Cinema sense condicions del 27/11/2018 — Òpera i cinema: homenatge a Bertolucci, "El silencio de otros", "Entre dos aguas" i el poder de la banda sonora (Kubrick, Coppola, Allen)

Panorama general de l’episodi

"El cinema és audiovisual: com a mínim 50% imatge i 50% so." — Àngela Gutiérrez

Programa coral amb tres blocs principals:

• Crítiques i estrenes de la setmana (amb un homenatge a Bernardo Bertolucci).
• Reivindicació del documental "El silencio de otros" i prèvia d’"Entre dos aguas" d’Isaki Lacuesta.
• Gran bloc temàtic sobre òpera i cinema a càrrec de la convidada Àngela Gutiérrez, amb exemples moderns i clàssics, i una interpretació en directe de Händel.

Crítiques, homenatges i estrenes

Crítica exprés: Superlópez

• Valoració: negativa (paròdia mal resolta, guió reiteratiu, efectes poc enginyosos).
• Comparatius: Pitjor resolta que "Anacleto: Agente Secreto"; lluny de comèdies populars ben afinades.

Homenatge a Bernardo Bertolucci

• Recordatori d’una filmografia clau: "Prima della rivoluzione", "Il conformista", "Novecento", "Ultimo tango a Parigi", "L’últim emperador", "La luna", "The Dreamers".
• Col·laboracions: Pasolini i el director de fotografia Vittorio Storaro.
• Apunts crítics: Etapa final més "irregular", però amb estil i mirada constants.
• Defensa d’"Ultimo tango a Parigi" com a obra mestra pel domini de Brando i la direcció.

Documental: "El silencio de otros"

• Altament recomanable: premi del públic a la Berlinale; nominació als Premis del Cinema Europeu.
• Direcció: Almudena Carracedo i Robert Bahar; producció dels germans Almodóvar.
• Tema: la lluita de les víctimes del franquisme i l’efecte del Pacte de l’Oblit (1977).
• Virtuts: muntatge extraordinari, fotografia poderosa i banda sonora excel·lent.
• Exhibició: projecció molt limitada (una sola sala i franja). El públic aplaudeix al final.

Prèvia: "Entre dos aguas" (Isaki Lacuesta)

• Continuació de l’univers de "La leyenda del tiempo" (12 anys després dels germans Isra i Cheíto).
• Temes: solitud, maduració i el retrat social extrapolable a l’Espanya actual.
• Acredita el poema visual i la sensibilitat de Lacuesta; recorregut més enllà de sales comercials.
• Actualitat: retrospectiva de Lacuesta al Centre Pompidou (tercer català viu amb mostra, després de Dalí i Tàpies).

Altres visionats

• "Another Day of Life" (animació + documental sobre Angola): recomanada; edició i disseny de so excel·lents.
• "Overlord": inici bèl·lic potent, però el mix gènere (zombis/WWII) queda a mig camí; sense innovació.

Bloc temàtic: Òpera i cinema (per Àngela Gutiérrez)

Tesi

• L’òpera i la música clàssica, usades amb sentit narratiu, aporten metallenguatge i subratllen sentit, to i informació.
• Clau analítica: diferenciar música diegètica (sona dins l’escena) i extra-diegètica (música externa que comenta l’acció).

Exemples contemporanis

• "Three Billboards Outside Ebbing, Missouri" — The Last Rose of Summer
• Obre títols i retorna en una escena clau (incendi de la comissaria).
• La cançó funciona com a metàfora de la solitud obstinada de la mare: l’“última rosa”.

• "Lazzaro felice" — ecos de Bellini (Casta Diva) i música d’església
• L’harmonia belcantista impregna l’ambient; una caixa de música fa emergir el tema a nivell diegètic.
• L’entrada a l’església i l’ofertori converteixen la música en personatge: Lazzaro “s’emporta” la música, símbol d’allò públic i compartit.

• "Antichrist" (Lars von Trier) — Händel, "Lascia ch’io pianga"
• Obertura en B/N a càmera lenta: èxtasi dels amants i tragèdia paral·lela del fill.
• El text de l’ària (desig de llibertat davant la "cruda sort") anticipa la culpa i el dol que estructura el film.

Clàssics i mestres de la selecció musical

• Kubrick:
• "The Shining": obertura amb ressons de rèquiem, presagi fúnebre.
• "Barry Lyndon" (Sarabanda de Händel), "2001": ús modèlic de repertori clàssic amb funció estructural.

• Coppola:
• "Apocalypse Now": "Cavalleria de les Valquíries" de Wagner com a arma psicològica i muntatge sonor icònic (helicòpter → ventilador).
• "El Padrí III": "Cavalleria rusticana" integrant la lògica tràgica.
• "The Cotton Club": muntatge altern coreografia/violència, tempo musical com a metrònom del relat.

• Scorsese i Woody Allen:
• "Toro Salvaje": clàssica per elevar la tragèdia íntima.
• "Match Point": "Una furtiva lagrima" a l’inici com a foreshadowing musical (crescendo dramàtic sota la retòrica de la “sort”).

• Altres punts: Buñuel (Tristán e Isolda), Amenábar (Nessun dorma), i avís sobre l’abús de "Tristan" en publicitat i cinema.

Mètodes i casos d’estudi

• Contraposició irònica: "Singin’ in the Rain" en "A Clockwork Orange" per tensar sentit.
• Leone/Morricone: música composta prèviament i reproduïda al rodatge per coreografiar actors i càmera ("Érase una vez en América").
• Miles Davis: jazz enregistrat en sessions sobre projecció ("Ascenseur pour l’échafaud").
• John Williams: presència d’instrumentistes al set (Star Wars) per activar l’acting i ajustar leitmotivs.

Cloenda musical

• Àngela interpreta en directe "Lascia ch’io pianga" (Händel).
• Tancament del programa i anuncis: proper convidat, Pepe Méndez.

Punts clau

• El poder del so: quan música i imatge divergeixen o convergeixen amb intenció, el sentit s’expandeix.
• Òpera com a narració: no només acompanya; pot ser personatge, metàfora o ironia dramàtica.
• Memòria i justícia: "El silencio de otros" destaca per la seva forma i la seva urgència cívica.
• Isaki Lacuesta: cinema-poesia amb arrel social i reconeixement internacional.