Nosferatu d’Eggers, art en documental (Anselm i Chillida), la Filmoteca i una Aula de muntatge; amb Emilia Pérez, Índia i Conclave en cartellera

Cinema sense condicions A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A O sigui, abans que aquesta, ha fet The Witch, La Bruja, el 2015, The Lighthouse, El Faro, el 2019, The Norman, L'Home del Nord, el 2022, i finalment Nosferatu. De fet, des que va veure ell, quan era aficionat al cinema, la pel·lícula original de Murnau, ja va quedar captivat per ella, per la seva atmosfera, i llavors va pensar que era una pel·lícula que obria molts camins, i alguns d'aquests camins ha aconseguit amb el temps. Ell diu que està molt content d'haver-la madurat, i que en principi, després de la primera, de La Bruixa, la seva idea ja era, ja havia fet tenir un guió preparat i tal, era fer-la, però que va quedar molt content al final de no fer-la, d'anar pensant en ella i anar madurant el guió que tenia, anar-lo ampliant, i fins i tot he sentit, por ahí, que s'està parlant de que sortirà la versió que suposo que ja deu tindre feta, de més de tres hores, que seria la versió del director, diguéssim, el final cut, o... Sí. Molt bé. Llavors, dit això, bueno, una cosa que avui va una mica trasbalsat, és que no... És el fred, també, no? És la cança, és el fred, una mica... En primer lloc. Sí, les emocions... Escolteu, a l'equip habitual, els comandaments, bona tarda, Jan. Què tal? Com ha anat aquestes festes? Ha anat molt bé, com totes les festes, crec que van bé, per tothom. Sí, sí, és veritat, és un... Perdoneu que m'ha saltat, m'ha saltat un anunci, la cançó dura 8 minuts, i... I ha saltat, no ha pogut fer res. Ha saltat la notícia. No passa res. Aquestes coses... Ha saltat la notícia. Això també ho fem a vegades, no m'estranyaria que tu ho fessis també per demostrar que estem en directe. Estem en directe, som humans. Som humans. Parlant de directe, tinc baixet aquest micro, em sembla, no em sento. Em sento molt baix. Ara, ara... Ara, ara millor. Ara sento millor, d'acord, perfecto. Molt bé, bona tarda, Anastàcia. Bona tarda, aquí he provat micros. La pregunta també va per tu, com ha anat aquests dies? Bé, agitats, com són sempre, no? Com a nivell de família, molta família amunt i avall, moltes trobades, moltes festes, moltes celebracions. A mi l'edat que tinc comença a ser un tema que em cansa una miqueta, però també al final, el saldo final, que es deia allò, saldo, és bo. O sigui que finalment, quan arribes al final, finalment tampoc m'he passat tan malament i no ha passat res greu, doncs endavant. Bé, aquí està, que l'important és superar-les sense baixes. No, jo també podria dir que no, des de fa anys ja tampoc són unes festes especialment motivadores per mi, però sí que és veritat que el trencar una mica amb l'activitat normal, per exemple, tots aquests dies de festes, d'entremig de festes, o sigui, tant les primeres de Nadal, les de Cap d'Any i les d'Arreix, entremig no tenim passes de premsa. Això vol dir que són unes quantes hores més disponibles a la setmana. Dedicar-se a si mateix, una mica. I llavors, esclar, com aquell que no vol la cosa, tres o quatre llibres han caigut i me'ls ha llegit. Molt bé. Que és sempre, per més, molt important. Aquesta sí que la vaig fer jo a menys... Carregar bateries. Jo a menys ritme que tu, jo sóc més lent llegint, però sí, sí, també, també. Sí, sí, està bé que ho fem. També he vist coses a la Filmoteca. Abans estàvem parlant una mica de preparant el programa i dir-vos, doncs, el que li he dit a l'Anastasi, que he tingut el plaer de veure restaurats Los Golfos de Saura, una de les primeres pel·lícules que pensàvem. Abans dels golfos només va fer un curtmetratge. De pel·lícula llarga és el primer. La pel·lícula és la primera. Estraordinària, molt bona. Sí, sí, sí. Després, o sigui, tu veus aquesta, jo l'havia vist ja fa 50 anys, però, clar, revisitar-la ara remasteritzada amb la veu tocada, la... La banda sonora, diguem, neta i... Perfecte, sí. Ah, sempre. I llavors et dones compte com després van sortir de la mà del propi Saura, pel·lícules com De prisa, de prisa, per exemple, que estàvem molt en una línia de continuació d'aquesta. Sí, sí, sí. També es veu la influència de Bunyuel amb Saura. I tant. Bé, és una pel·lícula molt bona. Molt bé. També una altra és sempre a la Filmoteca i remasteritzades, o restaurades, millor dir. Vaig veure L'Espírit o la Colmena, de Víctor Rerice. Sí, ja et veu la veu. Una pel·lícula de 1973, fantàstica. També la Filmoteca la passava aprofitant que està fent un homenatge a la Teresa Ximpera, que jo diria que és el seu millor paper, però de llarg, de llarg. El més seriós, on està ella també millor, i el que ella també està més seriosa i més actriu. Està més actriu. I més actriu. Correcte. Les altres, va ben utilitzada a vegades, i ella té una frescura a vegades interessant i tal, però bueno, com aquesta no està enlloc, és impecable. Sí, sí. I després vaig veure una que ja és una miqueta més, una pel·lícula d'aquelles del que s'anomenava l'Escola de Barcelona, de Vicente Aranda, Fata Morgana, també dintre de la sessió d'homenatge a Teresa Ximpera. Clar, clar. Però si veieu Fata Morgana i veieu L'Espírit o la Colmena, comprendreu això que diem, que L'Espírit o la Colmena és molt més actriu que amb l'altre. L'altre s'està aprofitant una persona que té una bellesa natural, que sap estar davant de la càmera, i sobretot que ja portava fent publicitat, i llavors era un reclam també per la pel·lícula, etcètera. És la diferència, tant que, ho parlava abans una miqueta, en el cinema, que a Madrid va arrencar a fer en aquella època una sèrie de directors, alguns que venien de l'Escola Oficial de Cinema, d'altres que no venien de cap Escola Oficial de Cinema, no és el cas del Saura, venien per lliure, i en canvi aquí a Barcelona sorgeix aquest moviment que la gent d'avui en dia de l'ESO ni saben ni que va existir, que