim, sense tot, perquè és clar. Hi ha una llegenda que també et diu que si realment era vampir. Sí, això és molt maco de dir, però evidentment no. perquè ell té una llegenda. Evidentment, ell té una... Sens dubte que tothom el coneix per la pel·lícula del Nosferatu, però... I la veritat és que després té una carrera més aviat discreta, però, home, era un actor i una persona normal i corrent i sense... Perquè s'han dit moltes coses, que això, si era el vampir autèntic o si dormia també com el Belalogosi dins d'un taut i disbarats d'aquests. Tinguem en compte que també era un personatge curiós, perquè era un tio de metro noranta. Era altíssim. I a més, això en la pel·lícula es veu. Extremadament prim i d'una figura inquietant. Sí, s'assusta. Però tot i així, ja per... La pel·lícula de Nosferatu té com tota una llegenda en la seva confecció. Tot i així, ja es diu que determinades seqüències capdals de la pel·lícula estan o bé encarnades pel propi Murnau, cosa que jo no en crec, però corre, no? O bé per un altre actor. El Murnau metro noranta tres. Sí, clar, per això. És a dir, ja es diu... La veritat és que si et fixes bé en la pel·lícula, quan veus el Comptor Rock, no? És el vampir que es diu així, canvia. L'aspecte no sempre... El rostre no sempre és el mateix. Per exemple, quan està hipnotitzant a l'Ellen, no? La que és la promessa del Hatter, no? O ja estan casats. Aquí estan casats. Estan casats. que està... Aquell plano que gela la sang que està des del mirall, des de la finestra de les cases de davant. De la casa d'en Frank. Està mirant cap a la casa d'ells. No sembla el mateix. El rostre té diferències pel que fa, evidentment, el que acull el Hatter, no? Que és el Jonathan Harker del Dràcula, però aquí se li diu Hatter. No és el mateix rostre. No, és curiós, és veritat. Bé, sigui com sigui, potser no sempre era Max Reck qui va fer en determinades escenes. Com que no ho tenim acreditat. No, i no ho podem saber i serà molt difícil. S'ha de dir una cosa, els noms aquí estan canviats, tant els de ciutats com els de persones, perquè la viuda de Stoker no va voler vendre els drets. I després, quan va veure que es havia fet la pel·lícula, es va querellar contra Murnau. Sí, això és correcte, però... I va fer desaparèixer i destruir les còpies. El tema és que la viuda s'entera, o sigui, es veu que era una pràctica dins de la indústria cinematogràfica d'Alemanya, per exemple, el propi Murnau té una versió de Dr. Jekyll i Mr. Hy sense confessar, que es diu Janus. Sí, que està estraviada, per cert. Sí, exacte. Ha de ser interessant. Bé, havia de ser. Clar, i és Dr. Jekyll i Mr. Hy, però sense confessar-ho, no? Això és el mateix, es veu que tot bé... I no se n'amagaven, ell no s'amagaven. No, els títols... Però és que el més... basada en Dràcula d'Estoca. El més còmic és que es veu que la còpia de Berlín, la del 22, la que es va ser en el 22, després és un cartell que ha aparegut i desaparegut. Sí. Però amb la còpia del 22, segons sembla, surt un cartell que ho diu, basada en la novel·la de Dràcula, de Bram Stocke. Amb la cosa, ja no s'entén res. Perquè... Clar, saps què passa? Estem parlant de fa cent anys. Estem parlant dels anys 20 i els alemanys deien va, però si els enclaços ni s'entraran. Perquè es pensaven que seria una pel·lícula per consum local i pràcticament ni s'ha acabat el broguil. Es veu que es va estrenar a Amsterdam un any... No, el mateix 22, però si va ser el març, a Amsterdam va ser el febrer. No sé per què, es va passar primer allà que no passa al propi Berlín. Però bueno, que en tot cas no calculaven que això es veia a Londres ni perquè solida't. Però resulta que dos mesos després, o sigui, cap al Baig, com tu bé dius, la Florence s'entena i diu però què és això, no? I li fot una querella. I li fa una querella i la guanya. Sí, sí, sí. I la guanya perquè, evidentment, es fa amb tribunals alemanys, però els tribunals li donen la raó que això és descarat i tal. I esclar, ordenen destruir totes les còpies de la pel·lícula. però clar, això és com posar portes al camp. És a dir, sempre hi ha còpies i sembla que es va també intentar destruir el negatiu però després resulta que el negatiu apareix el que has dit que comencen a sortir en nosferatus per aquí, per allà. Còpies als Estats Units perquè l'any 29 s'estrena a Nova York i per tant, total, en una paraula, que el 22 es prohibeix però es veu que 3 o 4 anys més tard a Londres va tornar a aparèixer. Poc serios. La qüestió és que, clar, Mercè és això i a les reconstruccions que s'han anat fent perquè, esclar, com sempre passa amb aquestes pel·lícules tan antigues, hi ha còpies que perden unes parts, còpies que no tenen les altres i