Cinema sense condicions del 24/10/2017 — Novetats de cinema (Handia, Las hijas de Abril, Marrowbone, Fe de etarras) i debat: com el cinema català tracta els fets històrics

Introducció

• Obertura musical amb la icònica peça de Tubular Bells (El Exorcista), marcant un to cinèfil i nostàlgic.

• Presentació del convidat especial, Àngel Comas (doctor en Comunicació Audiovisual, crític i autor prolífic), i estructura del programa: primera part de tertúlia de novetats i segona part dedicada al tractament dels fets històrics en el cinema català.

"Els esdeveniments històrics... serveixen de marc en una història."

Primera part: Tertúlia de novetats i estrenes

El sistema solar (Perú)

• Drama familiar d’origen teatral (cinc personatges en una casa), amb posada en escena estàtica i aire de melodrama televisiu dels 60.

• Presència d’Adriana Ugarte; conjuntament, se’n ressalta el caràcter antiquat i la poca ambició cinematogràfica.

Atraco a la inglesa (The Hatton Garden Job)

• Heist “a l’antiga” amb lladres veterans que acumula tots els clixés del gènere.

• No explota el contrast generacional ni aporta cap gir nou; sensació de ja vist.

La pell freda (Cold Skin)

• Adaptació internacional de la novel·la d’Albert Sánchez Piñol; rodat en anglès.

• Recepció freda (Sitges). Com a peça de gènere, queda descafeïnada i poc memorable.

Nuestra vida en la Borgoña

• Drama de tres germans viticultors amb potencial desaprofitat; fotografia bonica, però guió feble i conflictes sense profunditat.

• Broma recurrent: quan només es destaca la fotografia, mal senyal.

Handia (Aitor Arregi i Jon Garaño)

• Basada en el gegant d’Altzo, en plena Guerra Carlina: gira per capitals europees i lluita familiar per sortir de la pobresa.

• El millor: emoció sostinguda, relació entre germans, direcció de fotografia rica i música inspirada. Reconeixements a Donostia (Premi Especial del Jurat).

• Discussió sobre irregularitats de ritme/estructura i el valor dels premis. Context del cinema basc (record de Loreak).

"A mi em va atrapar... estem davant d’una pel·lícula feta amb el cor."

Las hijas de Abril (Michel Franco)

• Escenari a Puerto Vallarta: mare (Emma Suárez) que passa de normalitat a transgressió i demència en la dinàmica mare-filla.

• Emma Suárez, en un paper de gran risc i intensitat (Premi del Jurat a Un Certain Regard, Cannes). Recomanada especialment pels fans de l’actriu.

El secreto de Marrowbone (Sergio G. Sánchez)

• Òpera prima del guionista de Bayona. Terror polit: mansió asturiana com a EUA, quatre adolescents, casa “amb vida”.

• Imatge neta i transicions so/imatge ben treballades, però li manca suspens continu; abús d’ensurts sonors puntuals; ecos de Sleepy Hollow.

Fe de etarras (Borja Cobeaga, Netflix)

• Comèdia negra sobre una cèl·lula d’ETA (2010) en plena final del Mundial; to de cringe a l’estil The Office.

• Cauta fins al límit: evita arestes més dures (violència, conseqüències) i carrega massa el to patètic, amb personatges “massa idiotes”. Ritme irregular.

La noche que mi madre mató a mi padre

• Metacomèdia àgil i fresca sobre el procés d’una pel·lícula dins la pel·lícula. Diàlegs punyents i repartiment en estat de gràcia (Belén Rueda, Eduard Fernández, Diego Peretti).

Segona part: Debat — Fets històrics en el cinema català

Definir “cinema català” i maneres d’abordar la història

• “Cinema català” com a etiqueta problemàtica (producció, rodatge, direcció?).

• Model clàssic (Hollywood): la història com a context de personatges i idees; sovint hi ha una ideologia latent.

• Contrast útil: Terra i llibertat (ideologia al primer pla) vs Pa negre (història de fons).

Ideologia, finançament i exemples

• Condicionants de producció:

- > "Les pel·lícules avui dia les financen les televisions." - Les cadenes tendeixen a alinear projectes amb la seva línia editorial.

• Exemples i biaixos: Salvador (Puig Antich); debat sobre Villaronga i les percepcions d’Incerta glòria; tensions d’òptica en el relat.

• En el franquisme tardà, petites escletxes en català: Mariona Rebull, Tambor del Bruc (òptica espanyolista).

• Transició i memòria: Jaime Camino (Las largas vacaciones del 36, Caudillo, Canciones para después de una guerra, El llarg hivern), Jordi Grau. Valor de la memòria històrica des de la ficció i el documental.

Josep Maria Forn i el relat de país; on som avui

• Josep Maria Forn, cronista fonamental:

- La piel quemada (immigració andalusa i fonaments de la Catalunya moderna). - Productor de La ciutat cremada; darrer muntatge d’arxiu El somni català (inclou el discurs de Cambó).

• Panorama present: poques històriques recents al catàleg (Catalan Films); menció a projecte Barcelona 1714 (Anna Bofarull).

• El present es “filma” en temps real a televisió i xarxes; la perspectiva històrica vs la immediatesa del relat.

Forma vs contingut, autoria i límits comercials

• El valor de la posada en escena i el punt de vista per sobre de l’argument previsible; exemples: L’Exorcista (integració música-imatge), Warhol/Morrissey, relacions director-actriu (Sternberg/Dietrich).

• Autoria difusa: productor/actor poden imposar-se (casos comentats com Emma Suárez); anècdotes d’Hitchcock i la famosa escena de la dutxa.

• Adaptacions de Shakespeare com a test de mirada (Olivier vs Welles vs Branagh) que mostren com la forma reinterpreta el fons.

• Indústria i TV afavoreixen el diàleg, la redundància i formats domesticats; la recerca formal és més difícil dins el cinema comercial.

Tancament

• Avanç del proper programa: noves aportacions de Blade Runner.

• Comiat i agraïments a Àngel Comas.