és el que es va dir Escola de Barcelona, que no volia dir que a Barcelona hi hagués una Escola de Cinema, sinó que, per exemple, no hi havia cap Escola de Cinema, i era un moviment, un moviment que bevia, bé, bevia una mica del free cinema, bevia una mica dels francesos de L'Ovelbach, però que en realitat era un cinema de pijos, una mica, entre tu i jo, és el que abans comentàvem. Hi ha obres menors, obres majors, és veritat dintre del propi moviment, i Portavella que va una mica per lliure, perquè Portavella en el fons està allà, però no està allà. Jo diria que és netament un vers lliure, perquè no té lligam, jo crec, i a més a més... I ell li agrada que el vinculi. Bueno, és que ell té la seva obra molt compacta, molt seva, i és singular. Sí, sí, sí, per tant, bé, en aquest cas sí. Altres potser avui en dia, com tu dius en aquest cas, aquesta pel·lícula, que ja fa molt temps que no ho reviso, el Fata Morgana, realment és, jo la recordo ja en el seu moment, com una pel·lícula, que ens fascinava en aquells que encara eren molt joves, perquè no enteníem res i pensaven que el no entendre significava que hi havia alguna cosa. Que hi havia alguna cosa bona, ja. Jo crec que no hi havia massa cosa. Hi havia també una voluntat de trencar, o sigui, llavors hi havia un cinema que en dèiem popularment, se li deia l'Espanyolada, que és el que dominava sempre a les pantalles quan hi havia una pel·lícula. Jo crec que és un cine que en aquells moments va ser molt denostats, sobretot per la part progressista de la societat, i que després segurament li va fer molt mal a una part ja més àmplia del públic, i diria que encara arriba fins ara, amb gent de mitjana o més edat, en què diuen, aquesta pel·lícula que és espanyol, o sigui, no, no, no, jo és que... Queda, queda, queda. El cine espanyol, no, no. Tens tota la roca, queda encara una rèmora d'aquell tema que ens va passar tant en aquell moment. Sí, allò va marcar molt, eh? Ara és injust, perquè evidentment ara... Ara és injust, perquè no té res a veure, res a veure. I llavors ja, vull dir, i en aquests moments s'està fent un cinema interessant, un cinema bo, un cinema regular i un cinema dolent, com a tota la cinematografia. Correcte. O normal, sí, sí. Molt bé. Doncs fet aquest pas, a mi m'agrada sempre que puc posar una falca per la filmoteca, perquè sobretot els que ens esteu escoltant, que sou joves, escolteu, és un preu molt interessant i penseu que allà es veu cine sense crispetes, sense Pepsi, normalment amb unes condicions de projecció extraordinàries que no t'entra ningú a partir del moment en què es diu acció, que comença la projecció, és unes condicions òptimes i en molts casos, molts, cada vegada més, si és una obra clàssica del cinema mood, procuren que hi hagi un acompanyament musical, que de vegades és a càrrec de l'Anaït Simonian, una amiga nostra que ha estat aquí amb nosaltres i és és una intèrpret fantàstica d'acompanyament de pel·lícules i pianista, bé, com la copa d'un pibí. I després hi ha moltes vegades projeccions en què un equip de la producció o bé expertos en la matèria, sigui director, fan presentació i posterior col·loqui, que també il·lustra i, no sé, dona una cobertura important pel que no coneix aquella cinematografia o aquell director o directora, doncs per fer-ne un seguiment, sàpiga d'on ve, quina és la seva filmografia. O sigui, és molt interessant la labor que fa la Filmoteca en quant a difusió i sempre amb un nivell de qualitat extraordinària. Aquesta és la part de Filmoteca, diguem, de difusió de pel·lícules. Després hi ha la part de Filmoteca que es dedica a la preservació i a la conservació del material fílmic que no està ni a Barcelona, això està a Terrassa i és un altre tipus de film. I a més a més us diré una cosa, si a vegades podeu tindre, per exemple, veieu una pel·lícula i teniu interès en sàpiguem més coses d'aquell director o d'aquella filmografia o això, a la mateixa Filmoteca, al mateix edifici, teniu una biblioteca. Una biblioteca que és única i exclusivament de cinema i que jo diria que hi ha una part importantíssima del que pot existir publicat en cine aquí al nostre país, no? Sí, sí, segur, segur, segur. I després també hi ha una sala d'exposicions en què es fan exposicions temporals. Ara, per exemple, se'n va fer una molt interessant sobre el cinema mater, perquè és un tema que no és gaire conegut, però hi ha molts cineastes que han fet els seus primers passos en cinema mater, no? Sí, o alguns que fins i tot, sense fer el desplaçament després cap a la professionalitat, van ser molt potents en el món del cinema mater. tot ha el seu valor. Molt bé. Bueno, tal com hem dit abans, aquests dies no hi ha hagut passes de premsa, però les dues setmanes abans de festes hi va haver una aglomeració gran i d'aquí hem fet una selecció de pel·lícules que podeu trobar ara en cartellera i que són, al nostre criteri, molt recomanables per diferents motius. unes per la seva qualitat intrínseca, altres perquè toquen molt ben tocats els temes, altres perquè hi ha unes interpretacions que justifiquen el visionat, altres perquè són de filmografies no massa conegudes aquí, però que ens porten al pàlpit d'uns països que, si no fos així, no coneixeríem i ens hauríem de creure quatre notícies que, totes les notícies que arriben ara per la tele, amb tants canals intermitjors i tal, i plataformes i tal. Quan t'arriba a tu no saps si allò és fake o és veritat i tal. En canvi aquí no, aquí tenim alguna pel·lícula que ara us comentarem. I després també un parell de pel·lícules a tall d'exemple que són documentals. Sí, ho has comentat. Però el camp del documental, n'hi ha un que em sembla que tu l'has vist i crec que en havíem parlat i estaràs molt d'acord amb mi. Estic parlant, mira, començarem pel documental, ja que parlem d'ell. Un documental de Wim Benders que es diu Anselm. Sí, i tant, i tant. Sobre Anselm Kieffer. Escolteu, si teniu