aleshores, esclar, quan s'intenta posar una mica d'ordre, evidentment, ara com ara, la còpia que tenim d'Hora 34 sembla... sembla... Jo us la recomano molt, la podeu trobar a Filmin i de veritat que... Mira, me l'he passat dues vegades, eh? Sí, sí, sí, és una meravella. A més a més, hi ha una cosa, sense discutir que alguns fragments de la pel·lícula, com per exemple quan ell, quan el vampir se'n va cap a trobar a la dona del que s'hi dia, bueno, de Haller... Hatter. O de Hatter. Aquell tros, aquella ombra que puja i tal entra dintre de l'expressionisme, ell, no? Sí, sí, detallets. Aquell fragment ho és molt bé. La pròpia figura d'Horlock ho és. Es podria acceptar que és una figura de caire expressionista, però la pel·lícula no ho és en absolut. Jo crec que el més brillant, almenys per mi, de Nosferatu és la recreació dels plans sancers. Els plans secuències són una meravella. La composició que hi ha dintre del pla és és d'un detall bueno... Era un artista que estava... Home, Faust, jo et diré una cosa internosa ara que no ens escolta ningú. Faust és molt millor pel·lícula que no pas Nosferatu com a producte empaquetat amb tota la posada en escena tot el... Faust, el Faust de Murnau és absolutament brillant. és una de les cinc grans pel·lícules que va fer ell junt amb Amanecer amb Tabú que és l'última l'última efectivament i que això ens porta a un tema molt important dos aspectes importants primer com m'has mentat Murnau és innovador en el sentit que era un home que no s'estava quiet ell estava molt pendent de Víctor Hostrom que és suèc que també va anar va acabar als Estats Units exacte igual que Lubits exacte Hostrom és el que li va donar la idea per dir-ho així d'emprar negatiu que si vols tu clar com que és una distorsió perquè si poses un fragment de pel·lícula negativa quan el Carrosa el va a buscar al pas del Borgo i que se l'enduca pel castell evidentment hi ha un fragment que és negatiu pel·lícula negatiu això sumat evidentment a la pintura a l'ús de la càmera ràpida que això és obra del el carruatge del vampir va ràpid és obra del cameramen perquè clar pensem que anava manivela aleshores és el propi Fritz Arnold Wagner que és l'operator extraordinari oficial el que ho fa ralentitzant la velocitat perquè després a l'hora de projectar sembli que vagi més ràpid jo dic que a la millor van retallar fotogrames aquí per tindre aquesta impressió de ràpidesc no em consta em consta més sabia que va ser l'Arnold Wagner que amb la filmació que amb la pròpia filmació va ralentitzar en comptes d'anar a 14-16 fotogrames per segon que és aproximadament el que les càmeres aquelles filmaven doncs ho va ralentitzar clar al projectar-se a 16 fotogrames per segon la sensació s'accelera que va a tot drap que s'ha de dir que en la restauració aquesta que hem esmentat del 2005-2006 han fet l'esforç de fer la còpia a 16 fotogrames per segon és a dir evidentment que es projecta 24 per procés primer de laboratori i després evidentment de digitalització és un detall perquè jo no es farà tu l'he vist amb la típica el típic moviment de xarlot per entendre'ns no? vull dir accelerat clar perquè si la pel·lícula es filmava a 16 i després amb els projectors de nostres es projectava a 24 és quan donava aquesta sensació que el cinema anava tot ell a càmera ràpida no era un tema de fotogrames per segon però la còpia l'han fet de tal manera és una meravella com tu dius perquè esclar veure els moviments naturals no de breu és una cosa important a més és que de tant en tant o sigui quan ho veus fa l'ordenador que tens la facilitat de fer una pausa i et dic és que surten verdades quadres allò allò es rembren l'escena d'Helen que està preocupada pel seu marit i se'n va ja al penyassegat amb les creus pel que sigui també a les dunes però hi ha creus de morts aquella imatge és una composició amb el mar una miqueta de mar al mig és una composició el mar bàltic per cert que està rodat quan a localitzacions també s'ha de dir que part de la pel·lícula que després el Werner Erzog amb la seva versió del 79 també ho fa se'n va cap allà a Eslovàquia se'n dos castells un en ruïnes i l'altre no es conserva doncs correctament i no és exactament el que utilitza Erzog però en tot cas se'n va a Eslovàquia el mateix que Murnau per una de les característiques importants de la pel·lícula de Nosferatu i de part de la producció de Murnau que és el paisatge en Murnau en el cas de Nosferatu tenia molt clar i amb això jo crec que ràpidament estarem d'acord la posada o sigui l'ambient l'ambient de Transilvània tant si és raó de Transilvània com no però aquest ambient de muntanyes altes els càrpets tant si són els autèntics com si es fa veure que ho són es tenia