Cinema sense condicions del 20/6/2023 — Origen (Inception) de Nolan: somnis, muntatge i Zimmer; Tenet a debat; ‘Les vuit muntanyes’, ‘Alma Viva’ i la sèrie ‘Julia’; estrelles de la cuina

Tema principal: Origen (Inception) de Christopher Nolan

"La història és un sopar de duro" — crítica agra contra l’embolcall narratiu d’Inception, tot i reconèixer-ne la potència formal.

"Fa simfonies visuals" — elogi del control cinematogràfic i del ritme audiovisual de Nolan.

Premissa i estructura narrativa

• Pel·lícula de 2010, estrenada com Origen, considerada clàssic de la setmana.
• Idea central: passar de l’“extracció” d’informació en somnis a la inserció d’una idea (inception) en el cap d’algú.
• Estructura en capes: somni dins el somni (tres nivells) i un espai ulterior (limbo) relacionat amb records i projeccions mentals.
• Lectura postmoderna: fragmentació, informació dosificada i espectador intencionadament desorientat.

La posada en escena i el muntatge (precisió industrial)

• Direcció “d’arquitecte”: guió mil·limetrat, storyboard exhaustiu i rodatge d’alta precisió.
• Muntatge de Lee Smith: ritme, timing i intenció; gran part del mèrit neix de la planificació acuradíssima.
• Escenes en gravetat zero (passadissos de l’hotel): set rotatiu, inspiració en Kubrick (2001), combinació de truc físic i control de càmera.

Muntatge altern i clímax prolongat

• Set piece central: caiguda del vehicle que s’estira durant 46’09" mentre es creuen múltiples línies d’acció.
• Muntatge altern (no exactament “paral·lel” clàssic): cap a un desenllaç incert, alternant informació i tensió entre nivells.
• Equilibri inèdit: intercalació d’un episodi íntim i dramàtic (Cobb-Mal) amb acció trepidant sense perdre el pols rítmic.

Temes: somni vs realitat, memòria i culpa

• La Mal (Marion Cotillard) com a “fantasma” de la memòria i de la culpa de Cobb; figura d’atracció i sabotatge emocional.
• Ariadna (Elliot Page): referència mítica (laberint) i rol de guia/arquitecte dels espais onírics.
• El tòtem (baldufa): icona d’ambigüitat final i mecanisme diegètic per a posar en crisi la noció de realitat.
• La cançó “Non, je ne regrette rien” (Édith Piaf): senyal de sincronització (“kick”) entre capes temporals.

So i música

• Banda sonora de Hans Zimmer: pesantor hipnòtica, línies sostingudes i creixement tectònic que sostenen la tensió.
• Funció no mimètica: la música condueix la percepció i manté el suspens més enllà del ritme pur de la imatge.

Estil, referències i influències

• Càpsules d’influència: Kubrick (2001), Tarkovsky (Solaris), surrealisme clàssic i ecos del cyberpunk.
• Inspiració en videojocs: progressió per nivells, “vides” i mecàniques de repte successiu.
• Visualitat d’elevat realisme percebut: VFX al servei de la versemblança (tren al carrer, París plegant-se) per reforçar impacte.

Recepció, filmografia i indústria

• Comparativa dins l’obra de Nolan: per a molts, Memento és superior en coherència; Tenet rep crítiques dures per “incongruència”.
• Dades econòmiques: Origen (≈170 M$ pressupost, ≈900 M$ taquilla mundial); Tenet (≈200 M$ pressupost, ≈363 M$ taquilla), evidenciant fatiga del “puzle” extrem.
• Altres títols esmentats: la trilogia Batman, Interestel·lar, Dunkerque (mirada més històrica/visual) i l’expectativa sobre Oppenheimer.

Recomanacions de cinema

Les vuit muntanyes (Le otto montagne)

• Direcció: Felix van Groeningen i Charlotte Vandermeersch. Basada en la novel·la de Paolo Cognetti.
• Trama en tres etapes vitals (infantesa, joventut, maduresa) centrada en l’amistat de dos nois entre els Alps italians (Vall d’Aosta).
• Temes clau: arrelament vs nomadisme, muntanya com a identitat, respecte i confiança.
• Interpretacions destacades: Luca Marinelli (Pietro) i Alessandro Borghi (Bruno).

Alma Viva

• Òpera prima de Cristèle Alves Meira; ambient rural a Trás-os-Montes (Portugal).
• Una nena i la seva àvia: vincle íntim que s’endinsa en atavismes culturals i un alè gairebé antropòlogic.
• Poètica visual notable; protagonista infantil especialment remarcable.
• Recorregut per festivals i camí cap als premis internacionals.

Sèrie destacada

Julia (HBO Max)

• Biogràfica sobre Julia Child: pionera que va portar la cuina francesa a la TV pública dels EUA (1963–1973, 206 episodis).
• Format: 8 episodis de ~45’ (Sarah Lancashire i David Hyde Pierce al capdavant). Entreteniment + retrat de la indústria televisiva naixent.
• Eixos: professionalització de la cuina mediàtica, educació del gust, i bastidors de la televisió pública.

Debat final: cultura de l’star-system culinari

• Crítica a l’exaltació dels xefs en una societat amb desigualtat creixent.
• Tensió entre cuina com a art i el “manierisme” de l’elitització gastronòmica.

Proper programa

• Anunci: “Mort a Venècia” (Visconti), basada en Thomas Mann.