oportunitat de veure aquest documental, és extraordinari. No vam parlar, l'altre dia, una mica, de Kieffer? Sí, em vam parlar en el moment, sí, de retruc. De retruc, sí, sí, és veritat. Però, no, dir-vos que, a veure, en el camp dels documentals hi ha de tot igual que en el camp del cine. Absolutament. Però aquí la figura és molt important perquè Kieffer és un artista, sobretot escultor. També ha fet alguna cosa de pintura, però l'important amb ell és l'escultura i, a més a més, l'obra gran. Sí, sí. Ell ha de pensar que, al final, ha agafat 90 hectàrees en un poble de França i allà té unes naus terribles d'una alçada. Bueno, a dintre del documental se'l veu com arriba i circula per dintre amb bicicleta i fins que no porta un rato circulant no et dones compte que està ell allà perquè allò és tan immens... És un artista obert enmig d'ell d'aquesta immensitat. Efectivament. Sí, sí, és enorme, és enorme. Hi ha molta cosa amb pedra, amb ferro, amb arbre... Toca tot material pesat. Sí. Ell va néixer en 1945. És un personatge controvertit, eh? Sí, és. I tingueu en compte que us diré que va acabar comprant aquesta immensitat de 90 hectàrees a França perquè durant molt temps Alemanya va estar denostat. Al seu propi país i no hi tenia. Al seu propi país, eh? Cap allà als 30 anys. Que alguna cosa d'això li va passar també a Fassbinder, eh? Sí, sí, també és cert. Que per cert... Que sepa que adopta algú en algú artista extern en l'any són els francesos els que adopten. els artistes. Té una gran facilitat per adoptar. Sí, sí, sí, sí, sí. Clar, clar, clar. No, és un... A veure, ha sigut de sempre hi ha país d'acollida de gent que està molt preparada per tot el que és la pulsió artística, no? Sí, sí, bàsicament. I aquest és el cas. Bueno, doncs ell va tindre problemes perquè va agafar i va fer unes performances i les va passejar per cinc ciutats importants d'Europa en el que en un moment determinat feia el signe, o sigui, com es diu, nazi. Nazi. La salutació. Sí, sí, sí, sí. Llavors, automàticament el van tillar de neonazi i ell tota la vida veia... O sigui, quan te posen un Sant Benito així, després has d'estar tota la vida desmentint-te i tal. Ell per allà em va començar per desmentir això. Va ser per dir a veure, jo no he viscut el nazisme. Jo he nascut quan ja no hi havia nazisme. Llavors, el meu país ha viscut durant 20 o 30 anys després del nazisme, o sigui, fins al 65 i cap als 68, 70 que ja entraríem. Les fricules de primeres del Fassbinder, per exemple, són del 62, 63. Tota la producció important alemana comença en aquestes... Aquí, o sigui, hi havia... Després encara durant més, però clar, era un tema absolutament tabú. Tabú, tabú, tabú. No es podia parlar. Sí, sí. I ell diu, jo crec que un... I després ho es senvia que té entre la pel·lícula quan agafa i desmenteix el filòsof Teodoro Adorno que hi va haver un moment en què va dir després d'Auschwitz no té sentit que ja així que es pugui fer poesia. Poesia, sí. Home, a veure, és d'aquelles farasses lapidàries. Molt lapidàries. Però que clar, després, mare de Déu, les coses donen moltes voltes. I tant. cada quinze anys o vint hi ha generacions... I una pèrdua de memòria, més a més. Efectivament, sí, és així. En aquest cas, en positiu. És a dir, perquè si realment fóssim esclaus de totes les barbaritats que han fet els homes des de la història més primitiva, no faríem res. No hi hauria progrés. No hi hauria progrés. Per tant, jo crec que en aquest sentit és bo conèixer, però superar-ho i què millor que superar-ho que amb l'art. Amb creativitat. Amb creativitat. Que és el sentit de l'any. Per això dic que aquesta pel·lícula, aquest documental per mi és molt important perquè ens mostra la lluita interna i l'acció externa d'un personatge compromès amb el seu temps, però sobretot que mantén en tot moment un estat d'ànim de ferro. De ferro, de ferro. Que no es deixa brincar cap a una banda o cap a una altra per contentar aquest o amb aquell. I aquest punt de vista sempre, que em sap a l'altre i també ho comentàvem tu i jo, el punt de vista aquest aparentment fred que no ho és d'un altre creador que és Venders, el propi director que té aquesta mirada que parés Venders. És que s'ajunten aquí dos creadors. Aquesta obra doblement creada pels dos cantons el que mira i el que ejecuta o que està davant. Que tots dos van per lliure. Que tots van per lliure els dos. I això en canvi que creï una unitat tan gran i que l'obra sigui tan interessant, tan maca de veure que et deixi aquesta sensació de plenitud quan acabes de veure-la. Quan t'han explicat simplement la creació amb si mateixa. Com és? Com és un acte creatiu? I això per mi és meravellós. El millor cinema per mi és el que parla de la creació. Per mi tot cinema que parla d'una manera o altra a un nivell o a l'altre de creació per mi és el que a mi almenys és el que més m'interessa. Efectivament. Bé, l'altre documental us he parlat de dos documentals es diu Ciento Volando de Arantxa Aguirre. Arantxa Aguirre agafa una actriu basca la Jonel Laspior i la posa com a conductora de tres o catorze personatges que ens aniran parlant de la vida i obra d'Eduardo Chillida. Eduardo Chillida coincideix això amb el centenari del seu naixement. és a dir que és una pel·lícula homenatge però jo diria que aquesta pel·lícula confesso que l'he vist tres vegades i vaig parlar amb l'Aranxa el que passa és que ella viu a Madrid llavors clar hi ha un problema de logística que no hem pogut superar massa bé perquè la connexió hauria de ser telefònica i no no ens acaba d'agradar. Nosaltres ens agrada amb estudi o bé si és possible en un hotel en un lloc on puguem gravar però comportar-nos com si estigués amb l'estudi. No ha pogut ser això però ella va estar molt contenta vam estar parlant jo ja et dic l'he vist tres vegades cada vegada m'ha agradat més és d'aquelles explícules sí perquè cada vegada incorpores el que ja havies captat incorpores noves dades