Cinema sense condicions del 4/3/2014 — Oscars 2014, Her i Henry Fonda: de Resnais i La plaga a Els raïms de la ira

Visió general

Episodi coral i molt dinàmic dedicat a: balanç dels Oscars 2014, una ressenya a fons de Her (Spike Jonze) i comentaris sobre Philomena, un In memoriam d’Alain Resnais, notícies i reflexions sobre Neus Ballús i La plaga, i un monogràfic Henry Fonda que desemboca en l’anàlisi d’Els raïms de la ira (John Ford).

Notícia: La plaga (Neus Ballús)

• Informen que s’emet aquella nit a TV3 (22:45 aprox.) i que l’endemà surt en DVD amb preu especial amb El Periódico de Catalunya.

"Aquesta nit la passen a 3 quarts d’11 per TV3... Demà la venen amb El Periódico..."

Clau

• Aquest avís obre la porta a un bloc posterior de debat sobre gales, premis i models de promoció del cinema local.

Ressenyes ràpides: Ida, The Artist i Haneke

• Ida (Paweł Pawlikowski): fotografia en blanc i negre exquisida i posada en escena minimalista que converteix cada pla en “un quadre”.
• The Artist: revisió crítica; avui es percep massa “tova” i efímera malgrat l’encant inicial.
• Haneke: es contraposa la solidesa autoral amb la percepció d’algunes obres com a “demostració de mestria” més que no pas fluïdesa orgànica.

In memoriam: Alain Resnais

• Record d’Alain Resnais i repàs: Nuit et brouillard, Hiroshima mon amour, L’année dernière à Marienbad, La guerre est finie, Providence, Smoking/No Smoking.
• Es subratlla el seu caràcter experimental i revolucionari, a cavall de la Nouvelle Vague però amb veu pròpia, i treballant fins al final (Aimer, boire et chanter).

Oscars 2014: conclusions i polèmiques

• Es critica la sobrenominació de American Hustle i l’efecte d’“hiper-promoció” que impulsa taquilla.
• Es considera que 12 Years a Slave guanya millor pel·lícula també per correcció política; Gravity arrasa en tècnica.
• Dallas Buyers Club: actuacions potents (transformació), però pel·lícula irregular.
• Reivindicació de Her (guió original) i Philomena (gran interpretació de Judi Dench) com a títols de qualitat.

Neus Ballús sobre gales i glamur

“Tothom sap que aquesta imatge d’èxit i de glamur... és una construcció... un espectacle... per a la indústria i el màrqueting.”

“Jo, com a cineasta, em sentiria més còmoda en un context on es parlés més de cinema i menys de vestits... un debat real sobre la qualitat i la novetat...”

Debat obert

• Es contrasta el model nord-americà de promoció amb la realitat local; es qüestiona si cal copiar rituals (catifes, gales) o prioritzar el debat crític.
• Es reconeix, però, que els premis funcionen com a recurs de visibilitat (cinema, literatura, moda) i que el sistema USA genera també contramodels (indie, festivals).

Ressenya doble: Philomena i Her

Philomena (Stephen Frears)

• Història basada en fets reals: maduresa interpretativa de Judi Dench i complicitat amb Steve Coogan sostenen el to, evitant el “dramon”.
• Direcció de Frears: elegància narrativa i humor fi que oxigena el relat.

Her (Spike Jonze)

• Premissa que sembla lleugera però es desplega en drama íntim i original sobre la soledat contemporània.
• La veu de Samantha (Scarlett Johansson) és clau: eròtica, trencada, expressiva; la versió doblada no n’igualaria el registre.
• Joaquin Phoenix, pletòric en primers plans: si ella és la veu, ell és el gest.
• Capes temàtiques: intel·ligència artificial, emancipació (“Galatea”), ecos de 2001 i del HAL 9000, i el dilema: què fem sense màquines?
• Observació crítica: el film pot ser manipulador en el tractament romàntic i el final costa d’aterrar, però la suma és molt recomanable.

Henry Fonda: perfil i filmografia

• Orígens a Nebraska (1905) i transició a l’epicentre hollywoodià. Estil: presència honesta, mirada directa a càmera, menys estereotipat que d’altres icones clàssiques.
• Contracte amb 20th Century Fox (anys 30-40), alliberament als 50 i projecte més independents.
• Sobrenom: “One Take Fonda” (eficient al rodatge).
• Títols destacats i col·laboracions: John Ford (Young Mr. Lincoln, Fort Apache, Mr. Roberts, Els raïms de la ira), Hitchcock (The Wrong Man), Sidney Lumet (12 Angry Men), Otto Preminger (Advise & Consent), Sergio Leone (Once Upon a Time in the West), entre d’altres.
• Coda tardana: On Golden Pond (amb Katharine Hepburn i Jane Fonda) com a drama amable sostingut pel carisma dels protagonistes.

Anàlisi: Els raïms de la ira (John Ford, 1940)

• Context: Gran Depressió, mecanització agrícola i desplaçaments massius cap a Califòrnia; tensió entre maquinària i mà d’obra.
• Comparatives i ecos: Eisenstein (Lo viejo y lo nuevo), i paral·lels temàtics amb Rocco e i suoi fratelli (la mare com a eix moral).
• Cinema de productor, però amb Ford imprimint to èpic i fotografia poderosa; clàssic “incòmode” més que no pas amable.
• Diferències amb la novel·la de Steinbeck (nucli coral i pes de la mare). Efecte social: polèmica i rebuig a l’època; avui, vigència temàtica sobre migracions i precarietat.

Tancament

• Avanç del proper episodi: El naixement d’una nació i recursos narratius del cinema clàssic.