que notar és una de les característiques de Nosferatu vull dir que les muntanyes d'Eslovàquia fan després també és molt maca les tres o quatre preses que hi ha de la Goleta quan ell va pel vaixell és molt bo allò també i després et direu una cosa és una de les pel·lícules que he vist més rates perquè Déu-n'hi-do això ha estat un tema interessantíssim perquè és una cosa que evidentment no està així en Bram Stoker clar hi ha molts aspectes ambigus de la pel·lícula Nosferatu per exemple el el passant que li dona a Hatter l'encàrrec d'anar al castell del contor l'equivalent a Renfield el Renfield diguem-ne de la novel·la d'Estoker però en tot cas aquí és el el notari l'agent immobiliari el reautor l'agent immobiliari de fet ja és un home que quan li està donant l'encàrrec ja no toca i el document que té és un document de jeroglífics que sembla que ell l'entén amb la qual cosa és un home que ja està connectat ja té una connexió amb el bon dia i sap perquè li costarà potser una miqueta de sang li costarà temps viatge i potser una mica de sang és molt enigmàtic és una frase perquè ens posa ens posa precisament amb antecedents que ell té una connexió amb el conte i després l'Ellen l'Ellen telepàtica com aquell que diu telepàticament connecta amb el seu marit quan ho està passant fatal en el castell de Dràcula però també amb el propi vampir hi ha un moment quan estan sopant l'escena típica del sopar de rebuda que és quan li xucla en pla brutal sense cap dissimul aquí li xucla el dit no pot evitar-ho la sang és vida hi ha un moment hi ha un moment en què després d'haver-li xuclat el dit l'Orloc avança cap a Hatter per acabar de xuclar-li la sang i es refrena i es gira i en aquell moment es passa un plano de l'Ellen que sembla que és com si l'estigués veient i per tant l'Orloc es reprimeix d'acabar l'acte perquè precisament Ellen està mirant-lo per respecte a ella Ellen està mirant-los és potentíssim això però clar s'ambigua perquè no s'explica ni el motiu pel qual el reautor l'agenda immobiliari està connectat ja amb el vampir de vella en tubi o sigui només començar la pel·lícula igual que quan es mor quan es mor no es ve la to a l'acte ell sap el maestro ha muerto exacte el maestro ha muerto no, està absolutament interconectat vull dir és una cosa tremenda de fet voldria parlar d'algunes innovacions ràpidament per exemple hem parlat del bús del negatiu la càmera ràpida que també ho hem dit la imatge fotograma fotograma perquè ja quan s'obre la comporta del vaixell de l'equivalent del Demeter de la novel·la d'Estòker és fotograma fotograma descaradament sobre impressions hi ha un seguit de sobre impressions d'imatges oníriques per l'època estem parlant de l'any 22 d'una modernó extraordinària jo crec que era un producte revolucionari en aquell moment l'efecte de les ombres com has dit la famosa imatge d'ell pujant cap a la casa d'Ellen l'ombra projectada mentre puja que és potser un dels moments més expressionistes si vols tu l'acoloriment dels fotogrames que també ho hem dit i l'ús espectacular de les imatges però hi ha una transició que suposo que és una de les que vols ressaltar també que és aquella en què ell el vampir s'està tocant i la meitat del cos és encara de la imatge anterior sí efectivament és extraordinari allò efectivament és un moment i una característica que nega Stoker perquè si recordem Stoker en la novel·la ens deixa ben clar que Dràcula no s'reflecteix al mirall però tampoc projecta ombra un vampir no projecta ombra d'acord amb la creença dels càrpets aquí projecta ombra aquí projecta ombra vull dir que també s'ho salta perquè també es veu aquella mà la mà que li agafa el pit a l'Ellen que és una ombra és l'ombra que l'està que va baixant efectivament i després el tema del triangle i el tema dels jueus s'ha parlat això em connecta anem per parts em connecta t'has fixat que Nosferatu té les dos dents com una rata les rates teòricament estan escampant la pesta però al mateix temps i de manera molt enviua no se'ns diu perquè es veu que tots els morts que està generant a la ciutat tenen les dues els dos foradets al coll amb la qual cosa hi ha com una estranya paral·lelisme entre la pesta i la infecció vampírica hi ha molts aspectes que d'una manera deliberada no estan concretats a veure és la pesta com s'està creient primerament la població que és o realment és el vampir que va un perut i els va matant a tots sí que a veure amb el vaixell amb les sis caixes de taúts en què van plans de terra originària d'allà on va néixer ell etcètera plans de rates perquè precisament per fer comprovacions a la duana n'es foten un i quan comencen a sortir rates diuen no, no, tireu i clar per això no el troben