una nova lectura això ho tinc pendent perquè tu quan em vas dir la pel·lícula està circulant i en aquests moments el dia 10 el divendres dia 10 van fer les primeres projeccions a 25 o 30 cines de tota Espanya amb el cas de Barcelona bueno per la perifèria de Barcelona també volta però no ho recordo però Barcelona cinemes verdes perfecto sí perquè la pel·lícula està produïda una part important a contracorriente l'Adolfo aquí crec que l'ha encertat i bé de què va ja ho veureu és la la història i vida d'ell i sobretot la ubicació deixant de banda l'inici i el final de la pel·lícula que és les tres escultures del peina del viento deixant de banda aquest inici cluenta molt preciós hi ha una cosa que m'agrada molt i és que parla de que Chiguita de que ell era d'un país que tenia el mar negre la costa negra i és veritat que les pedres i les roques del Cantàbric en contraposició al que tenim aquí al Mediterrània que és aquell blau i el blanc de les onades i tal allà és molt més fosca també els cels són més foscos i això condiciona l'aigua i els verds són impactants perquè clar hi ha molt més verd bé deixant de banda aquest inici i aquest final després tot l'altre és el que seria el que va comprar per fer la les seves hectàrees diguem les hectàrees la secció expositiva del que s'anomena xillida l'eco que està al terme municipal d'Ernani i aquí em sembla que són 5 hectàrees és un jardí cuidat al detall i veureu dintre de la pel·lícula s'explica que fins a tal punt perquè una cosa que tenia el xillida també igual que Anselm Keiffer també fer obra potent en quant a sobretot obra pesada molt ferro molta forja els 4 elements eren importants l'aigua el mar el mar cantàbric el vent el foc i quina em queda terra i la terra i la terra naturalment perquè també feia producció amb granit i amb pedra exacte si podeu no us la perdeu és una pel·lícula és una pel·lícula extraordinària i amb la que també s'aprèn molt i després no solament es queda la cosa aquí o sigui xillida era gravador era un home extremadament pulcre o sigui tot el que era de pulcre quan feia gravats que us veus impecables amb el trast tan perfecte i tal amb el que després s'ha fet amb l'exposició i amb l'exigència que els hi feia per reformar aquest que seria del segle XVI de finals del segle de finals del segle XVI que el mateix arquitecte ho explica i diu bueno no no és que ell em deia no no esto no tiene que ser así hay que mantener estas vigas una cosa es veu extraordinària i fins a tal punt arribava tot el que era el cuidado el manteniment de tota la part de jardí i arbrat i tal que junt amb la Pilar la seva dona que va ser molt important a la seva vida el mateix xillida està enterrat allà el xillida la Pilar i el que era el jardiner fins a tal punt se l'estimaven i estava aquell home integrat aquella obra seva amb aquella obra d'alguna manera formava part a ell també del és molt recomanable Ciento volando d'Aranja Aguirre i ara si passem a pel·lícules es pot trobar una pel·lícula com aquesta que hem començat a parlar abans Nosferatu Nosferatu ja diem per una banda hi ha la revisitació del Nosferatu de fa més de 100 anys 1922 de Murnau per mi començo per dir això per mi el de Murnau la emoció perquè me l'he tornat a passar m'he tornat he fet els deures m'he passat al Murnau i m'he passat al Erdog Erdog també una versió del 70 70 i alguna cosa més fins al 80 també és bona amb Klaus Kinski un bon record amb Klaus Kinski Isabel Atxaní un altre boig perillós i Bruno Gans i el Gans sí, sí a veure el Kinski fa una readaptació ai el Kinski el Herzog fa una readaptació claríssima a l'Alemanya del Mite del Blanc i Negre i el Mut i en alguns moments està tan identificat sobretot el Klaus Kinski amb el Noer Rec aquell amb Max Verrec un personatge que va fer un personatge que va quedar trastocat pel seu propi paper que el va assumir fins al final de no es fer a tu llavors queda una mica la pel·lícula submesa la còpia a l'original sí que hi ha el color sí que hi ha algun moment més diguéssim impactant perquè hi ha clar la limitació del cartell quan t'has d'explicar amb el cinema i aquest rítmic que crea el fet d'haver de llegir a la Cina això no deixa de ser vist ara amb els ulls d'ara no deixa de ser clar és una incomoditat però tot i això ja dic per mi està Murnau a dalt de tot intocable sí sí sí perquè la visió del Murnau és que acabes i no saps si plorar si me la torno a passar ara mateix una altra vegada és impressionant és una película sí segur i llavors arribem amb aquest d'ara tenint en compte que Murnau li va posar nosferatu per no posar-li Dràcula perquè si li posava Dràcula a la viuda de Bram Stoker li tenia que pagar i de fet la viuda de Bram Stoker aconsellada li va agafar i li va fotre un plate i ens sembla que al final va guanyar i es va carregar però no va poder amb totes una bona part de les còpies sí sí no seria això sí sí va fotre perquè el personatge veu totalment del Dràcula només va canviar noms va canviar noms i situacions sí sí però la base és la mateixa doncs llavors aquí si agafem si tenim en compte que en realitat és el mite del conte de Dràcula la Tepes de la història etc Transilvània clar hi ha un altre element important entremig que és el Dràcula de Coppola sí que bueno el Dràcula de Coppola és potser en algun aspecte és una mica quits però és sublim té coses sublims i tens raó amb les dues coses o sigui que has dit dos paraules sublims i quits i les dues hi són a la pel·lícula perquè hi ha un element quits però és un element quits que controlat controlat perquè és inovilitable és que esclar Coppola aprofita que et fa el Dràcula i et posa el naixement de la barraca de cine sí sí és que tot ho diga tot allà és aquest amor pel cinema tot està allà tot està allà el vestuari té una estètica i tal i finalment o sigui dits aquests tres i ja deixant de banda només poso de banda el Dràcula de Murnau aquest està a dalt a dalt de tot amb una