Cinema sense condicions del 14/1/2025 — Nosferatu d’Eggers, art en documental (Anselm i Chillida), la Filmoteca i una Aula de muntatge; amb Emilia Pérez, Índia i Conclave en cartellera

Resum general

Un episodi ric i variat on es combinen crítica de novetats, revisió de clàssics, una defensa apassionada de la Filmoteca de Catalunya i una extensa “Aula de cinema” sobre llenguatge i muntatge. El plat fort crític és la nova Nosferatu de Robert Eggers, contextualitzada amb Murnau, Herzog i Coppola. Dos documentals d’art —Anselm (Wim Wenders) i Ciento volando (Arantxa Aguirre) sobre Eduardo Chillida— centren la part documental. Es completen amb recomanacions de cartellera (Emilia Pérez, Índia —Payal Kapadia— i Conclave) i recordatori final dels Premis Gaudí.

Temes principals

• Nosferatu (Robert Eggers, 2024): comparacions amb Murnau (1922), Herzog (1979) i Coppola (1992); valors, interpretacions i protagonisme femení.
• Documentals d’art: Anselm (Wenders) sobre Anselm Kiefer i Ciento volando (A. Aguirre) sobre Eduardo Chillida i Chillida Leku.
• Filmoteca de Catalunya: restauracions, condicions de projecció, activitats i recursos (biblioteca, exposicions).
• Cartellera recomanada: Emilia Pérez (Jacques Audiard), Índia (Payal Kapadia – Mumbai, tres dones), Conclave (Edward Berger).
• Aula de cinema: tipus de plans, pla seqüència, muntatge analític vs sintètic, ritme intern/extern, “planting” i exemple de Psycho (Hitchcock).

Moments destacats i idees clau

Filmoteca: experiència de sala i patrimoni

• Condicions de visió òptimes i respecte a la projecció (sense crispetes ni entrades tardanes) com a valor diferencial.
• Revisites a clàssics restaurats: Los golfos (Carlos Saura), El espíritu de la colmena (Víctor Erice), i Fata Morgana (Vicente Aranda), amb debat sobre l’“Escola de Barcelona”, el free cinema i la Nouvelle Vague.
• Valoren també la labor de conservació a Terrassa, la biblioteca especialitzada i les exposicions (cinema amateur, etc.).

Documentals d’art

• Anselm (Wim Wenders)

- Retrat majúscul d’Anselm Kiefer: obra monumental, materials pesants (ferro, pedra, fusta), espais immensos i trajecte vital marcat per la polèmica a Alemanya i l’acollida a França. - Diàleg entre creadors (Wenders i Kiefer) i celebració de l’acte creatiu. - Cita clau d’Adorno (qüestionada):

“Després d’Auschwitz, no té sentit que es pugui fer poesia.”

- El film defensa conèixer, superar i sublimar la història a través de l’art i la creativitat.

• Ciento volando (Arantxa Aguirre)

- Homenatge poètic i didàctic a Eduardo Chillida en el seu centenari, guiat per testimonis i la visita a Chillida Leku (jardí-museu d’Ernani). - Enfoc en els “quatre elements”, la forja i l’obra pública —i en el rigor de Chillida també en gravat i en arquitectura d’adaptació. - Valor emocional i comunitari: el vincle amb el jardiner i l’arrelament del projecte.

Nosferatu (Robert Eggers, 2024)

• Context i genealogia: Murnau (1922, mite fundacional), Herzog (1979, readaptació alemanya amb Kinski), Coppola (1992, exuberància formal i amor pel cinema).
• La versió d’Eggers, densa i atmosfèrica, manté homenatges visuals a Murnau però traça camí propi; es rumoreja un director’s cut de més de 3 hores.
• Interpretacions: Lily-Rose Depp guanya centralitat —el film desplaça el centre cap al personatge femení—, amb Willem Dafoe i Bill Skarsgård (Dràcula) en registres continguts i físics.
• Terror, misteri i textura visual en nocturns i contrallums; algun grinyol de ritme que podria resoldre’s amb el metratge íntegre.

Cartellera recomanada

• Emilia Pérez (Jacques Audiard)

- Una de les 5 millors de 2024 per al crític. Potent mirada amb fort component femení/trans; polèmica de recepció a Mèxic.

• Índia: “La voz que imaginamos” (Payal Kapadia)

- A Mumbai, tres dones (dues germanes), relacions personals i laborals; soroll d’entorn com a paisatge sonor permanent i moments de silenci significatiu. - Retrat de resiliència quotidiana i de ciutat viva; bellesa interior i realisme de servei públic (infermeria, quiròfans, etc.). - Recorden de passada la deliciosa The Lunchbox (referència a les carmanyoles), com a “mirall” de realitats índies.

• Conclave (Edward Berger)

- Thriller vaticà elegant, posada en escena exquisida, gran treball actoral i versemblança d’espais (sense filmar al Vaticà real). - Girs de guió finals interessants, dins d’un conjunt moderadament previsible però molt recomanable.

Aula de cinema: llenguatge, plans i muntatge

• Tipologies de pla per escala: del gran primer pla al gran pla general; el pla americà i la seva funció en el western.
• Per dinàmica: pla fix, pla en moviment (panoràmica, travelling, càmera a mà), i el singular pla de pulsació constant (moviment cíclic sense inici/fi clar: rodes, molins, pistons).
• Muntatge analític vs sintètic (pla seqüència): decisions de primer i segon pla condicionen el ritme i el sentit.
• Ritme intern (acció dins el pla) i ritme extern (relació entre plans al muntatge).
• Concepte de “planting” (anticipació significativa): un detall vist ara trobarà payoff després.
• Exemple canònic: Psycho (Hitchcock) — progressió des de plans oberts a primeríssims primers plans a la dutxa; música de Bernard Herrmann com a motor dramàtic.

Recomanacions i valoracions

• Imprescindibles: Anselm; Ciento volando; Nosferatu (Eggers) — especialment si arriba el director’s cut.
• Molt recomanables: Emilia Pérez; Índia (Payal Kapadia); Conclave.
• Recuperar a sala: clàssics restaurats a la Filmoteca per veure’ls en condicions idònies i contextualitzats.

Agenda

• Recordatori dels Premis Gaudí (Acadèmia del Cinema Català): dissabte 18, 22:00h.