amb ell perquè amb una de les sis està ell també té sort perquè t'hauria pogut ser aquí hi ha sort bé el tema és que el propi roc sembla una rata les dues dents són dents no són les dents del vampir que són això va recuperar Herzog i en canvi els altres dràcules que hi visjo no mai fins que són els ullals com els altres sí, sí com sempre són els ullals però en aquest cas no, són els incisius com les rates de fet sí que s'ha recuperat la imatge de l'orlog jo recordo una sèrie de televisió Salem Slot basada en una novel·la del Stephen King Stephen King on si no malament recordo el protagonista principal és de l'any 79 del mateix any que el Nosferatu d'Erzog estava dirigida pel Top Hooper i el Reginalder que ja de per si deixem-lo córrer perquè sempre feia de dolent perquè tenia un rostre bastant peculiar que és el vampir de la novel·la diguem-ne té la imatge és un rock és exactament clavat i té les dents com el Nosferatu segurament el Top Hooper és una llicència que es permet perquè Stephen King no em costa fa molts anys que vaig llegir la novel·la però no em consta una novel·la bastant terrorífica perquè s'ha de dir hi ha moments veritablement Stephen King quan vol és finet finet però no recordo que la descripció del vampir fos evidentment com la d'Urlo per tant és una llicència a l'hora de fer la sèrie televisiva aquí una cosa que trobo que és molt destacable perquè en aquell moment no sé si hi havia aquesta sensibilitat o no en general amb l'art però és la vessant romàntica és a dir el comte Orlok sap molt bé que entretenint-se entre cometes amb ella s'està immolant i ho fa per amor és un altre moment ambigu perquè també pots interpretar que i ella s'ho està passant també s'acrifica s'acrifica pel marit i per extensió per la humanitat per la humanitat llavors clar aquest és un salt impressionant i que per cert la pel·lícula passa de vegades molt desapercebut però la pel·lícula recordem que la novel·la de Stoker són diaris són diaris dels diversos personatges que van explicant la seva experiència de fet el guió que hem de dir-ho és del Henry Gallin que és l'autor és guionista per mi és una gran adaptació la que fa sí doncs clar ell aquí fa que sigui el registre de l'Ajuntament per una banda el llibre sobre vampirs que es troba al Hatter i que se l'endú cap a casa i que aleshores l'Ellen el llegeix i és quan arriba a la conclusió que s'ha de sacrificar i el quadern de bitàcora del capità del Demeter que no es diu Demeter ara no recordo el vaixell com es diu aquí però bueno és el Demeter de la novel·la de la novel·la de Stoker són tres documents que són molt importants amb l'evolució narrativa de la pel·lícula sí perquè es van veient entre els intertítols van sortint textos d'aquests diaris per això és que si ens posem a pensar a l'època del cinema mut una pel·lícula així sobresurt tant per sobre del que devia ser la immensa majoria dels productes que és és asombrós i després hi ha la qüestió que és subjectiva que evidentment entra dintre de les interpretacions no es pot agafar fil per randa però com que la pel·lícula tingués un cert antisemitisme per la imatge del propi Loc que en comptes de tenir aquesta postura de cavaller doncs els jueus sempre els veien lleixos a les orelles arrere li surt pèl sembla una mica com si fos i a més els jueus eren rates és una visió que hi cal per l'antisemitisme alemany els consideren molt sovint rates això entra dintre de la interpretació perquè Murnau era homosexual amb la qual cosa no és gaire probable que ell conscientment fos conscient que aquests elements es podien interpretar d'aquesta manera precisament perquè en l'Alemanya de l'any 22 ser homosexual era estava molt castigat estava molt reprimit i per tant ell pertanyia entre cometes a una minoria i per tant la pròpia sensibilitat i pertanyia a una classe alta exacte perquè els pares tant el pare com la mare eren uns uns propietaris de fàbriques d'una categoria impressionant llavors aquí hi ha dues coses amb les seves dos apunts biogràfics un que diu que en el moment en què va decidir dedicar-se al teatre i al cinema per no perjudicar perquè això era en aquell moment amb un patrimoni familiar tan important i uns contactes que devien tindre amb l'alta burguesia i la noblesa i tal un que es dediqués al món de la faràndula no quedava bé llavors ell mateix diu que va decidir canviar el nom de Plumpe el cognom que era el cognom del pare pel de Murnau però jo penso amb el que has dit tu que això sí però també en aquell moment en aquella societat dir que el meu fill era homosexual que des del principi des del començament de les pel·lícules ja va anar demostrant una preferència pels nois joves i els tractava amb