altra lliga especial els altres tres el Dràcula de Herzog i el Nosferatu de Herzog i el Dràcula de Coppola estarien molt ben situats i jo els posaria en línia amb aquest Nosferatu de Robert aquest Nosferatu amb l'últim amb l'últim quan el vegi t'ho diré però suposo que tens raó i suposo que tens raó a veure per mi és un Nosferatu que hi ha en algun moment en què alguna cosa em grinyola també és veritat que si ens mostra dues hores i 18 minuts i ja t'he fet les tres hores sí però clar l'ideal seria veure les tres hores i llavors en parlem no? clar clar val si regalment la seva verció real des de les tres hores és això que hauria de ser perquè hi ha exigències però dit això tot i mancant el que ens pugui aportar o no aquest tros de metratge que acabarà sortint segons diuen dic que aquesta pel·lícula té uns valors extraordinaris sí és una pel·lícula de terror és una pel·lícula de misteri és una pel·lícula en què s'acceix a l'espectador té bones interpretacions sobretot la filla Lily Ross Depp la filla del Johnny Depp sí amic també d'aquest programa sí el Wilhelm Dafoe el Bill Skargar que és aquell actor de caràcter que el veiem molt sovint i mai sabem com se diu però que realment sí perquè és una mica un actor que està per tot arreu però una mica complex aquí fa el paper de Dràcula fa un paper en el que també es posa molt amb el compte però no amb el nivell en què s'hi posava el lector de Murnau de perdre la xaveta sinó que aquí és ell que posa el seu cos a disposició del director és a dir pràcticament la cara amb Rofenes se li veu és nocturnitat és la foscor el contrallum i després bueno no anirem aquí a donar més pistes però ja veureu és un nosferatu que el que ha aconseguit per mi un dels valors més importants és que el pots veure sense deixar de tindre present perquè ell mateix ha volgut de forma expressa que hi hagi coses del Murnau que estiguin aquí carrers situacions calcades que repeteixen no hi ha cap problema amb això però és un nosferatu diferent sí sí de tal forma que canvia també la importància dels personatges comencem per dir que el personatge central d'aquest nosferatu no és nosferatu no és nosferatu és Lili Lili Lili la la la la nòvia del que seria Jonathan Harker que aquí no me recordo quin nom li posa també per mantindre una mica la línia del nosferatu primigen sí sí sí és un personatge molt important des del minut 1 de la pel·lícula ja ho veureu agafa un protagonisme la dona de Jonathan Harker i aquest protagonisme va evolucionant dintre de la pel·lícula de tal forma que ella es converteix amb la amb la amb la protagonista sí és molt interessant molt recomanable una altra pel·lícula Emilia Pérez de Jacques Odiard aquesta aquesta pel·lícula és una pel·lícula que està ha tingut problemes al seu país cinematografia francesa colombiana mexicana mexicana perdó fins al punt que els mexicans que són molt seus però que es veu momentanament l'han prohibit perquè allà aquestes pel·lícules amb tanta potència de l'element femení o trans es veu que no pot ser no pot ser una altra pel·lícula és molt important per mi és de les 5 millors pel·lícules que he vist en tot el 2024 parles de l'Emilia Pérez Emilia Pérez jo no dic res de tot això perquè no veus cap de la pel·lícula aquesta o sigui em vas donar més que una cartellera també per mi en aquest cas havia d'arribar el teu moment perquè ja veus que començo a tindre la veu cascada parlant de la veu hi ha una pel·lícula que és d'aquestes que us he dit és una òpera prima d'Hindú està filmada a la ciutat de Mumbai és de Pajal Kapadia i es diu La voz que imaginamos extraordinària d'una bellesa interior una pel·lícula una pel·lícula també femenina una pel·lícula que planteja com tenim que fer-ho hi ha tres dones dues d'elles són germanes les seves relacions personals i professionals i com sortir endavant amb una determinada alegria i posant també en context el país que a vegades vist des de lluny pot dir ui allò és caòtic a mi allà no em veurà ni tal i en canvi la gent com l'esforç que fan per sortir endavant i forjar-se una vida millor etc és extraordinària és molt bona a mi el cinema que passa a Índia en general m'interessa curiosament és un tipus de cinema i hem vist de tot d'això i hem vist coses més bones coses més dolentes però ja d'entrada pel seu fet d'anar descobrint una mica coses d'aquest país que quan la pel·lícula és bona descobreixes coses interessants i són per això que m'has dit ara no? Descobreixes personalitats que se'n surten malgrat totes les dificultats que els hi ha posat la vida de néixer en un país difícil hi ha una cosa per exemple que a mi em sembla extraordinària que és la combinació d'elements o sigui aquí els sorolls els sorolls de l'entorn són si la pel·lícula dura dos hores i cinc minuts són dos hores presents i deu haver cinc minuts en què hi ha un silenci absolut perquè s'està diluint s'està diluint o intentant dirimint algun tema un tema important però l'altre és tot aquest acompanyament de l'entorn fins i tot estem parlant d'una de les dones està treballant d'infermera en un hospital estem parlant hasta per exemple en els quiròfans i tal sí, sí, sí que estem en una realitat molt d'ara extraordinària una pregunta et volia fer Pep aquella pel·lícula que era la dona que prepara carmanyoles pel seu marit i que hi ha aquests transportistes a Índia em sembla que era Montball mateix també o Calcuta que circulaven amb bicicleta amb un tipus de transport i que portaven aquella pila de carmanyoles apilades perquè el marit mengés amb calent a la feina com es deia aquesta pel·lícula que m'ha semblat també extraordinària aquella pel·lícula t'explicava una realitat d'Índia que no havíem mai conegut això que deies ara m'ho he recordat és que va una mica per aquí no la recordo en aquell moment recordo l'escena perquè és característica ah no ho sabíem i per últim una altra que és una pel·lícula es diu Conclavé és una pel·lícula aquí estem en el