Cinema sense condicions del 28/1/2014 — Nymphomaniac, Nebraska i La Venus de les pells: perdedors, ambició i hipocresia (amb El llop de Wall Street i American Hustle)
Presentació del programa “Cinema sense condicions” i to de tertúlia cinèfila dels dimarts.
Confusió amb la música d’inici que deriva en un homenatge a Pete Seeger; es corregeix el rumb del programa.
Primers comentaris sobre Nymphomaniac (elogis a Uma Thurman) i avanç de tres estrenes a tractar; la Cocó envia missatge considerant Polanski i Nymphomaniac ‘pel·lícules de l’any’.
Crítica d’una peça de cambra efectiva però considerada ‘obra menor’; reflexions sobre recepció de gènere i el concepte de masoquisme d’origen literari.
Tot i les nombroses nominacions i el repartiment, la conversa recalca durada excessiva, pesadesa narrativa i possible inflació publicitària.
Gran recomanació: blanc i negre, mirada costumista, Bruce Dern excels; humor contingut i reflexions sobre el pas del temps. Proposta com a 'pel·lícula del mes'.
Retrat d’un dia en la vida d’un exdrogodependent: dispositius narratius potents, Oslo lluminosa versus angoixa interna; figura del ‘perdedor’.
De Blue Jasmine als Coen i The Apartment: crítica del marc winner/loser, tipologies de derrota, i el cas Searching for Sugar Man com a contrapunt.
Sàtira d’excessos financers: posada en escena exuberant, DiCaprio destacat, ambivalència moral i debat sobre la universalitat de l’ambició.
De ‘El compromís’ (Elia Kazan) a una anècdota real d’empresa: tensió entre èxit econòmic i felicitat; crítica a mesurar el valor humà pels diners.
Contextualització de von Trier, relació Joe–Seligman, dualitat d’ànimes (música de Rammstein) i tesi: el sexe és argument, el tema és la hipocresia i la llibertat femenina.
Debat sobre límits (codi Hays), naturalització de l’explícit quan és pertinent i l’esperit d’experimentació formal de von Trier.
Ecos de Buñuel, Pasolini i Visconti; lectura humanista (necessitat d’estimació); relat marc Joe–Seligman amb humor subtil (metàfora del nus); tancament amb anunci d’‘Invictus’ pel pròxim programa.
Introducció i to del programa
- Obertura de “Cinema sense condicions” i confusió musical inicial que deriva en un homenatge a Pete Seeger (95 anys) amb la cançó “Xoloza”.
- Avanç de la graella: Polanski, American Hustle, Nebraska, “Oslo, 31 d’agost”, “El llop de Wall Street” i focus profund en “Nymphomaniac”.
"Cinema sense condicions."
Crítiques d’estrena
Roman Polanski — La Venus de les pells
- Obra de cambra basada en teatre: professional i ben interpretada per Emmanuelle Seigner, però considerada obra menor dins la filmografia de Polanski.
- Joc meta entre vida i representació sobre masoquisme (origen del terme via von Sacher-Masoch).
- Percepció crítica dividida i debat sobre possible recepció diferent entre dones i homes.
David O. Russell — La gran estafa americana (American Hustle)
- Moltes nominacions (Òscars i Globus d’Or), repartiment potent (Robert De Niro, Amy Adams), però el grup la troba excessivament llarga i feixuga.
- Sensació de hype publicitari i d’inflació de premis.
Alexander Payne — Nebraska
- Proposta destacada: recomanada com a pel·lícula del mes.
- Blanc i negre, mirada costumista de l’Amèrica profunda, Bruce Dern pletòric.
- Guió precís i equilibrat, humor humà i reflexió sobre el pas del temps i les renúncies.
"És un film rodó, entranyable i irònic, on no sobra ni falta res."
“Oslo, 31 d’agost” — Joachim Trier
- Crònica d’un dia en la vida d’un exdrogodependent: retrat íntim d’un perdedor i de la seva angoixa.
- Oslo filmada lluminosament, contrastant amb l’estat interior del protagonista.
- Dispositiu narratiu efectiu: diàlegs clau (amic, entrevista de feina) i passatge d’“oient del món” que subratlla el seu desencaix social.
Debat central: la figura del “perdedor” avui
- Comparativa transversal: Blue Jasmine (Woody Allen), Inside Llewyn Davis i The Big Lebowski (Germans Coen), The Apartment (Billy Wilder).
- Proposta de redefinir el concepte de perdedor: no sempre conscient de la seva condició; sovint es mou entre debilitat, moralitat i marginalitat.
- Crítica al marc binari winner/loser d’arrel americana; contrapunt amb Searching for Sugar Man com a cas on un “perdedor” és, en realitat, vencedor vital.
Martin Scorsese — El llop de Wall Street
- Biopic satíric d’un estafador financer: excessos superlatius (drogues, obscenitats, sectarisme d’equip).
- Gran treball de càmera i interpretació (DiCaprio), però ambivalència moral que pot confondre: entre crítica i fascinació de l’excés.
- Context fortament nord-americà; debat sobre la universalitat de l’ambició i l’estatus lligats als diners.
Ambició, diners i moral
- De “El compromís” (Elia Kazan) al testimoni personal sobre un “cap gàngster”:
- Tensió entre èxit econòmic i sentit vital. - Crítica a l’equació social “molts diners = vencedor”.
"No estic d’acord que el valor d’una persona es mesuri pels diners que guanya."
Focus profund: Nymphomaniac — Lars von Trier
El que és i el que no és
- No és “sobre sexe” com a tema central: el sexe és l’argument; els temes són la hipocresia social, la llibertat femenina i la condició humana.
- Relació dialògica Joe–Seligman com a eix: dues ànimes en mirall (evocat per la cançó inicial de Rammstein), entre comprensió i judici.
- Interpretacions: Charlotte Gainsbourg impecable; la joventut de Joe funciona com a contrapunt.
Cultura i experimentació
- Von Trier s’autoreferencia i experimenta formalment: del dispositiu de “El jefe de todo esto” a l’ús de música, pesca, filosofia, nussos i metàfores tècniques (“nus de muntanya” com a interpretació còmica i crítica).
- Debat sobre codi Hays, límits de la representació i normalització del sexe quan és pertinent dramàticament.
Referents i genealogia
- Ecos de Buñuel (Belle de jour), Pasolini (Salò) i Visconti (La caiguda dels déus), però aquí amb una perversió més “suavitzada” i reflexiva.
- Connexions insòlites amb “En busca del foc”: ventall d’impulsos humans del filosòfic al caníbal, per entendre la varietat de comportaments.
Estructura i to
- Relat marc: Joe és rescatada i narra la seva vida sexual a Seligman, contraposant experiència i saber acadèmic.
- To sorneguer amb moments d’humor inesperat, sense renunciar a la densitat temàtica.
Tancament
- Acord per proposar Nebraska com a “pel·lícula del mes”.
- Anunci del pròxim programa: Clint Eastwood — Invictus.