una cura especial i una dedicació fins que ja bueno teniu que pensar que ell es va morir anant amb un cotxe a 120 per hora per fer l'estrena anaven de Los Angeles a San Francisco l'estrena de Tabú que havia fet amb Roger Flaherty encara que Flaherty al final es va donar de baixa dels crèdits per discrepances i una d'elles podria ser aquesta i un dels motius de xocar a 120 contra un arbre és que estava fent una fel·lació al seu company l'actor i però qui conduïa i el cap conduïa l'actor i el cap el cap de Mornau va quedar tallat allà ostres i no es perdeu o sigui hi ha coses a la vida que tenen un recorregut tenebrós no? la Galeta Carmo potser bueno al cap d'uns dies hi va haver hi va haver el funeral i quan que la policia va donar aquest informe tan clar només eren 11 entre ells la Galeta Carmo i la Galeta Carmo va protestar amb els mitjans de comunicació tot i que no havia treballat mai amb Mornau va protestar per criticar la hipocresia de la societat americana del moment i el que és ja la sublimació de tot és que avui estem al començament de 2023 bé doncs fa set anys el 2015 hi va haver la profanació perquè el cos de Mornau es va traslladar els seus pares van posar diners el que convinc és el mausoleu que té la família a Berlín i allà el 14 de juliol del 2015 va ser profanat per una secta diabòlica que feien una mena de bueno es van trobar tot d'espelmes i uns rites satànics i va desapareixer es van endur al cap de Mornau que no s'ha tornat a trobar o sigui és que és és una història tota ella que dius però també hi ha un altre una mica va cabra el Greta Garbo tenia al seu despatx la màscara mortuòria del cap de Mornau es va fer fer una una còpia amb guix i la tenia al despatx també és un altre que però bueno la Garbo va comer a partes el que volia dir també és fer una petita reflexió sobre aquesta condició d'homosexual aplicat diguem-ne a l'argument de no es fer a tu també entra dintre evidentment de l'especulació i de la interpretació de cadascú però s'ha apuntat el fet que precisament aquest impuls de voler-se com ell que diu menjar a Hatter que després de xuclar-li el dit va a perill directament quan evidentment la Hammer el tema o el propi Cupola quan fa el Dràcula evidentment qui xucla la sang de Jonathan Harker són les vampireses però no pas ell el vampir en canvi aquí és el propi Rock el que va cap a Hatter a xuclar-li la sang i una mena amb aquesta connexió diguem-ne mental entre l'Ellen i els dos homes també s'ha insinuat l'hormenatge a trobar per dir-ho d'alguna manera sincerament amb l'orlog és una mica difícil imaginar el que passa és que jo crec que amb aquesta versió té més força la pulsió la pulsió romàntica que sent una vegada veu el petit retrat que té ell amb el rellotge a partir d'allí ell el vampir ja només pensa en anar cap allà amb xuclar a la sang de l'Ellen porta els documents i els signa sense ni mirar sense ni mirar-se'ls però curiosament la pel·lícula no té així una de les característiques és evidentment com saps de les pel·lícules de vampirs és l'erotisme l'implícit sobretot no hi entra en canvi no es farà tu no hi ha erotisme sí hi ha el sacrifici final el coll el coll d'Ellen i tot el que tu vulguis sí però ens l'hem d'imaginar més que veure'l més que veure'l exacte perquè està en la penombra està suggerit absolut i prou sí sí està ja xuclat que és l'única vegada en tota la pel·lícula és l'única vegada que se'l veu exercint de vampir sí perquè en la resta de la pel·lícula són efectes no es veu mai o roc xuclat de sang de ningú és peculiar això és una cosa molt curiosa en fi és evident que és una pel·lícula perdó jo quan m'ho vas proposar ja t'ho vaig dir que em va semblar sublim perquè jo crec que parlar d'aquesta d'aquesta pel·lícula és donar un apunt als oients perquè la recuperin jo crec que és un tros de cine que val la pena tindre'l present i no t'oblides de de no es ferà tu una vegada lesbis no no en absolut hi ha un seguit d'imatges és com anar a veure una exposició que t'impacta la imatge d'Urloch anant cap a l'habitació de Hatter que o sigui Hatter va per sortir i veu Urloch allà amb aquesta cosa sembla un zombi és a dir el està el Marx rec fa les espatlles les les ajunta els braços enganxats al tronc del cos una cara condenat o sigui mentalment sembla que no o sigui que no pensi està com fora de de tota òrbida i de cop i volta esclar com que ell obre la porta és una de les imatges més terrorífiques de la pel·lícula te comentes evidentment avui dia això no fa por a ningú però veus Urloch allà a la ximeneia i aleshores ell tanca la porta per evitar que entri a la seva habitació però la porta s'obre sola i aleshores des de la penombra més absoluta se'l veu