món del Vaticà i la pel·lícula està basada en un bestseller per tant és una pel·lícula que tot i que té dos o tres girs molt interessants sobretot cap al final de guió però és una pel·lícula fins a ser punt previsible però compte aquí hi ha una cosa una interpretació de l'Eamnissam extraordinària l'Eamnissam està perfecte i després hi ha una ambientació un vestuari una música un tacte en fer-la una elegància i no està filmada el Vaticà eh i tothom i tothom es pensa que és que el Vaticà clar no no no el Vaticà no va deixar pràcticament és impossible però del Vaticà no ho ha fet gaire ningú és una pel·lícula d'Edward Berger el director la trobo molt recomanable molt recomanable ja dic que ningú es pensi que veient aquesta pel·lícula s'anirà a veure cap cosa extraordinària o que no pugui pensar que pot estar dintre del Vaticà ara amb el tacte que està feta amb l'elegància que està feta amb els recursos tècnics i de llenguatge que té la convertència en una pel·lícula molt bona per recomanar i amb això has dit de llenguatge? has sentit alguna cosa de llenguatge? sí ara ara podem ara podem empalmar amb el tema llenguatge amb el tema llenguatge val et sembla que tirem ja pel tema dintre de l'aula aula de cinema aula de cinema Anastasi Rinos aquest nom tan pompós que es va donar el que no deixa de ser és això una mica de que jo m'explai explicant petits conceptes que com que no és una aula real no us imagino ni us veig darrere d'aquest micro prenent notes ni fent apunts potser algun boig hi haurà però en principi la pretensió simplement desvetllar a poc a poc anar desvetllant a cada vegada que tingui l'opció de parlar una miqueta d'aquest tema anar-vos desvetllant alguns dels secrets que s'amaguen tampoc us posarem deures ni us posarem deures potser algun dia sí al final l'examen final no seria valent jo els odiava de petit i per tant no us faria passar aquesta tortura no no simplement és això anar deixant coses que dius ah doncs el cinema fixa't no és allò que dèiem al principi que la gent pensa que està tot fet seguit i que es roda tot seguit i amb ordre i que llavors l'únic que veus és això la materialització d'això d'un cine clar vist així hi ha molta gent que segurament no passa d'un determinant nivell de lectura que és aquest que pensen que allà roda bé no és així crec que hem donat suficients pistes per vosaltres perquè entengueu que no és així sinó que el cinema es roda i s'executa de manera fragmentada no és una obra de teatre rodada sinó que anem allà i anem rodant plano a plano i tal i a mi arribem a parlar fins i tot una mica dels valors de plano de com el muntador tot ho parlem des del punt de vista del muntatge i deiem per què del muntatge doncs del muntatge un perquè jo puc parlar del món del muntatge perquè bàsicament soc muntador també he dirigit però bàsicament soc muntador i dos perquè vam dir que en el muntatge bàsicament el resumir era la materialització del llenguatge cinematogràfic en el muntatge està allà és a dir el muntatge es belluga es mou és com dir la literatura es pot escriure sense tenir nocions de gramàtica no s'ha d'escriure tens les nocions de llenguatge pots escriure el mateix passa aquí tens realment coneixement de llenguatge o tràfic pots fer cinema si no pots fer coses però serà un cinema que no estarà codificat segons es pot fer esclar que es pot fer evidentment tot és possible però si volem aprendre una miqueta com l'han fet els altres i si nosaltres algun dia tenim la curiositat de dir doncs mira a mi m'agradaria ja que hem escoltat això i hem vist el Pep i l'Anastàcia parlant de cinema ostres estaria ben provada a fer alguna cosa gent jove ja ho fan és obvi que les escoles de cinema cada vegada estan més plenes de gent que els espera un futur complex per l'altra banda perquè el món del cinema no és un món fàcil però ara anem a parlar de la teoria això ara anava a ficar en els talents pràctics i per pràctica ja ho aniran veient està ple el món del cinema de gent que a l'altre moment s'estan dedicant a altres coses com està el món dels actors com està el món d'altres professions hem estat parlant una mica del valor de plano és a dir que els planos no tots són iguals i això crec que una simple visió atenta del que estem veient quan veiem una pel·lícula ens fa notar que hi ha planos que són més propers a l'acció que està passant planos que són més llunyans llavors a partir d'aquí se li pot donar el nom lògic de cada cosa és a dir un gran primer pla vol dir que estem molt a prop d'un personatge i sempre s'ha referenciat en funció i em repeteixo però penso que és bo d'anar recordant-ho en funció de la figura humana és a dir la figura humana és la que ens dona la referència de la mesura d'un plano és a dir gran primer pla vol dir que és una part important una part del cos d'aquella persona pot ser gran primer pla de la cara pot ser un gran primer pla de la mà d'aquell personatge pot ser un gran primer pla dels peus caminant un peu i l'altre que van ocupant un espai molt curt perquè és just l'espai que hi caben els peus una passa l'altra gran primer pla d'això quan obrim una mica més ja és el primer pla és a dir ja entra el personatge la cara i una mica dels seves espatlles i una mica dels bracets i quan anem obrint pla mig curt que vol dir que ja estem veient una mica fins als cotxes i quan pla mig llarg ja veiem una mica per sota la cintura i una mica quasi arribem al genoll pla americà el famós pla americà que sorgeix per necessitats del cinema de l'oeste d'explicar aquell pla que ha d'incloure la possibilitat que l'actor posi la mà a la pistola a la cartutxera i per tant aquella famosa cartutxera que està més a veure caiguda i que està a mitja cama és a dir no la cartutxera no està a dalt a la cintura sinó que està a mitja cama ha de permetre aquell pla que es vegi fins i tot des del cap de l'actor que respiri una mica per dalt i a baix una miqueta per sota del genoll que