acostar-se cap a l'habitació i entrar i anar cap a ell evidentment és per xuclar-li la sang tot i que no es veu és a dir que finalment sí que li xucla la sang és evidentíssim és una de les imatges més potents des del punt de vista terrorífic clar és que la pinta del Urloch és de tal magnitud i realment és allò que no ens cansaríem és una pel·lícula bellíssima o el contrapicat des de la bodega del del vaixell ah sí el contrapicat ell passa per dalt que es veu tot el cordatge del vaixell i hi ha 3 o 4 contrapicats és curiós sí clar evidentment buscar les angulacions en aquesta pel·lícula són molt interessants estan molt estudiades el director el director de fotografia que per cert el Wagner aquest era extraordinari per cert l'Edgar Ulmer que ha estat el director d'un clàssic dels anys 50 l'increïble hombre menguante té una pel·lícula de ciència-ficció famosa des que l'Ibanya Serrador la va passar amb el seu programa aquell de mis terrores favoritos va impactar va ser una de les emissions televisives més impactants doncs l'Edgar Ulmer era molt amic de Burnau i ell va dir a una revista francesa Midi Minuit Magazine va dir que a Burnau no el tema del terror no li fascinava és a dir no li interessava pràcticament per res és a dir que una mica és allò que mira li va caure l'encàrrec per dir-ho així doncs Dunido si el que Ulmer diu Dunido també també després va tindre com a director de fotografia Carl Freud que aquest també té un recorregut pel cinema de terror interessantíssim com sobretot un monumental per mi la mòmia ah el clàssic la clàssica de Karloff evidentment de Karloff correct sí ja consten segons quines fitxes un operador de càmera no acreditat que és un tal Gunther Kramp però aquest home no va estar en el rodatge principal resulta que després va aparèixer una còpia als anys 30 una còpia sonoritzada Murnau tenia horror al cinema sonor fins i tot li van dir a Tabú i en una pel·lícula precedent l'hipòcrita em sembla que es deia li van dir que si la volia sonoritzar i ell no va voler es va negar en Rodó doncs als anys 30 va aparèixer una còpia sonoritzada amb disc o sigui saps allò que posaven disc llavors es veu que hi ha unes imatges afegides del tal Gunther Kramp i en algunes fitxes consta com si hi haguessin dos operadors de càmera però de fet jo l'he trobat també però després em dona compte que tota la importància el Murnau la dona de Wagner el que passa és que el Kramp aquest va fer algunes imatges que després es van afegir a la versió dels anys 30 ho haurem de deixar aquí perquè alguna cosa haurem de dir el dissabte hi va haver el lliurament dels premis Goya i què? què me'n dius? home a mi em va mira ja ho sabem que això passa primer de tot que a mi els premis em posen molt nerviós i ho dic sincerament però el que a mi em va resultar penós ja sabem que als Oscars passa exactament el mateix però és que sembla com si tots els que voten es posen d'acord i ara aquí el que toca és premiar esvestes i 5 globitos perquè no podem és una pel·lícula que també però tot s'ho van menjar entre dos o tres títols pràcticament premis menors a mi em sembla a mi em sembla que no hi havia una pel·lícula aquest any que destaqués tant com per endur-se nou premis i després una altra com modelo 77 que no l'havia vist i he procurat veure-la i escolta els valors d'aquesta pel·lícula que vols que et digui així com per agafar 5 ja sé què se'n diu d'aquests tècnics em sembla que l'altre dia se'm va escapar que clar està corrent per tot arreu i és clar és com un mantra abans de repetir-ho la gent s'ho acaba creient a mi no em sembla una producció tan excepcional del cinema espanyol la d'aquest any i ho dic sincerament Asbestas és una molt bona pel·lícula és una bona pel·lícula no dic que no Cinco Lobitos a mi aquesta no m'agrada no és el meu estil de pel·lícula però evidentment puc admetre puc admetre la Laia Costa evidentment té un treball sí extraordinari sí extraordinari i la seva mare que ara no em ve el nom al cap sí la Susi exacte que per ser una senyora que és més alta que un pi extraordinària és més alta que un pi doncs també té un paper Cinco Lobitos s'aguanta jo crec bàsicament pel panell d'actors que té que estan tots pràcticament en el seu lloc i molt correctament però val val t'admeto són títols que podríem admetre-ho home jo penso que no hi hagi ni una nominació a pacifició però tu ja saps que jo amb el Serra no puc però clar jo sí que puc i t'haig de dir que per mi és el millor Serra sí amb això també et dono la raó i t'haig de afegir una altra cosa amb això també et dono la raó però no estic sol al món perquè les nominacions al César francès són nou perdó les nominacions de Pacifixion els Premis César de França són nou sí serra és un semideu a França està molt valorat i després també diré una cosa Pacifixion tres hores per explicar-me una història que tot i els silencis i les interpretacions que pugui fer mentrestant cada espectador jo crec que amb una i mitja hora tres quarts ja feia segurament amb una i mitja o potser fins i tot amb 70 minuts a mi Pacifixion em sembla desmesuradament llarga però desmesuradament llarga a part que estic d'acord amb tu que probablement és la millor d'ell amb això també hi coincideixo però jo m'avorreixo molt amb el seu cinema i després un any o una noix li van donar el millor guió adaptat res però jo crec que un any o una noix és una pel·lícula que té un gruix la xarxa anava plena un any més ens han bandejat els catalans Suro per exemple o Mantícora una pel·lícula difícil però que té unes dues interpretacions molt bones i un guió molt interessant Suro és una pel·lícula on hi ha també una interpretació per part d'ell sobretot Vicky Luengo fa una interpretació important comença a ser una de les grans de casa nostra llavors escolta sens dubte d'aquest tipus i el Carràs oi o sigui fotre onze nominacions i donar-li zero premis nosaltres ja ja ens hem manifestat diverses vegades que no som el carracians però alguna cosa deu estar fallant aquí i que ells mateixos la mateixa acadèmia la promogui per anar als Òscars sí aquí tocava és que es va notar massa que tocava asbestes havia de ser qui es dogués pràcticament tot l'important i s'ha acabat el bròquil asbestes i asbestes i asbestes i és aquestes les coses que m'emprenyen perquè veus que en realitat no hi ha no hi ha una equitat perquè jo insisteixo tampoc és un any tan bo tan bo tan bo hi ha pel·lícules bones d'acord home és que clar no ho penso discutir però home un any tan bo veníem del 2021 que a Catalunya es van fer sis pel·lícules és que veníem de sequera sequera home de l'inframont sí sí en fi la cerimònia bé les coses la cerimònia bastant bé el ritme sí va tindre ritme han trobat em va semblar una bestiesa que vingués una senyora de Mèxic a cantar per què te vas i després enterar-me que jo li vaig dir a la dona dic però que s'ha mort la Genet diu no ho sé ho van mirar i no encara no s'ha mort i llavors resulta que l'endemà surt la Genet i diu bueno estava jo al sofà de casa mirant la cerimònia i em vaig quedar de pasta de moniato quan vaig veure que la meva cançó l'estava cantant una altra i a mi ningú m'havia trucat però això és com el Villaronga que si no arriba a ser per l'estesso després va anar bé el van tornar a esmentar però evidentment Saura s'havia mort el dia abans i per tant és evident que s'havia de fer alguna cosa destacada important respecte a un realitzador que vulguis que no a mi tampoc a mi tampoc és que m'hagi fascinat gaire mai Saura d'algunes poques pel·lícules però jo crec que se li va donar se li va donar relleu dintre de la cerimònia a Saura sí però a Villaronga no i jo crec i també fa molt poc que va afinar a Villaronga no se'n va dir res sí a l'estesso o bueno clar perquè amb l'estesso eren amics i treballa l'última l'última pel·lícula que encara no hem vist i amb alguna altra també he treballat sí eren amics però jo crec que algun detall més i després hi va haver un actriu no diré sí la Nora Naves el va nomenar el va nomenar també exacte efectivament i evidentment després quan fan allò de passar les fotografies de tots els finats durant el 2022 evidentment també va aparèixer però jo trobo que al Villaronga se li hauria d'haver fet alguna cosa home i tant perquè home no estem parlant de qualsevol relació no no no estem parlant d'un dels grans vull dir és que aleshores és allò Villaronga té un gruix important Saura si vols tu és un dels grans i res s'acaba de morir el dia abans per mi també i per la meva generació jo crec que Saura té uns valors bastant de continuïtat dintre de l'esperit Buñuel dintre del franquisme i ell ho va fer d'una forma intel·ligent i va cobrir una etapa una etapa molt important amb un productor com Elías Carjeta després la va continuar amb Emiliano Piedra és a dir ara bé amb el que estic d'acord amb tu és que per mi Traul Saura té la dècada dels 60 la dels 70 i la dels 80 el 60 és la que m'agrada i a partir La Caza és una pel·lícula molt interessant La Caza és una pel·lícula fundamental sí és fundamental completament d'acord però la dels 70 em va fer 6 més la dels 70 jo gairebé que no l'aguanto els Pipermins Frappers Pipermins Frappers Prima Angélica Criacuervos Elis Abidamia De Prisa De Prisa que ja és del 80 per mi va ser una pel·lícula molt bona perquè comparat amb totes les pel·lícules que hi havia que va ser una moda la de Quinquis De Prisa de Prisa tenia un ritme un