permetrà veure el moviment de la mà quan entri a buscar la pistola i dispari aquest és el famós pla americà a partir d'aquí anem obrint pla general gran pla general pla general és tota la situació vista sencera pla de conjunt pla de conjunt també es pot dir si hi ha personatges més pla de conjunt si és pla general és més d'un espai d'una ciutat d'un cap i després el gran pla general que seria el cañón del Colorado panoràmic gran plan panoràmic d'un espai molt gran una ciutat llavors a part d'aquest valor que pugui tenir el pla per dimensió també és important i de l'una més ho hem anat tocant vam adalentar conceptes d'elipsis de coses que ja de l'una més salten tot això que ara explicaré però està bé que ara ho recordem i ho perfilem una mica més el valor de plano en el sentit de què està passant dintre del plano i en aquest sentit els planos es poden també qualificar de diferent manera de manera que podem parlar de pla per exemple podem parlar d'un pla fix aquest plano és un pla fix què vol dir un pla fix un pla fix vol dir és un pla en què no belluga la càmera i que tampoc belluga res davant de la càmera és a dir és un pla fix d'una situació determinada que té un cert estatisme és a dir que en què hi ha uns arbres una mica de vent es belluguen una mica però això no deixa de ser pla fix d'un carrer d'Hamburg de nit de dia de l'hora que sigui és un pla fix pla en moviment pla en moviment és dos coses tant pot ser pla en el que la pròpia càmera dibuixa en moviment dintre d'aquell espai circula amb una panoràmica el que diem panoràmica que vol dir anar d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra o de dalt a baix o de baix a dalt un travelling un travelling o fet a mà o què en sol això seria un pla en moviment per lògica un pla que la càmera belluga genera un moviment per tant és pla en moviment també és pla en moviment aquell pla que està fix però a dintre del pla hi ha elements ostensibles que es belluguen ja no és l'arbre que belluga una mica per la brisa ja és entren uns personatges i fan un moviment caminen davant de càmera s'allunyen de càmera venen cap a càmera això és el que passa amb els plans seqüència sí però no ens fiquem en aquest terreny ara sí també però en qualsevol pla de la pel·lícula es pot definir pla moviment pla moviment vol dir que passen coses dintre del càmera o que la càmera es belluga o les dues coses combinades llavors aquí sí que si entrem a les dues coses combinades la càmera es belluga i els personatges es belluguen dintre del pla portat al seu extrem i convertint allò narrativament no en una escena única que es fragmentarà sinó una escena única que no fragmentarem és quan esdevindrà un pla seqüència per aquí anava la cosa llavors encara hi ha més planos més tipus de planos hi ha uns planos aquest és curiós perquè gaire ningú pensa en això i després entendeu per què estem definint això no és perquè sí no és perquè ho recordem i fem un exercici després de l'examen no és perquè entenguem per què és important això que estem dient és el pla de pulsació constant pla de pulsació constant vol dir ara hem parlat de plans que es belluguen plans que no es belluguen el pla de pulsació constant hi ha elements que es belluguen dintre del pla però dels que és difícil definir quan comencen i quan acaben de bellugar-se i quan explica ara l'exemple més clar ho entendreu una roda d'un tren hi ha una càmera que l'està seguint tota l'estona perquè està enganxada diguem en el propi tren i l'únic que veiem és una roda ocupant tota la pantalla que va rodant pam pam pam un molí un planofix d'un molí o d'un generador de vent anant més a l'un modern sí pam pam pam va donant voltes dius té moviment sí sí té moviment però és de pulsació constant és a dir no hi ha un inici i un final clar les aspes del molí si les numeressin ara l'ú ha passat pel mateix lloc que ha passat fa un moment és difícil de valorar si poguéssim obrir un vell motor d'explosió que cada vegada queda menys pels tipis motors d'explosió de cotxe de quadre cilindres si féssim un tall transversal diguem del motor que alguna vegada l'hem vist en dibuixos o en gràfics veuríem com el pistó dintre del cilindre del cotxe va pujant i veiem pujant i la biela que el porta pam pam pam això fix amb la càmera que no es belluga això és important seria un pla de pulsació constant per què és important això? és important al final de tot aquest discurs és per dir no és el mateix quan dèiem allò de dir el muntador s'enfronta a un gran problema quasi filosòfic en el moment que ha de decidir quin és el primer pla que muntarà d'una pel·lícula dèiem un dia dèiem això sí estàvem al guió el guió el director ha escrit el guió i en el guió més o menys si és més o menys tècnic explica com comença la pel·lícula comencem un oficina un senyor un telèfon sí sí però el director ha tingut haver de rodar-ho en diferents dimensions per tant hem de prendre la decisió de quin serà el pla que arrencarà la pel·lícula i si aquest pla serà més tancat més obert el pla perquè tenim diverses opcions clar llavors aquestes opcions ens obrien tot un camí que el que havíem fet primer ens condicionava el segon com és lògic cada decisió humana té les seves conseqüències i en el cas de muntatge exactament igual si nosaltres decidim anar pel camí de començar a explicar allò amb un pla general perquè la gent es situï i és tota una filosofia de vida estàs dient jo explicaré la pel·lícula perquè la gent es situï a partir d'aquí aniré entrant en la història aproximant-me en el tema anar explicant les coses de manera fragmentària vol dir que estaré fent el que dèiem un muntatge analític perquè permeten l'espectador analitzar i al mateix sens perquè el muntador està analitzant les realitats des de diferents punts de vista o sintètic que és el pla seqüència novament és a dir la càmera farà tota una descripció de l'espai sense tallar sense parar en cap moment la càmera llavors tot això i