ritme saura Sí, però va ser pujar-se el carro de Los Perros Callejeros o sigui s'havia posat de moda de Quinquis s'havia posat de moda el cinema Quinquis i ah, vinga ell es va apuntar i llavors Bodes de Sangre Ay Carmela i Sevillanes perquè les altres que va fer de tot el que s'ha de dir les del tango i les del i després el de flamenc em sembla que també va té un llarg matratge Sí, flamenco Sí, clar a veure que són pel·lícules relativament barates perquè estan fent una fotografia extraordinària Bueno, Vittorio Estoraro va treballar dos o tres amb ell Bé, són pel·lícules la del tango i aquesta altra doncs de flamenc des del punt de vista de la posada en escena molt bé però és que clar això no són exactament és a dir són com molt abstractes no? és allò retaules no? per dir-ho així de de de cadascun d'aquests d'aquests estils no? Hi ha una cosa de ball i de música però és que se li va encarregar que fes la pel·lícula dels Jocs Olímpics de Barcelona i jo dic algú ha vist aquesta pel·lícula? No, jo no és que no he trobat ningú que l'hagi vist i estem parlant de Saura llavors vull dir que ah i després hi ha una altra cosa que a mi que m'agrada molt aquest tema em va semblar absolutament decebedor el pressupost més gran fins a aquell moment que havien manejat el cinema espanyol es va es va produir 900 milions de tassetes amb la producció del Dorado el Dorado no agrada per això i el Dorado el Dorado si el comprades amb una pel·lícula barata com Aguirre la Cora de Dios que és la mateixa història no li arriba enlloc o forces paral·lela perquè són és el mateix viatge per dir-ho és el mateix viatge l'OPE de Aguirre aquí vull dir sí a veure el que sí hi ha naturalment es nota el diner i es nota la fotografia i tal però no arriba a la força que té natural la força natural de l'OPE de Aguirre ai de l'OPE de Aguirre de Herzog home evidentment la de Herzog és una pel·lícula de gran impacte essencial perquè Herzog no s'està per vegenades ell va al tall totes les seves pel·lícules van al tall és una cosa tremenda aquest home està fet de ferro però veus si m'agrada em va agradar la pel·lícula sincerament em va agradar el Dorado la posada en escena la recreació d'època és que hi ha molta recreació el propi diàleg ell mateix s'emmirava com que tenia diners va dir bueno els posarem joc el propi diàleg que era allò de l'època molt treballat a mi m'agrada el cinema amb aire a mi m'agrada la narració no m'hi he amagat mai quan comencem amb cinema amb abstraccions temps morts només li tolero a l'Antonioni vull dir pràcticament és a dir no suporto per això no aguanto un serra perquè aquest cinema de silencis de planos eterns i de silencis a mi em treuen de poder em treuen de poder em proposen un joc i s'ha d'entrar o no entran jo no puc entrar perquè és que no no m'agrada no tinc la sensibilitat potser però jo estic molt fet al cinema narratiu explica'm una història i explica'm-la bé i explica'm-la amb imatges potents com en Murnau per què m'agrada no es ferà tu perquè és una pel·lícula que té una posada en escena encara que sigui muda i de que per cert aprofitem per dir que esperem que reivindiquem parlant de pel·lícules mudes reivindiquem que els nostres oïdors vegin cinema mud La Mujer i la Luna de Fritz Lang és una meravella no solament Metropolis no altres pel·lícules de Fritz Lang mudes Espione Espione és espectacular el que vull dir amb això és que el cinema mud que sembla que sigui arqueologia muda no, no, no és un cinema que s'ha de mantenir viu perquè tenim que d'arrencada són llissons de cinema des de Melies pràcticament sí, sí, sí pràcticament llavors hi ha una cosa que a nivell personal em va colpir molt perquè clar jo esperava el dissabte per veure sincerament el Saura no sabia que estava tan malament recollint el Goya no i vaig anar el dimecres al cinema Bolitxer a veure Les paretes hablen que és l'última l'últim documental que ha dirigit ell en el que precisament surt molt i i és és molt maco tindre'l com a últim record d'ell perquè precisament comença el documental Atapuerca i va fins aquí i és una mica l'explicació d'aquest impuls misteriós que és l'art no o sigui uns serts que tenien el problema com és l'home fa 35.000 anys el problema era tindre foc per poder cuinar i menjar alguna cosa i caçar i en canvi a la nit aprofitava restes que tenia de llum a dintre la cova per pintar el que veia durant el dia llavors aquesta necessitat que avui amb tots els canvis que hi ha hagut tecnològics i tal continuem tenint perquè tenim el mòbil i a la que podem agafem i ens posem a fer dibuixos si tenim l'aplicació corresponent per dibuixar per matar una mica el moment o bé fent fotografia contínuament per aquelles coses