després ve el segon plano he muntat aquest primer plano general i ara esclar s'he muntat aquest i el vull acabar més o menys aquí perquè percebo per ritme perquè he explicat el que volia explicar en aquell plano com diu tallo quan crec que tot el que havia d'explicar en aquell plano ja ho ha explicat ja s'ha expressat per tant anem al següent què ens pot aportar el següent plano i això què ens pot aportar en quina dimensió ens va aportar en plano general una altra vegada no perquè és clar en plano general seguit d'un altre plano general si és la mateixa seqüència no té massa sentit per tant anem a aproximar-nos i doncs amb què? amb un plano mig en primer plano si el director ens ha rodat quatre opcions quina escollim? a partir d'aquesta segona decisió estem novament condicionant la tercera ja l'hem pres dues ja hem generat el ritme tot això anirà una mica en funció de la evolució del contingut de la pel·lícula o sigui si és un drama si hi ha una progressió aquí a lo millor el plano haurà de passar de general cada vegada a més concret tu has de seguir això exactament estàs dient exactament el que és és a dir tu en el fons és allò que alguna vegada se m'ha escapat dir en positiu perquè penso que està bé explicar-ho així que el muntador i el director quan estan muntant estan agafant de la mà l'espectador i dir-li ara vull que passis per aquí que vegis això que sentis això que percepis aquestes dades que no se t'escapi tant aquest detall fixa't en això perquè després això que t'estic ensenyant tindrà el que es diu un planting això després explicarem algun dia què vol dir el planting vol dir això aquesta escopeta que veus ara que l'has vist fugazment per què l'has vista perquè ara no saps per què l'has vista però d'aquí una estona vas que aquesta escopeta tindrà el que veure aquest és el que dius tu tot això està en funció d'una història que estàs explicant amb un determinat ritme i amb un to determinat si estàs fent un thriller té un to això ara penso que si ho penseu bé en una pel·lícula que la majoria dels que ens esteu escoltant segurament l'heu vist i potser més d'una vegada si penseu en psicòsis és molt clar o sigui estem primer amb uns plans de dos amants que tenen a trobada després trobem la noia que se'n va a l'empresa on està treballant sorgeix l'oportunitat d'agafar uns diners hi ha un moment d'aquells de Hitchcock impagables en què el cotxe s'atura amb un semàfor i passa pel davant precisament el jefe que es queda parat perquè ella no tenia que estar allí en aquell moment però ara estàs explicant planos però l'altre era et havies ficat ja en la història no estàvem retenint però vull dir és que a mesura que va avançant arribem al moment de l'escena de la dutxa en què ja el plano ja és primeríssim primer pla amb el ganivec que l'avança però sempre hi ha aquesta modulació modular vol dir en aquest cas no vol dir més que agafar una realitat com aquell que té a la mà parlàvem abans parlàvem dels escultors aquell que té la mà en aquest cas fang que és el que és més modulable per la mà i estàs en el fons estàs modelant la realitat a la mesura que tu necessites per què explicava el primer així quedarà justificat i podrem ja deixar dit el tema per què estava explicant abans el de plano fix plano moviment plano de processa constant i tal perquè dependrà que el plano sigui d'un tipus o d'un altre que el temps de lectura que demanarà el plano de lectura vol dir de percepció per part de l'espectador i comprensió necessària de tot el que ha de comprensió el temps de comprensió serà diferent si el plano és de processa constant perquè de processa constant no té misteri ah una roda que gira ah doncs mira segueix girant és immediat pràcticament és com si no es bellugués en canvi un plano moviment a partir d'aquí sí que has de condicionar quin moviment quina velocitat té quin ritme agafa el plano com l'haig de combinar amb el següent és a dir per tant d'aquí ve que definim els planos abans amb aquestes categories per entendre que a l'hora de muntar el muntador i el director junts han de valorar que el ritme que agafa en la pel·lícula depèn de totes aquestes coses de si el plano no es belluga de si no es belluga de si passen coses a dintre de si no passen de si que genera un ritme intern com dèiem l'altre dia que és l'aposta amb escena genera un ritme intern que en els planos en els planos seqüència és el col mullat del ritme intern tot és ritme intern però després hi ha el ritme extern que és el que genera el propi muntatge bé no hem avançat gaire però hem avançat una miqueta més en el tema d'intentar definir ha quedat molt clar tota la diferència que hi ha amb els plans i com l'assemblatge és el que dona la comprensió d'una obra o la dispersió perquè el que dèiem tornant a Hitchcock si en lloc d'haver-hi acabar creixent cap al primer primeríssim primer pla i tancant amb l'ull del desaigüe si en lloc d'això hi hagués de d'una un pla general la gent es quedaria freda i diria que m'explica aquest aquí i no oblidem tot això a més a més acompanyat en aquest cas de Bernard Herrmann amb la música amb la música ja hi ha un altre element dramaturgic que entra dintre del tema tot això és el que controla bàsicament el muntatge i seguirem avançant el proper dia amb aquestes coses molt bé dir-vos una cosa només com a recordatori TV3 també ho fa però a nosaltres ens toca recordeu que el dissabte dia 18 a les 10 de la nit es pot veure el lliurament de premis de l'Acadèmia Catalana els Premis Gaudí sí senyor un dels premiats que aquest sí que ja se sap que ho serà perquè és el Premi d'Honor és el productor Paco Poc que farem gestions per tindre'l aquí amb nosaltres parlar-nos de la seva activitat com a productor estaria bé molt bé res més estupendo bona nit i que passeu una bona setmana bona nit Bam Briz Bam Bazzu Bazzu Bazzu Bazzu Bazzu Bazzu Bazzu Bazzu Bazzu Bazz拿 Bazzu Bazzu Balla Bazzu Bazzu Bazzu Bazzu Bazzu Bazzes Bazzu Bazzu